DE LA FI DEL FRANQUISME A LA TRANSICIÓ
Del creixement material a la crisi econòmica
Al principi de la dècada dels setanta es manté el ritme de creixement material i ininterromput de l’economia catalana, iniciat després de la Segona Guerra Mundial a tot el món occidental que tenia el seu reflex en el Producte Interior Brut (PIB). Entre les contradiccions del sistema franquista, el desenvolupament material que transforma la societat i en fa créixer les demandes de llibertat, de pluralisme i de participació política és una creixent amenaça contra l’essència dictatorial del sistema; aquestes contradiccions afecten, també, als tecnòcrates de l’Opus Dei. Aquesta és la tendència de la política espanyola que arriba a concretar-se en el nomenament del príncep Joan Carles de Borbó, nét d’Alfons XIII, com a successor de Franco amb el títol de rei.
Mentrestant es produïa a Catalunya, entre els partits, els sindicats i les forces antifranquistes -que actuaven en la clandestinitat tot sofrint nombroses dificultats i detencions en la seva actuació- alguns intents unitaris com la constitució de la Coordinadora de les Forces Polítiques de Catalunya que a finals de febrer de 1971 proposà una alternativa democràtica basada en el reconeixement d’una amnistia general, l’adopció de reformes socio-econòmiques urgents, el dret a la vaga i l’establiment de l’Estatut d’Autonomia de l’any 1932, com a base d’un procés d’autodeterminació i la convocatòria d’unes Corts Constituients que configuressin el futur polític de l’Estat espanyol. Hi hagué manifestacions a Barcelona i altres ciutats; la tancada a Montserrat dels intel.lectuals catalans, el desterrament de l’abat Eşcarré i molts altres actes
103
L‘alcalde, Rodolf Sanchez 1 Cuéllar, en un acte celebrat davant de la Creu Roja de la carretera Reial. (AMSJD. Col.lecció Quintana Cortès)
contestataris que tingueren la seva culminació -després d’alguns intents no reeixits -en la constitució de l’Assemblea de Catalunya que reunia, pràcticament, tot el moviment antifranquista i que tingué lloc el 7 de novembre de 1971 a l’església de Sant Agustí de Barcelona on s’ajuntaren més de tres-cents representants de les diverses organitzacions polítiques, sindicals, culturals i professionals de tot el país. Tenim notícia de la presència en la constitució de l’Assemblea de Catalunya, de dos veïns de Sant Just Desvern: Josep M. Masjuan i Codina i Antoni Malaret i Amigó.
Abans de l’atemptat que causà la mort del president del govern espanyol, l’almirall Carrero Blanco, l’any 1973, i de la malaltia del general Franco, ja s’iniciava a Catalunya i a tot l’Estat espanyol, una important recessió econòmica, a conseqüència directament de l’encariment dels hidrocarburs i de les matèries primeres i, que es reflectí en tot el món occidental, la qual cosa explica el retorn de molts dels emigrants espanyols a Europa cap els seus lloc d’origen, Es produí un estancament o retrocés en la inversió indústrial,
104
la disminució de les expor tacions, la caiguda de la borsa, etc., després de quasi vint-i-cinc anys d’alegria expansiva.
Hem fet aquesta breu intro ducció a la dècada dels setan ta per tal de veure com és el context socio-econòmic dins del qual es desenvolupa tot el procés que va conduir a l’anomenada transició política, posterior a la mort del general Francisco Franco Bahamonde, el 20 de novembre de 1975.
ESTACION DEPUHADORA MUNICIPAL Youren
Toronto Carrit. N. Auto hap K1, H4, Pin: 14 ur den
D’acord amb un nou sistema de nomenament electiu per a la constitució dels ajuntaments, ara participen en l’elecció dels nous regidors els caps de família i les dones casades que figuren en el cens electoral. Igual privilegi tenien els gremis i sindicats de Sant Just que, mitjançant votacions internes, també podien elegir dos regidors més. Finalment, els regidors que sortien elegits d’aquesta manera, en podien elegir dos més procedents de les entitats i associacions que existien en la localitat. L’alcalde, Rodolf Sànchez i Cuéllar, continua essent designat directament pel Govern Civil i fou, al mateix temps, delegat del govern a la demarcació municipal. Sota la seva presidència i amb l’assistència del secretari interi, Ramon Miró i Miró,es constituí el nou Ajuntament el 6 de Una de les juliol de 197163
primeres intal.lacions depuradores d’aigues,situada al poligon industrial del Sud-oest.(AMSID,Programa de la Festa Major 1977)
Durant la presidència de l’alcalde Rodolf Sànchez, es produïren una sèrie de realitzacions urbanístiques com foren la construcció de clavegueres, la pavimentació i urbanització de carrers i places i la construcció de la primera estació depuradora d’aigües residuals de la població -ara en desús situada al final de la riera de Sant Just i al límit del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. L’obra municipal efectuada durant aquest període es troba ressenyanda al butlletí Información Municipal. Al mateix temps tingué lloc de la realització de les obres d’urbanització del polígon industrial
105
anomenat del Sud-oest per la seva situació geogràfica. Estava gestionat i finançat per una entitat urbanística de compensació, amb participació de l’Ajuntament i dels mateixos industrials domiciliats al polígon. El conveni signat amb aquesta entitat, entre altres coses, fixà la compensació de 32 milions de pessetes, que van ser destinades a la construcció de la primera fase del Pavelló Poliesportiu de la Font de la Bonaigua en un sector on s’edificà amb molta dificultat per l’especial geologia dels terrenys propers a la riera; va ser inaugurat l’any 1977. D’altres obres importants efectuades van ser la reforma de la plaça de l’Ajuntament, la renovació del Mercat Municipal, amb l’obertura d’un nou carrer per la seva part posterior, carrer que portarà el nom de Carrero Blanco, assassinat per ETA el 20 de desembre de 1973, com també l’ampliació del grup escolar Canigó.
