3. 1. ESCOLA 59

      1. Les Escoles de l’Ateneu 59

      2. Projecte d’animació lectora 66

      3. Escola d’escriptura 70

   ESCOLA

3. 1. Les escoles de l’Ateneu

Maria Camps, Josep M. Masjuan, Lluís Menoyo, Elisa Sèculi

Escriure sobre l’Escola de l’Ateneu que va néixer l’any 1967 no es pot fer sense una referència a la primera Escola de l’Ateneu. Com es podrà veure a través d’aquest relat la història de les dues vegades que l’Ateneu de Sant Just obre una escola, l’any 1918 i el 1967, segueixen una trajectòria molt semblant, amb tres actes. Primer: La voluntat dels ateneistes i de la seva Junta de preocupar-se per la llengua i la cultura catalana tant la dels adults com la de la mainada. Segon: La dedicació dels recursos econò- mics possibles per poder atendre els infants en uns locals dignes i amb uns mestres que seguissin les idees de la pedagogia activa. Tercer: Les dificu tats econòmiques que van generant dèficits insuporta- bles per a l’entitat i que es van resoldre, gràcies a la situació política del moment que va permetre que els ajuntaments i altres poders públics assumissin la responsabilitat de seguir el camí iniciat.

La primera escola de l’Ateneu

L’any 1918 es va constituir l’Ateneu de Sant Just inicialment en uns baixos del carrer de Bonavista i allà mateix es crea l’escola nocturna amb vint-i-dos alumnes adults que hi acudien de les vuit del vespre a les deu de la nit.¹⁶

El text continua explicant els objectius i les dificu tats sobretot de recursos tot i que fa notar la col·labo- ració de l’Ajuntament però sobretot la voluntat dels socis que aportaven el seu treball perquè es pogués bastir un nou local. El document continua dient:

«El nostre “Casal-Escola emergia miraculosament de la terra propícia, al bell mig d’un magnífic amet- llerar que cada any renova la seva màgica florida com a símbol de noves promeses de fruit, entremig de l’alegria joguinosa dels petits alumnes, que crei- xen en la sana fortitud de totes les llums i a l’escalf de totes les amors. I això ha estat possible per obra i gràcia de la nostra fe, per la voluntat avivada cons-

tantment amb la noblesa dels nostres ideals i del nostre esforç obstinat, que feia barallar-nos i reduir totes les negacions.»

El febrer de 1924 s’inaugurà l’aula de noies, poste- riorment la de nois, i l’any 1926 s’inaugurà la classe dedicada a parvulari en l’edifici del carrer de Mont- serrat, anomenat avui “Les Escoles” on ara hi ha di- ferents organitzacions dedicades a aspectes socials i culturals.

Tots els alumnes havien de fer-se socis de l’Associ- ació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

La junta de l’Ateneu no podia mantenir les despeses de l’escola i aprofitant la conjuntura política favo- rable de la República van preferir, no sense pena, traspassar la institució als organismes públics. Les “Escoles de l’Ateneu Santjustenc” van durar fins a l’any 1933 quan foren assumides per l’Ajuntament com a escoles públiques en el context de la nova República, sota el nom de “Grup Escolar Municipal de Sant Just Desvern”.

En un document del curs 1935-1936 es pot veure la influència de l’ideari de l’Escola de l’Ateneu en els plantejaments de l’escola municipal:

«Educar els nostres alumnes en un ambient de sin- ceritat i de companyonia, però també de respecte. Els alumnes troben a l’Escola l’ambient que d’una manera insensible els educa. A l’ensems que apre- nen els coneixements que, en els nostres temps, ha de posseir tothom. I per tal d’assolir el desenvolu- pament integral els habituem a pensar, a sentir i a fer perquè més tard siguin catalans, homes consci- ents, útils a la societat i a la seva pàtria […]. I per a obtenir-lo es val dels mitjans següents:

L’estatge escolar: higiènic, grans patis per a esbar- jo, i lliçons a l’aire lliure, aules ben airejades, il·lumi- nació excel·lent, calefacció.

Material: escollit segons la ciència pedagògica mo- derna.»¹⁷

La dictadura franquista va posar fi a qualsevol ele- ment relacionat amb aquest model d’escola, so- bretot en las “Escuelas Nacionales” i les religioses.

Algunes de privades van aconseguir seguir, en la mesura del possible, alguns aspectes amb moltes dificu tats.

Biblioteca de la primera Escola de l’Ateneu al voltant de 1925 (autor desconegut, AHA)

La segona escola de l’Ateneu¹⁸

A mitjan anys seixanta un grup de pares i mares novells del poble, es van adonar que cap escola del poble no responia a les seves expectatives pel que feia a l’orientació pedagògica i per la falta d’ús de la llengua catalana. Tanmateix la crisi del franquisme va potenciar que la llengua catalana no pogués és- ser prohibida en l’ensenyament escolar atès que era la llengua familiar de molta gent. El moviment de renovació pedagògica vinculat a l’Escola de Mes- tres Rosa Sensat iniciava també el seu recorregut l’any 1965. Fou aleshores quan es va plantejar a la junta de l’Ateneu, a l’Antoni Malaret, si seria possible de tornar a fer una escola de l’Ateneu semblant a la que existí abans de la guerra. La resposta fou molt positiva i molt aviat van dir que «sí».

