guanyat nombrosos Jocs Florals. Es un dels més importants autors dramàtics catalans. Maria Rosa, Terra Baixa, Mar i cel, són tres títols de Ia seva nombrosa producció. Va participar en els moviments catalanistes de les darreries del segle XIX i fou membre honorari de I ‘Institut d ‘Estudis Catalans (1923).

Arc, de l’

Va des del carrer de Sant Josep fins al carrer de Ia Creu del Pedró. El seu nom toponímic és Ia conseqüència de Ia configuració del seu traçat que li dóna Ia forma geomètrica d’ un arc.

Ateneu, de l’
Va des del carrer de 1a Creu fins a 1a carretera Reial.
Formava part de Ia urbanització promoguda per Gaspar Modolell i Jané l’any 1913. Primerament només arribava fins al carrer de I ‘Electricitat. Els anys trenta fou allargat fins a Ia carretera Reial.

Inicialment, es va anomenar de Sant Sebastià, que era el copatró de Ia parròquia. L’any 1931 fou denominat de Ia República i amb el franquisme, del 18 de julio, fins que el 28 d ‘abril de 1979,

I’ Ajuntament el va canviar pel seu nom actual. La justificació d’aquest canvi és l’existència de l’edifici de la seu social de la societat Ateneu de Sant Just Desvern, que es va inaugurar l’any 1929. L’ Ateneu, primer amb el nom d’Ateneu Santjustenc, és una entitat cultural fundada l’any 1918 i que durant molts anys ha estat -i és- l’associació de veïns que ha tingut més incidència en la cultura, en l’esplai i en la formació escolar dels santjustencs.

Avellaners, dels

Està situat a la urbanització de Bellsoleig. Va des del carrer dels Til.lers fins al carrer de les Oliveres. Arbret de la família de les betulàcies, en botànica Cirylus avellana. El fruit comestible és cultivat especialment a Reus (el Baix Camp).

Badó, d’en

L’inici del carrer d’en Badó, renovat en el seu aspecte urbà, amb la pujada,o baixada, que el caracteritza.

Va des de la plaça Campreciós fins al carrer de Bonavista. L’ any 1866 es parla del carrer d’en Badó de la Bordeta i posteriorment torna a aparèixer amb el nom d’en Badó Biosca, i s’acaba anomenant definitivament carrer d’en Badó a partir de l ‘ any 1870, segons les Notes Històriques del poble i la parroquia de Sant Just Desvern, recollides i escrites pel seu rector, Mossèn Antonino Tenas i Alibés, i publicades l’any 1947. Aquest Badó Biosca o Badó de la Bordeta era presum-bliment el propietari que va construir la part esquerra del carrer amb edificis de planta baixa i pis, amb l’excepció de l’actual núm. 7, solar en què va construir-se la sala de ball al primer pis, anomenada del cal Català, per l’existència d’una carnisseria amb aquest nom als baixos, que era de la família que tenia l’explotació de la sala. A la part dreta del carrer van construir-se diverses edificacions, en terrenys de la família Cardona, concedides en règim censal. L’edifici número 10 era propietat d’ Andreu Biosca, es tractava d’un ampli local ocupat pel Centro familiar santjustense estatge social del Cor La Lira, que anteriorment havia ocupat un pis de la plaça Campreciós -el tercer en alçària- que per la seva peculiarietat atípica a Sant Just Desvern va merèixer la denominació popular del Colomar.

A començament de segle, aquest carrer era el principal centre comercial del poble. A més de la carnisseria ressenyada, hi havia la casa de queviures de Can Valentí, l’espardenyeria i I ‘estanc d’ Abdó Marca, la barberia de Pere Bosch, el sastre Estanislau Vidal i la primera estafeta de correus.

La sala de ball de cal Català, es va convertir els anys 20 en una fàbrica de teixits anomenada popularment La Fabriqueta, per la seva modèstia. Va funcionar del 1922 al 1929 i f’any 1934 fou reoberta per Joan Bta. Soler Seuba, que la va tancar definitivament l’any 1963. Pel que fa al Colomar, en desaparèixer la societat i el cafè que I’ ocupaven, va instal.lar-se el Casal parroquial, amb una curta vida del 1925 al 1930. L’ any 1932 era el local de l ‘ agrupació nacionalista radical Nosaltres Sols! que fou clausurada per l’exèrcit espanyol amb motiu dels fets del 6 d’octubre de 1934.

La nova imatge del carrer del Baix, antigues quadres de l’hostal ye/l, és una mostra de la transformació que ha sofert amb el pas del temps.

El carrer ha sofert molts altres canvis, però ens hem limitat a ressenyar els que considerem més importants per a la història local.

Baix, de

Carrer paral.lel als carrers del Raval i de la Creu en situació inferior -per sota o per baix-. Com que no té sortida es converteix en un cul-de-sac.

Aquest nom ja s’ esmenta I’any 1855, com el també de l ‘ anomenat carrer del pou de la Creu o Pou del comú, per un pou que hi havia davant l’hostal situat en la confluència del carrer del Raval i del carrer de la Creu. Els actuals habitatges de la part dreta del carrer de Baix eren les dependències del comú, destinades a quadres per a animals de tir, a magatzem de farratges, a pes del blat, a botigues de carn o carnisseria, a forn de pa amb destinació a l ‘ hostal i al veïnat de Sant Just Desvern. L’ Ajuntament va concedir en cens la propietat dels esmentats edificis que es van habilitar com a habitatges particulars que, a la part esquerra del carrer, tenien els seus galliners i els horts que es conreaven.

Baix Llobregat, avinguda del

Aquesta via forma part de l’ autopista A-2, i es prolonga fins a entrar al terme de Sant Joan Despí. Es van haver de fer gestions oficials i populars prop del Parlament de Catalunya per aconseguir que Sant Just Desvern tingués aquesta denominació comarcal i deixés pertànyer oficialment a la comarca del Barcelonès.

Baixada de la Creu, de la

Passatge escalonat que comunica el carrer de la Creu del Pedró amb el carrer de Sant Josep.

Baixada del Mas, de la

Camí rural de vianants que comunica el camí de can Candaler amb el passeig de la Muntanya. El nom de Mas ve de l’edificació que existia en terrenys agrícoles de la finca de can Cardona. Actualment s’ha procedit a la remodelació de la finca (1998) amb un sector urbà, la recompensació i arbolat del camí, amb la inclusió de terrenys rústics destinats al conreu agrícola per al consum familiar i arrendats a veïns de Sant Just Desvern.

Balmes, de

Va des del carrer de Lurdes fins a l’enquadrament dels carrers del Canigó i de la Creu del Pedró. Forma part de la urbanització la Miranda, promocionada per Joaquim Nebot i Montoliu, encavallada en terrenys agrícoles de secà entre els termes municipals de Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat. Fou iniciada com a zona d’ habitatges unifamiliars durant els anys 1940-1945 però es va edificar de forma incontrolada, per la qual cosa es va haver de fer una remodelació urbanística de la zona.

Jaume Balmes i Llucià (1810-1848) va nèixer i morir a Vic. Eclesiàstic i pensador polític. Es l’ autor de nombroses obres filosòfiques, entre les quals cal destacar El criterio. La idea social de Balmes era la de procurar més intel.ligència, més moralitat i el major benestar possible per al major nombre de dones i hornes.

Basses de Sant Pere, plaça de les

Plaça situada a la nova urbanització del polígon Sant Joan Despí-Sant Just Desvern, amb façana principal al carrer del Parlament català. Limita amb el torrent de la Font Santa i els terrenys pertanyen majoritàriament a la família Modolell. El seu nom prové de la designació cadastral de la peça d’explotació agrícola.

fícies per construir va culminar amb una important reducció de I ‘ edificabilitat.

Batista i Roca, de

Va des del carrer de Sant Josep fins al carrer del Canigó.

Limita amb el terme municipal d’ Esplugues de Llobregat. Forma part de la urbanització anomenada La Miranda i cobreix parcialment l ‘ antic Ilit de la riera que conduïa les aigües pluvials cap al torrent de can Cardona.

Aquest carrer es va denominar anteriorment del 14 de desembre, data de la celebració del referèndum per a l ‘ aprovació de la Llei orgànica de I ‘Estat (1966), que va crear la figura del príncep d’ Espanya en la persona de Juan Carlos de Borbón.

