FINAL 

L’autor d’aquesta aproximació històrica a quaranta anys de vida local de Sant Just Desvern (1939-1979) que intenta ser un reflex del transcurs del temps que va des de l’acabament de la Guerra Civil a la transició, se sent una mica incòmode -quan rellegeix el text- pel que fa a la seva pretensió de ser objectiu en la relació dels fets, personatges, situacions i interpretacions que hi figuren. Per edat i situació veïnal, n’ha estat testimoni, i algunes vegades ha viscut apassionadament les incidències del relat. L’acabament del llibre, amb el protagonisme d’haver estat elegit alcalde del primer Ajuntament democràtic de la transició de Sant Just Desvern, augmenta, encara més, aquesta incomoditat. És per això que ha posat punt final, a l’espera que altres autors, altres estudiosos, altres santjustencs, revisin o donin continuïtat a aquesta història, amb diferents punts de vista, amb una visió crítica o amb una investigació més aprofundida.

ANNEX DOCUMENTAL 

La gran lliçó d’un poble i d’uns homes

La Guerra Civil (1936-1939) promogué moltes venjances en el sí dels pobles i el triomf de les forces franquistes representà, en molts indrets, la imposició pura i simple dels «guanyadors». Pocs són els pobles on la voluntat de convivència se sobreposà per damunt dels sentiments menyspreables i embrutidors. Sant Just Desvern comptà amb homes capaços que miraren d’evitar de cometre injústicies i de reduir el poble a una lluita entre bàndols fratricides. En un intent de continuar una tasca ja iniciada en aquesta revista, donarem a conèixer documents que parlen d’uns homes i d’uns fets que marcaren una època i un futur. A Sant Just Desvern es convocà una assemblea extraordinària, a les tres de la tarda del 27 de gener de 1939, a la Sala de l’Ajuntament del poble, on s’alçà la següent acta: «(…) bajo la presidencia del Alcalde Sr. Alfredo Aris Reynal, se han reunido, previamente convocados los señores Hereter Fonoll, D. Juan Bta, Soler, D. Ricardo Esmendia Bayer, D. Francisco Lozano Vicente, D. Eusebio Lozano Vicente, D. Juan Martí Aparici, D. Dionisio Alcaraz Gimenez, D. José Caminal Bofarull, D. Fermín Lamana Enciso, D. Arcadio Cortés Pañella, D. José Sánchez Llistosella, D. Magín Durán Bonet, D. José Ribó Estadella, D. Justo Fosalva Petit, D. José Martí Algué, D. Pablo Durán Feliu, D. José Isern Boixadors,

1. Pedro Bosch Cadena, D. Antonio Ribalta Vilaplana, D. Santiago Modolell Lluch, D. Emilio Miro Durán, D. José Simeón, D. Antonio Martí Forcada, D. Magin Escoté Galofré, D. Juan Catasús Martí, D. Just Vidal Puig, D. Pedro Domenech Biosca, D. Isidro Campreciós Pagés, D. Joaquim Junqué Mestres, D. Pedro Gaig Guasch, D. Francisco Gaig Guasch, D. Francisco Mateu Matas, D. José Prats Vivas, D. Pablo Durán Feliu, D. Francisco Banús Climent, D. Juan Santamaria Monné, D. José Caminal Reig, D. Lineo Dorio Roig, D. Juan Humberg Coso, D. Florencio Surroca Serra, D. Alfredo Nuell Mitjavila, D. José Vila Sivill, D. Pablo Soler Sanromà, D. Juan Soler Seuba, D. Manuel Vives Pagés y D. Joaquim Carbonell Modolell. Asisten también a este acto los Consejeros del propio Ayuntamiento: D. Juan Garrigó Rodriguez, D. Cristóbal Carcereny Durán, D. José Ibañez

la Vall 

de Verç 

131

Marti, D. Pedro Moreno Carrasco, D. Julio Izquierdo Delgado, D. José Rabasa Parladé, D. Ignacio Roldan Gibert, D. Lorenzo Urpí Busquets, y asimismo els infraescrito Secretario». «Abierto la Sesión por el Sr. Alcalde, el Secretario da cuenta a la Asamblea que en vista de la situación especial en que se encuentra el Ayuntamiento de este pueblo, ya que dadas las actuales circunstancias producidas por la liberación de dicho pueblo, este Ayuntamiento cree fundadamente que ya no representa la voluntad popular y el sentir de los habitantes de San Justo Desvern, el Alcalde, de acuerdo con los Consejeros antes indicados ha convocado la presente Asamblea para exponer la expresada situación y adoptar urgentemente las medidas que fueren pertinentes al objeto que este pueblo no

quedara sin la debida representación de autoridad (…)». «Acto seguido D. Juan Santamaria cuenta a la Asamblea de haberse confeccionado una candidatura de vecinos de este pueblo que han de sustituir de una manera interina al Ayuntamiento actual hasta el nombramiento definitivo del nuevo Consistorio, cuya candidatura comprende los nombres de los señores Hereter com Alcalde, Sánchez Llistosella, Santiago Modolell, Pedro Gaig, Gaspar Orriols, Pedro Padrosa y Antonio Modolell como Concejales. El Sr. Santamaria explica la formación de la referida condidatura teniendo en cuenta la significación de los nombres de los candidatos propuestos y el hecho de haber formulado su dimisión el actual Ayuntamiento y además para que el pueblo no quedara huérfano de autoridad hasta el momento del nombramiento definitivo del nuevo Consistorio». «Cedida la palabra a D. Ricardo Esmendia dice que comprende los escrúpulos del Alcalde y demás compañeros de Consistorio pero que teniendo en cuenta que la Asamblea no tiene personalidad ni para aceptar dimisiones ni para elegir los nuevos Concejales que esto debe ser obra de la Autoridad legal competente, y teniendo en cuenta que el pueblo no puede quedarse sin autoridad que le prepresente, opina y pide a la Asamblea que todas las fuerzas del pueblo se pongan al lado del Ayuntamiento actual (…) toda vez que durante su actua ción ha procedido con toda moralidad, celo y energia para defender los intereses morales y materiales de todo el pueblo

132 

de San Justo sin distinción de ideologias ni clases, llegando incluso a exponer propias vidas para defender la vida y los intereses de los ciudadanos». «(…) la Assemblea así lo acuerda por unanimidad». «El Sr. Alcalde en nombre de sus compañeros de Consistorio da las gracias a los señores que componen la Asamblea popu lar tanto en nombre propio como el de sus compañeros de consistorio y agrega que continuarán todos en sus puestos ya que tan unánime y espontaneamente les ha sido conferida la aprovacion general de su gestión municipal. Finalmente el Sr. Eusebio Lozano ofrece al Alcalde la cooperación entusiasta y patriótica de la Federación Local de Falange Española

Tradicionalista y de las J.O.N.S. para todos los casos que convenga amparar y fortalecer la autoridad municipal y pide para este efecto se monten desde hoy las guardias que conven gan con el personal adicto a dicha federación (…)».

Dolors Sanahuja La Vall de Verç núm. 68. 15 de març de 

1984 

«En Sant Justo a primero de Febrero de mil novecientos treinta y nueve. III Año Triunfal. Bajo la presidencia del Alcalde Sr. Alfredo Arís y Reynal y con asistencia de los Concejales Sres. D. José Rabasa Parladé, D. Juan Garrigó Rodríguez, D. José Ibañez, D. Ignacio Roldán Gibert, D. Lorenzo Urpí Busquets, D. Julio Izquierdo Delgado, D. Pedro Moreno, y D. Cristóbal Carcereny, se abre la sesión convocada con carácter extraordinario a requerimiento de D. Eusebio Lozano Vicente, Jefe local de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., siendo las dieciseis de la tarde. Asisten también a la sesión, convocados asismismo expresamente por dicho Jefe Local de los señores D. Pedro Padrosa Junca, D. Francisco Gaig Guasch, D. Juan Bautista Pi Rius, D.Luis Soler, D. Emilio Miró Durán, D. Justo Fosalva Petit, y D. Fermín Lamana Enciso, todos vecinos de este pueblo», «Una vez abierta la sesión pide la palabra al Jefe Local de Falange Española y manifiesta que debe procederse inmediatamente al nombramiento de la Comisión Gestora que ha de regir el Ayuntamiento de este pueblo, a cuyo efecto

133

presenta una lista de señores que han de componer la referida Comisión Gestora, y por lo mismo señala la necesidad de que los camaradas que hasta ahora han desempeñado los cargos de Alcalde y Consejeros del propio Ayuntamiento presenten su dimisión para ser sustituidos por los nuevos vecinos que han de desempeñar dichos cargos. D. Alfredo Arís en nombre propio y el de sus compañeros de Consistorio, se pone incondicionalmente a disposición del referido Jefe Local de Falange Española, presentando acto seguido la dimisión de sus respectivos cargos. Acto seguido quedan proclamados D. Pedro Padrosa Junca Alcalde Presidente de la Comisión Gestora municipal de este pueblo y como Gestores municipales los camaradas D. Francisco Gaig Guasch, D.

Juan Bautista Pi Rius, D. Luis Soler, D. Emilio Miró Durán, D. Justo Fosalva, D. Fermin Lamana Enciso, asignando al primero de dichos Gestores la vicepresidencia de la Comisión y todo lo concerniente a la Beneficencia Social, al Gestor D. Emilio Durán la sección de abastos y a D. Justo Fosalva Petit la sección de cultura», «En vista de estos nombramientos el camarada Aris da posesión a los nuevos Gestores municipales de sus respectivos cargos y expone que les desea muchos aciertos en sus cometidos para bien del pueblo y del nuevo Régimen felizmente instaurado, como asimismo el Ayuntamiento saliente ha procurado en todo momento la paz y la concordia entre vecinos de San Justo Desvern, creyendo que han merecido la aprobación y el apoyo unánime de sus

convecinos. El Presidente de la nueva Comisión Gestora, camarada D. Pedro Padrosa Junca contesta al camarada Aris diciendo que procurarán inspirarse en las mismas ideas que ha expuesto su antecesor y que todo su anhelo como el de sus compañeros de Comisión, será siempre con miras al orden y a la tranquilidad del pueblo, dentro de las normas que están dispuestos a seguir con entusiasmo para la rápida consolidación de la nueva España que todos los buenos españoles anhelamos».

