4. 1. CULTURA 73

      1. Secció Cultura 73

      2. Biblioteca 82

   CULTURA

Francesc Blasco Urpinell

Al web dels ateneus <www.ateneus.cat> es definei com a ateneu el següent: «Entenem per ateneu una associació que té com a objectiu el foment de la cul- tura i la millora de la qualitat de vida de les perso- nes associades a través d’activitats socioculturals com xerrades, conferències, exposicions, tallers, esports…» Això vol dir que, de fet, «Cultura» hauria d’ésser la capçalera genèrica de tot aquest llibre que parla de l’Ateneu de Sant Just Desvern. Això no obstant, hem fet un índex amb un apartat específi que hem anomenat així.

Aquesta mena d’aclariment i justifi ació és per a deixar constància que som conscients i que assu- mim la segmentació que s’ha fet com una neces- sitat, no pas per a deixar cap àmbit fora d’aquest concepte.

A l’inici d’aquest capítol volem posar també de ma- nifest que hi va haver un fet de gran relleu com va ésser el Congrés de Cultura Catalana —entre 1975 i 1977— del qual van ésser protagonistes moltes de les persones vinculades a l’Ateneu, a la vegada que les seves parets van acollir un grapat de reunions en les quals es van debatre els diferents àmbits. Un testimoni d’aquest fet va quedar recollit per Antoni Malaret i Amigó²³: «L’acte constitutiu del Comitè lo- cal del Congrés de Cultura Catalana, convocat per la junta directiva de l’Ateneu de Sant Just Desvern, va tenir lloc el 15 de novembre de 1975 i hi assis- tiren: de l’entitat convocant el seu president, Just

Amigó, i el secretari, Antoni Malaret; de la Secció Cultura de l’Ateneu, Josep M. Masjuan i Elisa Sèculi; de l’Orfeó Enric Morera, Núria Rajadell i Judith Co- beña; dels Focs de Sant Joan, Jordi Cortès i Jordi Pérez; del Club Esplai Ara Mateix, Rosa Candial; del Cine Club Recerca, Jordi Fontova i Francesc Cas- tro; de la premsa catalana, com a corresponsal de l’Avui, Francesc Giralt; d’Òmnium Cultural, Antoni Massagué.»

De la cloenda d’aquest Congrés es van celebrar els quaranta anys el 2017. El diari El Nacional se’n va fer ressò en aquests termes «Aquest any es comme- mora el 40è Aniversari de la Cloenda del Congrés de Cultura Catalana. La Fundació Congrés de Cultura Catalana ha presentat aquest dimecres [29 de març de 2107] els projectes que durà a terme per a rei- vindicar i donar a conèixer el Congrés com a part del patrimoni civil i de la memòria col·lectiva dels Paï- sos Catalans […]. El Congrés de fa 40 anys va sorgir de la mobilització popular de diferents sectors de la societat civil catalana amb dos objectius principals: la normalització de l’ús de la llengua catalana i la defensa de la cultura catalana en el marc dels Paï- sos Catalans.»

I abans de donar pas al text pròpiament del capítol us volem recordar que el llibre de referència sobre els ateneus és Ateneus. Cultura i llibertat.²⁴ El nom no és en va.

4. 1. Secció Cultura²⁵

La cultura és el pilar fundacional de l’Ateneu de 1918; per tant, d’alguna manera hauríem d’associar el binomi Ateneu i cultura com un tot. Així, a la Re-

vista Ateneu número 5 de juny de 1971 es pot llegir:

«Cultura: Tota l’actuació social de l’Ateneu de Sant Just Desvern està dirigida a la promoció i difusió de

la cultura.»

Això no obstant, hi ha un moment de la seva història, que es pot fixar a finals dels anys cinquanta, quan una colla de socis posen en pràctica tot un seguit de noves activitats que es desmarquen de les clàssi- ques efemèrides que a l’Ateneu es repetien any rere any, com eren la festa major, Sant Josep, Corpus, la festa de la vellesa i els balls del dia de Sant Antoni i Cap d’Any, entre altres.

Repassant la descripció cronològica i per presidèn- cies que va fer Antoni Malaret i Amigó (Miscel·lània V) veiem que en la de Jaume Mir i Gómez (1950- 1954) s’esmenten els concursos i exposicions de fotografia i pintura, així com la millora de la bibli- oteca. Són els anys en què neix el grup sardanista Juli Garreta i l’Orfeó Enric Morera mentre el Quadre Escènic manté la seva activitat en paral·lel a les fes- tes i balls al pati del Roure de la Penya Silenci.

