5. 1. ARTS ESCÈNIQUES 85

      1. El teatre de l’Ateneu 85

         1. Dels anys vint als quaranta 86

         2. Dels anys quaranta als seixanta 94

         3. Dels anys seixanta als noranta 98

   . Grup de Teatre Experimental Desvern 98

   . Xibeques 101

   . Justeatre 101

   1. 1. 4. Del 2000 a l’actualitat 113

   . Al 2000 50 113

   . Els Pastorets de Sant Just 116

   . El vessant musical d’Els Pastorets de Sant Just 118

   . L’Escola de teatre de l’Ateneu Tamboret 121

   1. 1. 1. Breu Història de Xibeques 122

         2. Tramoistes. Un equip d’amics 129

      2. Escola de dansa de l’Ateneu 131

      3. Dansa i ball popular. Els esbarts 135

         1. Esbart de les Escoles Núria, un precedent dels esbarts a Sant Just 135

         2. Esbart Sant Just de l’Ateneu (1980-2005) 136

         3. Esbart Sant Just de l’Ateneu (creat el 2017) 142

   ARTS ESCÈNIQUES

5. 1. El teatre de l’Ateneu

Judith Cobeña i Guàrdia i Francesc Blasco Urpinell

Revisant escrits, escoltant gravacions i parlant amb els qui tenen el record viu veiem com el teatre, fer teatre, anar a teatre, forma part de l’Ateneu des del seu naixement com un espai del poble i per al po- ble, catalanista, centre cultural i de convivència que ha sobreviscut a dictadures, va florir en temps de la República i es manté dempeus, tossudament alçat en els temps de la democràcia formal d’un món glo- bal com el que ens ha tocat de viure.

L’Ateneu neix l’any 1918 i sabem que el Quadre es- cènic nascut al carrer d’en Badó número 10 —Cal Valentí— és el grup que fa créixer la dèria per l’art escènic amb les seves representacions inicials dels Pastorets i posteriorment totes les obres cabdals de l’escena catalana de cada moment.

Cal Valentí —joves lectors d’aquest article— era la casa de la família Cortès, més tard Cortès-Quintana, una casa amb botiga de queviures i una rebotiga on la cultura, la fe i la catalanitat sempre feien xup-xup. És la casa on van néixer la Maria, en Josep i l’Alberta Quintana Cortès, prou coneguts per tothom i sem- pre vinculats a propostes culturals santjustenques. Tota la família Cortès-Quintana porten el cuquet d’aquesta expressió artística a les venes, els uns dalt de l’escenari, brodant la dicció del vers clar de Sagarra, d’altres als llocs de direcció o fent que els llums enfoquin on toca i també donant el mot de pas com a apuntadors. Els Cortès-Quintana a l’Ateneu i al teatre a Sant Just sí que podem dir que hi han fet tots els papers de l’auca, començant pel Joan pas- sant per l’Arcadi, la Francisqueta, la Maria, en Josep i les fi les de la Maria, la Marta que és actriu i la Mi- reia, ballarina.

L’Ateneu és en si una gran família on tots els cognoms —santjustencs de tota la vida o santjus- tencs nouvinguts de cada època— hi han trobat una secció que els acull i si no la hi trobaven, la creaven de cap i de nou. Resseguint doncs les memòries de

l’entitat, els documents trobats en arxius privats, escoltant o rellegint les entrevistes fetes per a la rà- dio o per La Vall de Verç pel Pere Font i extraient de tots els programes d’actes de les representacions que al llarg d’aquests anys s’han fet a la Sala Gran, a la Sala del Cinquantenari, a la Llar del Soci³⁴ o al pati del Roure, podem visualitzar que no sols va és- ser un lloc on trobar-se per passar-hi una estona, oferint un vodevil o una sarsuela als convilatans, sinó que ha estat també un cau segur on fer créixer i fruitar carreres sòlides entre els seus actors, ac- trius, directors, autors i tècnics.

La secció del teatre a l’Ateneu ha estat des dels anys trenta i fins avui una bona pedrera d’on s’han nodrit companyies de renom del nostre país (Companyia Enric Borràs, Adrià Gual, Els Joglars, Comediants, Dagoll-Dagom, TNC, Teatre Lliure, entre d’altres) i espereu, que de 2017 acaba d’agafar nova em- branzida sota la batuta entusiasta de Roger Cònsul i Porredon, que desembarca amb la proposta de fer uns «Contra Pastorets» i ara tot just acaba d’em- brancar-se a crear El Tamboret, escola de teatre de l’Ateneu.

El teatre, fer teatre, pujar a l’escenari és sinònim de donar-se a conèixer, deixar-se veure, exposar-se, parlar i fer-ho triant llengua, triant vestuari, esce- nografia companys de colla, sinònim de comunica- ció humana fent servir les eines fines de l’humor, dels sentiments a flor de pell, fer teatre vol dir també oferir un mirall on els espectadors s’hi tro- bin reflectits o hi trobin claus per entendre l’època en què viuen o mostrar èpoques passades, imagi- nar-ne de futures. Fer teatre vol dir esforç, assajos, companyonia, gelosia, aplaudiments, rams de flo s, llàgrimes, xiulets, silencis i crits, memòria i blancs de memòria, vol dir escriptura i lectura i relectura, vol dir crear junts però també feina en soledat a l’hora de trobar el to d’un personatge i finalment és

l’expressió antiga de l’ànima comunitària. Fer teatre inclou cossos, veus, colors de maquillatge i l’engany de la llum, el paper, el cartró pedra o les sedes de les escenografies

Unes paraules de Ferran Rañé ens dimensionen la importància d’un lloc com l’Ateneu a l’hora de conre- ar vocacions i salvar mots i mobles per a la cultura:

«A l’època que jo actuava amb Els Joglars, sempre explicava que a diferència de la resta de la Península, grups com Els Joglars, Comediants, etcètera sobrevisquérem perquè fèiem un espectacle i actuàvem en unes infraestructures culturals del país on a cada trenta quilòmetres trobes un ateneu, un casal, que capitalitza totes les entitats de la població: grup de teatre, un cor, una coral, l’esbart, etcètera. En aquests ateneus omplíem la sala. Sabí- em que existia complicitat amb nosaltres… compli- citat cultural i política.»

5. 1. 1. Dels anys vint als quaranta

Els anys vint i trenta són de plena eufòria: es pro- gramava teatre tot seguit dissabtes i diumenges, els santjustencs i pobles veïns sabien que a l’octu- bre s’inaugurava la temporada, la Secció de teatre o Quadre escènic Santjustenc oferien obres de pri- mera d’autors clàssics i contemporanis.

Llegint a fons els programes que encara es conser- ven podem fer un seguiment de les obres que es van representar a l’Ateneu amb presència molt so- vint dels seus autors. Un dels autors convidats que ve de manera recurrent als anys trenta és en Víctor Mora i Alzinelles —autor de sarsueles ben conegu- des com Cançó d’amor i de guerra, per exemple—, el trobem en un programa del Dia de Tots Sants que suposem que és de l’any 1933 —l’obra El Carro de l’Alegria no s’estrenà al Romea fins en aquell any— hi vingué amb el coautor de l’obra, en Marian Amat, un lletraferit vinculat a l’Orfeó de Sants i podem imaginar que amb aquests antecedents mantenien relació amb gent dels ateneus, el de Sant Just amb quadre escènic i Orfeó era seu de moltes trobades de la gent tocada per la rauxa de la cultura catalana. L’any 1933 n’Ignasi Iglesias, gloriós dramaturg va anar al teatre de la Joventut Democràtica Social del Papiol, a veure la versió que de l’obra Els Vells en feren els nois i noies del Quadro escènic de l’Ateneu Sant Justenc (sic) amb la col·laboració de les actrius Anna Peris, Aurèlia Borralleras i la senyora Fran- cesca Camps. Totes tres actrius reconegudes i ha- bituals d’escenes com el teatre Romea a Barcelona. Hem d’assenyalar que a partir de l’any 1933 el te- atre i el cinema conviuen a la sala gran i també en

els programes: es nota que no existia la televisió, les sessions eren —per a algú dels nostres temps— sessions maratonianes que solien començar a quarts de cinc de la tarda i acabaven als volts de les onze – quarts de dotze de la nit. Sessions do- bles i triples tant de teatre com de cinema. Quan més avancem en el temps veiem com el cinema va guanyant presència, sempre amb alguna pel·lícula de dibuixos o dibuix com en diuen als programes i amb el cinema, també trobem que tot és doblat en castellà i evidentment els títols dels films també, el lloc on el català persisteix és en el teatre fins a l’any 1939, en què tot passa a ésser en castellà. Pel·lí- cules, autors teatrals i obres. Com deia aquell, és evident que nunca se prohibió el catalán en Cataluña. El que no es modifi a gaire fins la dictadura fran- quista és el preu de les entrades:

L’any 1932

Llotges sense entrada 3,0 ptes.

Preferent 0,75 ptes.

Entrada general i llotja 0,50 ptes.

Seients de pati 1,00 ptes.

Mainada 0,50 ptes.

En alguna funció es fa un preu únic d’1 pesseta i 0,50 cèntims per a la mainada i s’apuja a 0,80 cèn- tims l’entrada a llotja o preferent.

L’any 1936

Pel programa doble Cançó d’Amor i de Guerra i La Ta- berna del Mallol

Llotges sense entrades 3 ptes.

Preferent i llotja 1,60 ptes.

Seient pat 2,10 ptes.

Mainada 0,75cèntims

L’any 1937 Preus de costum

Preus populars: entrada única 60 cèntims; socis, 40 cèntims

A tots els programes dels anys trenta fins a arribar al 39 sempre hi ha esment dels socis i preus prefe- rents per a ells.

L’any 1939 (año de la Victoria)

Sessió del 15 d’octubre, els preus s’han disparat o, el que és el mateix, la devaluació de la pesseta del Règim és brutal.

Palcos con 6 entradas 15 ptes.

Butacas platea 2 ptes.

Entrada general 1,50 ptes.

Timbres incluidos

Cap esment dels socis de l’entitat.

Programa del 6 d’abril de 1931, diada de Pasqua, a l’Ateneu, amb l’obra Els tres tambors, en la que van participar jove- nets de vuit a catorze anys com a follets (AHA)

I en aquells anys, qui eren els protagonistes de les obres? Com es deien? Tots eren santjustencs? Fe- ien gires? Anaven a altres pobles i ciutats? Mireu, la llista és llarga, sembla que sí, que hi havia real amor pel teatre a Sant Just entre els socis i sòcies de l’Ateneu i que moltes d’aquestes persones feien pinya a la Secció de Teatre, però també a l’Orfeó, a la SEAS, a la secció d’escacs.

Tenim noms que es mantenen en el temps, d’altres que apareixen en un programa i mai més no tornen a sortir. Ens ho explica amb vehemència la Maria Quintana:

«L’avi Arcadi va dirigir el grup de teatre de l’Ateneu des d’abans de la guerra. Fins que va deixar-ho pels volts de l’any 1960, fou una època esplendorosa. Es feien obres d’en Guimerà, Sagarra, Rusiñol… o La Festa de la placeta, de l’autor santjustenc Jaume Vi- llanova. Després també hi ha hagut bon teatre, però són etapes i repertoris diferents. Quant la gent om- plia la Sala Gran era perquè se sentien identifi ats amb aquelles obres i aquells intèrprets.»

A cada programa se’ns avança l’obra que està en preparació i s’atreveixen amb tot: drama, comèdia, musical, sarsuela. La secció teatral també és un

recurs per fer passar una estona entretinguda a la gent a les festes majors o per recaptar diners per a propostes solidàries. Això del «crowdfunding» ja ho tenien per la mà aleshores, l’esperit solidari i les ganes de passar-s’ho bé hi són ben presents, sense excepció. Com a exemple, la Vetllada lírico-còmi- co-humorística a benefici de les escoles de l’Ateneu Santjustenc del dia 6 de juny de 1932.

Tenien l’habitud de començar la tarda amb un toc

musical, ja fos una simfonia a piano, unes cançons per caramelles cantades per l’Orfeó Enric Morera, pels cantaires del Cor Lo Pom de Flors, l’Orquestra Els Fatxendes o la pianista Encarnació de Geniers. La música a l’Ateneu sempre hi era i hi és present. Als anys trenta acompanyava totes les sessions te- atrals i de cinema sens falta. Si llegiu atentament els programes de mà que hem rescatat ho trobareu.

L’agència d’informes comercials La Dolorosa

Pompeu Gener Joan J. Lorente música Serrano

Ateneu 15/09/35

RELACIÓ D’OBRES DE TEATRE, SEGONS PROGRAMES DE L’ARXIU HISTÒRIC DE L’ATENEU, DEL PERÍODE 1930-1939

OBRA

AUTOR

LLOC DE REPRESENTACIÓ

DATA

La puntaire Ramon Campmany o Salvador Bonavia Panyella

Ateneu 09/02/36

La plaça de Sant Joan

El truc del senyor Banyuls Cançó d’amor i de guerra

Josep M. de Segarra Joaquim Montero

Ll. Capdevila & V. Mora música R. Martínez Valls

Ateneu 22/03/36

Ateneu 07/06/36

La vida no és nostra Nicolau Enric Lluelles

Ateneu anunciada

El rei de la llana o Els tres fills d’en Formiguera

El rei de la llana o Els tres fill d’en Formiguera

El rei de la llana o Els tres fill d’en Formiguera

_{Alfons Roure} Sala Serra de Sant Andreu de

Llavaneres

Sala Serra de Sant Andreu de Llavaneres

Centre Català Republicà de Cervelló

10/04/32

10/04/32

10/06/32

Programa doble de teatre del 26 de maig de 1932, diada de Corpus, a l’Ateneu, amb les obres Seny i amor, amo i senyor

i Comèdia de comèdies, incloses a la taula adjunta (AHA)

del període de 1930-1939 (continuació)

RELACIÓ D’OBRES DE TEATRE, SEGONS PROGRAMES DE L’ARXIU HISTÒRIC DE L’ATENEU, DEL PERÍODE 1930-1939

OBRA

AUTOR

LLOC DE REPRESENTACIÓ

DATA

Els Vells Ignasi Iglesias ^Joventut Democràtica i

Social El Papiol

29/10/33

Reina

La venjança d’una sogra

(totes dues per la Cia. Vila-Daví)

Josep M. de Segarra Lluís Milla & Lluís Llibre

Ateneu 20/09/35

I qui eren les persones que ajudaven a posar en solfa aquestes obres? Doncs mireu, actors i actrius

«amateurs» a temps parcial que quan acabaven la feina —a la botiga, la fàbrica, el taller de bicicletes o a casa— anaven a assajar a l’Ateneu i comparti- en escena amb alguns altres actors i actrius pro- fessionals provinents de les companyies de renom d’aquells moments (Companyia Enric Borràs, Com- panyia Adrià Gual o la Companyia Vila-Daví, entre altres). Els de casa no cobraven, els que venien a reforçar el lluïment, de segur que una mica sí.

Aquí us deixem els noms que hem rescatat d’en- tre programes i memòries individuals del Quadre escènic de l’Ateneu d’aquells anys trenta, llavor de l’amor pel teatre d’aquest poble, molts noms que seguirem trobant fins ben entrats els anys setan- ta i vuitanta disculpeu-nos si hi falta algú. Els noms marcats en negreta corresponen a actors i actrius o cantants professionals que van trepitjar mantes ve- gades l’escenari de la Sala Gran. Feu-ne memòria: Francesc Calopa, Pepeta Ribas, Aurèlia Borralle- ras, Carme Duran, Hermínia Doménech, Josep Milà, Jaume Pagès, Salvador Gispert, Salvador Navinés, Antoni Malaret, Joaquim Pujol, Jaume Mir, Joan

Quintana, Jaume Poll, Jaume Marca, Anna Pi, An- tònia Serra, Júlia Domènech, Agustí Vivés, Pepeta Camats, Carme Fígols, Joan Oliveres/as, Joan Mes- tres, Francesca Camps, Florenci Urpí, Jaume Pagès, Joaquima Montmany, Eugènia Manuel, Carme F. Ba- tet, Elvira Mestres, Eulàlia Font, Dolors Bosch, Pe- peta Galtés, Miquel Julià, Ernest Cartró, Josep Peco, Josep Quintana, Pere Montagut, Jordi Cardona, Joan Milà, Antoni Brull, Maria Piqué, Nati García, Llorenç Sebastià, Anna Peris, Pere Pruna, Marta Vallespí, Neus Font, Concepció Serra, Rafael Llorach, Artur Alegret, Miquel Vives, Elvira Jofre, Elvira Coma, Francesca Cortès, Maria Amargós, Vicenç Riera, Fi- lomena Suriñach (tiple), Empar Martí (tiple còmi- ca), Enriqueta Mas (característica), Antoni Biarnès (tenor), Manuel Rubio (tenor còmic), Julià Vivas (mestre director), Montserrat Cortès, Maria Lozano, Concepció Cabré, Josep Esteva, Sofia Vergé (tiple), Jesús Royo (tenor còmic), Leonor Esteve (caracte- rística), Pere Pascual, Joan Tort, Joan Flix, Antònia Manau.