L’Elisa Sèculi va entrar a formar part de la junta que, l’any 1966 fou presidida pel senyor Josep M. Martí Jané. De fet, els promotors de la nova escola van visitar abans el senyor Martí perquè acceptés d’ésser president de l’Ateneu, ja que era una perso- na professional del Dret i molt sensible per aquests temes. La nova junta va constituir una comissió per

a l’escola formada per Ramon Ballart, Emili Carbó, Jordi Cardona, Josep M. Masjuan i Elisa Sèculi. Dos membres de la comissió es van posar en contacte amb l’arquitecte Esteve Mach i Bosch, recomanat per companys de Mataró, que estava preparat per a aquests temes. Li van demanar que fes un projecte de reforma en l’espai disponible on avui i ha l’Es- cola de Música l’any 1968, que es va executar amb rapidesa.

Aprofitant que la constructora Malaret estava cons- truint la Sala del Cinquantenari, les obres impres- cindibles per a iniciar el curs de 1967 començaren de seguida. D’entrada, la matrícula arribà als trenta alumnes.

De fet, l’escola anava funcionant en un local que no era prou l’adequat. Perquè en la mesura que aug- mentava la matriculació, després d’ocupar les sis aules del projecte de reforma a la planta primera executat, s’hagueren d’habilitar més aules en l’es- cala que comunica la planta del bar amb el primer pis, on hi havia la Penya Barcelonista i on hi ha ara l’aula d’art pictòric.

Durant el període de creació del projecte, s’organit-

zaren tres conferències sobre pedagogia en un in- tent d’explicar una nova idea d’escola: més activa, més participativa, més moderna, més progressista. Ens ho explicaren Roser Pérez Simó, una psicoana- lista amb molta reputació; l’Antoni Comas, després conseller de Cultura de la Generalitat i en Ramon Fusté, director d’escola. Xerrades de professionals reconeguts intentant fer ambient per a demostrar quin tipus d’escola es volia.

En una reunió de la Comissió de l’Escola del 27 de gener de 1967 consta en l’acte la filosofi de l’esco- la, que va iniciar la seva activitat el curs 1967-1968, on es pot constatar la continuïtat amb el projecte de 1918.

16. 1. Escola oberta a tothom: és a dir, ni classes ni privilegis sota cap concepte. En cas de plètora de matrícula caldria, això sí, donar prioritat als fi ls dels socis. Recordem, però, que qualsevol persona pot ésser soci de l’Ateneu a la pràc- tica.

    2. Escola catalana. Dintre les possibilitats del rè- gim actual, i sobretot amb la mira més digna i més ampla del concepte de catalanitat. Ni lo- calisme ni barretinisme.

    3. Escola amb idea bàsica de religió, però ines- pecífi a. És a dir, sense concentrar-se en cap secta o creença determinada. Creiem que aquesta concreció toca fer-se en la família, al- menys en el període de l’edat escolar.

    4. Addicció als moderns sistemes pedagògics de reconeguda efi àcia.¹⁹

Durant els primers temps, alguns pares no arribaven a entendre el tipus de pedagogia que s’impartia.²⁰ Una de les característiques va ésser que es paga- va una quota depenent de les possibilitats econò- miques de què disposaven els pares. De primer va anar bé, més tard va ésser un dels temes més con- trovertits i va crear problemes. Als inicis de l’escola s’anaven cobrint despeses, però en la mesura que s’engrandia van anar apareixent més problemes econòmics; es necessitaven nous recursos, per a inversions, etcètera.

«Recordo que en Ramon Ballart tenia cura de tota la part econòmica i que quan sorgiren els problemes, es feu càrrec de tota la situació, juntament amb en Daniel Ribera, membre de la junta de l’Ateneu. Se’ls ha de reconèixer que tots dos feren molta feina per

a l’Ateneu i la seva escola. Recordo també reunions de pares amb els mestres, on es queixaven perquè els nens tornaven a casa amb sorra del pati a les butxaques. És un exemple de la mentalitat de l’es- cola clàssica: “que entrin polits i que tornin a casa nets i polits”. Algunes parelles no entenien que era un altre estil d’escola; una escola de pedagogia ac- tiva on els infants estaven més lliures. Em va doldre molt aquesta incomprensió sobre el tipus d’escola. Bé, malgrat els entrebancs, l’Escola de l’Ateneu crei- xia.» (Elisa Sèculi)

La referència als moderns sistemes pedagògics es va concretar quan es van apuntar als criteris de l’Escola Activa, en aquell moment molt vincu- lats a la Marta Mata i a la institució que en aquell moment va crear amb el nom d’una mestra que es deia Rosa Sensat, que va participar activament en el moviment de renovació pedagògica que va sorgir a l’entorn de la Mancomunitat de Catalunya i l’Ajunta- ment de Barcelona i a partir de la República amb la Generalitat de Catalunya. La mare de la Marta Mata, Àngela Garriga, va ésser mestra del Grup Escolar Baixeras, construït entre el 1918-1922 al carrer d’Aulet, xamfrà amb la Via Laietana de Barcelona i després al grup escolar Pere Vila des que es va in- augurar l’any 1931 juntament amb altres deu grups escolars, dins del projecte de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

«Recordo que vam anar a veure, amb en Josep M., la Marta Mata, per cert, just el dia que s’havia mort la seva mare i hi haguérem de tornar un altre dia, quan ella ens va orientar. La primera directora de l’Escola de l’Ateneu fou Montserrat Pérez Simó, germana de la psicoanalista que va venir a les conferències de promoció.» (E. Sèculi)

L’Escola de l’Ateneu formava part de la «Coordina- ció Escolar» vinculada a Rosa Sensat, que es va cre- ar paral·lelament, agrupant escoles privades sense afany de lucre que eren cooperatives de pares, de mestres o d’institucions, amb la finalitat de treballar juntes i per a la renovació pedagògica i l’escola ca- talana. L’any 1968 es va crear l’Escola d’Estiu Rosa Sensat.

