El cost humà

de la Guerra Civil a Sant Just Desvern

Víctimes i desapareguts vinculats a Sant Just Desvern en relació o com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola (1936-1939)

Jordi Amigó i BArBetA • ConCepCió Amigó i rius roger Cunties i FArràs • Jordi Cunties i VillAnoVA ViCenç durAn i suBirAnA • pere Font i grAsA

JoseFinA modolell i riBAltA • Juli oChoA i gonzález

FrAncesc rierA i PrenAFetA

Santjustencs de les lleves de 1939 i 1940. Drets d’esquerra a dreta: Josep Vives Vilanova, Josep Poll Navinés, Josep Bartolí, Manuel García, Alexandre Lázaro Marquès, Joan Domènech Salarich, Jaume Rius Ribas, Josep Pérez Samsó. Ajupits: Pere Pascual Navinés, Magí Urpí Campreciós, Francesca Bartolí, Pepeta Camats, ?, Lola Mitjans Esteve, Pepeta Domènech Salarich. Assegut: Pere Culla Carbó. Estirat: ? Arxiu Històric de Sant Just Desvern.

Resum

La història local contemporània de Sant Just Desvern tenia un espai buit, la identifi cació de les víctimes i els desapareguts del poble en relació o a conseqüència de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Amb els anys que ja han transcorregut des del restabliment de la democràcia, encara calia honorar la dignitat de les víctimes. Hem esperat massa i no hem pogut aprofi tar el potencial del testimoni oral dels veïns que van viure el temps de guerra. Al principi, les “batalletes” de l’avi no interessaven a ningú, i quan ens hem adonat de la importància dels seus coneixements i de la seva experiència, l’avi ja no hi era. Hem fet tard per recopilar la història completa. El Centre d’Estudis Santjustencs, amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de Sant Just Desvern, ha volgut retre homenatge a totes les persones que van perdre la vida o se’n va perdre el rastre. Ha estat una tasca molt feixuga, però hem fet tot el possible perquè no hi faltés ningú.

Paraules clau:

Sant Just Desvern, víctimes, morts i desapareguts, Guerra Civil espanyola.

Abstract

There was a gap in the contemporary local history of Sant Just Desvern; the identity of the victims and people missing in connection with or as a result of the Spanish Civil War (1936-1939). Despite the many years since the restoration of democracy there was still a need to restore the dignity of the victims. We have waited too long and today we are unable to tap the potential of the oral testimony of the local people who lived through the war. To begin with nobody was interested in hearing the older generation’s wartime tales. Later, when we began to appreciate the importance of their knowledge and experience, many of their accounts had died with them. We have left it too late to compile the full story.

The Sant Just Local Studies Centre (Centre d’Estudis Santjustencs), in collaboration with the Sant Just Desvern Historical Archives, has decided to pay tribute to all those who lost their lives or of whom there is no trace. It has been a long and arduous task, and we have done everything possible to omit no one.

Keywords:

Sant Just Desvern, war casualties, missing people, Spanish Civil War.

xx miscel·lània d’estudis santjustencs

El cost humà de la Guerra Civil a Sant Just Desvern Víctimes i desapareguts vinculats a Sant Just Desvern en relació o com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola (1936-1939)

Introducció

La Guerra Civil de 1936-1939 constitueix per a Sant Just Desvern i per a tots els homes i les dones que visqueren aquell període intens i trasbalsador de la nostra història, una tragèdia de la qual és difícil fer una síntesi desapassionada per la proximitat, encara avui, dels fets que els va tocar viure.

El treball que teniu a les mans ha estat possible gràcies a la implicació de molta gent, que convocats per l’Arxiu Històric i el Centre d’Estudis Santjustencs han dut a terme una feina pacient, seguint cadascun dels detalls humans dels desapareguts o les víctimes d’aquella disbauxa cruel i sagnant.

Els habitants censats al poble el 18 de juliol de 1936 no arribaven als 2.500. Vivien en perfecta pau i harmonia en el context republicà; amb unes entitats públiques i privades compromeses per fer tirar endavant projectes col·lectius moguts per legítima discrepància democràtica.

“La revolució, les mobilitzacions, la fam, la por, els morts i ferits de la guerra són el clima sota el qual es va viure, es va combatre i es va morir –d’una banda o d’una altra– en un enfrontament fratricida, que, naturalment, també tingué la seva incidència en la nostra població” (Antoni Malaret i Amigó, Sant Just Desvern, un paisatge i una història, Ed. PAM, 1987).

Efectivament, tot es va esmicolar, per la revolta militar feixista que trinxava aquella esperança d’un futur millor per a Sant Just Desvern i per a Catalunya. Durant tres anys, 363 homes joves marxaren a la guerra, 87 dels quals moririen al front, o afusellats per judicis sumaríssims.

Cridats obligatòriament per les quintes, o com a voluntaris, hi hagueren més de tres centenars de veïns destacats a les unitats militars que lluitaren als fronts de combat, segons l’evolució que anava prenent la guerra. Al poc temps d’iniciada la contesa, comença el trist degoteig de morts i ferits en campanya, que omplen de dolor i llàgrimes moltes famílies del poble.

De forma conscient i voluntària, gairebé segur que cap d’aquestes persones va donar la seva vida per alguna causa, però si alguna causa tenen tots en comú és que els van llevar la vida, i haurien volgut tornar a llur casa sans i estalvis per continuar la seva vida quotidiana en companyia de la família, les persones estimades, i compartint la vida laboral diària en el seu cercle veïnal santjustenc.

Per establir els límits de la recerca, s’ha considerat com a víctimes o desapareguts totes aquelles persones nascudes a Sant Just Desvern, així com les que hi vivien, les que hi tenien, o hi havien tingut, una vinculació esporàdica i, fins i tot, les que hi eren de pas.

És probable que no coneguem totes les persones que hi haurien de ser i que, de les que hi són, no en tinguem totes les dades o que aquestes no siguin del tot correctes. L’únic cert és que cap d’elles hagués volgut estar en aquesta llista. Han passat molts anys. Massa. El silenci, l’oblit, ha estat forçat, excloent.

En opinió de Josep Benet, “un país no pot esdevenir normal si no coneix, amb nom i cognoms, totes i cadascuna de les víctimes d’una guerra viscuda. El seu estudi constitueix una obligació ineludible que cal abordar, com correspondria fer a qualsevol país civilitzat”. Només arribant a establir el còmput definitiu –deia Benet–, es podrà arribar a saber, en tot el seu abast, les conseqüències d’aquella guerra i del difícil redreçament nacional. Memòria de les víctimes i història, doncs, van estretament lligades, segons Benet, perquè la millor manera de fer memòria era –i és, indubtablement– l’estímul de la recerca històrica.

Talment com escriu el santjustenc Joaquim Company i Roldan, al llibre Sis anys fora de casa (Ed. Viena, 1999): “Avui reconforta poder recordar aquells temps i haver pogut sobreviure tots els perills amb què ens trobàrem i en els quals van quedar pel camí molts amics nostres.”

Al poc temps d’iniciada la contesa, comença el trist degoteig de morts i ferits en campanya, que omplen de dolor i llàgrimes moltes famílies del poble.

Cal demanar-nos col·lectivament perdó per haver patit un retard de memòria a l’hora d’honorar els desapareguts; els que

ara ja tenen nom i cognom més enllà de la memòria individual de cada família. Ara ens pertoca recordar-los i honorar-los.

Aquest és el pròleg d’un epíleg, de la mateixa manera que ens comenta Josep Català i Soler a La Vall de Verç (núm. 103, de l’1 de novembre de 1988, pàg. 20), sobre un memorial a Santa Coloma de Farners:

Als catalans caiguts,

sardana trencada, els uns ençà,

els altres enllà, víctimes tots

del verí aliè, fruit de la rauxa.

Memento mortis.

Que de la terra on es vessà

la seva sang,

brotin arreu per sempre més

les roses de la pau.

Introducció historiogràfica

La primera font bibliogràfica del cost humà de la Guerra Civil a Sant Just Desvern va ser redactada per Antoni Malaret i Amigó, el qual lluità en la Guerra Civil espanyola a les files de l’exèrcit republicà. Molts anys transcorregueren fins que el 20 d’abril de 1979 fou elegit alcalde de l’Ajuntament de Sant Just Desvern en les primeres eleccions municipals de la transició, com a cap de llista de la coalició del Front Nacional de Catalunya (FNC) amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

El seu primer escrit sobre el tema va ser l’article “Les víctimes de la guerra civil”, a la revista La Vall de Verç (núm. 78, 1986, pàg. 11), el qual després es va incloure al llibre Retalls (Barcelona: Ed. El Llamp, 1992, pàg. 41). Entremig també va redactar el capítol “Les primeres dècades del segle XX” del llibre Sant Just Desvern, un paisatge i una història (Barcelona: Ajuntament de Sant Just Desvern i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987, pàg. 510).

La Generalitat de Catalunya va crear el 1984 el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, que, sota la direcció de Josep Benet, va situar al capdavant d’un ordre de prioritats culminar el projecte de pèrdues humanes de la Guerra Civil.

Per fer-ho possible va centrar el projecte esmentat en els combatents catalans, d’un i altre bàndol, morts com a conseqüència de la guerra, bé en combat o en hospitals militars de rereguarda, així com en la població civil víctima d’accidents derivats de la guerra.

Al cap de poc temps es va endegar el projecte de calcular “El cost humà de la guerra civil a Catalunya”, i el desenvolupament de la recerca va tenir lloc entre 1985 i 2010. Va comptar amb molts col·laboradors, entre els quals hi havia Mercè Renom, que es va encarregar de la comarca del Baix Llobregat, i concretament Alba García Sánchez va fer el treball de camp a Sant Just Desvern el 1988.

L’any 2003 es crea la Unitat de Desapareguts i Fosses Comunes de la Guerra Civil i del Franquisme, que més endavant es transformaria en la Secció de Desapareguts i Fosses Comunes de la Guerra Civil, adscrita a la Secretaria de Coordinació Interdepartamental del Departament de Presidència.

Aquest organisme de la Generalitat de Catalunya, dedicat a localitzar i investigar fosses comunes generades arran de la Guerra Civil espanyola, també gestiona un cens de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme que intenta oferir la màxima informació d’aquests per facilitar-la als familiars.

El juny de 2005, la Comissió Assessora per al Memorial Democràtic defineix el Projecte de llei de creació del Memorial Democràtic i, recollint l’esperit d’aquesta institució, la Junta Directiva del Centre d’Estudis Santjustencs decideix iniciar, a principis de l’any 2006, la recollida de les dades personals de les víctimes i els desapareguts vinculats a Sant Just Desvern en relació o com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola.

L’arxiver municipal, Jordi Amigó i Barbeta, inicia la recerca, amb la col·laboració de la vocal de la Junta Directiva del Centre d’Estudis Santjustencs Josefina Modolell i Ribalta, els quals van assolir una primera llista de 36 víctimes o desapareguts. El 7 d’abril de 2011 es crea una comissió de recerca ad hoc per impulsar definitivament la investigació a escala local. Els membres d’aquesta comissió són els autors i signants dels present treball.

El 22 de novembre de 2012, Jordi Amigó i Vicenç Duran es van entrevistar amb Jordi Oliva i Llorens, responsable del projecte de recerca “El Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya”, del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (Departament de Presidència), el qual ens va facilitar el llistat de les víctimes de Sant Just Desvern segons la informació disponible al banc de dades, amb un fons acumulat de 41.000 persones però en procés d’ampliació fi ns a 100.000, aproximadament.

Dintre del procés d’investigació s’ha fet una revisió exhaustiva del terme municipal de Sant Just Desvern, per ser fi dels a l’objectiu de la confecció d’una relació nominal de morts i desapareguts, directes i indirectes, per tots els àmbits de violència possibles, o per altres circumstàncies relacionades amb el confl icte: represaliats d’ambdues zones, morts per accidents derivats de la guerra, víctimes de bombardeig, combatents d’un i altre exèrcit morts en acció de guerra o hospitals, víctimes foranes mortes dins el terme de Sant Just (soldats i refugiats o refugiades de guerra), etcètera.

Des del 2011 fi ns al 2014, la comissió s’ha reunit regularment cada tres mesos fi ns al 16 d’octubre de 2014.

“Aquells que no recorden el passat estan condemnats a repetir-lo.” (George Santayana)

Foto de Pepito Farigola a la serra d’Alcubierre, Arxiu Històric de Sant Just Desvern.