Programa doble de cinema i teatre del 8 de desembre de 1932, diada de la Puríssima, amb les pel·lícules Juegos Olím- picos i La rubia de Singapore i l’obra de teatre Tres milions busquen hereu, inclosa a la taula adjunta (AHA)

Programa de mà de L’hostal de la Glòria de Josep M. de Segarra, representada a l’Ateneu amb motiu de l’homenatge a la vellesa el 10 de setembre de 1960 (arxiu de Carlos Pérez i Victòria Arís)

5. 1. 2. Dels anys quaranta als seixanta

Aquests foren els anys més foscos, de mallar ferro fred, callar, mossegar-se la llengua però l’Ateneu va seguir com una nau en mar encalmat, sòlid, la seva gent va continuar fent cultura i com les formigues que sense parar mai no deixen que el seu món s’en- sorri, van seguir salvant els mots, conreant el bon humor i alimentant els somnis de petits i grans. El castellà va imposar-se com a llengua però de mica en mica veiem com apareixen obres de teatre en ca- talà que devien passar la censura, ja fos perquè les consideraven blanques, ja fos perquè eren d’autors de renom o costumistes. Per la Sala de l’Ateneu hi va desfilar de tot: sarsuela, comèdies, drama i fins i tot algun espectacle de revista.

Qui ens explica amb més passió què signifi ava el teatre per a aquell Ateneu és la Maria Quintana i Cortès, sòcia 1.233 i amant de la paraula ben dita

—com ella narra al Pere Font en aquesta entrevis- ta—, des d’abans de néixer. Us transcrivim les se- ves paraules de l’any 2016 perquè ens dibuixen el fil continu de la permanència del teatre a l’Ateneu des de l’època del seu avi fins després del pas d’ella per la Sala Gran:

«Estava a la panxa de la mare quan ja era a l’Ateneu fent teatre. Per tant, diria que vaig pujar a l’escenari abans de néixer. Els primers records són de quan tenia 3 o 4 anys al teatre. L’avi Arcadi n’era el di- rector; la mare, el pare, la tieta, el tiet… tots feien teatre. Em feia molta il·lusió anar als assajos per- què —a mesura que m’anava fent gran— ajudava a escombrar, fins que vaig fer un paper en una obra de Santiago Rusiñol […]

La fita més gran com a actriu fou L’Hostal de la Glòria. La mare fent de Glòria i jo de Roser. Estàvem gua- pes! Fou un èxit. Férem algun bolo, no ho recordo, potser només a Esplugues… Moltes grans actrius han representat aquesta obra, però fent de Glòria, cap com la gran interpretació de la meva mare, deia els versos d’en Segarra de manera magistral. El grup era integrat per David Ripoll, M. Teresa Oro- mí, Hermínia Domènech, Ricard Segura, Juan Maria Izaga, Carles Pérez, Victòria Arís, etc. […]

Hi ha també una època de teatre experimental de la nostra particular revolució quan tot era fantàstic. Recordo que es feu El Petit Príncep,³⁵ amb el Jordi Massagué en un paper entranyable. Érem una colla on cadascú tenia les seves inquietuds.»

D’aquest Petit Príncep també se’n recorda molt bé en Ricard Segura: «Represento El Petit Príncep amb el Jordi Massagué. Coses com aquesta, que fou l’en- trada d’un grup de joves de 15-16 anys acompa- nyant els grans de més de 20 anys.»

La Maria continua relatant:

«La revolució d’Els Pastorets que porta el Roger Cònsul […]. Darrerament, la proposta d’El Tamboret per ensenyar acció teatral. Els contra-pastorets han aglutinat molta gent que no hauria trepitjat mai un escenari i que amb aquesta oportunitat se senten protagonistes. A més a més, són vuitanta persones, que es diu aviat. És una feina que s’està fent i que els més menuts ja volen fer aquests pastorets i això és bo perquè el cuquet del teatre ja els ha entrat i els seguirà viu durant molt de temps.

També hi ha un grup dels que van néixer als anys cinquanta que han fet El florido pensil i Arsènic per compassió. Cal esperar que continuïn. Especial menció per al grup de tramoistes dels anys cin- quanta i seixanta. En recordo tot de gent: Salvador Pagès, Pere Bosch, Martí Busquets, Joan Quintana, Miquel Vives, etc., i més tard, José Maria Delgado. Aquests homes muntaven els decorats. L’Ateneu els pagava una petita quantitat que ells guardaven com a guardiola col·lectiva. A final de temporada s’ho gastaven pujant un cap de setmana al monestir de Montserrat. Missa a la capella de Sant Josep, patró dels fusters i també dels tramoistes. Pujaven a Sant Jeroni amb l’aeri, es feien les fotos de rigor. Anada i tornada amb el cremallera, i així durant molts anys. Eren gent d’oficis variats que sabien moure amb ra- pidesa i qualitat els canvis de decorats.»

De la memòria viva que és la Maria i que ens porta dels anys trenta fins avui mateix retornem a l’espai d’entre els anys quaranta i seixanta i a la memòria d’altres que també hi eren com en Vicenç Riera i Ba- tiste Soci núm. 409 de l’Ateneu, donat de baixa els anys vuitanta sense avisar-lo tal com explica en una entrevista que li feu en Pere Font, l’any 2016, quan ja tenia vuitanta-cinc anys. En Vicenç ens en fa una bona descripció; us en reproduïm els trossos on el teatre hi és present:

«Ens traslladem a un pis del carrer de Bonavista, 1 i és aleshores quan comença la vinculació del pare amb el grup teatral de l’Ateneu. Havia fet teatre a grups de Barcelona i fins i tot cantava sarsueles, li recordo La Dolorosa.

Pels volts de l’any 1942 m’incorporo com a intèrpret

RELACIÓ D’OBRES DE TEATRE, SEGONS ELS PROGRAMES DE L’ARXIU DE VICTÒRIA ARÍS I CARLOS PÉREZ, DEL PERÍODE 1960-1969³⁶

OBRA

AUTOR

LLOC DE REPRESENTACIÓ

DATA

Un embolic de família37	Francesc Puntos Charles	Ateneu	01/01/1954
El millor dependent del món	Francisco Lorenzo García	Ateneu	19/03/1960
L’hostal de la Glòria	Josep M. de Segarra	Ateneu	10/09/1960
La clau	Noel Clarasó	Ateneu	06/01/1961
Mare Alegria	L. Fernández i R. Sepúlveda, adapt. F. Payàs	Ateneu	11/05/1961
La Festa de la Placeta	Jaume Villanova	Ateneu	18/03/1969

La Festa de la Placeta va tenir la pròpia direcció escènica de l’autor, la direcció musical de Pere Mañé, la di- recció coral d’Antoni Coll i la participació de 25 professors de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orfeó E. Morera i l’Orfeó infantil. Vint actors, entre els joves dels quals hi havia Maria Quintana, Maria T. Oromí i Ferran Rañé. També dos excursionistes i mainada de la colla sardanista.

de les obres que s’anaven representant. Dels actors de l’època recordo: Salvador Navinés, i dues de les seves germanes, Jaume Olivé, Hermínia Domènech, Josep Rajadell, Arcadi Cortès, Francesca Cortès, Teresa Ibàñez, Pepitu Ibáñez, Teresa Barreda (la muller d’en Joan Castaño), etcètera.

La festa de la placeta fou un dels grans èxits. Era costum quan es feia una obra important fer el re- gal d’una obreta petita d’un sol actor. M’ha quedat gravada per a tota la vida una de titulada La Marta i també El plat de fusta, que em feren plorar a llàgri- ma viva.

Quan s’anunciava teatre a l’Ateneu era sinònim de ple absolut a la sala. Ningú no tenia cotxe, la gent no es movia gaire del poble, s’omplien les sessions de cinema i del teatre. El costum era aixecar el teló tres vegades l’any: Festa Major, Nadal i pels volts de Pasqua, si no vaig errat…

Fèiem sortides portant el repertori als pobles veïns:

Corbera de Llobregat, Castellbisbal, anàvem amb tren o autocar. No em venen al cap el nom d’altres pobles. Autocars Molist era el que ens duia. Vaig figu ar com a actor fins a l’any 1950, quan marxo voluntari a la mili. Torno el 1952 i entre la novia, la meva futura esposa que era d’Esplugues i la feina, me’n desdic. Recordo que mossèn Antonino, quan em veia, solia renyar-me: “No et veig mai per l’es- glésia!”, i és que fins i tot anava a missa a Esplugues amb la meva promesa.

El meu pare portava el teatre a la sang. Assajàvem dos cops per setmana. Ens ho preníem molt serio- sament seguint el que ens deia o corregia el direc- tor. Em va quedar gravada per sempre la manera de dirigir d’en Josep Milà (de cal Forner Nou), que se submergia tant en el personatge, que quan cor- regia els actors, fins i tot imitava la veu femenina i la gestualitat que considerava adient. La resta de di- rectors es limitaven a donar ordres concretes, però

no es posaven tant a la pell de l’actor envers el seu personatge. En Milà fou un gran director.» D’aquelles representacions en queden vestigis i me-

mòria, sobretot en els que hi feren d’actors i actrius que encara avui s’atreveixen a pujar a l’escenari per representar uns Pastorets remasteritzats.

Quadre d’actors de L’hostal de la Glòria del dia 10 de setembre de 1960: Juan Mari Izaga, Ricard Segura, M. Teresa Oromí, Carlos Pérez, Maria Quintana, David Ripoll, Hermínia Domènech, Victòria Arís, Vicenç Molins i Salvador Navinés

–mig tapat. Asseguts Francesca Cortès i Estanislau Ribes (autor desconegut, col·lecció de Carlos Pérez i Victòria Arís)

Escena de La Festa de la Placeta representada a la Sala Gran de l’Ateneu el 18 de març de 1969. Sobre l’escenari Lluís Viñas, M. Teresa Oromí, Carlos Pérez, Victòria Arís i Alfons Noy (autor desconegut, col·lecció de Carlos Pérez i Victòria Arís)

5. 1. 3. Dels anys seixanta als noranta

Els darrers anys de la dictadura quan ja feia olor que allò no podia allargar-se gaire més i que potser la llibertat seria possible, l’Ateneu va reforçar aquell paper de lloc on trobar-se, era un espai de creació i bullia de jovent i de projectes. S’hi celebraven les Nits de la Nova Cançó o la gravació d’un elapé a càr- rec de l’Orfeó Enric Morera, on s’incloïa per primer cop Els Segadors després de la Guerra Civil espa- nyola, i a més a més una obra de teatre experimen- tal d’aquelles que tothom quedava bocabadat sense entendre massa de què anava. A totes les sales, per rònegues que fossin, algú hi feia fruitar un projecte. Per l’escenari hi va passar de tot i bo, tal com ens ho recorda en Ramon B. Ivars:

«Vaig participar de l’òpera Carmen, que es repre- sentà a la Sala Gran. En una de les llotges presenci- ava l’espectacle la Núria Espert. Al seu costat s’as- seia la Berta. Saludo la gran actriu que em presenta l’acompanyant. A partir d’aquí, començo a sortir amb la que és la meva companya.»

I remata amb uns records desendreçats i plens de tendresa el que ara és el pare de la Clara —la Clara Segura i Crespo—, en Ricard Segura, que ens expli- cava:

«Vaig participar en alguna representació del Grup de Teatre de l’Ateneu, on hi havia la Francisqueta, el David Ripoll, en Vicenç Molins. Jo feia un paper petit a L’hostal de la Glòria i en alguna altra funció posterior. Més endavant, el Ramon B. Ivars, que ara és el director escènic de l’Òpera de Hèlsinki, va ani- mar-nos a uns quants: Ferran Rañé, Vicenç Masca- rell, Vicenç Molins. L’impuls important és quan entra al grup gent que venia de la Facultat de Ciències de la UB. Són set o vuit actors entre ells en Wagens- berg (Jorge Wagensberg Lubinski, el científic que ha estat director de CosmoCaixa). Representàrem obres de Sastre, Gala… recordo un Prometeo en- cadenat. El teatre es va acabar en tenir la primera fi la, la Clara, que ha seguit la tradició teatral que ha millorat i multiplicat. Recordo una anècdota molt divertida amb el Ferran Rañé quan durant una re- presentació em quedo en blanc i ell reacciona —“Si vas a decirme que tal o cual cosa, no hace falta que me lo digas”. Poca cosa més de records. Fou una època fantàstica, divertidíssima. Assajàvem amb el Ramon Ivars a l’Ateneu i de vegades en algun lloc de Barcelona. Vam mantenir una reunió amb la junta perquè acceptés gent de fora del poble, encara que no fossin socis. També recordo haver fet de pare Jack a l’obra La dansa d’agost.»

Entre aquests anys el teatre i també la dansa sota

el guiatge de l’enyorada Marta Roig hi tenen cabu- da. Per a fer-nos-en una idea farem un recorregut grup a grup amb les veus dels seus protagonistes extretes de les entrevistes que en Pere Font els va fer expressament per aquesta Miscel·lània i també de les entrevistes de Ràdio Desvern.

Grup de Teatre Experimental Desvern o Grup de Teatre Desvern

Aquest grup sembla que neix l’any 1966 i s’acaba el 1970; tenim el testimoni de diferents dels seus actors i per tant les diferents visions. Us reproduïm de primer com va viure la seva entrada al món del teatre gràcies a l’Ateneu i de la mà del Ramon Ivars, en Vicenç Mascarell i Llàcer que l’any 2016 fou en- trevistat pel Pere Font:

«Com i quan arribes a la Secció Teatre i plantegeu el teatre experimental?

Hi havia la secció teatral pràcticament des dels ini- cis de l’Ateneu, que en aquells anys seixanta conti- nuava viu. El nou grup de teatre experimental sor- geix arran que el Ramon Ivars, director d’un grup universitari de la UB, no disposaven d’espai físic i té la idea d’aprofitar la sala de l’Ateneu pels assajos… i jo m’hi vaig apuntar. Una majoria venen de Barce- lona. Recordo Rosa Maria Hintze, Montse Llobera, Immaculada Ros, Jordi Lleonart, Flos… i de Sant Just, Ferran Rañé, Ferran Mascarell, un servidor, Ricard Segura, Caterina Crespo, Jordi Massagué, Vicenç Molins… Interpretàvem obres, aleshores compromeses, d’en Bertold Brecht i d’Antonio Gala (Noviembre y un poco de hierba) Fent un bolo al teatre dels Lluïsos de Gràcia, recordo l’anècdota de quan el Ricard es queda en blanc i recula cap al costat on el Massagué feia d’apuntador. En veure la situació, en Rañé, que ja estudiava a l’Institut del Teatre, llan- ça la frase: “Oi que em volies dir?”, o sigui, que salva la situació.

No ens preocupava gaire el nom del grup, per bé

que en algun moment li adjudicàrem el de Grup de Teatre Desvern. Un treball intens en poc temps. Molt enriquidor. Eren els temps del teatre independent que proliferava arreu, que obria els ulls dels espec- tadors amb obres d’autors poc o gens coneguts, que sovint ens portava problemes de censura. Arriba un moment que el dit teatre independent fa un inter- canvi d’experiències. Ens reunim amb altres grups d’Esparreguera, de Cornellà, de Mataró. Coneixem personatges que amb el temps han esdevingut ac- tors, promotors, directors. Recordo en Pep Duran, extraordinari explicador de contes que treballava a la llibreria Robafaves de Mataró. O d’altres, com en… no en recordo el nom, que era de Cornellà i

amic d’en Ramon Muntaner.

En resum, va ésser un moviment teatral molt inte- ressant que tenia en el grup de Mario Gas a l’Institut Americà i l’Aliança del Poble Nou, una illa de lliber- tat. Durant aquells anys coincideix que Ferran Rañé entra als Joglars i jo el segueixo arreu com si en fos un fan. S’incorpora gent nova al Grup Desvern i el Ferran imparteix els coneixements teatrals ad- quirits. Fa un treball d’aprenentatge per millorar el nivell. A la segona etapa s’incorpora Isabel Íñíguez, continua la Hintze, el Molins… i el Francesc Arroyo, que després ha estat durant molts anys periodista d’El País.

Aquella important iniciativa cultural comença el 1966 i s’acaba el 1970. L’última obra que assajàvem no s’arriba a estrenar, era Forjadors d’Imperi, de Bo- ris Vian, que interpretaven, entre d’altres, Ferran Mascarell, Judith Camps, Lídia… Jo n’era el director, no servia com a actor.»

En Joan Faneca i Espinós, com tants altres santjus- tencs, té carnet de soci de l’Ateneu, el número 1.616 i molta gent el coneix per la feina feta amb la com- panyia Vol-Ras; el que no saben és que la seva inici- ació també es cou a l’Ateneu, en aquest grup format per joves que acabaran convertits en professionals de l’art de Talia, així ho explicava al Pere Font:

«Érem una colla de la SEAS que ens trobàvem al local per parlar de tot i més. Buscàvem coses que poguéssim fer al marge de l’excursionisme. Jo, malauradament, no podia fer moltes excursions perquè els caps de setmana treballava amb el meu pare. De la colla, en recordo, entre altres, Gaspar Or- riols, Francesc Fàbregas, Miquel Rañé, Vicenç Mas- carell… que ja havíem començat a fer coses, ens estimulàrem a fer quelcom diferent del que vèiem pel voltant. Disposàvem de la sala de l’Ateneu i era llàstima no aprofitar aquell escenari. Començàrem amb Ibsen, del qual no teníem gaire coneixença, però no ignoràvem que era un autor de moda. To- cava temes molt profunds; temes força seriosos, textos que reflectien coses extraordinàries que no et donava la relació diària. No sé, potser sí que el que fèiem era jugar una mica, improvisant contin- guts o expressions espontànies. Recordo una im- provisació que va fer el Francesc Fàbregas, tocant un contrabaix —que no sé d’on el va treure— i amb un barret, executà ell sol una sèrie d’animalades. En fi ens ho passàvem bé. Impressionava en plena jo- ventut quan es tancaven els llums i ens quedàvem sols damunt l’escenari, mirar el pati de butaques i veure-ho tot absolutament fosc; talment semblava que estiguessis a l’interior d’una caverna. Sensa- cions extraordinàries que a poc a poc, almenys pel

que m’afecta, em va anar fent com un fons, com un arrelament progressiu fins que vaig començar a pensar que en el teatre trobaria el meu motiu per tirar endavant la vida d’adult.