Josep Maria Batista i Roca (1885-1978) va néixer i morir a Barcelona. Historiador, etnòleg i polític. Fou un dels creadors dels Minyons de muntanya i posteriorment de l’ agrupació Palestra, entitat que es proposava I ‘educació de la joventut catalana en un sentit global: esportiu, muntanyenc, cultural i d’ acció social. Fou professor d’ Història a Cambridge, com a conseqüència del seu exili l’any 1939, després de Ja Guerra Civil,

Va promoure la creació del Consell Nacional de Catalunya a Londres, en temps de la resistència contra el franquisme.
Beca, camí de la Aquest és el camí rural que, partint del passeig de la Muntanya, entre les masies de can Padrosa i can Vilar, travessa la riera de Sant Just Desvern i es dirigeix cap al torrent on hi ha situada la font de la Beca. Es la via de comunicació d’ un grup d’edificacions que en terrenys de la masia de can Vilar es van alçar entre el 1950 i el 1960, sense la corresponent llicència municipal, aprofitant el sobreeixidor de la mina que hi ha al peu de les edificacions. No sabem els orígens de la font i del torrent que figuren en els registres cadastrals. Una versió podria ser que com que hi ha una font anomenada de la Mandra a la falda de Sant Pere Màrtir, en el terme d’ Esplugues de Llobregat, podria tenir una semblança amb fer una beca o becaina -amb b- al tros, segons recull el Diccionari Català- Valencià-Balear.

Vista de la plaça de les Bases de Sant Pere, darrere els habitatges de la carretera Reial, formant part del polígon Sant Just Sant Joan.

Bellesguard, passatge del

Té l’ entrada pel carrer del Marquès de Monistrol i no té sortida. Inicialment era un passatge particular de comunicació amb les torres que s’ hi van edificar i amb la residència Gazulla.

Bertran, passatge de Can

No té sortida, amb una entrada pel carrer Miquel Reverter. Lloc on estava situada la masia que li ha donat nom. Posteriorment, a partir de l’any 1800 se’n va dir masia de can Gelabert, per una família d’ aquest nom que ocupava una casa situada en aquest passatge, encara que popularment es va mantenir el nom de Bertran. Les edificacions en alcada del seu entorn han ocupat les cases de planta i pis que hi tenien entrada i que pel darrere limitaven amb l’ actual avinguda de la Indústria. Passatge gairebé desaparegut amb la construcció d’ aquests nous habitatges.

Blasco de Garay, de

Situat entre la carretera Reial i l’avinguda de la Riera en la zona industrial del sud-oest. La planificació i l’execució del pla especial d’ aquesta zona industrial es va portar a terme per un consorci que integrava una representació municipal i una representació de les indústries que hi edificaven les seves fàbriques i tallers.

Blasco de Garay, mecànic i marí espanyol, nascut durant el segle XVI i mort l’any 1552. Al servei de Carles I, va intentar fer anar la galera Trinidad per les rodes a les bandes del vaixell, impulsades a mà. Sembla que no va tenir èxit, però es va suposar que ho havia fet mitjançant la utilització del vapor i, per tant, hauria estat el primer en descobrir la seva eficàcia. Aquesta errònia interpretació ha donat fama immerescuda al nom de Blasco de Garay, segons el Diccionari Enciclopèdic Salvat.

Bòbila, de la

Es un carrer de la zona industrial del Pont Reixat, amb entrada pel carrer del Conreu i sortida pel carrer del Foment.

El seu nom correspon a l’existència d’una bòbila o forn continu per coure rajoles, totxos i tota classe d’obra de ceràmica. Fundada per Laureà Hereter, fou propietat de Fomento de Obras y Construcciones S.A., que va explotar exhaustivament els terrals de la finca i la instal.lació industrial adquirida.

Bonaigua, font de la

Més que un carrer, cal considerar-ho com una agrupació de cases construïdes l’any 1960 al peu de la riera de Sant Just Desvern, que limita amb el parc municipal d’alzines, roures i plàtans. Fins fa poc hi havia una font anomenada de la Bonaigua, alimentada per la Ilera d’una mina d’aigua potable que donava nom al parc de referència. La propietat del mateix fou cedida per les germanes Modolell de can Ginestar, l’any 1932. Es va construir la font i es va urbanitzar el seu entorn. En l’actualitat els terrenys del Parc de la Font de la Bonaigua estan ocupats per l’institut de segon ensenyament i el Pavelló poliesportiu municipal Fernando Leuthard. La font es troba inutilitzada i soterrada en el curs de la riera.

Com a nota històrica popular, podríem dir que els nostres veïns, acabada la Festa Major de cada any, anaven el dia posterior a les festes -el dia de descans- a celebrar-ho a la font amb les restes de menjars de la diada.

En aquests terreny també existia una altra mina que alimentava d’aigua potable als safarejos públics al servei del veïnat. L’aigua servia també per al rec dels horts familiars, i donava nom a aquestes parcel.les com ara els Horts de Can Ginestar.

Bovedillas, de les

El seu nom ha desaparegut. Actualment és la continuació del carrer de Salvador Espriu. El seu nom castellanitzat és perquè en el terreny que ocupava el carrer hi havia existit una indústria dedicada a la fabricació de blocs o revoltons de ciment, que popularment i en el lèxic de la construcció s’anomenaven bovedillas.

Bonavista, de

Va des de la carretera Reial fins al carrer de Sant Josep. Es un dels principals, per no dir el principal carrer del centre. Es on està situat el Mercat, els més importants establiments comercials i gairebé la totalitat de les caixes i les entitats bancàries. La part que va des del carrer d’en Badó fins al carrer de la Creu, amb els carrers del Raval i de Baix, constituïa la principal agrupació de cases urbanes de final del segle XIX.

La seva continuació i finalment l’enllaç amb la carretera Reial va implicar tota una sèrie d’ actuacions i processos des de l’any 1866 fins a l’any 1920, que condicionaren l ‘ acabament amb el revolt que desemboca a la via estatal.

Pel seu sector nord i a partir del carrer d ‘en Badó van continuar les obres de prolongació del carrer, aterrant els cubs que hi havia a l ‘ antiga rectoria annexa al temple parroquial, i l’any 1930 va quedar obert en direcció a la muntanya. A part del Mercat, cal consignar que al carrer Bonavista núm. 30 hi va haver el primer cinema -mut, és clar- que es va dir Cine Jardí. L’edifici núm. 31, anomenat el Sanatori, registrat al Catàleg i pla especial de protecció i rehabilitació del patrimoni arquitectònic, fou durant un temps una clínica destinada a malats mentals.

Fotografia del carrer Bonavista abans de la modificació vial que ha canviat el seu aspecte urbà.

No tenim notícia de la seva denominació. Es de suposar que a l ‘ inici de la seva obertura, amb la construcció de les cases números 83 i 85 des de cal Sant -Joan Catasús- i de can Carbonell, i del promontori on estaven situades, es divisava una excel.lent bona vista.
Durant la Guerra Civil el carrer va dir-se de Durruti, pel dirigent anarquista i, després, durant el franquisme, avinguda de José Antonio Primo de Rivera, el protomàrtir falangista.
Actualment ha retornat al primitiu nom del carrer Bonavista.

Bruc, del

Va des del carrer de Sant Josep al carrer de Batista i Roca. Es un carrer de la urbanització La Miranda. El seu nom prové de la commemoració històrica dels combats que mantingueren els somatens catalans contra les tropes invasores franceses el mes de juny de 1808 en una collada prop del poble del Bruc, amb la victòria de les forces catalanes. La Ilegenda conta que l ‘ eco percussor del tímbal d’un minyó va fer suposar als francesos la presència d’un gran exèrcit contrari i d’aquesta manera va contribuir a la victòria.

Bullidor, del

Situat en una ampliació del polígon industrial del sud-oest, amb entrada per l’avinguda de la Riera.

El seu nom prové de l’existència d’uns sobreexidors de l’aigua de les mines que a través de la riera de Sant Just portaven -i encara porten- a diverses finques de Sant Feliu de Llobregat: la

Torreblanca, ca l’Erasme, can Nadal. El rebull de l’aigua en sortir a l’exterior de la mina, va donar lloc possiblement al nom popular de Bullidor.

Caçadors, dels

Situat a la urbanització de Bellsoleig, que fou projectada i executada entre els anys 1950-1960. Va des del carrer del Pont al carrer de les Oliveres.

El seu nom deu procedir, segurament, d’un camí freqüentat pels caçadors en dirigir-se a les veïnes muntanyes de la Coscollera, de la Penya del Moro i de les Torres, on existia un vedat molt utilitzat pel caçadors santjustencs.

