AMB NOVES INICIATIVES I FORCES RENOVADES ARRIBEM ALS SETANTA-CINC ANYS DE LA SEAS (1996-2008)

Els darrers tretze anys de la SEAS han estat marcats per un increment del treball realitzat. S’han iniciat noves activitats: caminada popular, sopar de motxilla, sopar de lluna plena, sortida d’alta muntanya a l’estiu oberta al po- ble, reedició del concurs fotogràfic, sortides matinals (des del 1995), impuls i millora del butlletí (2000), creació d’una pàgina web, i alhora s’han consolidat aquelles que ja es feien des de fa molt temps.

Destaquem també la inauguració del nou local de la SEAS coincidint amb l’assemblea general de l’any 2000, per la millora que representa i per l’esforç realitzat pel conjunt dels socis per fer-ho possible.

Res del que s’ha dit més amunt no és aliè al fet que Jordi Gironès sigui nomenat president de la SEAS en l’assemblea de gener de 1996. La seva capacitat i facilitat de crear equips de treball han fet possible aquesta darrera revifada.

L’increment de socis de la SEAS aquests anys ha estat modest, hem passat dels 259 socis del 1996 als 308 a finals del 2008, aquesta darrera és la xifra de socis més alta que mai ha tingut l’entitat. Tanmateix, el creixement no ha estat proporcional al de l’oferta d’activitats i es manté, a hores d’ara, una mancança preocupant de socis joves, la franja d’edat majoritària correspon a socis d’entre cinquanta-cinc i seixanta-cinc anys. Després del grup infantil dels Kets i dels joves de l’Elefant Blanc no hi ha hagut un relleu clar; cal esperar els fruits del

darrer intent, el treball actual amb un nou grup jove. Un fet que és també motiu de preocupació, o almenys d’anàlisi, és la disminució dels socis de la SEAS que alhora ho són de l’Ateneu i, per contra, l’increment, any rere any, dels socis protectors, sovint de fora de Sant Just, a qui no interessa fer-se socis de l’Ateneu.

El «poble i ciutat» ha estat escenari de molts canvis. Com en tot l’Es- tat hem passat de la pesseta a l’euro. Hem viscut tres eleccions municipals. El 1996 érem 13.300 els habitants de Sant Just i el 2008 arribem quasi a setze mil. El creixement de Sant Just ha estat motiu de polèmica, la possible expan- sió urbanística cap a la vall i com resoldre aquesta amenaça ha centrat la dis- cussió política d’aquests anys.

L’Ateneu comença aquests anys amb un greu problema econòmic que a poc a poc i no sense dificultats anirà superant. Se succeiran diferents projectes per a tirar endavant el cafè-bar-restaurant. Recordem que el bon funcionament d’aquest espai és vital per a l’Ateneu, no tan sols per l’ambient que crea sinó també pel recurs econòmic imprescindible del seu lloguer. Ha costat, però finalment celebrem la vitalitat actual del cafè amb un servei magnífic.

En l’àmbit mundial hi ha les presidències de Clinton i Bush als EUA, que condueixen a l’inici d’un període de gran inestabilitat a l’Orient Mitjà, a partir de l’atemptat a les torres bessones de Nova York l’11 de setembre del 2001 amb 3.000 morts. L’Estat espanyol és governat pel Partit Popular, amb José María Aznar com a president, des del 1996 fins al 2004. En el període de reflexió previ a les eleccions del 2004 té lloc l’atemptat de l’11 de març del mateix any als trens de rodalies de Madrid amb 192 morts, el qual mobilitza l’electorat, que dóna el poder al Partit Socialista Obrer Espanyol i José Luis Rodríguez Zapatero esdevé president. En tancar l’edició d’aquest llibre, Barack Obama ha guanyat les eleccions als EUA i esdevindrà a partir de gener de 2009 el primer president de color d’aquest país.

Ateneu: de la crisi del bar al balanç positiu

El 1996 l’Ateneu passa uns moments crítics econòmicament parlant. Fa temps que el cafeter no paga i sense aquests diners no es pot fer front a la devolució de la hipoteca que va contreure l’entitat per a pagar les obres de millora. Alfons Ortí, president de l’Ateneu, assisteix a l’assemblea de la SEAS i explica aquesta situació, alhora que demana una major aportació econòmica

Al maig del 2004 i amb motiu del setantè aniversari de la Secció es va fer aquesta fotografia al Pati del Roure. Fotografia de Francesc Fàbregas.

de les seccions per a sortir del pas. Confia que es resoldrà el problema a l’estiu amb la nova adjudicació del bar.

L’Ateneu reté part de les subvencions que les seccions reben de l’Ajunta- ment per a la seva activitat, i el deute de l’Ateneu amb la SEAS es quantifica el 1996 en 110.695 pessetes.

L’acta de la SEAS del novembre d’aquell any recull la decisió de l’Ateneu d’acollir, amb polèmica inclosa, dues persones objectores de consciència per a realitzar tasques administratives de l’entitat.

Després de la dimissió d’Alfons Ortí, en l’assemblea extraordinària del 25 de febrer de 1997, Jordi Figueres és escollit president de l’Ateneu amb 96 vots. Per primer cop hi va haver dues candidatures. Maria Quintana, que també es presentava per a presidenta, va obtenir 89 vots. Figueres explica, després de la seva elecció, que el principal objectiu i alhora repte de la nova Junta és sanejar econòmicament l’entitat.

El 28 de juliol de 1998 hi ha una reunió extraordinària de Junta de la SEAS per a parlar de les obres de l’Ateneu amb motiu del canvi de cafeter. L’acta

recull que «hi ha un projecte molt atractiu que mereix la confiança de la Jun- ta de l’Ateneu», que afecta la planta baixa i la façana, amb un cost aproximat de 40 milions de pessetes. Aquestes obres, s’afirma, s’han de compatibilitzar amb les de renovació del local de la SEAS.

Armand Boguñà i Carles Farssac inauguren el 15 de desembre de 1998 el nou bar de l’Ateneu; l’antic espai dels billars es converteix en restaurant, la remodelació és total i els nous responsables somien grans projectes de futur. L’Ateneu aprofita la inauguració per a celebrar el vuitantè aniversari de l’entitat i confia en l’èxit del nou bar-restaurant.

Just un any més tard acaba el somni. Els responsables del bar deixen de pagar el lloguer el mes de desembre de 1999. El tema passa a mans d’advocats i caldrà anar a judici amb el tancament del bar, passarà més d’un any per a la resolució i aleshores serà un dels cambrers del bar qui intentarà tirar endavant l’activitat.

Un any sense cobrar el lloguer del bar i amb el tema als tribunals agreuja la situació econòmica de l’Ateneu. Per aquest motiu no pot fer front als deutes que té amb les seccions, i l’any 2001 deu a la SEAS 142.694 pessetes.

La Junta de l’Ateneu considera que no hi ha un suport clar de les seccions per a afrontar els problemes actuals i part d’aquesta Junta plega. La crisi durarà tot l’any 2001. El president, Jordi Figueres, presenta la dimissió en l’assemblea de febrer del 2002 i no es presenta cap alternativa. Una Junta Provisional for- mada per Joaquim Carbonell, Lluís Ramban i Josep M. Marquès es fa càrrec de l’entitat fins a la propera assemblea del 2003. A partir d’aleshores Josep M. Marquès serà el nou president de l’Ateneu.

El bar continuarà els anys 2002 i 2003 amb problemes. L’any 2003 l’Ateneu deu a la SEAS 1.556 euros. A l’abril l’acta de reunió de la Junta de la Secció diu que un 17% dels ingressos de la SEAS van a parar a l’Ateneu i amb el deute actual només es disposa de 500 euros per a les despeses. Es conclou que la SEAS no pot aportar més diners a l’Ateneu.

