L’ESCOLTISME A SANT JUST DESVERN (1957-1994)

EN MOTIU DEL XXV ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ

DE L’AGRUPAMENT ESCOLTA MARTIN LUTHER KING

A mossèn Ramon Grané i Prats va dedicada aquesta breu compilació de dades de l ‘ escoltisme a Sant Just, que va des de 1957fins al 1994, en motiu del XXV Aniversari de I ‘Agrupament Escolta Martin Luther King.

Mossèn Ramon Grané va oferir tot el que tenia al seu abast als joves que van participar l’any 1968 en la fundació de l’Agrupament Escolta Martin Luther King. I és que l’escoltisrne de Sant Just Desvern li deu agraïment en moltes coses, perÒ en remarcaria sobretot una: va creure en els joves, que havien fet de l’escoltisme una forma de vida. Aquell home sorneguer, pagès, i més viu que la tinya va intuir que l’escoltisme havia de ser un revulsiu per a alguns joves que hi havia a la parròquia, i no va fallar. Li vam retornar tossudament la seva confiança amb els nostres senzills fruits, en forma de perseverança. Amb la seva valentia, nosa[tres vam créixer per denunciar injustícies, i amb la seva mort, un plor cl’ impotència: se n’anava algú que era més que un amic. Mossèn Ramon, lloat sigui Déu!

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

Agnès Corberó i Fornt 107

A propòsit dels vint-i-cinc anys… Una aposta per caminar junts

Mossèn Anton Roca, rector de la parròquia de Sant Just Desvern…… . 110 I.-L’INICI DE VESCOLTISME A SANT JUST DESVERN (1957-1961) Joan M. Puiggrós i Modolell..

1. 1 .-Precedents

1.2.-Any 1954: Iniciació de la Guerra Civil

1.3.-Ubicació del local, organització, caps, seccions i activitats

1.4.-Relacions amb la parròquia

1.5.-La desfeta

1. 1. 6.-Una valuosa referència a un passat que ha deixat emprempta a

Sant Just Desvern: Josep Montserrat i Torrents (1958-1961) .7.-Comentaris finals

2.-ELS INICIS DE L’AGRUPAMENT MARTIN LUTHER KING (1968-1976)

Daniel Gros i Martín 145

1. 2. I .-Preliminars

2.2.-Mossèn Ramon Grané i Prats fa possible de nou l’escoltisme

(1968-1969)

2.3.-Curs de prova (1969-1970)

2.4.-Tot fent camí, anem arrelant (1970-1971)

2.5.-Un camí costerut, però creïble (1971-1972)

2.6.-El cinquè aniversari (1972-1973)

2.7.-Cap a una Vida regular de l’Agrupament (1973-1974)

2.8.-Arrelament i creixement (1974-1975)

1. 2. 9.-De la foscor a la claror: Franco s ^tha mort, l’escoltisme en

Ilibertat pren un altre rumb (1975-1976)

3.-EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’AGRUPAMENT (1976-1981)

Agnès Corberó i Fornt

David Sabaté i Isern

Xavier Puig i

1. 2. 1.-L^l obertura al poble (curs 1976-1977)

3.1.1.-La primera cursa de karts (curs 1976-1978) Carles Palau i Petit.

3.2.-Neix una activitat que farà història

Agnès Corberó i Fornt 3.-El record de la meva estada a l’Agrupament (curs 1977-1981) 3.3.1.-El Desè aniversari (curs 1978-1979) 3.3.2.-La restauració d’un antic palau a Verona (Itàlia) (curs 1979-1980) 3.3.3.-El curs de transició (curs 1980-1981)	196
Núria Garcia i Llanta 3.4.-Visió d l una Caravel.la	209
Josep Sánchez i Bosch… 3.5.-El meu pas per l’Agrupament Escolta Martin Luther King 4.-LA DÈCADA DELS VUITANTA: ANYS DE CANVIS POLÍTICS 1 SOCIALS Núria Garcia i Llanta	21 1
Jesús Castro i Chesa.. 4.1.-E1 cau de l’any 1981 al 1985 2.-Les activitats 4.2.1.-Campaments 4.2 . . —Travesses . . .-De la promesa escolta 4.2.4.-De la relació comarcal i la formació de caps 4.2.5.-De la Parròquia-Agrupament 4.2.6.-De la campanya forestal 4.2.7.-Del festival Eurofolk 4 2 . . 8.-De les sortides fora de sèrie 4.2.9.-De les altres activitats 4.3.-Dels agraïments i records 5.-UNA ÈPOCA EXCEL.LENT (1986-1992) Continuïtat de l’equip de caps	213
Ernest Villuendas i Altarriba…. 5.1 .-lntroducció 5.1.1 .-Generalitats 5.2.-Natura, ecologia i obertura (curs 1986-1992) L’inici del Re c lament intern 5.3.-Sant Just cara neta (curs 1987-1988) Posada en marxa del Reglament intern 5.4.- Neixen els castors (curs 1988-1989) Comença a funcionar la Junta de pares 5.5.-Anem Iluny: Kandersteg, Wiltz, Zuazo (curs 1989-1990) 5.6.-Canvi de rector. “Desert Storm ‘t i Camí de Santiago (curs 1990-1991)	229

5.7.-El “projecte d’Agrupament” i El clau del cau (Curs 1991-1992)

5.8.-Cloenda d’uns anys de servei

6.-MÈTODE 1 UNIFORME
Ernest Villuendas i Altarriba…………		255
6.1.-El mètode 6.2.-L’uniforme 7.-EL XXV ANIVERSARI (1992-1994)
Montserrat Senserrich i Espuñes………………… 1.-Preparació de I l esdeveniment (curs 1992-1993) 7.1.1.-Activitats de les Branques 7.2.-Celebració del XXV aniversari (curs 1993-1994)		275
Jesús Castro i Chesa……………….		281

 

7.3.-Reflexions del moment actual de I t escoltisme i el seu futur elaborades a través d’una enquesta APÈNDIX
l.-Conceptes i sigles..	283
2.-Relació dels membres de l’Agrupament	295

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

INTRODUCCIÓ

Aquest treball és en veritat una miscel.lània d’articles de diferents autors que vol reflectir la història de tot l’escoltisme a Sant Just i, per tant, comença amb una visió des d’un inici anterior a l’Agrupament Escolta Martin Luther King.

La idea d’escriure la història de l’Agrupament Escolta Martin Luther King va sorgir a partir d’una primera reunió que van organitzar els caps de l’Agrupament del curs 1993-1994 amb motiu del 25è aniversari, en la qual ens demanaren a tots els antics caps que havíem estat a l’Agrupament que col.laboréssim per comissions en diverses activitats. Unes quantes persones interessades en la història de l ‘ Agrupament a Sant Just ens vàrem apuntar en un grup que en deien miscel.lània. Ens explicaren que la tasca d’aquesta comissió era escriure els fets històrics de l’Agrupament i que es podia editar en unes publicacions que feia l’Ajuntament i l’arxiu històric.

Als que ens hi apuntàrem ens feia il.lusió que totes aquestes vivències i fets de què tenim tan bon record, quedessin recollides per escrit, però ens ha costat perquè no ens dediquem al món de la comunicació escrita. Hern intentat que hi col.laborés el màxim de gent possible, perquè creiem que és important, però en general costa que la gent participi en aquest tipus de tasques ja que significa dedicar-hi moltes hores i no en tenim gaires, i a més estem molt desconnectats els uns dels altres. També ens ha mancat molta documentació que s’ha perdut, i per tant alguns articles han estat narrats a partir de la memòria, de remenar i buscar documentació escrita o explicada per la gent.

Per tots aquests motius som conscients que ens hem pogut deixar persones, fets i vivències, ens sap greu i ens disculpem. Aquest tipus d’iniciativa voluntària sempre té unes limitacions ja que la tasca es fa feixuga pel fet que requereix molt temps extra per buscar documentació, comunicarse amb la gent perquè ens expliqui fets i dades que ens manquen, esperar i perseguir els qui ens han d’escriure alguna cosa, i sobretot, molta coordinació entre els membres del grup, la qual cosa sempre costa, i especialment en aquest cas ja que ben pocs ens coneixíem.

Aquesta comissió, però, ha funcionat i, a més, ha estat equilibrada:

–

AGNÈS CORBERÓ 1 FORNT

Joan Maria Puiggròs (que parla de l’època del 1957 al 1961), una persona amb una riquesa de saber històric i que també sap endreçar les idees sobretot a l’escrit. Va anar molt bé la seva incorporació, en una etapa final, ja que ens mancava la història de l’Agrupament Doctor Tenas que va obrir el camí.

Daniel Gros (ens parla de l’època del 1968 al 1976), també fou dels impulsors del principi i malgrat que disposava de poc temps, entre altres coses perquè ha estat pare, ha anat treballant i consultant la quantitat de material escrit que tenia arxivat per oferir-nos aquest article de la meravellosa època en què es va fundar l’ Agrupament Martin Luther King. Ell fou qui ens va ajudar a implicar Joan Maria Puiggròs que havia estat a l’ Agrupament anterior.

Carles Benítez (col.labora amb les seves vivències com a noi del 19681976) s’hi incorporà cap al final. Li vàrem proposar de col.laborar, corn a moltes altres persones, i ens va contestar afirmativament. D’ aquí ve l’origen d’ aquest article que acaba de completar aquella època des de la visió d’un noi escolta.

Jesús Giménez (que ha aportat moltes referències de l’època del 1968 al 1976), malgrat estar molt enfeinat, ha fet la seva aportació animant-nos sobretot al principi del projecte.

David Sabaté i Xavier Puig m’ han ajudat a complementar l’article de l’època que va de l’any 1976 al 1981 : David Sabaté, amb la seva impressionant memòria, gràcies a la qual s’ha pogut fer l’article, perquè d’aquesta època no hem trobat documentació escrita. Xavier Puig, amb la seva aportació de fotografies.

Núria Garcia (que ens parla de l’època 1981 al 1985, juntament amb Jesús Castro) tan constant a les reunions i sempre amb optimisme, empenta i ganes de col.laborar, ha contribuït a completar l’escrit de la seva època i de l’època del 1976 al 1980 amb la seva visió de Caravel.la.

Jesús Castro (que ens parla de l’època del 1981 al 1985 i també del XXV aniversari i dels resultats d’una enquesta de la visió actual i futura de l’Agrupament) va aportar el seny i la constància, ja que sempre estava predisposat per a la tasca, la qual cosa ens ha facilitat acabar de poder tirar endavant aquesta feina.

Ernest Villuendas (que ens parla de l’època del 1986 al 1992 i també dels uniformes i de la metodologia escolta), la història de l’escoltisme en

persona, amb una capacitat d’arxivar tots els detalls de Ia història del moviment escolta en tots els aspectes. Un element clau en Ia precisió de Ia documentació.

Montserrat Senserrich (que ens parla dels darrers anys 1992-1993 i 1993-1994, i del XXV aniversari), que era el que ens mancava per completar fins avui.

I a mi (que escric sobre l’època del 1976 al 1981) em va tocar Ia tasca de Ia coordinació d’aquest grup, en una època en què disposava de molt poc temps, però m’ ho vaig agafar amb ganes.

Hi ha hagut altres autors que amb els seus escrits han completat aquesta miscel.lània, com Carles Palau que parla de Ia fundació de les curses de karts, Imma Rubio que explica el començament dels Castors i el rector mossèn Roca que parla sobre el paper de l ‘ Església.

Volem agrair Ia col.laboració a tota Ia gent que ens ha facilitat dades materials, fotografies, records i altres referències històriques perquè sense ells no hauríem pogut dur a terme aquest treball.

Esperem, tot i així, que aquests bocins d’història, encara que bastant subjectiva per a cada autor, col.labori en una part de Ia història del nostre poble tan particular i estimat que és Sant Just.

Finalment volem putualitzar que als inicis de l’Agrupament es feia servir el nom de Martí Luther King, fent una correcció col.loquial , i per aquestt motiu consta aquest nom als documents de l’Agrupament. Actualment s ^t utilitza el nom originari en anglès Martin i hem cregut oportú respectar-ho en aquest treball.

Agnès Corberó i Fornt

Novembre de 1994

A propòsit dels vint-i-cinc anys…Una aposta per caminar junts

Presència i treball amb eis joves

Aprofitant l’avinentesa del vint-i-cinquè aniversari de l ‘ Agrupament Escolta Martin Luther King, se’ m demana, com a rector de Ia parròquia, una reflexió sobre aquest esdeveniment.

No estarà de més, per començar, professar Ia meva fe en tot moviment educatiu i, en concret, Ia meva admiració per l ‘ escoltisme, el seu mètode i els valors que transmet. Malgrat això, confesso que he tingut poques oportunitats de treballar en aquest moviment.

En Ia parròquia on vaig començar Ia meva col.laboració pastoral quan encara no era capellà, a Sant Boi de Llobregat, hi havia -hi ha!- un agrupament escolta i em vaig fer amic d’ells. Recordo que quan em vaig ordenar de prevere foren ells qui em feren un obsequi molt d’ acord amb Ia pràctica dels scouts: els utensilis per a les misses de campament. De tot això fa més de vint anys. No gaire Iluny d’ allí, en aquelles èpoques, a l’ altra banda del riu, sense jo saber-ho aleshores, un altre agrupament escolta anava traçant el seu camí amb molta il.lusió i empenta. Era l’ Agrupament Escolta Martin Luther King, entroncat en 1′ escoltisme catòlic català deis Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.

La meva experiència d’ infant i jove havia estat I ‘ambient parroquial: entorn de Ia parròquia i els mossens, també al meu poble, a Corbera, sorgia molta vida i moltes activitats. Es creà un moviment infantil d’esplai i colònies i recordo les Ilargues reunions de monitors, acampades, focs de camp, colònies, responsabilitats.;. Després Ia vida parroquial em portà a una relació amb centres d’ esplai parroquials, a organitzar i participar en moltes colònies i també campaments. Eren altres temps.