«L’any 1969 vaig entrar a treballar a Rosa Sensat i vaig participar molt activament com a aprenent de sociòleg. Recordo que els primers dies em van ex- plicar el que havia passat a la primera escola d’es- tiu del 1968: el vent de París va arribar a Barcelona i es va manifestar a l’escola d’estiu amb actes de

Interior del díptic de promoció de L’Escola de l’Ateneu editat el 1967 (arxiu d’Elisa Sèculi)

protesta dels mestres més esquerrans en contra del franquisme, el control de l’església catòlica en l’educació i la defensa de la llibertat d’expressió. Al- guns es van escandalitzar. Tot i això els cursos van funcionar normalment, tot i que l’escola era clan- destina gràcies a l’aixopluc dels jesuïtes de Sarrià. El moviment a favor de l’escola pública, activa i cata- lana va tenir molta empenta a partir d’aquells anys i va desembocar en unes declaracions de l’estiu del 1975 i el 1976, que van tenir certa influència social, atès que definien les característiques que hauria de tenir l’Escola Pública Catalana en un context polític democràtic.» (Josep M. Masjuan)

A l’Escola de l’Ateneu, molt aviat es va plantejar un problema d’ordre amb alguns mestres, potser in- fluenciats també pels aires de París (1968). La idea que tenien alguns mestres de l’escola activa, potser era una mica exagerada, almenys en aquell con- text dels pares usuaris. Els pares es queixaven de la manca d’ordre a les aules i consideraven que els infants no treballaven prou. El tema generà algun conflicte i la comissió de pares i mestres decidí bus- car una solució i aconseguiren que s’incorporés a l’escola el mestre Josep Ramos, recomanat des de Rosa Sensat. Els problemes es van reconduir però quan ell se’n va anar van tornar a sorgir. Tot es va

tranquil·litzar mantenint el seu camí d’escola activa, catalana i en llibertat, amb el nou mestre Manel Fi- lella com a director (1972-2002). Quan va iniciar la seva tasca de director l’escola tenia 150 alumnes des de parvulari fins a vuitè d’EGB

El nombre de nois i noies de l’escola anava augmen- tant i ja no hi havia manera d’encabir-los en els lo- cals de l’Ateneu. El problema es va resoldre portant els cursos d’alumnes més grans a uns barracons davant l’edifici Walden, on hi havia hagut unes ofi- cines de la fàbrica de ciment, els quals foren cedits provisionalment pel Taller d’Arquitectura de l’arqui- tecte Ricardo Bofi l d’acord amb l’Ajuntament.

Les dificu tats econòmiques

L’Escola de l’Ateneu va funcionar molt bé durant uns anys i va passar a ésser una de les escoles de refe- rència a Sant Just Desvern. Com a resultat d’aquest èxit es va produir un creixement d’estudiants i com a conseqüència van sorgir dificu tats finan eres, ja que les quotes eren ajustades a les possibilitats fa- miliars, mentre que les despeses augmentaven pel fet que calia incorporar més personal: mestres i au- xiliars per complir els requisits que reclamaven els pares.

Alumnes de la classe de cinc anys a la festa de Nadal de 1968 de l’Escola de l’Ateneu, a la Sala Cinquantenari. Dansant, d’esquerra a dreta, Sigrid Travesset, Carme M. Sánchez, un nen ajupit no identifi at, darrera seu Núria Pruna, Eduard Sanchís –mig tapat–, Pili Giménez, Lluís Baldi, Gonçal Amades i Elisabet Ribes. Asseguts al darrere, d’espectadors: Francisco Ventura, Albert Blai i Lluís Quesada, vist entremig dels que ballen. Dret Anselm Orts (autor desconegut, col- lecció de M. Claustre Cardona)

Grup d’alumnes de l’Escola de l’Ateneu amb les mestres Rosa Candial i Carme Caminals a les escales de baixada al Pati del Roure el 1981 (autor desconegut, AHA)

La presidenta de l’Ateneu Francesca Cortès va co- municar als que portaven l’Escola: «Això no pot continuar, hem de plegar per bé que ens dolgui». Ateses les circumstàncies la junta de l’Ateneu i el Patronat de Pares van prendre una decisió consis- tent que, per equilibrar una mica el pressupost, no es paguessin a Hisenda les quotes de la Seguretat Social del personal. D’entrada, aquesta reducció de la despesa va ajudar a anivellar el pressupost però creà problemes a l’Ateneu i es percebia que s’entra- va en una crisi.

Durant aquells temps difícils, es va conèixer que el Ministeri central havia previst construir una nova es- cola estatal a Sant Just, que venia a complementar i resoldre el dèficit escolar local. Aprofitant aquesta circumstància, es va considerar que era el moment propici per crear una cooperativa de pares de l’Es- cola de l’Ateneu que es fes càrrec del dèficit des de 1973. La missió de la cooperativa era deslliurar al més aviat possible el dèficit que suportava l’Ateneu i facilitar la possible transició vers una escola públi- ca catalana dependent de la Generalitat. L’òrgan de direcció de la cooperativa el va assumir una junta presidida per Lluís Menoyo i Maria Camps.