Dolors Sanahuja La Vall de Verg, núm. 68,

15 de març de 

1984 

134

«De los datos que constan en esta Alcaldia, de las referencias particulares adquiridas por la misma y del conocimiento personal y directo que desde hace mucho tiene el que suscribe del informado Alfredo Arís Reynal, resulta lo siguiente:>> «Que dicho señor antes de nuestro Glorioso Movimiento ejercia el oficio de albañil, no habiendose significado en absoluto por sus ideas políticas y sociales, limitándose a cumplir con los deberes de su profesión y siendo considerado por todo el mundo como un buen padre de familia y como hombre de sentimientos honrados y moderados, haciendo acto de sumisión y acatamiento a la Iglesia Católica, aparte de ser bautizado contrajo matrimonio canónigo y bautizó también a sus hijos. Consta también que en su niñez fué monaguillo en la iglesia Parroquial de Esplugas». «Que durante el Movimiento siguió al principio en la misma actitud, hasta que al ser constituido el Ayuntamiento popular fué designado por el partido de Izquierda Republicana como Consejero de dicha Corporación Municipal, y más tarde, al producirse en este pueblo los hechos del 3 de mayo a consecuencia de los cuales desapareció el que entonces era Alcalde, fué elegido para ocupar el cargo de primera autoridad municipal, respecto de esta elección puede afirmar el que suscribe, en la seguridad de que todos los elementos mas sensatos y de orden del pueblo están conformes con esta afirmación, que la gestión del Sr. Arís ha sido en todos los sentidos un gran bien para el pueblo de San Justo Desvern puesto que con su energía, con sus dotes de gobierno, con su

independencia de carácter y hasta con exposición de su propia vida impidió siempre que se cometiera el más pequeño desmán, y fue muchas veces, justo es reconocerlo, el amparador de los perseguidos por los rojos y el que se enfrentó muchas veces con las autoridades superiores para impedir cualquier atropello contra las personas y los bienes de los residentes en este pueblo (…)». «Por otra parte puede también asegurarse que el Sr. Arís, aun constándole ciertamente que en este pueblo existian algunos jóvenes emboscados y otras personas perseguidas por la Policia, él, no solamente no los denunció sino que hizo cuanto pudo para que no les ocurriera ningún percance, sobre este particular se podria citar multitud de casos y de personas que

135 

están dispuestas a corroborar este proceder tan honrado y loable del Sr. Arís (…) y después de haber liberado nuestras tropas nacionales este pueblo, consta en este Ayuntamiento un acta de la sesión extraordinaria celebrada el dia 27 de Enero (…)>> «Por último demostrar que el espíritu de orden y de responsabilidad del Sr. Aris, conviene también hacer resaltar que dos dias antes de la entrada de las Tropas Nacionales en San Justo Desvern convocó en el Ayuntamiento a todas las personas de orden y de responsabilidad de la población para pedirles que ante la inminencia de cualquier desmán o de acto vandálico de las tropas rojas al retirarse vencidas, se pusieran al lado de su autoridad a fin de impedirlo por todos los medios que fuesen necesarios, aún de sus propias vidas. Y así se acordó por unanimidad (…)» «Es cierto que durante su actuación en la Alcaldia dispuso del aprovechamiento de ciertos materiales existentes en las ruinas de las que fueron Iglesia Parroquial y casa rectoral, pero hay que reconocer con toda nobleza que no lo hizo por beneficio propio sino para obras de caràcter público y urgente, como son la construcción de nichos en el cementerio del pueblo y en habilitar un local para garage de un automnibus que el Ayuntamiento, con ayuda econòmica de todo el pueblo, puso en funcionamiento a fin de remediar la espantosa crisis de transportes de viajeros a la Capital, consta además que a requerimiento de la autoridad militar roja hubo de entregar chatarra que habia dentro de los escombros de los indicados edificios; pero todos estos y cualquier otro acto por el estilo que se le pudiera atribuir no lo efectuó por afán de lucro ni para beneficio personal (…)». «Otro hecho que demuestra el temple moral del Sr. Arís y su acertadísima actuación como Alcalde y como hombre honrado es el siguiente: A raiz de haber llegado a esta localidad una partida de refugiados procedentes de Gandesa, que en su mayoria eran un atajo de bribones, su delegado, amparado por un jefe político local exigió al Sr. Arís la facultat de poderse distribuir dichos refugiados en las casas de los vecinos más pudientes del pueblo; y al contestarle el Alcalde de que esto no lo consentiria de ninguna manera hubo un fuerte altercado con dicho delegado, quién llegó a amenazar de muerte al Sr. Arís con una pistola.

136

Así y todo el Alcalde se mantuvo firme en su decisión (…). Por último, y para no descender en más detalles, pueden citarse los casos ocurridos con D. José Munté Roca y D. Pedro Gaig Guasch, los cuales, aún constando al Sr. Arís que eran personas de significación falangista, se puso completamente a su disposición para salvarles, como en efecto los salvó, de la implecable persecución de la Policia roja.» «Como resumen de todo lo que anteriormente he manifestado, tengo el sentimiento de participar al ilustrado Juez Instructor que no puedo en absoluto citar ningún cargo delictivo contra el Sr. Arís, puesto que en conciencia y con la mano en mi corazón he de decir y conmigo todo el pueblo sensato, que la conducta de dicho Sr. lo mismo antes como durante el mismo, ha sido intachable y excelente en todos los conceptos. De lo contrario seria faltar a la verdad y esto no entra en mis convicciciones de hombre cristiano».

Dolors Sanahuja La Vall de Verc, núm. 68, 15 de març de 

1984 

137

«José Pérez Gorgues, soldado de infanteria, Secretario de Causas del Juzgado militar especial de liquidaciones del que es Juez el Camandante Don Enrique Barbero Mathieu.

CERTIFICO: Que en el sumario de urgencia núm 6760, seguido por supuesto delito de rebelión militar el procesado que a continuación se cita, se dictó sentencia por el Consejo de Guerra núm, dos, la qual fue aprobada por el Ilmo. Sr. Auditor de Guerra con acuerdo fecha 20 de Septiembre de 1939, la qual, copiada literalmente, dice:

«En la Plaza de Barcelona, a treinta y uno de Agosto de 1939, reunido el Consejo de Guerra núm 2, para ver y fallar la causa acumulada, seguida por el procedimiento sumarísimo de urgencia contra el procesado JUAN HERRE GRILLO.- Dada cuenta de las actuaciones, oidas la acusación fiscal, la defensa y el procesado, y resultando 29. – Juan Herre Grilló de 38 años de edad, hijo de Isidro y Maria, casado, chófer, natural de Olban (Barcelona) y vecino de San Justo Desvern, perteneciente a «Estat Català» y que intervino en los sucesos revolucionarios de octubre de 1934, estallando el G.M.N. y como miliciano armado, intervino en detenciones, registro y robo de automóviles, siendo nombrado Vocal del Comité Revolucionario durante cuyo mandato se incendió la Iglesia Parroquial y se efectuaron registros, imposición de multas y contribuciones, requisas de géneros y fueron asesinados dos vecinos, por elementos extraños, sin que aparezca probado en autos la culpabilidad del encartado». Considerando que toda persona responsable criminalmente de un delito lo es también civilmente, cuando la naturaleza de la pena impuesta lo acredite, es de abono la totalidad de la prisión preventiva sufrida. Vistos los artículos citados, disposiciones de general aplicación, fallamos que debemos condenar y condenamos al procesado Juan Herre Grillo a la pena de RECLUSION PERPETUA con los accesorios que correspondientes y abono de la totalidad de la prisión preventiva sufrida. En cuanto a responsabilidades civiles estése a lo dispuesto en la Ley de Responsabilidades Políticas. Así, por esta nuestra sentencia, lo pronunciamos, mandamos y firmamos, Presidente, Comandante Don José Ruiz Cartes.

Repro ducció de la sentència del Consell 

guerra aplicada a 

i Grilló

138 

Vocales, Comandante Don Felipe Toral, Capitan Don Mariano Argüelles, Alférez, Don José Berinúdes, Ponente, Don José Maria Colmenra, Fiscal, Capital Hdo. del C.J.M., Don Marberto Cerezo. Por orden y con el Visto Bueno de S.S. expido el presente en la plaza de Barcelona, a diecisiete de Noviembre de mil novecientos cuarenta y cinco. Vo.B.°. El Comandante-Juez Especial. E. Barbero. El Secretario. Firma ilegible.»

139

San Justo Desvern en cifras

«Alejándose del lleno fértil que riega con sus aguas ubérrimas el rio Llobregat, del que recibe el nombre y caràcter la comarca, el térmnino de San Justo Desvern se empina hacia la montaña y logra asomarse, al rebasar las cimas que limitan su extensión, a la ciudad de Barcelo na y a los maravillosos alrededores que està tiene en San Pedro Mártir y Vallvidriera. El territorio sanjustense constituye por tanto, de hecho, parte del espacio vital de la gran ciudad con la que linda. Su accidentada orografía manda imperiosamente en la agricultura: no hay aquí posibilidad de realizar grandes cultivos, y al efecto, las

explotaciones son de orden familiar, de pequeñas parcelas y produc tos variados. El irregular perfil del terreno y la insuficiencia de aguas propias con que cuenta no permiten tampoco la existencia más que de limitadas superficies de huerta, dominando la extensión la montaña generalmente plantada con algarrobos.

Por todo ello, la riqueza agrícola del Municipio se concreta en las siguientas cifras, referidas al dia 1o de enero de 1948:

Hectáreas

Extensión superficial del municipio Terreno edificado Terreno yermo Terreno dedicado a pastos Total extensión de terreno cultivado Regadio Secano

Terreno dedicado a bosque

784,69 99,15 23,15 121,17 475,93

14,05 451,25 77,24

Programa 

de 

la 

Cosecha del año 1947: Cultivos

Cereales

Quints m

Festa Major 

de

Trigo Cebada Avena 

82,40 277,50 100

1948 

140 

Leguminosas

Quints, m

500

Habas verdes Veza Guisante corriente Guisante de huerta Garbanzos Judia seca de huerta Judia verde de huerta

120

Tubérculos, raices y bulbos

1.500 690 12

300

Patata temprana Patata tardia Zanahoria comestible Boniato Chirivia Cebolla de campo Cebolla de huerta Ajo de huerta

50

500

500 

100

Forrajes

1.000

Para el consumo en verde de rábanos y nabos forrajeros Para consumo en verde de zanahoria forrajera Para consumo en verde de coles forrajeras

700 125

Plantas hortícolas

Coles comestibles Coliflores Espinacas Lechugas Escarolas Calabaza comestible Pimientos comestible Cebolletas

1.240 630 240 280 600

480 4.500

100

141

Frutos de árboles y arbustros

Quints, m

Melocotones Albaricoques Ciruelas Cerezas y guindas Manzanas Peras Membrillos Almendras Limones Naranjas

Higos

Algarrobas

1.500

Frutos de árboles y arbustos Olivas

Viñedos Total vino obtenido de cultivo único

1.710

Prados, dehesas y montes

1.000

Pastos de dehesas y pastizales Leña obtenida en pinares sin pastos (rama) Leñas obtenidas de ramas del olivar Leñas obtenidas de sarmientos de la vid

2.600

10 900

Riqueza Urbana e Industrial

El núcleo urbano, agrupado en torno de su esbelta y antigua iglesia parroquial, matriz del Municipio, se extiende rápidamente en todas las direcciones, contando en la actualidad con 898 edificios y solares, cuya riqueza imponible asciende a 416.763,19 pesetas, habiendo conservado a través de las distintas vicisitudes, y acrecido en los últimos años, su intenso matiz defensivo del paisaje, que le presta un bello aspecto turistico.