Fase final de la contrucció del pavelló poliesportiu de la Font de la Bonaigua, primera pista esportiva coberta de Sant Just. (AMSJD. Programa de la Festa Major de 1977)
Completant aquesta àmplia programació urbanística i d’equipaments locals, tingué lloc la petició i concessió del corresponent permís per a l’edificació del complex residencial Walden-7, que, amb projecte i sota la direcció de l’equip que encapçalà Ricardo Bofill i Levy, s’aixecà als terrenys que ocupava l’antiga fàbrica de ciment Sanson a la carretera Nacional II i del qual només se’n realitzarà la primera fase. L’esperit innovador d’aquest conjunt residencial, la seva imatge com a construcció, les solucions arquitectòniques emprades, la trama dels passos elevats que intenten crear una
106
xarxa per a vianants, l’enjardinament que dóna vida i animació al seu recorregut…, tot plegat és una experiència original i sociològica del Taller d’Arquitectura que té la seu dins el complex urbanístic anomenat Walden-7.
S’autoritzà, també, si bé contra l’opinió del Consistori municipal, la instal.lació d’un conjunt esportiu dedicat a la pràctica del tennis, situat a la falda de la muntanya de Sant Pere Màrtir (Parc de Collserola) als límits de Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat. El projecte presentat per Promociones Deportivas Pedralbes va ser inaugurat l’any 1970; sembla que malgrat aquest atemptat contra l’ecologia en una zona destinada a parc forestal per la Corporació Metropolitana de Barcelona recentment constituïda, hi hagué pressions oficials per a la concessió d’un permís totalment il.legal. La campanya popular contra aquesta instal.lació tingué el seu reflex en la negativa del rector de la parròquia mossèn Ramon Grané d’anar a beneir-les el dia de la seva inauguració
Un aspecte de la construcció del Walden-7, l’any 1973, nom inspirat en referències utòpiques. L’edifici s’ha rehabilitat recentment (Del llibre Walden 7 i mig, editat per l’Ajuntament de Sant Just)
Anteriorment a això, també va ser conflictiva la instal.lació, a la masia de can Marlès, dins del Parc de Collserola del Club de Tennis Sant Gervasi procedent de Barcelona.
L’Ajuntament presidit per Rodolf Sànchez i Cuéllar va ser renovat corporativament el 3 de febrer de 1973 pel mateix sistema amb que s’havia fet l’anterior65, Aquest consistori continuà el govern administratiu de l’Ajuntament de Sant Just Desvern després de la mort del general Franco fins a la seva substitució pel primer Ajuntament demo cràtic després de la transició sortit de les eleccions del 3 d’abril de 1979.
Durant la presidència del senyor Sànchez es reformà l’escut de la població amb l’addició de la corona reial i d’un ram de llorer, basats en
107
l’informe emès per Antoni M. Aragó, arxiver de la Corona d’Aragó 56. S’aprovaren, també, els actuals uniformes de gala de la Policia Municipal (capa, casaca, sabre, banderola i xarroteres) que han tingut una important ampliació dels seus efectius i materials i que han d’usar en els actes i festes commemoratives.
Durant aquest període s’efectuaren les reformes de la renovada plaça Verdaguer i se substituí l’antiga Cruz de los Caídos por Dios y por España per un nou monument consistent en una pedra presidida per la creu actual; més tard es va canviar la inscripció inicial per la genèrica de «A les víctimes de la guerra», acció que augurava un nou clima de canvi institucional. Ja anteriorment, el 26 de gener de 1970 s’havia hissat una bandera catalana al Parador que anys més tard serà present al balcó de la casa de la vila, conjuntament amb la bandera oficial espanyola.
També sota la pressió popular, l’Ajuntament comprà als Hereus de Joan Bta. Modolell, la finca de Can Ginestar, situada darrera de l’edifici de la corporació municipal, que fou renovada a principis del segle XX segons l’estil modernista. Juntament amb els jardins i horts que l’envolten constitueix una important adquisició municipal on més endavant, podran establir-se nombroses institucions culturals i lúdiques al servei del poble de Sant Just Desvern. La data de la seva adquisició va ser l’any 1978.
L’any 1972, un equip d’estudiants i afeccionats a l’arqueologia, presidits per Josep Barberà i Farràs, iniciaren l’excavació i l’estudi sistemàtic del poblat ibèric situat a la Penya del Moro del nostre terme municipal, que s’ha portat a terme en més de vint campanyes consecutives. Aquest poblat existia ja els segles V i IV abans de Crist i ha permès recollir una important aportació documental, de restes del poblat i de materials que s’hi han trobat. D’altres descobriments arqueològics es contemplen en les excavacions efectuades en diversos llocs del poble pels veïns David Guasch i Dalmau i Jordi Pérez i Conill67
108
Així mateix, durant el període administratiu que comentem hi hagué la creació de nous càrrecs de funcionaris com foren els d’assistent social, caporal de la Guàrdia Urbana, professors d’educació física i d’altres. Amb la constitució de la Corporació Metropolitana de Barcelona, presidida per l’alcalde d’aquesta
ciutat, Josep M. Porcioles i Colomer, per llei de l’any 1974 es regularitzava la recollida de deixalles que s’efectuà mitjançant la contractació d’una empresa especialitzada, amb la utilització de l’abocador del Garraf, deixant de fer servir la vall que circumstancialment servia de dipòsit de deixalles, dins la propietat de can Solanes, al lloc denominat la font del Broll.