«Recordo que pagàrem una derrama de 780.000 pessetes de l’època per eixugar el dèficit i tots els socis de la Cooperativa compliren. Vam córrer un risc, diria que amb molt de gust, perquè volíem una Escola Catalana per als nostres fi ls seguint totes les directius pedagògiques de Rosa Sensat.» (Maria Camps)

La Junta de la cooperativa tenia plena consciència que havíem incorregut en el delicte de no pagar la Seguretat Social però van tenir la sort que molta gent va participar per a aconseguir les millors con- dicions per pagar el deute. La Immaculada Amat, per exemple —que hi tenia els fi ls matriculats—, va comparèixer amb altres membres de la junta da- vant del magistrat que portava el cas, li van explicar la història sencera de l’escola i ell se’n va fer càrrec i va dictaminar unes bones condicions de retorn del deute amb uns terminis assequibles.

«Em sembla recordar que la penalització que se’ns havia d’aplicar va quedar reduïda a la mínima ex- pressió. Era d’agrair aquell gest, ja que sota la seva responsabilitat, ajustava la pena administrativa per sota del que pertocava. En aquest cas la Judicatura va actuar a tenor del coneixement del tema que en aquest cas tenia un clar matís social.» (Lluís Menoyo)

El camí cap a l’escola pública

La defunció prematura de la presidenta de l’Ateneu va fer que fos elegit abans d’hora un nou president

de l’Ateneu, Ramon Moragas, persona vinculada a Rosa Sensat, a la Cooperativa Abacus —que va fun- dar—, i a la Fundació Artur Martorell —de la qual va ésser director una colla d’anys—, persona coneixe- dora i molt sensible pels temes educatius. L’actua- ció del president de l’Ateneu pel seu prestigi i per les seves relacions amb persones que treballaven en aquell moment a la Generalitat fou molt important per assolir un bon fina . Ell mateix ho comenta:

«Del meu mandat recordo la feina per intentar sal- var l’Escola de l’Ateneu, de les negociacions amb la Conselleria d’Ensenyament per passar-la a escola pública.» (Ramon Moragas)

Les demandes i les lluites de moltes de les escoles de coordinació escolar aconseguiren que la Genera- litat assumís el problema acollint aquesta tipologia escolar fent el seu propi disseny. Per tant, aquest període que va començar amb el Ministerio de Edu- cación, havia d’acabar en mans de la Generalitat.

A Sant Just també es donà la coincidència que el 1979 es va formar el primer ajuntament democrà- tic amb l’Antoni Malaret d’alcalde i Robert Ramírez de primer tinent d’alcalde i una majoria de regidors que estaven d’acord amb el projecte, alguns dels quals ja havien treballat per a l’escola de l’Ateneu. El Ple de l’Ajuntament va veure molt clar que el poble necessitava en aquells moments era una altra es- cola, ja que la demografia així ho exigia. La regidora d’Ensenyament, Isaura Martínez (UCD) es va posar en contacte amb la delegació provincial d’Ensenya- ment que encara depenia del Govern Central, i es va entrevistar amb la delegada, Maria Jesús Martínez, que li va comentar que estava pendent de la pro- gramació des de l’any 1966, la construcció d’un nou col·legi a Sant Just. Agafats d’aquest fil van insistir davant el Ministerio i després de llargues reunions entre els responsables de la cooperativa i l’Ajunta- ment van arribar a un acord. L’Ajuntament va oferir al Ministerio els terrenys municipals amb la superfí- cie que reclamaven.

En col·laboració amb el primer Govern de la Gene-

ralitat, amb funcionaris que eren gent nova, es van establir contactes amb José Antonio López, que ve- nia dels Estats Units amb experiència al sector i que era director general de la Conselleria. Per a aconse- guir-ho, els pares van fer algun tancament a la seu. El seu propòsit era que primer es construís l’escola i que a continuació assumís ésser la continuadora de l’Escola de l’Ateneu. En tot moment tingueren l’Ajun- tament al seu costat. Exigiren que funcionés amb una hora més de classe, colònies, mestres de reforç per a segons quines aules i per tant el pressupost fou més elevat que el d’altres escoles.

«En aquell moment l’Escola Montserrat i l’Escola Canigó no tenien la sisena hora ni un mestre de re- forç. Per assimilar-les a la futura Escola Montseny, es feren reunions maratonianes per decidir com ha- vien d’ésser la resta de les escoles locals. A partir d’aquell moment, l’Escola Canigó i l’Escola Montser- rat assumiren la influència positiva de l’Escola de l’Ateneu.» (Maria Camps)

L’Escola de l’Ateneu va ésser la primera reconegu- da per la Generalitat, tot i que per problemes buro- cràtics va constar com la segona. No va ésser fàcil, perquè els mestres que van passar a la Cooperativa de pares, van ésser els que havien de configu ar el primer grup de professionals de l’Escola Montseny, però no tots els mestres tenien els requisits que es necessitaven, és a dir, haver guanyat les oposicions. Després de negociar, se’ls va donar un termini de dos anys per assimilar-se. La majoria s’hi van pre- sentar i van entrar a formar part com a funcionaris de ple dret depenent de la Conselleria d’Ensenya- ment de la Generalitat com a mestres de l’Escola Montseny (1982). La Cooperativa, però, va continuar existint fins que no es va eixugar el deute que tenia l’Ateneu amb la Seguretat Social.