142

La industria va desarrollándose rápidamente, contando con una gran fábrica de cementos, diversas instalaciones industriales productoras de tejidos, material eléctrico, pastas de sopa, talleres metalúrgicos, objetos artísticos y cerámica, esquies, materiales de construcción, etc. En la actualidad se halla en periodo inicial, con trámites adelantados, otras importantes instalaciones fabriles, para armonizar las cuales con el conjunto de la población, ha sido preciso designar una zona industrial destinada a albergar cuantas actividades fabriles vayan adoptando su domiciliación en esta vecindad.

El comercio se halla representado por cuantas manifestaciones de indole mercantil corresponden a una población de la categoria de San Justo, tributando al Esado por contribución industrial la cantidad de 123.970,28 pesetas.

Existen matriculados en el pueblo 25 automobiles de turismo, cuatro de alquiler, 17 camiones, ocho motocicletas, 120 carros, 71 caballerias de tiro y 324 bicicletas.

Transporte San Justo Desvern se halla servido por tres lineas de autobuses que lo relacionan directamente con la vecina capital, explotadas por la compañia Tranvias de Barcelona S.A., a saber: San Justo-Pedralbes, San Justo-Collblanch y San Justo-Plaza de España, con frecuencia de salida cada 30 minutos, tanto de San Justo como de los citados puntos de Barcelona».

143

Rectors:

Antonino Tenas i Alibés:

Prengué possessió el 29 de desembre de 1916 i morí el 29 de desembre de 1953.

Pere Montserrat i Juncosa: Exercí de l’agost de 1954 fins al

novembre de 1955.

Antoni Andrés i Ardèvol:

Ídem del novembre de 1955 fins a l’agost de 1957.

Josep Martorell i Vallvé:

Ídem de l’agost de 1957 fins al setembre de 1966.

Ramon Grané i Prats:

Ídem de setembre de 1966 fins l’octubre a de 1978, any en què va morir.

Miquel Alayrach i Heredero:

Llista 

Idem de l’octubre de 1978 fins a l’octubre de 1990.

de

Vicaris: 

rectors i vicaris de la parròquia dels 

Antoni Ros i Leconte:

Exercí del juliol de 1939 fins al juliol de 1940.

sants 

Carles Piqueres i Netto:

Just i 

Ídem del juliol de 1940 al juny de 1941.

Pastor. De l’any 1939 a 

Joan Bagué i Bonamusa:

Ídem de juny de 1941 a l’agost de 1944.

l’any 

1979 

Josep Capellas i Camprubí: Idem del juliol de 1944 al juliol

de 1947

144 

Josep Carbonell i Ramon

Ídem del juliol de 1947 al juliol de 1950.

Pere Farnés i Scherer:

İdem del juliol de 1950 al febrer de 1953

Pere Diví i Coll:

Ídem de febrer de 1953 al juliol de 1953.

Pere Farnés i Scherer:

Ídem del juliol de 1953 fins a l’agost de 1954.

Joan Gamisans i Anglada:

ídem de l’agost de 1954 fins el novembre de 1955.

Vicenç Roig i Simon:

Ídem de l’any 1955 fins a l’any 1959.

Joaquim Gomis i Sanahuja: Ídem de l’any 1959 fins a l’any

1966. 19

Les dades

anteriors Joan Rovira i Rodríguez: Ídem de l’any 1972 a l’any 1977. han estat

facilitades Rafael Rodríguez (jesuita): Ídem de l’any 1977 a l’any 1978

per l’arxiu (eventualment).

parroquial de Sant Just

Desvern, Miquel Arellano i Romero: Idem de l’any 1978 a l’any 1983

essent (eventualment).

rector mossèn Anton Roca

i Roig, que Nota: A la mort de mossèn Antonino Tenas i Alibés, exerci com en prengué a rector de la parròquia el que n’era vicari, mossèn Pere Farnés possessió el i Scherer fins a l’agost de 1954, data que prengué possessió de 3 de febrer la rectoria mossèn Pere Montserrat.

de 1991.

145

Llista Jaume Cuscó i Codina : Forner. Exercí del 1939 al 1946. de 

Blai Navarra i Gelabert: Forner. Ídern del 1946 al 1964. jutges municipals Josep M. Domènech i Roig: Transportista. Idem del 1964 al

del

Manuel Corrales i Rovira: Gestor. Ídem del 1970 al 1983.

poble de Sant 

Just 

Desvern. De l’any 1939 a 

Cal fer constar que alguns mandats anteriors exerciren de jutges substituts: Joan Camps i Piera, metge; Pere Montagut i Benaiges, paleta i Bonaventura Orriols, carnisser.

l’any 

Antoni Palau i Astor exerci de sercretari del Jutjat de Sant Just Desvern del 30 d’abril de 1935 fins al 15 de gener de 1956, i va ser l’únic secretari judicial que ha tingut residència permanent al nostre poble.

1979

Dades proporcionades per l’actual jutge municipal,

Immaculada Castellví i Milà (1989) que rellevà en el càrrec a Josep Ma. Martí i Jené. (1984-1988).

146 

Convé tenir present que una bona part dels comentaris que segueixen són recollits de diverses informacions orals, i són susceptibles, per tant, de contenir algun error. La numeració correspon a la de les vinyetes de l’auca que hem introduït nosaltres per facilitar-ne la identificació. Publicada l’any 1956 (Col.lecció Quintana-Cortès): 

Auca de Sant Just Desvern 

1.-L’estació de gasolina San Cristóbal estava situada a la carretera d’Esplugues a Sarrià, on paraven els autobusos de la línia SJ. En obrir-se, al final de la Diagonal, l’autopista

A-2, va ser enderrocada i traslladada a aquesta via al terme de Sant Feliu de Llobregat.

2.-En aquest lloc que formava la cruïlla entre els termes municipals d’Esplugues, l’Hospitalet i Barcelona, hi havia un petit mirador-bar, més tard substituït pel restaurant Los Tres Molinos.

3.-La carretera Reial havia estat urbanitzada de nou -clavegueres, arbres, fanals i parterres amb flors-. Les obres les va inagurar l’alcalde Josep M. Domènech durant la Festa Major de l’any 1954.

4.- L’estació de gasolina Brigt Service, situada a la carretera Reial cantonada amb la rambla de Sant Just -en aquell moment avenida del Generalísimo- era d’un disseny molt modern que contrastava amb la vellúria d’altres estacions de servei. Els propietaris eren -i són- la família de Gaspar Modolell i Jané, el seu fundador,

5 i 6.- L’arribada a Sant Just, començament i final de les línies d’autobusos SJ i EJ, amb els jardins i bar del Parador recentment inaugurats, donaven molt bon aspecte a l’entrada del poble, molt més si et trobaves amb l’anunci i els actes programats per a la Festa Major,

7.- La confirmació del comentari anterior, queda palesa, en la tranquil.litat i la pau de què gaudien els visitants del jardí municipal del Parador.

Comentaris 

147 

AUCA DE SANT JUST DESVERN

Produïda: X, Solá

–

Lletra: Marti Aparici

_

S MIRADOR: BARCELONA 

1

PH

14

d’alui de Sant Jul EFC1 Tali vas provisio !.

Repo4ct al ini que es lo 110. Errusiar.

1 em larg rru nvu An pittelg cu CAL

El surtidor del ato 

• U7 sette dei Tilher

14 MAJOK

ST DISYERN

BODEGA

FORCADELL

WANT MUST DISY 

*

114

50

490

V

1

ALLONES CAN

11IL

3

–, –

1:41 arribem a Saal Just Crys hi trobeu el mal.

Ju luta un rinut amb la fin Resta Wajur.

Tt: 10 na

rial ellari Vimal

CO Tuto:

1. Ir le boka.

Si voleu un vi veli AMAU A Con Forcadell,

CF outficcioasa Prix 13 geruna Lamprecin

-VYS

TYLE

SP HYGMOFON

MADO046

TARYGARSA

ELWE 

QUEVIURES JuST FUSALVA i

=

X.-.

A

FUR

T

T

L”

”

.

I 

r’ury Garxa es un !..

En Hiern home cabal 

1A SUVA Granja dels Pins te ons i pollastres tias. 

l’uster col-uburados del T1 tle la rucic.

En FusIVA > molt bé qur “x 18 “ratre chacina

En l.eltlar, el gran Sendi Timrels :.. .

SAS RERIA Espada

i LADRILERIA

MILA

Elecnidad

JT

El CLOS”

WU

QUEMURES COLL

NM PARASTE MALAREL

in C

ETV

..

1 

K

VPS

NE

P

1

CONSTRUCCIONS

JOC

P MANET 

D TJIET

L

–

1. vols apar bed restli a l’Espada tot se uit.

Thats ut els dėl. Clůx” én ilden:ha de b ord

Her Queviures, c .piel 434 Yet bo i Oi! barevt

T:) Der tolos toni per and in sepie 2 tan Nils.

Seniprix punili brit guunilat crit de la veririmilat.

Monlen llocs a tarta dret els dos germans Malaret.

–

–

–

–

L

TOCINERIA

BAR VENTURA COMIDAS HABITACIONES

1

ESPARTEDIA

SALON 600 ASI FIESTAS

CAFE

–

”

ALLEGRO

“Allegro” rcoladu el gran goig de la scIYOT.

2

nller”Radi-dvisor pot dir-se 4110 eclillor.

ran Bullart leer no hi ca resiei pe te

Copy lux 44P 14120 *’s Hilpre est ut

lic

la

Ciobotits e H LE Gala S40 Salla federal:.