Com hem dit anteriorment, l’últim Ajuntament corporatiu de Sant Just Desvern presidit per Rodolf Sànchez i Cuéllar, realitzà durant el temps de la seva presidència una intensa i important tasca amb la pavimentació de la majoria del carrers de la població que encara no ho estaven i amb la corresponent modificació i millorament de l’enllumenat públic. S’aprovà un ampli pressupost especial d’urbanisme que arribà als 390 milions de pessetes, i que superà tres vegades el pressupost ordinari de la corporació municipal, la qual cosa prova la importància de les obres que van realitzar-se durant aquest període.
En aquest context s’acabaren i s’inauguraren les obres del poliesportiu de la riera Sant Just i l’edifici de l’Institut de Batxillerat de la font de la Bonaigua, font que desaparegué -o que se soterrà- en l’efectuar-se les obres d’urbanització del sector. Així mateix, la reina d’Espanya, Sofia, inaugurà, el 20 de febrer de 1976 el Centre d’Educació Especial situat al carrer Sadet de la barriada del Sagrat Cor. Una altra obra important va ser la total cobertura del torrent del pont del Mateu o de la Font Santa, que donà lloc a l’actual avinguda del doctor Antoni Ribalta i a la plaça de Joan Maragall, urbanitzada provisionalment,
Un altre esdeveniment esportiu, aquesta vegada ben innovador, va ser la primera cursa de Karts que se celebrà a la tardor de 1977 amb recorregut pel carrer Freixes, des de la Creu del Padró fins al carrer Bonavista Aquesta cursa va ser inicialment organitzada per l’Agrupament Escolta Martin Luther King i s’ha continuat cada any fins als nostres dies. L’Agrupament Escolta
109
Martin Luther King i l’esplai Ara Mateix han commemorat vint-i-cinc anys d’excursionisme, d’esplai i d’accions solidàries amb la formació d’una bona part de la joventut santjustenca.
En l’aspecte religiós hi hagué com a novetat la implantació de l’Església evangélica, amb local al carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 20 i la dels Testimonis de Jehovà, que instal.laren l’anomenda Casa o Salón del Reino al carrer de Josep Padrosa, núm. 18.
Regia la parròquia dels Sant Just i Sant Pastor, mossèn Ramon Grané, fill de Sant Feliu de Llobregat, el qual va morir l’any 1978 a Egipte, mentre hi feia una visita turística i
el cadàver del qual va ser transportat i enterrat al seu poble de naixement. El substituí mossèn Miquel Alayrach amb projectes d’obertura i participació dels fidels de la parròquia. Amb referència als Testimonis de Jehovà, en la seva revista Anuario es consigna l’existència en la clandestinitat d’una sucursal instal.lada en un torre de Sant Just Desvern, al núm. 6 del carrer Montserrat, des de 1961 a 1963.
El Congrés de Cultura Catalana i activitats polítiques
Encara que a primer d’any ja s’intuïa la proximitat de la mort del general Francisco Franco Bahamonde, donada la greu malaltia que sofria i tal com efectivament va ocórrer el 20 de novembre de 1975, malgrat que, amb la seva mort començaven a tenir versemblança els inequívocs anhels de canvi, continuava mantenint-se la repressió cultural i política com al principi del franquisme. Se celebraren consells de guerra sumaríssims que condemnaren a ser afusellats a tres membres del FRAP i dos d’ETA (anteriorment, el 2 de març, de 1974 havia estat executat a garrot, el militant del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), Salvador Puig i Antich, malgrat la pressió internacional que demanava el seu indult). Les execucions van
110
tenir lloc en diverses localitats de l’Estat espanyol, el 27 de setembre de 1975, dos mesos abans de la desaparició física de Franco. A Catalunya, a la localitat de Cerda nyola (El Vallès Occidental) va ser afusellat l’independentista basc Juan Paredes Manot, Txiki, que fou enterrat al cementiri de la mateixa població. A l’enterrament amb extraordinàries mesures de seguretat i vigilància poli cial, hi van ser presents, entre d’altres persones, els veïns de Sant Just Desvern, Josep M. Masjuan, Elisa Séculi, Francesc Homedes, Immacu lada Amat, Antoni Malaret i Julià, Jordi Massagué, Joana Amat, Ricard Segura, Catalina Crespo i Pere Orriols.
1975-1977
El Congrés de Cultura Catalana 68, que nasqué de la iniciativa presa l’any 1975 per la Junta de Govern del Col.legi d’Advocats de Barcelona, motivat com a reacció a la negativa dels regidors de Barcelona a l’ensenyament del català a les escoles, coincidí amb un esclat popular de la reivindicació pública en tot l’àmbit dels Països Catalans i va tenir un doble objectiu: el cultural i el polític, puix que a través dels seus plantejaments i de la seva constitució, varem cobrir-se, també, els postulats i principis de l’Assemblea de Catalunya, organisme que aplegava partits polítics, institucions i personalitats de la lluita clandestina contra el franquisme.
