Després de reflexionar sobre quina pot ésser la data més idònia per celebrar un aconteixement tan important pel poble de Sant Just Desvern, com és la «presentació oficial» del Centre d’Estudis Santjustencs; conside-rem interessant englobar-ho com un acte més de les populars Festes de Tardor,

El diumenge 23 d’octubre del 1988 a les dotze del migdia és festa grossa al Celler de Can Ginestar; hi té lloc una celebració que passarà a formar part de la història del poble-

Obren Tacte unes paraules, senzilles però molt profundes, del Sr. Gaspar Orriols, regidor de Cultura de FAjuntament de Sant Just que^ pel temps que porta ocupant aquest càrrec, ens ha donat clares mostres d’interès pel Centre i per la nostra tasca. Les seves paraules no es queden solament al paper, sinó que, tots ho sabem» és un Santjustenc de cap a peus que realment treballa per a millorar la cultura de Sant Just, i sabem que poc a poc ho va aconseguint

N’estem joiosos de tenir-lo entre nosaltres com a regidor, com a Santjastenc, i més encara com a membre del C.E.S-

Seguidament com a mostra de la legalitat de Tacte, es llegeixen TActa de Fundació i els Estatuts pels quals s’ha de regir aquest Centre d’Estudis, per tal de donar a conèixer la seva morfologia i quins són els seus objectius.

També tenim Thonor de comptar amb la presència del Dr, Josep Maria Sans i Travé, Cap del Servei del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat de Catalunya que pronuncia la lliçó de TActe Acadèmic; «Els Centres d’Estudis a Catalunya^ avui». Una exposició precisa i que ens arriba al fons de tots els que hi estem presents perquè tot i essent una notable figura dins el món dels historiadors i de Tadministració, ens fa conèixer de manera ben planera Tevolució, ja des dels seus inicis, del que són els Centres d’Estudis a Catalunya i el pes específic que aquests repre-senten avui arreu del país,

En definitiva, la trajectòria completa des del punt de vista històric i des de la pròpia experiència, ja que ell mateix també és un dels fundadors del «Centre d’Estudis Solivellencs», a la seva vila natal de la Conca de Barberà-

Mlíi( KL.I.ANIA D^^STI’DIS SANTUJS’lliNCS

La seva especialitat acadèmica s’ha centrat, majorment, en l’estudi i evolució de les Ordes religioso-militars a Catalunya, sobretot la dels Templers,

En resum, ningú millor que ell per a presentar aquest acte i per a encoratjar-nos amb les seves paraules.

Clou Tacte el parlament del nostre President, en David Guasch i Dalmau, del que brolla felicitat interior per a veure realitat aquell somni, que sabeu de segur, fa tants anys, portava dins la seva imaginació,

– 8 –

Després de viure d’aprop l’última etapa de l’edició de «Sant Just Desvern, un paisatge i una història», durant l’any del MilAenari, i l’acte de presentació del Centre d’Estudis Santjus-tencs, dins de les darreres Festes de Tardor, sento ara una par-ticular satisfacció al poder participar en la primera publicació del Centre, encara que sigui mitjançant aquesta senzilla salu-tació.

Així doncs, sigui benvingut el lector a les pàgines d’aques-ta primera Miscellània del Centre d’Estudis Santjustencs. Una Miscel.lània que, si tot va bé, serà presentada conjuntament amb les instal.lacions de VArxiu Històric Local el dia de Sant Jordi d’enguany.

Hi ha dos aspectes del propi Centre que, aprofitant l’avi-nentesa, m’agradaria remarcar. Per una banda, la importància de que el Centre mantingui Vesperit obert i sigui capaç d’agluti-nar a tots els estudiosos interessats en les qüestions del nostre entorn. D’altra banda, la conveniència que les preocupacions del Centre també cobreixin el present i, inclús, el futur del nos-tre municipi. Això és especialment important en uns moments com els actuals en què són moltes i potents les forces que pre-men cap a l’evolució de Sant Just i en què una entitat com el Centre d’Estudis té molt a dir a l’hora d’orientar criteris i esta-blir propostes.

Voldria acabar expressant la meva voluntat de donar su-port a tot tipus d’iniciatives dirigides al coneixement de la nostra realitat i desitjant al Centre d’Estudis un gran èxit en la realització dels seus projectes.