Els dos anys següents (1955-1957) amb Joan Martí i Aparici, el poeta de la vellesa a la presidència, no sembla que hi hagi cap esment a la Secció Cultura com a tal. L’activitat cultural més remarcable que es

ressenya és la representació de dues obres de l’es- criptor local Jaume Villanova.

Del 1958 al 1961 amb Antoni Massagué i Roig de president està clar que la Secció Cultura ja té entitat perquè se li adjudica l’organització de conferències, cursets de català i francès, la instauració de la diada del llibre i l’exposició Cien años de pintura de Turner a Picasso, cedida per la Dirección General de Infor- mación.

D’aquesta època el record de M. Dolors Camps, Anna Isanda i Elisa Sèculi, actives a la Secció, és aquest:

«El nostre grup format fonamentalment per l’Anna Isanda, impulsora de moltes activitats, M. Dolors Camps, Carles Segura, Xavier Puiggròs, Núria Cru- sellas, Elisa Sèculi, Pere Anton Pruna i M. Dolors Martí, cap a finals dels anys cinquanta, vàrem co- mençar a fer activitats a l’Ateneu dins la Secció de Cultura. Entre les activitats que portàrem a terme recordem les següents:

. Un curs de català amb l’Albert Jané. Aquests cur- sos els promovia Òmnium Cultural (fundada el 1961) i eren clandestins.

Representació d’El Nadal del Gitanos a la Llar del Soci el 1963. Ramon Ballart, Joaquim Carbonell i Josep Quintana (autor desconegut, col·lecció de Joaquim Carbonell)

Representació d’El silenci del mar a la Llar del soci al voltant de 1965. Joaquim Carbonell, Imma Jiménez i Carles Se- gura (autor desconegut, col·lecció de Joaquim Carbonell)

. En Josep Espart Ticó feu un cicle de conferències sobre arquitectura a Catalunya, a través de la qual explicava la història del país.

. A la Biblioteca, que era un espai força reduït, amb poc llibres i poc freqüentada, s’hi van fer tres xer- rades de salut mental, fetes per un psiquiatre, un educador social i una visitadora social. També s’hi van organitzar matinals musicals.

. Lectures d’obres de teatre. La més exitosa va és- ser la lectura pública d’Homes i no (obra de 1957) de Manuel de Pedrolo el 1960. Va assistir-hi l’autor i vàrem fer un col·loqui sobre el signifi at de l’obra.

Representació teatral d’El Petit Príncep (amb Jordi Massagué de protagonista) que va ésser una fita en les nostres activitats. Adaptació del text i direcció per l’Anna Isanda.

. Per Nadal, organitzàvem activitats amb contingut de crítica social. Així, es van representar obres de teatre que situaven el Pessebre en un context soci- al diferent (El Nadal dels gitanos, obra facilitada pel director de teatre, en Josep Anton Codina), o fèiem un muntatge exprés per a la diada com l’emissió d’entrevistes radiofòniques que havíem fet sobre el signifi at de Nadal a personatges famosos, com ara

Camilo José Cela, Buero Vallejo, etc.

. L’obra El silenci del mar, adaptada per l’Anna Isan- da d’una novel·la. Va ésser interpretada per Imma Jiménez i Joaquim Carbonell, amb el Carles Segura que feia la veu en off descrivint la trama. El tema era la invasió nazi en un poble i els amors d’un oficia nazi amb la noia de la casa on vivia.

. Parades de llibres per Sant Jordi. S’organitzaven al vestíbul de l’Ateneu. Convidàvem els autors que havien guanyat el Premi Sant Jordi a signar els seus llibres. Van venir Tremoleda, Tísner, Folch i Camara- sa, Blai Bonet, Espinàs, Calders i Maria Aurèlia Cap- many, entre altres.

. Uns Jocs Florals, que només es van fer un any. Va guanyar la Flor Natural en Joan Sebastià Pons i l’Englantina en Josep Recasens.

. Cine Fòrum. Es projectaven pel·lícules de Berg- man, Antonioni, De Sica, Berlanga, Bardem, etc. i ve- nia algú de Barcelona a presentar-les, generalment l’Enric Ripoll Freixes.»

Aquest mateix grup van organitzar una enquesta per a tots els socis de Sant Just per intentar esbri- nar les seves inquietuds culturals i de lleure i així disposar d’un element objectiu de les preferències

dels socis. El treball, que s’inclou al final d’aquest apartat, representa un acte voluntariós de la gent jove de l’Ateneu, que es preguntava si l’oferta cultu- ral que s’oferia era la que els socis demanaven. Cal

entendre també que, d’alguna manera, s’aspirava a un cert gir des d’una cultura ancorada en bona part en les festes locals cap a una cultura amb la vista posada en l’horitzó.