Per a mi, el teatre no existia. Va ésser més de la for- ma que no el fons. Va ésser més a partir que hi ha- via un escenari, un lloc, on podies expressar-te amb una certa llibertat, anys setanta i pico. Era més la manera de disposar d’uns elements que et permeti- en expressar-te, que no pas pensar a fer del teatre, ni quin teatre hi havia. Buscàvem la novetat i no pas la tradició, un teatre que estava amagat perquè el règim l’havia reprimit. Tot el que venia era molt nou, absolutament nou, modern i jove. No és que vol- guéssim trencar res, és el que vam trobar, que per si mateix era trencador.

De bon principi el nostre mirall venia més de gent com ara Els Joglars, que actuaren a la sala de l’Ateneu, aquest tipus de teatre més transgressor, en la forma i en el fons, perquè sense paraules, el gest també diu coses. Ens vam emmirallar més en aquest que no en el teatre independent. Recordo que jo estava matriculat d’anglès a l’Institut d’Estu- dis Nord-americans, i vaig veure el Mario Gas i el seu grup assajant. Decidit, un dia em presento per dir-li: “Vull fer teatre”, i es va posar a riure. Insis- tint, en una segona ocasió em diuen: “Bueno, passeu per aquí i mira el que fem”. Feien coses raríssimes: es tiraven a terra, etc. Tot allò que contemplava ho vaig traslladar una mica al nostre grup de Sant Just. Amb el pas del temps, m’adono que si volia conti- nuar fent teatre calia que m’hi dediques plenament. Després de veure molts dels seus assajos, m’accep- ten. Dedicació i estudis a l’aprenentatge a l’escola “Adrià Gual”. A partir d’aleshores, la meva relació amb el teatre a Sant Just es va limitar només a tre- ballar amb el grup Xibeques.»

El record d’en Ramon Berenguer Ivars i Amich coin- cideix amb tot el que ha exposat el Vicenç però té una altra perspectiva que ens explicà a l’entrevis- ta que li feu el Pere Font durant el mes de març de 2017.

«Com vas conèixer l’Ateneu?

L’Ateneu és un punt important de la meva adoles- cència. Estudiava a l’Acadèmia del senyor Bas i els meus companys entren a la SEAS per fer excursi- ons. Era amic del Jordi Gironès, amb qui compar- tíem aula. Resulta normal, doncs, que una persona jove, a més de pensar en les noies, pensés a com- partir altres coses amb companys. Sempre érem els mateixos els que del cole coincidíem a l’Ateneu. De petit, tenia molt clar que faria teatre. Vaig anar veient quina possibilitat tenia de fer teatre a l’Ate-

neu. És per aquest motiu que organitzo el Pessebre Vivent durant dos anys per Nadal a les escales de l’església i plaça de l’ajuntament. Vaig escriure un guió de manera intuïtiva. Passats molts anys, em faria gràcia trobar algun document d’aquella èpo- ca, fotografies No, no era un grup parroquial, érem de l’Ateneu, creat per l’Ateneu, res a veure amb el senyor vicari. Recordo que hi actuaren la Caterina Crespo, el Ricard Segura, l’Imma Amat, en Lluís Ramban… Recordo que fins i tot llançàrem —no sé pas com—, uns globus de colors des del campanar per dotar d’escenografia la representació. Fou la meva primera experiència teatral. La meva esta- da a Sant Just comença quan tinc quatre anys i es perllonga fins els vint-i-quatre. Vint anys és molt de temps!

Començo a fer classes a l’Institut del Teatre. Passo el dia a Barcelona i dormo a Sant Just. Després es- tudio a la Universitat de Barcelona. És aquí on mun- to el grup teatral amb gent del meu curs. Represen- tem Antígona, de Jean Anouilh. El dia de l’estrena va venir poca gent perquè l’horari coincidia amb el Fes- tival de Eurovisión que emetien per l’única televisió del país. Vaig pensar que el grup universitari podia funcionar amb gent de l’Ateneu. Hi havia actors molt vàlids: Vicenç Molins, Ferran Rañé, Vicenç Masca- rell… gent molt interessada a tots els nivells del que era el fet teatral. Per altra banda, hi havia una sala amb facilitats per assajar. La gent de Barcelona es van fer socis i creàrem el grup.

A l’Ateneu existia un grup teatral, dels tradicionals, que representava obres de Guimerà, Sagarra… En el transcurs d’una reunió conjunta vam proposar fer una obra curta nosaltres i ells també una de curta, per no ferir sensibilitats. La idea no va quallar. Els grans van dir que no. Els vaig veure quan repre- sentaven La festa de la placeta. Recordo l’actuació magnífi a de la primera actriu de la companyia, Francesca Cortès, fent un gran paper. Encara que per a mi aquell no era el teatre que volia portar a terme; em semblava horripilant, antiquat. Bufaven nous temps de teatre independent, compromès, so- cialment i culturalment. Eren moments en què els nous projectes internacionals de teatre bullien al cap dels més joves.

Fou la Rosa Maria Hintze, que havia fet Antígona el 1967, una actriu formidable que ho va deixar per exercir d’esposa, mare i ara àvia… és la que em va engrescar a seguir classes a l’Institut del Teatre; i, alhora, jo animo el Ferran Rañé a seguir el mateix camí. És quan el meu contacte amb l’Ateneu es va separant. Bé, torno a l’Ateneu quan munto El Knack d’Anne Jelicoe. Com a director, vaig tenir la cara

d’encarregar l’escenografia a un professor meu de l’Institut. Abans, però, el 1968 representem a l’Ate- neu Terror i misèria del III Reich, de Bertolt Brecht, amb el debut d’en Ferran Rañé. Brecht estava prohi- bit, però ens arriscàvem. Fèiem el que tocava. Com a joves que érem, volíem trencar. Portàvem el com- promís de discutir, de criticar; no com ara, que qual- sevol obra que es faci al Teatre Nacional, encara que sigui un bunyol, la gent aplaudeix i s’aixeca… no pas per marxar, sinó per continuar aplaudint.

El Knack que representem l’any 1968 ja és com a bolo a la Sala del Cinquantenari. Els socis de l’Ate- neu no pagaven. En aquell temps el que ens inte- ressava era actuar i actuar. Tot el que t’he explicat fins ara, passava a la meva època com a director. A continuació, estaria molts anys sense dirigir, lliurat de ple a la creació escenogràfi a.»

Per a acabar de tenir la visió polièdrica d’aquells anys tenim les paraules de Ferran Rañé feta el mes d’abril de 2017, en Ferran ens explicava la seva vin- culació amb l’Ateneu i com li neix i expandeix el verí del teatre:

«Com t’impliques amb el grup de teatre de l’Ateneu? D’entrada, va ésser molt important establir relació amb el Ramon Ivars, que dirigia un grup de teatre universitari que vingueren a fer assajos a l’Ateneu. Aleshores, descobreixo el mètode Stanislavsky d’in- terpretació. Entre tots, organitzem el Grup de Teatre Desvern, amb gent de Sant Just i els universitaris. Coincideix que començo a anar a l’Institut del Teatre. Descobreixo que el teatre, a part d’un do, és una vo- cació que exigeix una tècnica. Amb aquest bagatge inicial aixequem el llistó del grup i comencem a fer Terror i misèria del III Reich. Amb la Margarita Bal- sebre havia fet l’escena de Creont i Antígona, aquí a la Sala del Cinquantenari. Quan el grup semides- apareix, continuem gent d’aquí fent muntatges de Buero Vallejo, Boris Vian… on jo volia que el Ferran Mascarell fos actor i no va haver-hi manera que se’n sortís d’algun paper. Totes les coses que aprenia a l’institut les aplicava a l’Ateneu. Va ésser una gran implicació i un gran amor.»

I continua relatant-nos vida teatral, teatrera i impli-

cada políticament defensant la llibertat d’expressió i pagant-ne el peatge. Era l’any 1977, sí, han passat quaranta-dos anys encara que segons quin dia no es noti.

«De jove, marxo de casa dels pares i m’instal·lo a Es- plugues. Entro a la companyia Els Joglars, i s’inicia una activitat brutal. Vaig tenir molta sort d’entrar en una companyia com aquella. Interpretant La Torna, recorrem tot el país, on conec multitud d’ateneus, centres culturals, casals… Tot aquest canvi vers la

professionalització, provoca que deixi de venir per l’Ateneu i Sant Just.

Patiu el greu problema de La Torna i l’exili.

Temps difícils. A nivell particular em vaig sentir re- colzat per molts amics i gent de Sant Just, a més d’entitats i organismes de tot Catalunya.»

Xibeques

Van néixer al cor de l’Orfeó, els joves d’aquell mo- ment van inventar-se una mena de troupe per fer xalar tothom el Dia del Cantaire. De la primera obra escrita, dirigida de manera coral i presentada amb gran èxit a la Sala del Cinquantenari van anar crei- xent, ampliant actors, sumant col·laboracions i sor- tint al carrer. A cada Festes de Tardor eren el grup esperat, la sorpresa. Més endavant tornaren a l’Ate- neu amb algun muntatge per la Sala Gran i molts vermuts i cabarets d’estiu al voltant del vell roure. Si en voleu saber més, llegiu l’article específic que sobre Xibeques ha escrit una altra de les seves àni- mes, la Marta Malaret, que ens ho explica amb tots els ets i uts al final d’aquest apartat sobre l’evolució de la secció de teatre a l’Ateneu.

Justeatre

De l’entrevista feta a Maria Quintana rescatem aquestes paraules que ens introdueixen a la reapa- rició del grup de teatre de l’Ateneu després d’un període de silenci.

«També hi hagué un parèntesis de silenci i sense

teatre, fins que els anys vuitanta la Mayka Dueñas

—amb la meva mare Francesca de presidenta—, convenç la gent del poble per recuperar la secció Teatre de l’Ateneu.»

Fet que en Francesc Giralt i Martínez, soci número 1.690 corrobora en l’entrevista del Pere Font del dijous 16 de febrer de 2017 on, amb la seva sorna característica ens explica:

«Quan hi havia de secretària l’Imma Ripoll, un bellu- guet, decidida a muntar un grup de teatre m’anima a formar-ne part… on encara avui continuo. En aquest moment soc l’actor més antic de Justeatre amb el Vicenç Rodríguez, tots dirigits per la Mayka Dueñas, que de quatre canyes en fa un equip. No cal que us digui que tots som aficionats formant un grup molt homogeni […].

Voldríem fer tres obres cada temporada. Tenim un horari molt limitat perquè la majoria d’actors i ac- trius encara treballen, i d’altres estudien. Des de fa un parell d’anys, hi ha gent que s’ha jubilat i això ens permet assajar una mica més. Darrerament hi ha hagut un parell d’incorporacions: Joan Sàlvia i Just Fosalva, que per la seva manera d’ésser han impul- sat el grup.

En aquest moment estem preparant una obra molt divertida que necessita molts actors, Arsènic i pun- tes de coixí. Dins del grup no hi ha hagut mai cap afany de protagonisme. El grup de teatre funciona prou bé.»

Frontis del programa de mà de El sopar dels idiotes de Francis Veber representada el 17 i 18 d’octubre de 2015 a la Sala Cinquantenari (arxiu Justeatre)

Programa de mà de les dues sessions de microteatre, amb les obres Retrobament, Herois i Turisme representades el 28 i 29 de setembre a diferents espais de l’Ateneu (arxiu Justeatre)

Programa de mà de Arsènic i puntes de coixí de Joseph Kesselring representada el 18 i 19 de novembre de 2017 a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu (arxiu Justeatre)

Però per a entendre la gènesi de Justeatre i la seva permanència, cal anar a les fonts i a la persona que quasi per carambola va posar-se al capdavant d’un equip de gent que acabava de conèixer i en va sa- ber treure el millor de cadascú. La Mayka Dueñas i Cañete, periodista i actriu vinguda de Barcelona a viure a Sant just l’any 1970 ens ho explica amb les seves paraules extretes de l’entrevista que li feu en Pere Font al gener de 2017:

«Jo arribo a Sant Just l’any 1970 i el primer contac- te que tinc amb l’Ateneu és un dia que truquen a la porta de casa, mentre estava dinant, i un senyor em pregunta si vull ésser sòcia de l’Ateneu […]. Al cap d’un temps, en la mesura que m’hi vinculo amb gent del poble, conec l’Imma Ripoll que, coneixedora de la meva afició pel teatre, la meva preparació actu- ant amb grups de Barcelona, insisteix perquè volia recuperar la secció teatral de l’Ateneu. Un estiu vam quedar que faria un curset d’interpretació, d’inicia- ció al teatre. Aquesta fou la primera vegada que en- tro realment a l’Ateneu. El curset fou un èxit, ja que va venir molta gent. D’aquí sorgeix la preparació, els assajos, d’una primera obra a la qual incorporo tots els alumnes. De primer, un temps fent classes com a continuació del curset. L’Imma insistia que li faria il·lusió fer una obra de teatre d’homenatge a tots els actors i actrius de Sant Just d’èpoques anteriors. Aleshores, d’actors del poble coneixia el Rañé, el Faneca… i poca cosa més. Em proposa una obra d’en Josep Maria de Segarra perquè la Fran- cisqueta Cortès, la presidenta, era una enamorada d’en Sagarra i li feia il·lusió. Em vaig posar a escriu- re per buscar un fil conductor per lligar unes quan- tes obres. Total, que se’m va acudir que una compa- nyia arribava al teatre a fer una obra i resulta que apareixia el fantasma del teatre […]. Contractàrem un mim professional. El personatge era molt entre- maliat i provocava els actors […]. A l’escena anaven apareixent tots els actors històrics del poble […]. Al cap d’uns anys d’estar aquí m’assabento que havia deixat al tinter una part molt important dels teatre- ros locals, la Marta Malaret, el Santi Solano, Xibe- ques… Em va saber molt de greu. Això passava l’any 1995. Busquem un nom. N’escollim uns quants i de- cidim el definitiu Justeatre. La primera obra l’estre- nem per Nadal. La veritat és que va sortir molt ma- lament, perquè el grup no estava gaire consolidat. Fou un recital de poemes nadalencs aquí al vestíbul, i la veritat és que va sortir que feia pena.

D’entrada fem una dura autocrítica d’aquella prime-

ra experiència. Com a directora soc dura, molt críti- ca perquè veig els errors, les coses que el públic no veu […]. Al llarg d’aquests vint anys hem anat fent

una mitjana de dues o tres obres per temporada. Al principi, quan teníem més gent, solíem fer lectu- res dramatitzades que a la gent els agradava molt. Recordo la de Yerma. Algunes, sota l’obra del roure centenari, un espai preciós.

No tinc controlat quantes obres hem representat. Ni idea; soc anàrquica. Dramatitzades, com ara la mort d’en Lluís Companys, altres de caire lliure, com aquella de la proclamació de la República que vas escriure tu i representada davant de l’Ajuntament, ho recordes?

Sí; és clar, naturalment!

Com també Un güegüe me contó, obra nicaragüenca. Un conte molt maco que ve a dir com va sorgir Nica- ragua “els déus van crear Nic” i llavors del conte per a nens vaig posar música amb la gran sort de trobar un músic d’aquell país que coneixia totes les can- çons populars. Notable representació, amb més de cinquanta actors i d’alguna manera un homenatge amb l’agermanament de Sant Just amb Camoapa. Incloïa un grup de ball. Recordo, per exemple, que el Vicenç Rodríguez sortia fent d’indígena amb tapar- rabos, sense pèls –es va haver de depilar!

Totes les obres tenen per a mi un gran record; d’al- gunes pots quedar-te amb fragments bons o d’al- tres de dolents. Per exemple, El barret de copa o Passat el riu, obres per a riure o plorar; si més no, per a pensar-hi. La tendresa d’algunes obres que ajuden a repensar el factor humà, que en definiti a hauria d’ésser el missatge teatral.

Penso que un actor es fa. És una professió. Com més teatre fas, més bon actor ets. Als qui porten a les espatlles un munt d’hores teatrals se’ls nota la manera de moure’s […]. Per Justeatre han passat actors i actrius molt bons. També ha servit per tro- bar-se i unir parelles. Per aquí ha passat molta gent […]. Ara, al 2017, som un grup reduït. De joves no se n’incorporen gaires. Tenim actors de mitjana edat. Els joves quan es fan grans ho deixen per altres in- quietuds o perquè la vida en parella o la vida labo- ral no els permet perdre hores nocturnes assajant. Justeatre és un hobby, no pas una professió.

Des de Justeatre, heu pensat a crear alguna obra es- pecífi a per al Centenari?

Hi he de treballar. Una obra de teatre on, per exem- ple, el vell roure sigui el fil conductor. Si tens alguna idea maca la podem desenvolupar.»

Finalment es va celebrar aquell Centenari del qual parlava la Mayka sobre un text de Palmira Badell Farigola amb els de Justeatre i amics dalt l’escenari fent-ne de les seves.