Portada de la publicació que resumeix les activitats del Congrés de Cultura Catalana, des del 1975 al 1977
L’acte constitutiu del Comitè local del Congrés de Cultura Catalana, convocat per la Junta Directiva de l’Ateneu de Sant Just Desvern, va tenir lloc el 15 de novembre de 1975 i hi assistiren: de l’entitat convocant el seu president, Just Amigó, i el secretari, Antoni Malaret; de la Secció de Cultura de l’Ateneu, Jose M, Masjuan i Elisa Séculi; de l’Orfeó Enric Morera, Núria Rajadell i Judith Cobeña; dels Focs de Sant . Joan, Jordi Cortès i Jordi Pérez, del Club Esplai Ara Mateix, (AMSD)
111
Rosa Candial, del Cine Club Recerca, Jordi Fontova i Francesc Castro; de la premsa catalana, com a corresponsal de l’AVUI, Francesc Giralt; d’Omnium Cultural, Antoni Massagué. Posteriorment van adherirs’hi, l’Agrupament
Escolta Martin Luther King, representat per Josep Sànchez; el Centre d’Estudis Comarcals, representat per Xavier Campreciós i el Patronat de l’Escola de l’Ateneu, representat per Vicenç Rodríguez.
Amb la lectura de l’acta de constitució del Comitè local del Congrés de Cultura Catalana, que figura en l’annex documen tal es pot veure que els propòsits del comitè local eren amplis, amb una clara visió dels problemes santjustencs, especialment pel que fa referència a la normalització del català. Les campanyes empreses per a l’ensenyament del català a les escoles, iniciades i promogudes especialment per Daniel Cardona i Pera, es van continuar amb un resultat positiu i amb l’ampliació d’ensenyants i alumnes 69; pel que fa a la denominació correcta del nom del nostre poble, es va elevar una instància signada per disset entitats culturals, esportives i cíviques de Sant Just Desvern, registrada el 8 de març de 1976, que va obtenir l’acceptació de la Corporació municipal la qual va iniciar els tràmits legals que dugueren a l’aprovació i a la publicació al Boletin Oficial del Estado del correcte nom toponímic de la nostra població: SANT JUST DESVERN.
Les mateixes entitats s’havien dirigit anteriorment a l’alcalde, el senyor Sànchez, demanant que amb motiu de la proclamació de don Juan Carlos com a rei d’Espanya l’any 1975, es reclamés una amnistia general que no signifiqués solament l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, sinó que també comportés l’anul.lació de les causes penals que s’havien instruït durant la situació anormal del franquisme; aquesta va ser la col.laboració en la consigna: Per Nadal, tots a casa.
El dia de Nadal de 1976, un grup de veïns va fer una visita a Lluís M. Xirinacs que es trobava davant la Model de Barcelona demanant l’amnistia sense exclusions i el Per Nadal,
112
tots a casa, a qui, a pesar de la presència de les forces d’ordre públic que evitaven qualsevol contacte dels vianants amb el sacerdot contestatari, es va fer lliurament d’un escrit de la gent de Sant Just, solidaritzant-se amb el seu gest.
Per altra banda, el gener de 1977 es van lliurar a l’Ajuntament els plecs signats per més de cinc-cents veïns que també demanaven l’amnistia general. El 15 de novembre de 1976 el Comitè local del Congrés de Cultura Catalana es va dirigir a l’Ajuntament demanant la normalització dels noms dels carrers de Sant Just en català per retornar-los a la seva denominació d’origen, petició que, per altra banda, no va ser es coltada i va caldre arribar al primer Ajuntament democràtic de la transició per aconseguir-ho. Les signatures passaven de set-centes.
Anteriorment, el 6 d’agost de 1976, coincidint amb la Festa Major, havia tingut lloc l’arribada de l’anomenada Marxa de la Llibertato al nostre poble. El Comité Local del Congrés de Cultura Catalana s’havia adherit a Pax Christi, organitzadora de la marxa, que pretenia amb el seu caminar i amb la seva presència per les rutes de Catalunya, donar constància no violenta que sota la consigna Poble català posa’t a caminar demanava l’amnistia, les llibertats individuals i col.lectives de tot un poble i la reivindicació de l’Estatut d’autonomia de l’any 1932 com a primer pas en el reconeixement de l’autodeterminació dels Països Catalans. Els marxadors van ser rebuts al límit del nostre poble amb Esplugues de Llobregat, van recórrer diversos carrers de la població fins arribar a la plaça de l’Ajuntament, on van efectuar-se diversos parlaments i on s’entonà la cancó l‘Estaca de Lluís Llach que en aquells moments representava un himne a la llibertat i a l’esperança. La presència de la Guàrdia Civil no va parar l’acte que consistí en l’homenatge a la figura de l’alcalde republicà i nacionalista Daniel Cardona i Civit i d’una síntesi biogràfica de què es va fer lectura; després la marxa es dirigi al cementiri municipal on davant el nínxol número 190 es va repetir l’homenatge i el record a Daniel Cardona. La marxa va continuar fins a Sant Feliu de Llobregat, on van produir-se diversos enfrontaments amb la Guàrdia Civil i on van ser retinguts dos veïns santjustencs, Dolors Cardona i Pera i el seu promès Pere Aceitón i Marín, que van ser alliberats al cap de poca estona.