– 11 –

A Sant Just Desvern, a les 21,00 hores del divendres dia quinze de gener del mil nou-cents vuitanta-vuit, í, degudament convocats a aquest efec-te, es reuneixen al carrer de la Creu n”” 29 els senyors: Joaquim Carbonell i Calders, Jordi Cardona i Gelabert, Daniel Cardona i Pera, MarcelU Giner i Marfà, Joan Gironès i Sabaté, David Guasch i Dalmau^ Antoni Malaret i Amigo, Juli Ochoa i Gonzàlez, Jordi Pérez i Conill, Núria Rajadell i Puig-gròs, Mercè Renom i Pulít, i, Francesc Riera i Prenafeta,

Els esmentats senyors es constitueixen en Junta General presidida pel Sr, David Guasch i Dalmau, i actua com a secretària Na Núria Rajadell i Puiggròs,

Els senyors assistents convenen en fundar i constituir una societat cultural sense ànim de lucre, el qual porten a terme en aquest moment, mitjançant VActa present; i s’acorda que aquesta societat ostenti la denomi-nació de: «Centre d’Estudis Santjustencs». Tindrà com a objecte Vestudi del poble, els seus costums i història, i el seu domicili social serà a Sant Just Desvern, al carrer de la Creu n^ 29. La seva durada serà illimitada, a no ser que la Junta General manifesti voluntat o acord en contra.

La gestió, direcció i representació s’encomana a una Junta Directiva designada per la totalitat de socis, constituïts en Junta General amb les condicions que estatutàriament s’estableixin.

Aquesta associació de caire cultural es regirà pels seus propis Estatuts

i per les normes que reglamentàriament corresponguin. En aquest acte els

socis fundadors signen i aproven els Estatuts de l’associació.

Els senyors socis fundadors signen en prova de conformitat tot el que fins ara s’ha exposat, pel que queda constituït el «Centre d’Estudis Santjus-tencs», del que els socis fundadors assistents, per unanimitat, acorden desig-nar la primera Junta Directiva a fi que, a partir d’aquest moment, representi VEntitat, gestioni la seva posta en funcionament i porti la seva adminis-tració,

Així doncs, els socis fundadors designen per a ocupar els càrrecs a la

Junta Directiva, eJs següents senyors:

-PRESIDENT:		David Guasch i Dalmau
–	SOTS-PRESIDENT:	Antoni Malaret i Amigà
–	SECRETARI:	Núria Rajadell i Puiggròs

MISCF.L.LA>;[A Ü’ESTUDÍS SANTJIJS’IENCS

• • TRESORER :Joaquim Carbonell i Calders

• VOCAL PRIMER :Jordi Cardona i Gelabert

– VOCAL SEGON: Oriol de Fàbregues i Boixar.

I sense més assumptes a tractar^ s’aixeca la Sessió i a continuació es procedeix a la redacció per part del senyor Secretari de la present Acta, de la qual es dóna lectura a tots els assistents, que la troben conforme^ Vapro-ven per unanimitat i en signen una còpia,

Se’n dóna constància, a Sant Just Desvern a quinze de gener del mil nou-cents vuitanta-vuit

La Secretària,

Núria Rajadell i Puiggròs

Vist i plau

El President,

Da^dd Guasch i Dalmau

– 16 –

CAPÍTOL L DE L’ASSOCIACIÓ EN GENERAL

ARTICLE L

Es constitueix a Sant Just Desvern, una Associació anomenada «Cen-tre d’Estudis Santjustencs»,

Es regirà per la vigent Llei d’Associacions i pels presents Estatuts.

ARTICLE II-

Els obiectius d’aquesta Associació són la investigació i Testudi de la Història, Art, Folklore, Geografia, Arqueologia, Bibliografia, Ciències Naturals i Socials.

La seva actuació serà limitada a Tàmbit de la comarca a la qual pertany, i, en especial al de la localitat de Sant lust Desvern,

Cap associat ni directiu, podrà utilitzar TAssociació amb finalitats polítiques.

ARTICLE IIL

El domicili de la present Associació radicarà i serà domicilialitzada a Sant Just Desvern, al carrer de la Creu n** 29.

ARTICLE IV-

L’Associació tindrà una durada indefinida. Solament es podrà dissol-dre per comú acord de TAssemblea General Extraordinària o per causes previstes en les lleis vigents,

ARTICLE V.

La Junta Directiva serà l’organisme competent per a interpretar els preceptes continguts en aquests Estatuts i cobrir les seves faltes, i seran sotmesos sempre a la normativa legal vigent en matèria d’Associacions,

Aquests Estatuts seran complimentats mitjançant els acords vàlida-ment adoptats per la Junta Directiva i TAssemblea General, dins les res-pectives competències.

MlSClil.IANIA D’FSTUDIS SAMTJIJSTENCS

CAPÍTOL II. DE L’ORGANITZACIÓ DIRECTIVA

ARTICLE I.

La direcció i administració de l’Associació serà a càrrec de la Junta Directiva i de TAssemblea General.

ARTICLE IL

La Junta Directiva estarà formada per un President, un Vice-Presi-dent, un Tresorer, un Secretari i dos Vocals.

ARTICLE III.

Els càrrecs que composen la Junta Directiva, seran gratuïts. Aquests seran elegits per TAssemblea General per un període d’un any i amb pos-sibilitats de reelecció.