Camp Roig, avinguda del

Va des de l’avinguda de la Indústria fins al carrer de Narcís Monturiol. És el nom d’una partida cadastral en la qual es va efectuar la construcció de l’actual cementiri municipal i per això tenia anteriorment el nom de camí del Cernentiri.

La insuficiència! del cementiri parroquial adjunt a l’església de Sant Just Desvern, va fer que el 3 de gener de 1862 1’Ajuntament, i els majors propietaris del terme acordessin la construcció d’un de nou al Camp de les ànimes o del CampRoig, nom recuperat. El terreny on fou edificat pertanyia al govern central per les lleis de desamortització dictades prop de la meitat del segle passat i fou cedit a I ‘Ajuntament. Era administrat civil-ment amb intervenció eclesiàstica.

En la dècada dels anys vuitanta s’ hi va edificar l’ actual

Grup Escolar Montseny, amb el professorat procedent de I ‘escola de l’Ateneu de Sant Just Desvern.

Campreciós, plaça de

Plaça en què conflueixen o parteixen els carrers d’ Anselm Clavé, el carrer d’en Badó, el passatge Sant Lluís i la plaça Verdaguer.

L’avinguda del Camp Roig, amb les parets del Cementeri municipal, confrontant amb 1’Esc01a Montseny, amb la presència dels escolars que hi assisteixen.

El seu primitiu nom de can Preciós convertit en Campreciós, provenia de la casa que molt bé es pot suposar que es la més antiga de Sant Just i del nom d’ una de les famílies importants del poble, segons indica mossèn Antonino Tenas, en les Notes històriques. Encara està en peu la casa pairal dels Preciós, amb façana al passatge Sant Lluís número l , cantonada amb la plaça Verdaguer.
La importància de la plaça la dóna l’existència en el passat de nombroses botigues, barberies, una cansaladeria, venda de llet, etc… i per ser el Iloc de partida i de tornada del servei de tartanes que comunicava Sant Just Desvern amb Barcelona, L’any 1916 fou inaugurat el servei d’ autobusos que feia el mateix servei amb la ciutat comtal, amb principi i final a la plaça Campreciós. Ressenyem part del text que acompanyava l ‘ horari datat el 1917, i que diu: “El viaje hay que hacerlo en automóvil, para Io cual se constituyó una compañia, con carácter popular, en la que interesan todas las clases populares de la población. Gracias a este servicio están en comunicación rápida con Barcelona, los pueblos de Sant Justo Desvern, Esplugas de Llobregat, y las barriadas de Coll-blanc y Sans, pues el auto sólo emplea en todo el trayecto unos 15 minutos.
El punto de parada de los automóbiles, está en la Plaza España, frente al esta-blecimiento denominado La Pansa’

El seu traçat tot just urbanitzat s ‘ inicia a la carretera de la Muntanya i acaba a les construccions edificades a l’entorn de la masia i és classificat com a carrer sense sortida. L’ any 1998 confrontant amb els terrenys

de I ‘ENHER l’Ajuntament de Sant Just hi ha instal.lat una deixalleria.

El nom de Biosca prové d’ una família que habità la masia durant molts anys i és citada en les Notes Històriques de Mossèn Antonino que recull que el 1659 ja tenia aquesta denominació.

Can Candeler, camí de

Es l ‘ antic camí que conduïa a la masia de can Candeler, actualment urbanitzada. La masia amb el seu pi centenari que I ‘envolta, és una casa molt antiga que ha passat per moltes visicituds i molts propietaris de diversos noms. Es l’any 1670 que hi ha constància que s’ anomenava casa d’en Gelabert, candeler d’ofici, que és el qui li ha donat el nom.

A partir de l’encreuament dels carrers de Bonavista i de Sant Josep, continua en direcció al carrer del Montblanc i en
l’ actualitat (1998), connecta amb la nova urbanització anomenada de Can Candeler, en terrenys que la propietaria de la masia, senyora Maria Juncadella va donar juntament amb altres finques a la Santa Seu, a la Diputació de Barcelona i a les llars Mundet. Els carrers traçats amb totes les instal.lacions i subministraments subterranis són l’ entremat de xalets i habitatges de protecció oficial que s’ hi estan construïnt.

Camí de can Candeler, que condueix a la masia i a la urbanització d’aquest nom, endinsant se en plena zona rural.

Can Padroseta, de

Surt del carrer de Sant Josep i acaba actualment a la finca de Can Ginestar. El nom de can Padroseta és el d’una antiga masia que existia en el lloc on s’hi van construir un grup de torres a començament dels anys seixanta. L’existència d’aquesta masia ve consignada en les Notes Històriques de Mossèn Antonino, on es recull que s’anomenà primerament de can Puig i Hereter d’en Puig, can Padroseta de l’Església i finalment can Padroseta, per diferenciarÄa de can Padrosa de la muntanya.

Can Padroseta, pas de

Pas o carreró que comunica el carrer de Bonavista amb el carrer de can Padroseta. Aquest pas és en realitat una antiga servitud entre la masia enderrocada i la finca de Can Ginestar, actualment propietat de l’Ajuntament.

Can Roldan, camí de

Camí que surt del carrer de I’ ll de Setembre i condueix a l’ ermita de la Salut, en el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta finca no explotada pels seus propietaris, que resideixen fora del terme municipal, no ha tingut cap rellevància al nostre poble. El nom prové d’un antic amo de la masia.

Can Sagrera, passeig de

Passeig o carrer que s’inicia a la cruïlla amb el carrer de Miquel Reverter i acaba al carrer de Ramón y Cajal. Es una àmplia avinguda de nova urbanització i en la qual s’ha edificat un nou barri d’habitatges unifamiliars que es complementen amb les torres ja existents.

El nom d’aquest Vial prové del d’una masia que va tenir diverses denominacions -Mas Sacalm, Mas Palau, heretat de can Oliveras del Pla, per diferenciar-la de can Oliveras de la Muntanya fins a dir-se can Sagrera que han donat el nom al nou barri de les urbanitzacions actuals. La masia de can Sagrera fou reconstruïda per l’arquitecte municipal, senyor Coquillat, amb la façana restaurada amb escaients esgrafiats. Està inclosa al Catàleg patrimonial.

Annex a aquesta nova urbanització hi ha el Parc o Jardins de Pere Dot i Martínez, conreador de roses de fama, nascut a Sant Just Desvern l’any 1885, i posteriorment resident a Sant Feliu de Llobregat, encara que els terrenys on cultivava les roses els tenia en gran part en el sector de la barriada de can Sagrera.

Sant Just Desvern, primerament com a masovers i després com a propietaris, segons un document del mes de març de 1333, pel qual la Pia Almoina -institució de beneficiència del Bisbat de Barcelona-

fa establiment a favor de Berenguer de Solanes de tot aquell mas denominat Solanes. L’ actual propietari pretèn que la masia sigui coneguda pel seu nom: Mas Ristol.

Canigó, del

Carrer situat davant del Grup Escolar Municipal Canigó, que és el que li dóna nom al carrer amb la presència d ‘una important superficie per urbanitzar com a espai públic, encara que rudimentàriament, ja fa aquest servei. El carrer ontinua fins arribar al carrer Picalqués just en el límit amb Esplugues de Llobregat. En aquesta prolongació trobem el complex d ‘edificis escolars privats de la institució de La Miranda.
El Pirineu és un massís orogràfic, un cim del qual és el pic del Canigó de 2.785 metres. Dins del seu àmbit geogràfic trobem els monestirs de Sant Martí del Canigó i de Sant Miquel de Cuixà. Poema èpic de Jacint Verdaguer, sobre la llegenda de Gentil i la fada Flordeneu, situat en la reconquesta l’ any 900.
Nom que han adoptat els nous gegants de Sant Just.

El grup escolar del Canigó és el nom d’aquest carrer que limita amb una important superfície no urbanitzada, aprontada per a l’esbarjo i els jocs.

Cant dels ocells, del

Enllaça l’avinguda de Pau Casals amb el polígon industrial del sud-oest. És el títol de la cançó que el mestre Pau Casals va popularitzar en la seva interpretació al violoncel.

Carbonell, passatge

Josep Carbonell i Modolell, santjustenc, dóna nom al passatge sense sortida, amb entrada pel carrer de Bonavista, i que comunica amb un pas de vianants per l’ avinguda del doctor Ribalta. Josep Carbonell era l’ antic propietari de la finca rústica i masia de can Solanes i de la casa-masia coneguda amb el mateix nom, assenyalada amb el número 10 de la carretera Reial, ambdues incloses en el Catàleg de protecció del patrimoni. Alcalde de l’ Ajuntament de Sant Just del 1889 al 1904 i l^l any 1923, i regidor en diverses ocasions.