Agrupament i parròquia

Situat en els temps actuals i a Sant Just Desvern, permeteu-me que Ia meva reflexió doni voltes entorn de 1a relació parròquia-Agrupament partint de Ia base que I’ Agrupament neix al si de Ia parròquia. També l ‘ anterior Agrupament Escolta Doctor Tenas començà així. Després, pel que ens diu 1a història, hi ha hagut de tot: moments d’ intensa col.laboració, també de fricció, fins i tot de ruptura. Actualment, l ‘ Agrupament continua en les dependències parroquials i, des de Ia meva percepció, es donen unes bones relacions, tot i que, també cal dir-ho amb claredat, Ia col.laboració o presència de Ia parròquia, o dels mossens dins del nostre Agrupament és més aviat pobra. Esperem que ens demanin Ia nostra participació? Esperen ells que els donem un cop de mà? Es tracta només d’estrènyer Ia col.laboració? Ara pot ser un bon moment per fer-ho. Però entenc que el problema no és només de bona col.laboració, com Ia que hi pot haver amb institucions i altres entitats del poble. No. Per raons d’ identitat, per naixement i per història, l ‘ Agrupament a Sant Just Desvern, de Ia mà del moviment de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi no pot aspirar només a estar en uns locals parroquials, ni Ia parròquia pot sentir-se satisfeta perquè fa Ia “bona obra” d’acollir un grup de joves. Tots hem d’ aspirar a més. S ‘ haurien de repensar els Iligams, col.laboracions i orientacions a partir de Ia pròpia identitat. Descobrirem Ia nostra proximitat, i Ia crida a caminar més junts es posarà en evidència. Per què no recompondre aquestes relacions entre nosaltres?

Recompondre aquest camí podria ser el gran fruit d’ aquest vint-i-cinquè aniversari. No estic demanant tornar enrere, sinó anar a les fonts, quelcom sempre saludable i una ocasió de renovació.

En Ia Zínia dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi

La pobresa de relacions que denunciava més amunt i l’atzucac en què sembla que estigui Ia qüestió de Ia confessionalitat de I ‘Agrupament santjustenc té les seves explicacions: fruit de Ia pròpia història? Recels? Simplement massa anys de fer camins paral.lels? O potser hi ha més: fa por d’acceptar Ia confessionalitat del moviment del qual es forma part? Potser hi ha Ia por que Ia parròquia utilitzi els escoltes? Pel que respecta a mi, sóc conscient que I ‘escoltisme té Ia seva independència i els seus camins propis de formació i de treball, però també sé que els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya és I ‘escoltisme cristià de casa nostra. I és per això que van néixer a Ia parròquia i és per això que Ia parròquia, avui, els continua acollint en els seus locals: com a moviment reconegut per l ‘ Es ^o lésia i creient fermament en Ia força de les seves propostes educatives. Per això, res d ‘utilitzar-los! Però cal trobar Ia manera de normalizar una relació i col.laboració que el moviment ja preveu en Ia seva entranya. La paraula normalitat és ben exacta: res d ‘extraordinari, res d’ especial. Per posar un exemple: que puguin comptar amb el consiliari escolta, que els pugui donar un cop de mà en allò que li correspongui. Crec que actualment les nostres relacions estan viciades. Ens hem acostumat a quelcom que no és gens ideal: a anar cadascú per les seves. Amb respecte i simpatia, això sí… però, no ens podríem enriquir molt millor mútuament? Potser entremig ha passat quelcom que ha fet variar la relació de l ‘ Agrupament amb l ‘ Església. I és per aquest fet que no se sent vinculat a I ‘Església, o que els seus caps se’ n senten allunyats. Hi hauria d’haver I ‘honestedat i senzillesa per poder-ne parlar i actuar amb conseqüència: si es donés una situació de Ilunyania i s’ estigués tancat definitivament a la relació i col.laboració amb la parròquia, crec que els escoltes haurien de plantejar-se honestament què significa estar en un moviment catòlic i què hi fan en uns locals parroquials. Si estiguessin en situació de Ilunyania, però disposats a parlar i a fer passos en relació a normalitzar la seva situació d’ arrels cristianes, llavors trobarien tota mena de comprensió i ajuda des de la parròquia i els seus responsables.

Per una proposta educativa de matriu cristiana

I faig aquesta defensa del moviment confessional no pas, crec, des d’ una postura tancada: admeto i m’ alegro que hi hagi moltes ofertes educatives en l’esplai. No cal dir que es pot fer bona feina a tot arreu, però ningú no estranyarà que des de la parròquia es vetlli per un treball en el camp infantil o juvenil on la fe (el missatge cristià) no sigui ignorada, sinó proposada -no imposada-. Des d’ aquesta amplitud de mires crec que s’han de respectar totes les ofertes, també les de l ‘ Església. I ara ja són temps com perquè, sense confusions, cadascú estigui en el seu 110c, amb claredat i sense complexos. Les ofertes en el temps lliure poden venir no sols de locals diversos, sinó de propostes educatives diverses. Hi ha qui creu que es pot educar des de la neutralitat. Crec que no. Darrera de tot projecte educatiu hi ha una visió del món i de I ‘home, obert o no a Déu, amb uns valors concrets que es volen transmetre. Que l ‘ Església vulgui transmetre el seu propi projecte educatiu és quelcom ben normal. En té un dret i, alhora, un deure. L’ escoltisme és un moviment educatiu, amb un mètode molt elaborat. L’escoltisme catòlic, doncs, amb la seva pròpia. peculiar metodologia, reconeguda i valorada per l ‘ Església, ha de trobar de fer la seva tasca amb aquestes coordenades concretes. Que tothom també entengui que tenir l’ideari clar, una proposta educativa concreta (en aquest cas que inclogui la confessionalitat), no vol dir ni centre tancat ni que s’ha de demanar la fe de baptisme ni el certificat de

practicant a ningú. Els centres de l ‘ Església són oberts a tothom, però no des de Ia indefinició educativa, sinó oferint Ia seva pròpia, concreta i específica proposta educativa. No és un tancament, sinó una oferta plural i enriquidora per a Ia societat. Potser a alguns no els interessarà. Això no ha de fer rebaixar plantejaments. També hi ha a gent qui no interessa l’escoltisme i no per això abandonem Ia tasca. Nosaltres creiem que l’escoltisme catòlic és una bona oferta per als nostres infants i joves.

Caminar junts, amb els nostres joves

No fóra prou Ileial presentar el problema entorn de Ia confessionalitat com un problema exclusiu i només del nostre Agrupament. Sabem que ha estat una crisi força generalitzada i així ho confessa un consiliari a Ia miscel.lània d’homenatge a mossèn Batlle: “Ha arribat un moment en què el nostre escoltisme no es diferencia gaire, per no dir gens, d’ un moviment laic. Hi ha molts agrupaments que, durant molts anys, no s’han plantejat Ia qüestió de fe, o se l ‘ han plantejada només d’esquitllentes. Certament que n’ hi ha d’altres que sí que se Ia plantegen o que estan inquiets, ja que veuen Ia contradicció entre els estatuts i les opcions del moviment, i Ia seva activitat pràctica. Hi ha agrupaments que no es plantegen Ia fe ni des del punt de vista teòric, ni des del punt de vista pràctic. Aquesta és una realitat”.

Fins aquí Ia teoria i Ia realitat, el meu punt de vista, allò ideal que hauria de ser i que crec que cal tenir en compte quan es reflexiona i es pensa en el futur: és bo recordar les arrels, allò que són els Minyons Escoltes, allò que hom desitja… Però fóra molt desatinat precipitar-se en exigències. Sense renunciar a fer passos en aquesta direcció, tenint clar els objectius, cal ser presents en els joves – en els joves tal com són, tal com en vénen- i amb ells anar fent camí. Potser caldrà no entrebancar-se en Ia licitud ni en Ia discussió teòrica de Ia confessionalitat, i estar més a punt per poder evangelitzar, per fer surar l ‘ evangeli i el missatge cristià en les mil ocasions que Ia vida i l’actuar ens depara. Quan s’està educant les noves generacions d’ infants i joves ajudant-los a ésser exigents i responsables, sanament crítics i solidaris, amb sentit de comunitat i amb una obertura de servei i col.laboració, s’està fent una gran tasca. Que fàcil és connectar tota l’ aportació escolta -de servei, de respecte i admiració envers Ia natura, de construcció de Ia societat i de Ia persona, etc.- amb el missatge cristià!

No vull acabar sense reconèixer Ia gran aportació que ha estat I ‘ escoltisme

1 13 –

a casa nostra i d’ una manera més concreta I ‘escoltisme cristià i el seu servei eclesial. Felicito el nostre Agrupament pels seus vint-i-cinc anys entre nosaltres, i li ofereixo la meva col.laboració per caminar junts respectant, tots plegats, I ‘ideari i l’estil escolta. Com fa 25 anys, salvant les distàncies.

Mossèn Anton Roca, rector de la parròquia de Sant Just Desvern

1.- VINICI DE L’ESCOLTISME A SANT JUST DESVERN (1957-1961)

Joan M. Puiggròs i Modolell

La referència de I ‘escoltisme a Sant Just Desvern que us presenta aquesta miscel.lània, és força útil per tal que les noves generacions puguin disposar d’una base escrita que solidifiqui la memòria històrica dels fets viscuts al nostre país, tan necessària a la vida dels pobles i de les nacions.

La generació que va inaugurar l’escoltisme posterior a la Guerra Civil espanyola es trobava immersa en el món de les grans incògnites amagades a posta.

En efecte. Silenciat el país per la força de les armes, asfixiada la nostra cultura per les prohibicions més absurdes, amb una Església catòlica fins aleshores submisa, fidel i força receptiva als poders i honors temporals i un ambient social de profunda hipocresia i d’ increïbles justificacions de la seva covardia, van motivar una vigorosa reacció en el si del jovent, quan s’obrí una finestreta legal d’ afirmació escolta que li permetia, tanmateix i per primera vegada, una imparable marxa cap endavant, per retrobar la seva identitat i la seva història.

Així doncs, comptant amb la tímida protecció de l’ Església catòlica que veia en I ‘escoltisme una possibilitat d’afirmar la fe en el món dels joves, es van crear en la dècada dels cinquanta molts agrupaments escoltes, i el jovent de Catalunya, que acudí generosament i il.lusionada a nodrir els agrupaments, es trobà amb la sorpresa que no sols existien altres grups escoltes que operaven en la clandestinitat, sinó que van començar a descobrir les realitats del país i la força d’ una organització que, més endavant, esdevindria decisiva a l’ hora d’ enfrontar-se decididament contra les estructures antagòniques de la dictadura.

Val a dir que, una part important de l’ Església catòlica, va entendre, al principi, que a canvi de la seguretat de l’aixopluc parroquial, podrien disposar d’ uns escolanets pintorescs, organitzats i conscients de la seva fragilitat institucional, per a dur a terme moltes activitats que ho eren tot menys escoltes.

Tot i això, la força del jovent era imparable, més encara quan veien prou clar un nou camí de Ilibertat i d’ afirmació catalanista. No cal dir que aquesta absoluta incomprensió del que significava l’escoltisme va produir situacions molt conflictives i la temptativa d’ alienar els escoltes se’n va anar en orris ben aviat, tot deixant el mal record en moltes localitats del nostre país en les quals l’Església catòlica no havia sabut assumir, una vegada més, el paper històric que li pertocava, Ilevat d’ unes quantes excepcions heroiques que són presents a la memòria de tots.

Així doncs, començo la narració del que fou, sens dubte, un meravellós esclat de joventut i patriotisme, quan encara la dictadura senyorejava pertot arreu i del qual tots els antics membres escoltes d’aquell temps ens sentim força orgullosos.

Voldria, finalment, fer un esment especial de Jordi Cardona i Gelabert, veritable artífex del naixement de l’ escoltisme posterior a la Guerra Civil espanyola al nostre poble, la intervenció del qual fou decisiva per instaurar l’ escoltisme a Sant Just Desvern i, amb ell, un moviment patriòtic d’ indubtable transcendència social.

1.1.- Precedents

A partir de la fundació del moviment escolta per Baden Powell a Anglaterra, cap al 1907, el moviment s’ expandí pertot arreu. Era, sens dubte, un moviment educatiu de la joventut i va quallar i arrelar amb força a molts països amb una celeritat sorprenent.

Alguns polítics van veure en aquest moviment una possibilitat de mobilització de la joventut al voltant d’ unes idees totalitàries. Però la immensa majoria el va adoptar i el respectaren per aconseguir la formació d’ una ciutadania responsable que pogués prendre el relleu dels grans. També l’Església catòlica va fer seu aquest moviment, no sense reticències formals i, segons en quins països , amb una franca hostilitat, fins que es van adonar, sempre tard, que l’escoltisme no confessional era una excel.lent eina de formació ciutadana.

A Catalunya sobresurten, entre molts d’altres, dos grans prohoms de l’ escoltisme previ a la Guerra Civil. Mossèn Antoni Bathe, impulsor dels agrupaments catòlics i J.Batista i Roca, creador dels Minyons de Muntanya el 1928. Ambdós escoltes de soca-rel.

Podríem esmentar també altres prohoms d’aquest moviment, però aquests dos sintetitzen el que fou un veritable instrument de recuperació nacional i de formació cívica del jovent en aquells moments.

La Guerra Civil del 1936-39 va significar l’enfonsament de Catalunya i, no cal dir-ho, les agrupacions escoltes foren immediatament proscrites i perseguits els seus capdavanters.

Després d’aquesta guerra, doncs, s’ inicien en Ia clandestinitat, més o menys tolerades pel règim dictatorial, les activitats dels escoltes no confessionals, enquadrats en els diversos moviments excursionistes i més o menys camuflats.

De tant en tant es produïa algun ensurt provinent del jovent ardit de Ia Falange, però el moviment escolta seguia endavant cada volta amb més força.

Amb una tenacitat heroica, mossèn Antoni Batlle seguia treballant amb molta discreció en I ‘escoltisme catòlic, amb Ia inhibició, hostilitat o incomprensió generalitzada de l’estament clerical, que no va saber veure Ia importància d’ un instrument de formació del jovent que era, tanmateix, una eina excel.lent per expandir Ia fe catòlica o, si més no, impartir uns sòlids fonaments ètics.

Afortunadament, hi va haver dignes excepcions i el moviment escolta catòlic, a més de mantenir uns Iligams estrets amb I ‘escoltisme no confessional, va seguir avançant, acompanyat de molts educadors de tarannà progressista, que veien com n ‘era d’ important aquest moviment per al redreçament cívic i nacional de Catalunya.