ARTICLE IV,

Seran funcions de la Junta Directiva programar, dirigir les activitats socials, portar la gestió administrativa i econòmica de l’Associació, i, presentar a Taprovació de l’Assemblea General el pressupost anual d’in-gressos i despeses, així com Testat de comptes de l’exercici anterior,

ARTICLE V-

La Junta Directiva celebrarà reunions tantes vegades com ho deter-mini el President o Vice-President, a iniciativa pròpia o de qualsevol dels seus membres. Serà presidida pel President o Vice-President, o a falta d’ambdós, pel membre de més edat. Serà necessària, com a mínim, l’assis-tència de quatre membres de la Junta, De cadascuna d’aquestes el Secreta-ri n’aixecarà Acta que serà transcrita al Llibre d*Actes,

Almenys una vegada a Pany tindrà lloc una Assemblea General Ordi-nària, i a poder ser, durant la Tardor.

ARTICLE VL

Cadascun dels membres de la Junta Directiva tindrà o haurà de com-plir les obligacions pròpies del seu càrrec, així com les derivades de les comissions i delegacions que la Junta els hi encomani.

ARTICLE VIL

L’Assemblea General, legalment constituïda segons els presents Estatuts i les lleis vigents, és l’organisme suprem de l’Associació,

ESTATUTS DLL CENTRE

CAPÍTOL IIL DELS MEMBRES DE L’ENTITAT

ARTICLE L

Podran ésser membres de TEntitat totes aquelles persones que reuneixin les següents condicions:

1. Ésser major de 16 anys.

2. Estar interessat d’alguna manera, amb les finalitats de l’Asso-ciació-

1. 3. Ésser presentat per un membre de l’entitat.

Tanmateix els socis menors de 18 anys tindran veu però no vot en les Assemblees; tampoc podran ésser elegits membres de la Junta Direc-tiva.

ARTICLE IL

L’ingrés a l’Associació serà soLlicitat per escrit dirigit al President, i amb la signatura d’un soci, el qual donarà compte a la Junta Directiva que decidirà sobre l’existència de les condicions assenyalades en l’article ante-rior, accedint o bé denegant Tadmissió, sense admetre cap recurs contra Tacord.

ARTICLE IIL

Tot soci podrà renunciar en qualsevol moment a la seva condició, soLUcitant la baixa. Causarà, a més a més baixa, tot soci que no aboni la quota dues vegades seguides.

ARTICLE IV,

Els membres de l’Entitat tindran els drets que segueixen:

1. Prendre part en qualsevol de les activitats socials organitzades per rAssociació.

2. Exercir el dret de veu i vot en les Assemblees Generals,
3. Elegir els membres de la Junta Directiva,

2. Ésser nomenats membres de la Junta Directiva en la forma que s’estableix en els Estatuts.

2. 5. Tenir un exemplar dels Estatuts i ésser informats dels acords adoptats pels organismes directius.

ARTICLE V.

Seran deures de tots els socis:

1. Complir les prescripcions contingudes en aquests Estatuts i els acords vàlidament adoptats per les Assemblees Generals i la Jun-ta Directiva.

MlSt L·L-IAMA D’KSTUniS SA\TJi:STKfNCS

2. Complir les obligacions inherents al càrrec que posseeixin.

2. x\bonar les quotes que acordi la Junta Directiva.

CAPÍTOL IV. DKL RÈGIM ECONÒMIC DE L’ASSOCIACIÓ

ARTICLE L

El Patrimoni fundacional de TEntitat és inexistent. El límit màxim anual del pressupost serà de 500.000 Ptes.

ARTICLE IL

Els recursos econòmics previstos pel desenvolupament de les activi-tats de TAssociació seran els següents:

a) Les quotes que acordi la Junta Directiva-

2. Productes dels béns i drets que li corresponguin en propietat, així com subvencions, llegats i donacions que pugui rebre de for-ma legaL

ARTICLE IIL

Les quotes seran abonades cada any,

Transcorreguts dos anys seguits sense haver-se fet efectius els paga-ments corresponents als mateixos, suposarà Taplicació de TArticle III del Capítol IIL

ARTICLE IV.

L’administració dels recursos de PAssociació es portarà a terme amb la màxima cura possible i sotmesa a la corresponent intervenció i publici-tat, a fi i efecte que els associats puguin tenir un coneixement periòdic de la quantia i destí dels fons socials.

Anualment se’ls donarà a conèixer Testat de comptes, ingressos i des-peses de Pexercici,

ARTICLE V.

En cas de dissolució de PAssociació, PAssemblea General Extraordi-nària reunida a tal efecte, nomenarà una Comissió Liquidadora formada per tres membres, la qual es farà càrrec dels recursos existents i una vegada pagats els deutes, el sobrant, si n’hi ha, juntament amb el fons documental de PAssociació, seran entregats a PArxiu Municipal de Sant Just Desvern, sempre que aquest estigui legalment constituït; en el cas de la no existència de Pesmentat Arxiu, seria entregat a PArxiu Comarcal de Sant Feliu de Llobregat.