Escena de Arrels de vida representada al Centre Cívic Casa Orlandai de Barcelona el 29 de març de 2014, amb les ac- trius Kathy Firth i Amèlia Nogués (autor desconegut, arxiu Justeatre)

RELACIÓ D’OBRES REPRESENTADES PER JUSTEATRE DES DE LA SEVA CREACIÓ EL 1997

OBRA

AUTOR

LLOC DE REPRESENTACIÓ

DATA

La reina del mercat			1997
No em toquis la flo	Toni Ufenast		14.03.98
Escenes MD de L’avar, El somni de Mozart*, El Mikado i L’Hostal de la		Ateneu	24.05.98
Glòria en homenatge als professi- onals del teatre de Sant Just**		Teatre Prado-Sitges	27&28.05.98
Otoño Lorca, espectacle poètic MD en el centenari del naixement del poeta		Ateneu Biblioteca Sant Boi Llobregat
Tot anirà bé	Toni Ufenast		29.11.98
El pessebre congelat		Ateneu	10.01.99
Un Güegüe me contó, musical basat

en un conte de María López Vigil. Obra de més de 40 persones entre actors, músics i tècnics ^MD

Ateneu 8&9.05.99

^{Arrels de vida,} Clementina Arderiu recull de poemes ^MD

Ateneu

Sala Cinquantenari Ràdio Desvern Ateneu

Casal Marianao-St Boi Torre Roser-St Feliu Ateneu

Ateneu Entitats P. Picasso-Viladecans Sala Cinquantenari Bitò a la S. Cinquan. C.Cívic Orlandai-BCN Sala Cinquantenari

04.03.00

10&11.02.01

22.02.01

20.04.01

21.04.01

22.11.01

08.10.10

26.03.11

21.05.11

28.07.11

29.03.14

23&24.11.19

Criatures Sergi Belbel Coslado

Ateneu

Ateneu St. Andreu B. Pallejà

8&9.07.00

18.11.01

03.03.02

La casa de Bernarda Alba, lectura dramatitzada

Federico García Lorca ^{Auditori ESADE}

Sala Cinquantenari

15.09.00

04.02.01

22.10.00

Molt soroll per no res William Shakespeare Ateneu

01.11.00

Gener 2001

La mort pels ideals ^MD, homenatge a Lluís Companys en el 60è aniv del seu assassinat

Ateneu Nov 2001

RELACIÓ D’OBRES REPRESENTADES PER JUSTEATRE DES DE LA SEVA CREACIÓ EL 1997

OBRA

AUTOR

LLOC DE REPRESENTACIÓ

DATA

Molt soroll per no res William Shakespeare

Como canta una ciudad de noviem-

Federico García Lorca ^{Auditori ESADE}

12.12.01

Animació actes celebració 15è aniv. remodelació mercat municipal

El Llamp, lectura dramatitzada del recull Cor de Crema

29.11.03

Dorothy Parker Biblioteca 03.02.04

Un poeta, un poble, espectacle ^MD

homenatge a Miquel Martí i Pol

Ateneu

Centre Cívic St Just

25.04.04

28.05.04

Companys, cloenda 65è aniversari final Guer a Civil ^MD

Ateneu 18.07.04

Don Juan Tenorio, _{José Zorrilla} lectura dramatitzada

Sala Cinquantenari Sala Cinquantenari Sala Cinquantenari

31.10.04

28.11.04

28.11.05

La mandra Ricardo Talesnik ^Ateneu

16&17.04.05

Adveniment de la República a Sant Just Desver

Ateneu 17.12.05 28.05.06

RELACIÓ D’OBRES REPRESENTADES PER JUSTEATRE DES DE LA SEVA CREACIÓ EL 1997

OBRA

AUTOR

LLOC DE REPRESENTACIÓ

DATA

Postres de Nadal, lectura dramatit- zada ^MD de textos nadalencs

Biblioteca

Sala Cinquantenari

14.12.06

17.12.06

Dol d’alivio Santiago Rusiñol ^{La Sedeta-Barcelona} Ateneu

20.02.08

27.09.08

El secret que sóc, recital poètic ^MD homenatge a Josep Palau i Fabre & 10è Aniv Justeatre

_{Eva i els homes} ^MD Basada en una obra de Dorothy Parker

Engany, escenifi ació de monòlegs ^MD

Engany, versió reduïda ^MD

Ateneu Ateneu

Teatre M-St Hipòlit V.

Ateneu

Parc Sanitari St. Joan de Déu-Sant Boi

08.06.08

25.04.09

05&06.07.08

11.10.08

23.10.09

22.12.09

Passat el riu Joe Dipietro

Mamà, jo vull ser artista!!, escenes de diferents obres ^MD

Ateneu Ateneu

Casal-Espl. Francolí

Sala Cinquantenari Sala Cinquantenari Sala cinquantenari

21&22.05.11

23.10.11

03.11.12

03.01.12

29.05.12

21.01.13

“10 anys recordant Martí i Pol”, _{Miquel Martí i Pol} recull de poemes ^MD

Sala Cinquantenari Centre Can Carre- ras-Sant Boi

10.11.12

21.12.12

Un home no és una dona Joan Guasp ^{Davant la casa de la} Vila

25.11.14

RELACIÓ D’OBRES REPRESENTADES PER JUSTEATRE DES DE LA SEVA CREACIÓ EL 1997

OBRA

AUTOR

LLOC DE REPRESENTACIÓ

DATA

El sopar dels idiotes Francis Veber Sala Cinquantenari ^17&18.10.15

Arsènic i puntes de coixí Joseph Kesselring Sala Cinquantenari ^18&19.11.17

10&11.02.18

Escenes amb motiu de la presen- tació del refugi antiaeri de Les Escoles

Participació a la jornada de portes obertes

Descalços al parc

1a. representació de l’obra en català ^MD

Sessió amb tres obres curtes de microteatre: Retrobament, Turis- me i Herois

Les Escoles 08.10.18

Ateneu 24.11.18

Neil Simons Sala Cinquantenari 29&30.06.18

Diferents espais de _28&29.09.19 l’Ateneu

Carles Barbero	Joan Valls López	Ismael Díaz	Manel Riba
Marc Bartolí	Raül Bosch	Cecilia Fusté Saus	Julia Nieto
Marc G. Colomines	Laia Flotats	Francesc Monzó	Cira Pujol
Ulises Guillén	Oscar Redondo	Jordi Domènech	Lluís Montes
Xavier Manzanares	Chente Alapont Domènech	Lluís Ramírez	Aina Huguet
Ferran Martín	Javier Ufenast Vallejo	Maria Josep Vilanova	Joan Sàlvia Escola
Domènec Miquel	Marta Gómez Vinagre	Anna Badia Nogués	Reyes Ubiña Lagos
Manuel Monzón	José Luis Salinas (mim)	Francesc Giralt Martínez	Maria Teresa Sola
Omar Rodríguez	Belen Garí Aguilera (mim)	Miquel Simón Pujal	Pilar Verges
Alicia Bustos	Joan Marques Rigal	Pilar Besses Bruñén	Assumpta Lorente
Marta Campañà	Andrea Garcia Boguñà	Vicenç Rodríguez Amat	Helena Garcia Gerez
Mª Teresa Pérez	Helena Valenzuela Izquierdo	Marta Hernández Jodar	Sofia del Pin
Mònica Colell	Rossend Jaumà	Montserrat Sala	Elisenda Ochoa Torra
Míriam Lara	Joan Puigbò	Sergi Pérez	Núria Garcia Alibau
Marta Gómez Lombardia	Roger González Sánchez	Ferran Piella	Mª Jose Fandos Castaño
Lina Pallejà	Xavier Ramos Bosch	Maria Pla i Altimira	Just Fosalva Torrent
Fàtima Rodríguez	Roger Cònsul	Jordi Garrigós	Amèlia Nogués Bardolet
Jordi Marín	Anna Sanchís	M. Victoria Moix Fabra	Paloma Bornay Da Silva
Cristina Rubio	Mireia López	Montse Poblet	Kathleen Firth Marsden
Elisenda Salrach	Sara Revuelta	Viviana Zappa	Andrés Martínez Rodríguez
Berta Turon	Clara Linares	Onia Jané Balsebre	Marc Abad Martorell
Basilio González (ballarí)	Marta Gómez Marzo	Juan Valdepérez	Maria del Valle Fernández
Laia Blanch	Anna M. Ricart Codina	Josep de Moner Canut	Daniel Martínez Cortés
Amanda Taurel Benitah	Paula Soto Massip	Ligia Espejo	Josep M. Marquès
Norma Castelló Guirle	Jordi Manuel	Carlos López	Marta Garcia Maya
Ignacio Martínez	Queralt Trotzig	Àlex Trotzig	Jorge McCook Silva

Regidores	Emilio Scazzocchio	Quique Hernández	Coreògrafs
Vanesa Guamis	Armand Garcia	Manolo Benítez	Marta Cid
Marta Planas	Chente Alapont	David Espín	Renata Ramos
Eva Hernández	Marc Simón	Àlex Vilaplana	Ulises Guillen
Elvira Chafer	Maquillatge i Perruqueria	Miquel Casals	Escenògrafs
Tècnics de so i llum	Meritxell Ros	Òscar Medina	Xavier Manzanares
José Antonio Mesado	Laia Fernández	Àngels Piédrola	Ferran Martín
Carlos Fernández	Ana Romero	David Castellà	Vestuari
Rubèn Miquel	Andrea Soto	Josep M. Sendrós Tolsa	Carmen Marín
Jordi González	Laura Vilella	Manel Riba Joan	Lourdes Burzón
Markos Carrillo	Anna Simó	Jordi Ramírez Bofi l	Montserrat Guilà
Carles Hernández	Músics	Toni Campañà	Pilar Besses

Escena de La Ratera d’Agatha Christie, representada el 20 de novembre de 2016 a la Sala Municipal de l’Ateneu, amb l’actriu Assumpta Lorente i els actors Just Fosalva, Joan Sàlvia, Chente Alapont i Vicenç Rodríguez (fotografia de Fran- cesc Blasco, AHA)

Escena d’Arsènic i puntes de coixí de Joseph Kesselring, representada a la Sala Cinquantenari de l’Ateneu el 18 de no- vembre de 2017. Amèlia Nogués, Assumpta Lorente , Just Fosalva i Kathy Firth (fotografia de rancesc Blasco, AHA)

Escena de Descalços al parc de Neil Simons, representada a la Sala Cinquantenari de l’Ateneu el 29 de juny de 2019. Marta Garcia i Daniel Martínez en el paper de Corie i Paul Bratter (fotografia de rancesc Blasco, AHA)

5.1.4. Del 2000 a l’actualitat

Al 2000 50³⁸

Les iniciadores del grup van ésser la Romi Porredon i l’Angelina Estany. El grup començà el seu camí te- atral el mateix any 2000, sota la direcció de la Romi i amb nou membres més del col·lectiu dels que fe- ien cinquanta anys aquell any. A més a més de la Romi i l’Angelina, el grup inicial estava format per Pilar Carceller, Gaspar Orriols, Mingo Padró, Car- me López, Ángeles Perea, Cecília Carrasco i Maite Madirolas (que malauradament va morir d’accident l’estiu de 2002). Les primeres obres van ésser His- torietes, Un ianqui a la cort del rei Artur i Besos. En la segona obra es va afegir al grup Josep Carballès, tot i no ésser del 1950 (ho era la seva dona, Dolors Puigdemont). Més tard, a Arsènic i puntes de coixí s’hi va incorporar en Manel Ripoll i a El florido pensil en Vicenç Morales i la Magdalena Comadevall, tots

tres nascuts l’any 50. En Joan Roca va fer algunes substitucions en algunes representacions d’El flor – do pensil.

La mort de l’Isidor Cònsul va provocar que l’any 2007 en Roger Cònsul agafés el relleu de la Romi. Des de 2007, el grup ha representat vuit obres més. La importància d’ésser Franc (Oscar Wilde), Arsènic i puntes de coixí (Joseph Kesselring), El Florido Pensil (Andrés Sopeña), El 30 d’abril (Joan Olivé), Al 2000 50, 15 anys (recull de diferents escenes de les obres representades fins al moment), Una dona sola de Franca Rame i Aquí no paga ni déu de Dario Fo. El darrer muntatge teatral ha estat Invasió subtil i al- tres contes de Pere Calders, el 20 d’octubre de 2019, dins les Festes de Tardor d’aquest mateix any. Les funcions es van fer a la Sala Gran de l’Ateneu, ex- cepte les dues últimes obres que es van presentar a la Sala del Cinquantenari. Pel que fa a bolos fets en diferents poblacions fora de Sant Just se’n van fer

cinc d’El Florido Pensil. Els assaigs es feien a sala d’actes de l’Institut de Sant Just fins que, al setem- bre de 2016, es passaren a fer a la Sala Piquet i a la Sala del Cinquantenari i, d’aquesta manera, el grup

«Al 2000 50» es va integrar dins l’Ateneu.

Respecte a l’attrezzo i el vestuari, el grup ha mirat sempre d’utilitzar tant com ha pogut recursos pro- pis o bé de manllevats. Això no obstant, en algun cas, s’ha llogat mobiliari a l’entitat Solidança com a l’obra El 30 d’abril i també alguna peça de vestuari específic quan ha calgut. Pel que fa al vestuari, cal apuntar la col·laboració de la Marta Linares i la Isa- bel Nebot, ambdues de la generació dels 50. Quant a escenografia una de singular va ésser la de l’obra Un ianqui a la cort del rei Artur de Mark Twain, ja que la Romi disposava d’unes bases triangulars metàl- liques i amb rodes sobre les quals anava muntant el decorat que rodava i oferia tres escenografies de llocs diferents. A Besos es va utilitzar una immensa cortina lluenta i vermella, molt vistosa, aconseguida com a regal del Servei Estació. En altres ocasions, l’escenografia ha tingut l’ajut de l’Ignasi Aizpurúa i, en el cas d’El florido pensil, els pupitres es manlle- varen d’una altra companyia. En els cartells anun-

ciadors de les funcions també hi han col·laborat de manera desinteressada de diversos dissenyadors i, en particular, els de les dues darreres obres els va realitzar la Xita Camps.

Un costum peculiar del grup i que es va mantenir fins a l’any 2016 fou el fet de convidar i festejar amb tots els assistents a coca i mistela al vestíbul de la Sala Gran un cop acabada l’obra, amb la col·labora- ció de companys de la generació de Al 2000 50.

Pel que fa a l’aspecte finan er, el taquillatge ha estat sempre suficient per a cobrir les despeses, normal- ment reduïdes pel que fa a escenografia i vestuari i, fins i to , per a un soparet per al quadre escènic. El quadre d’actrius i actors ha sofert les baixes de Maite Madiroles i Vicenç Morales, per decés, i la de Josep Carballés, a causa del deteriorament pro- gressiu de la veu. Des de 2007 fins a l’actualitat el director ha estat el Roger Cònsul.

El 19 de gener de 2020 farà 20 anys de la creació del grup com una més d’una llista d’activitats que, en la seva primera trobada, una colla de veïns i veïnes de Sant Just nascuts l’any 1950 es van proposar dur a terme. El nom del grup, Al 2000 50, és el mateix que el nom de tota la colla.

Escena d’Aquí no paga ni déu de Dario Fo, representada el 25 de novembre de 2107 a la Sala Municipal de l’Ateneu. Els actors Manel Ripoll, Mingo Padró, Cecília Carrasco, Romi Porredon, Ma. Ángeles Perea, Gaspar Orriols, Pilar Carceller, Angelina Estany, Magdalena Comadevall i Carme López (autor desconegut, col·lecció de Gaspar Orriols)

OBRA

AUTOR

LLOC DE REPRESENTACIÓ

DATA

NOMBRE D’ENTRADES

Historietes

Muntatge teatral del grup a partir de Glups (Dagoll Dagom, i al seu torn de còmics de

Lauzier) i alguns contes de Pere Calders

Ateneu 27/01/2001 248

Un ianqui a la cort

Ignasi Roda Ateneu ^13/12/2003

OBRA

AUTOR

LLOC DE REPRESENTACIÓ

DATA

NOMBRE D’ENTRADES

El 30 d’abril	Joan Oliver	Ateneu	19/04/2015	247
Al 2000 50, 15 anys	Retalls de totes les obres representades	Ateneu	16/10/2016	204
Una dona sola	Franca Rame	Ateneu	24/11/2017	88
			25/11/2017	193
Aquí no paga ni déu	Dario Fo	Ateneu	22/04/201839	81

Invenció subtil i altres contes

Pere Calders Ateneu 20/10/2019 193

Els Pastorets de Sant Just

Els anys 2000 pertanyen a la generació nascuda en això que n’hem dit posttransició o democràcia, gent que ara té entre trenta i quaranta anys. Jovent amb interessos culturals, socials, esportius que empe- nyen als seus companys a reunir-se per fer coses. Coses com muntar un grup de teatre amb aquells veterans que segueixen al peu del canó del Justea- tre, dels Xibeques o senzillament que tenien ganes de no abaixar la marxa que proporciona pujar a un escenari com el de la Sala Gran.

En Roger Cònsul ens ho explicava així: «Faig pini- tos teatrals als 14/15 anys. Representem Calpúrnia, d’Alfred Badia i a l’estrena dues de les actrius es po- sen a riure. Feia classes de teatre quan ho portava un grup d’Hostafrancs; férem dues o tres obres cur- tes, dites de tresillo; recordo La reina del Mercat. Poc després va venir la Mayka Dueñas, que organitzà un curs amb el Jordi Garrigós. Entro a Justeatre amb 18 anys. Participo del grup d’esplai Ara Mateix, jugo a hoquei, no tenia gaire temps lliure. Quan s’assaja Molt soroll per no res, de Shakespeare, faig el per- sonatge de Boràchio i em correspon fer un petó a la Laia Flotats.»

A Sant Just Els Pastorets han esdevingut un element indispensable dels actes que tenen lloc pel volts de Nadal d’ençà de la seva primera representació el 2012. Ara veurem com va sorgir la idea, quina és la peça que s’hi representa i quins són els elements que la fan singular i única.