La manca d’ingressos és preocupant i les quotes dels socis de l’Ateneu s’apujaran un 30% el 2004 i es parla d’una possible derrama per a eixugar part del deute. Es tem, però, una possible baixa de socis. Por justificada, perquè en l’acta de la SEAS del mes d’abril del 2004 es dóna compte de la baixa de deu persones que eren socis de la SEAS i de l’Ateneu alhora.

El mes de març d’aquell any es torna a llogar el bar. Ara es posa la con- fiança en tres joves, fills de socis de l’Ateneu, que ofereixen pagar 600 euros nets mensuals.

L’any 1998 es va crear un concurs fotogràfic sobre les excursions matinals, el qual acabaria esdevenint la reinstauració del tradicional Concurs Fotogràfic. En la fotografia, un moment de la votació popular de l’any 2000.

Per primer cop des de fa molts anys, l’Ateneu presenta a l’assemblea del 2005 un balanç de l’estat de comptes positiu. Aleshores l’entitat tenia 472 socis i es planteja, atesa la millora econòmica, retornar part del deute que té amb les seccions. Al febrer liquida amb la SEAS el deute de l’any anterior; queda pen- dent el deute més antic, que s’anomena deute històric i que aleshores era de poc més de dos mil euros.

El darrer canvi del cafè de l’Ateneu es produeix l’u de gener del 2006. A partir d’ara els responsables són Carlos Daniel Rodríguez i Pablo Zipitria, que amb bon ofici i dedicació han aconseguit donar nova vida al bar restaurant. Podem afirmar que avui estem vivint els millors moments de la història d’aquest servei i amb bones perspectives de futur.

En la darrera assemblea de l’Ateneu de l’any 2008, el president, Josep M. Marquès, va confirmar aquest bon moment econòmic i anuncià que l’any 2009 s’es- perava liquidar el deute històric amb totes les seccions.

Jordi Gironès, nou president de la SEAS

L’assemblea general ordinària de la SEAS, celebrada el 13 de gener de 1996, accepta la dimissió de Teresa Cots i escull Jordi Gironès com a nou president. El punt sis de l’ordre del dia era el de renovació de la Junta. A més de la presi- denta, també dimiteixen Ferran Camarasa i Concepció Pijuan.

La nova Junta que surt d’aquella assemblea és encapçalada per Jordi Gi- ronès com a president. Agustí Revilla de secretari, Jordi de la Riva de tresorer i Joan Gironès, Joaquim Pahissa, Higini Hernández, Elisabeth Bart, Josep Maria Gelabert, Daniel Cardona, Ferran Obiols i Marta Farràs com a vocals.

La presidència de Jordi Gironès, que marcarà clarament una nova època, tot just comença ara. La SEAS té aleshores 259 socis. L’estat de comptes de l’any 1995 es tanca amb unes entrades de 2.918.095 pessetes i unes sortides de 1.945.241. Per a l’any 1996 s’aprova un pressupost de 2.511.754 pessetes. Aquesta darrera quantitat equival a uns quinze mil cent euros. Avui, el pres- supost previst per a l’any 2009 és de 24.500 euros. Serveixin les xifres per a comparar l’evolució econòmica d’aquests anys.

Hi ha altres fets a ressenyar d’aquella assemblea del 1996, propostes dels socis que tindran conseqüències positives en el futur:

• Joaquim Carbonell proposa reparar el camí de Sant Just a Santa Creu. Se sumen a la iniciativa Joan Fernández, Joan Gironès i Joan Castaño.

• Maria Lluïsa Sanz llança la idea i s’ofereix per a organitzar una caminada popular igual que fan altres municipis, i Ferran de la Fuente li fa costat.

• Es comenta el sopar celebrat al restaurant Sant Jaume, però es creu que seria millor fer un sopar de motxilla al Pati del Roure com a inici de cada curs.

Jordi Gironès proposa, en la junta del mes de febrer del 1996, la compra d’uns walki-talquis per a les excursions mal anomenades d’autocar. En la Jun- ta del 13 de febrer es diu: «probablement els farien servir ben poc perquè els assistents gairebé no es perden mai, però seria un factor de tranquil·litat». Pocs mesos més tard es fa efectiva la compra d’aquest material, que sembla que pot ser també d’utilitat per a l’alta muntanya, la marxa de regularitat i per al grup infantil dels Kets.

Informatització general i noves tecnologies

L’esclat de les noves tecnologies amb l’expansió d’Internet i les pàgines web, ha tingut també una gran repercussió en la nostra Secció. La pàgina de la SEAS, creada a partir d’un prototipus de Jordi Farràs fet el 1997 i del treball posterior de Jordi Gironès, ha estat i continua sent un referent de consulta molt útil. El correu electrònic s’imposa com a mitjà de comunicació. També s’ha millorat la imatge i el disseny del butlletí i dels fulls informatius, així com el model dels llibres d’actes. Des del 1998 s’abandona el format de sempre,

Junta de la SEAS del 2008. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Muntsa Prat, Pere Aceitón, Joan Urpinell, Albert Cortès, Higini Hernández, Bernat Macià, Elisabeth Bart, Jordi de la Riva, Joan Gironès, Jordi Gironès, Antoni Simó i Romi Porredon.

amb pàgines manuscrites i fulls numerats i segellats pel Jutjat, i apareix el llibre imprès amb les actes informatitzades.

El llibre d’actes de la SEAS del 1998 s’inicia amb el resum de la reunió de Junta del 13 de gener. Es tracta d’un llibre de format nou que substitueix els antics llibres utilitzats fins aleshores. A partir d’ara les actes són guardades a l’ordinador i després d’imprimir-les i firmar-les s’enquadernen en forma de llibre. Ja no serà possible analitzar la cal·ligrafia del secretari de torn… Es perd un cert romanticisme, però es guanya claredat i precisió.

Debat sobre la figura del soci protector

L’assemblea general ordinària del 1998 se celebra el 31 de gener. En aques- ta assemblea el grup que organitza les excursions matinals proposa fer un con- curs fotogràfic. S’insisteix en la necessitat de les obres de renovació del local. Durant el 1997 s’han produït 17 altes i 24 baixes, i la SEAS té, doncs, 238 socis,

amb increment dels socis protectors i disminució dels infantils i dels que també ho són de l’Ateneu. En l’acta de l’assemblea general podem llegir: «la secció d’in- fantils queda momentàniament i tristament dissolta, ja que no vénen nens».

El nombre de socis de la SEAS és aleshores de 244. Es continua amb l’in- crement dels socis protectors, que ja són 121, sovint de fora de Sant Just, i la disminució dels socis antics que també ho són de l’Ateneu. L’assemblea debat aquest fet. Es reconeix la flexibilitat de la figura del soci protector, però hi ha qui opina que també s’hauria de pagar la quota de soci de l’Ateneu. Aquest debat es repetirà en posteriors assemblees.

En el pressupost per al 2000 es preveu 1.930.700 pessetes d’ingressos i 2.655.730 de despeses. Les despeses són majors per les millores que cal fer al local.

S’incrementen les quotes dels socis un 15% perquè des del 1994 no s’havi- en tocat. Ara el soci protector pagarà 4.600 pessetes, i el de l’Ateneu 1.500, els jubilats mantenen el descompte del 50%. La franja majoritària de socis té entre quaranta-sis i cinquanta-cinc anys, encara que augmenta el sector de vint-i-cinc a trenta-cinc anys per les activitats del grup Elefant Blanc. Continua la preo- cupació per la manca de joves d’entre tretze i vint anys.