La primera plantilla de mestres (curs 1967-1968) fou: Montserrat Pèrez Simó —directora—, Consol Sanz i M. Claustre Cardona. El segon any s’amplia l’equip amb Anna M. Modolell i Helena Costa (com- partint el curs de P2), Neus Serrahima i Laura (com- partint P3), M. Claustre Cardona (P4), M. Rosa Mas (P5) i Consol Sanz, el grup de primària. Aquest equip es va mantenir fins a finals del curs 1969-1970, en què l’equip inicial va dimitir.

L’equip de mestres del curs 1970-1971 estava

constituït per²¹: Josep Ramos, Serena Rigau, M. Te- resa Ballester, M. Assumpta Sogas, M. Josep Varela, Montserrat Donnay i Joan Serra com a auxiliar de secretaria. Tots sota la direcció d’un patronat.

A partir del curs 1972-1973 entra en Manel File- lla com a director al qual van acompanyar durant aquest curs o bé en cursos posteriors els mestres següents: Josep Arch, Carme Caminals, Ramon Ca- minals, Rosa Candial, M. Claustre Cardona, Rosa Gaya, Isabel Jiménez, Maria Rosa Mohedano, Roser Mulet, Serena Rigau, Eulàlia Solé i Dolors Vilalta, i la Pilar Planas com a conserge.

També van col·laborar molt amb la nova escola el director general José Antonio López, la tècnica Clàudia Carmona i l’arquitecte Antoni Amargós.

Per acabar aquest relat, val la pena transcriure dues opinions signifi atives de dos dels seus prota- gonistes principals:

«Cal dir que va ésser la primera escola pública de Catalunya en socialitzar els llibres, fou un 14 de juny de 1985. A partir d’aleshores els alumnes no els ha- vien de comprar cada curs. Es feu una biblioteca i des d’allà es repartien els llibres de text.» (Lluís Me- noyo)

«Crec que sí, que s’ha transmès força bé l’esperit d’escola catalana, especialment durant el període del mestratge de la plantilla esmentada. Ells foren els portadors del flux pedagògic que influí sobre la resta d’escoles locals. Diria que en aquest moment la cosa s’ha anat estabilitzant força, força bé. La lla- vor va continuar amb les cent i pico d’escoles que en aquells anys es van integrar a la Generalitat.» (Maria Camps)

3. 2. Projecte d’Animació Lectora²²

Francesc Blasco Urpinell

quest és el treball d’un grup de mestres iniciat el 2001 coordinat per Rosa Maria Pujadó —fins el 2014— i Maria Cinta Margalef —fins el 2005. La seva iniciativa va seguir les orientacions d’un projecte lector creat a la localitat de Cerdanyola del Vallès amb la finalitat de millorar la competència lectora de la població i que, vistos els bons resultats, després també es va instaurar a Cornellà de Llobregat.

Posteriorment, des del gener de 2001, elles el van posar en pràctica a Sant Just Desvern amb el suport econòmic i logístic de l’Ajuntament de Sant Just, l’Ateneu i la Biblioteca pública Joan Margarit. Els coordinadors actuals del Projecte d’Animació Lectora a Sant Just Desvern (PAL) són en Jaume Camprubí, que col·labora en el Projecte des de l’any 2010, Mercè Quer a partir de l’any 2014 i Mercè

Royo des de 2018. Carme Fina es va incorporar a la coordinació de 2006 al 2018.

Els objectius del PAL són promoure el desenvo- lupament del gust per la lectura dels alumnes de les escoles i contribuir a la millora del nivell lector dels escolars. Objectius que se situen en el marc del treball sistemàtic de lectura que es duu a terme en els centres educatius i té com a finalitat col·laborar amb aquests centres en la tasca de l’adquisició d’un hàbit de lectura que ajudi que aquests alumnes es- devinguin bons lectors. Consegüentment, l’activitat del PAL s’orienta cap a millorar la capacitat de com- prensió, desvetllar l’interès per la literatura popular, conèixer la literatura d’autor, familiaritzar l’alumne amb les diferents persones que intervenen en la confecció d’un llibre (il·lustrador, autor, editor i cor- rector), afavorir l’adquisició de l’hàbit de lectura i el conreu de la imaginació. El projecte, que segueix el cicle del curs escolar, té una durada aproximada d’un trimestre a cada escola i implica la dedicació d’un matí cada setmana del curs de les persones que hi estan compromeses, totes professionals relacionats amb l’àmbit lector. Cal esmentar així mateix l’aportació logística de la brigada municipal que tragina les maletes d’una escola a l’altra per- què, com es pot endevinar, el seu pes és conside- rable.

Per dur a terme els objectius esmentats intervenen tutors, conta contes, animadors, il·lustradors, au- tors, acompanyants i coordinadors, atenent les res- ponsabilitats assignades als participants. Sovint les mateixes persones es responsabilitzen de diferents tasques segons convingui. El cas concret del curs 2017-2018 van ésser sis les persones que van par- ticipar en el projecte, a part dels tres coordinadors Els coordinadors són els responsables de l’apli- cació del Projecte d’acord amb la planifi ació feta abans de l’inici de cada curs. Vetllen per la seva co- herència en l’aplicació a les diferents escoles, fan el seguiment i avaluen els resultats al final de cada curs acadèmic. Pel que fa als llibres, són ells els qui en fan la selecció, els actualitzen i es fan càrrec de comprar-los. Són clau també per a la interacció amb els animadors, il·lustradors i autors i per a l’entesa entre les escoles, l’Ateneu, l’Ajuntament i la Bibliote- ca, de tal manera que són l’eix troncal que permet que el PAL tiri endavant un any rere l’altre.