Per a entendre, d’altra banda, aquest nou impuls que deia al principi, el millor és llegir el que el Ro- ger —soci número 2.818 de l’Ateneu—, explicava al

Pere Font el 2017 sobre la seva trajectòria personal en el món del teatre i els projectes dels Pastorets i l’escola de teatre El Tamboret.

«Amb el Bernat Poll i el matrimoni Albert Macià, Montse Molinero, fem una trobada a casa d’ells i sorgeix la idea d’Els Pastorets. Conec l’autor, Pep Al- banell, que em passa una obra sobre Els Pastorets que havia obtingut un premi teatral. Em deixa l’ori- ginal. Tardo molt de temps a llegir-lo, fins que un dia ell m’ho recorda. Es deia És teu? Els contrapastorets de la Seu que ningú no havia representat malgrat ésser premiada. Fins a cert punt era normal, per- què a Cervera, Mataró, Sabadell, Esparreguera, Mo- lins de Rei, etcètera, representen Els Pastorets d’En Folch i Torras any rere any sense modifi ar ni una coma de l’original. Total, a partir del sopar a casa dels Macià/Molinero convoquem tothom qui vulgui representar aquells Pastorets tan diferents dels que coneixem. Era el 2011. A la convocatòria acudeixen dotze persones. En recordo: Rosa Barber, Bernat Poll, Santi Solano, Joan Roca, Mònica Condominas, Vicenç Rodríguez, Montse Molinero, Albert Macià… Ens reunim a la Sala Piquet. Llegim el text. Se’ns acut representar-ho per Nadal com a ràdio-novel- la a través de Ràdio Desvern. La registrem amb la incondicional ajuda d’en Carles Hernández. El maig següent iniciem els assajos. S’hi apunta més gent fins a arribar a vint intèrprets, trenta amb els mú- sics —ara en som més de vuitanta. Fem dues repre- sentacions pel Nadal de 2012 a la Sala Gran, plena, amb l’escalf que donen tres-cents cinquanta espec- tadors. Retoquem alguns personatges a les edicions següents sense deixar de sorprendre l’espectador.

Escena musical de Els Pastorets de Sant Just del 28 de desembre 2017 representats a la Sala Municipal de l’Ateneu, amb el seu director i actor Roger Cònsul —al centre— i les actrius Meritxell Giner, Núria Alibau, Elisabet Giner; a l’es- querra Nil Nebot i Ricard (fotografia de rancesc Blasco, AHA)

Racó de la platea de la Sala Municipal de l’Ateneu amb els músics i cor dels Pastorets representats el 28 de desembre de 2017 (fotografia de Lluís Ramban AHA)

Fem cartells diferents cada temporada realitzats per un artista santjustenc. L’escenografia la plante- gem perquè duri cinc o sis anys… potser pot fins i tot arribar als deu. Hi han col·laborat artistes o grups d’art del poble; des de Carrau Blau fins a Carme Malaret. Fem un bolo a l’Ateneu Torrellenc, on com- provem que en una petita sala, nova i moderna, po- dem sentir l’alè del públic. Aquesta experiència ens porta el canvi a la Sala del Cinquantenari; el primer any, el 2013, amb tres representacions fins les cinc d’aquest recent 2016-2017, total set-cents espec- tadors. Enguany, a l’última representació quedaren vint o trenta persones sense poder entrar […].

El sistema de treball no varia. Ara —finals de fe- brer 2017— convocàrem la primera comissió de dramatúrgia, la comissió de producció, maquillatge, vestuari. Tothom hi està implicat. No només en el camp actoral [sic], sinó atenent altres treballs de la companyia.

Des de la primera representació, sempre ens han dit que aquests Pastorets no s’acaben d’entendre. De fet, són uns «contrapastorets», els Reis o els di- monis és un famós i no s’entén. Volem intentar fer dues obres, una per als més menuts amb una du- rada d’una hora i un quart, reduïda i simbòlica, més l’obra per als grans. Continuàrem introduint ele- ments de la història local que es puguin reconèixer, com aquell robatori dels crestats al general borbò- nic Zerezeda; de quan uns santjustencs aconsegui- ren robar crestats a les tropes borbòniques de Felip V acampades a Collserola, i portar els dos-cents caps de bestiar a la Barcelona famèlica assetjada

del 1714.

En paral·lel dirigeixo un grup d’Esterri d’Àneu on hem introduït el tema del contraban, parlem de borda i no de masia, de trementinaires … i s’entén per què la proximitat amb Andorra i el Pirineu ho fa comprensible. Per això volem introduir elements santjustencs al text original del que solem variar fragments cada any com ara uns okupes, uns run- ner, com també incloguérem la Buñuelos, altra- ment, Rita Barberà.»

El vessant musical d’Els Pastorets de Sant Just

Jordi Baldrich i Roselló

Els Pastorets de Sant Just han tingut, des del comen- çament, música en directe. El primer any la direc- ció musical va ésser meva, el segon any d’en Ciscu Cardona, el 2014 de Maria Bardají i de 2015 ençà, de nou me n’he ocupat jo mateix, amb una creixent implicació en el vessant creatiu de les cançons que s’interpreten. És indubtable que la música i les no- ves escenes d’inspiració local o nacional que, any rere any, han lliscat dins l’obra ha anat configu ant uns Pastorets força diferents dels que es van veu- re el 2012. No és per tant agosarat assegurar que l’obra ha guanyat en tots els aspectes i, en particu- lar, en l’evolució de la seva música que ara explicaré de manera resumida.

En la primera representació d’Els Pastorets, el 2012, la música ja va ésser present a l’obra i, de mane- ra gradual, s’ha anat consolidant. A l’inici n’hi havia poca i poc sofisti ada, per dir-ho d’alguna manera.

Escena multitudinària de Els Pastorets de Sant Just sobre l’escenari de la Sala Cinquantenari de l’Ateneu el 23 de de- sembre de 2018 (fotografia de rancesc Blasco, AHA)

Això és, únicament hi havia l’acompanyament ins- trumental de guitarra i flauta dolça sobre set veus, amb fragments de nadales, que ressaltaven algun moment de l’obra, cobrien algun entreacte o prota- gonitzaven algun gag, com per exemple el de cantar un fragment d’El dimoni escuat cada cop que a l’obra s’esmentava que l’infant havia nascut «sota una pe- nya, nuet, nuet». També es va decidir introduir cor- randes, amb textos satírics. De fet, es va utilitzar la tonada de les nyacres i tant el 2012 com el 2013 es cantaven abans de començar el segon acte i els cantaires sortien a l’escenari. Les lletres les ideaven els cantaires. De fet, en la representació de 2012 en què va venir en Pep Albanell ja se li va dedicar una nyacra, que més o menys feia així:

En aqueixos pastorets

hi ha Reis, però no camells.

I avui ens ha visitat l’autor, en Pep Albanell

Al llarg dels anys, s’ha anat consolidant un petit cor i un conjunt instrumental, dels quals han format part diversos instrumentistes i cantaires.

El 2013 el Roger Cònsul encarrega al Ciscu Cardona la part musical amb el resultat que, d’una banda, es

va enriquir la instrumentació —piano, guitarra, violí, violoncel i flauta travessera— i, de l’altra, es va es- tablir un precedent de llicència musical consistent a acabar l’obra amb el Virolai en ritme reggae. En aquest any també es va fer cantar al personatge de la Mariam la cançó de bressol Makun en llengua bàmbara, de Mali.

El 2014 la sàtira que s’expressava a través de les nyacres es va traspassar a un espectacle de cabaret que tenia lloc a casa dels Cròtal, a l’inici del segon acte. Per a aquell primer any vàrem triar fragments de tres peces conegudes, i en vàrem modifi ar la lletra. Aquest format s’ha anat repetint els anys successius, llevat de 2015. Les peces han estat can- tades per diversos actors i actrius i pel cor. Altres actors i actrius també hi han intervingut ballant i fent cors.

El 2015 es va fer un canvi fonamental consistent a incorporar cançons originals, cançons que vaig cre- ar per a ésser interpretades pels actors i actrius. Per tant, alguns dels actors i actrius varen tenir feina extra per a aprendre les cançons i per apren- dre a interpretar-les. Considerem que disposar de música original dona un important valor afegit als Pastorets de Sant Just. Així vaig crear lletra i música de les cançons dels Cròtal, de les Trementinaires,

dels Àngels i la cançó de Josep. També ens calia una cançó que clogués l’espectacle i que fos una espè- cie d’himne dels Pastorets. La vaig anomenar Cançó fina i la canta tota la companyia com a comiat de l’espectacle.

Amb aquesta mateixa dinàmica els anys posteriors hem anat afegint cançons per a altres personatges. El 2016 van ésser el Tango del Groc i la Cançó d’en Waldenot i el 2017 la Cançó del Negratxo i l’Albí. Però no hem acabat encara, continuàrem afegint can- çons originals als Pastorets. No podem oblidar de cap manera la cançó interpretada pels personatges del coronel Zerezeda i un subordinat seu, víctimes del robatori de caps de bestiar fet per pagesos de

Sant Just el 1714. En va escriure la lletra el Roger Cònsul sobre la melodia de La Presó de Lleida. S’ha anat interpretant tots els anys en què el fantasma del coronel Zerezeda ha aparegut en plena repre- sentació dels Pastorets.

Per acabar és oportú apuntar que el canvi des de la Sala Gran de l’Ateneu, on es van fer les prime- res representacions, a la Sala del Cinquantenari, ha comportat una millora amb vista a entendre la dic- ció dels actors, tenir una audició més bona de les cançons i el fet impagable de sentir-se més acom- panyat pel públic.

Albert Macià	Xavier Bardají	Elisabet Giner
Josep M. Marquès	Cisco Cardona	Núria García
Glòria Serrano	Maria Bardají	Glòria Serrano
Romi Porredon	Clara Aguilar	Èlia Fosalva
Pilar Zapata	Jordi Ramírez	Yolanda Babiloni
Núria Baldrich	Lídia Lluís	Núria Baldrich
Laura Pont	Mariona Sales	Bernat Poll
Sergi Pont	Neus Herranz	Joan Asmarats
Lourdes Bullich	Txell Puiggròs	Jordi Baldrich
Josep Maria Sales	Mònica Escútia	Rosa Barber
Alícia López	Mireia Bullich	Roger Veciana
Esther Quesada	Berta Gamundi	Joan Sàlvia
Àngels Zapata	–Solistes–	Mònica Condeminas
Joan Pascual	Laura Pont	Amèlia Nogués
Palmira Badell	Neus Baldrich	Santi Solano
Pep Quintana	Roger Cònsul	Francesc Giralt
Jordi Baldrich	Sergi Pont	Just Fosalva
Anna Vilanova	Meritxell Giner

L’Escola de teatre de l’Ateneu Tamboret

A l’entrevista de febrer de 2017 en Roger Cònsul ens desgranava com es va gestar l’escola de teatre Tamboret:

«Diria que com a conseqüència d’Els Pastorets, neix l’escola de teatre Tamboret […]. És oberta a tothom. És l’escola de teatre que Sant Just necessita. L’any passat va ésser una mica endogàmica perquè fèiem una sessió cada quinze dies amb la majoria d’ac- tors d’Els Pastorets. Enguany hi incorporem actors professionals; com ara en Joan Faneca, la maqui- lladora Laura Pont, la Carme González, Jordi Domè- nech… per al joc creatiu. En fi eines parateatrals de formació. La gent que va venint és molt diferent. La idea que volem inculcar és aquesta: “vols fer tea- tre?; doncs aquí tens eines per implicar-te a la dis- ciplina del grup”. Un curs que es paga i que obliga a qui s’hi apunta a venir. Ens movem en el marc d’un horitzó a llarg termini. El que m’agradaria és agafar la fórmula que he vist a l’Ateneu Parroquial de Sant Pere Apòstol, de Barcelona; una entitat que dispo-

sa de diferents grups teatrals. El grup dels grans, GESPA, aplega 120 persones que representen una mitjana de quatre o cinc produccions anuals, la qual cosa fa que el centre tingui un programa teatral de setembre a juny i que disposa d’un públic edicte que sap que té una programació completa tota la tempo- rada. A Sant Just caldria intentar fer una cosa sem- blant, fer com una xarxa amb els ateneus o grups teatrals més pròxims: Sant Joan Despí, Cornellà… completant la formació cultural i humanística.»

Per a anar tancant l’article potser les paraules es- perançades i esperançadores del savi Ramon B. Ivars ens ajudaran. Per a ell és claríssim que el teatre va néixer per no morir mai, que forma part del bagatge humà i especialment quan troba espais acollidors que l’agombolen i se l’estimen com és el cas del nostre Ateneu. Ell ho expressava així quan li preguntaven pel futur del teatre: «El teatre és im- mortal. Passarà moments bons i moments dolents. Sempre que hi hagi una persona que pensi una cosa, una altra que pensi el contrari, i un que s’ho mira, ja hi ha teatre.»

Amb el punt crític que ens caracteritza i ens fa avançar:

«Ara, penso que el teatre català està massa institu- cionalitzat. És una cosa sibil·lina. Disposem del Te- atre Nacional, el Lliure, el Mercat de les Flors, però hi ha una sèrie de sales que estan subvencionades. Llavors des del moment que tens un ajut públic, que no disposes de diners per ésser privat, vulguis o no, has de servir al senyor que t’ha donat la subvenció.» Pensem-hi, potser dona per a un guió.

Si en voleu saber més…

• Pepeta Ribas, <http://teatremusical.cat/especta– cle/la-volta-al-mon-en-patinet>

• Aurèlia Borralleras, probablement fi la o germa- na de Joaquim Borralleras un intel·lectual recone- gut que presidí l’Ateneu Barcelonès i formà part de la Junta de Museus de la Generalitat de Catalunya.

<https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0011513. xml>

• Anna Peris, actriu de cert renom que s’exilià i tro- bem l’any 1937 a Mèxic actuant amb l’ACAD (Agru- pació Catalana d’Art Dramàtic) <https://core.ac.uk/ download/pdf/39081386.pdf>

• Elvira Victoriano i Aragonès, més coneguda amb el nom artístic d’Elvira Jofre (Barcelona 1910 – 3 setembre 1998^[1]), va ésser una actriu catalana de teatre. També va fer doblatge. <https://ca.wikipe- dia.org/wiki/Elvira_Jofre>

• Elvira Coma, actriu coneguda en els cercles barce- lonins i ateneus.

• Filomena Suriñach (tiple), <https://ca.wikipedia. org/wiki/Filomena_Suri%C3%B1ach>

• Empar Martí (tiple còmica)

• Enriqueta Mas (característica)

• Antoni Biarnès (tenor), <https://books.google.es/ books?id=1QGCI1_7YR8C&pg=PA39&lpg=PA39&d- q=antoni+biarn%C3%A8s+tiple&sour ce=- bl&ots=pgLAAzL ycs&sig=A CfU3U0u4ZxSD- NkYYbCw6xYWkw3srZZxcQ&hl=c a&sa=X& – ved=2ahUKEwjkiZH7sOzkAhWSkhQKHYcIDdk- Q6AEwAnoECAkQAQ#v=onepage&q=antoni%20 biarn%C3%A8s%20tiple&f=false>

• Manuel Rubio (tenor còmic)

• Julià Vivas (mestre director)

• Sofia Vergé (tiple), <https://books.google.es/ books?id=kpKGZSqEMCgC&pg=PA85&dq=Sofia+- verg%C3%A9&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiBkK- LQsezkAhVk1AKHRpKAQQQ6AEIKDAA#v=onepa- ge&q=Sofia%20 erg%C3%A9&f=false>

• Jesús Royo (tenor còmic), <https://books.go- ogle.es/books?id=1QGCI1_7YR8C&pg=PA40&d- q=Jes%C3%BAs+Royo+cantant&hl=ca&sa=X&- ved=0ahUKEwjrnLrusezkAhWKAWMBHQt2C- 74Q6AEIKzAA#v=onepage&q=Jes%C3%BAs%20 Royo%20cantant&f=false>

• Leonor Esteve (característica), <https://books. google.es/books?id=AYseAAAAMAAJ&q=Leo- nor+Esteve+cantante&dq=Leonor+Esteve+cantan- te&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi-756SsuzkAhV- Z5eAKHWwOCVoQ6AEIMjAB>

• Víctor Mora i Alzinelles, <https://ca.wikipedia.org/ wiki/V%C3%ADctor_Mora_i_Alzinelles

• Marian Amat, <https://ca.wikipedia.org/wiki/Ma- rian_Amat_i_Carb%C3%B3>

• <https://laraconera.blogspot.com/2011/03/

dones-de-teatre-apunt-sobre-actrius-del. html>; <https://ca.wikipedia.org/wiki/Noel_ Claras%C3%B3_i_Serrat#Obres>

• Mayka Dueñas, <http://www.santjust.org/justea– tre/ladesvernada/historiac.htm>

• Ricard Salvat, <https://ca.wikipedia.org/wiki/Ri- card_Salvat_i_Ferr%C3%A9>

• Tesi doctoral: El Teatre d’Adrià Gual (1891-1902), Carles Batlle i Jordà, <https://ddd.uab.cat/pub/ tesis/2010/tdx-0719110-115323/TCBJ6de7.pdf>

• Ramon Ivars, <https://academiadelasartesesce- nicas.es/ramon-ivars/> <https://desverncultura. wordpress.com/2017/03/21/conversa-amb-ra- mon-ivars-director-escenograf-i-dissenya- dor-de-vestuari/>

<www.raco.cat/index.php/assaigteatre/article/vi– ewFile/145787/249041>

• Espai de dansa Marta Roig, <https://espaidedan- samartaroig.com/lestudi/>

• Ferran Rañé, <https://es.wikipedia.org/wiki/Fer- ran_Ra%C3%B1%C3%A9>

• Alfred Badia, <http://www.alfredbadia.net/Bio– grafia.html

• Arnau Cònsul Porredon, <https://www.facebook. com/arnau.consulporredon>

5.1.5 Breu història de Xibeques

Marta Malaret i Julià⁴⁰

Durant més d’una dècada, el poble de Sant Just va poder gaudir del talent, la creativitat, la gosadia i la innovació de les propostes d’un grup de joves que es van fer anomenar Xibeques Grup de Gresca i Ani- mació.