Jordi Gironès i Jordi Farràs confeccionen, l’any 2001, un CD amb unes tres-centes fotos de l’activitat de la SEAS ordenat històricament des de l’any 1934 fins al 2000. Es ven a 1.000 pessetes.

En l’assemblea del 7 de febrer del 2004 es proposa deixar un testimoni gràfic del moment de la SEAS en complir setanta anys de vida i convocar els socis al Pati del Roure el 9 de maig. Aquest dia, en finalitzar la XXX Marxa de Regularitat, es farà un dinar i una foto conjunta.

Pere Pruna Gascon mor als cent anys

Pere Pruna, que fou el principal impulsor en la fundació de la SEAS i que viu a Xile, té previst venir novament a Sant Just pel setembre de 1997. La Junta, davant d’aquesta notícia, comença a treballar en l’organització d’un acte institucional en honor seu. Finalment, però, l’avançada edat de Pruna

–aleshores té noranta anys– i el seu estat de salut no li permeten fer aquest viatge. Tanmateix continua al corrent de la vida de la SEAS intercanviant correspondència i aprofitant les visites periòdiques del seu fill Pere Anton. En una d’aquestes cartes, Pere Pruna explica els detalls del disseny de l’escut de la SEAS i els seus autors (acta de Junta del 13 de gener de 1998).

Quan Pere Pruna compleix cent anys, la Junta acorda, en reunió del 5 de març del 2007, obsequiar-lo amb un llibre de fotos dels Pirineus. El seu fill l’hi porta a Xile. Serà el seu darrer aniversari, perquè mor el 21 de març del 2008. El dia 23 de maig hauria fet cent un anys. Pere Anton Pruna, en l’assemblea de febrer del 2008, ja havia informat del precari estat de salut del seu pare.

Activitats

Marxa de Regularitat

Durant aquests anys la Marxa de Regularitat segueix el seu camí gràcies a la dedicació d’Albert Cortès, Rafel Malaret, Pere Orriols, Joan Urpinell, Joan

Excursió matinal al puig Madrona (Collserola), l’any 2007. En la fotografia: Joaquim Carbonell, Marta Pagès, Josep Maria Ballart, Jaume Campreciós, Josep Maria Rius, Joan Urpinell, Maria García, Montserrat Sala, Jaume Franco, Josep Milà, Pere Pascual, Núria Mitjans, Jordi de la Riva, Josep Gil, Romi Porredon, Isidor Cònsul, Maria Cònsul, Francesc Obiols, Juana Jimeno i Robert Miralles.

Fernández i Pere Aceitón, amb una participació que oscil·la entre quinze i vint-i-cinc equips. En la seva vint-i-cinquena edició, l’any 1999, es va resseguir l’itinerari de la primera Marxa celebrada el 1965 a Collserola. Hi participa- ren 43 equips i en l’acte de lliurament de premis, després d’un dinar al Pati del Roure, s’homenatjà Fulgenci Baños i Antoni Malaret (aquest darrer havia estat el guanyador d’una marxa realitzada l’any 1936, fet que Pere Pruna ens recorda en una carta rebuda el mes d’abril). Durant els anys següents el nombre d’equips s’incre- menta fins a més de vint-i-cinc i arriba a un màxim desconegut de 46 en la de l’any 2006 a Castellcir. També cal ressenyar la diversitat dels indrets elegits darrerament: Montseny, Lluçanès, Garraf, Pinós, Casserres, pantà de Foix i Montesquiu, amb les habituals a Collserola cada cinc anys.

Grup d’alta muntanya al cim del Vathleitós l’any 1999. D’esquerra a dreta, drets: Jordi de la Riva, Pau Mora, Higini Hernández, Pere Pascual, Joan Urpinell, Joan Gómez i Julio Banderas. Ajupits: Joan Gironès i Joan Portes.

Col·locació de la rosa dels vents al cim del turó de la Penya del Moro, amb motiu de la reinauguració del camí de Santa Creu d’Olorda l’any 1996. D’esquerra a dreta: Joaquim Carbonell, Magí Campreciós, Joan Gironès, Joan Urpinell, Joan Fernández, Lluís Ramban i Higini Hernández.

Camí de Santa Creu i rosa dels vents

El camí a Santa Creu es reinaugura el 29 de setembre de 1996, una vegada enllestides les tasques de neteja i senyalització, amb la participació de 125 per- sones, entre elles l’alcalde, diversos regidors i el president de l’Ateneu. El tre- ball de Joaquim Carbonell, Joan Fernández, Joan Gironès, Joan Gómez, Joan Urpinell i Higini Hernández ho ha fet posible, superant més d’un moment difícil, com els actes de vandalisme al turó de la Penya del Moro. S’aprofita l’esdeveniment per a instal·lar la nova rosa dels vents que substitueix l’antiga rosa de ceràmica obra de Xavier Modolell i Carme Malaret. Aquesta rosa ja és d’acer inoxidable i la fa sense cost l’empresa del soci Francesc Homedes, mentre que els dibuixos hi són gravats per Francesc Riera, el mateix autor dels que hi havia a la ceràmica. Queda pendent de concretar amb el Consorci de Collserola el disseny definitiu dels cartells indicadors de l’itinerari.

El 16 de novembre del 2003 s’inaugurà una altra rosa dels vents al recent- ment excavat cim del turó de la Penya del Moro, excavació que sorprengué tothom amb l’aparició de l’estructura d’una torre medieval de grans dimensions. Igual que l’anterior, es tracta de la taula d’acer inoxidable reparada per Joan Fernández, amb els mateixos dibuixos originals de Francesc Riera.

Sopar de Motxilla

El primer Sopar de Motxilla, celebrat el dia 28 de setembre de 1996 al Pati del Roure, compta amb l’assistència de 70 socis. La Junta en fa una valoració positiva. Durant el sopar es va entregar una placa d’agraïment a Maria Riera- devall i Narcís Prat per les seves col·laboracions, i també s’entregaren escuts de la SEAS als socis amb vint-i-cinc anys d’antiguitat.

El juliol del 1998 la Junta acorda que en el Sopar de Motxilla previst per al 26 de setembre s’entregaran els premis del concurs fotogràfic. En aquest concurs organitzat aprofitant les excursions matinals, hi participen vuit persones. L’impulsor de la represa d’aquesta activitat fou Josep Maria Rius i ja l’any següent sortirà de l’àmbit estricte de les matinals per a acollir totes les activitats de la Secció. En aquest segon Sopar de Motxilla hi van assistir 52 persones i es va entregar un obsequi a Jordi Gironès com a «motor indiscutible» dels cicles de conferències i excursions en arribar a la vint-i- cinquena edició.

En els sopars dels anys 1999 i 2000 hi va haver una assistència de 50 i 56 per- sones. El sopar del 2001 se celebrà el 29 de setembre, hi van assistir 70 persones i van fer falta cadires. L’increment de participació es mantindrà els propers anys entre setanta i setanta-vuit assistents. Un dels motius d’això pot ser el fet que en aquest sopar s’inicia l’entrega d’un premi anual a aquells socis que s’hagin destacat pel seu treball i dedicació a la SEAS. Reben aquest primer reconeixement Pere Pascual i Marcel·lí Camats, com a responsables de la Sortida de Veterans, i els seguiran Maria Lluïsa Sanz i Ferran de la Fuente, per la Caminada Popular (2002); Joan Gómez, pels pessebres (2003); Josep Maria Rius, per les matinals (2004); Elisabeth Bart, per la tramesa mensual del correu (2006); i el darrer reconeixement (2008) ha estat per a Jordi Farràs, com a impulsor de la primera pàgina web de la SEAS. Cal destacar que l’any 2007 va haver-hi el més alt nombre de participants: 97 persones.