El bisbe de Barcelona, el doctor Modrego, de procedència castrense, seguia sense entendre, cap al 1954, això de l’escoltisme. Bona mostra d’aquesta incomprensió es reflecteix en les seves manifestacions a una delegació dels Scouts de France aquell mateix any

“El escultismo nunca ha encajado en Ia manera de ser de 10s españoles; han habido algunos grupos como 10s Scouts Hispanos, pero a 10s jóvenes españoles, de profundo sentimiento católico, el escultismo no puede Ilenar sus aspiraciones debido a que el escultismo internacional peca de demasiado naturalismo.’

(Miscel.lània d’homentage-Mn. Antoni Batlle – pàg. 278-279)

Malgrat aquestes bajanades, el desenvolupament de l’ escoltisme catòlic i, així mateix, el no confessional, seguia essent imparable. L’ activitat de mossèn Antoni Batlle es multiplicava pertot arreu i feia insostenible cada vegada més la posició hermètica del bisbe Modrego.

Finalment, el 26 de novembre de 1955 expirà mossèn Antoni Batlle, víctima d’ una llarga malaltia i, al Ilit de mort, rebé encara el nomenament de consiliari diocesà d’ escoltisme.

El bisbe Modrego es posava, doncs, al costat d’ un mossèn Batlle moribund. Havia nascut en aquells moments la Delegació Diocesana d’ Escoltisme (DDE) i es començà a organitzar el moviment arreu, a l’ empara de l’ Església catòlica.

1.2.- Any 1954 : Iniciació després de la Guerra Civil

a) Gestions prèvies que van precedir la fundació de l’Agrupament Escolta Sant Just i Pastor

Abans de començar la història del moviment escolta a Sant Just Desvern, cal esmentar que hom ha constatat com un inici d’ escoltisme a Sant Just Desvern cap al 1936, del qual no ens ha arribat pràcticament cap dada concreta, però sí que és recollit el fet en diverses publicacions escoltes existents.

Afegim també que, potser va influir la poderosa organització escolta veïna d’ Esplugues de Llobregat, emparada pel Grup Excursionista Germanor, el nom de la qual era Agrupament Escolta Cèsar August Torres, fundat pel volts del 1931 amb una projecció comarcal.

En ambdós casos, la Guerra Civil va fer anar en orris les dues institucions. Com us deia, s’havia organitzat la DDE en unes dependències que el bisbat tenia al carrer Llúria, núm. 7 de Barcelona. Era l’any 1956 i molts rectors de parròquia van començar a pensar en el tema. El desconeixement general que es tenia sobre I ‘escoltisme era increïble. Però atreure el jovent era força llaminer. Pocs rectors van saber veure les immenses possibilitats que tenia l’escoltisme per afermar la fe en el si del jovent, acceptant unes regles de joc que els permetés desenvolupar les seves activitats i no circumscriure-les a purs actes pietosos, que no s’ avenien gens amb el tarannà i la Ilibertat d’ acció imprescindible per a tot moviment escolta.

– 118 –

Però, en el cas de Sant Just Desvern no fou, inicialment, així:

En efecte. Quan el mes d ‘octubre de 1954 fou nomenat mossèn Pere Montserrat i Juncosa com a rector de la parròquia dels sant Just i Pastor, essent aleshores vicari mossèn Joan Gamisans, va plantejar seriosament la possibilitat d’ instaurar l’ escoltisme a la parròquia.

El tarannà de mossèn Pere Montserrat era obert i ben aviat es posà en contacte amb Jordi Cardona i Gelabert per aquest assumpte.

Jordi Cardona, força ben relacionat amb els antics escoltes de Palestra, entitat cívica nacionalista anterior a la Guerra Civil espanyola, i en contacte amb els prohoms de I ‘escoltisme català, com mossèn Antoni Batlle, Jaume Martorell, J. Panyella, Josep Benet, Amadeu Sert i d’altres, fou l ‘ interlocutor essencial en aquells moments de recerca.

S ‘ iniciaren, doncs, converses al respecte i, fins i tot, hi va col.laborar Josep Benet i Caparà, comissari escolta i home d’ un dilatat historial escolta anterior i posterior a la Guerra Civil espanyola. Josep Benet vingué a Sant Just Desvern i parlà a fons del tema.

Malgrat això, aquesta primera temptativa no va quallar en una realització concreta, car l ‘ escoltisme catòlic no va aconseguir una legalitat definida fins el 1956-1957, quan la DDE es va consolidar i va organitzar tots els quadres directius del moviment.

Al cap de poc temps, mossèn Pere Montserrat va renunciar a la rectoria de Sant Just Desvern i algunes fonts consultades asseguren que fou degut a serioses friccions amb les autoritats municipals d’ aquell moment.

En aquella època, va venir a Sant Just Desvern com a mestre mossèn Josep Montserrat i Torrents, encara no ordenat, el qual era nebot de I ‘esmentat mossèn Pere Montserrat per a fer-se càrrec de la direcció de l’ Escola Núria.

La vacant de la rectoria fou ocupada aleshores, amb caràcter interí, per mossèn Anton Andrés i Ardèvol, en qualitat de regent.

El tarannà de mossèn Anton Andrés era força obert i amable. Això, més la dinàmica de Josep Montserrat, el qual ja tenia experiència escolta, i la legalització efectiva de la DDE, féu que es plantegés seriosament la creació d’ un agrupament escolta a Sant Just Desvern.

L’ actuació de Josep Montserrat, un cop ordenat sacerdot, fou decisiva i el regent no hi posà cap entrebanc ni va condicionar el desenvolupament inicial de l’ escoltisme a la nostra Vila. En efecte. Es van reprendre els contactes amb Jordi Cardona, Josep Benet i Amadeu Sert.

– 1 1 9 –

D’aquestes converses sorgí ja l’acord de crear com un embrió escolta per iniciar el moviment de forma decidida.

Com a coordinador provisional i, diguem-ne, “mestre de novicis ” s ‘encarregà Enric Sabadell i Segur, home de gran experiència escolta. Ell fou qui ensinistrà les primeres passes pràctiques dels primers interessats en el moviment. La primera demostració escolta que es féu a Sant Just Desvern en aquells moments fou a cura d’ Enric Sabadell, a l’accidentada zona de Ia Font Santa, avui dia desapareguda.

Com a incipients escoltes hi van participar Pere Anton i Pruna, David Guasch i Dalmau i Joan M. Puiggròs i Modolell.

Un temps després s ‘ hi afegiren Josep Quintana i Cortès, Josep Bullich i Rañé, Xavier Puiggròs i Modolell i, una mica més tard, Lluís Ramban i Jordà.

Pel que fa a David Guasch i a Pere A. Pruna, si bé van col.laborar puntualment en determinats actes posteriors, no es van vincular definitivament al moviment escolta

D’aquesta forma es va consolidar un nucli inicial de l ‘ escoltisme afiliat a Ia DDE que, provisionalment, rebé el nom d’ Agrupament Escolta sant Just i Pastor.

A partir d’aquell moment, s ‘ inicia una etapa d’ensenyament de Ia metodologia escolta, a cura d’ Enric Sabadell, de Ia mateixa DDE i d’altres agrupaments veterans amics, això sí, amb una immensa dedicació i il.lusió de tots els seus novells components.

La regència de mossèn Anton Andrés finalitzava i tothom esperava Ia vinguda del rector nomenat definitivament pel bisbat, tot esperant que continués Ia fecunda obra iniciada per mossèn Pere Montserrat, continuada per mossèn Anton Andrés i dinamitzada per mossèn Josep Montserrat, que veia créixer, dia a dia, els membres escoltes, que refermava una organització que ja començava a fer sentir Ia seva força a Sant Just Desvern i que era, també, una excel.lent referència per als pobles veïns de Ia comarca.

b) L’Ägrupament Escolta Doctor Tenas

AI cap d’ un temps de fer petites sortides, veient que el nucli escolta començava a tenir una certa cohesió, mossèn Josep Montserrat va creure arribat el moment de fer Ia prova de foc a I ‘incipient moviment. Es tractava de passar una nit en tendes de campanya per començar a espavilar els escoltes

Inicis de I ‘escoltisme. D ‘esquerra a dreta: Joan M. Puiggròs, Josep Quintana, Pere Font, Josep Bullich. Ajupit: Pere A. Pruna. Sant Llorenç de Munt (1957).

i preparar-los per a una activitat més autònoma, és a dir, no tan Iligada als monitors com eren el mateix mossèn Josep Montserrat i Enric Sabadell. Dit amb altres paraules, aquella sortida ens va aviar fora del niu. Havia arribat I ‘hora de fer escoltisme de debò. En efecte. Faig la transcripció de l ‘ escrit que mossèn Josep Montserrat adreçà als pares per informar-los sobre la primera sortida escolta seriosa. Observeu que encara s ‘ anomenava Agrupament Escolta sants Just i Pastor, denominació que posteriorment seria substituïda per la d’ Agrupament Escolta Doctor Tenas, en record de mossèn Antonino Tenas, senyor rector històric de la Vila. El text és força interessant i no deixa d’ésser una bona referència històrica de fa més de 36 anys ! :

“AGRUPþòffiNT ESCOLTA SAMS JUST 1 PASTOR’ SANT JUST DESVERN

16 Març de 1958

Molt apreciats senyors :

El nostre incipient Grup Escolta, ha planejat un campament-prova de dos dies, als boscos de l’ermita de Sant Ponç, la finalitat de començar la iniciació dels nostres nois en la vida sana i alegre dels ”Boys Scout.

Per començar, els nois faran una sola nit d’acampada, en la qual findran l’ocasió d’assistir a l’acte emoüu de la promesa d’un Minyó de Muntanya.

El Dimans al matí, findran missa al campament.

Amb el més sincer desig de col.laborar a»nb la seva obra educativa, resta seu affm. Mn. Josep Montserrat

Dies : Dilluns 31 – Dimarts 1 (Setmana Santa)

LLoc : SANT PONÇ (Corbera de Dalt)

Hora sortida : A les 9 h. del dilluns. Bar Venara (Carretera)

Hora : A les 19,15 h. del dima.lts. Estació de gasolina Pœssupost : 25 Ptes. (Viatge amb autobús)

EQUIP DELS NOIS

Motxilla

Raspall de dents, pasta, sabó, tovallola i pinta

Plat i vas

Ganivet, cullera i forquilla

Pila lot

Cantimplora

Manta o sac de dormir

Paper i llapis

Calçat : qualsevol (No s’ha de caminar gaire) Jersei

NOTES l^a Les tendes i demés material de camp, correrà a càrœc de l’Agrupament 2^a No es portar ALCOHOL NI TABAC

3^a La quanfitat i qualitat dels queviures, s’indicarà particularment als nois.

ASSISTENTS : Rvd. Consiliari . caps : Josep Bullich i Joan M. Puiggòs

Els nois han de donar avís de la seva assistència al campament, abans del dia 27 de Març (I)ijous). L’a\ús podran donar-lo al Sr. Rector, a Josep Bullich i a Joan M. Puiggròs.

NFORMACIONS : Telefs. ..83 ( de 2 a 3 104 ( de 6 – 7 de la

Per evitar que els escoltes novells s’esveressin amb aquest bany de natura, van acompanyar-los Enric Sabadell i Segur .com a monitor), mossèn Josep Montserrat .com a consiliari) i sembla ser que també part de la secció d’ un agrupament amic de Sarrià. Com a caps del campament hi van anar Josep Bullich i Joan M. Puiggròs.

–

La sortida, encara que costi una mica de recordar, va entusiasmar tot el jovent i Ia considero com a punt de partida real de l’escoltisme a Sant Just Desvern. En efecte. L’èxit de Ia sortida de Sant Ponç va disparar l ‘ activitat excursionista durant Ia resta del 1958, assumint, de mica en mica, tota Ia metodologia escolta que hom cuitava a proporcionar-li.

Els caps feien seves totes les instruccions i informacions que ens arribaven massivament de Ia DDE.

Per altra banda, es participava en força reunions informatives a Barcelona, on se’ns ensinistrava sobre molts temes puntuals que després posàvem en pràctica al nostre Agrupament.

A partir d’aquest moment, es va començar a concretar Ia formació de patrulles (grups de nois de 12-16 anys), dirigides per un cap i enquadrades en una secció, Ia qual era comandada alhora per un ajudant de secció i un cap de secció.

EI jovent de Ia vila inicià Ia seva integració en aquest magnífic projecte suggestiu que presentà el nou moviment escolta ja consolidat.

El canvi de nom de l’ Agrupament es va fer democràticament després de Ia sortida de Sant Ponç i van guanyar Ia votació els partidaris del nom Agrupament Escolta Doctor Tenas per raons fàcils de comprendre. Es va confegir I ‘escut de I ‘Agrupament segons un disseny que va presentar Josep Bullich, amb una referència a Ia flor de lis com a símbol escolta, Ia creu de Sant Jordi com a identitat cristiana i catalana, Ia campana com a símbol de Sant Just Desvern i les quatre barres com a signe patriòtic d’ identitat catalana.

S ‘ adaptà el fulard d’ agrupament amb fons groc, amb un format de triangle isòsceles, essent Ia longitud aproximada d’un dels costats de 94 cm, els altres dos de 64 cm i una banda de color negre de 3,2 cm cobrint tot el perímetre de l’esmentat triangle.

L’ uniforme de Ia Secció de Minyons constava essencialment d’ un pantaló curt de pana marró, una camisa caqui amb l’escut de l ‘ Agrupament, les cintes identificadores de Ia unitat i Ia boina. Com a calçat, les tradicionals xiruques.

AI cap d’ un cert temps es començà a perfilar l’ Estol (nois de 8-12 anys), dirigit per les caps (Akeela) M.Dolors Martí i Montserrat Modolell, les quals van rebre Ia corresponent formació escolta.

El senyor rector de Ia parròquia facilità Ia utilització d’ un petit local, al peu mateix de Ia plaça J. Verdaguer, on es podien dur a terme les reunions escoltes i el magatzematge del material.

Tot això, enllaça amb el període de fort desenvolupament de I ‘ escoltisme que s’exposa en el proper capítol. Però, és evident que I ‘escoltisme estava ja en marxa i les unitats s’organitzaven i coordinaven amb l’ajut de Ia DDE i, no cal dir-ho, amb força dinamisme durant el temps en què mossèn Josep Montserrat romangué a Ia parròquia com a consiliari d’ aquest Agrupament.

