Antoni Malaret i Amigó va néixer l’any 1917 a Sant Just Desvern. Fou alumne de l’escola catalana de l’Ateneu Santjustenc i de ben jove ingressà com a funcionari a l’Ajuntament presidit per Daniel Cardona i Civit. L’any 1937 és incorporat a les files de l’exèrcit republicà i ascendit a sergent per mèrits de guerra per la seva participació en les operacions militars que culminaren amb l’ocupació de la ciutat de Terol. Acaba da la Guerra Civil (1936-1939) és detingut, empresonat i sotmès a consell sumaríssim de guerra del qual en surt exculpat; però no és admès en la seva anterior ocupació municipal, Mobilitzada la quinta de 1938, fa el servei militar a Orense i en ser llicenciat reingressa a l’Ajuntament de Sant Just Desvern, on exerceix durant dos anys com a secretari habilitat. El 1952 inicia, amb el seu germà Rafael Malaret i Amigó, un negoci de construcció i promoció immobiliària fins a l’any 1982 en què, per dificultats econòmiques i laborals, cessa d’aquestes activitats.
Ha format part -sempre com a secretari de diverses juntes directives de l’Ateneu de Sant Just Desvern, i va participar activament en la commemoració del 30è aniversari de la fundació de l’entitat (1918-1948) i en la celebració del 50è aniversari, l’any 1968. Ha estat un dels iniciadors de la Setmana de l’Ateneu durant l’octubre de 1970 com a punt de partida de les anuals Festes de Tardor. És soci d’honor de l’Orfeó Enric Morera de l’Ateneu. Actualment és president del Centre d’Estudis Santjustencs.
El 1944 comença la seva militància resistent at Front Nacional de Catalunya
ANTONI MALARET i AMIGÓ
Sant Just Desvern
Aproximació a quaranta anys de vida local
(1939-1979)
En complir vuitanta anys, dedicat als meus néts: Anna, Albert, Xavier i Eloi
DE L’ACABAMENT DE LA GUERRA CIVIL A LA TRANSICIÓ 1939-1979
Introducció
El present treball d’introducció a la història del poble de Sant Just Desvern és, en certa manera, la continuació del capítol «Les primeres dècades del segle XX (1900-1939)», del llibre Sant Just Desvern, un paisatge i una història, editat per les publicacions de l’Abadia de Montserrat i l’Ajuntament de Sant Just Desvern, l’any 1987, en ocasió de la commemoració dels seus mil anys d’història (987-1987). El període que relatem -1939-1979- és el de quaranta anys de vida local, des de l’acabament de la Guerra Civil fins a l’anomenada transició política. És a dir, ressenyem l’espai dei segle XX, que va des de l’etapa del franquisme fins a la restauració de la democràcia, amb tot el trasbals polític, social, econòmic i cultural que representà l’ocupació militar de Catalunya -i del nostre poble- per les tropes del general Franco, amb l’impacte i les transformacions que va ocasionar en el viure local. Tot això, entrelligant-ho amb el creixement urbà, demogràfic i immigratori que ha sofert Sant Just Desvern; amb la lluita per la conservació de les nostres senyes d’identitat i finalitzant amb l’elecció del primer ajuntament democràtic de la transició. És, amb tots els condicionaments que imposa l’evolució política de l’Estat espanyol i la influència i ressò que tenen en el seu conjunt els esdeveniments i transformacions que es produeixen en el món occidental, una visió del nostre pròxim passat com a poble, amb alguns detalls, matisos i records -bons, agradables o desplaents -que poden donar una perspectiva d’aproximació a la nostra història local. L’entramat històric d’aquests quaranta anys recull i es basa en l’examen de documents, actes municipals, periòdics, revistes i programes de les festes majors, amb aportacions personals i fets individualitzats, testimonis directes d’homes i dones, desapareguts els uns i vivents d’altres, als quals l’autor dóna la seva interpretació personal, per la qual cosa demana disculpes pels buits i les mancances que es puguin trobar en la versió d’aquests quaranta anys de la història de Sant Just Desvern. Volem agrair sincerament a Joaquim Carbonell i Calders i a Josep
Quintana i Cortès del Centre d’Estudis Santjustencs i a. Jordi Amigó i Barbeta de l’Arxiu històric Municipal la col.laboració prestada, per la seva assistència a la lectura inicial d’aquesta aproximació històrica, com també en la recerca de fotografies que il.lustren el present volum. Cal, també, agrair a Pere Brull i Angela, l’haver estat oient en l’última lectura del text de referència, amb l’aportació de noves dades, rectificacions, i una àmplia informació oral, que ha millorat, indubtablement, el contingut d’aquest llibre.