Rafel Malaret i Amigó inaugura la catorzena pre- sidència (1962-1965) i aquest és probablement el punt d’infl xió que referma els nous objectius de la Secció Cultura. Té lloc un cicle de conferències sota el títol Trobades de l’Ateneu. S’inicia la projec- ció de pel·lícules dins la categoria que aleshores es va anomenar d’art i assaig, una iniciativa de Dolors Camps i Carles Segura. Al mateix temps també pren més protagonisme la diada de Sant Jordi amb la Festa del Llibre, amb convidats com Pere Calders. El Rafel Malaret el succeeix en Josep M. Martí i Jané (1966-1969). Aquests anys tenen lloc fets culturals remarcables com el centenari (1968) del naixement de Pompeu Fabra i la presència dels escriptors

Joan Sales, Xavier Benguerel, Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany a la Festa de Llibre de Sant Jordi. Això no obstant, cal assenyalar l’esclat d’una rebel·lió a bord, parafrasejant el cinema, i que l’An- toni Malaret va deixar escrit com a «desacord d’un grup de joves amb la junta directiva».²⁶ La crisi es va saldar amb un suport majoritari dels socis a la ges- tió de la junta però sens dubte va ésser un altre salt incremental dels objectius de l’Ateneu com a entitat. És en aquest final de dècada i en la primera meitat de la següent on les inquietuds i energia del nou jovent es posen de manifest d’una manera abasse- gadora. Les manifestacions d’alguns de les prota- gonistes reflectides en les transcripcions de les en-

trevistes fetes per l’equip d’en Pere Font ocupen en aquest punt una referència ineludible, refl x del re- cord i sentiment amb que es van viure aquells anys.

«L’Ateneu era un reducte per sortir de la foscor del franquisme, per exemple, amb les cançons.

Tots teníem moltes coses a dir respecte de com vi- víem la dictadura. Vaig fer les primeres cançons als tretze anys. L’Ateneu era un espai de llibertat abso- luta. Cançons amb el Pep Quintana, fantàstiques. Jo en creo tres o quatre, entre elles: “El plor del món” i “Enamorament”. Igualment en crearen la Cateri- na Crespo amb “L’arrel de l’amistat”. Cançons amb les quals volíem seguir la línia dels “Setze Jutges”, com ara “El carrer blanc”, d’en Raimon. Quan feu el recital a l’Ateneu, m’emociono aplaudint fins a can- sar-me. Recordo que anàvem amb l’Imma Malaret, Rosa Crusellas, Immaculada i Berta Jiménez, Pep Quintana, Lluís Ramban, Joaquim Carbonell, Ricard Segura, Josep Jorba… La gran nevada del Nadal de 1962 ens agafa actuant a l’Ateneu tota la penya, que m’acompanyaren fins a casa cantant pel carrer. És un record entranyable. Inoblidable. Ho guardo al cor.» (Marta Balada i Monclús)

«M’incorporo a la secció Cultura per amistat amb molta gent. Fou molt agradable descobrir un grapat de coses. Situem-nos en el context que jo era un nen de catorze o quinze anys, trobar-me amb senyores que pensaven molt, que tenien un discurs propi, que fumaven i —permeteu-me la llicència— estaven molt bones, que eren molt femenines, molt maques. Això per a un adolescent és d’un atractiu brutal. A més a més de la descoberta de personatges, de ma- neres de pensar, se m’obria un horitzó. Em va atra- par ràpidament i hi participo.» (Vicenç Mascarell i Llàcer)

«Als divuit anys formo part de la secció de Cultura. Recordo que un monjo de Montserrat vingué a par- lar-nos de sexualitat, potser no era el més indicat per parlar-ne a nois i noies de disset i divuit anys. Amb el Francesc Homedes i el Vicenç Mascarell, ens involucrem molt a la Secció Cultura. Durant molts anys era jo la que anava a demanar els permisos per fer actes. Primer, calia anar al control comarcal a cal Català d’Esplugues. Ell havia de signar els pa- pers del permís per a portar a terme una represen- tació, una conferència, etcètera. Calia tenir paciència i aguantar-lo quan em recordava de qui era fi la, del bon nom de la família, que procurés no anar pel mal camí organitzant actes poc ajustats a les normes oficials de l’època. Després me n’anava al Govern Civil per a l’aprovació definiti a. Val a dir que vaig aconseguir moltes coses, gairebé tot els que ens