Fotografia de grup feta durant l’excursió al Mont Perdut de l’any 2000, la qual iniciaria les excursions d’estiu als Pirineus obertes a tot el poble.

Concurs Fotogràfic

Quan el concurs de fotografia arriba a la cinquena edició, el 2002, queda obert a la participació de qualsevol fotografia de caire muntanyenc i s’hi pre- senten els treballs de 13 persones.

Arran d’uns comentaris que van tenir lloc durant l’atorgament de premis del concurs fotogràfic del 2002, en què es feia una mica de mofa sobre la rei- teració en els premis d’alguns guanyadors, Josep Maria Rius va deixar la Junta i la seva responsabilitat en l’organització del concurs per considerar que no havia rebut de la Junta el suport que calia per a desautoritzar adequadament els esmentats comentaris. Manté, però, la dedicació a les excursions matinals. Per aquesta tasca la Junta acorda fer un reconeixement a Josep Maria Rius en el Sopar de Motxilla del 2004 celebrant els deu anys de sortides matinals, durant els quals s’han realitzat 100 excursions.

Al llarg d’aquests darrers anys la participació en el Concurs Fotogràfic ha oscil·lat entre vuit concursants i els 33 de l’any 2007, en el qual es van pre- sentar 95 fotografies.

Sopar de Lluna Plena

A proposta d’Albert Cortès s’inicia una nova activitat amb el nom de Sopem a la Mola. El 12 de juliol del 2003, i després d’una petita caminada, 51 persones van sopar al restaurant del monestir de Sant Llorenç del Munt.

Aquesta nova activitat a partir de l’any següent s’anomenarà Sopar de Lluna Plena. El 10 de juliol del 2004 i sota la pluja, 60 persones van anar a sopar a Bellmunt. Els posteriors sopars de Lluna Plena van fer-se a Cabrera (72 perso- nes), santuari del Coll (65), el Corredor (71) i santuari dels Munts (78).

Èxit de les caminades populars

En total, 288 excursionistes van participar en la primera Caminada Popular el 20 d’octubre de 1996. La sortida fou a l’esplanada davant de can Mèlic per anar cap a les fonts de la Beca i del Rector, arribar fins a can Fatjó i el retorn.

Els Sopars de Lluna Plena són una iniciativa que ha tingut una gran acceptació. Fotografia feta al menjador de Sant Llorenç del Munt el juliol del 2003.

La Caminada Popular per Collserola s’ha convertit en una activitat amb molta participació en l’àmbit local. Fotografia de l’equip d’intendència de la Caminada de l’any 2006 feta per Jordi Farràs. D’esquerra a dreta: Ferran de la Fuente, Maria Lluïsa Sanz, Teresa Roca, Marcel·lí Camats, Maria Acebrón, Elvira Fisas, Andrea Montoro, Rosa Martorell, Núria Mitjans, Fina Villanueva, Joan Gómez i Fidel Masanés.

Maria Lluïsa Sanz i Ferran de la Fuente, impulsors de la idea, mostren la seva satisfacció per com ha anat i ja pensen en la II Caminada per al proper any.

La II Caminada Popular engresca 302 persones, catorze més que l’any anterior. Es va esmorzar a la plaça Mireia i faltà aigua. Només han estat dues edicions, però amb l’èxit de participació ja es diu aleshores que tindrem Ca- minades per a molts anys. Es va celebrar el 19 d’octubre i es preveu que el segon o tercer diumenge d’octubre del 1998 es faci la III Caminada, que acaba tenint 362 participants.

L’any 1999 la SEAS s’adhereix a la campanya antitabac «Sant Just, encara fumes?» i s’acorda aprofitar la IV Caminada Popular per a promocionar-la. La Caminada passa aquell any per Sant Pere Màrtir i aplega 382 excursionistes; fou el 17 d’octubre, coincidint amb la jornada d’eleccions autonòmiques.

Parlant de fumar, i per donar compliment a la llei vigent, la Junta de l’Ateneu comunica que es prohibeix fumar a tots els locals de les seccions. El febrer del 2006 la Junta de la SEAS ho recull en acta.

La V Caminada Popular se celebra el 29 d’octubre del 2000 i a cadascun dels 364 participants se’ls regala una llanterna. Aquest any, però, es produeix un conflicte amb els caçadors pel fet de ser dia de cacera. Compatibilitzar les diferents activitats a Collserola no és senzill, la pràctica de la caça provoca conflictes i discussions pel perill que comporta. Aquesta polèmica perdura- rà molts anys; de moment, però, la SEAS proposa celebrar la VI Caminada el 7 d’octubre, una data fora de la temporada de caça, i en la qual hi haurà una participació de 370 persones.

La VII Caminada Popular del 6 d’octubre del 2002 aplega 451 excursio- nistes, que reben el regal d’una samarreta. En el Sopar de Motxilla aquest any s’agraeix, amb el lliurament d’una placa, la dedicació de Maria Lluïsa Sanz i Ferran de la Fuente en l’organització de les Caminades.

La VIII Caminada Popular bat el rècord de participació amb 460 ex- cursionistes; es volia fer una botifarrada, però la prohibició de fer foc obliga a mantenir el típic esmorzar d’entrepans freds. En la novena edició hi partici- paren 351 persones.

Per a la X Caminada Popular es regala un bastó i per primer cop la sortida es fa des del Pati del Roure de l’Ateneu, en lloc de fer-ho des de darrere del Poliesportiu com fins ara. Malgrat el mal temps hi ha 301 participants.

Després de l’XI Caminada, de l’any 2006, el consorci del Parc de Collserola demana a la SEAS controlar la quantitat de participants (n’hi participaren 369) en les caminades populars per no degradar l’entorn natural.

El recorregut de la Caminada del 2007 tingué 301 participants i per primer cop se senyalitza amb cintes per a precisar millor l’itinerari i evitar problemes amb excursionistes despistats, i en la del 2008 hi participaren 401 persones.

Elefant Blanc, grup de joves amb marxeta

L’acta de la Junta de l’11 de març de 1997 recull l’interès de tres joves de fer un grup juvenil d’alta muntanya; el principal impulsor i protagonista d’un gran nombre d’activitats dels propers anys és David Buenacasa. Poc després s’organit- za aquest grup sota el nom d’Elefant Blanc i es preparen per a fer el cim del Huas- caran, als Andes (Perú). La nit del 19 de juliol fan un bivac al cim de l’Aneto com a preparació. L’expedició andina la formen David Buenacasa, David Martín,

Membres del grup Elefant Blanc al Machu-Pichu (Perú), el setembre del 1997. D’esquerra a dreta: David Buenacasa, David Martín, Ivan Ollé i Juan Orantes.

Juan Orantes i Ivan Ollé, i aquest últim aconsegueix fer el cim de 6.768 me- tres el dia 13 d’agost. A la tornada explicaran que ha estat una experiència molt dura. El mateix Ivan Ollé, l’11 d’agost de 1999, aconsegueix fer el cim del Gasherbrum II (8.035 m), situat a la serralada del Karakoram paquistanès, com a component d’una expedició organitzada per Òscar Cadiach.

El mes de novembre del mateix any, l’Elefant Blanc proposa organitzar sortides d’esquí de muntanya i l’edició d’un programa de la SEAS a Ràdio Desvern. David Buenacasa i altres membres de l’Elefant Blanc, Daniel Cardona i Josep M. Rius el febrer de 1999 enregistren el primer programa de ràdio que, sota el nom d’«Ona excursionista», s’emetrà setmanalment per donar a conèixer l’activitat de la SEAS.