Carles Mercader, de

Comença al carrer de Miquel Reverter i enllaça amb el carrer de Bonavista. Hi ha la casa pairal de Can Ginestar, masia enderrocada per donar lloc a l’actual edifici remodelat al principi del segle, amb estil modernista, per la família Modolell de Can Ginestar. Adquirida per l’ Ajuntament de Sant Just l’ any 1978 i en què hi ha instal.lada la sala d’ exposicions al celler, la Biblioteca, així com un servei de cafeteria, serveis administratius de l’ Ajuntament i els locals socials de diverses entitats culturals. Pel seu conjunt arbrat i ajardinat es conegut com el Parc de Can Ginestar.

El carrer porta per nom el d’una víctima de la Guerra Civil (1936-1939), Carles Mercader. Vivia en una casa próxima a la masia de can Solanes i exercia de funcionari -burot- que cobrava els drets d’entrada de certs articles a la ciutat de Barcelona. Militava al Requeté del Partit Carlista i aquesta fou la causa, és de suposar, de la seva mort en aquells anys tèrbols del principi de l’esclat revolucionari del juliol de 1936.

El seu nom figurava a la placa que recollia el noms dels “Caídos por Dios y por la Patria”, enclavada en l’església parrpquial de Sant Just i Sant Pastor.

Carles Mercader, passatge de

Té l’entrada pel carrer de Carles Mercader, però en l ‘ actualitat no té sortida. Abans se n’havia dit passatge Cardona, perquè aquest vial estava obert, inicialment, en terrenys de la família de Can Cardona.

Carrilet, del

Es un traçat curt que va des del carrer de la Tècnica al carrer del

Pont Reixat. Amb la seva designació s’ha volgut recordar

l’existència d’una via fèrria que anava des de les instal.lacions del ciment Sanson (actualment Walden-7), fins a l’estació de Cornellà, mitjançant uns vagons arrossegats per una locomotora amb motor de combustió interna. El seu traçat resseguia el curs del torrent del Pont Reixat.

Catalunya, de

Va des del carrer de Bonavista fins al carrer de Santa Teresa. Forma part de l’entramat urbà que amb I ‘obertura de la rambla de Sant Just, va promoure el major dels contribuents locals, Gaspar Modolell i Jané, i del qual formen part els carrers Major, de I ‘Electricitat, de I’ Ateneu i del Montserrat. Destinat especialment a habitatges residencials (torres) construïts i ocupats per membres de la burgesia barcelonesa, en plena expansió econòmica gràcies als ingressos que els va proporcionar la neutralitat espanyola en la guerra europea del 1914 al 1918. Aquest carrer porta el nom del nostre país.

Cervantes, de

Va des del carrer del Camp Roig fins al carrer Ramon y Cajal, que és on té entrada la zona esportiva dedicada especialment al futbol.

Miguel de Cervantes i Saavedra va néixer a Alcalà de Henares i va morir a Madrid (1547-1619). Cèlebre escriptor espanyol, autor entre altres obres novelesques i teatrals d’ El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. L’ interès per la vida i l ‘ obra de Cervantes ha esdevingut universal pel seu mèrit literari, sobretot, de la seva obra màxima, Don Quijote.

Circumval.lació. de la

Carrer de la zona industrial del Pont Reixat, en part no realitzat, que s’ intercala entre el termes municipals de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. La seva denominació és perquè la projectada via circumval.la el polígon industrial del Pont Reixat, un dels primers instal.lats al municipi.

Ciutat Diagonal, de la

Es la via d’ entrada al terme municipal de Sant Just

Desvern. Procedeix de la Ciutat Diagonal d’ Esplugues de Llobregat, traçat que se suposa que continua fa ruta de la romana Via Augusta.

Clos, del

S’inicia al carrer d’ Hereter per finalitzar, sense sortida, al carrer Ramon y Cajal. Es l’indret on inicialment existia un forn d’obra i més tard una bòbila de totxos per a la construcció. Es conserva la xemeneia en record d’ aquella fabricació industrial que es deia El Clos, nom de referència cadastral.

En aquest sector també es va iniciar la instal.lació d’ indústries a la part dreta de l’avinguda de la Indústria i una de les primeres fou Teixits Guarro.

Comerç, del

Va des de la carretera Reial fins al carrer del Treball, al polígon industrial del Pont Reixat i també anomenat del Foment. Com que existien els noms d’avinguda de la Indústria i del Treball, segurament va suggerir-se el del Comerç per Iligar-lo amb els anteriors.

Constitució, de la

Plaça, carrer i passatge que componen un conjunt de vials, situats en la nova urbanització, a l’ altra banda de l ‘ autopista A-2, dissenyada com a pla parcial de la Torreblanca, a cavall dels termes municipal de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.

El seu nom correspon a l’ aprovació, promulgació i referèndum de la Constitució de l’ Estat espanyol de l’ any 1977, que va clausurar el règim dictatorial del general Franco i va inaugurar un nou estat de dret.

Conreu, del

Situat en la zona industrial del Pont Reixat. Va des del carrer de la Circumval.lació fins al carrer del Treball. Es de suposar que aquest nom correspon a les terres de conreu que ocupaven tota la superfície de l’ actual zona industrial.

Creu, de la

Va des del carrer de Sant Ferran, en la confluència amb el terme municipal d’ Esplugues de Llobregat i el carrer del Nord, on està situat el grup de cases, la majoria de protecció social, que constitueix l’ anomenda barriada “els pisos” o barri Nord fins a la carretera Reial, a la zona de 1’111a Walden.

Aquest carrer té una intensa i llarga història que comença 1869. Encara queden restes de la seva existència, com també al timpà de la finestra principal de la façana actual hi ha esculpida la campana que dóna origen a l’escut del poble i que indica que va ser ser la primitiva Casa de la Vila de Sant Just Desvern.
Amb la construcció de la carretera Reial, durant el regnat de Carles III i I’ establiment d’ un Hostal Nou, va desaparèixer 1’Hosta1 Vel).
Amb edificacions de cases de planta baixa i pis, es va anar allargant el carrer de la Creu fins a enllaçar amb el carrer de Bonavista i més tard va continuar fins a la Rambla, avançant urbanísticament fins a arribar a la carretera Reial, que voreja un nou barri designat com Roquetes, o barri Sud, edificat en unes parcel.les de terreny agrícola.

Al solar que formava el carrer de la Creu amb el carrer de l ‘ Ateneu, s ‘ hi van construir dues aules destinades a nens i nenes que formaven part de les Escuelas Nacionales conjuntament amb els habitacles per als mestres que més tard han sofert di verses modificacions, entre elles, la instal.lació de I ‘estafeta de Correus.
Durant la Guerra Civil (1936-1939), aquest carrer fou dedicat a 1’ anarquista Ascaso.

de la família de les compostes. Les dàlies són emprades com a flor tallada i per a I ‘ornamentació del j ardí.

L ‘Hostal vell del carrer de la Creu encara conserva la seva configuració primitiva, amb la incrustació de la campana que significa el poble de Sant Just.

Daniel Cardona i Civit, passatge de

Va des de la plaça Verdaguer fins al carrer Carles Mercader.

L ‘estret passatge que porta el nom de Daniel Cardona, entre la casa de vila i la masia pairal de la família Cardona.

Daniel Cardona i Civit és un dels pocs santjustencs -nascuts o veïns- que donen nom a una via pública de la població.
Va nèixer a Barcelona el 1890 i va morir a Sant Just Desvern, a la seva casa pairal de can Cardona, l’any 1943. Va formar part de l ‘ Ajuntament que el cop d’estat del general Primo de Rivera va suprimir el setembre de 1923. Exiliat, de retorn al poble és nomenat alcaldable de I’ Ajuntament de Sant Just Desvern del 14 d’ abril de 1931. Reelegit l’any 1934, va tornar a exiliar-se amb motiu del fets d’octubre de 1934. Les eleccions de febrer de 1936 li fan recupe-
rar el càrrec que tenia fins a la renovació per les gestores municipals com a conseqüència de l’alçament militar del 18 de juliol de 1936. Exiliat novament a França participa en els moviments de resistència contra al franquisme. Fou un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya.

La seva actuació com a nacionalista radical és la de tota una vida dedicada a la lluita per la Ilibertat de Catalunya. Va promoure el moviment separatista i el setmanari que porta el mateix nom Nosaltres SOIS! i va publicar diversos Ilibres entre ells Res de nou al Pirineu i La Batalla, amb el pseudònim Vibrant. La Gran Enciclopèdia Catalana, hi recull una semblança biogràfica a la pàg. 407.