Pautes del treball investigador

A la primera reunió, celebrada el 7 d’abril de 2011, els membres de la comissió defineixen els diferents apartats de la fitxa de recerca de cada persona, i prenen l’acord de classificar les víctimes o els desapareguts en set apartats segons el criteri següent:

1. Persones que van morir dintre del període de la guerra al front o al camp de batalla.
2. Persones que van morir dintre del període de la guerra a la rereguarda.
3. Persones que no van morir dintre del període de la guerra, però sí en relació o com a conseqüència d’aquesta al cap de poc temps.
4. Persones que estaven de pas i van trobar la mort dintre del terme de Sant Just Desvern durant l’avenç de les tropes franquistes el 25 de gener de 1939. La majoria es basen en testimonis orals, i són cadàvers sense identificar.
5. Persones que, segons les fonts inicials, van morir en relació o com a conseqüència de la guerra, però que el resultat de la recerca demostra que no van morir en relació o com a conseqüència de la guerra.
6. Persones que no havien nascut ni vivien a Sant Just Desvern, però hi havien viscut i havien tingut una vinculació molt estreta amb Sant Just Desvern.
7. Persones que, segons les fonts inicials, eren de Sant Just Desvern o van morir dintre del terme municipal, però que el resultat de la recerca demostra que no eren de Sant Just ni van morir dins el terme.

Foto de l’última reunió de la Comissió de Recerca, el 16 d’octubre de 2014, a les dependències del Centre d’Estudis Santjustencs (Can Ginestar). Drets: Josefina Modolell, Pere Font, Juli Ochoa i Jordi Amigó. Asseguts: Concepció Amigó, Vicenç Duran, Jordi Cunties i Roger Cunties. No present a la foto, Francesc Riera.

A l’última reunió, celebrada el 16 d’octubre de 2014, els membres de la comissió prenen l’acord de donar per tancat, que no acabat, aquest treball de recerca de les víctimes o els desapareguts vinculats a Sant Just Desvern, en relació o com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola, per valorar el cost humà de la Guerra Civil a Sant Just Desvern.

En total s’han localitzat 107 persones, de les quals 87 estan identificades i 20, sense identificar.

La comissió acorda:

1. Lliurar l’estudi a l’Arxiu Històric de Sant Just Desvern com a dipositari de tota la documentació de la recerca fins aleshores.
2. Publicar un resum de la recerca com un article de la propera Miscel·lània del Centre d’Estudis Santjustencs.

A l’hora d’exposar la informació recopilada cal tenir en compte la forma amb què es presenta i les dades que es mencionen per preservar la intimitat dels descendents, de manera que les fitxes es convertiran en històries biogràfiques redactades individualment amb les següents dades:

1. Nom i cognoms.
2. Dades personals: data i lloc de naixement, estat civil i ocupació.
3. Dades militars: acoblament i participació.
4. Dades de la mort o la desaparició: data, lloc i circumstància.

Actes paral·lels i divulgació

La comissió ha tingut des d’un bon principi el seu desig de donar a conèixer a tot el poble la seva tasca investigadora. Tant és així que a mesura que s’anava avançant en la investigació, es van divulgar alguns resultats parcials a través dels mitjans de comunicació de la localitat; especialment La Vall de Verç i Ràdio Desvern.

Aprofitant una presentació del Centre d’Estudis Santjustencs el 30 de març de 2012 als locals de l’Associació de Gent Gran del Centre Social El Mil·lenari, es va informar i es va deixar uns dies un dossier de la informació recopilada fins aleshores perquè fessin la revisió de les dades de les víctimes.

Durant les assemblees generals ordinàries de 2011, 2012 i 2013, es va posar a disposició dels socis assistents un dossier amb la informació recopilada fins aleshores per poder consultar les dades de les víctimes i, simultàniament, recollir l’opinió i el punt de vista dels associats.

Coincidint amb el 75è aniversari del bombardeig de Sant Just Desvern, Juli Ochoa i González, membre de la comissió i vicepresident del Centre d’Estudis Santjustencs, va coordinar una passejada guiada per recordar el bombardeig que va patir Sant Just Desvern el 8 d’octubre de 1938. Tingué una notable acceptació i es repartí un opuscle fet expressament per l’autor que indicava gràficament el que explicava als assistents personalment.

El també soci del CES i membre de la comissió, Francesc Riera i Prenafeta, va coordinar una passejada guiada per recordar el 75è aniversari del replegament de les tropes republicanes, l’entrada de les primeres unitats franquistes a Sant Just Desvern, i el combat de Sant Pere Màrtir el 25 de gener de 1939.

El 5 i 6 de juny va tenir lloc la primera trobada de la Xarxa Temàtica Memòria de les Ciutats 2014-2015 a Sant Just Desvern, en la qual es va parlar de la transcendència d’educar a través del patrimoni i es van explicar les diferents activitats per a la difusió d’aquest i de la memòria històrica de cadascuna de les ciutats participants. Vicenç Duran va presentar una ponència sobre aquest treball.

Memorial de les Camposines

El Memorial de les Camposines neix de la necessitat de recordar i dignificar els combatents que van morir a la batalla de l’Ebre. El lloc on està construït no és aleatori, el memorial s’aixeca en un del punts estratègics de les forces republicanes. Va ser punt de confluència entre la ribera dreta del riu Ebre i la primera línia de front.

Per aconseguir la dignificació d’aquestes persones s’ha creat un dipòsit d’ossos (són múltiples les restes humanes trobades i que encara avui es troben als camps de la comarca), s’han col·locat plafons amb la figura i la biografia d’alguns dels combatents i s’han instal·lat faristols informatius.

Una iniciativa que es porta a terme periòdicament és col·locar plaques de bronze fora del memorial i al llarg de la trinxera amb els noms dels soldats republicans que van caure morts en aquesta batalla: www.batallaebre.org/memorial_camposines.php

Dins del terme municipal de la Fatarella, a la partida de les Camposines, al turó on es troba l’antiga ermita templera de Sant Bartomeu, s’ha construït un monument-ossera que ha de complir dues funcions ben definides.

En primer lloc, aquest espai s’ha concebut com un monument a tots aquells que van participar en la batalla, sense distincions d’ideologies o bàndols, per tal de superar la fractura social que comportà la Guerra Civil i que es va perpetuar a través dels nombrosos monuments que, al llarg dels anys, els representants d’un i altre bàndol van anar erigint a diferents punts del territori.

En segon lloc, l’espai acull l’ossera, un espai restringit al públic, on es dipositaran les despulles dels combatents que, encara avui dia, resten enterrades en diferents punts del territori, tant als barrancs i serralades com a les terres de conreu.

El disseny d’aquest espai pretén traslladar al públic una atmosfera de recolliment i reflexió entorn de la mort i el sacrifici de tota una generació, defugint la grandiloqüència d’altres espais plantejats per glorificar la guerra i els seus màrtirs. D’aquesta manera, se segueix amb la línia plantejada pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) de cercar la pedagogia per la pau a través de l’explicació d’una guerra.

Honorant els santjustencs morts a la batalla de l’Ebre

El juliol de 2012, Jordi Amigó i Vicenç Duran es van posar en contacte amb Juli Cuéllar i Gisbert, responsable dels Desapareguts i Fosses Comunes de la Guerra Civil i el Franquisme, Subdirecció General de Memòria i Pau, Departament de Governació i Relacions Institucionals, de la Generalitat de Catalunya.

Juli Cuéllar va comentar que, segons el resultat de la recerca, si li fèiem arribar un llistat de les víctimes de Sant Just Desvern a la batalla de l’Ebre, la Generalitat s’encarregaria de col·locar una placa i convidaria a l’acte els familiars.

Hi ha voluntat de reconeixement institucional per mantenir un compromís públic de la memòria de tots els soldats morts en la batalla més dura de la Guerra Civil.

El 25 d’octubre de 2012, Vicenç Duran va adreçar a la Generalitat de Catalunya una sol·licitud de recerca de dades dels santjustencs: Vicenç Bachero Castells, Joaquim Piquet Roig, Josep Poll Blay, Josep Poll Obiols, Joan Tubella Fajardo i Francesc Mitjans Esteve (d’aquest últim ja ho havia sol·licitat la seva neboda, Montserrat Sala), que haurien mort en el transcurs de la batalla de l’Ebre. En conseqüència, el seu nom fou inscrit en el cens de persones desaparegudes de la Guerra Civil i la dictadura franquista amb l’objecte de facilitar-ne la recerca documental.

El 10 de juliol de 2013, Maria Jesús Cabrero Olivan, subdirectora general de Memòria, Pau i Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, ens comunica que l’obtenció d’informació i documents relatius a uns fets històrics esdevinguts fa 75 anys comporta diverses dificultats d’ordre pràctic, que fan que sovint el procés de recerca resti obert durant un període de temps superior al que voldríem. El Departament de Governació i Relacions Institucionals i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre mantenen un compromís ferm pel que fa al reconeixement públic de la memòria de tots els soldats morts en la batalla més dura de la Guerra Civil.

En aquest sentit, consideren que la instal·lació d’unes plaques amb el nom de Vicenç Bachero Castells, Joaquim Piquet Roig, Josep Poll Blay, Josep Poll Obiols i Joan Tubella Fajardo, al Memorial de les Camposines, ubicat a la Fatarella, expressa amb claredat aquesta voluntat de reconeixement institucional.

Així doncs, ens comuniquen que duran a terme la instal·lació de les plaques d’homenatge amb els cinc noms al Memorial de les Camposines i que, com a administració de la Generalitat de Catalunya, assumiran íntegrament la despesa corresponent.

El 13 de setembre de 2013, els noms dels cinc santjustencs abans citats foren inscrits en el cens de persones desaparegudes de la Guerra Civil i la dictadura franquista amb l’objecte de facilitar-ne la recerca documental, i consideren que la instal·lació d’unes plaques amb el seu nom al Memorial de les Camposines, expressa amb claredat la voluntat de reconeixement institucional per mantenir un compromís públic de la memòria de tots els soldats morts en la batalla més dura de la Guerra Civil.

Registre

1. Persones que van morir dins del període de la guerra al front o al camp de batalla.

1. Amigó i Pagès, Josep 22 Mitjans i Esteve, Francesc

2. Andreu i Aresté, Fermí 23 Mitjans i Rovira, Pere

3. Bachero i Castells, Vicenç 24 Morales i González, Pere

4. Bartolí i Figuerola, Jaume 25 Navinés i Cursellas, Jaume

5. Blay i Mitjans, Pere 26 Novials i Coll, Joan

6. Brull i Angela, Daniel 27 Pardo i Palahí, Manel

7. Camats i Casanovas, Isidre 28 Pelegrin i Martínez, Josep

8. Capdevila i Rovira, Emili 29 Piquet i Roig, Joaquim

9. Castellví i Griso, Joan 30 Poll i Blay, Josep

10. Domènech i Salarich, Domènec 31 Poll i Navinés, Josep

11. Fajardo i Vallvé, Joan 32 Poll i Obiols, Josep

12. Farigola i Ràfols, Josep 33 Puigtuví i Horta, Josep 13 Garrigó i Pañella, Josep 34 Pujol Mitjans, Joaquim

14. Gil i Alguesú, Julià, 35 Ribes i Jordà, Antoni

15. González i Haro, Antoni 36 Serra i Padró, Joan

16. Guasch i Gilabert, Vicenç 37 Torné i Cadena, Josep

17. Güell i Carbonell, Salvador 38 Tubella i Fajardo, Joan

18. Haro Garrido, Antonio 39 Ubeda i Martínez, Josep

19. Jiménez i Naranjo, Josep Lluís 40 Urpí i Carbonell, Magí

20. Miras i Jodar, Antoni 41 Vendrell i Sauqué, Josep 21 Mitjans i Casanovas, Francesc

2. Persones que van morir dins del període de la guerra a la rereguarda.

1. Catasús i Martí, Antoni 10 Pi i Mitjans, Magí

2. Diví i Martí, Isidre 11 Ramírez i Gállego, Francisco

3. Ferrer i Rialp, Josep 12 Reverter i Roca, Miquel

4. Gaig i Soler, Francesc 13 Rius i Poll, Luis Gonzaga

5. Ganilla i Romero, Edmundo 14 Sánchez i Martínez, Nicolás

6. Juy Martí, Arsenio 15 Sèculi i Roca, Josep

7. Mascarell i Peiró, Vicenç 16 Viura i Mirambell, Josep

8. Mascaró Massana, Gaietà 17 Vives i Vives, Joan 9 Mercader i Rosell, Carles 18 “c. Bonavista, 12”

3. Persones que no van morir dins del període de la guerra, però sí en relació o com a conseqüència d’aquesta al cap de poc temps. 1 Artigues i Pujades, Jaume 9 Pruna i Gascon, Emili 2 Castellví i Griso, Ramon 10 Roldan i Rius, Josep

xx miscel·lània d’estudis santjustencs

3. Cervera i Grau, Josep 11 Salas i Pastor, Frederic

4. Cortès i Borrull, Jaume 12 Sèculi i Roca, Albert

5. Garcia i Martín, Francesc 13 Vilagut i Obiols, Josep

6. Garcia i Sánchez, Eugeni 14 Virumbrales i Mallaina, Domingo

7. Jornet i Masip, Josep 15 “Can Cuiàs”

8. Manuel i Foguet, Eugènia

4. Persones que estaven de pas i van trobar la mort dintre del terme de Sant Just Desvern durant l’avenç de les tropes franquistes el 25 de gener de 1939. La majoria estan basats en testimonis orals i són cadàvers sense identifi car.