La senyera col.locada al nínxol de Daniel Cardona durant el pas de la Marxa de la Llibertat, el dia 6 d’agost de 1976. (Fotografia de Josep M. Domingo Arxiu Antoni Malaret i Amigó)
113
Adhesiu amb el lema de la Marxa de la Llibertat
L’11 de setembre de 1976, d’una manera gairebé espontània, més de dos-cents sanjustencs van assistir a la commemoració de l’aniversari de l’11 de setembre de 1714 a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat, després de deixar els automobils que els van transportar a la Colònia Güell i recorrent a peu el trajecte fins a Sant Boi. Per primera vegada en aquell període de la transició política, es va celebrar públicament la Diada Nacional de Catalunya, amb parlaments de Miquel Roca, Octavi Saltor i Jordi Carbonell, aquest darrer com a representant de l’Assemblea de Catalunya. Fou una assistència multitudinària amb mínimes manifestacions partidistes. El vespre anterior a la següent commemoració, la de l’11 de setembre de 1977, es va fer una concentració popular convocada per la Comissió Local de Forces Polítiques, de recent constitució, que recorregué els carrers Major, Bonavista, Badó i la plaça de l’Ajuntament, on es va efectuar la crida per assistir a la manifestació de Barcelona -la més nombrosa de les que s’han convocat -davant l’estàtua de Rafael Casanova, restituïda al seu lloc tradicional de la Ronda de Sant Pere, que va reunir prop d’un milió de persones.
pobiet
Mentrestant el Comité Local del Congrés de Cultura Catalana i la Comissió de Forces Polítiques de Sant Just Desvern, anaven realitzant una
114
intensa tasca informativa en relació a l’actualitat política de Catalunya. A part de participar en el seguiment dels problemes locals, assistint públicament als plens de la Corporació i demanant la democratització de la institució municipal, se celebrà a l’Ateneu de Sant Just Desvern un cicle de conferències iniciades el 27 de març de 1976 per Joan Cornudella i Barberà del FNC; el 23 d’abril següent, per Rafael Ribó de l’Assemblea de Catalunya; el 22 de maig per Jordi Solé Tura del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC); el 12 de juny pels juristes Antoni Gonzàlez Casanovas i Joaquim Ferrer i Mallol; el 25 de juny per Jordi Pujol de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC); el 9 d’octubre per Heribert Barrera d’ERC; el 10 de novembre per Jordi Gil de Socialistes de Catalunya; el 29 de gener de 1977 per Jordi Monés del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i que finalitzaren amb la de Blanca Serra del Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional (PSAN-P), 1’1 d’octubre de 197771,
Per altra banda, cada grup polític va perfilant la seva incidència i projecció en l’àmbit local, mantenint reunions privades, en certa manera tolerades, com, per exemple, la celebrada a la sala de can Cardona, amb l’assistència de nombrosos militants i simpatitzants del FNC.
La demanda insistent dels ciutadans de Sant Just pel retorn als noms tradicionals dels carrers de la vila, propicià el trencament d’algunes plaques. En aquest cas, la que portava el nom de José Antonio Primo de Rivera (Fotografia de Francesc Fàbregas)
El gener de 1977 es publicà el número 1 (i únic) del Butlletí portaveu del Comité Local del Congrés de Cultura Catalana de Sant Just Desvern, amb l’intent de popularitzar l’acció del Congrés i de reivindicar les accions en pro de la normalització del català i de les activitats del Comitè local, entre les quals cal destacar, com hem dit en el capítol anterior, l’oposició al projecte del Polígon de Sant Joan-Sant Just, que afectà el nostre terme municipal i que va tenir una permanent actualitat fins que s’aconseguí la reducció de l’edificabilitat. La
115
amb la constitució de la Comissió municipal -no oficial-d’Urbanisme de Cornellà, Esplugues, Sant Feliu, Sant Joan i Sant Just integrada des del 1978 especialment per polítics i tècnics. Els escrits, publicacions, festes i mobilitzacions populars que van tenir lloc durant el període de l’anomenada transició política (1975-1978) constitueixen un dossier informatiu de l’evolució que va sofrir el Polígon de Sant Joan-Sant Just, fins a la
seva realització urbanística72, “SUNA POLITICA PER CATALUNYA“. JORDI PUJOL I SOLEY
Amb el mateix objectiu de sensibilitzar i informar l’opinió pública, per iniciativa de
Joan Castellà i Gassol i d’Antoni Malaret i Amigó, tingué lloc la constitució de la societat PubliBaix, Publicacions del Baix Llobregat, SA presidida per Antoni Massagué i Roig i que feu possible l’edició del Setmanari del Baix Llobregat, periòdic independent que recollia les inquietuds i els problemes urbans i socials de la comarca i del qual es publicaren més de quaranta números durant els anys 1977 i 1978. Tenia la seva residència oficial i la redacció
a Sant Boi de Llobregat i n’era conseller delegat, Jaume convocatòria Ramisa i Guinot de Santa Coloma Cervelló. del Congrés de Cultura El 15 de desembre de 1976 es va convocar un referèndum Catalana de sobre el Projecte de llei sobre la reforma política, al qual Sant Just diversos ciutadans actius que componien el Congrés de Desvern
Cultura Catalana i la Comissió de Forces Polítiques, sobre el aconsellaren de no participar per considerar que la seva cicle de celebració podia constituir una consolidació democràtica del conferències franquisme. La participació fou abundant i d’un cens de 6.459 d’orientació votans, van votar sí, 4.092; no, 111 i s’abstingueren 1.907 política votants. Anecdòticament podríem dir que encara va circular el celebrat a l’Ateneu.
rumor que si no anaves a votar et podíen retirar el carnet (Arxiu d’identitat o el passaport. Antoni Malaret | Dissolt el Comitè del Congrés de Cultura de Catalana, l’any Amigó) 1977, prengué força el Comitè de les Forces Polítiques de
116
Sant Just Desvern que s’organitzà de la següent inanera, segons relació dels components de les diverses comissions mu nicipals:
Urbanisme: responsables, Enriqueta Vilanova i Jau me Gelabert de Con vergència Democràtica de Catalunya (CDC), Joan Malagarriga de la Fede ració Socialista Catalana del PSOE, Rafael Martí i Joan Barreda del Front Nacional de Catalunya (FNC) Elisa Séculi del PSUC, Jordi Carreras del Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Jordi Cortès del PSAN.
