Francesc Blasco Urpinell
Aquest apartat hauria d’omplir un bon nombre de pàgines prenent al peu de la lletra l’anunciat. Seria així pel fet de no existir cap altra sala a Sant Just amb escenari ni amb l’aforament de la Sala Gran de l’Ateneu i també perquè durant dècades la festa girava a l’entorn de la institució de l’Ateneu. Aquí és oportú esmentar de nou la paraula festeig citada a l’apartat del ball, ja que se’n torna a fer referència a la Revista Ateneu número 5 de juny de 1971: «La secció que antany s’anomenava de festeigs, era la que canalitzava l’assistència dels socis, dels seus fi ls i dels amics a la Sala de l’Ateneu, establint-se una perfecte convivència veïnal. Actualment la transformació del viure modern no permet la cele- bració de les antigues festes.»
Per sobre de totes les festes hi havia la festa major, amb ball per a adults i per a infants, teatre i festa infantil. Però també un cert nombre de festivitats de quan la llista de sants era molt llarga. Eren cele- brats tant Sant Antoni amb els tres tombs com Sant Josep, tant la Pasqua, com Cap d’Any i un llarg etcè- tera. Fora d’aquestes festes vinculades al santoral hi havia un seguit d’altres festes recurrents, com la Festa de la vellesa que anualment organitzava la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros; la festa de fi de curs de les Escoles Núria, un esde- veniment també multitudinari anual del dia de Sant Joan on els santjustencs suaven la primera gota de l’estiu dins la Sala Gran; la festa i el ball dels quintos de cada any.99 Cal assenyalar, però, que la percep- ció de festa la va donar durant molts anys el ball, de qual ja s’ha fet esment. El cert és que la “festa” ha anat canviant de contingut de la mateixa manera que ha canviat la societat.
Una part del públic destinatari de l’activitat festiva són sens dubte els nens i nenes. Però a principis del segle passat, això és, cent anys enrere, la seva participació a la festa major era molt diferent a la festa que es vivia a mitjan segle xx i, evidentment, a la que tenim actualment. Els primers programes
de festa major sembla que quedaven restringits al ball amb orquestra i concerts a l’envelat. I els nens també hi estaven comptats en aquesta programació pràcticament només de música i ball. Al programa més antic que hem pogut veure, de 1913 i amb festa només el dia 6 d’agost, podem llegir:100 «A la tarda, a les 4, en l’envelat, cedit galanament per la Societat empresa, hi tindrà lloc el Repartiment de Premis als nois i noies de les Escoles Públiques d’aquest poble, a despeses de l’Ajuntament. Per donar més relleu a la festa, la cobla Sureda tocarà dues composici- ons. I els nois i noies de les Escoles cantaran sota la batuta del Reverend Mossèn Anton Pastor, Pbre. i Ecònom d’aquesta parròquia, quatre cançonetes catalanes.»
Uns anys més endavant, a les festes major de 1933, 1934 i a la de la immediata postguerra –1940– tro- bem un apartat dedicat al ball infantil101. Al pro- grama de 1933 llegim: «Dia 7. Tarda a les sis, Ball Infantil (2 Balls) i seguidament, nit a les onze Balls de Gala» I al de 1934 una nota al final del progra- ma que diu: «El Ball infantil serà compost de dos balls que seran dansats solament per la mainada. El darrer serà d’obsequi de preu una pesseta.» La primera referència a un acte festiu dedicat als nens el trobem al programa de festes del Club Santjus- tenc de 1933, que anava de juny a setembre, pel dia 13 d’agost a la tarda amb una «Festa dedicada a la mainada». Aquest Club era el de la colònia estiuen- ca, que tenia la seva seu al Casino dels Senyors i acabava la seva estada a Sant Just el setembre amb un ball de comiat, abans de tornar a les seves llars d’hivern a Barcelona. A continuació relacionem les primeres activitats i espectacles dedicats als nens, que s’anuncien als programes de festa major con- servats a l’AHMSJD. Més endavant fem també refe- rència d’uns quants actes, també recurrents durant uns anys, que es feien a l’entorn de l’Ateneu o les feien persones vinculades a l’Ateneu. Ens referim a les festes de Tradicions i Costums i Rialles.
-
Font i Grass a, Pere (2019). «Ball dels Quintos, fent festa abans de marxar a la mili», La Vall de Verç, núm. 443, octubre.
-
Programa identifi at a través d’internet a Todocolección.
-
Tots els programes als que es fa referència a partir d’aquest punt han estat consultats a l’AHMSJD.
Dels anys quaranta fins arribar gairebé a la dècada dels anys setanta la festa major era la festa grossa per excel·lència. El programa d’actes durava de tres a quatre dies a partir del dia 6 d’agost, com fins l’ac- tualitat. Això no obstant, no hem pogut documentar que hi hagués festa per als infants fins l’any 1944. El precedent anterior és de 1940 en la que el pro- grama oficial anuncia pel dia 7: «A las 5 tarde, Baile Infantil». Als programa que trobem a l’AHMSJD de 1944 i 1945 hi ha una festa infantil gairebé clavada d’un any a l’altre. El de 1945 concretament va anun- ciar pel dia 7 a l’aire lliure el següent: «A las 12,30 del mediodía: En los jardines “El Parador”, Extraor- dinarios Juegos y Fiestas Infantiles con sus Car- reras de sacos, La Paella, “Sortija”, “Trencar l’olla”, Ceniza, Chocolate para dos, Elevación de globos, etc.» El mateix dia a les 6:30 «Baile infantil» i el dia 8 a la tarda, després d’un campionat de ping-pong:
«Fiesta Infantil, Extraordinario festival cómico-má- gico-musical y circense presentado por Organizaci- ones GIB de Barcelona bajo el siguiente programa: […]» I aquí venia una corrua de nou artistes que feia que el programa tingués tanmateix tots els qualifi- catius anunciats de manera que distreia tant als pe- tits com als grans, tenint en compte que els encar- regats de fer riure ocupaven més de la meitat del programa: «Valentín, con su original “Pato Donald”; Arbós Popeye Español, imitador cómico de voces y sonidos; Llobet con sus fantoches vivientes, ¡A reir con el Microbio chico y Chato de la Barcelone- ta; Pandilla del “GIB” compuesta por los augustos Dony-Luisito-Harry i Jaimito; Joe y Cesareo (Los divos de la pista), graciosísimos payasos, excéntri- cos-musicales, en sus nuevas parodias ¡Risa conti- nua! ¡Carcajadas a granel!»
Una mostra que aquests eren anys de la immedia- ta postguerra el tenim amb els dos programes de 1950. El primer amb la portada: «Fiesta Mayor de San Justo Desvern – Días 5, 6, 7 y 8 de agosto de 1950». El segon amb: «Fiesta Mayor 1950 – Progra- ma de los actos formativos y recreativos organiza- dos por la delegación local del Frente de Juventu- des – San Justo Desvern» Els actes per als infants del dia 7 van quedar reflectits als dos programes amb el mateix text: «A las 12 de la mañana, En los Jardines de la Feria, Recreos Infantiles, carreras de sacos, “trencar l’olla”, sandía, chocolate, globos, etc. Seguidamente Espectáculo Infantil en el teatro al aire libre montado exprofeso en el recinto de la Feria. Función de títeres especial para gente menuda, por la compañía “Gran Guinyol”» El primer, el programa
Programa infantil del dia 7 d’agost de 1945 al «Salón de Fiestas del Ateneo». Un programa pensat perquè tothom rigués, segons el comentari del propi programa «¡Risa contínua! ¡Carcajadas a granel!» (col·lecció de programes de festa major de l’AHMSJD
oficia , hi afegia el clàssic programa de tarda, com ja em vist en el de 1945. Així, pel dia 8 s’enunciava: «A las 6,30 en el Salón de Festejos del Ateneo, el tradi- cional Festival Infantil presentado por Organizacio- nes GIB: Jaymi (el amigo de los niños). Una creación del popular Penco.» I el programa seguia amb sis actuacions d’altres artistes. Aquest patró de pro- grama de festa major per als infants amb una festa infantil al matí a l’exterior i després una altra a l’Ate- neu es va repetir fins l’any 1963. A la festa de tarda, a la sala de l’Ateneu, els pallassos van tenir sempre el rol central, amb la parella clàssica del clown llest de cara enfarinada i l’august o pallús. Això no obs- tant, el pallasso anomenat Perico va ser un desta- cat protagonista d’aquesta festa des de 1952 fins al menys l’any 1974. O potser des de 1950 ja que fa la impressió que en l’edició del programa d’aquest any
es van fusionar erròniament les lletres r i i de Perico donant lloc al nom incorrecte de Penco. En qualse- vol cas volem deixar el record de la seva actuació anual que es caracteritzava, entre altres aspectes, per escollir entre el públic infantil una reina de la festa a la que guarnia amb un mantó fet de paper que, amb l’ajut d’unes tisores, preparava retallant diligentment davant del públic un paper plegat.