KSTATUTS DEL CENTRE

CAPÍTOL V. DELS ESTATUTS

ARTICLE I i únic.

Els acords per a la modificació dels presents Estatuts solament podran ésser adoptats per l’Assemblea General Extraordinària, convocada amb aquesta finalitat i amb l’anticipació i publicitat reglamentaris-

MísrF.i.LAMA nt’KSTUDis SANTJUSTE\Í:S

Parlament del Gaspar Orriois, regidor de cuítnra de l’Ajíiniament de SJ.D.

C “ ^ ^J^ -. ^’ ?íí^ ^

Uni’s par^ule^ de l’Ataoni Mal^ireL sofs-pjvsííifífï dei CES..

ESTATUTS ÜEL CKNTRE

El Dr. Josep Maria Sans i Travé, Cap dei Servei dei Patrimoni Eficrií i Documental de ía Generatitat de Catalunya, en un moment de !a seva conferència.

Vista general de la sala durant Vacie de presentació del C^ES.

‘ 25 –

Sr, Regidor de Cultura, Sr. Cap del Servei del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat de Catalunya, senyores i senyors, amics tots; en nom propi i dels meus companys, moltes gràcies a tots per la vos-tra assistència a aquest acte i també per la confiança que ens heu demos-trat des d’aquest primer moment.

Com ja haureu llegit, tant a «La Vall de Verç» com també en el Butlletí Municipal, aquest Centre d^Estudis Santjustencs no és més que la continuació del que, i durant cinc anys, mentre durà el treball de confec-ció del llibre «Sant Just Desvern, un paisatge i una Història», fou el Grup d’Història.

Avui, aquest nou Centre d’Estudis Santjustencs, queda obert a tothom que hi vulgui participar i formar-ne part. Malgrat que encara ens trobem només que en estat embrionari, no per això deixem d’estar plens d’entusiasme i de bona voluntat, entusiasme i voluntat que, per altra banda volem fer extensiu a tots aquells que de bona gana i amb fermesa en volgueu ésser partíceps del mateix. Hi cap tothom! Hi ha feina per a tothom!

Som plenament conscients que des del dia d’avui el Centre d’Estudis Santjustencs adquireix un important compromís de cara a les generacions que ens han de succeir en el futur, generacions que d’altra banda en el seu dia jutjaran tot allò que hem fet de bo i de dolent, com també del llegat que els hi deixarem. El camí, moltes de les vegades no serà planer, sorgiran dificultats com en tota empresa, però per damunt de tot, si hi ha bona voluntat les anirem superant en tot moment.

1 ara deixeu-me que manllevi unes paraules del Dr. Josep Estalella quan l’any 1926 es feu un avantprojecte del que avui és l’Institut d’Estudis Penedesencs i que després d’haver transcorregut tants anys encara són vàlides. Deia el Dr. Estalella: «Penseu sempre que treballar per a guanyar diners és a l’abast de qualsevol; treballar per a no guanyar-ne són molt pocs els capaços de fer-ho, i precisament en això consisteix la distinció espiritual».

Es prou patent per a tothom que en el nostre país una bona part de la cultura s’ha generat amb l’esforç de dedicar-hi altruísticament moltes hores de les nits i fora de les hores de treball habituals. Això s’ha íeU es

MISCEL·LÀNIA D’KSl·LiDIS SAN7JUSTENCS

segueix fent i penso que sempre serà així; i potser dissortat serà aquell dia que no ho fem així.

És força evident avui l’interès general existent que hi ha en la recer-ca de les pròpies identitats. Cal només donar una ullada a la florida de monografies locals i treballs monogràfics que han vist la llum en els darrers anys- Es plenament notori i afalagador el fet de veure a molts llocs com s’ha anat prenent consciència de valorar allò que constitueix el seu llegat històric, sigui aquest important o simplement no vagi aquest més enllà de les runes de la que fou una humil esglesiosa o les simples parets d’una torre o castell ja aterrat.

Recordo, fa temps, quan visitàvem algun indret d’aquells arraconats o no tant arraconats de muntanya, sempre sentíeu les mateixes paraules: «Ai, si aquí no ha passat mai res. Tanmateix en aquestes paraules hi descobrieu un ric patrimoni arxivístic o arquitectònic- Avui per sort això ha canviat. Tot seguit us doneu compte que existeix un important interès coLlectiu en valorar tot allò que representa el llegat o patrimoni a llocs dels més deixats de la mà de Déu.

Nosaltres, Santjustencs, ja gairebé immergits dins de la gran urb barcelonina, encara hem d’estar més compromesos en vetllar per a mante-nir tot allò que representa la nostra identitat coLlectiva.