proposàvem portar a terme. Em recriminaven: “esto no puede ser, va en contra de…” Però em tornaven els papers amb les cançons que figu aven al pro- grama. “Esta, no” i guixaven i censuraven, però mar- xava cap a Sant Just amb el segell de “autoritzat”. Érem gent jove molt agosarada. Quan anava als llocs oficials a demanar permisos em vestia amb la minifaldilla més curta que tenia a l’armari. M’arre- glava per quedar ben mona. Feia goig, com sol dir- se. Més d’un funcionari potser quedava embadalit pel meu encant. Era una estratègia que funcionava. Férem recitals compromesos en els quals patírem de valent sense saber si els podríem dur a terme. En el fons lligàvem la cultura amb l’evolució política tan habitual en aquella època del tardo-franquisme. Organitzàrem una reunió històrica, memorable, quan Franco ordena l’execució de Txiqui, l’etarra condemnat a mort. Hi assistí molta gent. Decidírem anar una bona representació a l’enterrament al ce- mentiri de Collserola. Discutírem a fons. Finalment vam acudir-hi molta gent. Passàrem por quan vam comprovar el desplegament policial del recinte. No va passar res. Érem joves. Crèiem que tot aquell món canviaria.» (Immaculada Amat i Amigó)

«El meu primer contacte amb l’Ateneu va ésser quan ens vam reunir amics de l’escola, com ara l’An- toni Simó i el Lluís Segura i ens apuntem a la SEAS però arriba un moment, quan ens fem una mica més grans, que per a alguns de nosaltres la SEAS se’ns queda petita. Volíem fer altres coses més im- portants. És l’època final de la dictadura. Recordo les reunions a la Llar del Soci, de quan comencem a parlar d’arreglar el món.

Va arribar un moment que es planteja a nivell de tota la colla: “per què no agafem nosaltres l’organit- zació de la Setmana de l’Ateneu”. No em facis dir si ens ho van demanar formalment o directament ens hi llançàrem nosaltres. Fos com fos, allí estàvem; un grup eren els cervells, els pensants; i d’altres, els pencaires. Dels primers, recordo en Francesc Homedes, en Vicenç Mascarell, potser també el seu cosí en Ferran Mascarell, Toni Simó, Gaspar Orriols, Joan Malaret i la Immaculada Amat.» (Antoni Mala- ret i Julià)

«M’incorporo a la Secció Cultura que portava el Jo- sep Maria Masjuan que aplegava gent que, per a no- saltres, era una imatge positiva de cultura i de saber fer, amb l’exemple de l’Escola de l’Ateneu, que era un bon refl x d’això.» (Lluís Bullich i Rañé)

«Dins de l’Ateneu, com a Secció Cultura vam por- tar tots els cantautors de la Nova Cançó. També creàrem el concurs de Noves Veus, que durant uns quants anys formava part de les Festes de Tardor.

Tot plegat, amb gran esforç, dura sis o set anys.» (Jordi Cortès i Franch)

El 1974 la Secció Cultura va canalitzar i liderar les Festes de Tardor, que es van inaugurar el 1970 com a Setmana de l’Ateneu – Festes de Tardor, sota la presidència de Just Amigó i Rius (1970-1978).

Francesca Cortès i Vives (1979-1986) és la primera dona presidenta de l’Ateneu que, malauradament, va traspassar el 12 d’agost de 1986. Va haver de conviure amb l’ebullició del jovent de l’Ateneu, ma- joritàriament sota la Secció Cultura, i la nova demo- cràcia.

La Immaculada Amat ofereix un testimoni del su- port que aquest jovent li va oferir per animar-la a acceptar la presidència:

«L’actitud contestatària que el jovent vam mantenir amb la junta de l’Ateneu. Els ho vam fer passar ma- lament per les reivindicacions i l’exigència de més obertura al poble. Els de la junta segur que feien les coses millor del que podien, però els joves no ho vè- iem així. Per l’ànsia de fer canvis, soc conscient que provocàrem situacions conflicti es. Recordo que una comissió va anar a casa de la Francisqueta a demanar-li que acceptés ésser presidenta, que un nombrós grup de socis li donava suport. D’antuvi ens digué que no. Finalment, la vam convèncer.» Aquesta és la presidència en què s’inicien les Tertú- lies organitzades per Secció Cultura i que es manté fins al dia d’avui com l’activitat exclusiva i única de la Secció Cultura. Pel caràcter singular i de perma- nència en el temps de les Tertúlies i pel signifi at de recuperació cultural de la celebració de la diada de Sant Jordi s’inclouen sengles apartats amb comen- taris rellevants sobre com van viure la seva implan- tació els protagonistes.