Doctor Fleming, del

Va des del carrer de la Tudona fins a l’avinguda de la Indústria„ Alexander Fleming (Escòcia, 1881-Anglaterra, 1955) és el bacteriòleg escocès descobridor de la penicil.lina, que pot ésser considerat com un dels pioners en la recerca d’ antibiòtics i l ‘ iniciador de l’època d’ aquests medicaments que han tingut un paper decisiu en la immunització de la profilaxi de les malalties a causa de bacteris o virus.

Doctor Ribalta, avinguda del

Avinguda que va des de la carretera Reial fins a la plaça Maragall. Ajardinada, amb plàtans i pins. Té una instal.lació de jocs infantils i pot considerar-se com un parc. Aquesta avinguda està situada sobre el Ilit de l ‘ antic torrent de la Font Santa, que s ‘ iniciava al límit nord amb el municipi d’ Esplugues de Llobregat. La conducció d’aigües pluvials fou totalment recoberta després de construir-hi una claveguera general que enllaça amb la construïda mancomunadament pels ajuntaments de Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat i Cornellà. Iniciada al lloc que existia el pont d’en Mateu -soterrat-, per damunt de la qual passa la carretera Reial i que condueix les aigües al riu Llobregat.

L ‘ajardinament de  I ‘avinguda del doctor Ribalta cobreix la riera i el límit que separa els termes municipals de Sant Just i Esplugues.

El doctor Antoni Ribalta i Vilaplana va néixer a Camarasa (La Noguera) l’any 1887 i va morir a Sant Just Desvern l’ any 1959. Llicenciat en Farmàcia i Medicina per Ia Universitat de Barcelona. Va exercir com a farmacèutic i metge a Ia població costanera del Maresme, el Masnou, on va casar-se amb Josefa. Cruixent i Verdaguer. Va prendre possessió com a metge i inspector municipal de sanitat l’any 1917. Quan va instal.lar-se al poble visitava en el seu domicili particular al passatge Petit. Després va traslladar-se al carrer Bonavista número 37, actual, on es va jubilar i on va residir durant molts anys fins a Ia seva mort. També va exercir en Ia veïna localitat d’Esplugues de Llobregat, per Ia qual cosa va utilitzar primer una tartana amb el seu cavall i finalment feia les visites domiciliàries amb un miniautomòbil, com era costum en aquella època.

Va deixar un bon record com a persona i professional, com ho demostra que en Ia celebració de I ‘anual Festa de Ia Vellesa de l’any 1959, mesos abans de Ia seva defunció, l ‘ Ajuntament de Sant Just Desvern li va atorgar Ia medalla de plata al mèrit pels quaranta-dos anys de serveis mèdics ininterromputs als veïns del poble.

La placeta d’Enric Mo rera, racó i monument dedicat a Ia memòria del músic i compositor el nom del qual porta I ‘Orfeó Enric Mo rera de I ‘Ateneu.

Dolors Modolell, de

Va des del carrer de can Freixes fins al carrer de l ‘ Església.

Dolors Modolell i Gutiérrez és el nom de Ia filla de Joan Bta.

Modolell i Jané i de Dolors Gutiérrez, propietaris de Ia finca de can Freixes i promotors -en diverses fases- de Ia urbanització del mateix nom. L’ any 1931 aquest carrer va denominar-se del doctor Rizal, líder de Ia independència de Filipinas, que fou afusellat.

Dos de maig, del

Carrer situat a Ia urbanització La Miranda, amb entrada pel carrer de Ia Creu del Padró i que finalitza a Ia plaça d’ Ismael Sahun. Comunica amb el carrer Lurdes per unes escales. Es un dels carrers anomenats cul-de-sac. La seva denominació correspon al motí popular del 2 de maig de 1808, contra les tropes franceses a Madrid,

i a la guspira que va encendre la guerra contra les tropes napoleòniques. Amb el poble madrileny en foren protagonistes Daoiz i Velarde.

Duran i Jordà, de

Carrer en homenatge al metge barceloní Frederic Duran i Jordà (Barcelona 1906-Manchester 1957). Va des del carrer de Monturiol fins al carrer de la Cierva.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) va organitzar els serveis de tranfusió de sang de l’exèrcit republicà. El 1939 es va exiliar i es va establir a Anglaterra, on assessorava els serveis de transfusió de sang del bàndol aliat. Fou membre de l’ Institut d’ Estudis Catalans, del qual va obtenir el premi Prat de la Riba l’any 1947

Electricitat, de l’

Carrer amb entrada per la rambla de Sant Just i que acaba a l’ avinguda del Doctor Ribalta, al límit amb el terme municipal d’ Esplugues de Llobregat.

El seu nom prové de la instal.lació l’any 1917 d’ un edifici destinat a central distribuïdora d’electricitat, encara que mai va entrar en ús, segurament per les pressions que van fer els propietaris que havien iniciat la urbanització de la zona. Actualment I ‘esmentat edifici assenyalat amb el número 32 i els jardins que I ‘envolten han estat afectats com a zona d’ equipaments.

Enric Morera, d’

Comença al carrer de Santa Teresa, travessa el carrer Sagrat Cor i desemboca a la plaça que també du el nom d’ Enric Morera.

Enric Morera, plaça d’

El nom d’ aquesta plaça, situada a la barriada del Sagrat Cor i encerclada d’ edificacions, fou un homenatge a la figura del mestre Enric Morera i Viura, per iniciativa de 1’0rfeó Enric Morera de I ‘Ateneu de Sant Just Desvern juntament ambl’erecció d’ una pedra obra de l’ escultor Rafael Solanich i Balius i de la instal.lació d’ una placa commemorativa al centre de la plaça.

Enric Morera i Viure va néixer a Barcelona el 1865 i va morir a la mateixa ciutat l’any 1942. La producció de Morera comprèn més de 800 obres: operes, música escènica, obres simfòniques, corals, sardanes… de les quals destaquen les sardanes corals Les fulles seques, La Sardana de les Monges i I ‘Empordà.

Escales, de les

Escales o camí que, partint de la riera de Sant Just -davant el Poliesportiu- ascendeix i condueix a la urbanització de la Plana Padrosa.

Església, de l’

Carrer que en el seu primer tram parteix de la plaça de Jacint Verdaguer, i mitjançant les escales encerclades pels horts parroquials, condueix alcarrer de Bonavista. Passat aquestcarrer es dirigeix al de Dolors Modolell, en un nou traçat.

Després d’haver desaparegut unes casetes on actualment hi ha una edificació amb els números 4 i 5 del carrer de l ‘ Església, el catàleg de protecció del patrimoni hi ha inclòs la masia denominada de can Madorollet, número 7. L’ any 1709 ja figura que aquesta casa era d’ un tal Jaume Modolell, nom que va anar-se transformant fins a convertir-se en l ‘ actual.

Església, plaça de I ‘

Plaça a la qual donen la façana del temple parroquial i la rectoria. La menció de la primitiva església parroquial es troba en un document de l’any 987, segons indica mossèn Antonino Tenas, en les seves Notes Històriques. Aquest ha estat el document que ha justificat la celebració dels mil anys d’història de Sant Just Desvern, l’any 1987. El primer document que parla dels sants Just i Pastor com a titulars de la nostra parròquia és de l ‘ any 1438. Diverses citacions indiquen l’existència de l ‘ actual temple durant el segle XII, que tenia pràcticament I ‘estructura actual, amb la diferència de l ‘ antic baptisteri, anteriorment dedicat a cups o premses per al vi i l ‘ oli que la rectoria cobrava en concepte de delmes. També en la part lateral que dóna al carrer de Carles Mercader hi havia el cementiri parroquial que al final de segle passat fou traslladat a l’ actual recinte funerari municipal.

El temple i la rectoria foren destruïts pels successos revolucionaris de juliol de 1936 i reconstruïts posteriorment. L’església parroquial fou consagrada el 14 de maig de 1944.

Espigolera, de l’

Carrer situat a l ‘ ampliació del polígon industrial del sud-oest, al marge dret de I’avinguda de la Riera i que va des del carrer del Bullidor fins a la prolongació del carrer de León. Es el nom cadastral d’ una finca de la masia de can Roldan.