El mes de març de 1998 el grup anuncia una expedició al cim de l’Elbrus, al Caucas, que un mes més tard es desestima per la inestable situació política georgiana. Proposa aleshores com a alternativa anar a l’Ararat de Turquia, destí que serà també impossible d’assolir per estar militaritzada la zona. A l’octubre pensen en l’estiu del 1999 per a anar al Kilimanjaro.

El 1999 aquest grup organitza una excursió a l’Aneto, oberta a tot el poble, en la qual participen 48 persones.

L’activitat de l’Elefant Blanc va anar desapareixent progressivament a partir de l’any 2000, si bé David Buenacasa va continuar la seva tasca com a membre de Junta i com a conductor del programa de Ràdio Desvern l’«Ona excursionista» fins que va deixar la Junta l’any 2002.

Alta muntanya

Felip Linares i David Buenacasa presenten el mes d’abril del 2000 el pro- jecte d’un cicle de sortides d’iniciació a l’alta muntanya que portarà el nom de Fulgenci Baños. Al juny són 16 els nois i noies interessats en aquest cicle.

La Junta del 3 de juliol del 2001 parla del curset d’iniciació a la muntanya dedicat a joves perquè la seva continuïtat està en perill. David Buenacasa ho deixa. Daniel Cardona s’ofereix a col·laborar amb Felip Linares. Han participat en el curs de set a nou nois, però tampoc no saben segur si continuaran per problemes d’es- tudis i altres activitats. A final d’any Joan Gironès i Xavier Amadó s’hi afegeixen com a monitors.

Els dies 22 i 23 de juliol del 2000 es fa una ascensió al Mont Perdut, hi assisteixen 46 persones i es qualifica d’èxit. L’organització fou a càrrec de Josep Perpinyà i David Buenacasa, reprenent la idea de la que s’havia fet l’any anterior a l’Aneto. A partir d’aleshores aquesta sortida estival esdevindrà una nova activitat anual conduïda principalment per Josep Perpinyà i oberta a tot el poble. En els anys successius s’ha anat al pic de Posets (2001), al Tal- hon (2002, amb 24 assistents), al circ d’Anglios (2003, amb 22), al Peguera (2004, amb 25), al Perdiguero (2005, amb 24), al Molières (2006, amb 26), al Besiberri Sud (2007, amb 30) i al Claravida Oriental (2008, amb 16). Durant aquests anys se segueixen fent excursions d’alta muntanya als Pirineus amb una bona periodicitat. El 18 d’agost de 1993 membres de la SEAS assolien el cim del Mont Blanc (4.807 m), fet que es repeteix el setembre de l’any 2002.

Sortida de Veterans

També es manté una alta participació en les excursions de Veterans, que, des del 1990, han estat organitzades sense defalliment per Marcel·lí Camats i Pere Pascual. En aquests anys han tingut lloc a Campirme (1996), a l’estany de l’Escarpinosa (1997, amb 40 assistents), a Vallhiverna (1998, amb 48), Monturull (1999, amb 40), a lo Teso (2000, amb 39), al Montardo (2001, amb 33), al Turbon (2002, amb 50), a la Punta Suelza (2003, amb 53), al tuc de Ratera (2004, amb 42), a l’estany dels Millars (2005, amb 40), a la Peña Montañesa (2006, amb 45), a les Gúbies del Parrissal (2007, amb 58) i al tuc d’Armèros (2008, amb 51).

Accions per a atreure el jovent

Més amunt esmentàvem la dissolució de la secció infantil, reflectida en l’acta de l’assemblea general de l’any 1998, després de dos anys gairebé sense activitat i amb diferents intents de revitalitzar-la. Si ara hi afegim la desaparició del grup l’Elefant Blanc, després de quatre anys de vida que hem resumit abans,

Excursió de Veterans de l’any 2003 a la Punta Suelza (Pirineu aragonès).

el buit de manca de joves que ha quedat a la Secció és preocupant. Intentant omplir aquest buit s’han emprès diferents accions i a hores d’ara podem mirar amb un cert optimisme el futur.

El grup d’esplai Ara Mateix necessitava, l’any 1997, més espai del que la parròquia li cedia i buscava una alternativa per a continuar la seva activitat. Per aquest motiu se celebrà una reunió a l’Ajuntament amb l’alcalde, el regidor de Joventut i els presidents de l’Ateneu i de la SEAS. S’explorà la possibilitat d’acollir l’esplai a la SEAS, però no es disposava d’un espai suficient. Finalment, l’Ajuntament cedirà a l’esplai Ara Mateix com a local una antiga casa de treballadors de la Sanson, a la cantonada de la Carretera i el carrer Major. També hi haurà un Taller de Música. Aquest local comença a funcionar a l’abril de 1999. Els contactes de la SEAS amb l’esplai Ara Mateix han estat diversos i cordials, però amb pocs resultats pràctics.

En l’assemblea general de l’1 de febrer del 2003 torna a expressar-se la preocupació per la manca de joves en la Secció i es crea una comissió perquè

«es posi en contacte amb el jovent per saber el que volen»; així ho recull l’acta. Integren la comissió Felip Linares, Daniel i Dolors Cardona i Josep M. Rius, pocs dies després s’hi incorpora també Jordi Gironès.

Aquesta comissió elabora un qüestionari que reparteix entre els joves. La demanda principal que es recull és que el que volen els joves és «ambient», explicitat així genèricament. A l’octubre hi ha tres responsables de grups de joves, Bernat Macià, Josep Maria Rius Jimeno i Iolanda Ros a qui se’ls dóna les claus del local per a fer-hi reunions. Tanmateix s’acaba l’any amb un balanç decebedor: el tema «joves» no funciona com s’esperava; només s’ha fet una sor- tida i cal replantejar novament la qüestió. Finalment, en la propera assemblea del 2004 s’acordarà desfer aquesta comissió.

En la reunió de Junta del 5 de febrer del 2007, Bernat Macià comenta que actualment hi ha un grup de joves que fa sortides esporàdiques sense un programa establert.

El mes d’octubre del 2007 Muntsa Prat presenta un cartell per a pro- mou-re un grup de joves a partir de disset anys i es convoca una reunió per al 26 d’aquell mes. Hi assisteixen nou joves que mostren interès per treballar en l’elaboració d’un programa i actualment ja comença a haver-hi força activitats amb 13 membres.

Fotografia presa al refugi de Comadevaca l’any 2000 amb motiu d’una de les excursions del Cicle d’Alta Muntanya «Fulgenci Baños».

Cicles de conferències i excursions

El curs 1995-96 el tema del cicle de conferències havia estat «Animals de mala fama», coordinat per Maria Rieradevall. Es parlà d’aranyes, llangardaixos, gripaus, rates i ratolins, rates pinyades, escorpins, serps, mosquits… Aquest cicle es tancarà amb una participació mitjana de 51 persones a les excursions i un superàvit de cent mil pessetes.

El curs següent, iniciat a la tardor del 1996, tractarà sobre «Els castells catalans» sota la coordinació de Joan Ferran Cabestany i tindrà una assistència de 44 excursionistes.

Aquest any 1996 es treballa en el llibre Història de l’agricultura a Catalunya recollint les conferències del cicle temàtic realitzat durant el curs 1994-95. Finalment se’n fa la presentació pública per Sant Jordi del 1997.