Els conta contes fan la seva contribució al projecte explicant un parell de contes a cada aula (un al prin- cipi i un altre al final de trimestre) a la vegada que porten la maleta amb els llibres a l’aula i en presen- ten uns quants.

La figu a de l’il·lustrador s’incorpora al cicle inicial com a element motivador, ja que els mecanismes lectors són encara incipients i la il·lustració té un paper rellevant com a suport del text. Els il·lustra- dors estableixen un intercanvi amb els alumnes a partir dels dibuixos a la vegada que faciliten la com- prensió dels textos.

Els animadors al seu torn s’introdueixen al cicle mit- jà quan la il·lustració perd protagonisme als llibres proposats per a aquesta edat i la lectura demana més esforç als alumnes. Tenen una actuació a l’inici del trimestre on presenten el contingut dels llibres i una altra a mig trimestre. En cada cas s’empren estratègies que despertin la curiositat i estimulin la lectura.

La figu a nova que entra al cicle superior és l’au- tor. Per als alumnes, la presència de l’autor és un element motivador, ja que estableix un diàleg amb els alumnes a partir dels diferents arguments dels llibres que llegeixen en aquell moment. L’autor tam- bé ajuda a comprendre les situacions que planteja cada argument.

L’acompanyant té incidència en tots els cursos de l’educació primària ja que reben i acompanyen les diferents persones que intervenen en les sessions del Projecte a les escoles i col·laboren en la creació d’una dinàmica participativa en cadascuna de les activitats que es duen a terme.

En aquest capítol de les persones que han partici- pat en un moment o altre en el projecte s’ha de fer esment de Roger Cònsul i Raquel de Manel com a animadors, de les il·lustradores Montse Tubella i Mercè Arànega i dels autors Josep Gorriz i Enric Larreula. Així mateix, els actuals coordinadors de fet tenen diferents barrets, ja que també actuen de conta contes o acompanyants, segons ho exigeixin les circumstàncies concretes de l’escola i/o grup d’alumnes que s’atenen. Des de dins les escoles la figu a rellevant són els tutors que dins de l’educació infantil s’encarreguen de posar en contacte l’alum- ne amb el llibre i despertar el seu interès. Més tard, a primària, estimulen la lectura a partir de la capa- citat lectora i els interessos de cada alumne

Llibres del Cicle Inicial Segon, Maleta A, del curs 2018-2019 (fotografia de rancesc Blasco, AHA)

Llibres de 6è de Primària, Línia A, del curs 2018-2019 (fotografia de rancesc Blasco, AHA)

l capítol de material és així mateix important i re- quereix planifi ació, logística i renovació. El com- ponen vint-i-sis maletes que es reparteixen entre el cicle infantil (P3 a P5) i els cicles inicial (1r i 2n), mitjà (3r i 4t) i superior (5è i 6è) de primària. Les maletes per al cicle infantil contenen aproximada- ment vint-i-cinc contes diferents, de manera que a cada classe n’hi hagi un per alumne. Les maletes de primària, contràriament, contenen trenta-sis lli- bres repartits en sis lots de títols diferents, amb sis exemplars cadascun. Aquí el nombre de llibres su- pera el d’alumnes per classe per tal de facilitar el préstec als alumnes.

El nombre de maletes està, doncs, adaptat al fet que siguin tres les escoles a les quals es dona servei, al fet que hi hagi o no duplicació de cursos i a la dinà- mica establerta en l’ordre d’atendre les escoles en qüestió. El primer trimestre es comença per l’Esco- la Canigó, exceptuant el cicle inicial de primària, en què es fa al tercer trimestre per tal que els nens de primer tinguin més assolida la lectura. Al segon tri- mestre s’atenen simultàniament les escoles Mont- serrat i Montseny.

Una altra part de la gestió dels llibres és la compra i reposició. Cal tenir en compte que els contes de par-

vulari, malgrat que poden durar fins a deu cursos, s’han d’acabar substituint per llibres nous. A primà- ria, d’altra banda, s’han d’incorporar nous títols a la vegada que es retiren els que la pròpia experiència del projecte diu que no acaben d’agradar als alum- nes. La Biblioteca Joan Margarit té un paper impor- tant cedint llibres seus o bé d’altres biblioteques de la xarxa si no disposa de prou exemplars.

El PAL, com tot bon projecte, se sotmet cada curs a una avaluació tant per part dels alumnes com dels mestres tutors. De totes les dades que es recullen s’elabora una memòria que es lliura a les escoles del projecte, als regidors de Cultura i Educació de l’Ajuntament, a l’Ateneu i a la Biblioteca, de manera que es poden corregir aquells punts que en l’avalu- ació han resultat més crítics o s’identifiquen com a millorables.

Cal dir que això crea una dinàmica no tan sols de procediment sinó del material ―llibres― que s’utilit- zen d’un curs a l’altre.

La memòria de cada curs inclou les dades segmen- tades per a cadascuna de les tres escoles i una taula de dades globals. Les corresponents a la memòria del curs 2017-2018 van donar les xifres següents.

Cal tenir en compte que només els alumnes de pri- mària fan l’avaluació personal i que són els tutors els qui fan l’observació dels llibres que més agra- den en el cas dels alumnes d’educació infantil.