La darrera festa infantil de festa major a la sala de l’Ateneu, el 1963, va tenir la singularitat d’oferir, a la segona part, el «Debut en nuestra población de la primera compañía de teatro infantil La Farándula de Sabadell que pondrá en escena la obra en dos actos, original de Juan Ballara Abaya Es Farà Jus- tícia.» A partir d’aleshores aquesta festa va passar als jardins del Parador, naturalment també amb el Perico. Es va acabar doncs la feina de posar plana la platea de la sala de l’Ateneu i arrenglerar-hi unes quantes files de bancs als extrems de manera que quedés un espai central per a les actuacions.
Malgrat que no s’hi escau, acabem aquest apartat de la festa infantil a l’Ateneu amb un comentari dels programes, en relació amb la normalització lingüís- tica respecte el català, perquè no se’n parla a cap més punt d’aquesta publicació. El de 1976, vuit me- sos després de la mort del generalísimo, el progra- ma es va permetre escriure la «Salutació» de por- tada en català, però la resta va seguir en castellà igualment que 1977 i 1978. No és fins 1979 que vam poder llegir la programació de la festa major en ca- talà i el 1980 bilingüe.
El darrer programa infantil celebrat a la «Sala de Espec- táculos del Ateneo» el 7 d’agost de 1963 (col·lecció de programes de festa major de l’AHMSJD)
Jordi Cortès i Franch (1952), va ser un dels respon- sables d’aquesta iniciativa a Sant Just. La trans- cripció de l’entrevista que li va fer Pere Font el 2 de març de 2017 ho explica en aquests termes:
«Encara que no fos una secció de l’Ateneu, l’entitat dona aixopluc als Focs de Sant Joan, recordo que hi participava en Daniel Gros. Estàvem connectats amb tota la resta de grups de Catalunya, fins i tot de la Catalunya del Nord. M’implico a escala nacional mitjançant Tradicions i Costums (TIC), que promou Òmnium Cultural. S’investiguen, s’innoven, s’orga- nitzen celebracions populars que restaven desco- negudes per les noves generacions —com a conse- qüència de l’època del menyspreu de les autoritats franquistes.
Una de les primeres que recuperem a Sant Just és la de fer cagar el tió per Nadal. Va durar uns quants anys fins que les famílies el recuperaren com a cosa popular pròpia. Actuàvem de manera autònoma sense pertànyer com a secció de l’Ateneu. Amb una cercavila que solia acabar cada any en un punt dis- tint del municipi. Posàvem una tarima amb un gran tió que expulsava regals per a la mainada: bolis, xo- colates, caramels, ninos de goma, en fi cosetes que ens regalaven les empreses del polígon industrial o botigues del poble. També bosses de caramels, ob- sequi dels bancs i caixes que operaven aquí. La rua sortia el matí de Nadal.
La Flama del Canigó la portàvem, la portem, la re- vetlla de Sant Joan —solstici d’estiu, simbolisme de la unitat dels Països Catalans— que, com dic, enca- ra segueix. Durant molts anys —finals de la dècada dels setanta i primers vuitanta— tenia més força reivindicativa que no pas ara. Llegim una proclama i s’anava a buscar el relleu de la flama al límit d’Es- plugues. Ara l’anem a buscar al límit de Barcelona. La finalitat de totes les activitats impulsades pel TIC era cercar una llibertat que no teníem per recuperar el país. Revitalitzar, expandir a través dels ateneus i centres culturals dels pobles, la idea bàsica de la recuperació de tradicions populars en el marc cul- tural del país. Sí, més endavant m’hi implico políti- cament.»
La festa dels infants va portar durant set anys el segell de Rialles. Una gran feina de la qual volem deixar constància en el curt text que teniu a continu-
ació. És un compendi condensat de la seva activitat, extreta de la documentació que conté la carpeta que Joan Poll Gelabert va dipositar a l’Arxiu Històric de l’Ateneu i de la qual ens ha donat coneixement ell mateix.
El full que es va editar per donar conèixer l’inici de l’activat del grup Rialles de Sant Just deia el se- güent:
«A partir del diumenge 23 de gener de 1983 RIALLES a Sant Just Desvern.
Cada tercer diumenge de mes
A la Sala Municipal de l’Ateneu
A les 5 de la tarda
Preu 100 ptes.
Els pares poden quedar-se als espectacles
Més informació a La Vall de Verç núm. 44 del gener 1983.
El moviment Rialles Catalunya és una delegació d’Òmnium Cultural que vol oferir un servei al país. El de promoure espectacles per a nois i noies en una triple línia: que siguin de qualitat estètica i pedagò- gica; que permetin la seva participació i creativitat i que els facin sintonitzar amb la cultura catalana.
Aquest servei es presta a través de les activitats que organitzen els grups Rialles. Els grups que es cons- titueixen a cada localitat són plenament autònoms; fan lliurament el seu calendari d’activitats, trien els espectacles que volen programar i decideixen la di- fusió i la presentació que volen fer […].»
La constitució com a grup local de Rialles va com- portar una sèrie de tràmits administratius, d’entre els quals en destaquem tres. La carta de 7 de de- sembre de 1982 del Moviment Rialles Catalunya
–amb seu a Terrassa– a Josep Florenza i Brillas, d’aprovació de la incorporació del grup de Sant Just a M.R.C. Sol·licitud formulada a través de la butlleta d’incorporació del 7 de novembre de 1982 pel propi Josep en nom del grup de Sant Just, adherit a l’As- sociació de veïns de Sant Just.
Segueix un segon document del director general de música, teatre i cinematografia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, signat el 8 de febrer de 1983 –per Jordi Maluquer– on es diu:
«[…] ha estat inscrit al Registre Oficial de Cine-Clubs de Catalunya, amb el núm. 45 el Cine-Club Grup de Rialles de Sant Just Desvern –comarca de Barcelo-
Cartell del 23 de gener de 1983 on s’anuncia la constitu- ció del Moviment Rialles a Sant Just Desvern (AHA)
Teatre amb El somni d’una nit d’estiu a la Sala Municipal de l’Ateneu el 23 de gener de 1983 (AHA)
nès– domiciliat al carrer de Bonavista, núm. 111.» Aquesta inscripció amb el text anterior, fruit d’un imprès tot ús genera una seqüència d’altres actes administratius que propícia un malentès que es perpetua en la carta que envia Miquel Porter-Moix demanant el següent: «Després d’haver rebut la documentació que fa referència a les activitats d’aquest Cine-Club, ens plau incloure a la present el certifi at d’inscripció en el Registre Oficial de Cine- Clubs de Catalunya […]. Li recordem que seria con- venient que s’inscrivís a la Federació Catalana de Cine-Clubs.»102
La vinculació de Rialles Sant Just a l’Associació de Veïns acaba a partir de la carta remesa a dita Asso- ciació el 25 de febrer de 1984 on s’expressa l’inte- rès de Rialles de pertànyer a una entitat amb una vida més activa. Així, amb data 7 de juliol de 1984, Francesca Cortès, presidenta de l’Ateneu de Sant
Just remet una nota a Josep Florenza on se li co- munica: «[…] a partir d’ara el Grup Rialles passa a ser una nova secció de l’Ateneu. Disposaran d’un local on podran efectuar les reunions i desar el seu material.»