Si s’ha creat aquest Centre d’Estudis Santjustencs i, com tants d’altres ja existents en el nostre país, és perquè creiem i tenim plena confiança que són aquests» instruments validíssims com a eines de treball per a aprofundir els coneixements del nostre passat, com també eines que podem utilitzar per a vetllar tot allò que significa el nostre llegat històric producte de les generacions que ens han precedit en els temps i, que tenim el deure i la responsabilitat de conservar de la millor manera^ com a llegats a les generacions venideres.

A Sant Just, sortosament, tenim un extraordinari llegat arqueològic, el nostre subsòl és força ric en jaciments arqueològics que ens donen una seqüència d’«hàbitat>^ que prové ja des dels reculats temps del neolític, continuant pel bronze, un iberisme molt destacable, les viles romanes i els temps medievals.

De viles romanes n’hem arribat a comptabilitzar no menys de 8, i de les quals encara, fins aquests moments, en coneixem ben poca cosa-

Actualment tenim emmagatzemats molts materials procedents de diverses excavacions arqueològiques portades aquestes a terme durant prop de 25 anys, bona part d’aquests materials es troben encara a Sant Just mateix, altres han quedat dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona; altres els conservo jo mateix.

PAKLAMLiN! DKL PRKSHÏKNT EN LA FUNDACIÓ lïRL CENTRE

Jo US convido a prendre consciència conjuntament perquè aquests materials són un llegat de tots, a pensar també què hem de fer de tot aquest fons arqueològic que tenim a Sant Just, Perquè si no fem res a la curta 0 la llarga tot aquest ric fons haurà de sortir del nostre municipi per anar a engruixir els fons museístics d’altres llocs més conscients.

– 31 –

BARBERÀ i FARRÀS, Josep Barcelona

CARBONELL i CALDERS, Joaquim Saní 7ïis£ Desvern

CARDONA i PERA, Daniel Sant Just Desvern

CARDONA i GELABERT, Jordi Sant Just Desvern

CASTELLÀ i GASSOL, Joan Sant Just Desvern

CUNTIES i VILLANOVA, Jordi Sani Just Desvern

DE FÀBREGUES i BOIXAR, Oriol Sant Just Desvern

GARCIA i GARCIA, Miquel Sant Just Desvern

GINER i MAREA, MarceLIí Sant Just Desvern

GIRONÈS i SABATÉ, Joan Sant Just Desvern

GUASCH i BURRULL, Carme Sant Just Desvern

GUASCH i BURRULL, Imma Sant Just Desvern

GUASCH i DALMAU, David Sant Just Desvern

GUASCH i DALMAU, Joan Maria Saní Just Desvern

GUASCH i GOLDSTEIN, Astrid Sant Just Desvern

GUASCH i MODOLELL, Gertrudís Sant Just Desvern

JIMÉNEZ i HUERTAS, Núria Sant Just Desvern

MALARET i AMIGO, Antoni Sant Just Desvern

MARTÍ i JENÉ, Josep Maria Sant Just Desvern

MONTON i CANALS, Xavier Sant Just Desvern

MORENO i DALMAU, Joaquim Sant Just Desvern

NUET i BADIA, Josep

Barcelona

ORRIOLS i TUBELLA, Gaspar Sant Just Desvern

PÉREZ i CONILL, Jordi

Barcelona

OCHOA i GONZÀLEZ, Juli Sant Just Desvern

PUIGGRÒS i CORTADA, Angeló Saní Just Desvern

QUINTANA i CORTÉS, Josep Sant Just Desvern

RAJADELL i PUIGGRÒS, Núria Sant Just Desvern

RENOM i PULIT, Mercè

Sant Joan Despí

RIBERA i MITJANS, Mireia Sant Just Desvern

RIBES i ARENYS, Estanislau Sant Just Desvern

RIERA i PRENAFETA, Albert Saní Just Desvern

RIERA i PRENAFETA, Francesc Sant Just Desvern

SERRA i PLADEVALL, Miracle Sant Just Desvern

 

L’Arxiu del Centre d’Estudis Santjustencs neix el mes de març de l’any 1981 arrel de la necessitat existent en el Grup d’Història de Sant Just, de recopilar i ordenar el màxim de documentació existent, i poste riorment poder-la consultar cara a l’edició del Llibre d’Història que es pretén publicar com a commemoració del Mil.lenari de Sant Just, l’any 1987.

La tasca de recollida és dura i molt lenta. Se n’encarrega un petit equip, format per en Joaquim Carbonell, en Jordi Cardona, en Joan Giro nès i en Marcel.lí Giner; el qual es dedica des del primer dia a la feixuga i sobretot lenta tasca d’anar visitant aquelles persones i aquelles famílies que es creu que poden aportar documentació escrita i fotogràfica interes sant per la redacció del Llibre d’Història.

