10.– Escola de l’Ateneu (segona fase) 

L’Ateneu volia tenir novament les seves escoles. Hem de recordar que les anteriors, i prou reconegudes, foren traspassades a l’Ajuntament l’any 1933 donat que les dificultats econòmiques de l’entitat així ho van aconsellar.

Amb els anys que ja tinc puc dir que, de sempre, he conegut els deutes com a parella insepa rable de l’entitat. Cada vegada que una nova junta s’esforça a pal·liar aquesta problemàtica, mai es

243

nove 

planteja que l’Ateneu es va crear amb una base manifesta: que els fills dels seus associats poguessin disposar d’una escola.

temps, la creació d’unes noves escoles de l’entitat. El curs 1968-1969 els alumnes foren un centenar i es pogué comptar amb noves instal·lacions amb la creació d’un patronat entre els pares, els mestres i l’entitat. Foren un èxit que ens durà pocs anys… Potser l’escola creixia massa de pressa o potser havia canviat l’època i s’havia de tenir en compte que els deutes d’aquest patronat incidien en els mateixos mestres, els primers que es queixaven.

Aquest preàmbul excessiu, té a veure amb l’homenatge ofert al Sr. Pere Casademont, un dels bons mestres d’aquells inicis, el mes de novembre de 1962 (recordeu que jo també sóc un antic alumne). Mentre dinàvem el Sr. Casademont va recriminar nos que haguéssim deixat de costat la nostra escola. També recordo que l’amic Antoni Malaret, antic alumne d’aquesta escola i exsecretari de l’entitat, va fer-se’n ressò dient que s’estudiaria qualsevol possibilitat per esmenar-ho. La veritat és que la solució vingué l’any 1967, sota la presidència de Josep M. Martí, concretament el dia 15 de setembre quan es creà, primer, una aula de pàrvuls amb vint i-nou alumnes i tres mestres. Mentre, s’havien emprès les obres d’ampliació de l’edifici amb motiu del cinquantè aniversari que possibilitarien, al mateix

En la revista “Ateneu”, número 3, de juliol de 1969 (pàg. 27), signada per Joaquim Carbonell i Calders, podem llegir una entrevista a Just Vidal i Puig, un dels fundadors de l’Ateneu qui ens diu: “Mira, l’Ateneu ha tornat altra vegada al seu bressol, les escoles. Hem tornat al nostre començament, a la nostra base, endavant! Ara tornem a tenir escoles per a infants i més endavant les tindrem per a adolescents”. En la mateixa revista, en el número 5, de juny de 1971, es fa balanç de les escoles i es

244

ESCOLA DE L’ATENEU (SEGONA FASE)

passar a l’edifici de les oficines de l’antiga fàbrica de ciment Sanson a tocar del Walden 7 i arran de la Carretera Reial.

parla d’un pressupost de vuit-centes mil pessetes, amb cinc aules i cent deu alumnes, els mestres eren Josep Ramos, Serena Rigau, M. Teresa Ballester, M. Assumpta Sogas, M. Josep Varela, Montserrat Donnay i Joan Serra com a auxiliar de secretaria i feia constar, a més, que ja funcionava sota la direcció d’un patronat.

El president de l’Ateneu, Just Amigó i Rius havia declarat en una entrevista publicada el 23 de maig de 1971 al periòdic “Diario de Barcelona”, que l’escola comptava amb 110 alumnes i que “espera mos poder ampliar las plazas al doble, desarrollando los estudios completos del bachillerato…”.

Tenim també el testimoni de “La Vall de Verç”, número 7, de setembre de 1979, essent presi denta de l’Ateneu Francesca Cortès i Vivés, on llegim que en l’Assemblea de l’Associació de Pares de l’escola feta el 12 de juny de 1979 s’afirmava que “donat el canvi de situació política que ha tingut lloc al país” (el 23 d’abril s’havien escollit els primers ajuntaments democràtics) “i la possibilitat legal de donar les classes en català i la línia de pedagogia activa que es va imposant a les escoles del poble no tenia sentit mantenir una escola privada.” En vista d’això l’Associació de Pares es va definir per demanar a l’Ajuntament “que es compti amb el nens de l’Ateneu” alhora de construir al barri Sud l’escola estatal de 20 aules que estava prevista fer-hi. Els pares es comprometien a lluitar perquè als mestres

Tal com llegim a la revista editada per la pròpia escola “La Grapa”, número 38, com que els locals de l’Ateneu començaven a tenir dificultat per encabir hi l’alumnat, durant el curs 1976-1977, i gràcies a un acord amb l’Ajuntament, la meitat de l’escola va

245

que formaven l’equip docent se’ls mantingués en el seu lloc de treball a la nova escola. Els interessos dels pares dels alumnes i de l’entitat, l’Ateneu, portaven línies divergents. Els uns no veien viabilitat a l’escola i l’Ateneu tot volent la seva continuïtat tampoc podia fer-se càrrec dels costos.

de construcció de la primera fase de deu aules amb un pressupost de 50 milions dels quals la Generalitat n’aportà 38. Però el problema seguia creixent ja que en aquesta primera fase únicament podien acoblar se la totalitat d’alumnes de l’Escola de l’Ateneu, amb la qual cosa es creava un problema al barri Sud que era per on, realment, s’havien projectat.

L’any 1979 es creà la Cooperativa de pares, com a pas previ a la conversió en escola pública i s’aconsegui de la Generalitat, amb el suport del nostre Ajuntament, que ja ho tenia en cartera, la construcció d’un nou edifici al carrer del Camp Roig, la qual passà a denominar-se Escola Montseny (Miscel·lània d’Estudis Santjustencs V, pàg. 55).

Cal destacar que era la primera vegada que una escola privada demanava ser pública. Tampoc podia admetre’s que els mestres passessin a ser funcionaris sense oposició.

De nou prenem el testimoni de “La Vall de Verç”, de juny de 1982, on es dóna informació ex tensa sobre el curs de les gestions per integrar-se a escola pública, en un escrit firmat per Josep Lluís Gil. L’estiu de 1981 l’Ajuntament aprovà el projecte

La nova escola, anomenada Montseny, con tinuadora de la segona fase de les de l’Ateneu, com encara creu molta gent, fou inaugurada el curs 1982 1983 i, una vegada més, desaparegué l’escola de l’Ateneu per a vergonya dels que som socis de l’entitat. Mai no hem sabut estar a l’altura dels nostres fundadors.

246

En primer terme Axel Pi Cavallero.

248

ESCOLA DE L’ATENEU (SEGONA FASE)

97– El pati del roure de l’Ateneu que servia de lloc d’esbarjo dels alumnes de l’escola. Col·lecció Pilar Planas i Farigola

249 

ESCOLA DE L’ATENEU (SEGONA FASE)

98- Any 1980-1981 – Una vista de l’entrada a l’edifici de les oficines de l’antiga fàbrica de ciment Sanson que serví d’aules als alumnes fins al tancament de l’escola. Col·lecció Escola Montseny

251

2- Anna Vilanova Fernández

252

ESCOLA DE L’ATENEU (SEGONA FASE)

99– Festa de final de curs dels alumnes més petits al pati del roure de l’Ateneu. Col·lecció família Vilanova-Fernández.

253