Finances: responsables, Antoni Malaret del FNC, Anna Hernàndez dels socialistes de Catalunya, Pere Montagut del FNC, Martí Barrellas del PSC, Lluïsa Llanta i Lluís Vila de CDC, Gabriel Rigat del PSAN i Francesc Homedes del PSUC.
Cultura i Esports: responsables, Lluïsa Ibàñez del PSAN, Josep Ll. Solé del PSOE, Esteve Bassols de CDC, Carles Martínez de CDC, Vicenç Rodríguez del FNC, Marcel.lí Camats del FNC i Miquel Casanovas del PSUC.
Règim Interior: responsables, J. Valldeperas d’ERC, Joan Ramon Miquel dels socialistes de Catalunya, Enric Castillo i Joan Masip de CDC, Lluís Ramban i Josep Sànchez del FNC i Marià Casadevall del PSUC.
Fotografia de la presidència de la primera conferència d’orientació política celebrada el 27 de març de 1976. EI conferenciant és Joan Cornudella i Barbera (Arxiu Antoni Malaret i Amigó)
Ensenyament: responsables, Miquel Fuertes, Kati Carreras dels socialistes, Maria Camps i Alfons Ortí de CDC, Joaquim Carbonell del PSAN, Joan Flix i Feliça Mitjans del FNC i Marta Balada.
Sanitat: responsables, Carme Fusté de Socialistes de Catalunya, Gemma Gelabert de CDC, Guillem Beuter de
117
CDC, Joan Gironés del FNC, David Sabatè del PSAN i Catalina Crespo del PSUC.
El 27 d’abril de 1977 tingué lloc un acte local a Sant Just Desvern, coincidint amb la Diada de Sant Jordi i la festa del llibre. S’hi mụntaren taules informatives on els diversos representants dels partits polítics explicaven els objectius de la campanya Volem l’Estatut i on es recollien signatures de les entitats polítiques, culturals, socials i esportives i també individuals, que després van ser lliurades a l’Ajuntament com a expressió de la voluntat popular de voler recobrar les institucions autonòmiques de l’any 1932.
Les reivindicacions culturals i polítiques que van configurar el temps després de la mort del general Franco, tenien, també, el seu paral.lelisme amb els moviments socials i obrers a Sant Just Desvern. Com passava a les comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat, es feien les primeres vagues reivindicatives com les que van afectar les Indústries Cusí de la zona industrial del Pont Reixat que van durar 72 dies, i les aturades que es van registrar a la Indústria Tubauto i Vulca, del polígon industrial del Sud-oest.
L’assassinat dels advocats laboralistes d’Atocha (Madrid) indica la gravetat de la reacció ultra, que la Comissió de Forces Polítiques denuncià a l’Ajuntament i demanant, amb la presentació de nombroses signatures que recolzaven la petició, que la Corporació es pronunciés en relació als fets criminals i terroristes denunciats; s’aconseguí que l’Ajuntament en Ple, el febrer de 1977, reunit en sessió extraordinària, prengués l’acord de condemnar l’assassinat, es pronunciés a favor del respecte a la persona humana, traslladant la queixa al govern de Madrid i exhortant el veïnatge a mostrar-se solidari i a mantenir la convivència local.
La receptibilitat de l’Ajuntament presidit per l’alcalde, Rodolf Sànchez, donà peu a constants contactes amb la Comissió de Forces Polítiques i existeix una copiosa correspondència que es pot resumir en l’escrit tramés el 21 de setembre de 1977, on amb el títol de Recordem,
118
informem i demanem, es formulen diverses peticions i es proporciona informació referent a temes locals com, per exemple, el d’un acte celebrat per discutir la destinació de les casetes 1, 3, i 5 de la plaça Verdaguer, posteriorment enderrocades.
Es reiterà la petició de substituir els noms del carrers per la seva forma correcta en català i de canviar els que recordaven la lluita fraticida de la Guerra Civil i les seves conseqüències i es demana que no fos imposada cap sanció als ciutadans que voluntàriament havien fet la substitució de la placa de l’avinguda del Generalísimo per la de la rambla de Sant Just.
També es protestà per l’eliminació de la C de Catalunya que portaven cotxes estacionats a diversos carrers del poble. I, naturalment, l’anunci de la proximitat d’unes eleccions municipals, feu que la Comissió de les Forces Polítiques elaborés un programa municipal d’urgència per mitjà del qual es van fer una sèrie de propostes d’actuació en els diversos sectors municipals. El document porta data l’1 de gener de 197873
Es refundà i legalitzà l’Associació de Veïns de Sant Just Desvern, presidida per Ricard Segura, que tingué una incidència força important en el desenvolupament de l’etapa transaccional amb iniciatives, crítiques i propostes per al millorament del nivell de vida dels santjustencs.