1. Otero i Bahima, Ramon 9 “Font de la Senyora” (2)

2. “c. Juan Ramón Jiménez, 7″ 10 “Pou del Vernís”

3. “c. Juan Ramón Jiménez, 8″ 11 Piñeiro González, Sebastián

4. “Can Gelabert” 12 “Combat de Sant Pere Màrtir” (4)

5. “Avinguda de Pau Casals, 34″ (3) 13 “Carretera de Vallvidrera”

6. “Entre font de la Bonaigua i 14 Piñero Blanco, Salustiano

Can Mèlich” 15 “Fossa comuna del cementiri” (2)

7. “Entre Can Cortès i Can Biosca”

8. “Entre la Miranda i turó del Temple” (2)

5. Persones que segons les fonts inicials van morir en relació o com a conseqüència de la guerra, però el resultat de la recerca demostra que no van morir en relació o com a conseqüència de la guerra.

1. Capdevila i Rovira, Felip 3 Casas Boronat, Ernest

2. Capdevila i Rovira, Manel 4 Pedrerol, Ernest

6. Persones que no havien nascut ni vivien a Sant Just Desvern, però hi havien viscut i havien tingut una vinculació molt estreta amb Sant Just Desvern.

1. Capdevila i Rovira, Joan 4 Garcia Niño, Julià

2. Costa i Bofarull, Rossend 5 Guilera, Ferran

3. Font i Dou, Josep

7. Persones que segons les fonts inicials eren de Sant Just Desvern o van morir dins del terme municipal, però el resultat de la recerca demostra que no eren de Sant Just ni van morir dins el terme.

1. Cortada Monforte, Joaquim 3 Mateu i Angel, Josep

2. Martí Borrós, Pere

TOTAL: 107 persones estudiades, de les quals 87 s’ha confi rmat la seva vinculació amb Sant Just i la relació de la seva mort amb la guerra.

Dades de consulta

L’arxiu dels expedients de quintes, dipositat a l’Arxiu Històric de Sant Just Desvern, ens revela que durant el període de la Guerra Civil van ser cridats a files 363 veïns d’entre 18 i 45 anys en el moment de la citació, però no sabem quants citats no s’hi van presentar ni quants s’hi van allistar voluntaris.

Calendari de reclutament de l’Exèrcit Popular de la República

Publicació	Lleva	Naixement	Nombre
31 de juliol de 1936	1934 i 1935	1913 i 1914	13 i 8
30 de setembre de 1936	1932 i 1933	1911 i 1912	11 i 13
20 de febrer de 1937	1936	1915	10
27 de maig de 1937	1931	1910	17
11 d’agost de 1937	1937	1916	8
3 de setembre de 1937	1930 i 1938	1909 i 1917	19 i 21
31 d’octubre de 1937	1939	1918	12
22 de febrer de 1938	1929 i 1940	1908 i 1919	14 i 0
14 d’abril de 1938	1928	1907	11
21 d’abril de 1938	1927 i 1941	1906 i 1920	14 i 1
28 de maig de 1938	1925 i 1926	1904 i 1905	14 i 16
14 de setembre de 1938	1923 i 1924	1902 i 1903	10 i 14
5 de gener de 1939	1922 i 1942	1901 i 1921	10 i 3

14 de gener de 1939 1915 a 1921 1894 a 1900 124

Dades meteorològiques més significatives registrades per l’Observatori Fabra de Barcelona els dies propers al pas del front de guerra per Sant Just Desvern.

dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge

23/01/39 24/01/39 25/01/39 26/01/39 27/01/39 28/01/39 29/01/39

12,9-7,5 11,1-3,8 12,5-4,4 11,9-5,7 8,6-3,2 9,7-3,2 10,3-4,9 ºC ºC ºC ºC ºC ºC ºC

Matí: 4 gotes Pluja: Pluja:

Nit: llamps 15,6 l/m² 7,5 l/m² lluny Nit: pluja Matí: boira

Nit: llamps E Nit: pluja

30/01/39 31/01/39 01/02/39 02/02/39 03/02/39 04/02/39 05/02/39

9,7-4,7 11,7-5,9 12,2-6,4 9,9-6,4 9,0-5,7 10,2-5,7 10,5-5,7 ºC ºC ºC ºC ºC ºC ºC Pluja:

18,3 l/m²

Tot el dia: pluja

Matí: trons

Matí: vent fort E

A continuació s’exposa un mapa topogràfic de la Parròquia de Sant Creu d’Olorda, publicat pel Bisbat de Barcelona l’any 1956, que inclou el terme municipal de Sant Just Desvern, on s’indica la localització dels cadàvers trobats al terme municipal de Sant Just després del pas de les tropes franquistes el 25 de gener de 1939.

Estadística

A continuació s’exposa una recopilació estadística de diferents dades de les persones implicades en la contesa, però s’ha de tenir en compte que s’ha fet només amb les dades que s’han trobat. Tot i això, el resultat es pot considerar suficientment il·lustratiu i representatiu.

Dades de referència

• Segons el padró d’habitants de 1935, Sant Just Desvern tenia 2.470 veïns i veïnes.
• La mobilització als fronts de guerra, de forma voluntària o forçosa, va ser de 363 veïns, de 18 a 45 anys, quintes de 1915 a 1941.

Sexe

108 homes, 1 dona.

Any de naixement

1×1874, 3×1876, 1×1878, 1×1880, 2×1886, 3×1889, 4×1890, 1×1892, 1×1893, 1×1894,

2×1896, 1×1897, 1×1898, 2×1899, 2×1900, 2×1901, 3×1903, 1×1904, 4×1905, 2×1906, 2×1907, 3×1908, 1×1909, 5×1910, 3×1911, 2×1912, 3×1913, 4×1914, 1×1915, 4×1916, 4×1917, 3×1918, 2×1919, 5×1920, 1×1922.

Lloc de naixement

32 Sant Just Desvern, 18 Barcelona, 1 Ascó, 1 Cervera, 2 Esplugues de Llobregat, 1 Girona, 1 Manresa, 1 Mollet, 1 Olesa de Bonesvalls, 3 Riba-roja d’Ebre, 1 Sant Celoni, 1 Sant Climent de Llobregat, 1 Sant Esteve Sesrovires, 1 Sant Joan de les Abadesses, 1 Sant Vicenç dels Horts, 1 Torre de l’Espanyol, 1 Vilanova i la Geltrú, 1 a la comarca del Maresme, 2 Almeria, 1 Badajoz, 1 Burgos, 1 Madrid, 4 Múrcia, 1 Alacant, 1 Castelló, 1 Màlaga, 1 Salamanca, 1 Sevilla, 1 l’Havana (Cuba).

Lloc de residència

68 Sant Just Desvern, 2 estiuejaven a Sant Just Desvern, 8 Barcelona, 1 Esplugues de Llobregat, 1 Gavà, 1 Sant Climent de Llobregat, 1 Sant Feliu de Llobregat, 2 Sant Joan Despí, 1 Ullastrell.

Ocupació

13 construcció, 7 fàbrica de ciment, 6 pagès, 3 fibrociment, 3 funcionaris, 3 jardiners, 3 propietaris, 2 administradors, 2 conductors, 2 fusters, 2 metal·lúrgics, 2 pintors, 2 rajolers, 2 serrallers, 2 tramviaires, 1 advocat, 1 barber, 1 benzinera, 1 celler, 1 cansalader, 1 cobrador autobús, 1 cobrador burot, 1 comptable, 1 embalatges, 1 escrivent, 1 estudiant, 1 fideuer, 1 garatge, 1 grum, 1 mestre, 1 paraigüer, 1 perit mercantil, 1 procurador, 1 sastre, 1 tèxtil, 1 veterinari, 1 capellà, 1 desocupat, 1 Guàrdia Nacional Republicana, 2 refugiats.

Estat civil

43 solters, 36 casats.

Descendència

14 tenien 1 fill, 8 tenien 2 fills, 5 tenien 3 fills, 1 tenia 4 fills, 2 tenien 5 fills, 1 tenia 6 fills.

Antecedents

7 simpatitzants de dretes, 6 simpatitzants d’esquerres, 5 militants sindicals, 3 membres de patrulles de control, 3 membres de la quinta columna, 2 catòlics practicants, 1 càrrec polític.

Casuística

5 els van denunciar pels casos: Reverter, Tenas, i església, 3 van ser detinguts per les patrulles de control o el SIM, 3 els van sotmetre a un judici militar, 3 es van amagar, 3 van desertar, 2 eren presoners en un camp de concentració, 2 van ser internats en una txeca, 1 intentava fugir, 1 va ser internat en un camp de treball.

Lleva

1×1911, 1×1919, 1×1921, 1×1922, 2×1924, 3×1926, 1×1928, 3×1929, 1×1930, 5×1931, 2×1932, 2×1933, 2×1934, 3×1935, 2×1936, 4×1937, 4×1938, 3×1939, 3×1941, 1×1943.

Incorporació al front

35 per mobilització forçosa, 6 voluntaris com a milicians.

Brigades mixtes

1. de 3a, 1 de 18a, 1 de 37a, 2 de 60a, 1 de 64a, 1 de 101a, 1 de 122a, 1 de 123a, 2 de 124a, 1 de 130a, 2 de 131a, 1 de 135a, 1 de 143a, 1 de 179a, 2 de 212a, 1 de 216a, 1 de 217a, 2 de 218a, 3 de 219a, 2 de 224a.

Hospitalitzats

2. Garaballa (Conca-Terol), 1 Torre Baixa (València-Terol), 1 Cervera, 1 Girona, 1 monestir de Montserrat, 1 Sant Boi de Llobregat, 1 Santander, 1 Valladolid.

Causa de la mort

30 en combat, 14 executats a la rereguarda, 15 malalts (9 al front, 6 a casa, 3 al

Estadística

camp de concentració), 5 afusellats (Camp de la Bota, Cubells), 4 desapareguts, 3 per bombardeig, 3 per revenja, 2 per sofriment (presó, txeca), 1 suïcidi i 1 tirotejat.

Lloc de la mort

22 Sant Just Desvern (8 a casa, 8 al terme, 4 a Sant Pere Màrtir), 14 front de Terol (Terol, Alfambra, Bádenas, Concud, Corbalán, Garaballa, Moyuela, Sindra, Torre Baixa), 7 front del Segre (Balaguer, Cervera, la Sentiu de Sió, Lleida, Seròs, Vilanova de la Barca), 5 front de l’Ebre (Cavalls, Gaeta, Pàndols, Villalba dels Arcs), 5 front d’Aragó (Alcubierre, Quinto, Torre de la Cárcel), 5 Barcelona, 2 Montcada i Reixac, 1 Castellbisbal, 1 Castelldefels, 1 Cervera, 1 Esplugues de Llobregat, 1 la Seu d’Urgell, 1 l’Hospitalet, 1 Mataró, 1 Montserrat, 1 Sant Feliu de Llobregat, 1 Terrassa, 1 Barbastro, 1 Morata de Tajuña, 1 Santander, 1 Sant Sebastià, 1 Valladolid.

Lloc enterrat

15 Sant Just Desvern, 4 Villalba dels Arcs, 2 Barcelona, 2 Garaballa, 1 Cervera, 1 l’Hospitalet, 1 Seròs, 1 Terrassa, 1 Alcubierre, 1 Concud, 1 Corbalán, 1 Morata de Tajuña, 1 Moyuela, 1 Santander.