La Festa del Llibre, diada de Sant Jordi

En el curt recorregut històric anterior queda palès- que la Festa del Llibre que es feia per Sant Jordi, amb o sense certamen literari, va ésser uns dels primers elements reivindicatius de la llengua i la cultura catalanes que va emprendre l’Ateneu. Al- guns dels entrevistats n’han deixat testimoni:

«Per a celebrar Sant Jordi organitzàrem una mo- desta fi a del llibre al vestíbul de l’Ateneu perquè a l’exterior no ens era permès. Després, un Sant Jordi literari amb concurs de contes. No recordo si fou la segona o tercera edició ja muntàrem la paradeta al carrer. Fou un fet cultural útil aplegant llibres amb intencionalitat progressista i catalanista. Recordo

en Carles Segura, que s’ocupà a la primera edició de portar-nos els llibres escollits. Treballàvem de manera entusiasta i voluntària, com ara editant la revista Ateneu.» (Emili Carbó i Amigó)

«Al llarg del temps vaig tenir la iniciativa, per bé que compartida, del Certamen Literari del qual m’ocu- po quan tinc disset anys (1966). Es convocà només dos anys. Del primer, recordo que formaven part del Jurat en Joaquim Gomis, Pere Calders, que ho va delegar en un segon seu i que en un primer moment ens va saber una mica de greu, però resulta que el segon seu era en Jesús Moncada. Guardo l’acta del jurat, segur, però no l’he sabuda trobar. També fig – rava com a jurat en Jaume Picas.

A la segona convocatòria figu a com a membre del jurat, Avel·lí Artís Tísner. La veritat és que s’hi pre- sentaren pocs originals. La idea era arrencar una nova activitat amb el concurs de narració curta. Preteníem que amb el pas del temps s’arrelés. No fou així, potser perquè participo d’altres activitats.» (Vicenç Mascarell i Llàcer)

«Per Sant Jordi sempre sortíem al carrer amb la parada de llibres davant de l’Ateneu, però no n’hi havia prou, calia fer més coses pels carrers del po- ble. Creem una sèrie d’activitats desconegudes fin aleshores. Se’ns acusava que l’Ateneu era una en- titat només per a la gent del Centre… Ara tot està molt més mesclat, però en aquells temps, no. Els Pisos i el Barri Sud marcaven dos extrems urbans i humans al marge de l’Ateneu.» (Immaculada Amat i Amigó)

«També era actiu durant la festa del llibre per Sant Jordi. Anant a Barcelona a buscar els paquets de la comanda de llibres, posar preu, controlar; en fi una feinada de nassos.» (Antoni Malaret i Julià)

Les tertúlies

Aquesta activitat es va iniciar aproximadament el 1985, si més no és d’aquest any que tenim els pri- mers registres documentals de títols i dates de les Tertúlies organitzades sota la Secció Cultura. D’altra banda, el fet que es tracti d’una activitat plenament vigent a dia d’avui fa que les Tertúlies acumulin ja trenta-quatre anys oferint el coneixement d’experts de tots els àmbits als socis de l’Ateneu i a aquells que hagin seguit d’una manera o altra la programa- ció.

El registre de títols de les conferències que s’ha pogut confeccionar arriba a cent tretze.²⁷ Malgrat la llacuna sense registres que hi ha entre el curs

2001-2002 fins finals de 2006, es pot afirmar que la temàtica majoritària ha girat a l’entorn de l’actualitat i la història de Catalunya, la ciència i les noves tecno- logies i la literatura. Aquest perfil s’ha mantingut al llarg dels anys ja que quan la totalitat d’aquest regis- tre es mira separant els blocs que van de 1985-2001 i de 2006 fins a l’actualitat s’arriba a unes xifres semblants de distribució temàtica. Tot i aquest pre- domini temàtic, la música, l’art, l’antropologia i els esdeveniments històrics d’abast mundial han tingut també sempre cabuda en aquestes xerrades.