El Moviment Rialles Catalunya estava preparat per donar la formació mínima necessària als compo- nents de cada grup local. Així es desprèn de la do- cumentació lliurada, entre la qual destaquem els llibrets següents: llibret sense títol dedicat als rols i funcions de cada responsable; «les dotze proves … del bon organitzador»; «els 4 principis de la publi- citat a Rialles»
Al dossier que Joan Poll va lliurar a l’Ateneu hi ha les memòries dels anys 1983, 1984, 1985, 1096 i 1987, els quals donen la justa mesura de l’activitat que el Grup va dur a terme durant la seva existència. De forma resumida es donen les dades de 1983 i 1987.
1983
-
GÈNERE I ESPECTACLE
GRUP
ASSISTENTS
COST (PTES.)
DATA
d’estiu
trastos vells
L’espasa embruixada
berenar
del mestre Pinyol
-
Cal tenir en compte que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya no es desenvolupa fins l’aprovació de la llei orgànica de 18 de desembre de 1979 i fins el 20 de març de 1980 no són elegits els primers diputats del Parlament de Catalunya. Això vol dir que la maquinària ad- ministrativa pròpia es va posar en marxa de forma progressiva a partir d’aquestes dates, amb les mancances pròpies de quelcom que arrenca de nou.
1983
-
GÈNERE I ESPECTACLE
GRUP
ASSISTENTS
COST (PTES.)
DATA
cançons
l’avió
A.T.I.M.: Aula de Teatre de l’Institut Montserrat
Ingressos: 86.875 (subvencions) + 352.600 (venda entrades) + 34.230 (venda material publicitari)
= 473.705
Despeses: 288.795 (espectacles) + 125.647 (propaganda, material, manteniment i desplaçaments)
= 474.442 Resultat exercici: -737 pessetes
En aquesta memòria es dona el nombre i nom dels components del grup: «El Grup Rialles Sant Just està compost en aquest moment de sis persones que treballen activament i d’alguns col·laboradors. Els seus membres són: Carme Ausió, Immaculada Castellví, Teresa Crespo, Josep Florenza, Joan Poll i Fina Terrada.»
En la memòria de 1987 es destaca el cinquè aniver- sari del grup encapçalant la pròpia memòria amb el títol «Ja tenim cinc anys».
S’hi destaca la col·laboració de l’Ajuntament en el condicionament i servei de la Sala Municipal, així com els dos problemes existents: «Així com l’any passat a la nostra memòria ens queixàvem dels problemes que havíem tingut amb la sala muni- cipal, hem de reconèixer que enguany hem tingut
una gran col·laboració per part de l’Ajuntament i especialment dels encarregats de la sala, ja que a cada espectacle teníem la sala en les condicions que l’havíem sol·licitat [Dos són els problemes que tenim actualment i que són prou difícils per sepa- rat, El primer és l’econòmic, ja que oferir especta- cles d’alta qualitat comporta unes despeses molt elevades que no són cobertes amb les 125 ptes. de taquilla que fins ara cobràvem […]. L’altre factor que tenim en crisi és l’humà. Actualment el grup està format per cinc noies i dos nois que es reparteixen les tasques de programació, economia, publicitat, coordinació, botiga, presentacions dels espectacles, etc. de les quals aquest darrer any cal destacar-hi la incorporació de jovent al grup i que ha fet millorar molt la presentació dels espectacles.»
1987
-
GÈNERE I ESPECTACLE
GRUP
ASSISTENTS
COST (PTES.)
DATA
Teatre: L’auca dels tres reis La Saragata 126 18.01
Animació: Tants caps, tants barrets
Teatre: El Castell dels tres dragons
El sac de gemecs 538 01.03
No consta
A.T.I.M. 84 29.03
Pallassos: Sol de fusta Pep i Bocoi 600 26.04
1987
-
GÈNERE I ESPECTACLE
GRUP
ASSISTENTS
COST (PTES.)
DATA
Animació: Danses i cançons Ara va de bo 203 31.05
Cinema: Els amos del temps 97 20.09
Titelles: Els tres tambors Titelles Naip i Cor Cabirol 280
No consta
18.10
Musical: La cançó més bonica del món
Camerata de cançó tradici- onal
117 06.11
Teatre: Caga tió Els farsants 280 20.12
A.T.I.M.: Aula de Teatre de l’Institut Montserrat
Ingressos: 526.800 (subvencions) + 200.575 (venda entrades) + 4.680 (venda material publicitari) = 740.305 Despeses: 555.278 (espectacles) + 221.341 (propaganda, material, maquinista cinema, trobades i pòlissa de crèdit) = 776.619 Resultat exercici: -36.314 ptes.
Anunci de la festa de final de temporada a Can Ginestar, el 19 de juny de 1983, amb un programa de cercavila, es- pectacle i berenar (AHA)
Les dades d’actualització dels components dels grup la temporada 1987-1988, segons el formulari del M.R.C., incloïa: Joan Poll Gelabert, responsable del grup; Maria Teresa Crespo Fàbregas, secretària; Jesús Hernández Redondo, tresorer; Roser Suñé Fontova, responsable àrea programació; Maria Te- resa Crespo Fàbregas, responsable àrea de publici- tat; Eva Maria Bagur Linares, responsable àrea pre- sentacions; Joan Poll Gelabert, responsable àrea mitjans de comunicació; Roser Suñé Fontova, res- ponsable de la sala d’actes; Fina Giner Palau, res- ponsable botiga Rialles. Altres membres del grup: Carme Rosell Fajardo, Immaculada Castellví Milà i Sandra Marín Ausió.
Rialles Sant Just va redactar la nota informativa di- rigida a La Vall de Verç de l’arribada a punt mort de la seva activitat el novembre de 1989. En aquesta nota s’expressava el següent:
«El Grup Rialles de Sant Just Desvern ha arribat a un punt mort després de quasi bé set anys de pertànyer al Moviment Rialles de Catalunya.
El 7 de desembre hauríem celebrat el setè aniversari i durant aquest període hem organitzat un total de sei- xanta-tres espectacles als nois i noies de Sant Just. Des de fa dos cursos que estem en crisi ja que ens manca col·laboració humana per tirar endavant amb la nostra tasca. Ara ja hem arribat a una sus- pensió. A més de la manca de gent (actualment havíem quedat dues persones) ens falta el suport econòmic.
Estem al mes de novembre i tant sols hem rebut la subvenció del nostre Ajuntament. La Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya ens han aprovat unes subvencions, que encara no ens han fet efectives, per la qual cosa la situació s’ha fet insostenible. Els dos darrers espectacles –d’abril i maig– els vam haver de pagar de la nostra butxaca. Aquest fet no ajuda a treballar i dedicar hores a la mainada.
Hem decidit, d’acord amb el Moviment Rialles de Catalunya, suspendre els espectacles que resten fins a final d’any i congelar les activitats del nostre Grup fins que noves persones vulguin endegar les accions i activitats del Grup a Sant Just Desvern.