Per acabar, direm que en aquesta etapa, a mig camí entre el rector regent mossèn Anton Andrés i el rector definitiu mossèn Josep Martorell i Vallbé, no es van produir gaires problemes, potser pel respecte que aquest darrer tenia per mossèn Josep Montserrat.

L’ etapa, doncs, que va coincidir amb l’ estada d’aquest vicari, fou molt beneficiosa per a l’ escoltisme que es va desenvolupar, consolidar i, sobretot, va augmentar en nombre.

Respecte del vicari que succeí mossèn Josep Montserrat, Joaquim Gomis, va mantenir sempre una actitud prudent car, a partir d’ aquell moment, mossèn Josep Martorell va centralitzar el control dels escoltes, més com a cap suprem de Ia parròquia que com a consiliari amatent, sol. lícit i animador de Ia vida escolta.

1.3.- Ubicació del local, organització, caps, seccions i activitats L’ etapa més fecunda de l’ escoltisme a Sant Just Desvern, abans de Ia posada en marxa de l’ Agrupament Escolta Martin Luther King l’ any 1968, es desenvolupa entre el anys 1959 i 1961, és a dir, a partir de finals del 1958, quan ja s’ havia consolidat l’ Agrupament escolta amb un Clan, una Secció, un Estol i els corresponents caps que, a més d’ assumir aquesta responsabilitat, s’havien format en el mètode escolta amb l’ ajut de Ia DDE i un interès i afany admirables per Ia seva part.

Pel 1961, aproximadament, es produiria Ia desfeta, com explicaré més endavant.

Fóra molt extensa 1a descripció d’aquest trienni, que servem a Ia memòria com un dels més meravellosos de Ia nostra vida.

Per donar una idea al lector, ho presentaré esquemàticament. Ben segur que em deixaré noms, anècdotes, fets, incidents i moltes dades més. Espero que els meus companys escoltes ho comprendran atès el temps transcorregut d’ aleshores ençà.

Sortida de la Patrulla dels Esquirols. D ‘esquerra a dreta: Ángel Jimènez i Huertas, Francesc Izquierdo i Amigó, Joaquim Carbonell i Calders, Lluís Ramban i Jordà, i Ricard Segura i Romero. (Co). lecció: Joaquim Carbone]] j Calders)

Els punts bàsics que van definir I ‘escoltisme d’ aquest trienni van ser:

1. Promesa escolta
2. Camp Escolta d’lnformació (CEI) – Camp d’ Escola de Preparació (CEP) i Formació de Caps (FOCA)
3. Sortides remarcables
4. El Cau
5. Configuració de les unitats i els seus caps
6. Activitats desenvolupades durant aquest trienni
7. Altres referències interessants d’ aquest període

a) Promesa escolta

“Pel meu honor i amb Ia gràcia de Déu, prometo fer tot el que pugui per complir els meus deures envers Déu i Ia pàtria, per ajudar tothora l’ altra gent i per obeir Ia Llei escolta”.

Si hi ha quelcom sagrat en el record dels qui hem estat escoltes, és Ia promesa solemne que vam fer ara fa molts anys i que segueix present insistentment en el més profund de Ia nostra consciència.

Gairebé diria, doncs, que seguirem essent escoltes fins a Ia fi dels nostres dies si, quan sentim aquesta veu, sabem deturar el nostre pas per ésser fidels, una vegada més, a Ia promesa que sembla perduda en el temps però que és tan present a Ia nostra història personal, aquesta història que portem a coll-i-bé com aquella motxilla de 1a joventut.

Ben aviat vàrem fer Ia promesa els grans. Això fou a un campament emmarcat en un CEI a Ia localitat de Ia Roca del Vallès, en el transcurs de l’any 1958.

Davant d’ un nombrós col.lectiu d’escoltes de molts agrupaments, J. Bonet acceptà Ia promesa solemne de Josep Bullich, de Josep Quintana, de Lluís Ramban i de Joan M. Puiggròs.

Aquesta promesa em va marcar molt i em segueix interrogant en els moments de solitud o de reflexió.

Paral.lelament, Ia va fer el més gran de Ia colla, Xavier Puiggròs, en un CEP i, allà mateix, va ser nomenat cap de secció provisional. A Ia mateixa època, Ia van fer les dues caps de I ‘Estol, M.Dolors Martí i Montserrat Modolell.

Els altres membres de l’ Agrupament Ia varen fer de mica en mica, però fou ja a dins d’una cerimònia escolta de l ‘ Agrupament Escolta Doctor Tenas, o bé en col.laboració amb d’altres agrupaments, com fou Ia promesa a Sant Cugat del Vallès de Joaquim Carbonell i de Ricardo de Campos.

2. CEI, CEP i FOCA:

Els tres tipus de campament eren necessaris per accedir a Ia responsabilitat de caps. Per fer Ia promesa calia haver participat en un CEI o similar. Després venia el CEP, on ja s’accentuava Ia responsabilitat i Ia comesa de cap. I, finalment, Ia FOCA, uns cursets ja en profunditat que intentaven donar una formació molt superior i d’ acord amb la problemàtica del moment (política, organitzativa, conflictivitat parroquial, nous corrents, evolució del jovent, etc.).

Crec que a tots tres cursets hi van participar només Xavier Puiggròs, Lluís Ramban i Joan M. Puiggròs.

2. Sortides remarcables Secció : Minyons

1.-Curset de caps al castell d’ Aramprunyà (Baix Llobregat) (juliol 1958).Hi van participar els caps de Patrulla Joaquim Carbonell, Ricardo de Campos i sembla que algun cap més i va durar tres dies. El cap fou Joan M.Puiggròs i l’ajudant, Lluís Ramban.

2.- Campament a La Costa (Montseny) ( 19-26/8/1958). Hi van participar dues patrulles que van formar un sol col.lectiu. El cap fou Josep Quintana i, com a auxiliars, hi van participar dos consiliaris, mossèn Capell i mossèn Mulera. Tots el recorden com a molt gratificant aquest campament ubicat al costat del riu Tordera i que va durar una setmana.

3.- camp d’estiu de La Pobla de Lillet (Berguedà) (21-29/7/1959). Fou un camp d’estiu en que la pluja no va estar al costat dels escoltes que es van mullar de valent, com també les tendes, el material, en fi, tot. Tota l’ organització se’ n va anar en orris. Van tornar a casa, a més de remullats, una mica moixos. Aquell dia van aprendre una nova lliçó de la naturalesa.

4.- Batalla al castell de Sant Jaume (Anoia) (1960). Hi van participar tres agrupaments i uns 60 minyons. Es tractava de conquerir el castell ocupat pels boers i els atacants eren els anglesos. El material de guerra eren unes bossetes de paper plenes de farina, que havien de fer impacte en el contrari, de tal manera que l’escolta enfarinat es retirés a una zona neutral degudament supervisada per un grup de caps, també neutrals, però que es morien de ganes de participar-hi com els seus minyons. Crec recordar que no se ‘n va salvar ningú, de quedar enfarinat, fins i tot els del mateix equip neutral, que es van acostar massa a la línia de foc. Però el castell es va conquerir i fou millor que acabés així atès l’ ímpetu invasor dels assaltants, que repartien bosses de farina a tort i a dret. Joaquim Carbonell va tenir l ‘ honor de ser nomenat general Baden Powell en aquella arriscada operació i va deixar ben alt el penó de l ‘ Agrupament Escolta Doctor Tenas.

5.- Campament a Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental )(1960). Mentre l’aleshores vicari de Ia parròquia, mossèn Josep Montserrat, que era també consiliari de l’ Agrupament Escolta Doctor Tenas havia organitzat una estada a Ia torre La Tafanera per a un grup de nois de Ia parròquia (colònies), s’ havia instal.lat no gaire Iluny d’allí un campament escolta comandat per Lluís Ramban, amb una Patrulla de minyons, on es practicaven diverses tècniques escoltes com a complement de Ia vida pròpia del campament. Però en aquest cas van haver de practicar també tècniques defensives, car uns brètols del poble van molestar els nois de les colònies i, parlant en termes clericals, va acabar tot com el rosari de l’ aurora quan el mossèn va perdre Ia paciència i va aplicar els usuals sistemes expeditius, que van tallar de soca-rel les gosadies dels esmentats brètols.

6.- Cal esmentar altres sortides remarcables, com foren Ia de Santa Creu d’ Olorda el juny del 1958, on sembla que es va fer Ia segona acampada i pernocta després del precedent de Sant Ponç, un temps abans. També Ia feta pel Clan a Sant Llorenç de Munt cap al 1958 i, també Ia conjunta del Clan i caps de Patrulla al castell de Sant Jaume, el setembre de 1958.

Estol : Llobatons

Tenim coneixement de les sortides següents:

1.- Amb tendes de campanya per pernoctar: Tiana (Maresme), el 1960: va durar de 2-3 dies i Ia cap fou M. Dolors Martí. Els acompanyants foren: Josep M. Martí i Joan M. Puiggròs. Potser algun altre guia.

2.- Sortides d’ un sol dia:

Foren molt nombroses i puc esmentar les següents:

Molt sovint a Santa Creu d’Olorda

• La Salut de Sant Feliu

Sant Vicenç dels Horts

• Riells del Montseny

Vallvidrera

Corbera

Activitats. D’esquerra a dreta: Ricardo de Campos i Gutiérrez, Joan Flix i Sorolla, Enric Vendrell i Galofré, Xavier Puiggròs i Modolell i Pere Font i Grassa. (Col.lecció: Ricardo de Campos i Gutiérrez)

d) El Cau

EI Cau era com el “quarter general “, per entendre’ns. Mossèn Josep Martorell ens va deixar ocupar un petit local que hi havia a Ia plaça J. Verdaguer, al mateix costat de les escales de Ia parròquia (maig 1958).

Les fustes d’ embelliment, troncs serrats per Ia meitat, les va proporcionar Josep Bullich. La roba de xarpellera Ia va facilitar Joaquim Carbonell. O sia, que les parets del petit Cau queda ven repartides entre els troncs i Ia

–

xarpellera, meitat i meitat, aproximadament. Lluís Ramban va treballar de valent per adaptar tots els troncs a les parets i, crec recordar, també a la porta d’entrada. Joan M. Puiggròs va fer una petita instal.lació elèctrica força rudimentària però que resistí fins a la desfeta de l’ Agrupament.

Allí teníem les reunions i la nostra cadira particular feta d’ artesania (troncs i pells i el que vulgueu).

Per guanyar alguna pesseta, fèiem, un pessebre per Nadal i amb música de nadales o bé clàssica, invitàvem a entrar els feligresos i els insinuàvem que ‘fessin la bona obra (BO) d’ajudar-nos econòmicament. Això va anar força bé.

El Cau era també el magatzem on guardàvem les tendes i el material d’ acampada. En fi, sempre que passo pel davant del Cau, penso que allí dins hi ha un meravellós bocí de la meva història i de la dels meus companys escoltes.

e) Configuració de les unitats i els seus caps

Malgrat el temps transcorregut, he intentat confegir una relació dels integrants de l’ Agrupament Escolta Doctor Tenas, amb l’ajut dels meus antics companys. Voldria demanar la comprensió del lector si em deixo algun antic membre o bé introdueixo alguna inexactitud al respecte.

La configuració de l’ Agrupament venia a ser, aproximadament, aquesta:

CA: Xavier Puiggròs i Modolell

Clan – Guies

Cap de Clan: Josep Quintana i Cortès Membres del Clan: tots els caps d ‘ Agrupament, del mateix Clan, de Secció i també Josep Bullich i Rañé i Lluís Ramban i Jordà (ajudant de Secció).

Secció – Minyons

Cap de Secció: Joan M. Puiggròs i

Modolell

Ajudant de Secció: Lluís Ramban i Jordà

Patrulla Esquirols

Cap: Joaquim Carbonell i Calders Membres: Pere Font i Grasa

Ricard Segura i Romero

Francesc Izquierdo i Amigó

Angel Jiménez i Huertas

Sergi Requesens i Berga

cap:	Ricardo de Campos i Gutiérrez
Membres:	Joan Flix i Sorolla

Patrulla Castors

Joan Camats i Aznàrez

Jordi Prats i Picó

Jordi Farràs i Xarles

Patrulla Panteres Negres

Cap: Enric Vendrell i Galofré

Membres: Jordi Figueras i Piñol

Jordi Pons i Cortada

Estol-Llobatons

Cap (Akeela): M.Dolors Martí i Berga

Cap (Akeela): Montserrat Modolell 1

Ribalta

Llobatons: Daniel Cardona i Pera Francesc Blasco i Urpinell

Josep Requena i Gallardo

Gaspar Orriols i Tubella

Pere Orriols i Tubella

Germans Hervàs

Lluís Bullich i Rañé

Jordi Gironès i Vilardebó

Jordi Vallespí

Marcel.lí Camats i Aznàrez

Carles Gros i Martín

Miquel Vives i Cortès

Francesc Obiols i Bou

Salvador Vendrell i Galofré

Joan Malaret i Julià

Josep M. Rius

Antoni Malaret i Julià

Daniel Gros i Martín

Josep Nicolàs i Bellido

Josep M. López i Frigola

Josep M. Carbonell

Francesc Carbonell

Josep Pons

Mora

Jordi Pons

se en franca minoria quan coincidien amb les nombroses unitats escoltes uniformades al bell mig de la natura.

Tot i que a Sant Just Desvern va imperar el respecte entre l’escoltisme i la Falange, no ens van estalviar algunes bretolades, prou innocents si tenim en compte les sofertes per altres agrupaments veïns com, per exemple, l’Agrupament Escolta Sant Jordi d’Esplugues de Llobregat.

Però la parròquia passava factura per l’aixopluc legal i es produïen, prou sovint, confrontaments entre mossèn Josep Martorell i Vallbé, rector d’aquesta i els caps de l’A. E. Doctor Tenas. Les dues posicions eren ben clares: els escoltes exposa ven al senyor rector que aquest moviment necessitava Ilibertat per fer sortides i desenvolupar una vida autònoma, que si el senyor rector ens obligava a participar en actes pietosos, processons, oficis litúrgics o serveis parroquials, aliens a la nostra estricta tasca escolta, atacava de soca-rel l’essència de l’escoltisme. El senyor rector es mantenia impàvid davant la seva concepció piramidal de la parròquia. Tots a servir a la parròquia. I nosaltres anàvem, segons ell, per Iliure. Ambdues posicions eren irreconciliables. Per als escoltes, perquè cedir era condemnar I ‘escoltisme i els nostres ideals. Per al senyor rector, perquè entenia la nostra posició corn una rebel.lia d’un jovent que s’hauria de morir de ganes de servir la parròquia i, en canvi, se n’ anava per aquests mons de Déu, quan la parròquia organitzava actes santificadors per a la feligresia. I nosaltres responíem que trobàvem Déu al bell mig de la natura i que era la millor manera que ho podíem fer entendre al jovent.