A la tardor del 1997 s’inicia el nou curs de conferències i excursions: un «Curset de cartografia» a càrrec de Josep Nuet i Josep Maria Panareda ens ensenyarà com interpretar mapes i orientar-nos en les excursions. Aquest cicle s’aparta dels temes habituals i busca la participació; tanmateix, l’èxit és minso (39 excursionistes). Acabat el curs, no es pot dir que es produeixi un canvi sig- nificatiu en l’esforç dels excursionistes per llegir mapes i fer servir brúixoles.

El nou cicle de conferències i excursions 1998-99, «Climatologia», té com a responsable el conegut home del temps de TV3 Francesc Mauri Domènech. La seva relació amb Sant Just ho ha fet possible i en la seva conferència, celebrada a la sala del Cinquantenari, amb una gran assistència de públic, mentre que a les excursions la mitjana és de 43 participants. Aquest cicle fou l’origen del nou llibre titulat Climatologia, que aparegué el 2001.

Darrerament, les sortides del cicle temàtic amb autocar havien tingut pèrdues econòmiques en disminuir la participació. Per resoldre-ho, a partir del juliol una comissió integrada per Jordi Gironès, Daniel Cardona, Ramon Segret, Elisabeth Bart, Teresa Cots, Josep Nuet, Ferran de la Fuente i Maria Lluïsa Sanz s’encarregarà d’organitzar-les.

A la reunió de Junta del mes de juliol de 1999 s’analitzen uns gràfics de guanys, pèrdues i assistència a les excursions dels cicles temàtics dels darrers quinze anys. Les dades mostren l’increment d’edat dels participants, ja que són fidels i repeteixen any rere any, però no hi ha gaires incorporacions noves i de persones més joves.

Els cicles següents (anys 1999-2000 i 2000-2001) es dediquen a «Boscos de Catalunya», coordinat per Josep Nuet i Josep Maria Panareda, i «L’aigua a Catalunya», guiat per Narcís Prat, amb una mitjana d’assistència de 41 excur- sionistes en tots dos casos.

Per commemorar els vint-i-cinc anys d’aquests cicles, l’any 2000 s’edita el llibre Conferències i excursions. 1975-2000, amb un pressupost de 250.402 pesse- tes. La Generalitat hi col·laborarà amb una subvenció. Els anys 2001-2002 té lloc un cicle sobre «Vies de comunicació», coordinat per Joan F. Cabestany, amb 43 excursionistes.

El cicle de conferències i excursions 2002-03 fou «Talaies comarcals» i el coordinà Francesc Beato. Hi ha qui diu que cal aprofitar, ara que les cames encara ens ho permeten, i pujar als cims més alts que puguem. Aquest era l’objectiu del cicle, assolir un grapat de sostres comarcals, i hi va participar una mitjana de 47 excursionistes.

A can Ginestar, i coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi del 2005, Daniel Cardona presenta el llibre La masia, que recull les conferències del

Fotografia feta al desembre del 2002 a Vilademàger (Anoia) amb motiu d’una excursió del cicle sobre «Talaies comarcals».

cicle que amb aquest nom es dugué a terme el curs 2003-2004, coordinat per Anna Borbonet i amb una assistència mitjana de 47 excursionistes. El llibre està il·lustrat amb dibuixos de Ferran de la Fuente i, per acord de l’assemblea, al rebut de la quota de soci s’hi afegiran 3 euros per a sufragar part del cost d’aquest llibre.

Els propers cicles foren «Història de l’excursionisme» (2004-2005), co- ordinat per Josep Nuet (amb una mitjana de 39 excursionistes), i «Els nostres rius», coordinat per Narcís Prat (45 excursionistes).

L’any 2006 el Centre d’Estudis Santjustencs (CES) proposa a la SEAS de fer alguna activitat conjunta. La proposta es concreta en la col·laboració en el cicle de conferències i excursions, que porta per títol «La industrialització a Catalunya», coordinat per Llorenç Ferrer. Tanmateix costarà coordinar l’excursió tradicional amb la nova proposta de visita a un museu, i la participació de persones del CES en aquestes sortides serà molt minsa, mentre que la mitjana d’excursionistes fou de 45.

El darrer cicle es dedicà a «Els monestirs» (2007-2008), coordinat per Joan F. Cabestany i amb una assistència de 43 excursionistes.

Cal destacar que la mitjana d’edat dels participants, tant a les conferències com a les excursions, en general, supera la cinquantena i gairebé un 70% dels participants a les excursions són de fora de Sant Just (majorment de Barcelona i d’Esplugues).

A l’hora de tancar l’edició d’aquest llibre, acaba d’iniciar-se un nou cicle amb el títol «75 anys de muntanya i cultura».

Diversos

Hi ha un grapat de tasques –segur que ens en deixarem més d’una– que es fan dia a dia en la Secció d’una manera quasi anònima i que requereixen moltes hores de dedicació.

Volem esmentar també el cas del rocòdrom que durant sis anys, des del 1995 fins al 2000, es va muntar durant el dia de «Sant Just al Carrer» a les Festes de Tardor. Era un rocòdrom de la Vegueria que va tenir força èxit des de bon principi, i això és el que va fer pensar en la possibilitat de muntar un rocòdrom fix al Pati del Roure. Fins i tot un grup de socis van aportar diners, però el 1996 es decideix retornar-los i no instal·lar el rocòdrom per qüestions de seguretat i perquè tampoc no s’aconsegueix que algú se’n responsabilitzi seriosament.

L’any 2002 l’Ajuntament instal·la un rocòdrom a la sala Utopia del Casal de Joves i valora amb la SEAS la possibilitat de fer un curset d’escalada. Altre cop els problemes de seguretat són determinants i, a més, tampoc no hi ha la demanda d’ús que s’esperava. El 2006 es constata que el rocòdrom no funciona i també es dubta que estigui homologat.

La Vegueria (agrupació dels centres excursionistes del Baix Llobregat) celebra reunions mensuals itinerants per les diferents entitats que la integren, reunions a les quals cal desplaçar-se i és important ser presents. Durant aquests anys han estat representants de la SEAS a la Vegueria: Joaquim Pahissa, Vicenç Llàcer, Joan Portes, Joan Gómez, Muntsa Prat, i en la darrera assemblea de febrer del 2008 es va oferir Lluís Solé Sugrañes.

Parlar del pessebre de la SEAS és parlar de Joan Gómez. Ell ha estat l’encarregat de construir-lo des de fa molts anys. Cada any s’instal·lava un pessebre d’acer inoxidable dalt d’un cim a primers de desembre i passades les festes de Nadal es recollia. El 7 de desembre de 1997 es va instal·lar al cim

Darrer pessebre de la SEAS fet per Joan Gómez i instal·lat el 29 de novembre del 2008 al Montgrony. Fotografia feta per Jordi Gironès.

del Canigó i quan es va anar a recollir ja no hi era, havia desaparegut! Joan Gómez ens recorda que «vam trigar molt a anar a buscar-lo, calia posar-me d’acord amb Jordi de la Riva, i no ens anava bé, quan per fi hi vam anar potser ja era el mes de maig i ja no hi era». A partir d’aquell any, i per evitar haver-lo d’anar a buscar, Joan Gómez fabrica cada any un nou pessebre amb fullola biodegradable que per l’acció de l’aigua es desfà sense deixar rastre. El primer d’aquests pessebres s’instal·là el 6 de desembre de 1998 al Puigmal, i després al Cerví de Durro (1999), al Casamanya (2000), al Montsent de Pallars (2001), al Blancor (2002), al Boumort (2003), a Sant Gervàs (2004), la Tosa d’Alp (2005), la Montanha d’Uishera (2006), al Montsià (2007) i al Montgrony (2008).

La biblioteca de la SEAS comença a guanyar importància a partir de l’any 2000, sota la responsabilitat de Pere Aceitón, que la reorganitza i l’amplia amb la compra de noves publicacions d’interès per als socis.