Grup Rialles de Sant Just Desvern Novembre de 1989»
La Setmana de l’Ateneu es va institucionalitzar i va estar en vigència durant uns quants anys. Va com- partir nom amb les Festes de Tardor fins al 1972, any en què aquestes ja van agafar rellevància i a les quals es fa referència en diferents punts d’aquesta publicació, particularment a l’apartat 10.4. Poste- riorment s’ha recuperat sota el nom de Festa Major de l’Ateneu. A les edicions compreses entre 2015 i 2019 hi ha una sèrie d’actes que es repeteixen cada any, com som la inauguració de l’exposició d’Arte-
neu, el vermut poètic, la festa infantil i els concerts. La Festa Major de 2018 va tenir una particular relle- vància perquè el mateix diumenge 27 de maig van tenir lloc tres actes de la programació del Centenari com van ser l’estrena de la sardana Ateneu Centena- ri, el concert del Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu i el concert d’Andrea Motis i Joan Chamorro com a cloenda dels concerts d’OnAir Jazz Series d’aquell any. La taula que s’adjunta sintetitza de forma com- parativa aquesta activitat del període 2015-2019.
-
ACTE
2015
2016
2017
2018
2019
29-31 MAIG
27-29 MAIG
26-29 MAIG
23-27 MAIG
30 M-2 JUNY
Inauguració Arteneu sí sí
Amb música
José M. sí Galera
Amb música Xavier París
Concerts
Rumba amb Som Caliu &
Cor País Meu amb Exili, cançons en escena
Esc. Música Ateneu &
La Flauta Màgica &
4theFrank
E. Mús. Ateneu
Cant Greg Aten & Dolça Fusta
AMotis& JChamorro
Montserrat
Salta al buit, grup Som NIght
& CorAggio
Vermut poètic Jaume Pons Alorda
Josep Pedrals
Jordi Llavina
Esp infantil
Byuse i Palmira Badell
Ambauka i
Marcel Riera
La nostra
Espect. Infantil & xocolatada
Acluca el ulls, cia. Parpelles
Quin desastre d’espectacle
Pça. A.
M. amb Arreplegats a Trio
Música xnadons
amb Sonall
amiga la jirafa
amb Sonall
-
ACTE
2015
2016
2017
2018
2019
29-31 MAIG
27-29 MAIG
26-29 MAIG
23-27 MAIG
30 M-2 JUNY
Sardanes sí sí sí
Botifarrada, joc Trivial i
Estrena
Ateneu sí
Centenari
Sopar amb glosa Cor de
Dinar /Sopar sí sí
Teatre per Justeatre Mètode Grönholm
Conferència / llibre
música,
Pça. A Malaret
Adreça desconeguda
Carxofa,
org. La Ginesta-1er. Aniversari
Bon dia, són les vuit d’A. Bassas
no
Escalada, l’aventura penja d’un fi
Audiovisual / Doc. del mes
Un home millor,
Doc. del mes
GR 11,
audiov. munt.
Arnau Cònsul i Jordi Llavina sota el roure al vermut poètic el 27 de maig de 2017 dins dels actes de la Festa Major de l’Ateneu (fotografia de Lluís Ramban AHA)
Rafel Malaret i Julià
Segurament l’existència de les primeres Festes de Tardor té molt a veure amb el fet que a l’abril de 1970, a la junta acabada de renovar aquell mateix any i presidida per Just Amigó, i que té com a secre- tari l’Antoni Malaret i Amigó, l’informen verbalment que l’empresa Mulà vol deixar definiti ament la con- cessió de la Sala Gran de l’Ateneu on feia cinema.
Al juny es confirma per escrit aquesta resolució d’abandonar l’explotació de la Sala de Cinema. Amb aquesta notícia els membres de la junta volen revi- talitzar l’Ateneu amb una Setmana de l’Ateneu, que se celebraria durant la tardor. Al vocal de cultura Magí Travesset, li encarreguen de preparar un pro- grama, en què de manera especial hi hagués actes propis de les seccions de l’Ateneu.
El vocal de Cultura dimiteix per motius professio- nals al setembre i les seccions reunides amb la Junta, fan el primer programa de la Setmana de l’Ateneu «Festes de Tardor», que ja es diuen així, del 17 al 25 d’octubre de 1970.
Els actes van anar des de l’exposició de pintura d’Imma Jiménez a la Sala Piquet, passant pel con- curs de Pintura, mostra de treballs juvenils al local de la SEAS, Festival del Folk amb l’actuació de Lluís Llach, cinefòrum a la Sala Gran, Festival de poesia i Cançó amb l’orfeó E. Morera i el poeta Joan Oliver — Pere Quart. Gimcana organitzada per la SEAS pels carrers del poble i el vermut de socis.
És important el fet que si bé els qui formaven part de la junta eren persones d’edat madura, apareixen joves —no arribaven als vint anys— que es fan res- ponsables de l’organització del Festival Folk i de la Cançó amb l’actuació de Lluís Llach. Aquestes prime- res Festes de Tardor resulten un èxit per a l’Ateneu.
Jaume Campreciós i Colet va ésser del grup de so- cis de la SEAS que, amb altres amics com en Manel Ripoll i Ramon Celma a l’any 1969: «vàrem anar a veure el Lluís Llach a Esplugues per la Festa Major, i vàrem treure la idea de portar-lo a Sant Just; ales- hores ho vam comentar a la junta de l’Ateneu, on hi havia en Just Amigó, Antoni Massagué, Antonet Ma- laret i l’Emili Carbó, i ells ens van dir que també hi havia un altre grup de joves de l’Orfeó que estava interessat a portar gent de la Cançó Catalana a Sant Just. Eren en Jordi Cortès, l’Eliseu Balada i en Joan Tubella. Aquests equip de gent de la SEAS i de l’Or- feó fou el que vam portar els primers anys de les Festes de Tardor gent de la cançó catalana, i això va passar fins que la mili disgrega el grup».
Festes de Tardor 1971
Dins d’aquestes festes es fa el primer concurs de Cançó «Noves Veus», organitzat pels grup de joves abans esmentat, amb l’actuació com a fi de festa d’Ovidi Montllor. La SEAS organitza la Gimcana Ma- crotónica, i tenen especial èxit l’actuació de la Loco- motora Negra —grup de jazz—, i el Cinefòrum orga- nitzat pel Cine Club Recerca amb la projecció d’una pel·lícula de Buñuel aleshores «prohibida l’exhibició en cinemes» de Viridiana. També es va fer un fes- tival de poesia i un festival infantil amb escàs èxit. El resultat econòmic va ésser desfavorable, amb un dèficit aproximat de 50.000 ptes., però la junta esta- va raonablement satisfeta per l’èxit de les activitats.
Festes de Tardor 1972
Durant aquestes Festes de Tardor, encara acompa- nyades del títol Setmana de l’Ateneu, es fan activi- tats pròpies de les seccions, com la partida d’es-
Programa de les Festes de Tardor de 1970 (AHA)
Nens i nenes participants de la gimcana infantil organitzada per la SEAS a les Festes de Tardor de 1973. La imatge correspon a una de les proves que tenien lloc al pati del roure de l’Ateneu (Fotografia i arxiu de rancesc Fàbregas)
cacs de deu taulers per part del Club d’escacs de l’Ateneu, una audició de la secció «Audimusic» de música clàssica i pop, el cinefòrum, també es va fer un Festival infantil, el concurs de cançó catalana amb el final de festa de Falsterbo-3, concurs de fo- tografia mostra de ceràmica de Montserrat Sastre, certamen de pintura, l’actuació de teatre dels Jo- glars amb «El Joc», la conferència de JM Carandell, sardanes i ball.