Incloem tot seguit el relat en primera persona d’al- guns dels protagonistes de les Tertúlies recollit per l’equip de les entrevistes:

«A mitjan anys vuitanta del segle passat, un grupet de socis²⁸ es van proposar iniciar una activitat men- sual de caràcter cultural, que van anomenar tertú- lies. Consistien a convidar una persona del món de les ciències o de les humanitats perquè plantegés un tema d’actualitat durant uns tres quarts d’hora i després iniciés un col·loqui entre els assistents. Des de la universitat m’era fàcil contactar amb gent que pogués participar aportant temàtiques que domina- ven. Però de mica en mica el graner de personatges se’m va anar acabant. Recordo un cosí meu: Antoni Cabré Masjuan, escriptor que no té res a veure amb el Cabré famós… Com a autor teatral i tècnic del ram ha vingut un parell de vegades. Buscàvem la pluralitat i per damunt de tot la cultura: art, història, música, literatura i contextualitzar el personatge i el temari amb l’actualitat. El tema Catalunya en els darrers anys hi ha estat molt present.

L’assistència ha estat més o menys de trenta per- sones, tot i que alguns temes han atret tanta gent que s’han fet a la Sala del Cinquantenari. Recordo d’aquest tipus una de la primera etapa sobre la his- tòria del Barça, com no podia ésser altrament.

En una segona etapa es va recuperar la Comissió de Cultura i es feu una comissió més formal per conti- nuar tirant endavant les tertúlies formada per Mar- ta Balada, Anton Gasull, Rosa M. Pujadó (que aquella època formava part de la junta de l’Ateneu), Ramon Moragas, Àngels Prat, Jordi Vives, Elisa Sèculi i, més recentment l’Arnau i Roger Cònsul.» (Josep M. Mas- juan i Codina)

«Les tertúlies, creades per la gran empenta d’en Josep Maria Masjuan, les he seguides sempre, ex- cepte l’època dels fills petits. Ens han posat al dia de l’economia, la societat, l’art, l’arquitectura, la cultu- ra… S’ha anat ampliant l’abast del coneixement amb més pluralitat temàtica.» (Marta Balada i Monclús)

«Després de la dinàmica de les Festes de Tardor la Secció Cultura va començar a afluixar però va ésser aleshores quan vam iniciar les tertúlies. Jo feia els cartells. La selecció era ben variada: tècnica, litera- tura, política, artistes, dibuix, música i llibres. Les fèiem talment com ara: ben variades, ben plurals.» (Lluís Bullich i Rañé)

Un estudi estadístic singular de les pioneres i els pioners de la Secció Cultura

«Estudi de les respostes de l’enquesta efectuada entre els socis de l’Ateneu de Sant Just Desvern. Anys 1963-1964»

Diagrama de barres que mostra la preferència dels enquestats per les activitats proposades, segons l’enquesta de 1963-1964 (arxiu d’Elisa Sèculi)

Un aspecte molt interessant del grup de joves que dins la Secció Cultura es va interessar per millorar l’oferta de l’Ateneu per tal de mantenir l’interès dels actuals i futurs socis és l’enquesta que van realit- zar entre els anys 1963 i 1964. Una feina d’un equip de quinze joves entre els quals hi havia Elisa Sèculi, Anna Isanda i Dolors Camps.

És remarcable el fet que ja fa més de cinquanta anys es va veure un canvi en el model d’oci-cultura que resultava atractiu a la població de Sant Just (enca- ra no s’havia arribat al Cinquantenari de l’entitat!). L’estudi-enquesta que esmentem anunciava al seu pròleg «[l’Ateneu] potser ha estat en els últims anys en un nivell estacionari quant al nombre d’associ- ats, el que és tal vegada símptoma d’una necessitat de renovació.»

Es van repartir tantes enquestes com socis tenia l’Ateneu, 780 (Sant Just tenia 6.750 habitants!) i es van recollir pacientment casa per casa aconseguint 175 respostes, 135 d’homes i 40 de dones, de les quals 16 tenien entre vint-i-sis i quaranta anys i 13 entre setze i vint-i-cinc anys. Malgrat no tenir refe- rències del qüestionari de l’enquesta les preguntes

van versar sobre les seccions més representatives d’aquells anys com l’Orfeó, el Cor, el teatre, la bibli- oteca, els escacs, el grup sardanista Juli Garreta, el cine-club, les conferències, el cafè-bar i el cinema. Els diagrames de sectors exposen numèricament el resultat per a cada secció.

Això no obstant, cal remarcar el següent:

Es reclamava un retorn de l’activitat del grup de te- atre que aleshores havia decaigut.

El 43 % de les respostes de l’enquesta s’havien ob- tingut de lectors de la biblioteca que manifestaven el desig de tenir un local més adient per llegir. Con- fi ven, al mateix temps, que el trasllat de la bibliote- ca a la llar del soci afavoriria aquest canvi.

Del cine-club, una activitat nova aleshores, s’hi mos- tren favorables el 47% dels enquestats, si bé sobre l’orientació dels col·loquis hi ha 86 enquestats que s’abstenen de respondre.