Aquell temps fou dur, molt dur. Mossèn Josep Martorell era un home fred, distant i impenetrable, que imposava el respecte, no exempt de temor. Era un excel.lent orador i amb un profund sentit del treball, de l’ordre i de la disciplina. Era, també, molt legalista i mantenia una disciplina fèrria en tot allò que depenia d’ell. Excel.lent polític de portes enfora però inflexible pel que fa a les seves idees i realitzacions a l’interior de la parròquia. La seva concepció estrictament piramidal de l ‘ organització parroquial era inamovible.

Si bé al principi de prendre possessió de la parròquia dels sants Just i Pastor, contemplava amb una certa simpatia el moviment escolta i fins i tot el va ajudar prou al principi, a mesura que va anar organitzant l’estructura piramidal abans esmentada, es va adonar que els escoltes no hi encaixaven gens ni mica, almenys amb el tarannà dels qui emparava la parròquia.

I això era un contrasentit que no podia acceptar i que va provocar

135

successius enfrontaments fins a desembocar en un carreró sense sortida, com descriuré més endavant. Cal afegir, però, que no fou aquesta una situació conflictiva exclusiva de Sant Just Desvern. Lamentablement. en aquells moments, molts senyors rectors seguien sense entendre el mètode educatiu escolta i cada vegada que ens reuníem els caps escoltes a Barcelona, ens adonàvem que els enfrontaments amb els respectius rectors eren el nostre pa de cada dia per gairebé tots els presents, excepte els pocs afortunats que eren compresos, ajudats i animats a explicar Ia fe al jovent amb el meravellós Ilenguatge de Ia natura.

1.5.- La desfeta

Com us deia, els escoltes érem unes peces que no encaixàvem en el conjunt piramidal de Ia parròquia, segons Ia geometria mental de mossèn Josep Martorell .

Les picabaralles i les diverses situacions desagradables que es prodigaven cada vegada més sovint i amb més força eren el preludi del trencament. I així fou a finals de 1961.

Un dia, el senyor rector va citar els germans Puiggròs al seu despatx, com a responsables de l’ escoltisme local en aquell moment. Xavier Puiggròs era el cap d’ Agrupament i Joan M. Puiggròs, el cap de Secció.

L’entrevista prometia ser emocionant perquè ens vam tancar al despatx parroquial. La proposta de mossèn Josep Martorell ens va deixar freds. Interessava que els escoltes anessin plegats en uniforme a un acte de Ia parròquia, crec recordar que es tractava de Ia visita del bisbe. Calia mobilitzar, doncs, tots els seus efectius, que fessin força patxoca i donar una meravellosa impressió de Ia força i organització del jovent parroquial.

Em penso que el senyor rector ja intuïa Ia nostra resposta que, com era lògic, fou taxativament negativa, atès que no volíem manipular els nostres escoltes amb Ia solemne ridiculesa i esperit triomfalista que es copsava en aquella proposta.

Després de sentir Ia -nostra negativa, que crec ja s’ esperava, mossèn Josep Martorell ens va demanar formalment que presentéssim voluntàriament Ia nostra dimissió com a caps del moviment escolta local, car entenia que no volíem fer un servei a Ia parròquia i, per tant, ens situàvem, com si diguéssim, fora de Ia Ilei.

( 1 957- 1 96 1 )

Escut de l’Agrupament Escolta Doctor Tenas. (Fotografia: Lluís Ramban i Jordà. Col.lecció: Josep Bul]ich i Rañé)

L’ entrevista s ‘ interrompé en aquest punt. No hi hagué cap dimissió. Ben al contrari. Es van convocar d’immediat tots els membres de l ‘ Agrupament per prendre una decisió al respecte.

La reunió general tingué lloc la nit del següent dia, al domicili dels germans Puiggròs, a la rambla de Sant Just Desvern. Després de l ‘ exposició dels fets i de la discussió del tema es féli evident que, en tals circumstàncies, no era possible desenvolupar dignament la tasca escolta, ja prou malmesa pels anteriors enfrontaments. Es decidí, doncs, per unanimitat, que l’ actitud més digna era trencar els Iligams amb la parròquia, prescindir de l’ aixopluc le ^a al rebut fins aquell moment i integrar-se a un altre agrupament de la comarca, amb qui manteníem excel.lents relacions veïnals.

Entretant, mossèn Josep Martorell va citar al despatx parroquial els altres membres si ^o nificats de I ‘Agrupament. Podria esmentar ací Josep Lluís Ramban, Josep Quintana i Joaquim Carbonell.

L’exhortació del senyor rector es va basar en un nou ordre de 1′ AE Doctor Tenas. Fou de fet un monòleg que s’ interrompé quan Josep Bullich li va comunicar que plegava tot l’ Agrupament. En aquest punt li van fallar els càlculs al senyor rector que no s’ esperava una decisió col.lectiva d’ aquesta mena. Potser aleshores mossèn Josep Martorell es va adonar que el problema de fons no radicava en els germans Puiggròs, sinó en causes molt més profundes i generalitzades. Ja era massa tard i l’escoltisme a Sant Just Desvern estava, definitivament, ferit de mort.

Acte seguit, els esmentats escoltes van baixar al Cau i van recollir les tendes de campanya que, provisionalment, es van repartir per diverses cases, mentre no es decidia què calia fer amb el material.

Així doncs, aquest fou el final del Clan i de Ia Secció de l’ AE Doctor Tenas, és a dir, del seu nucli essencial.

Només va continuar un cert temps l’ Estol que, a cura de Montserrat Modolell, va seguir utilitzant el Cau i fent petites excursions, durant un període aproximat de 12 a 18 mesos.

Finalment, cap al 1962 deixà d’ existir aquest Estol. Es clausurà el Cau i es tancà definitivament Ia història de l’ Agrupament Escolta Doctor Tenas, que tant havia costat de començar.

1.6.- Una valuosa referència a un passat que ha deixat empremta a Sant Just Desvern: Josep Montserrat i Torrents (1958-1961)

En aquells anys difícils per al nostre país, a les acaballes dels cinquanta, Sant Just Desvern va comptar amb l’eficaç treball d’un excelent educador, aleshores sacerdot catòlic, que ha esdevingut una fita molt significativa per a aquesta vila.

No podem ometre testimonis d’aquesta mena, si volem definir l’època en què comença a aflorar un retrobament de Ia nostra identitat com a poble europeu i Ia d’un col.lectiu confessional, que intenta alliberar-se dels triomfalismes que mantenien encara relativament recents fets de Ia Guerra Civil, defensats a ultrança per mantenir subjugat un clamorós projecte de Ilibertat, que al cap de pocs anys esdevindria imparable.

Personatges com Josep Montserrat i Torrents són una bona referència per conèixer els qui van Iluitar per avançar col.lectivament en aquest Ilarg camí cap a Ia Ilibertat. La personalitat de Josep Montserrat es podria emmarcar en l’honesta recerca de les actituds ètiques del fet humà. Però, preferim que el lector opini per ell mateix, segons Ia versió extractada de Ventrevista que us presentem acte seguit i en Ia qual s’exposen diverses facetes de notable interès per a Ia nostra vila.

Josep Montserrat i Torrents, com a vicari de Ia parròquia dels sant Just i Pastor de Sant Just Desvern. L’ Església catalana d’aquell temps.

La primera referència de Josep Montserrat i Torrents Ia trobem durant l’època en què mossèn Pere Montserrat, el seu oncle, era rector de Ia parròquia dels sant Just i Pastor de Ia nostra vila, entre els anys 1954 i 1955.

Com sia que l ‘ Escola Núria, d’àmbit parroquial, necessitava d ‘un titular oficial, va ocupar aquest càrrec, com a mestre titulat, el qui seria posteriorment vicari de Ia parròquia, Josep Montserrat, en aquells moments encara no ordenat sacerdot. Vegeu, si més no, com ho explica ell mateix

En aquell temps ja actuava com a director d’ una escola i, per aquesta raó, em vaig convertir en mestre de l’ Escola Núria i en el seu director. Això abans d’ésser ordenat. Un cop ordenat, li vaig comunicar al bisbe que era obvi que el millor Iloc a ocupar era prosseguir Ia meva tasca directiva i pedagògica a Sant Just Desvern.

Això va significar que m’ ocupava primordialment de les escoles i, de forma secundària, de Ia parròquia. L’ aleshores rector de Ia parròquia, mossèn Josep Martorell i Vallbé hi va estar d’ acord…”

Doncs bé, és en aquest context que Josep Montserrat dóna un impuls decisiu a I ‘escoltisme que s’ anava formant a Ia parròquia, aportant Ia seva pròpia experiència escolta.

L’ entrevista que reproduïm ací incideix de ple en Ia seva tasca educadora respecte a l’ incipient moviment escolta que troba a Sant Just Desvern i, també, Ia vessant religiosa com a futur vicari de Ia parròquia, un cop ja ordenat.

• –

• Teníeu ja experiència escolta?

‘Jo vaig ésser escolta i, per tant, havia fet la promesa, car pertanyia a l ‘ agrupament de mossèn Batlle, ubicat al Casal Nostra Senyora de Montserrat, a Barcelona.

De fet vaig entrar directament a l ‘ etapa de Guia i vaig anar a Anglaterra i també a alguns campaments escoltes a Escòcia. També vaig assistir al Jamboree de Birmingahm.

Per altra part, mantenia relacions amb la central dels escoltes de Londres, col.laborant amb alguns articles que després serien publicats a Espanya, cap a I’any 1953 – 1954, a la revista Distinción. Aleshores, tenia ja una certa experiència.

Foto 5: Escoltes en una processó de Corpus. D ‘esquerra a dreta: Jordi Pons, Xavier Puiggròs i Modolell, Ricardo de Campos i Gutièrrez, Lluis Ramban. A/ fons Joaquim Carbonell i Calders. En primer terme, els germans Cañelles i Grau. (Col.lecció: Ricardo de Campos i Gutiérrez)

• Què en pensàveu, de l’escoltisme?

‘Jo pensava que l ‘ Església havia simplement d’exercir una funció supletòria en I ‘escoltisme que existia en aquell temps a Catalunya.

L’escoltisme era un moviment laic i no tenia per què ser religiós. Havia nascut a Anglaterra, en cercles on era present una moit Ileu influència maçònica. I s ‘havia desenvolupat en ambients laics, com un sistema d’ educació sense cap mena d’ oposició religiosa i, a Ia vegada, sense voler participar de cap religiositat en especial.”

• I a Catalunya?

^t ‘Jo, en aquells moments, pensava que l ‘ Església de Catalunya havia de protegir I ‘escoltisme mentre aquest fos perseguit pel franquisme, però no s ‘ havia d’ ocupar d’adoctrinar-lo.

I és el que vaig fer a Sant Just Desvern.

Jo recordo que quan es va parlar de Ia creació de l ‘ Agrupament, vaig decidir de fer de paraigua però no d’ ocupar-me’ n. Hi participava essencialment perquè pensava que era l’única manera que els pares permetessin les activitats de Ilurs fills. Però no perquè pensés que des de Ia parròquia s ‘ havia de dirigir l ‘ Agrupament. De cap manera.

De seguida vam tenir aquell local al peu de les escales. Jo hi anava una mica, però molt poc, i deixava que fessin el seu camí.

Per tant, no recordo gaire l ‘ Agrupament perquè me’ n vaig anar apartant. Creia que aquest havia de fer Ia seva ruta i nosaltres purament fer de paraigua. D’ aquí Ia crisi quan jo me’ n vaig anar.

Mossèn Josep Martorell em tenia molt de respecte. En aquest sentit em deixava fer. I quan jo me’ n vaio anar va voler tornar a apoderar-se de l ‘ Agrupament i convertir-lo en un instrument més de Ia màquina parroquial. Es clar, el que jo havia evitat es va produir després. Com que ja no hi era en aquella època, no ho vaig viure tan clarament. Per altra banda, vaig anar a Roma i pràcticament des de Ia meva anada a Roma, que vaig deixar de tenir tractes amb l’ Es ^a lésia catòlica.’

• Va actuar Iliurement l ‘ Agrupament aquest temps?

“Em sembla recordar que en aquella època els escoltes no van ser instrumentalitzats per servir ni en processons ni en altres coses.

En el meu temps no hi va haver cap conflicte. Jo comprenia perfectament que els escoltes no tenien per què anar a fer de mossos d’ esquadra en l’ àmbit de Ia parròquia.’

• L’ Escola Núria va esdevenir Ia pedrera dels escoltes ?

“Em sembla que no. Va ser independent. Era més o menys el mateix context social. Tant l ‘ Escola Núria com l ‘ Agrupament es nodrien de les famílies de Sant Just Desvern.”

• El moviment escolta actuava com a opositor de cara al règim?

“Això sí. Per moltíssims pares. Els nois no eren del tot conscients d’això, era una manera de Està claríssim. Els pares i els caps escoltes eren un veritable focus d’ oposició al règim. I aquest ho sabia perfectament. ‘

• Satisfet del vostre pas per 1 ‘escoltisme?

“Els qui hi han passat, normalment en tenen un bon record. L’escoltisme proporciona als adolescents unes expressions i una manera de viure força humanitzadores. Tots els qui hi hem passat ho recordem com una experiència molt gratificant”.

Posteriorment, ja en els anys seixanta, es produiria I ‘evolució definitiva del país cap a una crida de Ilibertat i recuperació de Ia nostra identitat.

El nostre arxiver municipal senyor Jordi Amigó i Barbeta, acompanyat per Jordi Cardona i Gelabert, van fer cap a I ‘entrevista que tingué Iloc a Ia Facultat de Filosofia de Ia Universitat Autònoma de Bellaterra, de Ia qual Josep Montserrat i Torrents és professor d’ aquesta disciplina, el 25 de gener de 1995. També hi era present I ‘autor d’aquesta ressenya, Joan M. Puiggròs i Modolell, organitzador de l’ entrevista.