Festes de Tardor 1973
La junta directiva de l’Ateneu continua capitalit- zant-les, com ho demostra l’acta de la reunió de juli- ol de 1973, on es parla de l’organització de les festes i de la demanda que hi participin les diferents secci- ons. Així, a l’octubre es fan les festes amb el segon torneig de tardor d’escacs, el concurs de pintura, la mostra col·lectiva de ceràmica, el 12è concurs de fo- tografia el cinefòrum, el 3r concurs de cançó catala- na, amb l’actuació de final de festa de Pi de la Serra, el teatre, l’actuació de la Locomotora Negra, la gim- cana motorista organitzada pel Club Motorista Sant Just i la gimcana infantil organitzada per la SEAS amb la participació de dos-cents vint-i-cinc alumnes pertanyents a la totalitat de les escoles locals.
Festes de Tardor 1974, any de canvis
El butlletí de la SEAS és en aquesta època l’únic mitjà escrit a l’Ateneu, on a part d’escriure sobre muntanya, s’escrivia sobre altres aspectes. L’exem- ple d’això fou l’escrit signat per Vicenç «La SEAS a l’Ateneu», que originà un gran debat a la junta de l’Ateneu amb la participació de molta gent jove i amb la preocupació de la participació a l’Ateneu dels santjustencs castellanoparlants. Les taules rodones que es van fer per parlar del tema origina- ren el que foren les noves Festes de Tardor amb la intenció de fer-les amb més participació i amplitud popular.
Aquesta vegada les organitzen una «Comissió de Festes de Tardor», amb la iniciativa de la secció Cultura de l’Ateneu i la col·laboració de les diverses seccions de l’Ateneu i amb la mirada posada en la participació popular. Així es fa per primera vegada el Sant Just al carrer amb la pintada de tanques a diferents llocs del poble Tapia 1, l’actuació al mateix dia i a la Sala Gran del cantant de cante jondo Manu- el Gerena i Ovidi Montllor.
Pintada de Tapia 1 de les Festes de Tardor de 1974 a la paret del davant del Casino que limitava amb la propietat de les monges de Nostra Senyora de Lourdes, al carrer d’Anselm Clavé (Fotografia i arxiu de rancesc Fàbregas)
Vicenç Mascarell i Llàcer: «Tinc la sensació que ar- ran del meu escrit, les rèpliques i contrarèpliques, es feu un bon mullader. Penso que com a conse- qüència es creava, per exemple, Les Festes de Tar- dor, l’Ateneu surt al carrer i les coses les van canviar els més joves.»
Toni Simó i Esteva: «Vaig incorporar-me a l’organit- zació de les Festes de Tardor a partir de l’any 1974. L’Antonet Malaret ens anima a partir d’una discus- sió oberta després d’un escrit al butlletí de la SEAS del Vicenç Mascarell, a participar a les Festes i a fer-les més obertes a la gent de Sant Just com es demanava. Bàsicament la gent fou la de la secció Cultura, que era un calaix de sastre on hi havia gent procedent de les diverses seccions de l’Ateneu amb ganes de fer activitats culturals diverses. D’aquelles primeres reunions va sortir la idea de fer el concurs de pintura ràpida per tot el poble, el Tapia 1, que va ésser una idea portada per en Ricard Segura, que feia poc havia fet una viatge a Copenhaguen i ho havia vist allà. Del fet de sortir al carrer a part de la gimcana i la Tapia 1, no en vàrem quedar gaire satisfets, i així vàrem fer una reunió a Can Patiràs, al poble de Montseny, on vàrem estar un cap de set-
mana tot el grup donant voltes sobre què fer i allí va sorgir el Sant Just al Carrer.
Era l’any 1975, Franco era viu, i es va posar una pan- carta que va fer pensar a molts que es protestava pels afusellaments franquistes i el procés de Bur- gos. Pel finan ament de les Festes, que durant uns quants anys en vaig ésser el caixer,miràvem que fossin autofinan ades; tants diners entraven tants diners sortien, amb independència de la caixa cen- tral de l’Ateneu.»
Festes de Tardor 1975
Es continua amb la intenció clara de la realització d’actes al carrer i de procurar la participació de la població de Sant Just. La principal novetat va ésser la instauració del dia de Sant Just al Carrer; això va convertir la plaça de Campreciós, plaça de Verda- guer i els voltants en una concentració festiva que no s’havia fet mai abans. La pancarta penjada a la plaça de Campreciós amb el lema Sant Just al Car- rer un mes abans de la mort del dictador Franco, va generar molts comentaris. Es va fer la Tapia 2, balls de gegants, cucanya al carrer de la Mare de Déu dels Dolors, inici de la col·locació de diverses
Dia de Sant Just al Carrer de 1975, any en què es va instaurar. Plaça de Campreciós en direcció a la plaça de Verdaguer amb la bastida de l’orquestra (Fotografia i arxiu de rancesc Fàbregas)
paradetes al carrer, sardanes, cantada de l’Orfeó E. Morera i ball a la tarda a la plaça de Campreciós.
Es van portar els Comediants amb l’espectacle par- ticipatiu Catacroc!, que es va fer a la Sala Gran i van demanar quantitats industrials de paper de diari. La sala es va omplir i va ésser un èxit. A la vegada es va fer l’obra de teatre El retaule del flautist , una mos- tra fotogràfi a i xerrades-conferències.
Immaculada Amat i Amigó: «A la secció de Cultu- ra, durant molts anys era jo la que anava a dema-
nar els permisos per fer actes. Primerament, calia anar al control comarcal a cal Català d’Esplugues. Ell havia de signar els papers del permís per a por- tar a terme una representació, una conferència, et- cètera. Calia tenir paciència i aguantar-lo quan em recordava de qui era fi la, del bon nom de la famí- lia, que procurés no anar pel mal camí organitzant actes poc ajustats a les normes oficials de l’època. Després me n’anava al Govern Civil per a l’aprova- ció definiti a. Val a dir que vaig aconseguir moltes coses, gairebé tot els que ens proposàvem portar a
terme. Em recriminaven: “esto no puede ser, va en contra de…” Però em tornaven els papers amb les cançons que figu aven al programa. “Esta, no” i la
guixaven; censurat, però marxava cap a Sant Just amb el segell de “autoritzat”.»
Paradetes a la plaça de Verdaguer durant el Sant Just al Carrer (Fotografia i arxiu de rancesc Fàbregas)
Anna Mascarell amb la cara pintada i gegants a la plaça de Verdaguer, durant el Sant Just al Carrer de les Festes de Tardor de 1975 (Fotografia i arxiu de Francesc Fàbregas)
Joan Faneca simulant pintar una de les Tapia el dia de Sant Just al Carrer de les Festes de Tardor de 1975 (Fotografia i arxiu de Francesc Fàbregas)
Ovidi Montllor al camerino de l’Ateneu el mateix dia del concert de cante jondo amb Manuel Gerena, durant les Festes de Tardor de 1974 (Fotografia i arxiu de rancesc Fàbregas)
Festes de Tardor 1976
Van continuar els actes d’anys anteriors, com el ci- nefòrum i la gimcana infantil. El teatre va tenir una representació del que començava a ésser natural amb una obra sobre el sindicalista i advocat Fran- cesc Layret: «Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret». El dia de Sant Just al Car- rer al centre de la població amb botiguetes, ballada de sardanes, barraca de cinema, fotomaton, jocs in- fantils. També la presència de pancartes d’oposició al polígon de Sant Joan Despí i demanant els noms
dels carrers en català i a la tarda el ball popular a la plaça de Campreciós. La participació en el dia de Sant Just al Carrer va ésser massiva. Aquest any va ésser l’últim en què es va prohibir una activitat amb la impossibilitat de realitzar la conferència «El futur del sindicalisme».