També actua un altre petit equip, de vegades conjunta i d’altres de manera paral.lela, amb el que acabem d’esbrinar. La seva activitat consis teix en la visita a persones molt concretes del poble, sobretot les de més edat, però també a aquelles que han tingut alguna tasca interessant en alguna entitat santjustenca o bé a nivell històric. Aquest grupet s’encarre ga de visitar aquestes persones, tot havent preparat un petit esquema sobre algunes qüestions puntuals; i d’enregistrar en una cinta magnetofó nica les converses mantingudes amb elles. Posteriorment a la visita es realitza un buidat sobre paper de la conversa mantinguda i d’aquells aspectes que cal destacar-n’hi; aquest nou document s’arxiva en una car peta apart de la documentació original prestada per part de les famílies. L’equip dels enregistradors està format per la Francesca Cortès, el Joan Gironès i la Núria Rajadell; tot i que en diferents ocasions hi col.laboren altres membres del Grup d’Història, més propers o més interessats en el personatge concret.

S’han realitzat més de trenta visites amb profunditat a santjustencs, i tenim enregistrades en aquest moment 14 cintes, algunes de les quals són avui impossibles de repetir degut al fet de que la persona entrevistada ha deixat d’estar entre nosaltres.

Tot seguit intentarem mostrar a grans trets la realitat del nostre Arxiu que tot i les seves limitacions de temps, i sobretot de caire econò mic, en aquests moments compta amb 1.544 documents escrits i 256 fotografies.

– 39 –

MISCELLANA D’ESTUDIS SINTII STENCS

L

DOCUMENTACIÓ ESCRITA

Des d’un primer moment s’ha tingut un gran interés en la recollida de documents escrits, per damunt els altres. D’aquí que sigui aquesta part de l’arxiu la més densa tant en quantitat de material com en qualitat dels seus estudis.

Per tal de fer-ho més entenedor explicarem a grans trets quin tipus de documents integren l’arxiu:

1. a) SEGONS LA TEMÀTICA:

1. Administració Municipal 2. Administració de Justícia 3. Agricultura i Ramaderia 4. Associacions 5. Cultura 6. Defensa 7. Demografia 8. Eleccions 9. Església 10. Indústria i Comerç 11. Instrucció i Ensenyament 12. Obres Públiques i Urbanisme 13. Sanitat 14. Documentació Notarial 15. Llegats i Arxius Patrimonials 16. Pergamins 17. Cartografia 18. Segells 19. Llibres Manuscrits 10. Privilegis

 

Ens donem compte de que els temes més destacats en aquest arxiu són les Obres Públiques, la Documentació Notarial i les Associacions,

Volem assenyalar que el tema de les Obres Públiques té tant de pes precisament perquè hem pogut aconseguir una interessant documentació sobre la construcció dels dos ponts i del camí de la Riera de Sant Just; igualment la construcció de la Carretera Reial ha estat una part important d’aquesta part de l’arxiu.

– 40 –

LARNII! DEI.CENTRE D’ESTUDIS SAINTILISTENCS

TI

La Documentació Notarial és molt interessant i sobretot molt impor tant pel nostre Arxiu i pel poble de Sant Just, ja que ens permet arribar a construir arbres genealògics de famílies santjustenques des del segle XIV. A aquesta documentació li donem un gran valor perquè precisament es tracta dels arxius privats de les famílies que hem anat a visitar, tant a nivell de lligams humans (matrimonis…) com a nivell de compres i vendes de terres de Sant Just o bé de fora. En molts dels documents sobre terres, és molt interessant en alguna època el minuciós estudi geogràfic de limita ció del terreny, juntament amb explicacions complementàries de l’ambient general.

Les Associacions formen un ampli nucli de documentació, i que con siderem que encara ens falta molt per a aconseguir un recull força com plet. Les associacions de caire esportiu són potser les que més hi desta quen, trobant un ampli ventall d’activitats esportives santjustenques. En canvi, l’apartat d’associacions de caire cultural es troba molt més incom plet i ens crea dificultats de conèixer les diferents que han existit i/o exis teixen; potser en tenim massa poques en nombre, tot i que les poques que hi tenim s’hi troben en força qualitat documental,

De l’Administració Municipal hi tenim un bon nombre de documen tació, molta de la qual s’ha pogut obtenir de manera directa des del nostre Ajuntament. Cal dir que hem elaborat un índex de la documentació histò rica més interessant de l’Arxiu de l’Ajuntament, tot i que no en tenim còpia de tots els exemplars de què es composa.

Són interessants els estudis demogràfics obtinguts sobretot des de l’Arxiu de l’Ajuntament, i que ens han suposat una gran ajuda a l’hora de treballar els temes pel Llibre d’Història.