— 142—

L ^I

Quin dubte hi cap que persones com Josep Montserrat i Torrents van col. laborar eficaçment perquè aquesta imparable marxa cap endavant fos possible? Per això restarà sempre present i profundament vinculat a la història de Sant Just Desvern.

1.7.- Comentaris finals

Quan he parlat amb els meus antics companys escoltes, no semblava pas que haguessin transcorregut ja prop de 33 anys dels fets que he narrat.

Tot recordant aquella època, em confessaven la importància d’aquells temps de joventut, quan van descobrir Catalunya, els companys, la tasca social, l’ordre, la disciplina, l’ autodidactisme, l’obertura de nous horitzons, la naturalesa i moltes coses més.

Tot i la curta durada de l’escoltisme que he descrit, servem un grat record d’aquell temps, que hauria pogut ser un bressol de ciutadania per al Sant Just Desvern d’avui. No fou així, lamentablement.

Molts dels escoltes que van abandonar la parròquia s’ integraren durant uns 18 mesos al Clan Serra d ‘or d’abast comarcal, format per uns 18 escoltes del Baix Llobregat amb edats superiors als 16 anys. D’altres van plegar definitivament de l’escoltisme. Alguns es van integrar individualment a d’ altres moviments.

Per exemple, jo mateix vaig ingressar al Clan Carles Cardó de Barcelona i, més endavant, a l’ Agrupament Escolta Sant Jordi d’Esplugues, un cop empadronat a la població veïna, on vaig desenvolupar la tasca de cap d’ Agrupament.

Descriure la tasca del Clan Serra d ‘Or s’ escapa de la temàtica que ens ocupa. Pero sí que cal afegir que va facilitar molt significadament la transició dels escoltes de Sant Just Desvern a la SEAS – Ill Etapa, on Fulgenci Baños i Pere Orriols esperaven els antics escoltes amb força interès per revifar aquesta secció de l’ Ateneu, fet que situo cap al 1963.

Fou allí que hom va Iliurar les tendes de campanya recollides anteriorment del Cau escolta i conservades en domicilis particulars durant tot aquest temps. L’Estol, al cap d’un cert temps, va desaparèixer també. Però molts dels seus membres (Llobatons) es van integrar també a la SEAS -Ill Etapa, tot seguint l’ exemple dels més grans i fent costat, una vegada més, als seus antics companys escoltes.

– 143 –

Ja no va restar, doncs, cap escolta més a Ia parròquia dels sant Just i Pastor.

El Cau, que anys passats bullia de joventut, de projectes, d’ ideals, de vida, va romandre en un silenci de mort. La POIS va ocupar el Iloc que li va deixar aquest silenci.

Havia mort un gran projecte de joventut i havien de passar uns quants anys abans no es reinstal.lés de bell nou l’escoltisme a Ia parròquia a cura de l’ Agrupament Escolta Martin Luther King.

Han passat d’ aleshores ençà molts anys. I tot i els anys passats, els antics escoltes de l ‘ AE Doctor Tenas seguim pensant que vam fer el que calia fer.

Així s’escriu Ia història dels moviments, dels pobles i de les nacions. Com digué el 1888 el canonge Collell

No captem el dret de viure dret que no es compra ni es ven. Poble que mereix ser Iliure, si no l ‘ hi dónen, s ‘ ho pren..

Crec que Ia història de l’ Agrupament Escolta Doctor Tenas va interpretar dignament aquesta poesia.

Agraeixo Ia col.laboració rebuda dels meus companys escoltes: Xavier Puiggròs, Lluís Ramban, Josep- Bullich, Josep Quintana, Montserrat Modolell, M.Dolors Martí, Joaquim Carbonell, Enric Vendrell, Ricardo de Campos, Pere Font i Ricard Segura.

També a Jordi Cardona, Montserrat Obiols i Joaquim Gomis.

 

 

2.- ELS INICIS DE L’AGRUPAMENT ESCOLTA MARTIN LUTHER KING (1968-1976)

Daniel Gros i Martín

2.1.- Preliminars

Una petita resta de l’Agrupament Escolta Doctor Tenas

Si a l’any 1962 s’ acabava ) ‘escoltisme a Sant Just Desvern, l’any 1968 una petita resta d’ aquells Ilobatons que guiava l’ Akeela Montserrat Modolell, juntament amb altres joves, iniciàvem de nou Ia vida escolta a Ia parròquia. Res no ens havia fet oblidar aquell poc temps, però intens, de Llobató -el Cau, les excursions, els jocs, Ia presència amatent dels caps, etc.-, aquell record el volíem refer de nou. Eren altres temps, altres persones, però el fons el mateix: vam creure que l’ escoltime era una gran eina de formació per als infants i joves. Gràcies, amics que vau iniciar l’ Agrupament Escolta Doctor Tenas.

Una parada

Abans de parlar d’allò que era l’ inici de l’ Agrupament l’any 1968 convindria fer alguna pinzellada sobre el context mediat i immediat dins el qual vivíem posats, així tal veoada comprendrem millor l’ actuació a l’ hora de valorar Ia tasca feta.

El context internacional

A grans trets, Ia situació mundial en els anys seixanta era d’una calma tensa. EI final de Ia Guerra Mundial havia obert encara més ferides i susceptibilitats a Orient i a Occident. El Vietnam altre cop tornava a encendre’ s. Les Iluites d ‘independència dels diferents països africans se succeïen; les revoltes contra les dictadures bananeres d’ Amèrica Central i del Sud eren clams a favor de Ia dignitat humana; Ia Xina de Mao Zedong havia defenestrat el vell Chiang Kai Shek, i en aquesta dècada inicia Ia seva revolució cultural a través del seu famós Llibre Vermell; Ia Guerra Freda

I

entre els països de l’àrea dels EUA i dels de la Unió Soviètica era un fet, la qual cosa provocà un seguit de crisis i de canvis a nivell mundial tals que aquestes dues potències van comandar els destins de la política i l ‘ economia mundials durant ben bé dos decennis.

Davant d’ aquesta supèrbia i prepotència, la població mundial respon a poc a poc, car els cada cop més poderosos mitjans de comunicació no poden, malgrat la censura, minimitzar el problema. L’ exemple de Ghandi arrela als EUA i s’inicien uns corrents de pensament pacifista que cuallen ràpidament entre els joves. Això s’escamparà arreu del món. La ciència ajudarà a créixer I ‘home cap a una dimensió laicament còsmica. El món es fa petit i creix la consciència d’ una única Terra per a tothom. Un nombre important de gent culta i sensible surt en defensa dels Drets Humans. L’Església, a través de Joan XXIII, fa un pas endavant quan convoca el Concili Vaticà II, deixant que entri aire fresc i ventili als quatre vents l’ Evangeli, sempre nou, de Jesús. Tot sembla giravoltar-se a mesura que s’ enterren els vells esquemes socials i eclesials. La finestra restava oberta i la ventilació, assegurada, era només qüestió de temps. Tot era possible en aquells anys!

El context català

Igual que a Espanya, però amb els elements que ens són característics com a nació, aquella alenada d’ aire fresc provinent de l ‘ exterior anava inundant a poc a poc tot aquell món gris i de por que el general Franco havia imposat fins aleshores. Qualsevol manifestació sindical, cultural, etc.- per petita que fos- celebrada en públic o en privat era bona per afeblir la dictadura, per crear sentiments de Ilibertat i d’ identitat catalana. Des de l’exili o des de dins, I ‘oposició creixia unida, i cada cop més, des de qualsevol estrat de la societat, les veus oportunes recriminaven aquella situació.

Era evident que, tal com passava en molts països, I ‘ actitud d’ enfrontament passiu o actiu. era una tasca feixuga i sovint malentesa per una bona part de la població, la qual obertament o des de la indiferència jugava a mantenir aquella situació- d’ injustícia permanent.

L’Església catalana, en general, jugà un bon paper en aquest canvi, primer treballant activament a favor de les Ilibertats i després oferint llurs edificis per a nombroses reunions clandestines, tot aprofitant el tracte de favor que el règim li havia dispensat fins aleshores. Aquest tracte de favor s’anà clivellant quan a poc a poc es veié que l’ Es ^c lésia permetia massa condescendències i sovint formava part d’ una oposició al règim polític de Franco. Així doncs, a Barcelona, la “Caputxinada” el 1966; les corredisses de capellans per la Via Laietana colpejats per la policia; el funeral de l ‘ abat Aureli M. Escarré al convent de les monges benetes del carrer Anglí; la creació de Comissions Obreres a la parròquia de Sant Medir, o les reunions de l ‘ Assemblea de Catalunya, entre d’altres menes de resistències actives o passives, són fruit no pas d’ una casualitat, sinó d’ una recerca de la identitat eclesial i nacional perdudes.

L’ anhel de veritat i Ilibertat estava pel damunt del temor d’ésser reprimit, torturat o mort. Fer un món més just era a les nostres mans. Qui podia quedar-se satisfet a casa? La passió col.lectiva per la recuperació democràtica no tenia aturador.

A Sant Just Desvern

Com un poble més, el nostre intentava de treure el llast d’ aquella penosa situació a través d’ una colla de persones i d’ entitats que mai es van doblegar a la política oficial imperant. Com passava en molts llocs, no tots els qui ostentaven alguna representació oficial eren del règim, ans al contrari, tot practicant una política de conveniència feien els ulls grossos i en molts casos ajudaven a no posar impediments, que ja era molt!

Sant Just Desvern, menestral, comercial, residencial i pagès, anava rebent els immigrants procedents bàsicament d’ Extremadura, Múrcia i Andalusia, la qual cosa creà un petit nucli industrial, fent nous barris com les cases de la Sanson i els Pisos.

Amb un partit únic, El Movimiento, la vida oficial només podia fer les se ves celebracions i crear els seus grups.

Endemés de l ‘ Ajuntament i d’ altres instàncies oficials, l ‘ aparell estatal tenia el Frente de Juventudes amb l ‘ OJE, com a lloc més operatiu. Aquesta organització juvenil cobria amb les seves activitats, l ‘ esport, el lleure i la formació ideològica i política del govern del general Franco. Amb la vida política i associativa suprimida, només quedaven dos nuclis forts de vida arrelada al país: l ‘ Ateneu i la parròquia.

– –

1

L’Ateneu

Es on trobem les primeres manifestacions d’ aquest canvi, representa el focus cultural de la resistència la qual, a poc a poc, tornava a la Ilum. A través de 1’0rfeó, la nostra música i cant tenen el ressò especial d’ un temps robat i que aviat tornarà. És l’ Orfeó, també, l’ ambaixada del poble i de Catalunya en -les seves gires a l’ estranger, quan arreu es presenten com a catalans i com a europeus. I les altres seccions: el cor Lo Pom de Flors, la biblioteca, el teatre, la cultura, etc, aniran protagonitzant la tornada a la normalitat en llurs accions: conferències, exposicions, classes de català, recitals de la nova cançó catalana, etc.

La SEAS, a través del senyor Fulgenci Baños i dels antics• escoltes de 1′ AE Doctor Tenas es revitalitzarà de nou i serà un nou focus juvenil d’ asociacionisme arrelat al país. Aquest despertar és evidentment controlat per l’ aparell repressor de l’ Estat: Govern Civil, policia secreta, etc, d’ aquí que la celebració de certs actes tenien sempre un aire de suspens i de por.

La parròquia

L’Església de Sant Just Desvern mantenia encara molt viva la torxa de la pastoral i de l’ educació lliurada per mossèn Antonino Tenas. Això li conferia una personalitat pròpia, una veu apta i qualificada enmig d’ aquell desert social. I sense perdre de vista aquest doble vessant de confessionalitat i de promoció humana, la parròquia óferia per mitjà de l ‘ Escola Núria i de les diverses activitats pastorals un marc idoni on poder respirar Ilibertat i conèixer quin era el nostre país de debò. L’ acció mediàtica dels rectors i vicaris de la dècada, juntament amb l’ empenta rebuda a través del Concili Vaticà II oferiran, en més o menys grau, els espais de creixement en la fe adaptada als nous temps, juntament amb una visió del món i del país segons el seu tarannà personal, però sense renunciar mai a les arrels catalanes de llengua i cultura. Estructuralment la parròquia s ‘influencia dels nous valors socials, i a la fi de la dècada, una renovada eclesiologia emanada del Concili, canvià radicalment tot el sentit de la pastoral feta fins aleshores, la qual cosa obligà a una sèrie de modificacions de forma i fons, que no sempre fou entesa i practicada.

Minyons Escoltes, l’escoltime catòlic

Des que desapareix l’ AE Doctor Tenas l’any 1962, fins al 1968, l’ escoltisme internacional i català ha donat uns tombs radicals.

Mentre uns continuaran en una línia tradicional en tots els sentits, d’altres intentaran adequar I ‘escoltisme a les necessitats de I’època.

Durant la primera meitat dels seixanta, l’escoltisme català (de fort signe nacionalista) estava organitzat d’ una manera federal, la qual cosa permetia a cadascuna de les diverses opcions treballar independentment el seus valors. Minyons Escoltes, I ‘escoltisme catòlic que havia crescut sota el guiatge de mossèn A. Batlle) treballava fonamentalment en dos camps: l . elaborant uns mètodes de creixement personal del noi, i 2.-dotant aquests mètodes dels instruments d’ una fe personalitzada. Calia desvetllar, doncs, responsabilitats polítiques col.lectives i transformar el nostre cristianisme sociològic en un cristianisme personalitzat.

La influència en aquesta etapa de corrents personalitzats, es deu al pensador francès i catòlic Emmanuel Mounier (cal anotar la influència que tingué I ‘escoltisme en aquells primers anys de la dècada en els distints àmbits de la cultura catalana com ara la cançó, I ‘expressió editorial, i els àmbits escolar, polític, sindical).

L’any 1966, a les Jornades de Caps de Minyons Escoltes, el tema era el servei. L’esforç era donar a aquest mot mític dins l ‘ escoltisme un nou sentit de dimensió comunitària que depassés l ‘ estadi individualista, en el qual el situaven la majoria dels escoltes. Les conferències foren fetes per mossèn Modest Prats i per Alfons Comín. Aquestes xerrades cal situar-les poc després de la “Caputxinada”, quan I ‘ona d ‘opressió social i política es trobava en el seu punt més àlgid.

L’any 1967 s ‘ aproven per l ‘ Assemblea de ME els nous mètodes pedagògics de Ràngers i Pioners, que intentaran de donar allò que la nova societat necessita: “treball col.lectiu, reflexió comunitària i progrés personal.’