Joan Gonzàlez i Herrero: «Recordo les Festes de Tardor i aquell cinema dins d’un autobús vell. Re- cordo que penjàrem pòsters amb poemes de l’Es- priu. Calia sumar. Jo sempre he jugat de número
Foto icònica de la voluntat de tornar a tenir el carrers amb la denominació pròpia, com és el cas del carrer de Bonavis- ta, que el franquisme va canviar-li el nom per José Antonio Primo de Rivera (Fotografia i arxiu de rancesc Fàbregas)
Joan Faneca i Joan Sagalés actuant a la plaça de Verda- guer en un petit escenari davant la porta del garatge-ma- gatzem de la rectoria, durant la jornada de Sant Just al Carrer de 1975 (Fotografia i arxiu de rancesc Fàbregas)
dos, per exemple al Cine Club Recerca essent el segon del Salvador Juan. Compartint tasques amb la Carme Malaret i altres. Empenyent els projectes. A la secció Cultura hi col·laborava, però sempre en segona fila »
Festes de Tardor 1977. Col·laboració en l’organit- zació d’entitats de fora de l’Ateneu
Aquest any l’organització de l’Ateneu té la col·labo- ració del Club d’Esplai Ara Mateix, Cine Club Recer- ca, Escoltes i Escuderia Sant Just, entre altres. Es fan un munt d’activitats que inclouen: cine-fòrum, gimcana infantil, gimcana motorista, gimcana auto- mobilista, petanca, escacs, teatre, taula rodona so- bre «el medi ambient», el dia de Sant Just al Carrer i ball popular a la plaça de Campreciós.
Lluís M. Xirinacs, conferenciant de les Festes de Tar- dor de 1978 (Fotografia i arxiu de Francesc Fàbregas)
Festes de Tardor 1978: també participa en l’orga- nització l’Associació de Veïns de Sant Just
Es fa el primer cross urbà amb la participació de 150 participants, cinefòrum, conferència sobre la constitució amb Blanca Serra, Luís M. Xirinacs i Ra- fael Ribó. Aquest any el dia de Sant Just al carrer es va dedicar a l’ecologia, i dins les Festes s’inaugura el Parc de la Roqueta, acte conduït per l’Associació de Veïns.
Festes de Tardor 1979
Moltíssimes activitats dins les Festes, amb la nove- tat d’ésser les primeres que inclouen les curses de karts de coixinets organitzats pels Escoltes. També pren importància la participació del grup d’anima- ció de l’Ateneu Xibeques.
Actuació de Lluís Llach, havaneres amb Peix Fregit, Coral Cantiga, sardanes, ball amb La Salseta del Poble Sec, exposicions d’escultura Montserrat Sas- tre, pintura Cristina Moya i dibuixos Lola Anglada. Com a esports, el cross popular, torneig de petan- ca, campionat de billar, campionat de futbol-sala, la ja esmentada cursa de karts de coixinets, gimcana motorista, la festa del Pregó de les Festes, Festa de la Lluna Nova, jocs a la plaça de Maragall, elecció de la Pubilla. Sant Just al Carrer: Xibeques, sardanes, gran fi a, teatre amb Garigots de Xibeques i Procés a l’ombra d’un ruc. També altres activitats com: cine- fòrum, documentals de Produccions Vern i la taula rodona «Les centrals nuclears a debat».
Arribada d’un kart al tram final del carrer de Freixes du- rant una de les primeres curses de karts de coixinets (Fo- tografia i arxiu de rancesc Fàbregas)
La junta de l’Ateneu en ple participà a la cercavila de Sant Just al Carrer de les Festes de Tardor de 1980. Foto feta al davant la porta de can Cardona amb el gegant, rèplica del Lluís Castellví. D’esquerra a dreta, Alfons Jansà, Toni Mala- ret, Josep M. Rius, Jordi Massagué, Immaculada Amat, Toni Simó —darrera el Lluís— Lluís Castellví, Jaume Gelabert, Francesca Cortès, Isabel Nebot, Lluís Bullich i Jordi Farràs (Fotografia i arxiu de rancesc Fàbregas)
Festes de Tardor 1980, amb la participació de vint-i-tres entitats de Sant Just
Amb la participació de vint-i-tres entitats de dins i fora de l’Ateneu, les Festes de Tardor aconseguien definiti ament ésser la gran festa del poble de Sant Just. Així, durant aquest any es va fer la presentació del grup de plàstica Carrau Blau a Can Ginestar, es va crear també el gegant del Lluís Castellví, del Ca- sino, que es va passejar el dia de Sant Just al Carrer. La nova junta de l’Ateneu —des de l’any anterior— promoguda amb la iniciativa de la secció Cultura i presidida per Francesca Cortès participa desfilan disfressats d’autoritats. Aquest dia també actua el grup Vol Ras i hi ha cucanya i Gran Fira, entre altres. Dins les activitats d’aquestes festes destaca el tea- tre amb Els Joglars.
Ferran Rañé i Blasco afirma «Érem un grup de joves a qui ens agradava fer excursions i espeleo- logia. A punt d’anar a l’OJE, sabem que es creava la SEAS, no en vam dubtar; vinguérem cap aquí, a l’Ateneu, fundem la secció d’espeleo. De mica en mica ens anem fent addictes a totes les activitats de l’entitat. Sempre he dit que l’Ateneu és l’ànima del poble. A l’època que jo actuava amb Els Joglars, sempre explicava que a diferència de la resta de la Península, grups com Els Joglars, Els Comediants,
etcètera sobrevisquérem perquè fèiem un espec- tacle i actuàvem en unes infraestructures culturals del país on a cada trenta quilòmetres trobes un ate- neu, un casal, que capitalitza totes les entitats de la població: grup de teatre, un cor, una coral, l’esbart, etcètera. En aquests ateneus omplíem la sala. Sabí- em que existia complicitat amb nosaltres… compli- citat cultural i política.»
Festes de Tardor 1981, any de la carpa del CIRC CRIC
Es col·loca la carpa del Circ Cric —Tortell Poltrona— a la plaça de Maragall. Aquest any és el que comen- ça més clarament amb la celebració de les Festes a tot arreu del poble, així es comença amb festa sor- presa al Club de Jubilats Sant Jordi, segueix amb cinefòrum al cinema Texas; futbol sala a la pista de les Escoles Montserrat; teatre a la Sala Gran de l’Ateneu; gimcana al parc de la Roqueta; sortida del Cross Popular i sardanes al Walden; cançó catalana amb Els Esquirols a la Sala Gran de l’Ateneu; circ a la plaça de Maragall; cruïlla Sant Ferran, Nord i Creu: «Nit de Sarau i de Falles»; Can Ginestar-Pça. de Verdaguer, Pça. de Campreciós: «Sant Just al carrer», ball popular; polígon Sant Joan: curses de patins, ciclisme i atletisme; carrer de Freixes: cursa
Programa de les Festes de Tardor de 1983 (AHA)
de karts. Va ésser també l’any dedicat a Pablo Pi- casso.
Festes de Tardor 1982, any dels Comediants
Si bé en anys anteriors ja havien participat els Co- mediants dins les Festes, aquest any va ésser es- pecial la seva participació, ja que es van implicar no solament en l’actuació amb la seva obra Sol solet, sinó que també van participar en el pregó i el corre- foc, pregó-cercavila i La Verbena, i això va fer que els integrants del grup, músics, actors, convisquessin amb la gent del poble, anant a menjar i a dormir a cases particulars de la gent del poble.
Dins les diferents activitats de l’any, a part de les esmentades anteriorment, cal remarcar la primera vegada que s’engalanen alguns carrers per iniciati- va dels veïns, l’actuació de Xibeques a la Sala Gran i la retransmissió per Ràdio de les Festes.