Molt paral.lela a la tasca realitzada a l’Arxiu de l’Ajuntament, s’ha realitzat amb l’Arxiu Parroquial: l’elaboració d’un index sobre la docu mentació històrica més interessant, i s’ha anat a treballar allà mateix amb

la documentació original.

A nivell cultural, d’instrucció, de sanitat… hi trobem un nombre menor de documentació, tot i que tenim present la tasca d’aprofundiment en ells.

– 41 –

MISCELLANA D’ESTUDIS SAINTIUSTENCS

1. b) SEGONS EL LLOC D‘ORIGEN:

1. 
   Revista Vall de Verç 2. Arxiu de l’Ajuntament 3. Arxiu Parroquial 4. Entitats diverses santjustenques 5. Entitats diverses forànies 6. Membres del Grup d’Història 7. Can Carbonell 8. Can Cardona 9. Can Mèlic 10. Can Padrosa 11. Can Vila 12. Particulars

 

La recopilació de documentació escrita s’ha centrat sobretot en la recollida de documentació de caire particular, ja que es tracta de la més desconeguda. Gràcies al llibre de Mossèn Antonino ens arriben amb una immillorable transparència, molts aspectes de la vida pública, i sobretot religiosa

Per tant tenim un 64% de documentació provinent de famílies parti culars, a les quals agraïm sobretot la seva confiança amb nosaltres i amb Sant Just, per haver-nos proporcionat documents a vegades fins i tot amb cert perill de donar a conèixer aspectes íntims i privats de la seva família.

També hem de tenir en compte el 27% de documentació provinent de la Vall de Verç, una revista que hem tingut en compte des del primer número, i que sempre serà font d’entrada de documents pel nostre Arxiu. Alguns articles poden semblar a hores d’ara amb poc valor històric degut a la seva actualitat, però l’Arxiu no solament considerem que s’ha de moure a nivell de documents antics, sinó que l’avui és la història del demà.

També volem agrair de nou a la Vall de Verç la publicació d’articles de caire històric, que han suposat l’única font existent durant una colla d’anys.

– 42 –

LARXIL: DEI. CENTRE D’ESTI:[IS SAINTILISTENS

1. c) SEGONS LA DATA DEL DOCUMENT :

1000 – 1050 1051 – 1100 1101 – 1150 1151 – 1200 1201 – 1250 1251 – 1300 1301 – 1350 1351 – 1400 1401 – 1450 1451 – 1500 1501 – 1550 1551 – 1600 1601 – 1650 1651 – 1700 1701 – 1750 1751 – 1800 1801 – 1850 1851 – 1900 1901 – 1910 1911 – 1920 1921 – 1930 1931 – 1940 1941 – 1950 1951 – 1960 1961 – 1970 1971 – 1980 1981 – 1990

La distribució de documents en dades cronològiques facilita el tenir una primera visió de les èpoques més cobertes en quant a documentació escrita. Ens donem compte que no tenim pràcticament documentació (el 2.8%) fins el 1550; i a partir d’aquí, a poc a poc n’anem trobant, destacant sobretot entre el 1800 i 1850 amb una considerable quantitat (el 16%). No podem oblidar el 36% ocupat per documents pràcticament actuals.

11

Hem volgut esbrinar el segle XX en períodes de deu anys, ja que ens permet esbrinar amb major detall les dates dels documents, a l’igual que també hi acostumem a tenir més detalls (com fins i tot el dia i el mes concrets). Entre el 1901 i el 1950 hi trobem 269 documents (20.9%) i entre el 1951 i el 1989 n’hi tenim 477 (37.0%); pel que, i com en certa manera s’espera, el 50% de tota la documentació la tenim des del 1900 ençà.

— 43 –

 

DATA:1979  FONT D‘ORIGEN: TEMA: 23 octubre 1198. Can Carbonell. Rebut corresponent a una venda d‘un ros de terra.

DATA: 8 setembre 1814. FONT D’ORIGEN: Can Carbonell. TEMA: Relació d‘homes destinats a la «cacera del llop».

 

DATA: FONT D’ORIGEN: TEMA: 25 juny 1873. Can Cardona. Venda d‘un nínxol de primera classe al Cementiri de Sant Desvern.

DATA: Novembre 1935.  FONT D’ORIGEN: Família Mir. TEMA: Unes mostres de propaganda publicitària de botigues i negocis santjustencs desapareguts avui dia.

 

 

MISCELLANA D’ESTUDIS SANTILSTENCS

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA

Volem especificar abans de presentar les dades concretes d’aquesta part del nostre Arxiu, el fet de que tot i que s’ha considerat des de sempre molt important el recull de documentació fotogràfica, degut sobretot a la poca disposició econòmica del Grup d’Història de Sant Just, no s’ha pogut arribar a formar un ampli arxiu. El realitzar còpies de les fotografies, tasca de la qual se n’ha encarregat molt acuradament en Joaquim Carbo nell, buscant una còpia el màxim de fidel a la realitat; ha suposat una despesa que s’ha hagut de relegar a segon terme, davant les fotocòpies de documents escrits. Considerem que la quantitat existent és un primer pas per a considerar important la seva ampliació.