Índex de les persones estudiades

0101	Amigó i Pagès, Josep	0208	Mascaró Massana, Gaietà
0102	Andreu i Aresté, Fermí	0703	Mateu i Angel, Josep
0301	Artigues i Pujades, Jaume	0209	Mercader i Rosell, Carles
0103	Bachero i Castells, Vicenç	0120	Miras i Jodar, Antonio
0104	Bartolí i Figuerola, Jaume	0121	Mitjans i Casanovas, Francesc
0105	Blay i Mitjans, Pere	0122	Mitjans i Esteve, Francesc
0106	Brull i Angela, Daniel	0123	Mitjans i Rovira, Pere
0107	Camats i Casanovas, Isidre	0124	Morales i González, Pere
0108	Capdevila i Rovira, Emili	0125	Navinés i Cursellas, Jaume
0501	Capdevila i Rovira, Felip	0126	Novials i Coll, Joan
0601	Capdevila i Rovira, Joan	0401	Otero i Bahima, Ramon
0502	Capdevila i Rovira, Manel	0127	Pardo i Palahí, Manel
0503	Casas Boronat, Ernest	0504	Pedrerol, Ernest
0109	Castellví i Griso, Joan	0128	Pelegrin i Martínez, Josep
0302	Castellví i Griso, Ramon	0210	Pi i Mitjans, Magí
0201	Catasús i Martí, Antoni	0411	Piñeiro González, Sebastián
0303	Cervera i Grau, Josep	0414	Piñero Blanco, Salustiano
0701	Cortada i Monforte, Joaquim 0129		Piquet i Roig, Joaquim
0304	Cortès i Borrull, Jaume	0130	Poll i Blay, Josep
0602	Costa i Bofarull, Rossend	0131	Poll i Navinés, Josep
0202	Diví i Martí, Isidre	0132	Poll i Obiols, Josep
0110	Domènech i Salarich, Domènec	0309	Pruna i Gascon, Emili
0111	Fajardo i Vallvé, Joan	0133	Puigtuví i Horta, Josep
0112	Farigola i Ràfols, Josep	0134	Pujol i Mitjans, Joaquim
0203	Ferrer i Rialp, Josep	0211	Ramírez i Gállego, Francisco
0603	Font i Dou, Josep	0212	Reverter i Roca, Miquel
0204	Gaig i Soler, Francesc	0135	Ribes i Jordà, Antoni
0205	Ganilla i Romero, Edmundo	0213	Rius i Poll, Luis Gonzaga
0305	Garcia i Martín, Francesc	0310	Roldan i Rius, Josep
0604	Garcia i Niño, Julià	0311	Salas i Pastor, Frederic
0306	Garcia i Sánchez, Eugeni	0214	Sánchez i Martínez, Nicolás
0113	Garrigó i Pañella, Josep	0312	Sèculi i Roca, Albert
0114	Gil i Alguesú, Julià	0215	Sèculi i Roca, Josep
0115	González i Haro, Antoni	0136	Serra i Padró, Joan
0116	Guasch i Gilabert, Vicenç	0137	Torné i Cadena, Josep
0117	Güell i Carbonell, Salvador	0138	Tubella i Fajardo, Joan
0605	Guilera, Ferran	0139	Ubeda i Martínez, Josep
0118	Haro Garrido, Antonio	0140	Urpí i Carbonell, Magí

0119 Jiménez i Naranjo, Josep Lluís 0141 Vendrell i Sauqué, Josep

0307	Jornet i Masip, Josep	0313 Vilagut i Obiols, Josep
0206	Juy Martí, Arsenio	0314 Virumbrales i Mallaina, Domingo
0308	Manuel i Foguet, Eugènia	0216 Viura i Mirambell, Josep
0702	Martí i Borrós, Pere	0217 Vives i Vives, Joan
0207	Mascarell i Peiró, Vicenç	20 sense identificar

Les referències numèriques d’aquesta taula corresponen a les set classes o registres definits a l’apartat Pautes del treball investigador (dues primeres xifres) i al corresponent número d’ordre de la persona dins el registre (dues darreres xifres).

Nota

Abreviatures sobre l’enquadrament militar:

Div. = Divisió; BM = Brigada Mixta; Bó. = Batalló; Cia. = Companyia; Agrup. = Agrupació; Band. = Bandera.

Amigó i Pagès, Josep

Neix el 30 de gener de 1916 a Sant Just Desvern. Treballà d’aprenent de paleta a l’empresa Isidre Campreciós, de Sant Just Desvern, i després a la de Joan Grau, de Barcelona. Solter quan és mobilitzat a finals de 1937 amb la lleva de 1939, i s’incorpora a la 66a Div., 212a BM, 845è Bó., 2a Cia. Participa en la segona fase de l’assalt a la ciutat de Terol, i entra en combat l’1 de gener de 1938. El 5 de gener de 1938 la unitat passa al sector nord del riu Alfambra per defensar el triangle La Losilla-Cuevas Labradas-Villaba Baja.

Ferit al front de Terol, és traslladat a l’hospital militar del monestir de la Verge de Tejeda, a Garaballa, província de Conca (80 km al sud-oest de Terol), i el 4 d’agost de 1938 mor de malaltia.

Un cop acabada la guerra, és quintat el mateix 1939. El seu pare manifesta a les autoritats franquistes que havia mort al front de Terol, però com que no n’hi havia cap prova documental, el declaren pròfug.

Andreu i Aresté, Fermí

Neix l’1 d’abril de 1917 a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre). El 1935 treballava de grum a la Casa Mèdica de Repòs Bonavista (el Sanatori).

Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1938 i s’incorpora a la 219a BM, 874è Bó. La unitat participa en el trencament del front de Terol pel sector de Villastar. El 22 de desembre de 1937 assalten Terol i a partir de l’1 de gener de 1938 la defensen. Mor el 6 de gener de 1938, abatut per un projectil de morter a Concud (6 km al nord-oest de Terol).

Artigues i Pujades, Jaume

Neix el 6 d’abril de 1903 a Sant Just Desvern. El 1935 treballava de jardiner per a Pere Dot, conegut roserista. Casat i amb una filla quan és mobilitzat amb la lleva de 1924. És fet presoner i internat en un camp de concentració de Santander.

L’11 d’abril de 1939 el tinent coronel president de la Comisión Clasificadora de Prisioneros de Guerra de Santander

demana a l’alcalde de Sant Just Desvern informes sobre la seva actuació política i social abans del 18 de juliol de 1936 i durant la guerra.

Mor de malaltia el 2 de maig de 1939 a l’hospital del Gran Hotel Inglaterra de Santander.

Bachero i Castells, Vicenç

Neix el 6 de gener de 1905 a Onda (la Plana Baixa – País Valencià). Treballà d’emmotllador per a l’empresa metal·lúrgica de Joan Minguell, i de cobrador a la Companyia General d’Autobusos (CGA) de Barcelona.

Fou ciclista professional (1930-1935) i participà, entre d’altres, a la Volta Ciclista a Suïssa i el Tour de França de 1935. Militava a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Va ser regidor de Finances de l’Ajuntament de Sant Just Desvern i tercer tinent d’alcalde del 17/10/1936 al 25/6/1937. Pel seu càrrec signà els bitllets moneda de Sant Just Desvern. Casat i amb tres fills quan va participar en els fets de maig de 1937, i a conseqüència d’això el 22 de gener de 1938 fou internat al Camp de Treball núm. 6 de Falset (el Priorat). L’11 de febrer de 1938 el condemnen a 1 any, 8 mesos i 21 dies de presó. A la batalla de l’Ebre el van destinar en un batalló disciplinari de treball per fer tasques d’obres i fortificacions al front de l’Ebre.

Mor el 26 de setembre de 1938 en explotar un polvorí a la serra de Pàndols.

Bartolí i Figuerola, Jaume

Neix el 14 de setembre de 1918 a Barcelona. Treballà de mecànic per a l’empresa Balet Vendrell, i després als Autobusos G de Barcelona. Militava a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Casat quan és mobilitzat amb la lleva de 1939 i s’incorpora a la 217a BM, 868è Bó., 2a Cia. La unitat participa en el trencament del front de Terol i a partir del 8 de febrer la defensen. El 17 de febrer de 1938 va sofrir un fort ensurt a Valdecebro, on probablement va ser ferit.

Mor el 20 de juliol de 1938 al front de Terol.

Blay i Mitjans, Pere

Neix el 9 de juliol de 1912 a Sant Just Desvern. El 1935 treballava per a Embalatges Sauret S.A. Era soci del Centre d’Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Just Desvern.

Solter quan s’allista voluntari a la Columna Macià-Companys, on era el 20 de novembre de 1936 amb altres veïns de Sant Just Desvern militants d’Esquerra Republicana de Catalunya. El 10 d’agost de 1938 ingressa al cos de carrabiners i s’incorpora a la 56a Div., 3a BM, 6è Bó. La unitat va participar en la batalla del Segre

Mor el 10 d’agost de 1938 en l’ofensiva de Vilanova de la Barca (Segrià).

Brull i Angela, Daniel

Neix el 5 de juny de 1915 a Barcelona. Havia estudiat per a perit mercantil i el 1935 treballava en una botiga de làmpades de la Gran Via de Barcelona. Era membre de la cinquena columna franquista.

Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1936 com a caporal d’artilleria a la 37a BM de Mataró. Més endavant, és destinat a Manresa, on el 21 de desembre de 1938 és ferit a conseqüència d’un bombardeig. El van atendre a l’hospital de Manresa, però fou traslladat al sanatori de Sant Boi de Llobregat per una forta depressió. El 24 de gener de 1939 es va escapar del sanatori i de nit va anar a casa seva, on va convèncer la família per marxar a la muntanya.

El 25 de gener de 1939, a les 17 h, mor al torrent de Matasses (Mas Lluí) a conseqüència de trets realitzats per soldats marroquins de les avantguardes franquistes.

Camats i Casanovas, Isidre

Neix el 29 d’agost de 1910 a Sant Just Desvern. El 1935 treballava de jardiner per a F. Prats.

Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1931 i s’incorpora a la 143a BM. Amb el trencament del front d’Aragó, el 22 de març de 1938 la unitat va reforçar el front a Quinto Mor el 24 de març de 1938 al front d’Aragó.

Capdevila i Rovira, Emili

Neix el 4 de juny de 1903 a Barcelona. La família estiuejava a Sant Just Desvern i eren els propietaris de la masia Carola, situada al carrer Bonavista, cantonada Església. En començar la guerra es va traslladar a Barcelona perquè el seu pare va ser amenaçat de mort. El 1935 treballava a l’empresa Uralita, S.A. Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1924 i s’incorpora a la 218a BM, 870è Bó., 1a Cia. El 23 de desembre de 1938 la unitat estava destacada al poble de Marcovau (prop d’Artesa de Segre). El 25 de desembre de 1938 marxa a defensar Alòs de Balaguer i el fan presoner. El 26 de desembre de 1938 el porten a la Baronia de Sant Oïsme (prop de Guàrdia de Tremp). El 8 de gener de 1939 emmalalteix i el traslladen primer a Tremp i després en un camp de concentració de Barbastre (Osca).

Mor el 14 de gener de 1939 a la plaça de braus de Barbastre, habilitada com a presó franquista. El 6 de març de 1939 els militars ho van comunicar a la família per telegrama i van demanar que anessin a buscar el cadàver.

Capdevila i Rovira, Felip

Neix el 4 de juny de 1903 a Barcelona. La família estiuejava a Sant Just Desvern i eren els propietaris de la masia Carola, situada al carrer Bonavista, cantonada Església. El 1935 treballava de comercial a l’empresa Uralita S.A. En esclatar la guerra estava casat i tenia cinc fills.

Antoni Malaret el situà, l’any 1987, en la llista de morts de la Guerra Civil espanyola, quan en realitat va sobreviure i va morir l’any 1980 a Barcelona.

Capdevila i Rovira, Joan

Neix l’any 1899 a Barcelona. La família estiuejava a Sant Just Desvern i eren els propietaris de la masia Carola, situada al carrer Bonavista, cantonada Església. Treballà d’advocat i fou escriptor i poeta. En esclatar la guerra era solter, i durant la contesa es va refugiar a Sant Sebastià.

Morí de malaltia el 6 de gener de 1937 a Sant Sebastià.

Capdevila i Rovira, Manuel

Neix l’any 1901 a Barcelona. La família estiuejava a Sant Just Desvern i eren els propietaris de la masia Carola, situada al carrer Bonavista, cantonada Església. El 1935 treballava a l’empresa Uralita S.A. En esclatar la guerra estava casat i tenia tres fills.

Antoni Malaret el situà, l’any 1987, en la llista de morts de la Guerra Civil espanyola, quan en realitat va sobreviure i va morir l’any 1983 a Barcelona.

Casas Boronat, Ernest

Neix a Cornellà de Llobregat i, fent de paleta a la fàbrica tèxtil de Can Bagaria, a Cornellà de Llobregat, va conèixer i es va casar amb la Sra. Barnús de Sant Just Desvern. En esclatar la guerra estava casat i tenia una filla.

El banc de dades de persones mortes i desaparegudes de la Generalitat de Catalunya l’esmenta com a desaparegut en combat el 30 de juliol de 1938, probablement a la batalla de l’Ebre, però no va ser així. Mor l’any 1964 a Caldes de Montbui.