Érem uns quants que cantàvem a l’Orfeó Enric Morera i que, juntament amb alguns monitors de l’esplai Ara Mateix, animàvem la Festa del Cantaire amb xous molt divertits. Eren temps d’entusiasme, sortíem de la foscor del franquisme i hi havia molt potencial per expressar i reivindicar.

De mica en mica, el grup es va anar consolidant i les ganes de fer teatre i gresca també. Va ésser així com, després de fer algunes intervencions esporà- diques en els primers Sant Just al Carrer de les Fes- tes de Tardor, l’any 1977 es va mostrar per prime- ra vegada com a grup Xibeques amb el seu primer espectacle: Sant Just per un Forat, un espectacle de guinyol on els titelles eren personatges carismàtics del poble d’aquella època. L’espectacle va tenir molt èxit i el nom de Xibeques ja va començar a tenir un signifi at que identifi ava la creativitat i la gresca amb un grup de joves del poble molt peculiars.

Tal com recorda el Santi Solano en l’entrevista que li va fer en Pere Font per a aquesta Miscel·lània, ens vam fer nostre l’Ateneu:

«Fórem una secció de l’Ateneu. Teníem un petit lo- cal (on ara hi ha l’Escola de Música). Funcionàvem sense president perquè no ens feia falta, ja que el col·lectiu assumia totes les funcions organitzatives. Tot bastant anarco. Bé, sí que hi havia tresorer, jo mateix en vaig ésser una temporada. Ens reuníem al local per fer els decorats […]. Sortíem al carrer. La nostra filosofi era fer teatre per a tothom i arreu. El nostre espectacle era transversal total, fins i tot espectacles per a la mainada. Ens ho passàvem bé hi ho transmetíem a la gent. Sí, potser sí que vam revolucionar una mica l’entitat. L’Alfons Jansà, se- cretari i responsable de la seu de l’Ateneu, anava de bòlit amb nosaltres, amb la nostra manera d’ésser una mica anàrquica quant al funcionament.

Xibeques es va atrevir amb tot: els seus espectacles i propostes tocaven tots els formats. En general van ésser espectacles dirigits a tots els públics i sem- pre omplíem a rebentar la Sala Gran de l’Ateneu, els carrers, les places o les escoles quan presentàvem una nova proposta. Els personatges dels nostres

espectacles s’apoderaven de balcons, terrasses, terrats, campanars, entre d’altres. Creàvem expec- tació perquè sempre sorpreníem d’una manera o altra, érem molt provocadors!

Tots els espectacles van ésser de creació pròpia i col·lectiva, entre tots escrivíem els arguments i elaboràvem els decorats, els attrezzos, el vestuari,

etc. L’entusiasme que vivíem ens portava a no limitar-nos, fèiem espectacles a la carta: cercaviles, pregons, espectacles teatrals, correfocs, cabarets, revistes, festes de Carnestoltes, catifes de flo s, enlairades de globus o espectacles nocturns de gran format.

Vam ésser un grup que animava molt el poble però els nostres espectacles com Garigots o Picasso, un retrat intermitent van tenir molt ressò i els vam dur per diferents indrets. La nostra manera de fer tan peculiar ens va portar a fer col·laboracions amb la desconeguda, en aquell moment, Fura dels Baus, amb qui vam fer un cercavila abans de l’espectacle Aisatnaf i un altre per la Tamborinada de Barcelo- na del mateix any (1977) i també amb el grup d’èxit Comediants, que ens van proposar participar en la seva pel·lícula Karnabal (1985). De fet, alguns dels seus membres venien a veure les nostres noves creacions per saber quina una de nova havien fet els Xibeques!

En alguns espectacles demanàvem col·laboració

tant per temes tècnics o artístics com per sumar actors i actrius. Per exemple, amb l’espectacle Ga- rigots vam implicar els nens de les escoles amb els seus dibuixos i per al Picasso, un retrat intermitent vam rebre ajuda del Carrau Blau per elaborar de- corats i màscares. No puc deixar d’esmentar que, a partir del 1983, en Miquel Bardisa va fer una gran tasca dissenyant personatges, vestuaris, màscares i decorats de totes les nostres propostes.

Molta gent encara recorda els famosos Divendres Màgics sota el roure de l’Ateneu quan ens vam atre- vir a fer uns innovadors cabarets i revistes. La Mar- ta Roig ens ajudava en les coreografies En aquell temps teníem un director a qui anomenàvem Senyu, que era en Joan Faneca. La seva feina va ésser clau

per als Divendres, ja que va elaborar la majoria dels guions, sobretot, els darrers. Quanta paciència va tenir amb nosaltres!»

El Santi, en la citada entrevista, esmenta amb entu- siasme aquests divendres:

«Els divendres màgics, que penso que s’haurien de recuperar, fou una experiència on participaven tots els qui estaven a l’Orfeó, més Xibeques; amics, ami- gues i coneguts que s’hi anaven apuntant. Durant quatre divendres de juliol solíem fer quatre espec- tacles de cabaret amb ambientació diferent. Paríem el guió, repartíem papers, assajàvem, creàvem i muntàvem els decorats. Tot fet durant una setma- na! I a la següent ho canviàvem tot. Eren muntatges exprés. Tot ens ho fèiem nosaltres. Coreografia amb la col·laboració de Marta Roig; la direcció teatral d’en Faneca i la música de l’inoblidable Josep Maria Domingo. Molts col·laboradors. El grup era una pas- sada!!! Els guions, fantàstics: un cabaret de l’època de la República, un cabaret de la por, un musical del Paral·lel… plegàvem dels assajos a la una o les dues de la matinada i tots teníem la nostra feina l’ende- mà, obligacions familiars, etcètera, però hi havia

empenta, hi havia ganes de fer coses noves, hi havia

xispa!!!»

De vegades els records queden una mica alterats! De fet només va ésser un sol any que vam fer tres Divendres màgics seguits. Eren una feinada! I la música no és que la fes el Josep Maria Domingo, sinó que ens passàvem hores i hores buscant música i gravant-la en el seu petit estudi. Era tant perfeccionista, que no podíem sortir fins que ell ho veiés ben rodó.

Les col·laboracions sempre van ésser puntals per a poder portar a terme les nostres idees que, de vegades, semblaven molt agosarades. Sovint cridà- vem el Toni Simó quan no ens en sortíem amb algun tema tècnic. Recordo especialment els problemes que ens va portar aguantar el decorat de fons que anava apareixent en l’espectacle Sant Just per un forat. Era un gran rotlle de paper d’embalar on hi havia pintats, amb les nostres mans i amb tot de de- talls, els carrers, places i llocs de Sant Just per on anava passant el personatge principal. Pesava un munt!

Espectacle Picasso de les Festes de Tardor 1981 a la Sala Gran de l’Ateneu (autor desconegut, col·lecció de Marta Malaret)

En l’espectacle nocturn de gran format que vam fer a la Prebetong en ruïnes (antiga fàbrica de for- migó) i que actualment només hi queda la piràmi- de distribuïdora de sorra (Centre Cívic Salvador Espriu), vam demanar la col·laboració als joves del Barri Sud, a músics amics, a tècnics de llum i so, i diferents empresaris ens van deixar uns animals molt especials: excavadora, toro mecànic, grua de cistella, màquines polidores, màquina de jugar al millón, i una moto, entre d’altres. Tot, per fer l’es- pectacle de major envergadura que va fer Xibeques que, després de transformar l’espai amb efectes de llum, so, pirotècnia i les interpretacions d’uns per- sonatges extravagants, seguia amb un correfocs molt peculiar guiat per personatges que represen- taven els elements naturals —terra, aigua i aire—, i acabava amb un concert en directe. Vam arribar a ésser més de quaranta actuant alhora.

Els darrers anys, els espectacles van prendre un caire més conceptual i visual. La pirotècnia i els seus efectes ens van fascinar i la utilitzàvem. El 1984, arran d’una proposta de Casa Forés, vam in- corporar-hi els globus de paper. Aquests nous es- pectacles ens van portar a participar a la Fira de Tàrrega i a fer bolos arreu de Catalunya i fins i tot

vam actuar a Madrid col·laborant amb una acció de l’artista Perejaume. En aquests últims anys Xibe- ques es va professionalitzar, cobrava un caixet per les seves actuacions i anava fent bolos. Ja només en quedàvem tres del grup que vam arribar a ser: el Quique Baucells, el Toni Puig i jo. Per fer les enlaira- des i els espectacles que creàvem, demanàvem la participació dels exxibequers o d’amics.

La història de Xibeques va omplir uns quants anys de la vida del poble. Van ésser deu anys molt intensos on va passar un munt de gent, potser un centenar o més! El nucli que vam estar més anys plegats i que vam protagonitzar els espectacles i actuacions més emblemàtiques, encara avui recordem moments que no oblidarem mai. Aleshores teníem al voltant de vint anys i uns quants vivíem repartits en quatre pisos de Sant Just on compartíem la nostra manera de viure i de divertir-nos. No ens amagàvem de res i en les nostres representacions ens mostràvem tal com érem i pensàvem. Hi va haver moments en què pel poble corrien comentaris que érem una colla d’homosexuals i drogoaddictes. Però el que passa- va era que nosaltres ja expressàvem sense taps el que ja era una realitat: els temps estaven canviant i hi havia una eufòria per la llibertat d’expressar tot

allò que havia estat tants anys reprimit. Van ésser uns anys meravellosos!

Però tal com diu el Santi «La metxa es va anar apa- gant. Alguns es van cansar. Calia molta dedicació, moltes hores al marge de la feina professional de cadascú. Amb tot, arribàrem a actuar durant dotze o quinze anys de manera altruista amb voluntat i dedicació.»

Entre els començaments i els finals potser sí que van passar dotze anys i alguns de nosaltres, de la mateixa manera que ho van fer gent de teatre que ens va precedir a l’Ateneu, vam arribar a una certa

professionalització. El primer va ésser el Pep Gran- de, que va arribar a ballar a l’Scala de Barcelona. La Judith Cobeña va fer d’actriu a la Companyia de dansa L’All, dirigida pel Quim Lecina. El Toni Puig i jo vam actuar durant un temps en la Companyia de Teatre Infantil Arca. I jo vaig fer al salt a la Compa- nyia de Teatre Cruel·la de Vil de Barcelona on vaig estar cinc anys fins que es va dissoldre. L’únic que a hores d’ara d’una manera amateur encara puja els escenaris és el Santi Solano que participa en Els Pastorets.

L’any 1992, per celebrar el 75 anys de l’Ateneu, ens vam retrobar per fer un muntatge en vídeo i ani- mar el sopar que es va fer a la Sala Gran. Va ésser la darrera vegada que Xibeques va actuar. Cal dir que hi ha hagut l’intent de tornar-hi amb motiu del Centenari de l’Ateneu però, malauradament, no s’ha aconseguit.

Vídeo Produccions Vern va gravar moltes de les nostres accions i espectacles. Hi ha un DVD, de dues hores de durada, que en reuneix un bon recull.

Per ser l’única membre de Xibeques que va estar des dels seus inicis fins als seus finals soc la guardiana del seu arxiu fotogràfic i documental. És per això he pogut elaborar una llista dels espectacles o accions

més emblemàtiques que vam fer i que podeu llegir a continuació.

Amb la següent llista dels espectacles de Xibeques acabo aquest escrit que m’ha donat l’oportunitat d’endinsar-me en el record d’una de les experiències més intenses viscudes. Gràcies Xibeques!

IMATGE 69: Diada de Sant Jordi de 1982. Catifa

de flo s al rentapeus de la plaça Verdaguer. Costi Rubio, Xavi Puig, Toni Montorio, Carme Malaret (mig tapada), Núria Poll, Santi Solano, Rosa Falguera (dreta), a l’altra fila Santi Nadal, Rosalia, Toni Puig, Marta Malaret. A primer terme Rosa Candial i Pep Grande, estirat (autor desconegut, col·lecció de Marta Malaret)

1977

Sant Just per un forat. Espectacle de guinyol. Sant Just al Carrer

1979

Aisatnaf. Espectacle infantil. Diada de Sant Jordi a Can Ginestar

Garigots. Espectacle infantil. Sala Gran de l’Ateneu. Festes de Tardor

1980

La Família Puigfregat i L’Autobús. Diada de Sant Jordi

Cabaret, Cabaret del Terror i Cabaret anys 40. Di- vendres màgics sota el roure de l’Ateneu

Angelets Pregó de les Festes de Tardor

1981

Cabaret de barris baixos i La horchatera se retrata. Divendres màgics sota el roure de l’Ateneu

Picasso, un retrat Intermitent. Festes de Tardor. Sala Gran de l’Ateneu

1982

Festa de Carnestoltes. Sala Gran Ateneu

Catifa de flo s al Rentapeus. Diada de Sant Jordi Figues, estels i romesco. Divendres màgics sota el roure de l’Ateneu i Festes de Tardor a la Sala Gran de l’Ateneu

1983

Festa de Carnestoltes. Sala Gran de l’Ateneu Cercavila Safari en el marc de la 3a Acampada ur- bana

Correfoc dels 7 Pecats Capitals. Festes de Tardor

1984

Festa de Carnestoltes. Sala Gran de l’Ateneu Enlairada de globus gegants. Diada del Llibre Enlairada amb Perejaume. Encuentro en Chamar- tín (Madrid)

Enlairada diürna a l’Escola Canigó

Enlairada diürna i Enlairada nocturna. Fira de Tàr- rega

L’Arengada com més seca més salada. Divendres màgics sota el roure de l’Ateneu

Espectacle nocturn a la Prebetong i Correfocs. Festes de Tardor

1985

Festa de Carnestoltes. Sala Gran de l’Ateneu

BN2 Enlairada nocturna. Plaça Maragall

1986

Festa de Carnestoltes. Sala Gran de l’Ateneu Enlairada diürna. Tamborinada Barcelona Enlairada nocturna. Festa Major d’Esplugues 1987

Festa de Carnestoltes. Sala Gran de l’Ateneu

1992

Participació en la celebració del 75 aniversari de l’Ateneu

5.1.6. Tramoistes. Un equip d’amics

Josep Quintana i Cortès

El teatre és fantasia, reproducció de la realitat. Un espai eteri.

Els autors teatrals situen l’acció en llocs diversos: cases, palaus, esglésies, jardins, fornals, presons, hostals… Per això cal una representació que ens transporti a aquests llocs: els decorats. L’esceno- grafia és un art. La representació d’aquests llocs és complexa i la perspectiva hi té un paper determi- nant. Cal emmarcar tota l’acció en un espai concret: normalment un escenari.

Situem-nos en una acció repetida cada dia: una re- presentació teatral, en aquest cas a l’Ateneu Sant- justenc.

Un cop el grup escènic ha triat l’obra cal preparar tots els detalls de la posada en escena. Segons la temàtica caldrà escollir els decorats. Alguna obra ja té l’escenografia pròpia; en altres depèn del que marqui la direcció.

Ja hem visitat el taller on es realitzen els decorats

per poder triar i llogar les peces: telons de fons, ca- metes, fòrums, bambolines i tot el mobiliari adient i peces de complement. Però cal tenir en compte que l’acció del segon acte, per exemple, se situa en un espai del tot diferent del primer i que el tercer pot tornar a l’espai primer. No oblidem un altre aspecte important: la il·luminació.

Tot això ens porta a parlar de l’equip que farà pos- sible que aquell escenari es transformi en l’ambient desitjat i que situï l’espectador, anímicament, fora de la realitat. Les persones que integren aquest equip són conegudes amb el nom de tramoistes. Verita- bles artistes en el domini del martell i de les tatxes, les barres i les perpalines que subjecten aquells plecs de paper pintat transformat en espais reals a la imaginació dels espectadors.

Quan recordes alguns moments més destacats dels grups teatrals de l’Ateneu et ve a la memòria com ho vivies de petit o adolescent acompanyant els teus familiars tramoistes, fins que un dia ja en formes part amb el pare, l’avi, l’oncle i els seus companys. Un equip d’amics que gaudeixen passant unes ho-

res per a preparar una il·lusió, un escenari màgic on veuràs actuar la mare, la germana, la tia i un grapat d’actors amics fent realitat una història escrita, en- tre moltes altres, per un autor teatral local.

Un dia els tramoistes acorden la data per a fer la seva sortida anyal i preparen un cap de setmana ri- tual al monestir de Montserrat. Els preparatius són tan intensos que semblen una expedició a qui sap on. És el seu cap de setmana guanyat durant l’any. Són, som, il·lusionistes, part de la faràndula teatral, gent que crea espais efímers per a històries huma- nes i gaudi dels espectadors. En aquestes ocasions el grup s’engruixia amb un bon grapat d’amics.

Només cal l’ordre: teló amunt!

Amb els anys, una bona colla d’aquests tramoistes s’han dedicat a muntar escenaris en espais side- rals, aprofitant postes de sol i nuvolades. Recordem, entre molts altres: Pepet Bofi l, Pere Bosch, Arca- di Cortès, Josep M. Delgado, Jaume Gelabert, Joan Quintana, Just Vidal, Vidal Vidal i Miquel Vivés.