Esports, dels

Va des de l’ avinguda de la Indústria fins al carrer de Cervantes. El camp d’esports està situat a l’illa que configuren els carrers de Cervantes, de Ramon y Cajal i del Camp Roig. Es va construir en terrenys adquirits per l’ Ajuntament de Sant Just Desvern l’any 1952, es va dedicar especialment a l’esport del futbol, amb la segregació d’ una part destinada al Grup Escolar Montseny. Ha sofert diverses modificacions fins a arribar a I ‘actualitat que compta amb dos camps, una tribuna i serveis complementaris. S’hi han format diversos clubs i han promocionat la joventut esportiva santjustenca.

Estalvi, de l’

Carrer situat a la part esquerra de la carretera Reial, que comunica la mateixa amb el polígon Sant Joan Despí-Sant Just Desvern, i que enllaça amb I ‘avinguda dels Països Catalans.

El seu nom deriva del fet que la primera caixa d’estalvis que va instal.lar-se a Sant Just Desvern fou la Caixa d’ Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona (actualment Caixa de Catalunya), que va construir I’ edifici situat al xamfrà del mencionat carrer amb la carretera Reial. Quan l’esmentada entitat de crèdit es va traslladar al carrer Bonavista número 62, va cedir la propietat de I ‘edifici a la Creu Roja espanyola. En l ‘ actualitat s ‘ hi han instal.lat diversos ser veis municipals.

Com a referència històrica direm que les cases que van ser enderrocades per I ‘obertura del carrer foren afectades per les bombes que van caure el 8 d’ octubre de 1938, sense que hi hagués, afortunadament, víctimes mortals, però sí alguns ferits a conseqüència de l ‘ impacte dels projectils aeris.

Les escales del carrer de 1’Esg1ésia, amb una mostra de les cases i masies del seu entorn i el primitiu nucli urbà de la
població.

Estruch, passatge

Carrer o pas que comunica la plaça de Campreciós amb l’ aparcament subterrani de les cases números 105 i 107 del carrer de Bonavista i amb les eixides de les cases del xamfrà.
Josep Estruch era el propietari d’ un grup de cases de planta baixa i pis. Va construir el passatge per comunicar-se amb la finca de I’ interior.

Estudis Vells, plaça dels
Situada en la confluència dels carrer de Carles Mercader i el carrer de Mossèn Antonino Tenas. S ‘anomena així perquè s’hi vainstal.lar l’escola pública, composta d’ una aula de nois i una de  noies. Els locals eren arrendats per l’Ajuntament de Sant Just Desvern i ocupaven I ‘edifici actualment senyalat amb el número l .
El paratge que ocupava I ‘escola era conegut com “detrás de la Iglesia ” i que quan es van construir les noves escoles del carrer de la Creu xamfrà amb el carrer Sant Sebastià -ara Ateneu- la plaça va prendre el nom popular dels Estudis Vells.

Frederic Mompou, de

Carrer que sortint de l’enllaç de la carretera Reial amb l ‘ autopista A-2, anomenat avinguda del Baix Llobregat, comunica amb el carrer de Sant Martí de I ‘Erm. En l ‘ actualitat s ‘ hi ubica un complex urbanístic d’ hotels i oficines comercials. S’ha demanat que s ‘ identifiqués I ‘illa formada pels carrers Mompou i Constitució com Sant Just. Porta de la Diagonal.

L ‘hotel Sant Just, del carrer de Frederic Monpou i les cons truccions dedicades a oficines formen la zona comercial denominada Sant Just-Porta de la Diagonal.

Frederic Mompou i Decausse (1883-1987). Va néixer i morir a Barcelona. Fou un músic català de gran renom amb composicions al marge d’escoles i de tècnique i, alhora, un intèrpret excepcional en la seva obra pianística.

Foment, del

Va des de la carretera Reial fins al terme de Sant Joan Despí. Està situat a la zona industrial del Pont Reixat.

El nom de Foment és la reducció del Fomento de Obras y Construcciones SA, que era l’entitat propietària de la bòbila de coure Obra per a la construcció de forma mecànica, la principal indústria del sector, i que popularment va merèixer el nom de Foment.

Fondalada, de la

Carrer que, sortint del carrer de la Plana acaba en un racò ajardinat i que és una prolongació del mateix sobre el torrent de la riera de Sant Just Desvern o Pahissa. El seu nom prové del fet que el seu acabament desembocava sobre un fons o fondalada que conduïa a la riera.

Font, de o d’en

Va des de la plaça del Parador fins al carrer de les Bovedilles, actualment de Salvador Espriu. Sembla que el seu nom prové d’ algun antic propietari de la masia situada en aquest carrer i que havia de respondre al nom de Font. No en tenim cap altra notícia i rebutgem qualsevol referència a una font d’aigua, perquè no tenim coneixement de la seva existència.

Forja, de la

Carrer de la urbanització del polígon Sant Joan Despí-Sant Just Desvern amb entrada per la carretera Reial i sense sortida. Es creu que la seva denominació fou per l’existència d’un taller de forja propietat d’Antoni Trullén, que va regalar l’actual creu de ferro forjat existent al carrer de la Creu del Pedró.

Freixes, de o de can

Surt del carrer de Bonavista i acaba al carrer de la Creu del Pedró. Creiem que s’hauria d’anomenar de can Freixes perquè aquest és el nom de la masia a l’entorn de la qual es va promocionar la urbanització del sector per part del seu propietari, Joan Bta. Modolell i Jané.

A mitjan segle XVII ja es té coneixement d’aquesta masia, amb l’aparició dels noms de Gabriel i Josep Freixes, que és el nom que va acabar prenent la masia i la finca. Està inscrita al registre del Catàleg de protecció urbanística.

Garrofers, dels

Carrer encara no urbanitzat que condueix a unes casetes edificades per la família Castells. Es un carní que transcorre per antics garrofers que després de les intenses gelades de l’any 1952

fer un arc i vorejar el terme municipal d’ Esplugues de Llobregat.

Aquesta avinguda està situada a l ‘ anomenat polígon de Sant Joan Despí-Sant Just Desvern, que fou creat per l ‘ Instituto Nacional de la Vivienda sobre superficie de cultiu. Les inundacions del Vallès de l ‘ agost de 1962 van precipitar la planificació d’a-quest polígon per als damnificats per la inundació. El seu primer plantejamenet comptava amb més de 16.000 pisos i gràcies a la pressió popular i a I ^t actuació dels ajuntaments afectats es va aconseguir reduir I ‘edificabilitat a 5.000 habitacles.

Detall de I ‘avinguda de la Generalitat amb els pisos edificats per al veïnat de la barriada de les Basses de Sant Pere.

S’ hi han construït habitatges en altura, així com edificis comercials i hotels. Provisionalment s ‘ hi han instal.lat la Univesitat Politècnica del Baix Baix Llobregat i I ‘Escola de formació Antoni Algueró de la Fundació d’ Indústries Gràfiques. El conjunt d’edificisha pres el nom de les Basses de Sant Pere, nom cadastral dels terrenys que ocupen.
El nom d’avinguda de la Generalitat de Catalunya fou designat l’any 1979, després de l ‘ aprovació de I ‘estatut autonòmic.

Gessamí, del

Es troba a la urbanització de la Plana Padrosa.Va des del carrer de la Ginesta fins al carrer del Roser.

En botànica, Jasminum Officinale de la família de les oleàcies. Es una planta enfiladissa. El gessamí groc prové de Pèrsia, el blau, del sud de l’ Africa, el gessamí escarlata de I’ Amèrica del Nord i el de fulles blanques i vermelloses, de Xile.

Ginesta, de Ia

Situat a Ia Plana Padrosa. Entre el carrer del Gessamí i el carrer del Roser. Botànicament Spartium junceum, de Ia família de les papilionàcies. Creix en els Ilocs assolellats de Ia terra baixa mediterrània. Les ginesteres són molt presents en el nostre terme municipal i Ia ginesta és considerada Ia flor nacional de
Catalunya.

Gira-sol, del
Camí que condueix del carrer 1 1 de Setembre al carrer de les Dàlies, a Ia urbanització de Ia Plana Padrosa. En botànica, Helianthus anuus. Planta arbàcia anual que procedeix de Mèxic i les Ilavors de Ia qual produeixen un oli de cuina excel.lent. Són comestibles.

Girona, de

Situat a Ia urbanització La Miranda. Surt del carrer de Montblanc i enllaça amb Ia nova urbanització de Can Candeler.

Ciutat de Ia comarca del Gironés, a Ia qual dóna nom i n’ és Ia capital. EI municipi està encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de Ia Selva i I ‘Empordà. A part del

seu valorarqueològic, és recordada pels setges que va patir, de manera especial durant Ia Guerra del francès (1808-1814).