Tot i que hi tenim encara molts punts foscos en les fotografies, sobretot de coneixement de dades i persones (quan hi ha un grup nom brós), podem dir-ne quatre trets il.lustratius.

1. a) SEGONS LA TEMÀTICA: 

El tema predominant amb més del 50% és el de l’Urbanisme, tant a nivell públic com privat. El recull d’edificis, de carrers i places ha estat el més complet. A l’igual en una segona fase, s’està treballant amb detalls arquitectònics de cases concretes, que són rellevants i que en certa mane ra són desconeguts per molts dels santjustencs.

Una segona part de l’arxiu fotogràfic està formada per fotografies privades d’aconteixements (que han estat desglossats per temàtiques), com festes públiques, processons o bé excursions; que molta gent tenia a casa perquè precisament ell era un dels personatges de la fotografia. Igualment els grups escolars suposen un recull importantíssim, ja que amb una sola imatge hi figura tota una generació de santjustencs. La feina però ha estat el poder arribar a reconèixe’ls un per un, ja que tot i a vegades consultant en més d’un dels fotografiats, les respostes eren diferents.

19

41

1. b) SEGONS EL LLOC D’ORIGEN :
2. 
   Família Artigas 2. Família Carbonell

Família Campreciós 4. Família Cardona 5. Família Cortès 6. Familia Cots 7. Família Cuscó 8. Família Català 9. Família Fosalva 10. Família Padrosa 11. Família Pascual 12. Família Ripoll 13. Família Vidal 14. Ajuntament de Sant Just 15. Membres del Grup d’Història

T

Els diferents membres del Grup d’Història es dediquen a recollir dels veïns o bé de casa, documents fotogràfics que poden ser interessants.

– 49 –

MISCEI1.ÀNIA D’ESTUDIS SANTSUSTENCS

Igualment s’aprofiten les visites realitzades per a conèixer la documenta ció fotogràfica existent a les cases, tot i que solament se’n recollia alguna per l’arxiu. Algunes d’elles solament se n’ha fet una única còpia per pre sentar-la al Llibre d’Història.

Hi ha moltes famílies en cartera per a anar a recollir-hi fotografies, però esperem tenir un major fons econòmic per a realitzar més còpies.

1. c) SEGONS LA DATA DE LA FOTOGRAFIA:

1851 – 1900 1901 – 1910 1911 – 1920 1921 – 1930 1931 – 1940 1941 – 1950 1951 – 1960 1961 – 1970 1971 – 1980 1981 – 1990

83

Tal com hem especificat anteriorment, en moltes de les fotografies (32.4%) hi manca la data, fins i tot aproximativa, de la seva realització. Les presses d’aparició del Llibre d’Història van suposar postposar aquesta tasca.

De les fotografies enregistrades, ocupen la majoria des de la meitat dels anys cinquanta cap a l’actualitat; moment també en el què l’interès i les possibilitats de la fotografia han estat més rellevants.

– 50 –

DATA: FONT D’ORIGEN: TEMA:

1921. 1921. Família Cardona. Altar Major de l‘Església de Sant Just.

DATA: FONT D’ORIGEN: ΤΕΜΑ:

1960. 1960. Família Pascual. Alfombra de flors de la processó de Corpus a la plaça de l‘Ajuntament.

DATA: FONT D’ORIGEN: TEMA:

1918. 1918. Grup d‘Història.

Creu del Padró i vista panoràmica parcial del terme de Sant Just.

DATA: FONT D’ORIGEN: TEMA:

1921. 1921. Família Cortès. Vista del carrer Nou, avui dia Verge dels Dolors.

DATA: FONT D’ORIGEN: TEMA:

1924. 1924. Família Artigas. Acció no 1 de l‘Ateneu Santjustenc.

 

DATA: FONT D’ORIGEN: TEMA:

1926. Família Cuscó. Carro de repartir el pa, a la Plaça del Sagrat Cor.

MISCELLANIA D’ESTUDIS SENTIUSTENCS

CLOENDA

Reconeixem que l’Arxiu del Centre d’Estudis Santjustencs no és més que el cervell i el cor del Grup. Sabem d’antuvi que algun expert en arxius hi pot trobar desencerts, i força; però ha estat una tasca paulatina realitza da per santjustencs amb interès però no especialització professional.

L’Arxiu no solament ens permetrà estudiar el nostre passat (i el nostre present) sinó que suposarà la font de vida del Centre i suposarà un llegat indiscutible pel poble de Sant Just Desvern.

– 54