En Apostra 19″ loc * Vigilanlara yoe.

E TEJIDOS Juanda SOLER

PELUQUERIA JESE NORAS

PANADERIA COMESTIBLES TRANSPORTES

| GENERALES

F Costelli

SERVICIO

: -TAXIS

TENFVHEKA

.7

ca

CONSTRUCCIONS PROJEĆtes

CONSTRUCCIONS ? EFAJARDO

J.CLIMENT

T2

Displelal bila fan liansports i la Da.

Per parfecles toastracions en Scculi es les DOU.

Per a rablus (cionals Clipz 31.e-their principals

Taixos con els! – Spler No es fabrique (‘Alluc nes

tes. J Destinat (qe 1318! recopa Su Nuri.

Fajardo cite 10+?DXİPUCCI laukes LLA “Aster ris LAN

—

–

–

–

–

+

–

–

–

IL –

out

URBANIZACION YLLA

DOLORES

4

TW

#LL

17 1.HOME 1. CINHALDA Git 1

Sau 1710405 de lump4 19 ri, tallers d’eo ir

Coo oli red carat Lotura hivligcbgrul

Yerin bcll llor ensuri ona tar Yunicipal

vila alors ya Tenent į14 1:) Persimte esplenlegt

8.-El repartiment de vi a domicili, com també el del pa, del carbó, etc., era tradicional a la població, el mitjà més utilitzat era el carret de tracció animal i, en el cas de la bodega Forcadell, un ruc.

9.-L’anomenada Bodega Forcadell estava situada a la carretera Reial i tenia fama per l’excel.lència dels seus vins i licors.

10.- Fills de Magi Campreciós era l’empresa constructora més antiga i acreditada de la població. Entre moltes cases i torres construïdes cal destacar l’edifici anomenat del Sanatori del carrer Bonavista.

11.- La granja Los Pinos, situada al carrer Nord, en el terme municipal d’Esplugues de Llobregat, era regentada per Fèlix Costa. Instal.lada en forma industrial, molta gent anava a proveïr-se d’ous i d’aviram pel seu bon preu i tracte.

12.- L’industrial fuster Gaspar Orriols i Comas, procedia d’una família en què sempre s’havia exercit l’ofici de fuster, Tenien acreditada la seva professionalitat i el caràcter seriós. Els tallers estaven situats al carrer Marquès de Monistrol.

13.- El tocinaire Just Fosalva era el propietari que personalment matava, trinxava i elaborava tots els productes del porc; artesania que ha heretat el seu fill, Pastor Fosalva i Amat.

14.-El súbdit suís, Fernando Leuthard, a més de dedicar-se a la fabricació d’aparells, sanitaris, especialment els dedicats a la comprovació de pressió arterial, era un gran promotor de l’esport local. Té un petit monument recordatori al poliesportiu de la Font de la Bonaigua. El taller estava situat al carrer Bonavista cantonada amb el carrer Monistrol.

15.- Un altre taller d’aparells dedicats a la ciència mèdica, especialitzat en instruments utilitzats per dentistes era el de la família Riera que va tenir l’últim domicili al carrer de la Creu,

150

16.-El taller Tary-Garsa, actualment desaparegut, que es dedicava especialment a treballs de manyeria i planxisteria,

17.-El sastre Rufino Espada tenia el seu obrador a un pis de la carretera Reial -сal Federal- i era pràcticament l’única sastreria dedicada a vestir els homes de Sant Just a preus barats.

18.-La bòbila El Clos, assentada sobre un antic forn d’obra cuita, propietat de Francesc Domènech i Roig, situada a l’actual avinguda de la Indústria. Feien els millors totxos fabricats a mà. Al lloc on estava situada la bobila s’hi han fet algunes edificacions, tot conservant l’antiga xemeneia com a testimoni de la seva existència.

19.- La tenda de queviures propietat de Fèlix Sala, situada al passatge de Sant Lluís, tenia fama de vendre bo i barat. La nota curiosa era la presència de l’avi Magí, que memoritzava -era cec- la suma de la compra sense equivocar-se mai.

20.- El forn de pa de cal Milà, el forner nou, situat al carrer Bonavista, cantonada amb carrer Freixes i desaparegut no fa gaires anys. Tenia també fama per la pastisseria i els dolços que confeccionava.

21.- L’Enric Malaret, que va emigrar a França, tenia una botiga de lampisteria i electricitat al carrer Bonavista. Era tot un tècnic en l’enginyeria electrònica.

22.- Som en plena eufòria de la construcció dels pisos anomenats, de renda limitada a la zona del carrer de la Creu, carrers Nord i Major, iniciats per Miquel Gazulla i Bellés, per la qual cosa inicialment van dir-se els pisos d’en Gazulla. Els germans Antoni i Rafael Malaret i Amigó continuen a bon ritme la construcció de noves edificacions a la mateixa zona i a la plaça Maragall.

23.- Una novetat és la mecanització dels treballs de la llar, amb la introducció d’un petit safareig proveït d’un

151

motor que sacsejava la roba bruta i que va merèixer el nom de rentadora Allegro. Els fabricants eren els gerinans Costa i Orovio, que també tenien la granja avícola Los Pinos.

24.-Avisor Radio va ésser una de les primeres indústries dedicades a fabricar bobinats i instruments electrònics especialment per a ràdios i, inés tard, per a aparells de televisió. Instal.lada primerament al carrer Sadet, passà, posteriorment, a instal.lar-se al polígon industrial del Sud oest.

25.- L’esparteria Ballart situada primerament a la carretera Reial i actualment al carrer Bonavista. Eştava dedicada a subministrar tota classe d’objectes relacionats amb l’esparteria i l’espardenyeria. L’avi Ballart era un artesà en aquestes dues especialitats.

26.- El bar Ventura, regentat per Francesc Ventura, el Cisco, situat també a la carretera Reial, la qual cosa demostra la vitalitat d’aquell indret de la població en aquells temps. Era un lloc molt concorregut pel veïnat i pels clients que s’hi allotjaven. La bonhomia del Cisco contribuïa a l’èxit del seu establiment que tenia fama de donar bon menjar.

27.– Igualment situada a la carretera Reial -més tard traslladada a la plaça Mercat- hi havia la tocineria de la Maria Domènech i Salarich, coneguda per tothom per la Federala, nom heretat del seu pare. Tant la bona presència física de la Maria com la bona confecció dels seus embotits, donaven fama comarcal a la seva botiga.

28.- La confluència del carrer Badó amb la plaça Campreciós i el pendent accentuat del primer era lloc de conflictes per la circulació de vehicles -com ara- la qual cosa feia necessària la presència d’algú que regulés els embussos que s’hi produïen.

152

29.- Francesc Sèculi i Roca era el constructor que es dedicava especialment a l’edificació de torres. La totalitat de les torres de la plaça del Sagrat Cor les va construir per encàrrec de Gaspar Modolell i Jané.

30.- Els germans Climent, amb residència i tallers al carrer de l’Electricitat, eren uns excel.lents professionals en la fabricació de mobles i en la decoració interior; els seus projectes i realitzacions eren sempre de gran qualitat.

31.-La fabriqueta de Joan Bta. Soler i Seuba, situada al carrer Badó, ocupava nombroses teixidores. Aquest senyor, a més de ser un gran esportista que practicà l’esport fins a molt

gran, arribà a ser president de la Federació Espanyola de Ciclisme i membre de l’Europea.

32.- La Núria Bartoli era titular de perruqueria de senyores que hi havia a la carretera Reial. Era practicament una de les poques de la població.

33.-Joan Fajardo era el típic paleta que treballava personalment a les obres. En aquell moment els empresaris rebien el nom de mestre d’obres per la pulcritud i eficàcia de les seves construccions.

34.- El Paco Castellví amb botiga oberta als pisos del carrer de la Creu, els anomenats d’en Gazulla, a més de vendre pa i queviures, feia transports amb camioneta, i fins i tot, tenia un taxi al servei dels santjustencs.

35.- Els tallers de la família Barberà fabricaven en sèrie tota classe d’estris mecànics i domèstics, especialment cadires.

36.- El cine Texas era l’únic local d’exhibició cinematogràfica que existia a la localitat, on assistien espectadors de Sant Just i Esplugues. La novetat era el sistema de refrigeració que tenien molt pocs cinemes. L’empresa que explotava el cinema Texas era la dels germans Mulà.

153

37.- Una altra novetat era la construcció del primer parc inunicipal de Sant Just, amb el seu parador i jardins que l’envoltaven. La font que s’hi va instal.lar amb cabal procedent d’una inina d’aigua, va haver de ser tancada en comprovar-se que les seves aigües contaminades havien produït alguns casos de veïns afectats per febres tifoides.

38.- Villa Dolores era el nom de la urbanització avui anomenada Pla del Vent de Sant Joan Despí. Aquest era el nom de pila de la dona de Joaquim Nebot i Montoliu, promotor de la urbanització com ho va ésser després de La Miranda del nostre terme municipal.

154 

Acta de constitució del Comité Local del Congrés de Cultura Catalana, del 15 de novembre de 1975, amb especificació de les seccions i agrupaments que el formen i de les tasques encarregades a les ponències de treball.

«A Sant Just Desvern, a quinze de novembre del mil nou-cents setanta cinc.

A la secreteria de l’Ateneu de Sant Just Desvern, s’han reunit els representants de les seccions i agrupaments locals, que a continuació es relacionen, amb el fi de constituir el Comitè local del Congrés de Cultura Catalana promocionat pel Col.legi d’Advocats de Barcelona, al qual es preté donar una àmplia dimensió popular, tant en profunditat com en amplitud en tot el territori dels Països Catalans.

Els assistents són;

Ateneu de Sant Just Desvern, representat per Just Amigó i Antoni Malaret. Secció Excursionista Ateneu Santjustenc (SEAS), representat per Daniel Cardona i Rafael Malaret Julià. Secció de Cultura de l’Ateneu de Sant Just Desvern, representat en aquest acte, per J.M. Masjuan i Elisa Sèculi. Orfeó Enric Morera, representat en aquest acte, per Núria Rajadell i Judith Cobeña. Focs de Sant Joan, representat per Jordi Cortès i Jordi Pérez Conill, absent. Club d’Esplai Ara Mateix, representat per Rosa Candial. Cine Club Recerca, representat per Jordi Fontova i Francesc Castro. Premsa Catalana, promotora del diari en català «AVUI» representat per Francesc Giralt. Omnium Cultural, representat per un dels seus socis, Antoni Massagué.