Hereter, d’

Comença a Ia carretera Reial i, inicialment, arribava fins al carrer de Ia Creu i formava part de Ia urbanització que tenia com a vèrtex Ia plaça del Sagrat Cor. Posteriorment, ha sofert una sèrie de prolongacions. Travessa l’avinguda de Ia Indústria, comunica amb Ia barriada de can Sagrera i finalitza al carrer Narcís de Monturiol, al polígon del sud-oest.

El carrer Hereter comunica Ia barriada del Sagrat Cor amb Ia zona industrial del sud-oest.

Laureà Hereter i Fonoll, el doctor Ermengol Arruga i Gaspar Modolell

amb la zona industrial del sud-oest. Situada on hi havia les instal.lacions de la fàbrica de ciment Sanson, la bòbila Domenech i la fàbrica de teixits Guarro, molt més tard.

L’ amplia i moderna urbanització d’ aquesta important via pública que s ‘inicia al carrer de Miquel Reverter amb habitatges horizontals continua amb edificis industrials, confrontant amb edificis públics -guarderia, Centre d’ Assistència Primària, Casal de Joves- fins a encaixar amb el complex urbanístic de l ‘ Illa Walden.

De les seves contruccions i les zones ajardinades, destaca I ‘edifici Walden-7, projecte de Ricardo Bofill que manté l’alçada de la xemeneia remodelada de la Fabrica Sanson.

La història d’ aquesta avinguda o carrer comença quan era el camí per anar al cementiri i a l’escorxador, edifici que va enderrocar-se, per construir-hi pisos, i can Geroni, també derruït, casa on hi havia viscut la família del que fou alcalde de Barcelona, Francesc de P. Rius i Taulet, durant I ‘Exposició Internacional de 1888, com ho demostra l’existència d’ una tomba al cementiri municipal que portava la incripció de Rius.

El nom del primitiu carrer era de Laureà Miró i Trapat, polític republicà que va morir I’any 1916, quan era diputat a les Corts pel districte de Sant Feliu de Llobregat. Gairebé tots els ajuntaments del Baix Llobregat tenien -o tenen- un carrer dedicat a la seva memòria.

Panoràmica de I’avinguda de la Indústria, al fons I ‘edifici Walden-7, la xemeneia i el principi del parc Salvador Espriu.

Isaac Peral, d’

Situat al polígon industrial del sud-oest. Va des del carrer de Blasco de Garay fins al carrer de Juan Ramón Jiménez.

Es una zona important on radiquen nombroses indústries. El polígon fou creat amb la presentació d’ un pla parcial signat pels arquitectes Giralt i Alemany. Delimitat per l’ avinguda de la Indústria, per la carretera Reial i per l’ avinguda de la Riera fins a la prolongació del carrer d’Hereter.

Isaac Peral (1851-1895) va néixer a Cartagena i va morir a Berlín. Marí espanyol, el nom del qual va unit a la invenció del submarí, botat l’any 1888, amb posterioritat a la prova que Narcís Monturiol va efectuar l’any 1869.

Ismael Sahun, plaça d’

Aquesta placeta està situada al final del carrer del Dos de Maig. Es el nom del primer president de l’associació de propietaris de La Miranda.

Jacinto Benavente, de

Va des de l’avinguda de la Indústria fins a l’ avinguda de can Saarera.

Jacinto Benavente (1866-1954) va néixer i morir a Madrid. Dramaturg. Ha estat la gran figura del teatre espanyol des del principi de segle fins als anys cinquanta. Va obtenir el premi Nobel de literatura l’any 1922. La comèdia Los intereses creados és una de les seves obres més representada.

Jacint Verdaguer, plaça de

Plaça on hi ha l’edifici de l’ Ajuntament de Sant Just Desvern i en què conflueixen les escales del temple parroquial, el passatge Daniel Cardona, el carrer i la plaça del Campreciós, el carrer de la Mare de Déu dels Dolors i el carrer de l’ Església.

L’ antiga i reduïda plaça es va anomenar primitivament de la Casa de la Vila i posteriorment plaga de la Constitució. Els terrenys que actualment ocupa formaven part dels horts de la veïna

El nom de Jacint Verdaguer fou proposat l’any 1923 per l ‘ Associació Protectora de l’ensenyança catalana, que va pagar la placa de ceràmica que fins a I’any 1939 va presidir la plaça.

Jacint Verdaguer i Valldaura (1845-1902), sacerdot i poeta. Es una de les primeres figures de la Renaixença. La seva producció poètica és molt extensa, de la qual cal remarcar els poemes èpics Atlàntida i Canigó, que estan tradüits a bona part de les llengües cultes.

Un racó de la plaça de Jacint Verdaguer, amb el popular ‘rentapeus”, amb la munió d’infants que diàriament s ‘esplaien amb els seus jocs.

En I’ Oda de Barcelona diu: “Aquelles verdes ribes que el sol daura, Sant Just Desvern que ombreguen els tarongers i pins, de Valldoreig, los boscos d’Hebron i Valldoreig, teixessesen la futura corona de jardins’

Jardí, del

Va des de la plaça de Monfalcone fins al carrer de les Oliveres, de la urbanització de Bellsoleig. Es un nom que ha de
tenir correpondència amb altres denominacions agrícoles i vegetals que abunden en les dues urbanitzacions de la Plana Padrosa i Bellsoleig.

La Gran Enciclopèdia Catalana defineix el jardí com un espai de terreny delimitat i ordenat amb vegetals i plantes, que hom destina a esbarjo dels estandants d’ un habitatge (jardí privat) o

cie escavada per a les terres destinades al funcionament d’una bòbila dedicada a la fabricació d’obra per a la construcció. Posteriorment fou el magatzem de Malaret Constructora S.A. que va vendre la finca a l ‘ Ajuntament i que és qui va proposar el nom de Joan Maragall, en homenatge al poeta que ja havia tingut un carrer amb el seu nom, l’actual carrer de Carles Mercader.

Remodelada durant els anys vuitanta amb la columnata que la circunda, dóna començament a l’a-vinguda del doctor Ribalta i és el 110c de celebracions públiques i festives, com ho ha estat la FIRA-DESVERN, També en els mòduls superiors recull una sèrie d’activitats culturals i lúdiques dels santjustencs i santjustenques.
Joan Maragall i Gorina (1860-1911) va néixer i morir a Barcelona. Membre i fundador de I ‘Institut d’Estudis Catalans i president de l’Ateneu Barcelonès. Va col.laborar a les publicacions periòdiques La Renaixença, l’Avenç i La Veti de Catalunya. De la seva obra poètica cal destacar l ‘ Oda Nova a Barcelona i el famós, Cant Espiritual.
Joan Maragall, passatge Comunica el carrer del Nord amb el carrer i la plaça Joan Maragall. Cobreix el Iímit dels termes municipals de Sant JustDesvern i d’Esplugues de Llobregat. En el terme d’Espluguesara hi ha uns habitatges construïts en el 110c que ocupava l’antiga fàbrica de cuines Benavent.

La plaça de Joan Maragall, vista des de la  pèrgola que la circumda i que dóna un aspecte diferent i singular a aquest 110c públic.

Josep Anselm Clavé, de

Va des de Ia plaça de Campreciós fins a Ia plaça del Parador.

L’ origen del nom d’ aquest carrer el trobem en les Notes Històriques de mossèn Antonino Tenas que assenyala que I’ any 1 847 es parla d ‘un carrer Nou. Més tard, l’any 1852, es denomina de Ia Sala i el 1875 ja és el carrer de Ia Sala d’en

Gelabert. I és que el propietari del mas Lluhí de nom Gelabert fou el constructor de Ia sala i dels habitatges que iniciaren les construccions en aquest carrer tot just obert. La sala que Ia gent del poble anomenava “el casino” era -i és- un edifici que tenia als seus baixos un cafè i en un pis superior una sala destinada especialment a Ia celebració de balls, actualment utilitzats com estatge particular, en desaparèixer el cafè, ara farà uns quants anys. Durant Ia construcció del nou edifici de l ‘ Ajuntament, s ‘ hi van instal.lar els serveis administratius municipals. Com a testimoni i prova d’això és Ia campana de pedra artificial que existeix a I’ entrada de Ia sala.

Les primeres cases que van edificar-se al carrer de Josep A. Clave; abans de Ia Sala- són una mostra actual de supervivència urbana.