L’evolució del concepte explorador (scout), en un món en què ja es troba donat, cap al nou concepte de pioner d’ un món en construcció i que cal transformar a través de l’ acció serà un canvi significatiu.

Aquest any surten dos Ilibrets: Pioners i Viu I ‘aventura, els quals donen les noves orientacions pedagògiques. En aquest sentit cal remarcar J ‘ajut i la influència del moviment francès Scouts de France, i les aportacions pedagògiques de François Lebouteux.

L’any 1968 es presenta el Ilibret Minyons Escoltes als anys 70 que serà la guia de fons que ens ajudarà a donar contingut al nostre treball personal, i al dels joves durant força anys. És doncs, amb aquesta dinàmica, que neix el nostre AE Martin Luther King.

2.2.-Mossèn Ramon Grané i Prats fa possible de nou l’escoltisme (1968-1969)

Els Joves al Casal Parroquial

Aquell jovent d’ entre disset i divuit anys, format en la seva majoria al si de la comunitat cristiana parroquial, no tenia, en general, una activitat organitzada que el fes responsable en alguna àrea de la pastoral o bé d’ un possible esbarjo. És ben cert, altrament, que ja feia alguns anys, ja sigui per motius de treball, d’estudi o de lleure, horn havia organitzat pel seu compte l’ horari de les seves afeccions, a 1′ Ateneu, a Barcelona o bé en algun poble de la comarca. Això mateix passava pel que fa a les inquietuds de recerca de la fe.

Però el Casal era com la casa pairal de tot aquell joventf d’ aquí que mai faltaven excursions esporàdiques, sols o amb els de la SEAS, campionats de ping-pong, cine-fòrums, etc.

Els joves havien demanat al senyor rector de fer alguna cosa per refer de nou l’ AE Doctor Tenas. Mossèn Ramon els regalà una tenda amb la qual poder fer excursions, però no arribava mai el dia, pels motius que fossin. Un dels llocs de trobada era el Cau de la plaça, Jacint Verdaguer, al qual també s’hi anava per I ‘hort de la rectoria. Allí recordàvem quan érem Llobatons, o bé passàvem l’estona, fins que mossèn Ramon el destinà a garatge. La feina de treure l’ arpillera i les fustes la feren els joves més grans de la parròquia: els Gerardo, J.M. Canal, Mateo, etc. Amb enyorança m’ ho mirava i de tot plegat en vaig poder guardar I ‘escut fet de planxa de ferro de I ‘antic Agrupament, que presisia el Cau des de la plaça i que va fer Lluís Ramban.

Aquella demanda no caigué en el buit

Per altra banda, segons ens explica Sebastià Sarerols i Miró, fundador de l’ AE Martin Luther King, “Ferran Nieto i Camps de Sant Just Desvern i jo, de Barcelona, vam intentar l’ any 1966 refundar de nou 1 ‘escoltisme, però sense èxit”.

–

Aquells joves de la parròquia per una banda, Nieto i Sarerols per l’ altra i el senyor rector al mig, feren madurar el projecte. El dia 16 de juny de 1968 es van trobar a la rectoria mossèn Ramon amb aquells dos escoltes, més Jesús Fontecha, també de Barcelona, i allí decidiren de posar en marxa I Agrupament amb el nom, sembla que inspirat per Ferran Nieto, de Martin Luther King, el qual feia poc havien assassinat i era senyera de tota una època de lluita pacifista i antiracista.

Feia pocs mesos que el diaca Joan Rovira havia vingut a la parròquia (el 19 de març de 1968) a col.laborar amb el vicari mossèn Joaquim Gomis. L’ 1 de juny s’ ordenaria de prevere, i fou tot seguit el primer consiliari de l’ Agrupament.

Crec que aquest va ser un dels projectes reeixits que d’ençà d’ alguns anys havia tingut la parròquia. Poc després quallarien dos projectes més: l’esplai Ara Mateix, animat per Lluís Segura i Lluís Casals, entre d’ altres; i com a fruit de la tradició de cinema parroquial, portat aleshores per Lluís Gros la creació del Cine Club Recerca, al capdavant del qual hi havia Lluís Segura, Josep Cañelles, Lluís Gonzàlez, i Salvador Juan entre d’ altres.

Posant fil a l’agulla

Després d’ aquella primera trobada de mossèn Ramon Grané amb els tres escoltes n’ hi hagueren d’ altres amb els interessats a formar part del nou agrupament per preparar el curs, el setembre següent. En la primera reunió, quan es parlà del nom que s’havia decidit de posar, hi hagué disparitat de criteris, tot dient alguns que ja teníem un precedent a la parròquia amb l’ AE Doctor Tenas i que no ens calía inventar cap nom nou. Altres defensaven el nom d’ Abat Escarré, exiliat i mort aquell mateix any. El cert és gue es mantingué el nom de Martin Luther King.

Els joves interessats en aquell projecte, alguns dels quals ja foren Llobatons a I ‘AE Doctor Tenas, eren: Josep M. López i Frigola, Josep Nicolàs i Bellido, Montserrat López i Frigola, Montserrat Nicolàs i Bellido, Francesc Cardona i Rigau, Miquel An ^Œ el Jiménez i Colàs, el seu germà i el més petit de la colla Jesús, en Pere Cañelles i Grau, Josep A. Domínguez i Longàs, Jaume Guasch i Pagès, i Daniel Gros i Martín.

Endemés, els tres animadors escoltes feren la crida entre els seus coneguts i així van venir Rosa Jiménez i Josep Sala de Sant Just Desvern, que eren a l’ AE Sant Jordi d’ Esplugues de Llobregat i d’ aquest Agrupament, Enric Bassols i Jover, Joan Nieto i Camps i Juli Ochoa i Gonzàlez.

1

De Barcelona vingueren Rosa M. de Caso i March, Rosa Arbós i Torres, Anna M. Fontecha i de Caso, Joan Rojas i Montserrat Lapenya.

Organitzar de nou l’ Agrupament després de vuit cursos d’ absència escolta no fou tasca fàcil, però les ganes de crear un lloc útil per a tots els feia vèncer les dificultats que anaven sorgint. Davant les diferències de criteri, hom les ventilava a raig fet, però d’ aquí no es passava.

A poc a poc hom es va anar situant a l’espai que l ‘ Agrupament donava.

El Cau

El Cau era a les golfes de la rectoria, i en dues habitacions que donaven al carrer Bonavista.

El Fulard

El fulard era de fons marró de llana torrada i el ribet groc.

L ‘uniforme

Per als Llobatons, pantalons de vellut blau, camisa grisa i boina blau marí.

Per a les Daines i l’ Esplet, faldilla blau marí i brusa blanca.

Per a la Secció i Clan, camisa grisa. (Vegeu l ‘ article 6.2)

Primeres activitats

Amb les dades que hi ha a l’ arxiu de l ‘ Agrupament i amb la col.laboració d’ antics escoltes s’ha pogut refer una mica el que foren aquests primers cursos de I ‘AE Martin Luther King.

De setembre de 1968 a gener de 1969

En aquesta primera etapa fou essencial formar i informar els nous escoltes, els caps i els infants, com també els pares. El consiliari reunia els joves i, davant les inquietuds, donava el seu criteri de formació en la fe.

Cal ressenyar, a tall de síntesi, les següents tasques que des de l’ Agrupament o des de les unitats es van fer: -Cinc consells d’ agrupaments -Reunions de pares.

-Les activitats ordinàries als caus amb els infants

-El Clan Escarré durant els dies 16, 17 i 24 de novembre de 1968

organitzà la BO de Nadal a Sant Cugat del Vallès, juntament amb I ‘AE Sant Jordi d’ Esplugues. Es tractava d’ adobar la cabana d’ una dona gran, a la qual dèiem la laia. El dia 24 hi ajudà, també, la Secció Unitària, la qual va imposar els fulars als membres de les dues patrulles anomenades Isards i Elefants.

La Secció, a més de les sortides ja esmentades de l ‘ Agrupament, en fa pel seu compte com ara la de Tiana (amb exercicis de pont de mico i d’ altres).

Les unitats feien cada dissabte la seva vida diferenciada segons l’edat. Carles Benítez recorda que a la Secció “cada patrulla tenia un raconet al Cau per fer les nostres coses, tot procurant de guarnir-lo al nostre gust. Ens hi trobàvem bé. Les primeres sortides tenien com a objectiu passar el Ilibret de proves per fer la promesa escolta i saber fer nusos, conèixer els senyals de pista, saber pujar als arbres, ser autosuficient enmig de la natura, tenir coneixements d’ orientació, saber respectar la natura en general. Era una manera de sortir de l’ensopiment i de retornar-nos el domini de la natura, el resultat de l’esforç d’ un mateix i la satisfacció de menar la pròpia vida i de posar-la al servei dels altres”.

La data que s’havia fixat per a la inauguració era la del 19 de gener. S’ hi faria un Mercat de Calaf amb els treballs elaborats per cada Unitat, a més a més d’altres activitats i celebracions.

Inauguració de l’Agrupament (19 de gener)

Abans de la celebració Eucarística de les 10 del matí, l’ Agrupament féu formació de totes les unitats i es van lliurar les ensenyes a tots els caps d’ Unitat.

L’ Estol rebé el Tòtem; la Secció, la senyera i el Clan, la senyera de l ‘ Agrupament. L’ Estol féu la promesa escolta.

Durant I ‘Eucaristia es va donar gràcies al Senyor per aquesta empresa i es pregà que donés molts bons fruits. A l ‘ ofertori es beneí la senyera de l’ Agrupament.

En acabar la missa s’obrí el Mercat de Calaf i durant aquell matí fred de gener van poder compartir amb tothom la joia del nou Agrupament.

A la tarda, i al casal, es féu el festival. L’ Estol interpretà La mort d ‘en Gerom, i El Rei del Nas Vermell. La Secció va fer di verses actuacions còmiques i cançons. El grup Henn ‘ys de música, féu de les seves i a] final el grup de folk Song del Clan, amb Josep Nicolàs a la guitarra i els altres amb allò que podien acompanyar, cantaren cançons de l’època: Només ho sap el vent, La cruel guerra, Wimmoué, Que lindo el parque Elysian, El ball de la civada i Què se n’ha fet d’aquelles flors, entre d’altres.

De gener a agost de 1969

En aquest darrer tram del curs es produeix, per causes vàries, el relleu d’alguns caps de suport que des d’abans del mes de setembre del 68 havien col.laborat a organitzar l’Agrupament. Els nous caps vindran, en la seva majoria, del Clan. Tant Ferran Nieto com després Sebastià Sarerols deixaran

Acte d’inauguració de l’Agrupament a la plaça Verdaguer. D’esquerra a dreta: El CA, Sebastià Sarerols i el consiliari mossèn Rovira. D’esquena, Montserrat Nicolàs fent la promesa escolta. (1968-1976)

a poc a poc l ‘ Agrupament. Alguns altres caps com Rosa Jiménez, Josep Sala o Enric Bassols també deixaran les unitats i donaran el relleu als nous caps. Mentrestant l’ Agrupament és una 011a a pressió, on les pugnes i diferències de criteri sobre l’ escoltisme que cal fer són a l’ordre del dia. Sortosament Ia joventut i Ia frescor de I ‘empresa fan pensar que encara hi ha temps, i que les diferències no han d’ acabar sempre en trencadissa. Hom cerca trobar el seu Iloc per poder treballar.

L’ activitat produïda com a Agrupament serà:

a.-Celebrar quatre consells d’ Agrupament en els quals s ‘ estudia el dia a dia de l ‘ activitat escolta.

b.-Fer reunions formatives amb el consiliari, els caps i el Clan. També es preparen promeses i s’ intenta d’ anar endins en el missatge de Jesucrist, com a escoltes.

c.-Fer reunions de pares tant a nivell d’ Agrupament com d’ Unitat. Una de les propostes del CA era crear un patronat de pares, per assegurar Ia continuïtat de l’ escoltisme. La proposta no arrelà.

d.- Mantenir relacions amb Ia DDE (Delegació Diocesana d ‘ Escoltisme), sobretot a través del comissari de Ia comarca del Baix Llobregat, aleshores Josep Maria Astorch, de Cornellà de Llobregat. Es feren diverses trobades de caps d’ Agrupament (23-2-69), entre d’altres, com també trobades comarcals amb els infants de les unitats.

e.-lniciar un contacte amb escoltes d’Esplugues a través d’ Ernest Villuendes i Francesc Cardona, organitzant, entre altres activitats un curset de socorrisme al Cau espluguenc.

També, com és natural, es fan excursions i campaments. El Clan s’ encarregà de preparar el camp de Setmana Santa a Ia Llobeta, a Aiguafreda del 3 al 6 d’ abril de 1969. El nou cap de Clan és ja Josep M. López, per baixa de Josep Sala. Aquest seria el primer campament d’A grupament, el qual, sobretot els més joves, recorden amb il.lusió i enyorança, més per Ia bona fe dels caps, que no pas per I ‘encert!

Es feren altres activitats conjuntes, i al final de curs tot l’ Agrupament féu una sortida a Gallifa, el 5 de juliol de 1969.

El nombre d’escoltes a l’ Agrupament durant el curs era de 21 caps i 29 membres, comptant que les Ilistes de Llobatons i Ia Secció Unitària són incompletes, fan 50 membres en total.

I

L’activitat a les unitats

Estol.- Els nous caps de relleu seran Rosa M. de Caso, Rosa Arbós, Josep Nicolàs i Montserrat Nicolàs.

Endemés de l ‘ activitat ordinària als caus, els Llobatons i les Daines participen, entre d’ altres, a la trobada comarcal de Branca del Baix Llobregat a Gelida.

Excursió d’ Agrupament (23-2-69). Camp de Setmana Santa a la Llobeta (del 3 al 6 d’abril de 1969). Excursions pel terme.

Camp d’estiu a Gallifa (14-20 de juliol), el pressupost era de 500 ptes. El 18 hi hagué el dia dels pares, i es donà gràcies conjuntament amb una eucaristia celebrada pel consiliari mossèn Joan Rovira. Hi col.laborà el Clan Escarré i Jesús Jiménez amb alguna de les seves germanes. Finalment, a Sant Cugat del Vallès, es féu la darrera sortida el dia 18 d’ agost.