Congrés

de 

Han estat convocats i no han presentat els seus representatnts, l’Agrupament escolta Martin Luther King i el Patronat Municipal de Cultura.

Cultura Catalana 

155

El President de l’Ateneu de Sant Just Desvern, entitat que convoca la present reunió, senyor Just Amigó i Rius, informa els reunits de l’adhesió inicial, comunicada al Col.legi d’Advocats realitzada per part de l’Ateneu i les seves seccions al Congrés de Cultura Catalana i proposa com aprimer acte de constitució del Comitè local, sigui el de reiterar la mencionada adhesió, la qual cosa s’acorda. Seguidament, es fa un estudi del programa d’actuació presentat pel secretari de l’Ateneu, Sr. Antoni Malaret i Amigó, adaptat a les característiques i circumstàncies locals i s’acorda dividir el treball a efectuar en Ponències, que agruparàn les activitats que s’indiquen:

I.- Català a l’escola 1.- Promocionar, ajudar i realitzar qualsevol tasca relacionada amb l’ensenyament del català i en català. 2.-Com a tasca concreta realitzada, continuar la labor efectua da pel representant de la SEAS, Daniel Cardona, que dóna compte de l’existència de Cursos de català a les Escoles Nacionals i a les Escoles Núria, amb assistència d’uns 800 alumnes, professorat per personal d’Òmnium Cultural, amb la subvenció de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sant Just Desvern i un pressupost que rebassa les 300.000 ptes. per al present curs escolar. 3.- Estudi de l’ampliació del dit ensenyament en català a les restants escoles que són: Institución Cultural, Academia Bas i Escoles de les Monges. No s’inclou en l’anterior relació l’Escola de l’Ateneu de Sant Just Desvern, perquè, des de fa 8 anys, data de la seva fundació, ve donant classes de català i en català, a les seves aules. 4.-Propiciar la celebració de cursets de català per ensenyants de les diverses escoles locals, amb la fi d’aconseguir la introducció de l’ensenyament de la nostra llengua pels propis professors que regeixen les aules de les institucions escolars de la nostra població. 5.-Continuar, quan sigui oportú, la convocatòria de nous cursos de Català per adults, recollint l’oferiment efectuat per la Diputació de Barcelona i les facilitats donades per Òmnium Cultural, per la designació del professorat. 6.-Encoratjar el Mestre Macias, director de l’Orfeó Enric

156 

Morera per a l’ensenyament de cançons catalanes als alumnes

que participen als cursets de català a les escoles locals i al professor del gimnàs municipal, per a la utilització de la nostra llengua en els exercicis gimnàstics que efectuen els escolars. 7.-Estudiar la possibilitat, conjuntament amb el Patronat Municipal de Cultura, d’organitzar Colònies Escolars, a què hi assisteixin, indiscriminadament, els escolars que resideixin en la nostra localitat.

II.- Campanya de Catalanització

1.-Estimular, promocionar i executar tota classe d’activitats per tal de conscienciar a tots els nivells, estaments socials, econòmics, populars i humans, del dret que tenim els catalans a la normalització de la vida cultural del nostre poble. 2.- Recollir i recolzar la iniciativa de la SEAS que s’ha dirigit per escrit a l’Ajuntament de Sant Just Desvern, demanant que acordi fixar la toponímia del nom del nostre poble en la seva forma genèrica; Sant Just Desvern. A fi d’estudiar la programació d’una campanya popular en forma de peticions individuals a dirigir a l’Alcaldia local. 3.-Preparar simultàniament la forma d’organitzar un estudi dels noms que denominen els carrers locals i la seva catalanització per tal de proposar corectament la retolació de les vies públiques locals, al menys en forma bilingüe. 4.-Tenir en compte el desenvolupament de futures campanyes per a la catalanització dels rètols dels comerços, indústries, impressos, utilització interior en les empreses del català, etc. I, també, dirigir a qui correspongui la denúncia que representa que el Registre Civil municipal no accepti la incripció dels naixements, defuncions i casaments en la forma que normalment són denominats els individus, dins la seva pròpia família.

III.-Serveis 1.- Proporcionar a les diverses entitats públiques, socials, culturals, comercials i particulars, l’establiment d’un servei

157 

d’informació de la situació actual de la cultura catalana i oferir un servei de correció de les publicacions, escrits, impressos, rètols, etc., que siguin escrits en català, per tal d’anar eliminant les incorreccions gramaticals i d’estil que tan abundosament s’observen. 2.-Mantenir el contacte periódic amb els conveïns preocupats pel futur de la cultura catalana, que podrà ésser extensiu a d’altres grups comarcals que s’hagin adherit al Congrès, per tal d’intercanviar experiències i informació mútua. 3.-Informar els corresponsals de la premsa, de tota classe d’activitats que realitzi el Comitè local del Congrés de Cultu ra Catalana, per tal de portar a coneixement general els propòsits, anhels i aspiracions de cara a la normalització de la cultura catalana, en tot l’àmbit dels Països Catalans. 4.-Formular un pressupost de les possibilitats i iniciatives a prendre per cobrir les despeses que ocasioni el funcionament del Comité Local del Congrès.

IV.- Actes 1.- Aquesta ponència tindrà al seu càrrec l’organització de tots aquells actes que, seguint la normativa anterior, tendeixin al coneixement, popularització i difusió dels problemes que han incidit sobre el passat, el present i el futur de la cultura catalana. 2.-Com a realització pràctica, inicialment, la SEAS, ha organitzat un cicle de conferències i sortides que sobre la temàtica històrico-geogràfica de Catalunya, tindrà lloc a l’Ateneu de Sant Just Desvern, durant els propers mesos. 3.-La pròpia ponència proposarà una sèrie de conferències, col.loquis i converses sobre la situació actual de la cultura catalana, a celebrar a partir de primers de l’any 1976, que podrà incloure, també, temes econòmics, sociològics, científics, d’art, etc., sempre relacionats amb la seva incidència en els Països Catalans.

Organització i funcionament 1.- S’estableix el funcionament del Comitè local del congrès de Cultura Catalana, en forma oberta, i la representació de les seccions i agrupaments que els constitueixen podran assistir a les seves deliberacions en nombre no determinat, encara que

158

en cas de votació cada secció solament tindrà un vot qualificat. Els acords podran ésser adoptats en forma de majoria absoluta.

2.-La representació «oficial del Comitè local de Cultura Catalana, l’ostentarà el que sigui president de l’Ateneu de Sant Just Desvern, per la qual cosa quedarà domiciliat al Comité Local, a la direcció que té l’entitat patrocinadora. 3.-Amb la finalitat de donar eficàcia al funcionament de les ponències establertes, queda fixada la participació -que mai serà excloent i podrà ésser modificada quan convingui- de les seccions i agrupaments, en la forma següent:

I.- Català a l’escola a.- Secció Excursionista Ateneu Santjustenc (SEAS) b.-Focs de Sant Joan.

II.-Campanya de Catalanització

a.-Orfeó Enric Morera b.-Club d’Esplai Ara mateix

III.-Serveis

a.-Ateneu de Sant Just Desvern b.-Òmnium Cultural

IV.-Actes a.-Comissió de Cultura de l’Ateneu de Sant Just Desvern b.- Premsa Catalana, diari AVUI C.- Cine Club Recerca

4.- Es pren l’acord de reunir el Ple del congrés local com a mínim una vegada al mes i el dia que en cada reunió anterior es convingui. Les ponències podran reunir-se tantes vegades com sigui necessari. 5.-Una còpia de la present acta serà tramesa al Col.legi d’Advocats que patrocina la convocatòria del Congrés de Cultura Catalana, per tal que tingui coneixement de les nostres activitats i pugui relacionar les mateixes amb les seves iniciatives i propòsits.

159

la 

La

Benvinguts sigueu, caminats de la Marxa de la Llibertat, al Marxa poble de Sant Just Desvern,Poble que vol unir-se al vostre

de 

caminar itinerant per les terres dels Paísos Catalans, en la

recerca i manifestació d’uns anhels i d’unes aspiracions que Llibertat han de conduir, irremediablement a unes realitat -fora les

paraules- que faran possible la normalització d’una manera de viure, de conviure i d’expresar-se en llibertat, que és dir tal com institucionalitzar la Democràcia.

Les dificultats que heu hagut de vencer els participants a la marxa -repressió, incomoditats, falses interpretacions- valo ren, encara més, la seva significació.

Primer.- Pel desig col.lectiu d’una Comunitat -CATALUNYA de retrobar el seu destí com a poble i com a tal desenvolupar se políticament, econòmicament i socialment, d’acord amb les normes acceptades majoritàriament i contingudes en la Declaració dels Drets dels Homes de les Nacions Unides.

Segon.-Per donar constància, presència i publicitat, a tota l’àrea dels Països Catalans i ressó fora d’ells, de l’existència d’una voluntat unitària, reflectida en l’actuació dels organismes polítics i de mobilització popular, tal com són el Consell de Forces Polítiques de Catalunya i l’Assemblea de Catalunya, reivindicadors, en síntesi, d’una Amnistia sense exclusions, d’una Democràcia sense qualificatius, de la llibertat obrera sense mediatitzacions i de l’Estatut d’Autonomia del 1932, com a reconeixement de la Generalitat de Catalunya i del Govern Català.

La nostra col.laboració a la Marxa de la Llibertat, a part de la nostra assistència personal, ha estat l’elaboració d’un fulletó, amb què tindreu notícia de les circumstàncies actuals del nostre poble, com una aportació a l’inventari de les problemàtiques nacionals, que provoca la Marxa en el seu pas per les diverses localitats catalanes. En ell remarquem per la seva exemplaritat patriòtica i ciutadana, la biografia de Daniel Cardona i Civit, alcalde del nostre poble durant el període de la República i que és un dels tants casos de vides dedicades íntegrament a un ideal -el de la Catalunya Lliure- i

160 

que constitueix el fil que entronca el passat -díficil i subterrani, amb la realitat d’avui, una expressió de la qual és o intenta ésser, l’acte que celebrem aquí, dintre el marc de la Marxa de la Llibertat.