Castellví i Griso, Joan

Neix el 14 d’abril de 1916 a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre). El 1935 residia a Sant Just Desvern amb el seu oncle Lluís Castellví i Munté, que regentava el Casino del carrer de la Sala.

Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1937.

Mor per acció de guerra el 2 de gener de 1938 al riu Alfambra, al front de Terol.

Castellví i Griso, Ramon

Neix el 8 d’octubre de 1911 a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre). Vingué a Sant Just Desvern, on tenia un oncle i un germà. El 1935 treballava de barber a la barberia de Lluís Casals de la plaça Campreciós.

En esclatar la guerra era solter. Durant la contesa va tornar a Riba-roja i va formar part del consistori municipal. Detingut el 3 de març de 1939 i empresonat a la Torre de la Presó de Sant Feliu de Llobregat, és sotmès a Consell de Guerra. Acusat d’adhesió a la rebel·lió militar, resulta condemnat a mort. El 24 de juliol de 1940 és afusellat al Camp de la Bota de Barcelona i enterrat al Fossar de la Pedrera de Montjuïc.

Catasús i Martí, Antoni

Neix el 26 de juny de 1877 a Sant Just Desvern, però va anar a residir a Barcelona. Propietari dels restaurants del monestir de Montserrat i del Palau de Miramar (Montjuïc). Concessionari de quioscs a la rambla de Canaletes i a l’avinguda Tibidabo. Soci del Futbol Club Barcelona i del Centre Excursionista de Catalunya. En esclatar la guerra estava casat i tenia dos fills.

Mor assassinat el 19 de gener de 1937 a Montcada i Reixac. Figura a la placa dels caiguts.

Cervera i Grau, Josep

Neix el 6 de gener de 1912 a Esplugues de Llobregat. El 1935 vivia al carrer de l’Església de Sant Just, i treballava de pintor per a Víctor Mauri.

Solter, però promès amb una santjustenca, quan és mobilitzat amb la lleva de 1933.

A finals de 1938 va ser hospitalitzat a Girona. Tornà malalt del front i va morir poc temps després de reintegrar-se a la vida ciutadana.

Cortada i Monforte, Joaquim

Neix el 29 de setembre de 1912 a Esplugues de Llobregat. El 1935 treballà de paleta per al Sr. Marín.

El banc de dades de persones mortes i desaparegudes de la Generalitat de Catalunya l’esmenta com a resident a Sant Just Desvern, però en realitat era veí d’Esplugues de Llobregat. Casat quan és mobilitzat amb la lleva de 1933 i s’incorpora a la 30a Div., 131a BM, 523è Bó.

Desaparegut en combat el 1938 a Bádenas, 110 km al nord de Terol.

Cortès i Borrull, Jaume

Neix el 24 de març de 1900 a Barcelona. Treballà de pagès.

El banc de dades de persones mortes i desaparegudes de la Generalitat de Catalunya l’esmenta com a resident a Sant Just Desvern.

Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1921 i s’incorpora a la 38a BM. La unitat fou totalment desarticulada a Balaguer. A principis de gener de 1939, com a presoner, va fer cap al camp de concentració de Cervera. Ingressà a l’hospital militar núm. 34, situat a la residència Mare Güell de Castelltort. Mor de malaltia el 20 de març de 1939 i fou enterrat al cementiri de Cervera.

Costa i Bofarull, Rossend

Neix l’any 1896 a Barcelona. Estiuejava a Sant Just Desvern, on tenia un pis llogat des de 1931 en una casa del carrer Bonavista, a tocar del forn Masclans, on encara vivia la seva filla a l’octubre de 1938, quan van bombardejar. Treballà d’apoderat a la fàbrica de cervesa Moritz a Barcelona.

En esclatar la guerra estava casat i tenia una filla. Una patrulla de control es va emportar Rossend Costa i el seu sogre, Josep Viura, de les oficines de la fàbrica de cervesa Moritz el 3 d’abril de 1937.

Ambdós van ser assassinats a Can Tunis, Barcelona.

Diví i Martí, Isidre

Neix el 28 de juny de 1889 a Sant Just Desvern, on va residir fins al 1905, però va anar a viure a Barcelona. Treballà de paleta i després de jardiner a la Bonanova. Militant del Sindicat Lliure (1922-1923).

El banc de dades de persones mortes i desaparegudes de la Generalitat de Catalunya l’esmenta com a resident a Sant Just Desvern, però en realitat residia a Barcelona. En esclatar la guerra era solter.

Mor assassinat el 23 d’agost de 1936 a la carretera de la Rabassada.

Apareix en diversos llistats com a carlista i membre del requetè.

Domènech i Salarich, Domènec

Neix el 4 d’agost de 1914 a Sant Just Desvern. El 1935 treballava de cansalader. Soci del Centre d’Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Just Desvern.

Era solter quan s’allistà voluntari a la Columna Macià-Companys i fou conductor de camions militars.

Mor el 16 de setembre de 1936 a la serra d’Alcubierre (els Monegres), 42 km al sud-est d’Osca.

Primera víctima santjustenca de la guerra. El 10 de gener de 1937 van col·locar una placa de marbre a la façana del seu domicili. Les autoritats franquistes la van fer retirar. Actualment es troba dins el nínxol familiar del cementiri de Sant Just Desvern.

Fajardo i Vallvé, Joan

Neix el 25 de juny de 1911 a Sant Just Desvern. Vivia al carrer Laureà Miró. El 1935 treballava de paleta per al contractista d’obres Bofill a Barcelona.

Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1932 i s’incorpora a la 27a Div., 123a BM, 490è Bó., Cia. Metralladores. Mor el 30 de gener de 1938 a Singra, 40 km al nord de Terol.

Farigola i Ràfols, Josep

Neix el 14 d’abril de 1910 a Olesa de Bonesvalls. Treballà a la fàbrica de ciment Sanson i estudiava a l’Escola de Comissaris Polítics de Sant Cugat del Vallès. Militant d’Estat Català.

Casat i amb una filla quan és mobilitzat amb la lleva de 1931 i s’incorpora a la 124a BM com a motorista d’enllaç de transmissions.

Mor de malaltia, sense determinar la data. Fou enterrat a Seròs (Segrià).

Ferrer i Rialp, Josep

Neix l’any 1906 a l’Havana (Cuba).

El banc de dades de persones mortes i desaparegudes de la Generalitat de Catalunya l’esmenta com a resident a Sant Just Desvern. En esclatar la guerra era solter.

Mor per fractura del crani a l’Hospital Clínic de Barcelona el 31 de juliol de 1937, a conseqüència d’un bombardeig d’aviació.

Font i Dou, mossèn Josep

Neix el 13 d’agost de 1890 a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Va exercir de vicari de la parròquia de Sant Just Desvern des del 8 d’octubre de 1919 fins al 13 de febrer de 1924. En esclatar la guerra era rector de la parròquia de Sant Julià d’Altura (Sabadell).

Assassinat per una patrulla de control de Terrassa el 25 de juliol de 1936 al sanatori antituberculós de Can Viver de Torrebonica (Terrassa).

Gaig i Soler, Francesc

Neix el 4 de novembre de 1913 a Sant Just Desvern. El 1935 treballava d’escrivent a la fàbrica de pastes alimentoses Gaig.

Solter quan, amb un altre veí del poble, va formar part d’un grup que intentà arribar a Andorra. Va ser interceptat pels guàrdies republicans de vigilància de fronteres.

Mor el 16 de juliol de 1937 en ser tirotejat quan intentava travessar el riu Segre al municipi d’Alàs, prop de la Seu d’Urgell. El seu company va ser fet presoner i va sobreviure a la guerra.

Ganilla i Romero, Edmundo

Neix l’any 1904 a Madrid.

El banc de dades de persones mortes i desaparegudes de la Generalitat de Catalunya l’esmenta com a resident a Sant Just Desvern. Potser era refugiat. En esclatar la guerra estava casat. El 30 de març de 1937 ingressa a l’Hospital General de Catalunya (Hospital de Sant Pau, Barcelona), on mor de malaltia el 25 de febrer de 1938.

Tot i demanar-ho, no s’ha pogut determinar si va ser com a conseqüència directa del conflicte.

Garcia i Martín, Francesc

Neix l’11 d’abril de 1892 al Pinós (Alacant). El 1935 treballava de conductor de carretó elevador a la pedrera de la fàbrica de ciment Sanson, situada a Santa Creu d’Olorda. Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT). En esclatar la guerra estava casat i tenia cinc fills.

Acusat de formar part de les patrulles de control, fou jutjat el 23 de març de 1939 per procediment sumarial. Afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 23 d’abril de 1939, fou enterrat al Fossar de la Pedrera de Montjuïc.

Garcia i Niño, mossèn Julià

Capellà de la casa d’Alcubierre que oficiava, almenys el 1914, a la capella de Santa Anna del Palau dels Marquesos de Monistrol (Torreblanca).

El 1936 era capellà d’honor de la Reial Capella de Palau (Madrid).

Va ser mort a Madrid per la repressió a la rereguarda.

Garcia i Sánchez, Eugeni

Neix el 15 de maig de 1920 a Múrcia. El 1935 residia a Sant Just i treballava a la fàbrica tèxtil Can Bagaria, de Cornellà. Era solter quan ingressà voluntari al cos de carrabiners el 1937. Fet presoner el 19 de gener de 1939 a Cubells, 16 km al nord-est de Balaguer. Mor en un camp de concentració el 4 de febrer de 1942.

Garrigó i Pañella, Josep

Neix el 17 de febrer de 1920 a Barcelona. Es traslladà a viure a Sant Just i el 1935 treballava de peó per als contractistes d’obres Campreciós. Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1941 i s’incorpora a la 60a Div., 224a BM, 4t Bó., 2a Cia., a transmissions.

La unitat es va desplaçar a la serra d’Almenara, entre Preixens i Tornabous, i el 22 de maig de 1938 va participar en la contraofensiva de la Sentiu de Sió (prop de Balaguer). Es va espantar i va fugir cap a casa amb en Puigtuví. Després va retornar voluntàriament però va ser declarat desertor. Mor afusellat, al voltant del 25 de maig de 1938, a Cubells (20 km al nord-oest d’Agramunt) o a Montclar d’Urgell (8 km al nord d’Agramunt).

Gil i Alguesú, Julià

El banc de dades de persones mortes i desaparegudes de la Generalitat de Catalunya l’esmenta com a resident a Sant Just Desvern.

Ignorem la seva edat i on vivia, però se sap que formava part de la 31a Div., 135a BM. Desaparegut en combat el 1938.

González i Haro, Antoni

Neix l’11 de setembre de 1910 a Turre (Almeria). El 1935 treballà de peó a la fàbrica de ciment Sanson. Militava a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Casat i amb una filla quan és cridat a files el maig de 1937 amb la lleva de 1931 i s’incorpora a la 27a Div., 124a BM, 494è Bó. El juliol de 1937 la unitat es desplaça al front d’Aragó.

Mor el 25 d’agost de 1937 a Zuera, 27 km al nord de Saragossa.

Guasch i Gelabert, Vicenç

Neix el 2 de juny de 1917 a Barcelona. Treballà a la fàbrica de ciment Sanson, i de serraller per a Jaume Taxé.

Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1938 i s’incorpora a la 68a Div., 219a BM. La unitat va assaltar Terol pel flanc esquerre el 22 de desembre de 1937.

Mor a la batalla de Terol, davant de l’estació del ferrocarril.

Güell i Carbonell, Salvador

Neix el 30 d’abril de 1907 a Sant Just Desvern. El 1935 treballava de pagès i tenia una parada al mercat.

Casat i amb un fill quan és mobilitzat amb la lleva de 1928, s’incorpora a files el maig de 1938 i forma part de les BM 120a, 121a i 218a.

Mor per acció de guerra el 25 de desembre de 1938 al front de Tremp, mentre feia una guàrdia.

Guilera, Ferran

Veí d’Horta (Barcelona). Fill d’una família de tintorers. Tal vegada tingué un parentiu amb els propietaris de la casa Guilera, estiuejants de Barcelona.

Una font el cita com a treballador a Sant Just Desvern, a les oficines de la fàbrica de ciment Sanson. Mor en combat al front de guerra.

Haro Garrido, Antonio

Antoni Malaret parlà, l’any 1986, de la mort dels germans Haro al front de guerra. És possible que un fos l’Antonio, nascut a Turre (Almeria).

Al butlletí del Cos de Carrabiners consta que Manuel Antonio Haro Garrido s’hi allistà com a voluntari el gener de 1937. Mor als 21 anys al front de guerra, probablement abans del 24 de febrer de 1938.