Quant a la valoració final d’aquest mateix curs, els coordinadors van destacar el suport rebut per l’Ajuntament, la Biblioteca, l’Ateneu i les Escoles, a la vegada que van posar èmfasi en les tasques d’animació, seguiment de la lectura de cada alumne i valoració dels llibres dels tutors i tutores. L’actual mobilitat del professorat és també un aspecte que s’inclou i per això es proposen reunions prèvies per tal de «renovar i actualitzar l’esperit del projecte». Finalment recorden que «l’efectivitat del projecte

no ho és tant pel nombre de llibres que llegeix cada alumne sinó per la constància lectora».

En definiti a, aquesta activitat conjunta que l’Ate- neu, l’Ajuntament i la Biblioteca Joan Margarit por- ten a les escoles públiques de Sant Just, és un fet del qual probablement poca gent té coneixement. Les gairebé dues dècades que ja té de recorregut i les dades objectives que es desprenen de les me- mòries haurien d’ésser motiu de satisfacció per a tots els qui saben que tenir un elevat nombre de po- blació lectora és un tresor impagable.

3. 3. Escola d’Escriptura de l’Ateneu

Silvana Vogt i Arnau Cònsul

L’Escola d’Escriptura va néixer l’abril de 2011 per donar aixopluc a un seguit d’activitats literàries i donar-hi més visibilitat. No es tractava, només, d’obrir una escola que impartís tallers de tècniques narratives, sinó de complementar aquesta activitat principal amb dues branques més, del tot comple- mentàries: un club de lectura i una agenda de pre- sentacions de llibres i recitals poètics per tal de portar a l’Ateneu de Sant Just escriptors catalans de primer nivell.

D’aquesta manera, l’escola s’ha estructurat des dels inicis en aquests tres nivells: dos d’estables, amb sessions setmanals (els tallers d’escriptura) o mensuals (el club de lectura); i un de més eventual, sense dates fi es (l’agenda d’actes literaris).

Tallers d’escriptura

El primer curs d’escriptura va començar el 2010 i el formaven 24 alumnes. És el curs més fidel de tots i el que, sens dubte, ha permès la continuïtat de l’es- cola: encara aquest curs, sis dels primers alumnes continuen matriculats, i se n’hi han afegit vuit més. Després d’un primer any de tècniques narratives, i un segon de novel·la, amb vista al tercer curs vam plantejar-nos de fer un salt: conèixer tots els pro- cessos per editar un llibre. I publicar-lo. La depu- ració dels textos, la correcció de les diferents pro- ves de galerades, la tria d’una coberta, la confecció d’un text de contracoberta… Així va sortir a la llum, l’any 2013, el llibre Lletres Justes, amb trenta-cinc relats dels alumnes. El volum es va presentar el 30 d’octubre a Les Escoles, en el marc del III Novem- bre Literari, i va tenir Joan Margarit com a padrí/ presentador. Aquesta tradició va continuar i, avui ja tenim al carrer cinc publicacions amb els relats dels alumnes més avançats del Taller d’escriptura. A sa- ber: Lletres justes II (2014), Lletres justes III (2015), Lletres justes IV (2016) i Lletres justes V (2018).

Amb el temps, els grups han anat canviant i hi ha alumnes que venen i van, però hem consolidat dos grups: un de novel·la, amb sis persones que treba- llen i avancen en els seus projectes; i un altre de relat breu. Després d’anys de fer classes a Les Es- coles i a Can Ginestar, aquest 2018 hem pogut tor- nar a la seu de l’Ateneu. Tenim una aula renovada i estem molt il·lusionats amb la possibilitat de tenir les trobades al lloc que ens ha fet costat des del co- mençament del projecte.

Per l’Escola d’Escriptura han passat molts alumnes, una cinquantena llarga. Professionals que volien

perfeccionar la tècnica de comunicació, gent que estudia català al Centre per a la Normalització Lin- güística i que veu en la narrativa una eina per a mi- llorar la llengua, homes, dones, i veïns d’Esplugues, Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí. Joves. Ju- bilats. La gent troba en la literatura i en les classes, un lloc no només on aprendre a escriure, a llegir i a compartir objectius literaris, sinó també, amics.

Club de lectura

La primera sessió va tenir lloc el 26 d’abril de 2011, com a darrera expressió del Sant Jordi d’aquell any, amb la sessió sobre la novel·la No em deixis mai de Kazuo Ishiguro —últim guanyador del Premi Nobel de Literatura. En aquella trobada inicial van assistir-hi sis persones, a més del moderador. Des de llavors, el nombre de membres del Club ha pujat fins als quinze que som avui i, tret de comptades ocasions, les trobades s’han fet sempre un dimarts de mes, deixant passar tres, quatre o cinc setmanes entre sessió i sessió, segons quina fos la llargada de l’obra escollida per a la lectura.

Així, a dia d’avui, hem llegit, comentat i analitzat se- tanta-cinc obres de la literatura universal de tots els temps, principalment novel·les, però també lli- bres de relats, algun assaig i un parell o tres de pro- postes poètiques. La majoria d’aquestes sessions podeu consultar-les al blog del Club, en forma de cròniques: <http://dimartsdellibres.blogspot.com>. Quan ha estat possible, hem convidat a participar en el Club els autors de les obres llegides. D’aquesta manera, podem presumir d’haver pogut rebre les visites dels escriptors Jaume Cabré, Francesc Puig- pelat, Cristina Garcia Molina, Silvana Vogt, Borja Bagunyà, Núria Busquet, Joan Jordi Miralles, Joan Carreras, Jordi Nopca, Joan-Lluís Lluís, Alicia Kopf; dels editors Maria Bohigas, Miquel Adam i Eugènia Broggi; dels traductors Marcel Riera, Xavier Valls i Antònia Escandell; i del filòleg Arnau Pons, respon- sable de l’estudi i l’edició de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda.