Parlament del

Visca la Marxa de la Llibertat dels Països Catalans!

d’agost 

de 

(Antoni Malaret i Amigó)

1976

161

de 

Acta de «Ser alcalde de Sant Just Desvern, després de quaranta anys constitu 

d’ajuntaments franquistes, em produeix una intensa emoció

que culmina tota una vida lliurada a la resistència contra el ció de

genocidi cultural i polític de Catalunya. I aquesta emoció és l’Ajunta- doble per heretar, en certa manera, l’alcaldia de l’últim alcal ment 

de elegit democràticament durant la República, el per nosaltres gent nacionalista i fills de Sant Just, en Daniel

Cardona i Civit. Sant Just 

Tenim sobre nosaltres la preocupació i la responsabilitat Desvern 

d’acceptar el càrrec i us diem ara, que treballarem (20d’abril intensament en forma oberta a tots els regidors i als veïns del de 1979) poble per tal de portar a cap una planificació de

l’Administració municipal d’actuació d’urgència per al present any, i d’estudiar, discutir i preparar les línies mestres per tal de realitzar una obra positiva durant el període de la nostra elecció.

Volem que les comissions d’estudi -Governació, Hisenda, Urbanisme, Cultura, Sanitat i Serveis- i les subcomissions, Consells i Patronats en què puguin subdividir-se, a més dels regidors elegits, hi tinguin participació activa les associacions de tota índole -de veïns, de propietaris, entitats culturals i esportives, sindicats obrers, comerciants i consumidors, professionals i tècnics, etc. És a dir, tothom que estigui preocupat per una millor manera de viure i conviure a Sant Just Desvern.

A pesar de les dificultats i circumstàncies en què segurament haurà de desenrotllar-se l’actuació municipal i mantenint cadascú les seves particularitats polítiques, faig una crida perquè les tensions i diversitats de criteri no perjudiquin el clima de convivència, gairebé podríem dir de relacions familiars, que hem mantingut fins ara -i la campanya electoral n’és una prova -els que som veïns de Sant Just Desvern. I ara, com alcalde electe, m’ofereixo sincerament, cordialment, als qui han votat la meva candidatura com als qui l’han votada en contra i també a la gent que s’abstingué de votar i que constitueix una minoria a tenir en compte. És a dir a tots els que treballen o viuen al nostre poble, sense excepcions de cap classe.

162 

Les negociacions entre els partits polítics que constitueixen el nou Ajuntament, no han assolit, per motius molt controvertits, l’acord de realitzar un programa municipal en comú. Això pot dificultar la tasca municipal amb la no participació en les tasques directives d’importants minories. Nosaltres desenrotllarem un programa de govern que queda obert a tots els que vulguin participar o tinguin ganes de treballar en conjunt. Estem oberts a qualsevol iniciativa, idea o suggeriment que sigui en benefici de la nostra comunitat santjustenca. És l’interès del poble el que ha de guiar-nos a tots. Reflexionem sobre això. És el que espero en un pròxim futur.

Com a funcionari que vaig ser de l’Ajuntament -oficial de secretaria i secretari accidental- he de demanar a tot el cos de funcionaris -administratius, tècnics, subalterns, guàrdia urbana, brigada municipal- la seva més lleial col.laboració, sense la qual no seria efectiva una bona labor municipal. D’ells depèn bona part l’èxit de les nostres gestions i realització del programa municipal. Per endavant gràcies. I res més. El treball ens espera. Cal començar a caminar plegats!

Discurs de l’alcalde, Antoni Malaret i Amigó 

Visca el poble de Sant Just Desvern!

163

ÍNDEX ONOMÀSTIC 

Abella, Delfi 98 Aceitón i Marin, Pere 114 Aguadé i Bosch, Ramon 124 Aladesa i Sangenis, Tomàs 57 Alavedra, Joan 97 Alayrach i Heredero, Miquel 110,144 Albareda i Masip, Josep 26, 33 Albert i Corp, Esteve 97 Alcaraz Gimenez, Dionisio 131 Alemany i Jové, Josep 44, 91 Alfons XIII 103 Amargós, família 35 Amat i Amigó, Immaculada 82, 111 Amat i Sala, Joan 43, 61, 82 Amat, Joana 82, 111 Amat, Josep 15 Amigó i Barbeta, Jordi 9 Amigó i Pagès, Gabriel 18 Amigó i Rius, Concepció 82 Amigó i Rius, Just 89, 101, 111, 155, 156 Amigó, Adelaida 75 Amigó i Rius, Maria de la Cinta 31 Andrés i Ardèvol, Antoni 67, 69, 144 Aragó, Antoni M. 108 Arellano i Romero, Miquel 145 Argemí, 62 Argüelles, Mariano 139 Aris i Reynal, Alfred 12, 13, 17, 20, 32, 131, 132, 133, 134, 135, 136,137 Asmarats i Martí, Ferran 124 Azaña, Manuel 15

Baeza Alegria, Eduardo 43 Bagué i Bonamusa, Joan 144 Balada, Lleonard 80 Balada, Marta 117 Ballart, Dolors 29 Ballart, l’avi 152 Ballester i Canals, Joan 59 Banús Climent, Francisco 131 Baratech Alfaro, Feliciano 42, 58 Barberà, familia 153 Barberà i Farràs, Josep 108 Barbero Mathieu, Enrique 138, 139 Barbeta, M. Paz 64 Barreda i Presas, Joan 117, 125 Barrellas, Martí 117 Barrera, Heribert 115 Bartolí, Núria 153 Bartolo, tio 75, 76 Bas, Josep Maria 48, 79, 81 Bassols, Esteve 117 Bassols, Montserrat 62 Batista i Roca 92 Batlle i Mestre, Antoni 81 Batllori, J. 36 Benavente, Jacinto, 92 Bermúdes, José 139 Beuter, Guillem 117 Bofill i Levy, Ricardo 106 Bonavia, Salvador 51 Bonet, Maria del Mar 98 Bono i Cruisent, Angel 33 Borbón y Borbón, Juan Carlos de 92, 103, 112 Bordas, Caterina 50 Borras 91 Bosch Cadena, Pedro 131 Bosch, Jordi 102

167

Brillas i Vilà, Joan 51, 59 Brull, Daniel (pare), 27 Brull i Angela, Antoni 11 Brull i Angela, Daniel 11, 22, 23, 27, 32 Brull i Angela, Pere 9, 44, 101 Brunet, Jaume 41, 57 Buixeda, Josep 77 Bullich i Rañe, Núria 77 Bullich i Tella, Josep 31, 58, 82, 101 Bullich, Josep 120 Busquets i Mascaró, Martí 33, 57, 101

Canals, Enric 97 Candial, Juli 101 Candial, Rosa 112, 155 Caparrós i Requena, Manuel 124 Capelles i Camprubí, Josep 144 Carbonell i Calders, Joaquim 8, 94, 117 Carbonell i Docouto, Emili 27, 40 Carbonell i Llobet, Josep 58, 82 Carbonell i Modolell, Josep

62

Calopa i Amigó, Pere 19, 49,

58 

Calopa i Campamà, Francesc 27 Calvo Sotelo, 40 Camats, Marcel.lí 117 Caminal Bofarull, José 131 Caminal Reig, José 131 Campañà i Condemines, Antoni 80 Campreciós i Marca, Ramon 49, 58 Campreciós i Pagés, Isidre 27, 131 Campreciós i Pagès, Marcel 48, 58 Campreciós, Jaume 99 Campreciós, Xavier 112 Camprodon i Betran, Ricard 59, 74 Camps i Piera, Joan 146 Camps, Maria 117 Cañadó i Buixeda, Josep M. 

Carbonell i Ramon, Josep 145 Carbonell i Rigol, Oscar 71 Carbonell Modolell, Joaquim 131 Carbonell, Jordi 114 Carcereny Durán, Cristóbal 131, 133 Cardona i Civit, Daniel 27, 34, 53, 54, 55, 59, 113, 114, 160, 162 Cardona i Pera, Daniel 112, 124, 155, 156 Cardona i Pera, Dolors 114 Cardona i Gelabert, Jordi 55, 102 Carmona, família 35 Carrasco Moya, Francesc 125 Carreras i Jansana, Josep 44 Carreras, Jordi 117 Carreras, Kati 117 Carreras, Narcís de 50 Carrero Blanco 92, 104, 106 Cartró i Vives, Jaume 124 Casadamont, Pere 50 Casadevall, Marià 117

43

168 

Casajuana, M 94 Casals, Enric 97 Casals, Pau 97 Casanova, Rafael, 114 Casanovas i Bosch, Miquel 17, 20, 27 Casanovas, Feliça 75 Casanovas, Miquel 117 Castellà i Gassol, Joan 116 Castellví i Milà, Immaculada 146 Castellví i Munté, Lluís 16 Castellví, Paco 153 Castillo, Enric 117 Castillo, Felip 62 Castro, Francesc 112, 155 Catasús i Bosch, Carolina 73, 82 Catasús i Martí, Antoni 23 Catasús Martí, Juan 131 Cerda-Solsona, Jaume 93, 124 Cerezo, Marberto 139 Cervantes, 70 Claret, Antoni Maria 62 Clavé, Josep Anselm 16, 34, 44, 73, 88, 100, 110 Climent i Toldrà, Josep 43, 101 Climent, germans 153 Cobeña i Guardia, Judith 59, 111, 155 Codina, Eudald 25 Colet i Mateu, Francesc 53 Colet i Mateu, Magi 53, 59 Coll i Cruells, Antoni 78, 97, 102 Coll i Ortega, Marcel.lí 87 Colmenra, José Maria 139 Colom i Colom, Angel 124 Colom, Marieta 74

Company i Fajardo, Joaquim 11, 20 Corcoll i Ferrer, Miquel 20 Cornudella i Barberà, Joan 55, 59, 115, 117 Corrales i Recasens, Manuel 61, 89, 124 Corrales i Rovira, Manuel 82, 101, 146 Correa y Veglison, Antonio de 39 Cortès i Pañella, Arcadi 48, 66, 131 Cortès, Jordi 111, 117, 155 Costa i Orovio, germans 152 Costa, J. 94 Costa, Fèlix 150 Costa, Frederic 29 Crespo i Carvajal, Salvador 125 Crespo, Catalina 111, 118 Cruells, Manuel 82 Cubeles, Manuel 79, 82 Culla, J. Bta. 58, 102 Culla, Pere 102 Cuscó i Codina, Jaume 146 Dalmau, Josep 29 De Riquer, Borja 58, 102 Descarrega i Amarós, Teresa 16, 17, 55 Díaz i Escolies, Daniel 59 Diví i Coll, Pere 145 Domenech Biosca, Juan 131 Domènech, Pepeta 36 Domènech i Miserechs, Gabriel 101, 124 Domènech i Niubó, Ferran 125 Domènech i Roig, Francesc 18, 151