Jiménez i Naranjo, Josep Lluís

Neix l’any 1917 a Cazalla de la Sierra (Sevilla). El 1935 treballava de pintor per al seu oncle Mauri. Del 1931 al 1936 jugà a futbol amb el Sant Just al camp de la Bòbila (Creu-Major). Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1938 i s’incorpora a la 27a Div. La unitat es desplaçà a l’Alt Aragó el 22 de setembre de 1937.

Mor el 6 de gener de 1938 a Orna de Gállego, 15 km al sudoest de Sabiñánigo.

Jornet i Masip, Josep

Neix el 24 de març de 1889 a la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre). El 1936 estava sense feina i va ser ocupat a fer guàrdies pel Comitè Antifeixista de la Carretera.

Al principi de la guerra era vidu i tenia tres fills. Va sobreviure a la Guerra Civil tot i que el banc de dades de persones mortes i desaparegudes de la Generalitat de Catalunya situa la seva mort entre 1936 i 1939.

El 21 d’abril de 1939 va ser denunciat, empresonat i sentenciat a mort per un consell de guerra, però després fou indultat i posat en llibertat. En ser alliberat, va tornar a la Torre de l’Espanyol.

L’any 1943 mor pels maltractaments que hagué de suportar a la presó.

Juy Martí, Arsenio

Neix l’any 1896 a Villar de Ciervo (Salamanca). Residí a la fàbrica Casaramona (Barcelona), habilitada com a caserna militar de la nova Guàrdia Nacional Republicana, antiga Guàrdia Civil.

En esclatar la guerra estava casat, i el 31 de desembre de 1936 ascendí a sergent del 19è terç de cavalleria de la Guàrdia Nacional Republicana.

El banc de dades de persones mortes i desaparegudes de la Generalitat de Catalunya el cita com a mort per traumatisme el 7 de maig de 1937 pels enfrontaments dels fets de maig de 1937 a Sant Just Desvern.

Manuel i Foguet, Eugènia

Neix el 29 d’abril de 1914 a Hostafrancs (Barcelona). Era veïna del carrer Major. El 1935 va estar molt implicada amb Sant Just, participant en actes literaris i fent teatre a l’Ateneu (El soldat que ve de França). Algunes fonts l’anomenen Ortega, ja que vivia a la casa de la seva padrina Eugènia Ortega. Cap al final de la guerra era soltera i fou detinguda per agents del Servei d’Informació Militar (SIM) sota l’acusació de pertànyer a la cinquena columna franquista. Fou internada en una txeca i, posteriorment, alliberada.

Mor el 25 de juliol de 1939 pels maltractaments que hagué de suportar. Va ser una de les sis persones incloses a la placa dels caiguts.

Martí i Borrós, Mn. Pere

Neix el 3 d’octubre de 1867 a Manresa.

El banc de dades de persones mortes i desaparegudes de la Generalitat de Catalunya l’esmenta com a resident a Sant Just Desvern, però la confusió es produeix perquè regentava un benefici de l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona. Era capellà quan, en esclatar la guerra, es va amagar en una masia d’Olost de Lluçanès. Una patrulla de control el va detenir el 21 d’agost de 1936 i fou traslladat a Vic. Mor assassinat el 22 d’agost de 1936 a la Bassa de la Serra, entre Oristà i Vic.

Mascarell i Peiró, Vicenç

Neix el 4 de maig de 1913 a Barcelona. Veí del carrer de la Creu. El 1935 treballava de conductor amb un camió Diamond T de la seva propietat.

Era solter quan el Comitè de Milícies li va confiscar el camió i s’hi va allistar voluntari com a conductor. S’incorpora al 8è batalló de transports de la Companyia de Transmissions a Barcelona.

Mor el 17 de març de 1938 a conseqüència de l’impacte directe d’una bomba d’aviació davant del teatre Coliseum de Barcelona, quan transportava 8 tones de trilita de la caserna militar de Montjuïc a la caserna militar de la Sagrera.

Mascaró i Massana, Gaietà

Neix el 22 de març de 1874 a Sant Just Desvern. Resident a Barcelona. Formava part de la Junta Directiva de l’Associació Professional d’Empleats i Obrers de Tramvies. En esclatar la guerra estava casat.

Mor assassinat el 4 d’agost de 1936 a Barcelona.

Mateu i Angel, Josep

Neix el 19 de març de 1878 a Sant Climent de Llobregat. Propietari de la masia de Can Molins (Sant Climent de Llobregat). Fou alcalde de Sant Climent de Llobregat (1934-1935).

En esclatar la guerra estava casat i tenia dos fills. Es va amagar, però una patrulla de control el va capturar.

Mor assassinat el 20 d’agost de 1936 entre Sant Just Desvern i l’Hospitalet de Llobregat, en un lloc indeterminat, segons la documentació de la Causa General elaborada a principis dels anys quaranta.

La seva defunció, però, figura al Registre Civil de l’Hospitalet.

Mercader i Rosell, Carles

Neix el 30 de setembre de 1886 a Sant Esteve Sesrovires, però fixà la seva residència a Sant Just Desvern. El 1935 treballava de duaner municipal en un burot de Barcelona. Afiliat a la Comunión Tradicionalista i militant requetè.

Estava casat i tenia dos fills quan una patrulla de control d’Esplugues de Llobregat va anar a buscar-lo a casa seva. Mor assassinat el 26 de juliol de 1936 a Esplugues de Llobregat.

És una de les sis persones que figura a la placa dels caiguts i una de les dues a qui es va dedicar un carrer en record seu.

Miras i Jodar, Antonio

L’any 1935 residia a Sant Just Desvern (plaça Campreciós).

Ferit de bala i desaparegut a Espejo, 40 km al sud-est de Còrdova. Se sospita que va morir, ja que mai més se’n va saber res.

Mitjans i Casanovas, Francesc

Neix el 28 de febrer de 1905 a Sant Just Desvern. El 1935 treballava de paleta per al contractista d’obres Francesc Calopa. El 4 de setembre de 1937 fou designat alcalde tercer pel PSUC, en substitució de Bonaventura Figueres i Oliva (PSUC).

Solter quan és mobilitzat el 28 de maig de 1938.

Mor al front.

Mitjans i Esteve, Francesc

Neix el 7 d’octubre de 1910 a Sant Just Desvern. Treballà de paleta per a Jaume Cortès.

Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1931 i s’incorpora a la 60a BM de la 3a Div., el maig de 1937.

Durant la batalla de l’Ebre, el 22 d’agost de 1938 la unitat es va desplaçar a reforçar el sud del vèrtex Gaeta (prop de Villalba dels Arcs), on va sofrir un fort ensurt. Mor el 27 d’agost de 1938.

Mitjans i Rovira, Pere

Era resident a Sant Just Desvern, però el 1935 ja no hi vivia.

Estava casat i tenia dos fills.

Un testimoni de la Causa General el cita com a mort en la guerra.

Morales i González, Pere

Neix el 18 de setembre de 1917 a Turre (Almeria). El 1935 treballà de peó per a Francesc Calopa. Durant la guerra és membre de la Col·lectivitat de Paletes i Peons de Sant Just Desvern. Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1938 i s’incorpora a la 219a BM, 2n Bó., 2a Cia.

La seva unitat va iniciar l’ofensiva de Terol per Manzaneda i Villastar el 15 de desembre de 1937 i va penetrar fins a Villaespesa, on va quedar encerclada.

Va rebre un tret al ventre, i va morir el 24 de desembre de 1937 a l’hospital militar de Torre Baixa (Racó d’Ademús, València), 38 km al sud-oest de Terol.

Navinés i Cursellas, Jaume

Neix el 28 de juliol de 1908 a Sant Just Desvern. Treballà de paleta per a Pla i Bofill.

Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1929 i s’incorpora a la 39a Div., 64a BM, 2n Bó., 2a Cia.

La seva unitat es va desplaçar el març de 1937 al sector de Corbalán, 23 km al nord-est de Terol, i durant tota la batalla de Terol va romandre al mateix sector.

Mor el 12 de maig de 1938 al front de Terol.

Novials i Coll, Joan

Neix el 7 de desembre de 1916 a Barcelona. L’any 1935 vivia amb els oncles materns del carrer Major, i treballava de comptable.

Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1937, segons una font, com a carrabiner, i forma part del Batalló de Sanitat Militar, Companyia de Transports a cavall Base Túria núm. 1, XIX Cos d’Exèrcit.

Mor el 16 d’agost de 1938 per malaltia a l’hospital militar del monestir de la Verge de Tejeda, a Garaballa (Conca), 80 km al sud-oest de Terol.

Otero i Bahima, Ramon

Neix el 23 de desembre de 1908 a Tortosa. Possiblement va ser evacuat de Tortosa a Sant Feliu de Llobregat, on tenia un oncle mestre. Residí a la Torre Nadal de Sant Feliu de Llobregat.

Casat i amb un fill quan és mobilitzat amb la lleva de 1929 i s’incorpora al grup de conductors de camió d’aviació. El 25 de gener de 1939 conduïa un camió del cos de tren de Barcelona a Sant Feliu de Llobregat per la carretera Nacional II, quan en arribar al costat de la fàbrica de ciment Sanson hi havia un control militar. Sembla que va intentar franquejar-lo sense aturar-se, i morí per les ferides rebudes en el tiroteig. Va ser enterrat al cementiri de Sant Just, i actualment és en un nínxol on hi ha enterrada la seva muller.

Pardo i Palahí, Manel

Neix el 6 de juliol de 1909 a Girona. Obtingué plaça de mestre a les Escoles Nacionals, on vivia amb la seva família en esclatar la guerra.

Era mestre nacional, estava casat i tenia una filla quan fou mobilitzat amb la lleva de 1930. Partí al front el 27 de setembre de 1937 i s’incorporà a la 18a BM, EM, Base 1a, CC núm. 3. Mor el 17 de març de 1938 a Morata de Tajuña, 35 km al sud-est de Madrid.

Pedrerol, Ernest

Antoni Malaret esmenta que un dels morts de Sant Just és Ernest Pedrerol.

El Centre d’Esquerra Republicana de Sant Just esmenta Joan Pedrerol en una relació de socis i simpatitzants que es troben allistats a columnes que actuen al front.

El banc de dades de persones mortes i desaparegudes de la Generalitat de Catalunya esmenta Ernest Pedrerol Muntaner com a resident a Sant Just Desvern. Mor en combat per acció de guerra.

Pelegrin i Martínez, Josep

Neix el 16 de gener de 1905 a Llorca (Múrcia). El 1935 treballà de rajoler a la bòbila del Fomento de Obras y Construcciones, al costat dels tallers Trullén (Bases de Sant Pere).

Casat i amb dues filles quan és mobilitzat amb la lleva de 1926 i s’incorpora al 27è Bó. de carrabiners.

Mor el 23 de gener de 1938 per les ferides rebudes en combat al front de Terol.

Pi i Mitjans, Magí

Neix el 23 d’octubre de 1915 a Sant Just Desvern. El 1935 treballà de sastre per a Rufi Espada.

Era solter quan fou cridat a files el 23 de febrer de 1936, però queda exclòs totalment del servei militar per defecte físic (coix). Mor de malaltia el 29 de setembre de 1937 a Sant Just Desvern.

El banc de dades de persones mortes i desaparegudes de la Generalitat de Catalunya el cita com a mort de la guerra, però cal desmentir-ho.

Piñeiro González, Sebastián

Legionari de la VI Bandera de la Legió, de la 13a Div. (La Mano Negra).

La unitat procedia de Sant Feliu de Llobregat i es dirigí a ocupar el cim de Sant Pere Màrtir per la Creu del Padró i els pins d’en Ferré.

Moriria la tarda del 25 de gener de 1939, tot i que la papereta conservada a l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern digui que va ser el 24 de gener.

Piñero Blanco, Salustiano

Soldat del 1r Batalló del Regiment de Mèrida núm. 25, adscrit a la 13a Div. (La Mano Negra).

La unitat procedia de Sant Feliu de Llobregat i va arribar fins a la carretera de Vallvidrera el vespre del 25 de gener de 1939. L’endemà es dirigí a ocupar Vallvidrera i va topar amb la resistència republicana prop de Can Cuiàs.

Morí el 26 de gener de 1939, i la seva esquela es va publicar el 30 de gener de 1939.

Piquet i Roig, Joaquim

Neix el 13 de febrer de 1905 a Sant Just Desvern. Solter quan és mobilitzat el maig de 1938 amb la lleva de 1926 i s’incorpora al Batalló d’Obres i Fortificacions núm. 8, 4a Cia. El juny de 1938 és destinat com a soldat a la 46a Div., 101a BM, 401è Bó., 4a Cia. La unitat es va desplaçar a les Argiles, a l’est de la serra de Pàndols.