Sobre el cafè-bar van respondre 110 enquestats dels quals només 26 el van trobar satisfactori. La crí- tica venia per les instal·lacions, els preus i el servei. El cinema rep la pitjor valoració, ja que de 102 per-

sones que diuen ésser assistents habituals de les sessions, 102 li donen un qualifi atiu completament desfavorable. Sorprenentment, més de la meitat reclamen més vigilància i disciplina.

Amb la mirada dels cinquanta-cinc anys que ens separen d’aquesta enquesta, el primer que es pot dir és que la necessitat dels promotors culturals per saber quines són les preferències de la població són del tot vigents. El 2018 i el 2019 l’Ajuntament ha fet unes enquestes de les quals es fa referència a l’apartat 18.3 Associacionisme i cultura a Sant Just Desvern.

En segon lloc, la proporció de socis de l’Ateneu respecte a la població de Sant Just ha passat d’un 11,5% de l’any 1964 a un 2,5% de 2017.

Resulta també evident que cinc de les activitats motiu de l’enquesta han desaparegut (biblioteca, escacs, sardanes, cine-fòrum i cinema) i que, con- tràriament, el teatre ha crescut.

Finalment, de les possibles activitats que es pro- posaven es pot dir que les activitats per a infants van tenir el seu punt àlgid els anys setanta i noranta pels acords aconseguits amb Rialles, per les corals infantils i juvenils de l’Orfeó i per l’existència d’una secció infantil a la SEAS. A dia d’avui l’orientació per als nens i nenes es concentra en l’Escola de Música i l’escola de teatre Tamboret.

Les conferències han tingut una bona evolució, per l’activitat de les tertúlies i dels cicles temàtics de la SEAS, a la vegada que les excursions també l’han mantingut, fet que ha portat gent de fora de Sant Just a l’Ateneu.

La memòria d’aquest «Estudi» adreçat a la junta de l’Ateneu acaba així: «Benvolguts, si heu llegit fin aquí us felicitem de tot cor. Demostreu molt d’inte- rès i bona voluntat. Suposem que veureu que no- saltres també. Esperem que tots aquests esforços donin el fruit que tant anhelem per al millorament cultural de l’Entitat i el País.»

4. 2. Biblioteca

Joaquim Carbonell i Calders

Durant el curt mandat del primer president de l’Ate- neu, en Manuel Garcia Solà, es començà la creació d’una biblioteca amb l’aportació de llibres pels ma- teixos socis. ²⁹ El soci Josep Piquet i Gelabert en va ésser nomenat vocal bibliotecari en la junta directi- va fundadora feta el 16 de juny de 1918, i en fou el primer mantenidor i responsable del funcionament. Podríem assegurar que en Josep Piquet, home de pagès i comerciant, autodidacte i culte, al qual de- vem diverses iniciatives dins l’Ateneu com són la fundació de l’Orfeó Enric Morera i també iniciador de la primera coral infantil, hauria d’ésser l’ànima d’aquesta iniciativa. En Josep Piquet i Gelabert va seguir en el càrrec fins que el substituí Eduardo Luna el 12 de gener de 1919.

El càrrec de vocal bibliotecari s’anà renovant en les diverses juntes directives successives, recaient la responsabilitat en les persones de Francesc Urpí, Francesc Esteve, Josep Milà, Andreu Senties, Pere Estella, i Agustí Vivès fins a la renovació de junta del 30 de gener de 1927, que no nomenà cap responsa-

ble explícit de la biblioteca.

Va tornar a aparèixer nomenat per al càrrec en Pere Pruna Gascon el 2 de febrer de 1936, que l’ocupà fins a la renovació de la junta del 5 d’octubre de 1936, en què la vocalia va tornar a desaparèixer. El 2 de juny de 1940 s’elegí en el càrrec el soci Joan Oliveras, desapareixent de nou en la posterior reno- vació de 8 de setembre de 1943. Es torna a trobar un nomenament de bibliotecari el 19 d’octubre de 1947, recaient la responsabilitat de la secció en el soci Robert Pereña fins al 24 d’abril de 1948. Tor- nem a trobar un nomenament de bibliotecari el 8 de maig de 1951, que l’ocupà en Pere Montagut, que fou renovat el 30 de juny de 1953 fins que el seguí en la responsabilitat el 16 de juliol de 1955 una altra vegada en Joan Oliveras, el qual fou reelegit el 28 de setembre de 1956. Ho fou fins a la renovació del 4 de febrer de 1958 per Manuel Corrales. La junta sorgida el 22 de febrer de 1960 no en nomenà cap i el 13 de març de 1962 en tingué la responsabili- tat en Pere Pruna Pons com a vocal de biblioteca i

Cultura; el càrrec durà dos anys. El dia 29 de març de 1966 es nomenà Elisa Sèculi responsable de la biblioteca com a darrera persona que explícitament portà aquesta denominació dins la junta directiva.³⁰ Hem de considerar, però, que durant els mandats de juntes directives en què no hi va haver el nomena- ment de cap responsable explícit podria haver re- caigut aquesta responsabilitat en el soci nomenant vocal de Cultura.