169

Flix i Sorolla, Josep Maria 71,

72 

Domènech i Roig, Josep Maria 18, 41, 42, 43, 44, 57, 58, 66, 71, 82, 85, 101, 146, 147 Domènech i Salarich, Maria 152 Domènech, família 35 Domingo, Josep Maria 81, 94, 113 Dorio Roig, Lineo 131 Duarte, Eva 23 Duque, Rosa Maria 77 Durán Feliu, Pablo 131 Durán i Bonet, Magin 131 Duran i Feliu, Jaume 43 Durán, Emilio 134

Flix, Joan 117 Flix-Sorolla, família 72 Font i Grasa, Pere 42, 94 Fontanals, Ramon 86 Fontova, Jordi 112, 155 Ford, Richard 44, 87 Fosalva i Amat, Pastor 58, 150 Fosalva i Petit, Just 13, 32, 57, 58, 131, 133, 134, 150 Franco Bahamonde, Francisco 8, 15, 22, 25, 32, 33, 35, 47, 55, 61, 63, 100, 103, 104, 105, 107, 110, 111, 118, 119, 120 Fuertes, Miquel 117 Fusté i Puntís, Magdalena 19 Fusté i Puntis, Romeu 35 Fusté, Carme 117

Elias, Lluís 51 Escoté Galofré, Magín 131 Escarré, Aureli 103 Esmendia Bayer, Ricardo 131, 132 Espada, Rufino 151 Espinàs i Capdevila, Josep 39, 40, 41, 57 Espinàs i Masip, Josep M 57, 98 Estella, Pere 27

Gabriel, familia 35 Gaig Guasch, Pedro 131, 132, 133 Gaig i Guasch, Francesc 13, 32, 131, 133, 134, 137 Gaig i Llavallol, Pilar 69 Gaig i Soler, Francesc 22, 23 Gala, Antonio 81 Galí, Gertrudis 121 Gallofré, Salvador 36 Gamazo, Luís 15 Gamisans i Anglada, Joan 

145 Gamo i Magdalena, Antonio 58 Garcia González, Manuel 72,

Fàbregas, Francesc 115 Fajardo, Joan 153 Faneca, Joan 96 Farnés i Scherer, Pere 67, 71, 145 Ferrer i Mallol, Joaquim 115 Ferrer, boxejador 40 Ferrer, Rafael 97 Figueras i Piñol, Jordi 123, 125 Fleming, 92

82

Garcia i Martin, Francesc 16, 20, 32

170

Hernàndez, Anna 117 Herre i Grilló, Joan 16, 20, 21, 32, 138 Herre-Navinés, Família 19 Homedes i Jasanada, Francesc 111, 117, 123, 125 Hortelano, Juan 44 Humberg Coso, Juan 131 Hurtuna i Giralt, Josep 50, 52, 58, 59

Garcia i Muñoz, Melcior 124 Garcia i Solà, Manuel 50 Garcia, Cristòfol 76 Garreta, Juli 54, 79 Garrigó Rodríguez, Juan 131,

133 Gazulla i Bellés, Miquel 21, 39, 40, 41, 57, 62, 63, 151, 153 Gelabert i Mallol, Jaume 89 Gelabert, Gemma 117 Gelabert, Jaume 62, 117 Gil, Jordi 115 Gimenez i Vergara, Antoni 

124 Giralt, arquitecte 91 Giralt, Francesc 112, 155 Giralt i Miracle, Daniel 102 Gironès i Sabaté, Joan 58, 79, 118 Gironès, Jordi 81 Gómez de la Quintana, Pedro 87 Gomis i Sanahuja, Joaquim 

145 González Casanovas, Antoni 115 Grané i Prats, Ramon 107, 110, 144 Grau Sala 52 Griñen, Manuel 15 Guarro i Vidal, Marcial 38 Guasch i Dalmau, David 34, 108 Guinovart, Josep 34, 91 Gutiérrez, Dolors 37 

Ibañez i Martí, Josep 55, 131, 133 Ibañez, Lluisa 117 Ibars, R.B. 94, 96 Iglesias, Ignasi 51 Inglada, 59 Isanda, A 94 Isern Boixadors, José 131 Izaga i Sesaín, Teodor 43, 101 Izaga, JM 94 Izquierdo Delgado, Julio 132, 133 Izturiz Magdaleno, Tomás 25, 26, 33

Jiménez, Imma 98 Jornet i Masip, Josep 17 Julià, Rosa 121 Junqué Mestres, Joaquim 131 Just, Cassià 102

King, Martin Luther 81 Kubala, Ladislau 40 

Lamana i Enciso, Fermin 13, 32, 131, 133, 134 Lara, 79 Leuthard, Ferran (senyor Fernando) 34, 70, 150

Haro i Gonzàlez, Lluisa 77 Hereter Fonoll 131, 132

171 

Llach, Lluís 98, 99, 113 Martí i Jené, Josep Maria 95, Llanta, Lluïsa 117

124, 146 Llavayol i Majoral, Ramon 57 Martí, Rafael 117 Lluch, Gertrudis 29

Martínez i Silva, Isaura 125 Lluís Muntanés, Miquel 102 Martínez i Vendrell, Jaume Lozano y Vicente, Eusebio 13, 55, 59, 121, 125 15, 22, 32, 131, 133

Martínez Saura, Santos 15 

Martínez, Carles 117 Machado i Cabezas, Pere 101, Martino, arquitecte 63 

102

Martorell i Vallvé, Josep 67, Macias, Ricard 120, 156

144 Magí (l’avi), 151

Martorell, arquitecte 63 Magi Campreciós, Fills de 12, Martorell, Oriol 97 

150

Mascarell, Vicenç 95 Malagarriga i Figa, Joan 117, Masip, Joan 117

125

Masjuan i Codina, Josep M. Malaret i Amigó, Antoni 19, 102, 104, 111, 125, 155 40, 41, 49, 54, 55, 57, 58, 59, Massagué i Roig, Antoni 89, 62, 75, 83, 94, 98, 102, 104, 95, 101, 112, 116, 155 111, 113, 116, 117, 121, 123, Massagué, Jordi 111 125, 151, 155, 156, 161, 163 Massuet, Vicenç 102 Malaret i Amigó, Rafael 67, Mateu Matas, Francisco 131

83, 95, 120, 151

Melchor, Jaume 29 Malaret i Fosalva, Miquel 27 Menéndez y Pidal, 92 Malaret i Julià, Antoni 111 Mercader, Carles 16, 22, 23, Malaret i Julià, Rafael 155 54 Malaret, Enric 151

Mestres i Llobet, Juli 43, 61, Mañé i Baleta, Pere 51, 79, 96 82 Mañé i Ferrer, General 19 Mestres, S. 94 Manuel i Foguel, Eugènia 23 Mier, Alfons 95, 102 Maragall, Joan 27, 63, 92, Milà i Mitjans, Josep 55 109, 151

Miller, Gleen 79 Margarit i Gonzalez, Josefa Miquel, Joan Ramon 117 

Mir i Gómez, Jaume 49, 58, Margarit, Rafael 15 

78 Margarit, Remei 98 

Miró, Joan 58 Marquet, 62 

Miró i Duran, Emili 13, 131, Marti Algué, José 131

133, 134 Martí Forcada, Antonio 131 Miró i Miró, Ramón 105 Martí i Aparici, Joan 80, 131 Mitjans, Feliça 117

43

172

Muntaner, Francesc 95 Munté i Roca, Josep 58, 137

TI 

Navarra i Gelabert, Blai 146 Navarra i Viñas, Pere 27, 49, 58 Nebot i Montoliu, Joaquim 37, 153 Nuell Mitjavila, Alfredo 131

Modolell i Jané, Gaspar 29, 31, 90, 147, 153 Modolell i Jané, Hereus de 90 Modolell i Lluch, Santiago 131, 132 Modolell i Lluch, Xavier 22, 23, 31, 34, 52, 62, 91 Modolell i Lluch, Josep Maria 40, 49, 62, 102 Modolell i Modolell, Gaspar 124 Modolell, Antonio 132 Modolell, Assumpció 93 Modolell, germans 62 Modolell, Joan Bta. 108 Modolell, Immaculada, 62 Modolell, M 94 Modrego Casaus, Gregorio 

30, 46, 47 Moli, Francesc de B. 59 Monés, Jordi 115 Monistrol, Marquès de 16, 17, 42, 44, 62, 150 Montagut i Benaiges, Pere 58, 82, 146 Montagut i Jaumà, Pere 58, 117, 125 Montllor, Ovidi 98 Montmany i Amat, Josep 43 Montserrat i Juncosa, Pere 43, 67, 144, 145 Monturiol, 70 Mor i Mur, Adolf 43 Moreno Carrasco, Pedro 132, 133 Morera, Enric 34 Morgades, Josep 46 Mulà, germans 49, 153 Muñoz Grandes, Agustín 57 

Odena, Jaume 11 Oliver, Joan 99 Oliveras i Mitjans, Joan 58 Oliveras, família 35 Oliveras, Lluís Maria 15 Ollé i Pagès, Joan 18 Orriols i Comas, Gaspar 43, 57, 132, 150 Orriols i Comas, Pere 43, 82, 101 Orriols, Bonaventura 146 Orriols, Pere 111 Orti, Alfons 117

?