Mor el 12 d’agost de 1938 d’un tret al pit a la serra de Pàndols durant la batalla de l’Ebre.

Poll i Blay, Josep

Neix el 5 de maig de 1908 a Sant Just Desvern. El 1935 treballava de fuster per a Antoni Duch.

Casat i amb una filla quan és mobilitzat amb la lleva de 1929 i s’incorpora a la 3a Div., 60a BM, 240è Bó., 12a Cia. Mor en campanya a finals de juliol de 1938 per les ferides rebudes a la batalla de l’Ebre.

Poll i Navinés, Josep

Neix el 22 de juliol de 1918 a Esplugues de Llobregat. Passà a viure al carrer Badó, i el 1935 treballava de manobre per a Jaume Pi. Durant la guerra va ser membre de la Col·lectivitat de Paletes i Peons de Sant Just Desvern.

Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1939 el 13 de novembre de 1937 i s’incorpora a la 216a BM.

La unitat participà en els combats per la fallida presa de Talavera de la Reina, i després passà al front d’Extremadura. Mor al front de guerra.

Poll i Obiols, Josep

Neix el 3 de juliol de 1911 a Sant Just Desvern. El 1935 treballava de paleta per al contractista d’obres Magí Campreciós. Casat i amb un fill quan és mobilitzat amb la lleva de 1932 i s’incorpora a la 27a Div., 122a BM.

La unitat es va desplaçar el 6 d’agost de 1938 a Villalba dels Arcs, i el 19 d’agost es va veure envoltada pels combats Villalba-Corbera d’Ebre- Vèrtex Gaeta.

Mor el 29 d’agost de 1938 per les ferides rebudes a la batalla de l’Ebre.

Pruna i Gascon, Emili

Neix el 6 de maig de 1910 a Barcelona. El 1935 era veí del carrer Marquès de Monistrol i treballava d’escrivent a la fàbrica de ciment Sanson.

Estava casat i tenia una filla quan fou mobilitzat amb la lleva de 1931.

Va tornar malalt del front i va morir per malaltia el 10 de maig de 1939.

Puigtuví i Horta, Josep

Neix el 19 de maig de 1920 a Sant Celoni. Es trasllada a viure a Sant Just i el 1935 treballava de fuster per a la fusteria Gaspar Orriols.

Era solter quan fou mobilitzat amb la lleva de 1941 i es va incorporar a la 60a Div., 224a BM, 4t Bó., 2a Cia., adscrit a transmissions. La unitat es va desplaçar a la serra d’Almenara, entre Preixens i Tornabous, i el 22 de maig de 1938 va participar en la contraofensiva de la Sentiu de Sió (prop de Balaguer). Es va espantar i va fugir cap a casa amb en Garrigó, després va retornar voluntàriament, però va ser declarat desertor.

Mor afusellat, al voltant del 25 de maig de 1938, a Cubells (20 km al nord-oest d’Agramunt) o a Montclar d’Urgell (8 km al nord d’Agramunt).

Pujol i Mitjans, Joaquim

Neix el 8 d’octubre de 1914 a Sant Just Desvern. El 1935 vivia a la plaça Campreciós i treballava de fideuer a la fàbrica de pastes alimentoses Gaig.

Era solter quan fou mobilitzat amb la lleva de 1935.

Mor al front de guerra.

Nota: Antoni Malaret s’hi refereix com a Joaquim Oliveres, ja que la seva mare s’havia casat en primeres núpcies amb el Sr. Oliveres, i els seus germans duien el seu cognom.

Ramírez i Gállego, Francisco

Neix l’any 1900 a Cabeza de Buey (Badajoz).

Era solter quan morí per trauma visceral i hemorràgia cerebral. La seva mort va ser registrada el 23 de maig de 1937 a Sant Just Desvern.

Probablement fou el mort dels fets de maig de 1937 al carrer Bonavista de Sant Just Desvern.

Reverter i Roca, Miquel

Neix el 2 de juliol de 1880 a Sant Vicenç dels Horts. Propietari de la masia de Can Vilà de la muntanya. Administrador de la finca Torreblanca i de la Societat d’Aigües Potables de Sant Just Desvern. Fou jutge de pau de Sant Just Desvern. Estava casat i tenia sis fills quan fou detingut per una patrulla de control de Sant Feliu de Llobregat el 22 d’agost de 1936, i fou conduït a la Torre de la Presó de Sant Feliu de Llobregat. Mor assassinat el 23 d’agost de 1936 amb tretze persones més al Canyet, 3 km al sud de Castellbisbal. Els cadàvers van ser transportats i enterrats en una fossa comuna al terme de les Fonts, prop de Terrassa. El 25 d’agost de 1941 fou traslladat i enterrat al cementiri de Sant Just Desvern.

Ribes i Jordà, Antoni

Neix el 26 d’octubre de 1920 a Ascó (Ribera d’Ebre). El 1935 treballava de manyà al taller Aguadé.

Estava casat i tenia un fill quan es va allistar voluntari l’any 1937 al cos de carrabiners i feia funcions d’enllaç de documents militars motoritzat.

Mor el 30 de març de 1938 en ser metrallat quan travessava el riu Segre, 2 km al sud de Lleida.

Rius i Poll, Luis Gonzaga

Neix el 16 de novembre de 1899 a Sant Just Desvern. Resident a Sant Feliu de Llobregat. Treballà de procurador als tribunals. President d’Acció Catòlica i col·laborador de la Lliga Regionalista.

Estava casat i tenia tres fills quan fou detingut junt amb el seu pare el 14 d’agost de 1936 per una patrulla de control de Sant Feliu de Llobregat, i fou conduït a la Torre de la Presó de Sant Feliu de Llobregat.

Mor assassinat el 23 d’agost de 1936 amb tretze persones més al Canyet, 3 km al sud de Castellbisbal.

Roldan i Rius, Josep

Neix el 18 d’abril de 1906 a Sant Just Desvern. El 1935 treballava de paleta per a Ramon Mestre.

Era solter quan es va suïcidar a l’escala del seu propi domicili el 18 de febrer de 1939.

Va deixar una nota en què deia que no podia continuar vivint després de la pèrdua de la guerra i de la desfeta de la seva família, com a conseqüència de la repressió franquista a l’acabament de la Guerra Civil.

Salas i Pastor, Frederic

Neix l’any 1920 a Barcelona. Vivia al carrer Bonavista. El 1930 estudiava a les Escoles Nacionals amb el Sr. Josep Gras.

Solter quan és mobilitzat amb la lleva de 1941.

Mor de septicèmia (infecció) el 6 de març de 1939 a la clínica militar núm. 3 de Mataró. Enterrat al cementiri de Mataró, però segons un familiar després fou traslladat al cementiri de Sant Just Desvern.

Sánchez i Martínez, Nicolás

Neix el 16 de novembre de 1893 a Fuente Álamo (Múrcia). El 1935 treballava de peó a la fàbrica de ciment Sanson. L’1 de febrer de 1937 era capità d’Infanteria de l’exèrcit republicà. Estava casat i tenia tres fills quan morí per un xoc traumàtic el 14 de febrer de 1937, a conseqüència del bombardeig naval del creuer italià Eugenio di Savoia sobre Barcelona.

Sèculi i Roca, Albert

Neix el 29 d’octubre de 1892 a Sant Just Desvern. El 1935 era resident a Sant Joan Despí. Treballà de pagès. Estava casat i tenia dues filles quan es va suïcidar a la Penya del Moro el 26 d’octubre de 1939. Va deixar escrita una carta adreçada a les autoritats de Sant Joan Despí.

Havien assassinat el seu germà Josep Sèculi Roca durant la guerra al cementiri de Montcada.

Sèculi i Roca, Josep

Neix el 19 de novembre de 1890 a Sant Just Desvern, germà d’Albert Sèculi Roca. Resident a Gavà des de 1915. Treballà de veterinari municipal a Gavà i a Barcelona. President de l’Ateneu Popular de Gavà. Va ser amenaçat a Gavà i vingué a Sant Just. Estava casat i tenia tres fills quan el 26 de novembre de 1936 fou detingut per una patrulla de control al mercat Galvany de Barcelona i fou conduït a la txeca del carrer Sant Elies. Posteriorment, va ser assassinat a Montcada i Reixac. Va ser traslladat i enterrat a Sant Just Desvern el 30 d’agost de 1940.

Serra i Padró, Joan

Neix el 12 de setembre de 1890 a Sant Just Desvern. Estava casat i tenia un fill quan fou mobilitzat en un batalló d’Obres i Fortificacions de Lleida.

Mor el 15 de desembre de 1938 per l’efecte d’una granada d’obús a Lleida.

Torné i Cadena, Josep

Neix el 26 de maig de 1916 a Sant Just Desvern. El 1935 treballava de jornaler a la fàbrica de pedra artificial Minguell. Era solter quan fou mobilitzat amb la lleva de 1937. Mor el 18 de setembre de 1938 al front de Terol.

Un cop acabada la guerra, fou quintat el mateix 1939. El seu pare manifestà a les autoritats franquistes que havia mort al front de Terol, però com que no n’hi havia cap prova documental, el declararen pròfug.

Tubella i Fajardo, Joan

Neix l’any 1908 a Sant Just Desvern.

Casat i amb un fill quan és mobilitzat l’11 de març de 1938 amb la lleva de 1929 i s’incorpora al batalló FETE-UGT. El 25 d’abril de 1938 ja consta com a sergent de complement acoblat a la 130a BM, 519è Bó., 3a Cia., E 43 (Pirineus). La unitat va participar en la batalla de l’Ebre i va sofrir un 70% de baixes.

Desaparegut el 3 de novembre de 1938 a la serra de Cavalls, a la batalla de l’Ebre.

Ubeda i Martínez, Josep

Neix el 30 de maig de 1913 a Llorca (Múrcia). El 1935 treballava a la fàbrica de paraigües d’Isidre Ubeda a Sant Just, i de soldador al taller Sanitas.

Era solter quan fou mobilitzat amb la lleva de 1934 i ingressà al cos de carrabiners. Mor a la batalla de Terol.

Urpí i Carbonell, Magí

Neix el 3 de setembre de 1922 a Mollet. El 1935 treballava a la benzinera Modolell.

Era solter quan es va allistar voluntari el 8 d’agost de 1938 al cos de carrabiners, i van destinar-lo a la 56a Div., 179a BM, 51è Bó.

Mor el 10 d’agost de 1938 al front del Segre (sector est).

Vendrell i Sauqué, Josep

Neix l’11 de gener de 1914 a Sant Just Desvern. Treballà de paleta per a Construccions Arbós. Soci del Centre d’Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Just Desvern.

Era solter quan s’allistà voluntari a la Columna Macià-Companys, i després es va incorporar a la 131a BM, 3r Bó., 1a Cia. Mor de malaltia el 20 de desembre de 1938 a la clínica Z, situada al monestir de Montserrat.

Vilagut i Obiols, Josep

Neix el 7 de juny de 1907 a Sarrià (Barcelona). El 1935 treballava de xofer.

Estava casat i tenia un fill quan fou mobilitzat amb la lleva de 1928.

El van fer presoner. Mor en un hospital de Valladolid el 7 d’abril de 1939. Traslladat i enterrat a Sant Just Desvern.

Virumbrales i Mallaina, Domingo

Neix l’any 1886 a La Vid de Bureba (Burgos). Resident a Esplugues de Llobregat. El 1935 treballava d’operari a la cotxera de tramvies d’Horta (Barcelona).

Estava casat i tenia quatre fills quan morí d’un col·lapse cardíac per una agressió davant del carrer Església, 5, de Sant Just Desvern. Era mort en un dels replans de les escales, allà el van veure diversos veïns.

Viura i Mirambell, Josep

Neix l’1 d’abril de 1876 a Barcelona. Des de l’any 1931 tenia casa i estiuejava a Sant Just Desvern, i el 1932 va sol·licitar una llicència d’obres per construir una sala de ball a la carretera quasi cantonada Bonavista, prop d’on tenia l’habitatge. El 1935 treballava de funcionari al Servei d’Administració i Recaptació d’Impostos de Cèdules Personals de la Diputació de Barcelona. El seu gendre era Rossend Costa i Bofarull, apoderat de la fàbrica de cervesa Moritz a Barcelona.

Estava casat i tenia dues filles quan una patrulla de control es va emportar Josep Viura i Rossend Costa de la fàbrica de cervesa el 3 d’abril de 1937. Ambdós van ser assassinats a Can Tunis.

El 1939 van detenir un militant de la FAI de Llançà, a qui van condemnar a presó per aquest fet.