La darrera figura que hem volgut destacar en aquest apartat és el de la secretària o secretari de la Secció. La responsabilitat de recollir per escrit tot allò que es tracta a les juntes i assemblees és de vital importància. Aquest llibre ha

estat possible en gran part gràcies a la consulta d’aquestes actes, perfectament arxivades i enquadernades. Cal felicitar les persones que al llarg dels anys han fet aquesta tasca tan important. En aquest darrer període han dut la secretaria Agustí Revilla, Montserrat Sèculi i Romi Porredon.

Per altra banda, i a més dels que acabem d’esmentar, des de la Junta del 1996 s’hi han anat incorporant: Josep Maria Rius (1997), David Buena- casa (1998), Pere Aceitón (2000), Joan Urpinell (2000), que ocupa la vice- presidència des del 2005, Joan Fernández (2001), Joan Portes (2001), Albert Cortès (2002), Joan Gómez (2003), Antoni Simó (2005), com a tresorer, Bernat Macià (2005) i Muntsa Prat (2008). L’any 2008 alguns d’ells ja no són membres de la Junta.

Nou local, vella reivindicació feta realitat

L’any 1997 l’assemblea general aprovà un pressupost de 2.293.782 pessetes, amb una previsió de 317.000 pessetes per a obres del local. Hi ha un projecte del que es vol fer, però passarà tot aquest any sense que es comencin aquestes esperades obres de millora, i la Junta vol tornar a parlar del tema amb Ferran Obiols, autor del projecte.

Un any més tard, en l’acta de la Junta de setembre de 1998, referint-se a les obres que vol fer l’Ateneu per al nou bar, llegim: «la necessitat d’assegurar que les obres que es facin a l’Ateneu siguin del tot acceptables per la SEAS sense resultar-ne perjudicada». Quan la Junta es torna a reunir el mes següent es troba amb les obres del bar que ja han començat, amb una paret del local de la SEAS foradada i per garantir la conservació del material, abans d’iniciar la reunió, es decideix traslladar llibres, arxius i mobiliari al soterrani.

Les obres del local de la SEAS es posposen i el desembre Ferran Obiols presenta un nou projecte.

Aquest projecte es porta a l’assemblea general del 1999. S’explica que l’Ajun- tament enderrocarà els lavabos antics de la sala gran i es farà càrrec de les obres. La SEAS guanyarà superfície i només haurà de vestir el nou local. En la primera reunió de la Junta d’aquest any s’havia expressat el malestar per l’endarreriment de les obres; en l’acta llegim que «la SEAS ha estat maltractada respecte a altres seccions» i es demana anar a l’assemblea de l’Ateneu a queixar-se. Tanmateix, en aquesta assemblea, celebrada el febrer, no hi va assistir cap soci de la SEAS. Les obres s’acabaran feliçment a finals d’any.

D’ençà de l’any 1986, la SEAS ha publicat sis llibres basats en els cicles temàtics de conferències i excursions. El darrer ha estat «La masia», publicat el 2005.

Les obres del nou local de la SEAS queden enllestides a finals de l’any 1999; ara només s’ha de condicionar. El cost total ha pujat fins a 964.801 pessetes, la SEAS n’ha pagat 323.452, la resta les ha pagat l’Ateneu, que d’aquesta manera cancel·la el deute que tenia amb la SEAS. S’agraeix especialment el treball de Marcel Campreciós en el seguiment de les obres. En aquests treballs cal destacar la tasca feta per Joan Urpinell, Joan Gironès, Joan Gómez i el sempre disponible Marcel·lí Camats. La Junta proposa la campanya «Un soci, una cadira»; es tracta de fer una aportació individual i voluntària de 3.000 pessetes per a fer front a la compra de mobiliari.

L’assemblea general se celebra el 5 de febrer. Tots els socis havien estat con- vidats a assistir-hi anunciant que aquest dia s’inauguraria oficialment el nou local amb un piscolabis de celebració en finalitzar l’ordre del dia. La resposta és prou satisfactòria, amb l’assistència de 56 socis, d’un total de 256 que aleshores té la Secció. La campanya «Un soci, una cadira» aconsegueix l’aportació de 46 cadires, que traduïda en pessetes, arriba a 138.000. Una bona resposta.

L’estat de comptes presentat a la següent assemblea del 3 de febrer del 2001 mostra un dèficit de 692.509 pessetes per les despeses en les obres del local, tal com estava previst. Per a aquest any es presenta un pressupost equilibrat de 2.215.000 pessetes.

No rotund a la urbanització de la Vall

Sant Just creix lentament, però d’una manera contínua. L’any 1997 el cens és de 13.379 habitants. Hi ha inquietud per la futura urbanització de Mas Lluí i un grup de joves es manifesta en contra de l’inici d’obres del sector de can Candeler. L’Ajuntament promou unes jornades per a elaborar un Pla Estratègic del municipi que defineixi cap on vol anar.

Els anys 2001 i 2002 sorgeix amb força la polèmica sobre la possible urbanització de la vall de Sant Just amb la construcció d’uns mil cinc-cents habitatges a l’entorn de les masies de can Biosca, can Vilà i can Carbonell. Els propietaris d’aquests terrenys pressionen l’Ajuntament i aquest es nega a tramitar els plans urbanístics que presenten. El tema es porta als Jutjats.

L’any 2001 es crea la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall (PCDV), que s’oposa a la urbanització d’aquest espai natural; el nucli de la Plataforma surt de l’entitat ecologista Alnus, però també hi participen des de l’inici altres entitats i els partits polítics ERC i ICV.

El 6 de novembre del 2001 la SEAS s’adhereix a la PCDV i, en el butlle- tí 239, de març del 2002, l’editorial «Què serà de Collserola?», s’informa d’aquest posicionament en contra de la urbanització de la vall. Aquests fets provoquen que Joaquim Carbonell enviï una carta qüestionant la legitimitat de la Junta de donar suport a la PCDV.

A l’assemblea general del 2004 s’informa sobre la PCDV i en el butlletí de març d’aquell any hi ha un comentari sobre la signatura per part de la Secció del manifest en contra de la urbanització de la vall.

L’any 2004 Ajuntament i propietaris dels terrenys de la vall que volen urbanitzar, negocien i busquen alternatives a la construcció d’habitatges en altres llocs. No és fàcil l’acord, i fins i tot el govern tripartit municipal entra en crisi i ICV es planteja sortir-ne. El butlletí 256, de gener del 2005, es fa ressò d’aquesta situació amb l’editorial que porta per títol «Temps de desconcert».

El títol d’una altra editorial, «Final feliç per a la Vall», la del butlletí 259, de juliol del 2005, manifesta l’alegria per l’acord final aconseguit entre propietaris i Ajuntament. Segons el conveni i el canvi de planejament aprovat provisio- nalment en el ple d’abril del 2005, la vall queda lliure d’urbanització i els

habitatges previstos de construir es traslladen a altres zones de Sant Just i fins i tot a altres municipis metropolitans.

En el proper butlletí de setembre del 2005 es publica l’escrit de Joaquim Carbonell «Uns aclariments sobre la vall de Sant Just». Carbonell diu parlar com a propietari, ciutadà i soci de la SEAS, diu que la vall sempre havia estat salvada pel planejament urbanístic del PGM que preveia la protecció de la major part i només es preveia urbanitzar un àmbit reduït. Alhora es mostra en desacord amb l’adhesió de la SEAS als «Principis de la PCDV» sense consultar els socis i, per tant, considera invàlida aquesta adhesió i reclama una rectificació pública i la seva discussió en assemblea.