Abans, però, el 15 de juny de 1977, van tenir lloc les primeres eleccions legislatives al Parlament Espanyol que a Sant Just Desvern tingueren el següent resultat: Partits dels Socialistes de Catalunya PSC (PSC-PSOE), 1.382 vots; Pacte Democràtic, 1.191 vots; PSUC, 1.056; ERC, 178 vots. El Parlament, el Senat i el Govern espanyol que presidia Adolfo Suárez van aprovar la Constitució espanyola que fou sotmesa a referèndum popular i que donà a Sant Just Desvern el següent resultat: 4.527 votants ho van fer a favor i 286 en contra. El referèndum va tenir lloc el dia 6 de desembre de 1978.
119
Meinbres de l’Orfeó Enric Morera que van lliurar el disc dels Segadors president de la Generalitat, Josep Terradellas, a la seva residència de Saint Martin le Beau. (Arxiu Rafael Malaret i Amigó)
Certament fou una data important el retorn del president Josep Tarradelles i Joan, el 23 d’octubre de 1977, amb una rebuda multitudinària que, en certa manera, fou l’únic acte de retorn a la legalitat republicana, en reconèixer el govern d’Adolfo Suárez la Generalitat de Catalunya. La gestió de la presidència durant els mesos que seguiran, tindrà importància pel fet de familiaritzar-se els catalans d’origen i d’opció, amb les formes i el símbols -encara que no els continguts-de l’autogovern.
Com una prova de l’ambient que vivia el país -Catalunya després de la mort del general Franco, ocorreguda l’any anterior, l’Orfeó Enric Morera, avançant-se a altres corals, va enregistrar l’himne nacional català, El Segadors. Dies després, a finals de setembre de 1976, una comissió de l’Orfeó formada per Rafael Malaret, Josep Quintana, Josep Bullich i el mestre Ricard Macias en van fer l’ofrena al president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, a la residència de Saint Martin le Beau, França.
L’actuació política, sindical i popular es trobava mediatitzada i dificultada per la reconversió industrial que arribà
excessivament tard i amb uns costos socials molt elevats. Hi havia crisi econòmica i l’índex més alt de l’atur que afectà a les indústries tèxtils, la metal.lúrgica i la
construcció, amb la fallida de nombroses petites i mitjanes empreses, especialment de la construcció, que perdé més del 40% dels llocs de treball entre el 1975 i el 1983.
120
Durant tot l’any 1978 i el principi de 1979, en previsió de la convocatòria de les primeres eleccions municipals democràtiques de la transició, tots els partits polítics -ara legalitzats- preparaven el seu programa i la seva candidatura de cara a la constitució del nou Ajuntament democràtic de Sant Just Desvern. L’Ajuntament corporatiu, presidit per Rodolf Sànchez, prácticament tenia paralitzades les seves activitats a l’espera del relleu i es dedicava a tasques de manteniment i a la preparació del procés electoral.
Tingué lloc per primera vegada l’obertura de locals públics on es domiciliaren els diversos partits. El Front Nacional de Catalunya (FNC) tenia el seu local a la plaça Maragall, 3 i 5; el Partit del Socialistes de Catalunya PSC(PSC-PSOE) al carrer de la Creu, 85 i al mateix carrer, també, tenia el seu domicili el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). D’altres partits com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Centristes de Catalunya (CC-UCD) i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i si bé no tenien local definit de residència, sí que eren presents públicament amb la seva propaganda i comunicats, com també el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Els sindicats Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT), també obriren local per tal d’atendre el seus afiliats.
El dia 4 de març de 1979, al carrer de la Indústria de Sant Just Desvern, van ser detinguts Jaume Martínez i Vendrell i la seva esposa Angels Rodríguez, Antoni Malaret i la seva esposa Rosa Julià i l’escultora Gertrudis Galí, dona del pintor Manuel Viusà, resident a París. La policia estatal creia que
Jaume Martínez74, buscat i vigilat per la seva suposada implicació en el cas que inicialment va denominar-se Batista i Roca i més tard cas Bultó intentava retornar a Andorra on en aquells moments hi tenia la residència. Jaume Martínez i altres companys van sofrir condemna posteriorment per l’Audiència Nacional. Angels Rodríguez, Gertrudis Galí i Rosa Julià van ser posades en llibertat al cap de vint-i-quatre hores de detenció a la Jefatura Superior de la Policia de Barcelona i Antoni Malaret fou alliberat al cap de cinc dies de la seva detenció.
121
Programes dels partits polítics presentats a les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979. (AMSD)
122
Antoni Malaret i Amigó al moment del seu empresonainent formava part, com a cap de llista, de la candidatura de la coalició d’Esquerra Republicana de Catalunya amb el Front Nacional de Catalunya (ERC-FNC), per tal de participar a les eleccions municipals que havien de tenir lloc el 2 d’abril de 1979, primeres de l’etapa transaccional. Les altres formacions tenien -i relacionem només les que van obtenir regidors-, també preparades les seves llistes: la del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC (PSC-PSOE) amb Jordi Figueras com a cap; la del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) amb Francesc Homedes al davant. Robert Ramírez encapçalava la candidatura de Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya (CiU) i la dels Centristes de Catalunya (CC-UCD), la presidia Pere Padrosa. El resultat final de les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979, fou el següent : PSUC, 1224 vots amb 4 regidors; ERC-FNC, 1.066 vots i 4 regidories; PSC (PSC-PSOE) 1.053 vots, també amb 4 regidors, CC(CC-UCD), 1.043 amb 3 regidors i CiU, 557 vots, amb 2 regidors.