Vives i Vives, Joan

Neix el 28 de juny de 1894 a Sant Just Desvern. Ben aviat passa a residir a Sant Joan Despí. El 1935 treballava de pagès, com a cap de colla, i va arribar a ser l’encarregat de la contractació dels jornalers.

Estava casat i tenia dos fills quan fou detingut, amb dues persones més, el 15 de setembre de 1936. Van ser assassinats prop de la benzinera La Roca a Castelldefels.

PERSONES SENSE IDENTIFICAR

El número entre parèntesi correspon al nombre de víctimes que, segons els testimonis orals, es van veure en cadascuna de les ubicacions indicades.

Carrer Bonavista, 12 (1)

Arran dels fets de maig de 1937, el dia 3 es va iniciar un enfrontament entre membres locals de la CNT i Estat Català al carrer Bonavista, cantonada carrer Creu, que va provocar la dispersió dels membres d’Estat Català, que es van fer forts a Can Melitón. Un altre grup forà de la CNT, procedent d’Esplugues de Llobregat, va venir per la carretera i el carrer Bonavista per donar suport a la CNT local, i es va produir un altre enfrontament al carrer Bonavista, 12. A conseqüència de l’intercanvi de trets, va quedar estès a terra un home ferit de mort, desconegut, per la qual cosa es va comentar que probablement era de la CNT i veí d’Esplugues.

És possible que fos Francisco Ramírez Gallego.

Can Cuiàs (1)

Entre 1939 i 1940 es va trobar a la façana nord de Can Cuiàs un home mort molt ben vestit amb quatre trets al cap.

La façana nord de Can Cuiàs delimita amb el terme municipal de Barcelona, i potser el van llençar per aquell vessant, per assignar-lo a Barcelona. Aquest assassinat probablement fos una revenja.

Carrer Juan Ramón Jiménez, 7 (1)

Després del pas del front de guerra, es va trobar un soldat mort a la vinya d’en Fontanals, sembla que pels efectes de l’artilleria franquista, que va ser enterrat a la mateixa vinya.

Segons la documentació que portava, era de Cervera.

Carrer Juan Ramón Jiménez, 8 (1)

Després del pas del front de guerra, es va trobar un soldat mort sota un garrofer d’en Roca, sembla que per un enfrontament amb les avantguardes franquistes, que fou enterrat al cementiri. Segons la documentació que portava, era de Màlaga.

Can Gelabert (1)

El 25 de gener de 1939, un comissari polític de l’exèrcit republicà que venia de Mas Lluí va assassinar un soldat que va llençar un fusell. Els companys del soldat mort van assassinar a el comissari i el van enterrar a la vinya oest de la masia.

Avinguda de Pau Casals, 34 (3)

Després del pas del front de guerra, es van trobar tres o quatre soldats morts a la finca d’en Sans, darrere de la masia de Can Sagrera, sembla que pels efectes de l’artilleria franquista.

Entre la font de la Bonaigua i Can Mèlich (1)

Després del pas del front de guerra, es va trobar un soldat mort metrallat entre la font de la Bonaigua i Can Mèlich, sembla que per un enfrontament amb les avantguardes franquistes. Recollit per membres de la Creu Roja local, fou traslladat i enterrat al cementiri.

Entre Can Cortès i Can Biosca (1)

El 25 de gener de 1939, els franquistes que eren a Can Cortès van fer un presoner republicà que portava una motxilla amb plànols. El van trobar mort a la vinya de l’Emili Amigó, entre Can Cortès i Can Biosca, sembla que pels efectes d’una bomba de mà. Fou enterrat al cementiri. Una altra font diu que n’eren dos.

Entre la Miranda i el turó del Temple (2)

Després del pas del front de guerra, van ser trobats dos o tres soldats morts entre la Miranda i el turó del Temple, que probablement eren els que es van trobar a l’avinguda Doctor Pouplana, cantonada amb el carrer Bartomeu Bermejo, d’Esplugues de Llobregat.

Font de la Senyora (2)

Després del pas del front de guerra el 25 de gener de 1939, el diumenge 29 de gener van ser trobats dos soldats morts prop de la font de la Senyora, sembla que pels efectes de bombes de mà. Es pensa que devien ser enterrats a la fossa de Sant Pere Màrtir, a tocar de l’ermita.

Pou del Vernís (1)

Després del pas del front de guerra el 25 de gener de 1939, va ser trobat un soldat mort amb faccions magrebines prop del Pou del Vernís, al camí de Sant Pere Màrtir, a qui els nens van treure l’anell que duia.

Combat de Sant Pere Màrtir (4)

Després del combat per la presa de l’observatori militar de Sant Pere Màrtir, van ser trobats quatre o cinc soldats morts prop del cim. N’hi havia dels dos bàndols. Serien enterrats en una fossa comuna al costat de l’ermita, amb d’altres trobats al peu del cim.

Carretera de Vallvidrera (1)

Després del pas del front de guerra, va ser trobat un soldat mort a la cuneta de la carretera de Vallvidrera, entre Can Cuiàs i el collet de l’Espinagosa, possiblement per un enfrontament amb les avantguardes franquistes.

Fossa comuna del cementiri

Després del pas del front de guerra, van portar dos o tres soldats morts per trets de bala a la porta del cementiri i els van enterrar en una fossa comuna dins del cementiri, al costat de la capella. És possible que es tracti del trobat a Can Cortès, del trobat a la font de la Bonaigua i, amb tota seguretat, del mort prop de la fàbrica de ciment Sanson, Ramon Otero. Per tot el que hem vist, no sembla gens exagerada l’afirmació de Jordi Cardona i Gelabert quan deia que el Valls (l’enterramorts) li havia dit que després del pas del front hi havia recollit prop de vint morts.

Procedència de les imatges

• 0101 Amigó i Pagès, Josep	Quimeta Gelabert i Amigó
• 0102 Andreu i Aresté, Fermí	Pilar Andreu i Aresté
• 0301 Artigues i Pujades, Jaume	Miscel·lània X d’Estudis Santjustencs
• 0103 Bachero i Castells, Vicenç	www.sitiodeciclismo.net
• 0105 Blay i Mitjans, Pere	Leonida Farigola i Blay
• 0106 Brull i Angela, Daniel	Barrejo la meva història amb Sant Just
• 0108 Capdevila i Rovira, Emili	Roser Capdevila i Valls
• 0501 Capdevila i Rovira, Felip		Roser Capdevila i Valls
• 0502 Capdevila i Rovira, Manel		Roser Capdevila i Valls
• 0109 Castellví i Griso, Joan		Paquito Castellví i Cases
• 0302 Castellví i Griso, Ramon		Paquito Castellví i Cases
• 0201 Catasús i Martí, Antoni		Jordi Catasús i Bofill
• 0701 Cortada i Monforte, Joaquim		Expedient de quintes d’Esplugues
• 0602 Costa i Bofarull, Rossend		M. Rosa Costa i Viura
• 0110 Domènech i Salarich, Domènec		Matilde Viladoms i Domènech
• 0111 Fajardo i Vallvé, Joan		Pepita Fajardo
• 0112 Farigola i Ràfols, Josep		Leonida Farigola i Blay
• 0204 Gaig i Soler, Francesc		Josefina Gaig i Soler
• 0305 Garcia i Martín, Francesc		Jordi Estrada i García
• 0113 Garrigó i Pañella, Josep		Miscel·lània XV d’Estudis Santjustencs
• 0116 Guasch i Gilabert, Vicenç		Miscel·lània X d’Estudis Santjustencs
• 0117 Güell i Carbonell, Salvador		Carme Mascarell i Güell
• 0119 Jiménez i Naranjo, Josep Lluís		Miscel·lània IV d’Estudis Santjustencs
• 0307 Jornet i Masip, Josep		Josefina Jornet i Estivill
• 0308 Manuel i Foguet, Eugènia		Jordi Manuel i López
• 0702 Martí Borrós, Pere		Arxiu Comarcal d’Osona
• 0207 Mascarell i Peiró, Vicenç		La Vanguardia
• 0122 Mitjans i Esteve, Francesc		Montserrat Sala i Mitjans
• 0125 Navinés i Cursellas, Jaume M.		Teresa Herre i Navinés
• 0127 Pardo i Palahí, Manel		Miscel·lània X d’Estudis Santjustencs
• 0128 Pelegrin i Martínez, Josep		Lourdes Ruiz i Riera
• 0130 Poll i Blay, Josep		Madrona Oliveras i Poll
• 0131 Poll i Navinés, Josep		M. Rosa Prenafeta
• 0132 Poll i Obiols, Josep		Josep Poll i Pérez
• 0309 Pruna i Gascon, Emili		Pere Antón Pruna i Pons
• 0133 Puigtuví i Horta, Josep		Miscel·lània IV d’Estudis Santjustencs
• 0212 Reverter i Roca, Miquel		Teresa Reverter i Sala
• 0135 Ribes i Jordà, Antoni		Estanislau Ribes i Arenys
• 0213 Rius i Poll, Luis Gonzaga		Miscel·lània XI d’Estudis Santjustencs
• 0311 Salas i Pastor, Frederic		Carles Gros i Martín
• 0215 Sèculi i Roca, Josep		Arxiu Municipal de Gavà
• 0137 Torné i Cadena, Josep		Jaume Gelabert i Torné
• 0138 Tubella i Fajardo, Joan		M. Rosa Tubella i Piquet
• 0139 Ubeda i Martínez, Josep		Pilar Frigola
• 0140 Urpí i Carbonell, Magí		Joan Urpinell
• 0141 Vendrell i Sauqué, Josep		Jordi Vendrell i Moreno
• 0313 Vilagut i Obiols, Josep		Montserrat Obiols i Bou
• 0216 Viura i Mirambell, Josep		M. Rosa Costa i Viura
• 0217 Vives i Vives, Joan		Santiago Vives i Olivé

Institucions consultades

• Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
• Arxiu Històric de Sant Just Desvern
• Biblioteca del Centre d’Estudis Santjustencs
• Centre d’Història Contemporània de Catalunya
• Observatori Fabra de Barcelona
• Registre Civil de Sant Just Desvern
• Arxiu Històric Nacional, Fiscalia del Tribunal Suprem, Causa General

Fonts consultades

• Les fonts consultades es troben citades a les fitxes personalitzades de cadascuna de les víctimes, les quals estan dipositades a l’Arxiu Històric de Sant Just Desvern i a la Biblioteca del Centre d’Estudis Santjustencs.

Bibliografia consultada

• ALBERTÍ, Santiago i Elisenda. Perill de bombardeig. Barcelona: Ed. Albertí, 2004.
• ALCALÁ, César. La represión política en Cataluña 1936-1939. Madrid: Grafite, 2005.
• AMIGÓ I BARBETA, Jordi, i altres. El franquisme al Baix Llobregat. Sant Feliu: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2001.
• BADIA I BATALLA, Francesc. Els camps de treball a Catalunya durant la guerra civil (1936-1939). Barcelona: Abadia de Montserrat, 2001.
• BRULL I ANGELA, Pere. Barrejo la meva història amb Sant Just Desvern. Sant Just Desvern, 2001.
• COMPANY I ROLDAN, Joaquim. Sis anys fora de casa. Barcelona: Viena, 1999.
• CORBALÁN I GIL, Joan. Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952). Barcelona: Cossetània, 2008.
• COSTA I AMIGÓ, Francesc. Notes d’un soldat a la guerra civil 1938/1939. Badalona, 2012.
• ENGEL, Carlos. Historia de las brigadas mixtas del ejército popular de la República (1936-1939). Madrid: Almena, 2005.
• Hemeroteca digital de La Vanguardia.
• Hemeroteca digital d’El Mundo Deportivo.
• HERNÁNDEZ, Francesc X., i IÑIGUEZ, David. La columna Macià-Companys. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2009.
• HURTADO, Víctor, i altres. Atles de la guerra civil a Catalunya. Barcelona: Dau, 2010.
• MALARET I AMIGÓ, Antoni, i altres. Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1987.
• MALARET I AMIGÓ, Antoni. “Les víctimes de la guerra civil”. La Vall de Verç, núm. 78, Sant Just Desvern, 1986.
• MALARET I AMIGÓ, Antoni. Les víctimes de la guerra civil. Retalls. Barcelona: El Llamp, 1992.
• MARTÍNEZ DE SAS, M. Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2000.
• SOLÉ I SABATÉ, Josep M. La repressió franquista a Catalunya (19381953). Barcelona: Edicions 62, 2003.
• TENAS I ALIBÉS, Mn. Antonino. Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona: Fidel R. Ferran, 1947.
• VILLARROYA I FONT, Joan. Violència i repressió a la rereguarda catalana 1936-1939. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1990.
• VILLARROYA I FONT, Joan. Els Bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939). Barcelona: Abadia de Montserrat, 1999.