Toni Malaret Julià: «Jo, com a representant de la Secció Cultura era el que convocava les reunions i no era res més que un pencaire més. A veure, t’explico com funcionava. El mes de febrer ens reu- níem amb la resta dels organitzadors i a partir d’un moment també amb els Xibeques i d’altres. Ens preguntàvem, què farem? A partir d’aquí sortien les
propostes: “Jo proposo llogar un tramvia que passi pel carrer Badó i faci una volta per Bonavista.” Propostes impossibles o d’altres de més comunes, amb possibilitat de dur-les a terme. Finalment, la frase cèlebre: “Com anem de diners? —No us preo- cupeu per les peles, vosaltres dieu, dieu.” I així sortí la idea de dur Els Comediants. Hi havia molta imagi- nació. Molta empenta.»
Festes de Tardor 1983. Les festes s’allarguen cada any, ara s’inicien el dia 14 d’octubre i acaben el 6 de novembre
Molts espectacles i concerts a banda de Sant Just al Carrer. Ball de gala amb Setson Blas; Christa Leem «En carne viva»; Pavlovsky; Ball a la plaça de Campreciós amb Banda Sonora de Vil·lama- ria; ball, castanyada amb la Companyia Elèctrica Dharma. L’organització dels karts de coixinets es fa autònoma dels Escoltes, per la cada cop més gran importància i singularitat de la seva organització, i la gran participació que comporta.
Immaculada Ripoll i Moreno ens explica que…: «Les Festes de la Tardor eren per col·laboració. Per a fer- les ben fetes calia molta gent. L’època que venien els Comediants tots ens vam oferir a tenir alguns actors convidats a casa, a dormir. Moltes reunions, moltes ganes de fer-ho, però a l’hora de la veritat els quatre de sempre. Recordo del Pavlovsky, que ens va demanar que li pintéssim el cambril de color gra- nate; a més ens demanà gran quantitat de fruita.»
Festes de Tardor 1984
Sant Just al carrer amb «Ooohlimpiades de Sant Just», tornen Els Comediants amb l’espectacle Alè. Esbart, cursa ciclista, gimcana infantil, futbol sala, partit de futbol, travessa a Collserola i la VIII edició de la Baixada de karts de coixinets. Conferència del Sant Just Republicà per Ferran Mascarell.
Santi Solano Sabadell ens diu: «Un grup de joves de l’Orfeó vam crear Xibeques pels volts de l’any 1976. Xibeques sorgeix arran de la Festa del Cantaire per a intentar fer una mica de gresca i animació del di- nar que fèiem per Santa Cecília. A partir de llavors ens vam anar engrescant, participant a les Festes de Tardor, per Sant Jordi; passant la festa per car- rers d’aquí, carrers d’allà, amb espectacles que do- nava voltes pel poble. Primer a Sant Just sortírem col·laborant amb Els Comediants i amb La Fura dels Baus. Fins i tot férem alguns bolos; com ara La Fira del Carrer de Tàrrega i Arenys de Munt. Érem un grup de gresca i animació, un teatre de cercavila. Creàrem els Divendres màgics, al pati del Roure amb
espectacles de cabaret els divendres de juliol; ens hi va ajudar la direcció de Joan Faneca. Continuaren uns quants, poquets, que es dedicaren a llançar glo- bus de paper per la casa Forés de Barcelona. Feien un espectacle amb llums, música. Van quedar-ne tres o quatre de Xibeques. En un moment donat, 1985, es prohibeix l’enlairament de globus. Crec que és aleshores quan s’acaba la participació de Xibe- ques a les Festes de Tardor.»
Festes de Tardor 1985, les últimes organitzades per l’Ateneu
Un mes d’activitat festiva que abraça tot tipus d’ac- tes, inauguració del casal de Joventut al Parador, festival folklòric de la Casa d’Extremadura, confe- rència organitzada per l’Ajuntament sobre el futur del comerç a Sant Just, exposició a Can Ginestar
«l’escola sota el franquisme», La Maña a la plaça de Maragall, Sant Just al Carrer, teatre a l’Ateneu, espectacle infantil Rialles, Festival de rock, petanca, marxa ciclista, cants gregorians a l’església i karts de coixinets. Durant els dies de festa, al carrer de la Indústria hi ha una fi a d’atraccions.
Després d’aquestes Festes de Tardor la secció Cul- tura de l’Ateneu va decidir de no continuar dins l’or- ganització i coordinació de les Festes. Aquesta de- cisió la va prendre després d’anys de desavinences amb una part dels polítics que aleshores manaven a l’Ajuntament. Ara podeu llegir el text de l’escrit que va redactar la junta de l’Ateneu, de comú acord amb la secció de Cultura, on comunica aquesta decisió i que duia es titulva «Full informatiu sobre les Festes de Tardor de l’Ateneu»:
«Com tots vosaltres sabeu, la nostra entitat, mit- jançant la Secció de Cultura, inicià l’any 1970 les anomenades FESTES DE TARDOR DE L’ATENEU
DE SANT JUST DESVERN, que en breu termini de temps, varen adquirir un gran ressò al nostre poble. Recentment, la mencionada Secció de Cultura, des- prés d’un ampli debat intern, ha fet arribar a aques- ta Junta Central, la seva decisió de no continuar amb l’organització i la coordinació de les festes, al temps que ens manifesta la intenció d’iniciar noves activitats adequades a la realitat actual i encamina- des a reforçar la vida cultural i social de l’Ateneu.
Aquesta Junta Central ha pres l’acord, per majoria, d’assumir aquesta decisió, tot posant-la en coneixe- ment vostre per mitjà d’aquest full informatiu.
No penseu que ha esta fàcil prendre l’acord, ni que s’ha fet precipitadament, ans al contrari, l’anàlisi se- riosa i al detall de la situació ens fa creure que la decisió és realista i conseqüent.
Degut a la importància que per a nosaltres, i amb
relació a l’entitat té, la posem al vostre coneixement per tal que sigui àmpliament debatuda a la propera Assemblea General de socis, de la qual us fem arri- bar la convocatòria oficia .
Creiem que no és el moment ni un mitjà adequat aquest full, per a fer una història exhaustiva del que han estat les Festes de Tardor, des de l’any 1970 fins avui, per a l’entitat i per a Sant Just, però sí serà convenient fer memòria dels objectius que defini en el caire de les Festes.
L’inici de les Festes no és, ni molt menys, casu- al sinó conseqüència de la situació socio-política d’aquells moments (finals dels seixanta). Situació que al nostre país es tradueix en la necessitat de conquerir les llibertats i la normalització de la nos- tra identitat com a POBLE. Dins d’aquest context, la nostra entitat era, per història i per voluntat, una gran caixa de ressonància d’aquestes inquietuds, al voltant de les quals —llibertats i normalització— es defineix la “filosofia de les Festes, com un conjunt de necessitats: necessitat de normalització de la nostra cultura i la seva convivència amb les altres, de reivindicacions socials combinant festa i cultu- ra, d’obrir l’entitat, de sortir al carrer, d’organizar festes populars, de cercar alternatives a la “Fiesta Mayor” i moltes altres.
En el decurs d’aquests quinze anys, gent de la nostra entitat ha treballat intensament per fer re- alitat aquelles idees, que any darrere any, feien de les Festes de Tardor unes festes millors. Amb una lectura ràpida dels diferents programes podem comprovar com les activitats fetes, són, ni més ni menys, la concreció de tots els punts anteriors. I encara diem més, és que AMB SANT JUST AL CAR- RER, per si sol, no s’han assolit satisfactòriament els nostres objectius?