Josep Anselm Clavé i Camps va néixer a Barcelona I’any 1824 on va morir el 1894. Músic, poeta i polític. Fundador de les agrupacions corals que reunien Ia classe obrera amb I ‘objectiu d’elevar Ia seva cultura mitjançant Ia música i el cant. Organitzats en federacions van constituir els Cors de Clavé. Per l’existència del cor claverià santjustenc Lo Pom de Flors, domiciliat al Casino del carrer de Ia Sala i per tenir constància que un fill del mestre Clavé fou director d’aquesta entitat, I’ actual i centenari cor Lo Pom de Flors radicat ara a l ‘ Ateneu de Sant Just, va aconseguir que aquest carrer es denominés de Josep Anselm Clavé, com hoacredita Ia placa que hi ha col.locada al seu inici.
Davant I ‘edificació de Ia Sala del Casino hi ha I ‘anomenat  Jardí de les monges, tros de parc urbanitzat i ajardinat, cedit de Ia propietat de les Monges, comunitat destinada a Ia protecció dels ancians. L’entrada a les seves instal.lacions és pel passatge Montseny.

Josep Modolell, de

Carrer que va des del carrer de Bonavista fins al carrer de Dolors Modolell. Forma part de la urbanització de can Freixes.

Josep Modolell i Gutièrrez és el nom del fill del matrimoni de Joan Bta. Modolell amb Dolors Gutierrez, propietària de la masia de can Freixes i que van donar el nom dels seus fills Dolors i Josep als dos primers carrers que van obrir en terrenys de la seva propietat. Enllacen amb el carrer de Bonavista i acaben a l’entrada de la masía. Durant la República va anomenar-se carrer de Perpinyà, en record de I’acollida que aquesta ciutat de la Catalunya Nord va donar als exiliats catalans durant la dictadura de Primo de Rivera.

Josep Padrosa, de

Va des de l’avinguda de la Indústria fins al carrer de Miquel Reverter.

Josep Padrosa i Batista és el nom del jardiner que tenia el seu domicili i els terrenys de cultiu en aquest sector i que va aconseguir una certa popularitat amb la creació de noves espècies de roses.

La més famosa fou la que va donar nom un célebre locutor de Ràdio Barcelona que era conegut com a Toresky. Durant l’època republicana, aquest carrer va rebre el nom de Martí i Julià. El doctor Domènech Martí i Julià va destacar com a nacionalista radical i fou fundador de la Unió Catalanista.

Juan de la Cierva, de

Carrer de la zona industrial del sud-oest, que va des del carrer de Blasco de Garay fins al carrer Juan Ramón Jiménez. Juan de la Cierva (1895-1936) va néixer a Múrcia i morí a Anglaterra. Enginyer i inventor espanyol, és l’ inventor de l’ autogir, que s’enlaira i aterra verticalment sense necessitat de les pistes pròpies de l ‘ aviació.

Juan Ramón Jiménez, de

Situat a la zona industrial del sud-oest. Va des del carrer de Narcís Monturiol fins al carrer Juan de la Cierva.

Juan Ramón Jiménez va néixer al poble de Moguer (Huelva) l’any 1881 i va morir a Puerto Rico el 1958. Poeta líric andalús. Des del final de la Guerra Civil va viure exiliat i fou premi Nobel de literatura l’any 1956. La seva obra més coneguda és el poema Platero y yo.

Aquesta part del carrer Major demostra la implantació d’aquest vial que va ser el més ample i important de l’eixample de Sant Just Desvern.

Lurdes, de
Va des del començament del carrer de la Creu fins al terme d’ Esplugues de Llobregat, on enllaça amb l ‘ anomenada Via Augusta.
El carrer de Lurdes és un carrer que s’ inicia al terme d’ Esplugues i té continuació en el nostre terme municipal, obert sobre la mateixa línia que separa els dos municipis.

Nom de la ciutat de la Gascunya, en francès ciutat de Lourdes, departament dels Alts Pirineus, on Bernadeta Soubirous va afirmar, l’any 1858, que se li havia aparegut la Mare de Déu, en una cova.

Castellanitzada Lurdes i amb el nom català Nostra Senyora de Lorda.
L’ autoritat eclesiàstica va fixar l’any 1907 el dia 11 de febrer la celebració de la festa de la Mare de Déu de Lorda per a tota l’església catòlica.

Llobregat, passatge del

Passatge amb entrada per la carretera Reial i que dóna als terrenys per remodelar situats al darerre de les finques de la mateixa Carretera i que limita amb la urbanització del polígon Sant Joan Despí-Sant Just Desvern. Carreró destinat a desaparèixer.

Es el nom del riu llobregat, que neix a Castellar de N’ Hug (eh Berguedà) i que durant el seu curs va regant les comarques del Berguedà, del Bages i, finalment, la del Baix Llobregat. El riu va donar vida al procés d’ industrialització de Catalunya, especialment del febril, al començament del segle XIX. Principal proveïdor de les aigües potables d’ aquestes comarques i d’ una manera important de la ciutat de Barcelona. En l’època romana se’ I va anomenar Rubricatus.

Muís Companys, avinguda de

Aquesta avinguda s ‘inicia a la carretera Reial, quan descendeix cap a Sant Feliu de Llobregat i s ‘endinsa amb el mateix nom al terme municipal de Sant Joan Despí. Forma part de la urbanització de la Torreblanca.

Pedró, del

Va des del carrer de Bonavista fins al carrer Santa Gemma, i enllaça, mitjançant unes escales, amb el carrer Freixes.

Aquest és l ‘ antic camí que conduïa a la Creu del Pedró on existia una creu de pedra, actualment substituida per una de ferro forjat. El nom de pedró significa pedra o lloc de sustentació de les creus de terme. Anteriorment s’havia anomenat carrer del Putxet, perquè està situat a l’ inici del pujol que conduïa a la creu de terme.

Pedro Ponce de León, de

Va des del carrer de Narcís Monturiol fins a l’avinguda de la Riera Pahissa i està enclavat en el polígon indústrial del sud-oest.

El nom de Pedro Ponce de León és el d’un monjo benedictí espanyol (1520-1584) que va inventar i aplicar el sistema d’ensenyar, escriure i parlar als muts.

Perdius, de les

Va des del carrer del Pont fins al carrer de les Oliveres, forma part de la urbanització de Bellsoleig. El seu nom pot estar associat a una antiga zona de veda on abundava la fauna de les perdius, actualment en període d ‘extinció. Gastronòmicament el seu consum és força estimat. En ornitologia, Alectorìs rufa, de la família dels fasiànics.

Petit, passatge

Aquest nom és el d’ un petit carreró que va des del carrer de

Miquel Reverter fins al carrer d’ Anselm Clavé. Joaquim Petit Canals, veí i propietari, va edificar la part de les torres unifamiliars d’ una certa categoria, les darreres de les quals donen al carrer de Miquel Reverter. Va posar el nom familiar de Petit al passatge.

Picalqués, de

S’ inicia a partir del carrer del Canigó, enfila cap a la muntayeta que abans s’havia anomenat de Pins d’ en Ferrer, a la falda de la muntanya de Sant Pere Màrtir, i està enclavat sobre els límits dels termes municipals de Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat. La part dreta correspon a Esplugues de Llobregat i I ‘esquerra a Sant Just Desvern.

Un altre aspecte de l’Illa Walden-7, des de la plaça Salvador Espriu, un ampli espai públic.

Sans, passatge
Passatge particular amb entrada pel carrer Doctor Fleming.
Aquest passatge i les torres que el constitueixen foren Obra del veí Francesc Sans que, a l’ensems, era propietari de can Batllori, situada a la barriada Sagrera i actualment enderrocada per donar lloc a una nova urbanització.

Sanson, del

Via curta que comunica el carrer Major amb el carrer de la Creu.

Balmes, de 154

Basses de Sant Pere, plaça de les 154

Batista i Roca, de 155 Beca, camí de la 155

Bellesguard, passatge del 156 Bertran, passatge de Can 156 Blasco de Garay, de 156

Bòbila, de la 157

Bonaigua, font de la 157 Bovedillas, de les 157Bonavista, de 158 E7-E6-D5

Bruc, del 159

Bullidor, del 159

c

Caçadors, dels 159

Camp Roig, avinguda del 159 Campreciós, plaça de 160

Campreciós, de 161 Can Biosca, camí 161 Carbonell, Passatge 164 Carles Mercader, de 164

Carles Mercader, passatge de 164

Carrilet, del 164

Catalunya, de 165 Cervantes, de 165

Circumvalació, de la 165 Ciutat Diagonal, de la 165

Jacinto Benavente, de 179

Jacint Verdaguer, plaça de 179

Jardí, del 180

Joan Maragall, carrer i plaça de 181

Joan Maragall, passatge 181 Josep Anselm Clavé, de 182