Agenda d’actes literaris

La presentació pública del compromís que adqui- ríem amb la institució que acollia l’Escola i amb el poble, que no era altre que fer venir fins a Sant Just escriptors de primera línia a parlar i presentar les seves obres, va fer-se el 18 de maig de 2011, amb Joan Margarit com a padrí d’excepció, que va encoratjar el projecte i va recitar uns quants poe-

Cinc edicions successives de “Lletres Justes”, corresponents als anys 2013, 2014, 2015, 2016 i 2018 que recullen els treballs de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu (llibres facilitats per Palmira Badell, fotografia de rancesc Blasco, AHA)

mes. La poesia ha estat, justament, el motor prin- cipal d’aquests actes ja que, amb la complicitat del Celler de Can Mata i l’editorial Labreu, vam iniciar els «Tasts de poesia i vi», en què un poeta recita- va versos, mentre degustàvem un vi que, ja fos per l’origen, el títol o el color, tingués a veure amb el re- cull presentat.

El primer poeta a provar la fórmula va ésser An- dreu Subirats, que va recitar Galtes de perdiu, acom- panyat del trompetista Diego Buisán (i de dos vins del Celler Pascona, de la DO Montsant) el dia 22 d’abril de 2012. Si aquell dia unes quinze persones van assistir al recital, els «tasts» es van conso- lidar fins a arribar a ésser una setantena de per- sones en un parell d’ocasions. En concret, el 17 de gener i el 13 de febrer de 2015, amb els recital de Sònia Moll, acompanyada per Clara Peya al piano, i de Mireia Calafell. Això va motivar canviar la sala habitual dels recitals: passar de la Sala Piquet a la Sala del Cinquantenari, on es va disposar part del públic sobre de l’escenari. A més dels ja citats, han

recitat a l’Ateneu poetes de la talla dels ja traspas- sats Francesc Garriga i Màrius Sampere, o bé com Jaume Pons Alorda, Josep Pedrals, Anna Gual, Mi- reia Vidal-Conte, Víctor Sunyol, Anna Pantinat, Ester Andorrà, Anna Vallbona, Blanca Llum Vidal, Eduard Escoffe , Ramon Boixeda, Laia Carbonell, Francesc Gelonch, Jordi Llavina, Silvie Rothkovic, Marc Rome- ra, Aurèlia Lassaque o Víctor Obiols, entre d’altres. L’èxit de la iniciativa va dur a incloure un «vermut poètic» durant els actes de la Festa Major o Setma- na de l’Ateneu, recital que tradicionalment s’ha fet al pati del Roure —menys en la darrera edició, a causa de les obres a l’edifici

A més dels recitals poètics, però, l’Escola d’Escrip- tura també va organitzar la presentació de dues de les grans novel·les catalanes dels darrers anys: Jo confesso, de Jaume Cabré i Victus, d’Albert Sán chez Piñol, amb la presència de tots dos autors, que van fer petita la Sala del Cinquantenari. Justament, la visita de Jaume Cabré a Sant Just va motivar l’or- ganització del primer Novembre Literari, per evitar

la coincidència amb altres actes culturals el mateix dia. De la suma d’esforços de la Biblioteca Joan Mar- garit, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament i l’Esco- la d’Escriptura de l’Ateneu en va sorgir aquest cicle anual d’actes literaris que ja acumula vuit edicions. Altres autors que han vingut a presentar els seus llibres a l’Escola d’Escriptura han estat: Vicenç Villa- toro, Eduard Màrquez, Màrius Serra, Maria Barbal o Silvana Vogt. A més, es van organitzar els col·loquis

«El panorama de l’edició en català» amb els editors Josep Cots i Pere Tió, i la taula rodona «Comunicar literatura», per debatre la presència dels llibres als mitjans de comunicació, amb la participació dels periodistes Joan Josep Isern, Pilar Argudo, Òscar López i Irene Pujadas.

Amb motiu del Dia Internacional de la Poesia, que se celebra cada any el 21 de març, l’Escola ha or- ganitzat recitals poètics seguint la iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes, que cada any en- carrega un poema a algun autor català i el fa traduir a diversos idiomes. Això va motivar la col·laboració amb el Centre per a la Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Sant Just, que va buscar —entre els seus alumnes— lectors en diverses llengües; i tam- bé amb el Centre d’Estudis Santjustencs, per tal de convertir la data en un homenatge a aquells poetes, catalans i estrangers, de qui se celebrés alguna efe- mèride rodona.

Cal tenir present, però, que des de l’any 2016, l’ober- tura de Cal Llibreter va fer que la majoria d’actes li- teraris organitzats a l’Ateneu duguessin el segell de la llibreria i no pas el de l’Escola d’Escriptura —si bé els responsables són els mateixos.

Arribats en aquest punt és imprescindible assenya- lar, per posar punt final a aquest apartat, que ha estat el bon funcionament de l’Escola d’Escriptura i l’èxit de convocatòria dels seus diversos actes els causants directes de l’existència de Cal Llibreter. Sense l’experiència prèvia de quatre anys i mig or- ganitzant tallers, clubs de lectura, recitals i presen- tacions mai no se’ns hauria acudit que una llibreria pogués tenir sentit en un poble com Sant Just Des- vern.