La constitució del nou Ajuntament va tenir lloc el 20 d’abril de 1979. Els 17 regidors elegits van procedir a l’elecció del nou alcalde, càrrec que recaigué en la persona d’Antoni Malaret i Amigó, amb 4 vots d’ERC-FNC, 3 de CC(CC-UCD) i 2 de CiU, contra el 4 vots del PSUC i 4 del PSC (PSC-PSOE) que votaren el seu candidat Francesc Homedes i Jasanada. Per un vot de diferència va resultar elegit alcalde de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, Antoni Malaret 75
123
NOTES (63) AMSJD. Acta de l’Ajuntament del 6 de juliol de 1971. Ajuntament
corporatiu: Alcalde, Rodolf Sànchez i Cuéllar. Regidors, Gaspar Modolell i Modolell, Francesc Ruiz i Pelegrin, Josep M. Martí i Jené, Gabriel Domènech i Miserachs, Melcior Garcia i Muñoz, Jaume Cerdà-Solsona, Ramon Urpí i Roigi
Josep Tomàs i Higueras.
(64) Información municipal. San Justo Desvern. 1972-1973-1974 i 1975.
(65) AMSJD. Acta de l’Ajuntament del 3 de febrer de 1974. Ajuntament corporatiu: Alcalde, Rodolf Sànchez Cuéllar. Regidors, Gaspar Modolell i Modolell, Josep M. Martí i Jené, Melcior Garcia i Muñoz, Ramon Aguadé i Bosch, Ferran Asmarats i Martí, Jaume Cartró i Vives, Manuel Caparrós i Requena, Josep Manuel Corrales i Recasens i Antoni Giménez i Vergara.
(66) AMSJD. Acta de l’Ajuntament de 1983. Aquest escut va ser reformat per l’Ajuntament democràtic elegit l’any 1983 a la vista del dictamen emès per l’Institut d’Estudis Catalans, secció d’Heràldica, pel qual es considerava improcedent l’aquisició de la corona reial i el ram de llorer i retornà al seu origen primitiu: la campana amb enquadrament escairat.
(67) Pérez i Conill, Jordi (1987), «Prehistòria i Història antiga»> dins de Sant Just Desvern, un paisatge i una historia, Ajuntament de Sant Just Desvern i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, «Biblioteca Abat Oliva»), 57.
(68) Diversos Autors, Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 15. Suplement. Resum explicatiu del Congrés de Cultura Catalana. Aquest primer Congrés es va cloure el 8 de desembre de 1977.
(69) Cardona i Pera, Daniel (1995), «El català a les escoles», dins de Vall de Verç, 15 abril/15 maig. És una llarga i detallada exposició de la tasca realitzada en l’ensenyament del català, tal com també queda exposat en el llibret Sant Just Desvern, Congrés de Cultura Catalana que resumeix els diferents apartats d’actuació: institucions, promoció, estructura social, normalització del català, ensenyament, estructura sanitària i urbana. Anys 1975 a 1977.
(70) Colom i Colom, Angel i Rosés i Castro, Jordi (1977), 40.000 hores detinguts. Marxa de la Llibertat. Edicions Autogestionades de PAX. Pàg. 158.
(71) Comissió de Forces Polítiques. Ampliació de les sigles dels partits polítics: FNC (Front Nacional de Catalunya). PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). CDC (Convergència Democràtica de Catalunya). PSC (PSC-PSOE) Partit Socialista de Catalunya (Partit Socialista de Catalunya- Partido Socialista Obrero Español). PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional).
124
(72) Sant Just Desvern i el Pla Comarcal 1975. Sumari: Introducció.- El pla comarcal i l’entitat metropolitana.- Com qualifica el pla comarcal les diferents zones del nostre poble. Pla de Sant Just.- Divisió del terreny en zones. Resum de l’al.legació de l’Ajuntament a la revisió del pla comarcal.- Zones d’interès públic. Zones de remodelació.- Zones d’equipaments.- Zones verdes.- Com estan ateses les necessitats d’espais lliures i què opinen ells d’aquest problema.- Conclusions.
(73) Arxiu Antoni Malaret i Amigó. Existeix un important recull de la documentació d’aquest període de la transició: escrits, impresos, convocatòries, etc., motivats per accions cíviques i culturals del Congrés i de la Comissió de Forces Polítiques de Sant Just Desvem.
(74) Malaret i Amigó, Antoni (1990), Jaume Martinez i Vendrell. Una vida per Catalunya, Barcelona Editorial El Llamp. La totalitat de la premsa va donar àmplia informació d’aquestes detencions. Jaume Martínez i Vendrell va ser condemnat per l’Audiència Nacional a més d’11 anys de presó.
(75) AMSJD. Acta de constitució de l’Ajuntament del 20 d’abril de 1979. Alcalde: Antoni Malaret i Amigó per ERC-FNC. Regidors: Francesc Homedes i Jasanada, Francesc Carrasco Moya, Josep Sànchez i Bosch i Josep M. Masjuan i Codina pel PSUC. Vicenç Rodríguez i Amat, Pere Montagut i Jaumà i Joan Barreda i Presas per ERC-FNC. Jordi Figueras i Piñol, Ferran Domènech i Niubó, Josep Lluís Solé i Ubeda i Joan Malagarriga i Figa pel PSC (PSC-PSOE). Pere Padrosa i Pruna, Ramon Porta i Ribó i Isaura Martinez i Silva per CC(CC-UCD). Robert Ramírez i Balcells i Salvador Crespo i Carvajal per CiU.
125