La dècada que va entre els anys 1960 i 1970 es va formar una nova i potent secció de Cultura integra- da per un grup de joves que amb ideals catalanistes i progressistes portaren a terme moltes activitats i potenciaren la vida de la biblioteca. Van instaurar la Festa del Llibre dins la Diada de Sant Jordi i cada any van organitzar una parada de venda de llibres, ja fos dins l’Ateneu com també en altres indrets del poble, com ara la plaça del Parador i posteriorment el jardí de can Ginestar. Va ésser habitual la pre- sència d’autors per a signar els llibres —Manuel de

Pedrolo, Pere Calders, Albert Jané, etc. Una parti- cularitat d’aquesta activitat fou invertir els benefi- cis obtinguts de la venda de llibres a comprar nous exemplars, cosa que augmentava el fons de la Bibli- oteca de l’Ateneu.³¹

Des que es va construir l’estatge social que ara co- neixem, la biblioteca va estar situada en un petit re- cambró de poc més de deu metres quadrats situat a l’extrem oposat de l’entrada al local del cafè a la planta baixa. Era una saleta acollidora, tota de fusta. Dues grans finest es abocades al pati del Roure l’il- luminaven amb llum natural i una vidriera de vidres bisellats la separava i aïllava del cafè. Per les seves petites dimensions no fou mai una sala de lectura, tot i que hom hi trobava el diari i algunes revistes del moment, que podia llegir. El servei als socis fun- cionava amb el sistema de préstec de llibres que els lectors s’enduien a casa per després tornar-los. Amb les obres de construcció de l’Escola de l’Ate- neu que coincidí amb la inauguració el 16 de juny de

1965 de la Biblioteca Popular de la Diputació situa- da al Parador de Sant Just,³² es va haver de tancar aquest espai i es van traslladar llibres, mobles i bi- bliotecàries a la ja gairebé en desús Llar del Soci. En estar la biblioteca situada a partir d’aquell moment al primer pis de l’entitat i en una sala molt més gran i aïllada de la resta d’espais, això va afavorir que els lectors se n’anessin apartant. El canvi de sala pro- vocà un gran desgavell en el control i classifi ació dels llibres però és d’agrair la bona feina que du- gueren a terme Maria Rosa Tosas, Rosa Crusellas i Pilar Planas en l’organització i catalogació de la col·lecció de llibres (ref. anterior).

Durant la presidència de Just Amigó Rius (1970-

1978) es decideix tancar la biblioteca per manca de dedicació i per la nova remodelació que van sofrir el baixos de l’Ateneu per les obres d’ampliació de l’Es- cola de l’Ateneu del primer pis.³³ Els llibres, disper- sats, alguns anaren a parar a l’Escola de l’Ateneu, d’altres posats en prestatges per fer bonic al cafè i la resta foren guardats en caixes al magatzem de l’Ateneu. Encara avui dia se’n conserven alguns.

Com a epíleg d’aquest recull cal dir que la Bibliote- ca de l’Ateneu, tot i patir molts alts i baixos resistí tota mena de dissorts fins que finalment va desapa- rèixer. Ara bé, mai no va ésser un dels espais més valorats pels seus socis; sempre el servei de prés- tec fou molt minso.

La biblioteca en una visió oposada a la de la fotografia anterior. Sobre el pany de paret del fons, tauler mural d’escacs per poder seguir les competicions d’aquesta secció. La porta de connexió amb el bar posteriorment es retolaria “Es- cacs”, al passar la biblioteca a la Llar del Soci, al primer pis (autor desconegut, AHA)

23. River ola i Sabaté, Montserrat, Amigói Barbet a, Jordi, Perpiñà i Pala u, Josep (1995). «Cronologia i fets de Sant Just Desvern al segle xx». Ajuntament de Sant Just Desvern, pàg. 51.

24. Malaret i Amigó , Antoni (1993). Op. cit., pàg. 51