5. 2. Escola de dansa de l’Ateneu

Judith Cobeña i Guàrdia i Francesc Blasco Urpinell

Són molts els nois i noies santjustenques que van descobrir un univers nou, la dansa clàssica i la dan- sa espanyola amb l’Assumpció Petit i en Fernando Lizúndia, dos primers ballarins del Liceu que als primers anys setanta van obrir acadèmia de ballet

—no pas de dansa— al carrer de Bonavista, just on hi havia hagut el celler de Can Vilagut i que ara és el TutuGuri. Allà s’hi feien classes amb música de pia- no en directe que tocaven alternativament la Rosa i la Maria Aguadé (de cal Ferrer), mentre nens i nenes aprenien a fer pliés o entrechats davant el mirall que anava de paret a paret. Cada any mostraven la feina feta a la Sala Gran de l’Ateneu amb una Gran Gala de

Ballet on venien convidades figu es de la dansa pro- fessional. Ells van ésser els pioners fins que a punt d’encetar els anys vuitanta, quan va aparèixer una nova proposta, una nova professional, la Marta Roig i Felip, que va iniciar un nou mestratge amb les se- ves classes de dansa gràcies a l’escola de l’Ateneu. Ella ens ho explicava en dues entrevistes. Una pri- mera feta per la Maria Quintana a La Vall de Verç el 1989,⁴¹ on trobem dades dels seus inicis al món de la dansa, refl xions a l’entorn de l’entrada a l’Ateneu i sobre la seva relació amb els alumnes.

A la introducció que feia la Maria a la capçalera s’hi pot llegir «La memòria és precisa quan recorda [la

Marta] el dia que en Xavier Puiggròs li va ensenyar l’Ateneu i li va presentar el president de l’entitat que en aquells moments era en Just Amigó.» Aquest re- cord era del 1973, així com el de les primeres alum- nes: Pepi Campreciós, Mònica Ramos, Mireia Ribera, Susanna Ruiz… una llista que s’allarga fins a divuit noms, amb un únic nen, en Joan Masip.

«A Sant Just ja existia una escola de ballet —diu la Maria— Sí. Però nosaltres com a secció de l’Ateneu teníem possibilitat d’arribar a més gent, era més popular, teníem les instal·lacions gratuïtes, això feia que el preu fos més assequible —i aprofito l’ocasió

per a dir que entre l’Asunción Petit i jo sempre hi ha hagut molt bona relació; és més, sempre que hem pogut ens hem ajudat. Cap al final de l’entrevista la Maria preguntava —Tens bones vibracions amb les teves alumnes? Sí, tenim la sort de viure en un po- ble. L’alumna la trobes a classe, al carrer, a la gran- ja, a comprar. Som veïns i això hi fa molt […]. També tinc la sort que a la majoria les he vistes créixer i fer-se grans, per això és fàcil crear lligams afectius. Elles es confien a mi i jo intento fer-los de germana gran.»

Programa de la Mostra 89 de l’Espai de Dansa Marta Roig feta el 17 de juny de 1989 a la Sala Municipal de l’Ateneu (AHA)

En la segona, que li van fer per a Ràdio Desvern l’any 1995⁴², afirm va el següent:

«L’escola de l’Ateneu va ajudar que l’obertura de l’escola de dansa tingués èxit, tant pel preu econò- mic que vam oferir com per la facilitat d’entrar-hi, en el sentit que les classes de dansa es feien da- vant per davant de la porta de l’escola. La intenció de les classes va ésser primordialment reeducar el cos fent atenció als peus, l’esquena, etc. La quota mensual era de 250 pessetes, després va ésser de 300 pessetes i la vam anar apujant fins potser les 650 pessetes […].

Respecte a la intenció de les alumnes, hi havia ne- nes que no volien ballar i a la Sala Gran s’entrete- nien més a les llotges que no pas a la classe. El ves- tuari que exigíem era el de la dansa clàssica: unes malles o leotards, un mallot i sabatilles de mitja punta. Cal dir que des d’aleshores ha canviat molt, ja que ara es va a peu descalç perquè no es fa clàs-

sica i, d’altra banda, es porta roba molt moderna i de colors. El boom de la dansa va venir amb l’adve- niment de pel·lícules i sèries com Fama, Flashdance i altres musicals. Això va anar bé i malament alhora, ja que va representar fer ampliacions per a després enfonsar-se tot. Va haver-hi cua per a matricular gent. Volien fer claqué, cantar, etc. ja que tot ho pin- ten fàcil sense ésser conscients que dues hores a la setmana no dona per a tant. L’Institut de Dansa i l’Institut del Teatre són els especialistes en aquesta formació i les escoles, per sota d’aquell nivell, ser- veixen per a iniciar.»

Cap a l’any 1985, la Marta va poder deixar la Sala de l’Ateneu i obrir un espai propi primer al carrer de Freixes i més tard al capdavall del carrer de Bonavista. Els finals de curs però els va continuar celebrant a la Sala Gran de l’Ateneu per a gaudi de familiars, amics i tots els santjustencs que estimen la dansa.

L’any 1995, a més de presentar l’evolució que anava produint-se en el món de la dansa, va saber intro- duir canvis a la mena de classes que es feien:

«Des de fa vuit o nou anys s’incorporen escenogra- fies de manera que en resulta un petit espectacle amb una història com a fil conductor. Un final de curs es comença a preparar a primers de març, inicialment per classes, nivells i edats amb tants balls per a cadascuna d’elles. S’inicia amb les core- ografies a partir del fil conductor, ja sigui musical o del guió. L’escola ha anat tendint cap a la dansa contemporània. Fins ara s’ha fet molt jazz i també se li ha dit jazz a tota mena d’espectacles, però ara mateix no està de moda. La gent torna a demanar dansa clàssica per moda però també pel convenci- ment que és la base. Es demana molt l’aeròbic, mal- grat que no en fem perquè no m’entusiasma. Els alumnes de l’escola són criatures de quatre a deu anys, altres de dotze a catorze i, cada vegada més, persones de setze a vint anys que volen començar. Entre els ballarins que són a l’escola des dels qua- tre anys i ara en tenen vint-i-dos o vint-i-tres hi ha la Mireia Domingo i altres quatre que estan a l’Institut del teatre com la Marta Domingo, la Clara Segura i dos més que són al departament de dansa. La pro- cedència dels alumnes és, bàsicament, de Sant Just però també d’Esplugues, Sant Feliu, Sant Vicenç, Sant Boi i Cornellà. Actualment la gent té les coses més clares respecte de què vol fer i el que demana a l’escola. Fa vint-i-cinc anys els pares no ho sabien malgrat que els joves d’entre quinze i vint anys sí que ho sabien.»

La Marta va morir aquest any quan la primavera

treia el nas, ja en feia més de deu que no exercia, però sempre va mantenir-se atenta a l’evolució del que havia estat l’espai on va poder créixer, des d’on compartia i ensenyava la màgia de la dansa. Ens ha deixat un llegat i una escola que encara avui dia és un referent dirigida ara per qui va ésser alumna seva, la Mireia Domingo i Quintana. I tot plegat on va néixer? A l’Ateneu.

Acabem aquest relat sobre la dansa amb la refl xió que, de vegades en la vida de les persones hi ha cer- cles que d’alguna manera es tanquen al convergir maneres de fer i pensar i de reciprocitat. El cas de la Marta Roig i de l’alumna Mireia Domingo potser n’és un, i ens plau d’explicar-lo.

La Mireia, després de passar més d’una quinzena d’anys a l’escola de la Marta, primer com a alum- na, després fent alguna suplència i posteriorment fent classe a la mainada, deixa l’estudi per raons laborals. I en un moment concret d’aquest període sense dansa s’adona que troba a faltar les classes

i l’estudi i que, d’altra banda, el que desitja és fer de professora més que no pas de ballarina. Hi ha quel- com de magnetisme en l’admiració de la Mireia per la Marta. L’atractiu que la Marta Roig ha generat en les classes i fora d’elles és gran perquè, per sobre la dansa, hi ha una projecció de carisma, filosofia de vida i idees clares alhora que inspiradores de tal manera que per a la Mireia és com una mena de germana gran.

A l’estiu de 2006, malgrat estar treballant fora de Catalunya, la Mireia es posa en contacte amb la Marta, en assabentar-se de la possibilitat que faci un traspàs de l’estudi. A partir d’aquí s’inicia un any d’una mena de tutela per part de la Marta sobre la gestió de l’estudi mentre ella en continua essent la directora. Munten plegades la mostra del fi de curs 2006-2007 i, finalmen , a partir de 2008 cedeix la gestió i direcció absoluta a la Mireia.

La mort de la Marta el març de 2019 fa plantejar a la Mireia un homenatge a la Marta amb motiu del Dia internacional de la dansa, el 29 d’abril, i pel Fes- tival del fi de curs 2018-2019. Durant el primer, la Mireia va adreçar unes paraules de reconeixement a la persona i obra de la Marta i durant el primer dia de fi de curs va repetir una coreografia creada per la Marta amb música de Nina Simone amb anti- gues companyes de l’estudi, com Georgina Corberó, Sílvia Méndez, Patricia Llinares, Laia Coma, Mar Vi- zoso i ella mateixa, entre altres. En el programa de mà dels dos dies del fi de curs va incloure un escrit seu sobre la Marta, del qual extraiem les frases se- güents:

«Marta… has marxat, però sé que allà on ets, tard o d’hora ens trobarem i ballarem!

vull dir-te… gràcies!

per ésser la meva inspiració des de ben petita, vaig aprendre el millor de tu i ho vaig fer meu. Gràcies!

per fer-me estimar i respectar la dansa tal com l’entenc […]

potser que la vida no sigui la festa que esperàvem, però mentre estiguem aquí: ballem!! […]

Avui les alumnes de l’estudi i les professores balla- rem amb tu i per a tu.

Juny 2019.»

5. 3. Dansa i ball popular. Els esbarts

Francesc Blasco Urpinell

5. 1. 1. Esbart de les Escoles Núria, un precedent dels esbarts a Sant Just⁴²

L’esbart de les escoles Núria és un punt de referèn- cia obligat, malgrat que hi ha el testimoni d’Antoni Malaret i Amigó (1917), alumne de la primera Esco- la de l’Ateneu al carrer de Montserrat, que afirm ⁴⁴ que a l’Escola ja van ballar: «Recordo la secció de teatre i la de l’esbart dansaire inspirat en la línia Llongueras⁴⁵ amb la Cinta Amigó i Font (1909).» L’esbart de les Escoles Parroquials Núria va quedar testimoniat gràfi ament per a la història de Sant Just amb les fotos aparegudes a L’Abans. Sant Just Desvern (op. cit.). Allà, a les pàgina 216 hom pot veu- re Rosa Climent (1940), Caterina Crespo Carvajal (1945) i Immaculada Malaret Julià (1947) i a la pà-

gina següent Rosa Crusellas Prat (1945), Caterina Crespo (1945), Núria Jiménez Huertas (1943), Joan Camats Aznàrez, Ricard Segura Romero (1943), Mi- quel Vives Cortès, Miquel Nevado Cañamero i Josep

M. Rusiñol Petit (1946), acompanyats del professor Joan Nicolau, el primer que va tenir l’esbart. També van ballar-hi Rosa Ribas, Magdalena Crespo (1941), Teresa Bosch, Montserrat Busquets, Maria Quintana Cortès (1944), Dolors Martí Berga, Joaquim Carbo- nell Calders (1943), Jordi (1943) i Núria Roger, Fran- cesc Obiols Bou (1946) i Jordi Figueras Piñol (1944). El segon professor que va tenir l’esbart va ésser Alfons Martinell.

Entre els balls que es recorden hi ha el ball pla d’Ali- nyà, el ball de gitanes, ball d’en Pere Gallerí, el ball de rentadores i el ball francès.⁴⁶ D’aquest darrer hi

ha dues imatges de la parella formada per Núria Roger i Francesc Obiols, aleshores dels balladors més joves, actuant el 1957 en dos esdeveniments que eren uns clàssics dins el calendari anual a Sant Just Desvern. Ens referim a la festa de la vellesa que organitzava la Caixa de Pensions per a la Velle- sa i d’Estalvis (escrit en rigorós castellà) i la festa de fi de curs de les Escoles Núria. D’aquesta darrera és la foto que es presenta, tot i que s’ha retallat la part superior de l’original on es podia veure el ge- neralísimo sobre un fons de la bandera espanyola. Havien passat només divuit anys de l’acabament de la guerra i aquesta era una escenografia obligada La Rosa Crusellas recorda que en acabar els as- saigs no els deixaven marxar plegats, nois i noies, cap a casa. Un altre tret, en aquest cas moralista, de l’època.

5. 1. 2. Esbart Sant Just de l’Ateneu (1980-2005)⁴⁷

L’Esbart Sant Just de l’Ateneu de la primera època s’estrena oficialment el 3 de maig de 1980 i va es- tar actiu al llarg de vint-i-cinc anys. Al complir-se els deu anys de l’Esbart aquest tenia entre vuitanta i noranta dansaires fruit d’una renovació i alternança que ja acumulava el pas d’un total de més de dos- cents cinquanta dansaires.

El seu promotor i ànima durant bona part dels anys de la seva existència, en Francesc Melià i Segarra, explica detalls i sentiments a l’entorn de la seva creació i activitat més rellevant a través de dues en- trevistes. D’una banda l’apareguda el juny de 1990 a La Vall de Verç feta per la Sílvia Tarrada i de l’altra la feta per l’equip d’en Pere Font i transcrita per ell mateix el novembre de 2016. En aquesta darrera en Melià diu:

«L’any 1979 em vaig reunir amb la presidenta de l’Ateneu Francesca Cortes i el secretari Alfons Jan- sà, acompanyat de la meva dona, la Carme Zarroca, i els vaig dir —Venim per fundar l’esbart. Com aquell qui diu, tota la vida havíem ballat, ja que ho fèiem des dels vuit anys amb l’Esbart Català de Dansaires i l’Esbart Sant Jordi del Foment Martinenc. A Sant Just només existia la llunyana referència de l’esbart de les Escoles Núria. Vam anar al local del carrer de Bonavista per a veure si quedava algun vestit apro- fitable però no hi havia res de res. Aleshores, amb

la Carme, la meva dona, plantegem com engegar-lo i ens animem a fer una crida en part aprofitant l’au- toescola que tenim al carrer Sadet. D’aquesta ma- nera vam establir contactes amb mares i pares del barri i el 3 de maig de 1980 estrenem l’Esbart amb cos de dansa, més grup juvenil i grup infantil.

Fou una època a la qual serà difícil tornar, ja que van ésser moments de gran activitat a la vida associa- tiva. L’Ateneu en concret funcionava molt bé, ja que les Festes de Tardor l’havien revitalitzat. Per tant, ho vam poder fer de manera relativament fàcil. Això no obstant, al llarg d’aquest període de vint-i-cinc anys, la societat en general va anar evolucionant a un ritme diferent de com evolucionen les tècniques i va arribar un moment que al jovent això d’anar a un esbart ja no li resulta atractiu. D’altra banda els pa- pes i les mames prefereixen que facin classes d’or- dinador o bàsquet. Amb aquesta dinàmica arriba un moment en què el grup de petits no l’omplim. Férem proselitisme anant pels col·legis Canigó, Montserrat i Escola alemanya, en un intent de captar nens. Tam- bé vam organitzar activitats infantils els diumenges perquè vinguessin. Ho vam intentar tot, però el cert és que l’esbart es va extingir per manca de relleu dels dansaires. Va arribar un moment en què es va haver de tancar.

Foren dues dècades i mitja amb moltes represen- tacions, tant a casa com en viatges arreu. Puc dir amb orgull que aconseguírem un nivell artístic im- portant i que el grup assolí bona anomenada, però arriba un moment que tot s’acaba […]. La dissolució de l’Esbart va ésser sens dubte un fracàs. Qualsevol secció que plega és un fracàs col·lectiu. Mirant en- rere, però, s’han d’admetre les circumstàncies del perquè, això és, la falta del relleu de la canalla que progressen fins a arribar al cos central de dansa. Si no hi ha planter, no es pot tirar endavant. L’exem- ple positiu ens el demostren l’Esbart de Rubí o el de Sant Cugat, entre altres exemples igualment ad- mirables. M’agradaria que coneguéssiu l’escola de dansa de Rubí, que és on s’haurien d’emmirallar tots els esbarts. A Sant Just, com es diu sovint d’altres activitats i actes, el problema és la proximitat amb Barcelona. Si no tens un teixit associatiu que està ben arrelat o proper al lloc o l’espai on s’està fent, és molt difícil prosperar. Si no tens un planter que vagi pujant, és molt difícil tirar endavant. També us diria que malauradament a Barcelona els esbarts

cada cop estan pitjor. On perviuen? A comunitats on encara tenen l’arrel de poble i el sentiment de pertinença. Fracàs? Sí, nostre, perquè no vam saber trobar la fórmula per continuar […]. A l’hora de re- cordar els noms dels que formaren part de l’esbart puc esmentar-ne alguns a costa de deixar-me’n d’altres, tot i que encara m’és més difícil recordar els cognoms. Estigueren al grup la Consol Petit i el Jeroni Zapata del carrer de la Sala, la Matilde Puig amb el seu marit Rossend i el fill, el Jordi Puig, el Jordi Campos i la Magdalena. Del barri sud hi participava molta gent que havíem captat donada la proximitat de l’Autoescola. Recordo Nuñez, Flo- tats, Ángeles i Ramon, Hermínia i Rafel, entre molts altres. Han passat molts anys, però encara avui un parell de cops l’any ens retrobem a sopar aquí a l’Ateneu passant una estona agradable.»