Padrosa i Juncà, Pere 13, 14, 20, 22, 23, 24, 25, 32, 33, 34, 57, 58, 82, 91, 132, 133, 134 Padrosa i Pruna, Pere 14, 123, 125 Pagès Aguaviva, Ramona 77 Pagès i Aregall, Ricard 18 Pagès i Pagès, Antoni 58, 82, 101 Pagès, Pelai 59 Palau, Antoni 27, 146 Pando i Font de Sol, Enric 26 Paredes Manot, Juan (Txiqui) 111 Parera, Agustí 102 Pascual, Ramon 101 

173

Pasqual i Colet, Vicenç 74 Quintana–Cortès, Família 24, Paz, Ramon de 101

28, 30, 37, 39, 43, 45, 46, 51, Perelló, Ramon 97 

62, 68, 70, 73, 85, 96, 104, 147 Pereña i Reichacs, Robert 58 Pérez Gorgues, José 138 Rabasa i Parladé, Josep 19, Pérez i Conill, Jordi 108, 111, 132, 133 124, 155

Rabasa i Parladé, Vicenç 18 Pérez, Carme 81

Ragué i Suñe, Hilari 58 Perico 79

Raimon 98 Perón, Juan 23

Rajadell, Núria 111, 155 Pi de la Serra 98

Ramban, Lluís 117 Pi i Fort, Joan 82, 101

Ramírez i Balcells, Robert 123, Pi i Rius, Joan Baptista 13, 32, 125 57, 133, 134

Ramisa i Guinot, Jaume 116 Piqueres i Netto, Carles 144 Ramon y Cajal, 92 Piquet i Gelabert, Josep 49, Ramon i Llopart, Anna 92 58, 79

Ramos i Fernández, Enric 43 Pius XII 63

Rañé, Ferran 96 Planas, Frederic 95 

Regalado i Fernández, Lluís Planasdurà 52 

93 Poll, Pepeta 36

Renovell i Suay, Longinos 43 Poll i Puig, Joan 72, 82

Reverter i Roca, Miquel 16, Poll i Vives, Jaume 49

17, 18, 22, 23, 44 Porcioles i Colomer, Jose M. Rey i Llessuy, Fe 92 109

Ribalta i Vilaplana, Antoni 67, Porta i Ribó, Ramon 125 74, 88, 109, 131 Porter, Miquel 98

Ribó Estadella, José 131 Prats Vivas, José 131

Ribó, Rafael 115 Primo de Rivera, Jose Antonio Riera, família 150 22, 45, 115

Rigat, Gabriel 117 Primo de Rivera, Pilar 33, 61, Ristol i Trabal, Josep Maria 100

62, 101 Puig Genís, M 52

Rius i Ribas, Jaume 35, 58, Puig i Antich, Salvador 110 102 Puig i Oliveras, Bartomeu 49, Robles Merino, Salvador 93 58, 82

Roca i Roig, Anton 145 Pujol i Soley, Jordi 54, 115 Roca, Miquel 114

Rodríguez i Amat, Vicenç 112, Quintana i Cortès, Josep 9, 94, 117, 125 120 

Rodríguez, Angels 121

174

Rodríguez, famíla 35 

Séculi i Roca, Francesc 153 Rogent 52 

Sèculi i Roca, Josep 26, 33 Roig i Simon, Vicenç 145 Sèculi, Elisa 111, 117, 155 Roldán Gibert, Ignacio 132, Segarra, Josep Maria de 51 133

Segura, Ricard 111, 119 Roldan i Rius, Josep 11

Serra, Blanca 115 Roldan i Rius, Teresa 11, 20 Serra, Ramon 102 Rom, Francesc 91 

Serrat, Joan Manuel 98, Ros i Colomines, Gonçal 18 Simeón, José 131 Ros i Colomines, Josep 54 Solà, Xavier 80 Ros i Leconte, Antoni 144 Solaus, arquitecte 63 Rosés i Castro, Jordi 124 Sofia (reina) 109 Rovira i Rodríguez, Joan 145 Solé i Sabaté, Josep M. 32, 33 Rubio, Enrique 72

Solé i Ubeda, Josep Lluís 117, Ruiz Cartes, José 138

125 Ruiz i Pelegrin, Francesc 69, Solé Tura, Jordi 115 82, 101, 124

Soler i Nonell, Lluís 13, 32, Ruiz, Pedro 76 

133, 134 Rusiñol, Santiago 51

Soler i Puig 52

Soler i Seuba, Joan Baptista Sabaté, David 118

73, 131, 153 Sala, Fèlix 151

Soler Sanromà, Pablo 131 Saltor, Octavi 114

Sorolla i Subirana, Josep 18 Sanahuja, Dolors 32, 133, Sorolla, familia 72 134, 137 

Suárez, Adolfo 119, 120 Sànchez i Bosch, Josep 125 Sureda i Huix, Pere 89 Sånchez i Cuéllar, Rodolf 43, Surroca i Pratdesaba, Josep 82, 101, 103, 104, 105, 107, Lluís 42, 43, 58, 82, 85, 87, 109, 112, 118, 121, 124

89, 92, 101 Sànchez i Llistosella, Josep Surroca Serra, Florencio 131 57, 58, 82, 131, 132

Surroca, Robert 26, 52 Sànchez, Josep 117 Sans i Lleixà, Joan 91, 92 Tarradellas, Josep 120 Sans, senyor 29 

Taxé i Santacana, Jaume 33, 57 Santacana, Josep 27

Tenas i Alibés, Antonino 13, Santamaria Monné, Juan 14, 22, 28, 34, 46, 58, 67, 81, 144, 32, 131, 132

145 Sardà i Ribera, Pere 82, 101 The Beatles 81 Sauri i Isern, Lluís 26, 33 Tomàs i Higueras, Josep 101, Sèculi i Brillas, Josep M. 26, 33 124

175

Toral, Felipe 139 Torné i Olivé, Ricard 33 Torns, Vicenç 38 Torras i Bages, Josep 47 Torras y Gomis, José 68 Torras, Joan (fill) 68 Torras, Josep (fill) 68 Torrebadell i Pons, Josep 71 Torrents, Lluís 27 Torroja i Valls, Raimon 20 

Ventura, Francesc (Cisco) 152 Verdaguer, Jacint 54, 89, 108, 119 Vergés, Teresa 29 Vidal i Puig, Just 27, 48, 131 Vila Sivill, José 131 Vila, Lluís 117 Viladoms, Joan 27 Vilalta i Surós, Salvador 54 Vilanova, Enriqueta 117 Vilarroya i Font, Joan 32, 33 Villanova i Torreblanca, Jaume 51, 58, 79, 96 Vinyas i Suay, Frederic 43 Viusà, Manuel 121 Vives i Obiols, Agustí 58 Vives Pagés, Manuel 131 Vivés, Marcel 27

Ucelay Da Cal, Enric 59 Urpi Busquets, Lorenzo 132,

133

Urpí i Roig, Ramón 43, 101,

124

Valldeperas, J 117 Vallespín, familia 35 Valls i Surroca, Silvestre 54, 55 

Xirinacs, Lluís M. 112

176

Miscel.lània d’Estudis Santjustencs I, any 1989:

– El molí fariner de can Padrosa. – Les darreres excavacions al poblat ibèric de la Penya del Moro. – Les fites de terme del Mas Lluï. – Les crítiques fetes al llibre “Sant Just Desvern: un paisatge i una 

història” 

Altres publicacions del Centre d’Estudis Santjustencs 

Miscel.lània d’Estudis Santjustencs II, any 1990: 

– L’Arxiu Històric Municipal de Sant Just Desvern, – Puntualitzacions sobre el poblat ibèric de la Penya del Moro 

Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, un polifacètic aristocràta vinculat a la historia de Sant Just Desvern. La mineria extractiva a Sant Just Desvern. Aventures industrials i especulatives en el marc del nostre terme, escomeses per foraters en el 

decurs d’aquests darrers segles. – Joan Gironès i Sabatè. Pàgines viscudes. – Un contracte de fosa d’unes campanes noves per a l’església de Sant 

Just Desvern. – Notes sobre l’alou que posseïa el monestir de Santa Maria de Solsona a

Sant Just Desvern, – Sant Just Desvern. Notes sobre col.lectivizacions. – Un fòssil vivent a Sant Just Desvern: Ginkgo biloba. = Materials per a l’estudi botànic del terme de Sant Just Desvern, 

Miscellània d’Estudis Santjustencs III, any 1991:

– Les sitges del jaciment romà de la urbanització Torreblanca. – Règim de parceria en els cultius de Sant Just Desvern a mitjan del 

segle XIX = Cap a una possible reconstrucció de la creu de terme de l’Hostal Vell. = Breu comentari sobre el cens de Sant Just Desvern (1887-1888). = Sant Just Desvern a través de les col.leccions de postals. – Orfeó “Enric Morera” 1951-1991. 

Miscel.lània d’Estudis Santjustencs IV, any 1992: – Setanta-cinc anys de futbol a Sant Just Desvern, – Composició de l’Ajuntament 1897-1955. – Arqueologia dels objectes quotidians: la ceràmica a mà de la Penya del 

Moro. – Josep Hurtuna: un pintor santjustenc. – Hipòtesi sobre els possibles orígens de la parròquia i el contracte de les 

obres sobre la construcció de l’actual temple. 

Miscel.lània d’Estudis Santjustencs V, any 1993: 

– Una història de l’Ateneu. 75 anys de vida social (1918-1993). – Mossèn Antoni Tenas i Alibés (1881-1953). – Origen i procedència de la població de Sant Just Desvern (1920-1945). – Els autobusos de Sant Just Desvern (1916-1939).

Les mines d’aigua de Sant Just Desvern. VI, any 1995. 

Miscel.lània d’Estudis Santjustencs VII, any 1996: = L’escoltisme a Sant Just Desvern. – Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a La Vall de Verç

(entorn de Sant Just Desvern, Baix Llobregat). – Daniel Cardona i Civit (Barcelona 1890 – Sant Just Desvern 1943). 

Aquest llibre s’ha acabat d’imprimir

el dia 21 de març de 1997 a Esplugues de Llobregat

Exemplar núm.: 0799 

(FNC), de la direcció de qual va formar part fins al 1990 en què es dissol aquesta formació patriòtica. És present a l’Assemblea de Catalunya, el 1971; for ma part del Comitè local del Congrés de Cultura Catalana i de la Comissió de Forces Polítiques de Sant Just Desvern. El 20 d’abril de 1979 és elegit alcalde de l’Ajuntament de Sant Just Desvern en les primeres eleccions municipals de la transició com a cap de llista de la coalició d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb el FNC. Dimiteix el 1982 i posteriorment ha estat regidor independent de la candidatura de Convergència i Unió (CiU) fins a l’any 1991. La Generalitat de Catalunya li ha atorgat la Creu de Sant Jordi.

Ha publicat diversos llibrets i obres, com: Una història de l’Ateneu (1969), Daniel Cardona i Civit (1976); Sant Just Desvern, un paisatge i una història, capítol: «Les primeres dècades del segle XX» (1987); Les col.lectivitzacions del Baix Llobregat. Notes sobre les col.lectivitzacions. Sant Just Desvern (1989); L’editorial El Llamp li edita la conferència Jaume Martínez i Vendrell. Una vida per Catalunya (1990); col.labora amb el seu germà Rafael Malaret i Amigó en el treball Orfeó Enric Morera, 1951-1991. Volum III de la Miscel.lània d’Estudis Santjustenos; Retalls, parlaments, articles i altres escrits (1992); El volum V de la Miscel.lània d’Estudis Santjustencs, recull Una història de l’Ateneu, 75 anys de vida social. 1918-1993 (1993). Altrament, d’una manera esporàdica, pu blica articles a La Vall de Verç de l’Ateneu de Sant Just Desvern.

Ajuntament de Sant Just Desvern