Quinze anys de festes que ens han aportat tota mena d’experiències; de bones i de dolentes: que hem vist com gent deixava de col·laborar i altres, els menys, s’hi incorporaven; problemes econòmics, encara no resolts; intents d’apropació o expropiació, si es vol, del propi nom de Festes de Tardor de l’Ateneu de Sant Just; alegries i decepcions; cansament…
Circumstàncies, totes elles, que han portat a una or- ganització burocràtica i repetitiva de les Festes, que de lluny poden satisfer les expectatives actuals de la Secció de Cultura i de la nostra entitat en general. Encara avui ens preguntem si amb una col·labora- ció basada en la confian a i el “suport” desinteres- sat de part de les institucions públiques, no hagués estat possible fer renéixer l’esperit inicial, tot cer- cant formes més adequades als moments actuals. Finalment, volem manifestar, clarament i contun-
dentment, la nostra satisfacció per la feina feta; per haver donat a Sant Just, a partir d’una iniciativa de la nostra entitat, unes festes cent per cent popu- lars; per haver aconseguit la col·laboració, al voltant d’elles, de la pràctica totalitat de les entitats del po- ble i per haver demostrat, un cop més, que l’Ateneu, tot i que alguns es resisteixen a acceptar-ho, és
una entitat VIVA, OBERTA I AL SERVEI DE LA VIDA CULTURAL DE SANT JUST.
Estimats consocis, totes les coses tenen un inici, un punt culminant i una davallada. La nostra anàlisi ens diu que som a la davallada. Us proposem pas- sar el darrer full d’aquests quinze anys de la nostra història i encetar un nou capítol.»
-
-
La Ginesta. Una iniciativa dels joves103
-
Francesc Blasco Urpinell
Un tema del qual no se’n parla mai prou, és el de les opcions que tenen els nostres joves de partici- par en la vida cultural i cívica a Sant Just Desvern. En aquest curt apartat que obrim aquí, volem parar esment d’aquest fet i ho fem deixant constància, en primer lloc, dels moments històrics en què l’Ateneu ha estat el gresol de les aspiracions d’una part del jovent. En segon lloc, farem un curt relat del darrer moviment que els joves han volgut arrencar a redós de l’Ateneu.
Pel que fa a la història de l’Ateneu podem destacar uns quants moments que la iniciativa i força dels més joves –i en aquesta categoria hem de consi- derar un ample rang d’edat que va dels setze als trenta i tants– ha estat rellevant, com ha quedat ja reflectit en diferents apartats d’aquesta publicació. Amb tots el matisos que hom vulgui posar-hi i sen- se pretendre fer una relació exhaustiva, enumerem aquí els següents: la iniciativa de crear el nostre Ateneu va néixer d’un grup de seixanta persones, el 75% dels quals tenien una edat compresa entre els vint-i-un i els trenta-nou anys (vegis apartat 1.2); la Penya Silenci va ser un gran promotor del ball, la festa i un amor incondicional per l’Ateneu amb una part dels membres menors de divuit anys (vegis apartat 13.1); la SEAS renascuda el 1964, per ini- ciativa d’uns pares que havien passat la guerra, va ser assumida per uns adolescents que la van fer créixer i va ser llavor d’altres iniciatives culturals, socials i polítiques (vegis apartats 11.1 i 19.1); el moviment que va donar lloc a les Festes de Tardor i a grups tant creatius com trencadors del vell model de festa, van sortir dels joves inicialment aplegats a l’entorn de la SEAS i l’Orfeó (vegis apartats 10.4 i 5.1.5); l’organització de la festa pel més petits va ser assumida durant uns anys per persones aple- gades a l’entorn de Tradicions i Costums de Catalu- nya o Rialles (vegis apartat 10.1); finalment dir que
els moments àlgids de les corals infantils, i després de l’esbart, va ser un ferm compromís dels pares en assumir les tasques inherents als assaigs i a les actuacions fora de Sant Just (vegis apartats 7.7 i 5.3.2).
En paral·lel al transcurs dels anys que s’han anat succeint aquestes iniciatives, la nostra societat ha canviat i molt. Les associacions en particular s’han anat esllanguint perquè el món ja no s’acaba a l’en- torn de l’espai físic de Sant Just, el mitjans cultu- rals de masses, les comunicacions i la tecnologia han posat el món a l’abast de qualsevol, des de la sala d’estar davant el televisor o de la pantalla de qualsevol telèfon, tauleta o ordinador amb conne- xió a internet. Aquest canvi, que podem qualifi ar d’espectacular tant pel que fa als mitjans com a la pròpia mutació dels nostres costums, comporta que des de les associacions i l’administració local, per ser la més pròxima, s’hagin de replantejar gairebé de forma contínua quina ha de ser l’oferta cultural i de lleure.
A finals de l’estiu de 2016 els joves Laura Coderch, Oriol Fontova, Cinta de Paz, Sofia Arkwrigh , Pol Le- bron i Sergi Cano, tots ells procedents del cau, van proposar-se donar un impuls a la cultura popular catalana. Van agafar el nom de La Ginesta i van tru- car a la porta de l’Ateneu que els va donar suport pel que fa a l’estructura administrativa per dema- nar ajuts i fer contractacions.
La seva activitat volia adreçar-se bàsicament al jo- vent a través de la recuperació de festes com Sant Joan i altres festes tradicionals. D’aquesta manera una primera idea en la que es van posar a treballar va ser la de crear uns balls de Sant Just, a semblan- ça del que hi ha a Berga per la Patum o a Solsona amb els balls dels gegants i altres elements folklò- rics. Per a aquesta tasca comptaven, per una banda, amb els gegants, el drac, els dimonis apagallums i
-
La informació sobre La Ginesta l’ha proporcionat Sergi Cano a través de la conversa mantinguda l’11 de gener de 2020.
Animació infantil a càrrec del grup Arreplegats a la plaça Antoni Malaret organitzada per La Ginesta durant la Festa Major de l’Ateneu de 2017 (fotografia de Lluís Ramban AHA)
l’esbart. D’altra banda van sol·licitar al Sergi Sagris- tà d’Esplugues fer una música específi a per cadas- cun d’ells, quedant la coreografia dels balls per més endavant.
Amb aquesta empenta inicial es van fer els primers balls a les Festes de Tardor de 2017. La continuïtat dels balls no es va poder materialitzar el 2018 per culpa de la pluja. Això no obstant, els músics van to- car igualment aixoplugats al porxo de Can Cardona mentre una colla de gent ballava a la plaça sota la pluja. A les Festes de Tardor de 2019 els balls es van veure de nou fustrats per raó de les manifestacions que van tenir lloc a Barcelona amb motiu de la sen- tència del judici al procés –a partir del 14 d’octubre. En altres àmbits, La Ginesta va organitzar actes amb motiu de les darreres Festes Majors de l’Ate- neu –26-28 de maig de 2017 i 23-27 de maig de 2018. Concretament, el 2017, va portar un grup de glosa i el 2018 un grup de música popular. També van col·laborar en la inauguració de la plaça Anto- ni Malaret el març de 2017 amb un grup d’Osona que feia música del tipus Txarango i Obrint pas. Per
la revetlla de Sant Joan del mateix any es va orga- nitzar un sopar amb música tradicional ambiental seguida d’un concert de rock i finalment per música amb DJ. En la seva darrera intervenció, a la Festa Major de 2019, el grup va organitzar un tast de cer- veses artesanes.
Fins aquí els assoliments. Un aspecte que no ha quallat, contràriament al que esperaven els promo- tors de La Ginesta, és que s’afegís més gent al pro- jecte i hi hagués una major distribució de les càrre- gues de treball. Això no obstant, en aquest moment La Ginesta espera consolidar els balls de Sant Just. Així, mentre d’una banda Òmnium Cultural s’ha fet càrrec del cost de l’edició de les partitures de la mú- sica composta per Sergi Sagristà, de l’altra, s’estan treballant aspectes dels balls com són les coreo- grafies
Cal desitjar que els balls de Sant Just agafin em- branzida i que acabin sent un referent conegut i es- perat pels santjustencs que segueixen les nostres festes populars.