Dos fets rellevants s’esmenten a l’entrevista de 1990. La celebració del desè aniversari en va ésser un, al qual van participar com a convidats el folklo- rista Isidre Rubió (de l’Esbart de Rubí) amb una con- ferència i la cap de Difusió Cultural de la Generalitat Gemma Armengol. El segon va ésser el conflict

intern que es va generar entre els dansaires més antics i els nous que la junta va gestionar reestruc- turant l’Esbart, fet que va comportar alguna baixa d’entre el grup inicial de 1979.

L’apartat dels viatges és un punt que es desgrana a les dues entrevistes esmentades. En els deu pri- mers anys de l’Esbart es van fer desplaçaments que progressivament van ampliar les distàncies. Un punt important relacionat amb l’inici dels viatges és el fet que bona part dels integrants del grup són fi ls d’immigrants. A l’entrevista de 1990 Melià diu:

«Va arribar el moment que pensàvem que estàvem prou preparats per poder sortir fora I obrir-nos una mica. Vam començar de mica en mica. De primer a Castelló, després, una mica motivats pel que parlà- vem abans, que la majoria dels dansaires són fi ls d’emigrants extremenys, doncs vam anar a Castue- ra (Extremadura). Així fins a l’any 1987, que ens va sortir l’actuació a Israel.»

Amb l’objectiu d’ésser fidels i concisos en aquesta relació de viatges Francesc Melià ha facilitat, en el moment d’elaborar aquesta ressenya, la llista se- güent:

Quatre balls diferents durant l’actuació del primer Esbart Sant Just de l’Ateneu en una mateixa data de 1988, probable- ment al Vallès, on es pot veure la varietat de vestuari que disposaven (autor desconegut, col·lecció de la família Flotats)

I ha remarcat, amb relació al Bolero:

«L’Esbart Ciutat Comtal de Barcelona al llarg de l’evolució del nostre esbart ens va anar aportant una nova línia i estil que ens apropava més a una dansa més viva i que donava més espectacle a dalt de l’escenari. Tot això gràcies el seu director Llu- ís Calduch que creava les seves coreografies que ajuntaven tradició i modernitat. Director que va és- ser l’artífex del treball coreogràfic de la dansa del Bolero de Torreblanca. Aquest va ésser un projecte molt important, ja que també hi va haver la instru- mentació del músic veí d’Esplugues Marcel Casellas. En definiti a va aglutinar l’esforç dels quatre esbarts que estàvem al voltant del Parc de Torreblanca—el d’Esplugues, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobre- gat i Sant Just—, dels quatre ajuntaments i de tota la gent dels quatre pobles que van ballar i que van fer realitat el projecte. Va ésser la recuperació d’una tradició festiva que s’havia celebrat al Parc de Tor- reblanca pels volts de Santa Anna, al mes de juliol.» I de nou en l’entrevista de 2016: «En relació amb els viatges que vam fer, portant el nom de l’Ateneu pel món, el més rellevant i que més recordo per la llunyania i les circumstàncies que vam viure, va és- ser el de 1987 a Israel. Havíem viatjat a molts llocs d’Europa, a través d’Adifolk, on estàvem vinculats, concorríem a ballar als aplecs internacionals: Brus- sel·les, Suïssa. El viatge a Israel va ésser una impli- cació de l’Ateneu i l’Orfeó Enric Morera ens va aju- dar molt. Recordo que per recollir diners, a part de moltes rifes, vam fer un concert a la Sala Piquet al qual va venir la cantant Rosa Zaragoza. Un cop arri- bats a Israel va ésser difícil i dur, però profitós Ens va unir molt a tots perquè vam haver de conviure amb gent a casa seva, als quibuts, amb problemes reals per les amenaces de bomba. Patírem de tot el que us podeu imaginar. Aquest estar alerta cons- tantment va fer que el grup es compactés molt, tot- hom va tornar satisfet d’haver viscut l’experiència. Amb nosaltres va venir l’alcalde Lluís Segura i com a anècdota, el dia que marxàvem, camí de l’aeroport el conductor del bus volia secundar una vaga del sector i es va aturar a mig camí. Primerament amb bones paraules, després una mica desesperats, li vam haver de fer entendre que calia continuar. Pels pèls no vam perdre l’avió. Sens dubte que fou una de les fites de ’Esbart.

Un gran moment va ésser participar al programa

de TV3 “Dit i fet”, quan vam mobilitzar tot Sant Just que competia amb Olesa de Montserrat a la plaça de Maragall. Vam guanyar el premi econòmic. Re- cordo que un dels nois Malaret va dibuixar la xeme- neia de la Sanson, el discurs de la Palmira Badell o

quan demanaren un Seat 600 embolicat amb paper de diari i resulta que aparegué talment com ens el demanaven!»

Un altre punt que surt a les dues entrevistes és el relatiu a l’ajut i suport de l’Ateneu. A l’entrevista de 1990 hi ha una comprensió envers el fet que l’Ate- neu no tingui una subvenció directa per a l’Esbart i es veu com a suficient la cessió dels espais i els ajuts puntuals. A la de 2016 preguntat per si hi ha- via ajut per pagar les despeses del vestuari queda clar que s’ho van haver de manegar amb les prò- pies forces. «Ens ho havíem de fer tot nosaltres. Ens espavilàrem. Recordo com a casa nostra, al pis del carrer Sadet, després d’anar a comprar la roba amb la Matilde, l’Hermínia, l’Àngeles i el Nuñez a una botiga del Portal de l’Àngel, confegíem el vestuari dissabtes i diumenges tots plegats cosint, emprovant, etc., hi dinàvem i sopàvem. Recordo que els primers trajes els vam encarregar a un sastre de Terrassa que es deia Lluís Labòria, ben conegut de Sant Just, que ens feu uns vestits preciosos que no devia cobrar ni el cost de la feina, potser la roba a preu de fàbrica. Vull dir amb tot el que explico, que l’esforç calia que el féssim nosaltres. És clar que si en algun moment teníem un problema puntual anà- vem a la Junta central de l’Ateneu i els plantejàvem el possible ajut.»

El tema de la integració a l’Esbart i, consegüentment també a l’Ateneu, dels fi ls de persones nouvingu- des, formant el gruix majoritari inicial de l’Esbart, torna a sortir amb força a l’entrevista de 2016, afa- vorit per la presència del matrimoni d’en Francesc i la Carme al carrer de Sadet. «Els pares de la canalla que van venir a ballar eren d’Extremadura, posem per cas. Venien amb molta il·lusió, amb moltes ga- nes. Estàvem contents d’haver-los integrat, ja que era gent que no anava a l’Ateneu. Arriba un moment que aquell col·lectiu comparteix els orígens dels pares anant a les festes de les migas, per exemple, però després va a ballar a l’Esbart. Sí, és cert, vam incorporar gent nova a l’Ateneu i que amb els anys se’l van sentir seu.»

Tenim una referència de l’organització dels assaigs i les classes de l’Escola de Dansa per l’anunci que sortia al número de La Vall de Verç del setembre de 1991. Allà es llegeix que s’assajava els dimarts i dijous, en un horari ininterromput que anava des de les sis de la tarda fins tres quarts de dotze de la nit. Cada un d’aquest dies passaven seqüencial- ment per la sala del Cinquantenari els de l’escola de dansa de l’Esbart, els infantils i els juvenils amb una hora cadascun dels grups i, finalmen , el cos de

dansa de l’Esbart amb una hora i mitja.

Domènec i Laia Flotats, protagonistes d’aquest Es- bart de l’Ateneu, juntament amb en Francesc Melià, han aportat dades i impressions personals addicio- nals poc abans de tancar aquesta edició que com- pleten la història de l’Esbart.

«Els primers mestres vam ésser la Carme Zarroca d’infantils i juvenils i jo [F. Melià] del cos de dansa i al cap d’un any ja va entrar el Xavi i jo només feia de president mentre la Carme encara va estar potser un parell d’anys fins que va entrar la Neus […]. L’Es- bart Sant Jordi del Foment Martinenc de Barcelona ens va donar la mà de bon començament, ja que ens va deixar vestuari, partitures, músiques gravades i algunes vegades, al principi, ens reforçaven amb alguns dels seus dansaires. Quan es va dissoldre l’Esbart Sant Just es va fer la cessió de partitures i vestuari a l’Esbart Sant Jordi, ja que vàrem creure que era la millor manera de preservar i alhora donar servei a tot aquest material. De fet, d’aquesta relació va generar l’oportunitat que el Xavi i la Neus vinguessin a fer de mestres.»

Destaquen l’energia i experiència de la Neus i el

Xavi, que venien de l’Esbart Sant Jordi. Ells van aportar mètode i disciplina al grup de dansaires i també es van implicar en el disseny de tot el vestu- ari. En segon lloc van posar èmfasi en la forta impli- cació que hi havia de les famílies, fet que facilitava des dels desplaçaments que s’havien d’efectuar per a les actuacions, incloent el transport del vestuari, fins a la onfecció d’aquest vestuari.

Rememoren també els cicles anuals de la Roda d’Esbarts, que comportava unes sis actuacions a l’any addicionals a les actuacions mitjançant inter- canvi. Aquestes darreres són les que els van dur a un dels extrems de l’illa de Sicília (Trapani) i a Israel, entre altres llocs. D’aquest darrer país esmenten bona part de l’itinerari que va incloure Jerusalem, Tel Aviv, Pétah Tiqvà, Afula i Qiryat Xemonà i el fet que les actuacions van anar a càrrec dels grans (16 a 18 anys). L’equip complet de l’Esbart en aquest vi- atge va ésser d’unes vint-i-cinc persones, entre les quals hi havia l’alcalde de Sant Just, en Lluís Segu- ra i en Lluís Ramban —que va assumir la tasca de reporter gràfic— amb un pressupost total de prop d’un milió de pessetes.

Viatge a Israel de 1987. Lluís Ramban i Lluís Segura, aleshores alcalde de Sant Just a la ciutat de Safed –nord d’Israel– davant del rètol on s’enunciava: “Banda de Ball anomenada Sant Just, de 40 ballarins, actuarà el 17.08.1987 a les 20h” (autor desconegut, col·lecció de la família Flotats)

L’equip personal de les nenes dansaires —recorda la Laia— es componia de la xarxa de cabells, les mi- tenes, un davantal, una faldilla semblant a un viso [combinació], uns enagos-pantaló, espardenyes, una faixa per a quan havien de fer de nois i un mo- cador. La resta de la roba, transportada en grosses caixes de vímet folrades de tela, ja era vestuari propi de l’Esbart. Tots tres germans Flotats, Laia (1974), Carles (1978) i Marina (1980) van formar part de l’Esbart i recorden, entre altres, la compa- nya Aurora Taboada.

Tots tres no volen deixar d’agrair a totes les perso- nes, entitats i institucions que van fer possible i van mantenir aquest projecte. Esmentem tot seguit els membres de la junta dels últims quinze anys: Paco Higueras, Carmen Cutillas, Isabel Núñez, Tomás Núñez, Isabel Lirola, Ramon Roma, Ángeles Simón, Carmen Giner, Rafael Ros, Carolina Bagur, Gemma Ros i Hermínia Domènec, que va agafar el relleu de la presidència just després de la celebració del 24è

Aniversari i va ésser el cap visible pel 25è i va estar fins que ’Esbart va plegar.

Així mateix, volen tenir un record especial pels mestres Xavier Cebrian i Neus Cormand.

Dels viatges i altres activitats de l’Esbart n’hi ha un registre fotogràfic i en vídeo dipositat a l’arxiu de l’Ateneu gravat per Lluís Ramban –Vídeo Producci- ons Vern.

5. 1. 3. Esbart Sant Just de l’Ateneu (creat el 2017)⁴⁸

El nou esbart de l’Ateneu inicia els seus passos el setembre de 2017 amb l’Andrea Porta i el Jordi Rius com a promotors i a l’octubre entren en converses amb l’Ateneu, i ràpidament accepten les facilitats que els poden oferir.

L’esbart es constitueix amb dansaires consolidats, dels esbarts de Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llo- bregat i Esplugues. El Jordi, a més a més, també ha

estat durant quinze anys mestre de l’esbart de Sant Feliu. En aquests inicis s’apleguen sis dones i qua- tre homes d’edats compreses entre els vint-i-qua- tre i els cinquanta-quatre anys.

Les actuacions de 2018 ja van ésser rellevants comptant que va incloure la del 6 de maig a la pla- ça d’Antoni Malaret, la de l’1 d’agost amb motiu del pregó de la Festa Major i la del 15 de desembre a la residència d’avis Benviure de Sant Boi. En aquestes primeres ballades l’Esbart Sant Just hi va col·la- borar algun dansaire de l’Esbart de Sant Martí de Torrelles i també van poder disposar de vestuari de l’Esbart Sant Feliu de Llobregat.

El 2019 van tornar a actuar a la fi a del comerç de Sant Just, a la plaça de Joan Maragall i a continua- ció a la Casa d’Extremadura. Això no obstant, la vet- llada Balla la Vida del 23 de març de 2019 ha estat l’acte més destacable d’aquests inicis de l’Esbart Sant Just.

A Balla la Vida – I Festival de Danses dels Països Ca- talans hi va actuar l’Esbart Sant Just, i també, l’Es-

bart Sant Martí de Torrelles i l’Esbart Sant Feliu de l’Agrupació Cultural Folklòrica que es van repartir boleros, jotes, el Parado de Valldemosa i les Gitanes de Vilanova, entre altres, presentats per Núria Ta- pias. Cal destacar que aquest festival va comportar un gran esforç personal d’organització i difusió de l’esdeveniment, incloent el disseny i distribució del tríptic per les botigues de Sant Just; tot plegat sen- se deixar d’assajar.

Un dels primers neguits de l’Andrea i el Jordi va és- ser aconseguir el vestuari adequat per a cadascun dels balls perquè, tanmateix, cada ball requereix una vestimenta diferent. Un primer contacte fet en aquest sentit amb en Francesc Melià els va confi – mar que tot el vestuari de l’esbart precedent havia estat cedit a l’esbart Sant Jordi del Clot. Això no obs- tant, en les primeres actuacions van poder disposar dels vestits manllevats als esbarts amics de Sant Martí i de Sant Feliu. Més endavant van aconseguir

3.000 € a través d’una acció de micromecenatge que els va permetre adquirir vestuari⁴⁹ propi i fin

i tot dessuadores amb el títol Balla la Vida a l’es- quena i, al davant, el logo de l’esbart que van cre- ar ells mateixos. D’aquesta acció se’n va fer ressò La Vall de Verç a l’article⁵⁰ de Núria Garcia el gener de 2019. La inversió total feta fins a dia d’avui puja a uns 6.000 €, comptant que també s’ha comprat calçat (espardenyes i sabatilles), castanyoles, pan-

deretes i picarols. Concretament d’espardenyes en tenen unes amb betes grogues i blaves, colors que s’han fet quasi tradició en les conteses dels respec- tius equips en les festes majors de Sant Just. Tot aquest esforç es tradueix, en definiti a, en el fet de poder fer fins a cinc anvis de vestits.

Pel que fa la música és important assenyalar que actualment molt pocs esbarts es poden permetre el fet de pagar una orquestra o cobla, més la direcció musical, per a una actuació, ja que la suma pot pujar fins als 1.500 €. Per aquesta raó gairebé tots funci- onen amb música gravada. Sortosament el món de la dansa popular catalana, com el món dels orfeons i el d’altres àmbits de la vida associativa d’aquest país, funciona dins una xarxa que permet fer in- tercanvis de registres musicals i vídeos, aprendre nous balls o, com hem vist, manllevar el vestuari, fet que permet disposar, amb el temps, d’un bon programa. En aquest aspecte cal esmentar l’obra

del Ballet Popular (fundada el 1950) i l’Agrupament d’Esbarts Dansaires (1985), entitats que han contri- buït entre altres coses a recuperar la dansa pròpia d’algunes poblacions, l’anomenada dansa viva. Tal ha estat, per exemple, el cas del Ball de la soca de Sant Feliu de Llobregat, que es va recuperar el 1982 a partir d’entrevistes a diferents persones que en tenien referències. Aquests intercanvis també com- prenen les Illes Balears i el País Valencià.

Els objectius que es marca l’Esbart Sant Just són, d’una banda, duplicar el nombre de dansaires, ide- alment infantils i juvenils. Una tasca que pensen abordar de seguida que puguin amb l’ajut de l’Ajun-

Entrada al Festival de Dansa dels Països Catalans Balla la Vida de 23 de març de 2019 a la Sala Cinquantenari de l’Ate- neu (AHA)

Festival de Dansa dels Països Catalans Balla la Vida celebrat a la Sala cinquantenari el 23 de març de 2019 juntament amb l’Esbart Sant Martí de Torrelles i Esbart Sant Feliu de l’ACF. A la foto actuació de l’Esbart Sant Just de l’Ateneu (fotografia rancesc Blasco, AHA)

tament i les escoles del poble. Segonament volen ampliar el seu repertori fins a comptar entre una dotzena i quinze balls de manera que els perme- ti disposar de diferents programes que es puguin portar al llarg d’uns dos anys. En tercer lloc hi ha els intercanvis fora de Catalunya, que podrien incloure Mallorca, Noruega, Espanya i Portugal. Ara com ara només s’han fet temptejos però es compta amb la xarxa de relacions prèviament establerta pel fet que alguns dels membres venen d’esbarts que ja havien fet gires.

Pel fet de tractar-se d’un dels grups creats més re- centment a l’Ateneu, cal esperar que l’Esbart Sant Just rebi l’escalf i el suport necessaris dels santjus- tencs perquè la il·lusió i les ganes que hi han posat els permeti d’assolir els seus objectius.