La Junta respon en el següent butlletí, el 261, de novembre del 2005, per defensar el seu dret a prendre decisions sempre que s’ajustin a l’ideari de la Secció i recorda totes les ocasions en què ha informat els socis sobre el tema de la vall.

L’assemblea del 2006 aprova la facultat de la Junta en la presa de decisions i dóna suport a l’actuació i les manifestacions en el cas que ens ocupa.

A hores d’ara, maig de 2008, el Consorci de Collserola i l’Ajuntament de Sant Just treballen en un projecte de restauració integral de la vall.

Panoràmica de la vall de Sant Just amb la urbanització de Bellsoleig i el turó de la Penya del Moro al damunt. Més a la dreta queden els turons de la Coscollera presidint la vall. Fotografia de Jordi Gironès.

Protagonistes destacats que ens han deixat

En aquests darrers deu anys s’ha produït el traspàs de cinc dels nostres socis que han estat protagonistes destacats de la història de la SEAS, sigui per haver-ne estat membres fundadors, per haver fet possible alguna de les reins- tauracions de la Secció o per haver contribuït decisivament a construir l’ideari excursionista que sempre ens ha guiat, entre la muntanya i la cultura.

Jordi Cardona Gelabert. Va morir el 6 d’octubre de 1999. Era el soci número 9 de la SEAS. A La Vall de Verç 224, del novembre de 1999, el seu fill Daniel el recorda i el descriu com a «conversador inesgotable, fervent seguidor excursionista com a eina per a conèixer el país, pagès per obligació, nacionalista i bon amic». Més informació en el butlletí 225, de novembre de 1999.

Jaume Mir Gómez. Mor el 8 de gener del 2000. Membre de les primeres juntes de la SEAS i president de l’Ateneu del 1950 al 1954. Un dels protago- nistes del primer i segon capítol d’aquest llibre. En el butlletí 227, de març del 2001, se’l recorda.

Antoni Malaret Amigó. Era el soci número 6 de la SEAS i va morir el 16 de setembre del 2001. La seva «inesgotable dedicació a recollir i endreçar tot allò que feia olor d’història», així com altres records de la seva vida els podem llegir en el butlletí 237, de novembre del 2001.

Fulgenci Baños Rodríguez. Va morir el 9 de novembre del 2005. El butlle- tí 262, de gener del 2006 es dedica íntegrament a la seva persona. L’assemblea general del 2006 acorda posar el seu nom a la Marxa de Regularitat per haver- ne estat l’iniciador.

Pere Pruna Gascon. Fou el principal impulsor en la creació de la SEAS, mor el 21 de març del 2008. En el primer capítol d’aquest llibre Pere Pruna és un dels protagonistes destacats. Podeu consultar La Vall de Verç de juliol del 2007 per a conèixer una mica més com era aquest personatge que fou també regidor de l’Ajuntament durant la II República.

Neix la comissió del 75è aniversari

Potser pensant ja en el llibre d’història de la SEAS, Jordi Gironès i altres (així es recull en l’acta de la Junta del 9 de setembre de 1997) comencen a pre- parar una cronologia de l’entitat. També es proposa, en la mateixa Junta, renovar el Reglament Interior per obsolet. Això últim no s’arribarà a fer. En canvi, la

Comissió que s’ha encarregat de programar els actes del 75è aniversari. A dalt i d’esquerra a dreta: Joaquim Carbonell, Antoni Simó, Lluís Ramban, Jordi Farràs, Albert Cortès, Joan Urpinell, Pere Aceitón, Joan Anton Pera i Roser Camps. A sota: Maria Lluïsa Sanz, Ferran de la Fuente, Teresa Faneca, Josep Gil i Jordi Gironès.

cronologia recollirà tots els fets de la Secció des del seu naixement fins al dia d’avui i serà un apartat d’obligada consulta en la redacció d’aquest llibre.

L’acta de la darrera reunió de Junta de l’any 2004 recull una proposta de dedicar una miscel·lània del Centre d’Estudis Santjustencs al 75è aniversari de la SEAS.

El 4 de juliol del 2005 la Junta plantejarà constituir la Comissió del 75è ani- versari per a donar idees i coordinar els diferents actes. S’anunciarà en el proper Sopar de Motxilla, en què es pensava homenatjar Fulgenci Baños, però el seu estat de salut li impedeix assistir-hi.

En l’assemblea del 25 de febrer del 2006, la Junta convida els presents a participar en la Comissió del 75è aniversari. S’hi apunten Marcel·lí Camats, Ferran de la Fuente, Lluïsa Sanz, Pere Aceitón, Jordi Farràs i Josep Quintana, que alhora representa el Centre d’Estudis. L’acta de la Junta de març del 2006 recull la incorporació a la Comissió de Joan Urpinell, Toni Simó i Jordi Gironès. També s’hi afegeix el mes següent Pere Anton Pruna.

Logo del «75 anys com el primer dia», obra d’Adam García García, guanyador en el concurs convocat per al 75è aniversari. El cartell guanyador «Amunt!!! », obra de Teresa Diego Andrés, és reproduït a la contraportada del llibre.

De moment hi ha onze persones i s’acorda fer una primera reunió el 22 de maig del 2006. En aquesta primera reunió sortiran moltes propostes. Totes les activitats commemoratives es faran durant l’any 2009. El gener es preveu un acte solemne d’inauguració i presentació del programa amb un parlament gravat de Pere Pruna.

En l’acta de la Junta del 4 de desembre del mateix any 2006 podem llegir la voluntat de disposar del cartell i del logo del 75è aniversari per al mes de juny del 2008, de fer un brindis amb cava en el Sopar de Motxilla d’aquest mateix any 2008, d’un sopar de cloenda el novembre del 2009 i d’un cap de setmana a l’alberg de Núria pel juny d’aquell any.

En la darrera assemblea, celebrada el 9 de febrer del 2008, ja es concreten amb més detall alguns dels actes de l’aniversari. El mateix 2008 es faran dues activitats de promoció, la venda de cava i de participacions de la loteria de Nadal amb el número 34759, 34 per l’any de naixement, 75 per l’aniversari i 9 per l’any 2009. Durant el proper Sopar de Motxilla del 2008 es lliuraran els premis al cartell i logo guanyadors del concurs.

La presentació de l’aniversari serà el 17 de gener del 2009 amb un acte solemne obert a totes les entitats del poble i «amb convidats importants», segons llegim en l’acta de l’assemblea.

També s’informa que el llibre que teniu a les mans porta adjunt un DVD amb guió de Pere Font redactat a partir dels butlletins de la Secció. Fer setenta-cinc cims el primer cap de setmana de setembre, «un viatge guapo», ser protagonistes de la Flama del Canigó, i celebrar un gran sopar de cloenda

adreçat a les més de mil cent persones que són o han estat sòcies de la SEAS són algunes de les activitats previstes a l’hora de redactar aquest capítol.

Ben segur que el 75è aniversari serà un èxit i un bon record.

Ja tenim logo i cartell!

Tal com estava previst, el mes de juny es va reunir el jurat per decidir el logo i cartell del 75è aniversari. El jurat era format per Josep Requena, Maria Àngels Fortea, Marta Balada, Josep Maria Marquès i Bernat Macià, i atorgà el premi al cartell de Teresa Diego Andrés (amb el lema: «Amunt!!!») i el del logo a Adam García García (amb el lema: «75 anys com el primer dia»). En total es van presentar 11 cartells i 11 logos. En el Sopar de Motxilla 2008 es van entregar els premis als guanyadors i alhora s’exposà el conjunt dels treballs presentats.

ANTONI ANGUERA MÚRRIA