La Secció Jaume I.- En aquest darrer tram del curs, els nous caps seran Francesc Cardona i Juli Ochoa.

Mossèn Ramon Grané i la Unitat Llobatons a les escales de l’església.

a

Com a Unitat segueix la seva pròpia dinàmica i fruit d’aquesta són les activitats que enumerem: excursió i travessa de Centelles al castell (9-2-69); excursió a la Vall de Reis, al Garraf, per passar proves i obtenir el Carnet d’ Aspirant (2-3-69); revisió amb els pares del campament de Setmana Santa (3-5-69); sortida de la Patrulla d’lsards a Vallvidrera; excursió a Sant Miquel del Fai per fer les proves de socorrisme i salvament (25-5-69); I’ l de juny es participa a la BO a favor dels discapacitats psíquics, a la parròquia; reunió de pares per tractar diversos afers (21-7-69); visita cultural a Montserrat, travessa, eucaristia i visita al museu (22-6-69). La darrera activitat serà una excursió a Sant Pere de Balenyà el 24-8-69.

L’ Esplet Esgrau.- De l’ Esplet, no en tenim massa dades que puguem aportar, a més a més de les activitats pròpies fetes al cau. El nom Esgrau és tret d’un poblet menorquí, on l’ Esplet volia fer el camp d’ estiu de 1969. El nom de les garbes eren Roselles, Joncs, i Carlines.

L’ Esplet era de les Noies Guies, i tenien autonomia dins l’ Agrupament. Cal recordar que les Guies Sant Jordi era un moviment independent dels Minyons Escoltes. Eren moments on la coeducació no es practicava i on la relació noi-noia tenia encara ombres de tabú, d’aquí el poc pes inicial que tin ^o ueren les noies.

Clan Escarré.-El Clan duia per nom el de qui fou abat de Montserrat i exilat a Milà pel general Franco, Aureli Maria Escarré, mort l’ any 1968 a Barcelona. El seu funeral fou un acte de fe i de patriotisme reprimit per les forces d’ocupació.

A petició del consell d’Agrupament (15-2-69), anà assumint, a través dels seus membres, les tasques de govern dins l’ Agrupament i de fer cap en les diverses unitats. També se li encomana al Clan ajudar, quan calgui, les altres unitats, sobretot en campaments o en activitats que així ho reclamin.

La resta de membres o tot el Clan anà fent la seva tasca al Cau o bé a l ‘ exterior. Enumerem algunes activitats com: les xerrades amb el cap d’ Agrupament i el consiliari, l’ organització del camp de Setmana Santa ( del 3 al 6 d’abril de 1969), i de l’estiu a Gallifa (del 14 al 20 de juliol de 1969). Pel mes de juny edita la primera revista de I ‘Agrupament sota el nom de Branca, la qual no tindrà més continuïtat sota aquest nom. El cap de publicacions de l’ Agrupament era Jaume Guasch i Pagès.

1

2.3.- Curs de prova (1969-1970)

En el novè consell d’ Agrupament celebrat a la cala Sant Francesc de Blanes el 8 de juny de 1969, s’ intentaria trobar més estabilitat vetllant, sobretot, perquè els caps anessin a les formacions de caps que Minyons Escoltes organitzava. Enguany l’ Agrupament quedaria en mans d’ aquells joves de la parròquia, a partir de la segona meitat del curs. Sebastià Serarols tot i mantenir una relació de compromís, faria el seguiment des de Barcelona i el nou cap d’ Agrupament seria Josep M. Lòpez juntament amb Jesús Fontecha.

A partir del mes de desembre, una nova reestructuració de caps acabaria de donar el relleu definitiu als escoltes de suport: Jesús Fontecha, Rosa Maria de Caso, i Rosa Arbós.

Agraïment sincer

Era el final d’ una transició i el principi d’ un camí que no hagués estat possible sense l’ajut generós d’ aquests escoltes encapçalats per Sebastià Serarols i Miró. L’ AE Martin Luther King no els podrà agrair prou l’esforç que van fer. Perdoneu-nos si algun cop les coses no van ser prou ben dites, i accepteu la nostra amistat per sempre. Gràcies.

El treball fet dins l’Agrupament

Els canvis de caps i “anar sols ” sense cap experiència durant bona part del curs, seran un seguit de proves que a la fi aconseguiran, gràcies a l’esforç de tots, fer surar el nostre fràgil vaixell. Durant aquest curs de prova mossèn Rovira faria més que mai de consiliari ajudant els caps fins allí on sabia: fent xerrades, fent sortides a l’ aeroport o en d’ altres indrets. La qüestió era vetllar per la cohesió de I ‘equip de caps.

A l’ arxiu no hi ha massa activitats ressenyades pel que fa a l’ Agrupament. Anotem-ne dues: el IV Campament de la Creu Roja Alpina i la celebració del Primer Aniversari de l’ Agrupament.

IV Campament de la Creu Roja Alpina

Tant Sebastià Serarols com Jesús Fontecha eren de la Creu Roja Alpina, la qual cosa féu que Josep Nicolàs s’ inscrivís com a membre a Barcelona, atret per les activitats que s’ hi feien: escalada, salvament, espeleologia, etc.

–

Aquest conjunt de coincidències feren que l’ Agrupament anaren en aquell campament de Ia Creu Roja. Hi participà Ia Secció, els caps i els Membres Guies de Ser vei “Baden Powell” (abans Clan Escarré). El Iloc seria el Forn de Calç a Ia Torre Negra a Sant Cugat del Vallès, el dies 25 i 26 d’octubre de 1969.

EI naixement del Grup d ‘Espeleologia “Talps” (Rats Penats)

EI cert és que durant el IV Campament de Ia Creu Roja Alpina, es visità Ia Cova Negra, i un cop a dintre Josep M. López digué: “i per què no podríem fer un grup d’ espeleologia?” EI suggeriment no caigué en el buit i a partir d’aleshores el Membres Guies de Servei farien no poques sortides de ràpel i espeleo pels voltants de Sant Just Desvern i en d’altres indrets. Van adoptar el nom de Talps i més endavant el de Rats Penats. Tingueren com a seu definitiva Ia SEAS, el 1972, i Juli Ochoa fou un dels seus membres més carismàtics.

Ir Aniversari de I ‘Agrupament

EI dia 21 de desembre es commemorà el Ir aniversari de l ‘ AE Martin Luther King. A dos quarts de IO se celebrà I ‘eucaristia, presidida pel nostre consiliari Joan Rovira. Tot seguit es féu el 211 Mercat de Calar. A les 5 de Ia

Campament de Ia Creu Roja Alpina. Forn de Calç, a Ia Torre Negra, a Sant Cugat de/ Vai/ès. 25 i 26 de 1969.

1

tarda el festival comptà amb Els pastorets representats pels Llobatons i les Daines. La Secció Unitària va escenificar Ia Nit de Reis i els membres Guies, sota el nom de Talps, interpretaren cançons de folk i de protesta.

Nombre total aproximat de membres escoltes de I ‘Agrupament

Hi havia 11 caps i 32 membres amb Ilistes incompletes per part de les Daines i l’ Esplet. Total: 43 membres de l’ Agrupament.

Activitats de cada Unitat

Estol.- En acabar el desembre, l’ Estol té els dos germans Nicolàs i Bellido com a caps. Heus ací algunes activitats ressenyades a l’arxiu:

Excursió a Corbera de Llobregat per trobar un Iloc on passar Ia propera Setmana Santa (18-1-1970).

Camp d’estiu a Sant Esteve d’en Bas, a Ia Garrotxa, dies 2 al 9 d’ agost de 1970. De cap només hi assistí Josep Nicolàs. Durant el cap de setmana fou ajudat per Jesús Jiménez.

Secció Unitària “Jaume I”.- Com a caps continuaran Francesc Cardona fins al mes de juny, quan es donarà de baixa, i d ‘ajudant tindrà a Josep Angel Domínguez. Les activitats seran entre altres:

11 de gener de 1970, sortida del Ir. consell de Secció a Ia Font de Ia Salut. El 31 de gener de 1970, sortida a Sant Llorenç de Munt. Del 25 de juliol al 2 d’agost, camp d’estiu al Montseny. El cap serà Pere Cañelles, per Ia baixa de Francesc Cardona.

Membres Guies en Servei Robert Baden Powell.- Participa en el IV Campament de Ia Creu Roja a Sant Cugat del Vallès el 25 i 26 d’octubre del 69, i a partir d’ aquí es fan nombroses sortides per practicar ràpel, i espeleologia per Sant Just Desvern, el Garraf, pedrera d’ espeleòlegs, les coves d’ en Manel a St. Llorenç de Munt, les coves de l’Or i dels Encantats a Santa Creu d’Olorda, entre altres.

Pel desembre del 1969 s’edita una nova revista, Espurna, que tampoc tindrà continuïtat, però que, com en el cas de Branca, ens és un bon niu d’ informació sobre el que es feia aleshores a l’ Agrupament. Ja no s ‘editarà cap més revista fins el curs 1973-1974.

–

Algunes activitats d’ espeleologia:

-Exploració de les coves de 1’0r i dels Encantats a Santa Creu d’ Olorda

(18-1-70)

-El Talps canvien de nom i posen el nom de Rats Penats al grup d’espeleologia, per similitud amb un altre grup existent (20-I-70). -Exploració de la cova Freda i de l ‘ avenc del Salnitre, en el decurs d’ una marxa a peu de Martorell a Montserrat (25-1-70).

-Al matí compra de la primera escala del grup d’ espeleologia. A la tarda, arrajanament d’ un racó a les golfes de la rectoria, com a local del grup (14-2-70).

-Exploració del Pou del Vernís (15-2-70). Les obres del Tenis Pedralbes a la muntanya de Sant Pere Màrtir, el faran desaparèixer I’any 1971. -Primera sortida amb el Sire de Cornellà: avenc de Cornellà i un altre (1-5-70).

-A les coves de l ‘ Or i dels Encantats: troballa arqueològica d’ una destral polimentada i un canell humà, cedida per Daniel Gros al Museu de Molins de Rei (3-5-70).

Les relacions amb I ‘escoltisme

Pel 12 d’ octubre, als jesuïtes de Sarrià, Minyons Escoltes convoca una assemblea. Hi participen els bisbats de Barcelona, Vic, Girona i Tarragona. L’ AE Martin Luther King hi assisteix també. Es volen modificar els estatuts en un se ^a uit de temes que el Comissariat General creu ja superats, davant la nova situació social. Aquesta assemblea modifica les tres etapes d’ educació escolta: Llops, Secció i Clan, per les quatre etapes actuals: Llops, Ràngers, Pioners i Clan.

Pel que fa a la resta de trobades de Branca o de formació de caps, no consten a l’arxiu, i no en tenim constància oral.

Les relacions amb altres grups

Els Guies en Servei, a través d’ alguns dels seus membres, col.laboren en un nou grup sorgit a la parròquia, anomenat Nova Gent, que vindrà a ser una petita vàlvula d’ escapament en el si del Clan. La seva activitat principal serà organitzar una exposició sobre Sant Just Desvern, al mateix casal, del 6 al 9 de setembre de 1970. L’ exposició fou un èxit, del qual es féu ressò el nostrefull parroquial i el diari La Vanguardia. Aquest grup tingué una curta durada.

Formaren el grup: Francesc Cardona i Rigau, Jaume Guasch, Maite, Daniel Cardona i Rigau, Daniel Gros, i Juli Ochoa.

D’ un temps ençà, un quants escoltes havien agafat interès per l’ arqueologia gràcies a David Guasch. Això va fer que, poc o molt, hi hagués temporades de treball amb ell, o que ens posés en contacte amb el senyor Josep Barbarà i Farràs, responsable de les excavacions arqueològiques a Ia Penya del Moro.

2.4.-Tot fent camí, anem arrelant (1970-1971)

Aquest curs es va anar pastant a base de veure com els companys de l’inici es van donant de baixa per anar a fer Ia mili, en Ia seva majoria. Josep Nicolàs, Pere Cañelles, Miquel Angel Jiménez, Jaume Guasch, Antoni Albesa i Josep Lluís Moia.

Mossèn Joan Rovira deixà aleshores d’ésser consiliari i pel setembre de 1971 deixarà d’ésser vicari de Sant Just Desvern. De consiliari, vindrà un capellà de les monges Dominiques, mossèn Josep Maria Joantorres. La seva presència com a consiliari fou molt discreta.

Una de les seccions que quedarà més fluixa serà Ia Secció Unitària, Ia que enmig del curs esdevindrà Rànger. Jesús Jiménez farà d’ ajudant de Josep Angel, tot i Ia seva joventut. I també a Ia meitat del curs s’ inaugura Ia nova Unitat de Pioners, amb Juli Ochoa i Daniel Gros com a caps. Corren nous aires a Minyons Escoltes.

L’ Estol, amb Ia baixa de Josep Nicolàs, es veurà reforçat per Lluís Navarro i Anna Mascarell els quals ajudaran l’Akeela Montserrat Nicolàs. Amb l’ Esplet desaparegut, Montserrat López i Carme Bassó portaran les Daines més grans i iniciaran Ia nova Unitat de Guies, segons el nou mètode del moviment de Guies Sant Jordi.

Pere Cañelles deixarà el material de l’ Agrupament, de Ia mateixa manera que Miquel Àngel, Ia caixa de l’ Agrupament; ell mateix serà el dissenyador de l’ actual segell de l’ AE Martin Luther King. I amb Jaume Guasch finalment de baixa, el Clan deixarà de funcionar.

Malgrat tot, l’ Agrupament es va anar adaptant a Ia nova situació. AI final de curs, però, hom no podia deixar de tenir una sensació de soledat i que el projecte s’escapava de les mans. Una certa confabulació intuïda entre els caps, els adolescents i els infants ens feia mirar endavant.

El treball fet dins l’Ågrupament

A l ‘ arxiu de l’ Agrupament, actualment, no hi ha gairebé res. La majoria de notes han estat extretes del record oral dels protagonistes .

El total d ‘infants, segurs, per unitats, són:

Daines, 17; Llops, 23; Secció/Ràngers, 15; Pioners, 6; Clan amb alguns caps, 9; caps i consiliari, 5. En total, 75 membres a l ‘ Agrupament.

Vactivitat a les Unitats

Estol.- La Unitat de Llobatons funcionà aquell any sense les Daines. Pel gener Josep Nicolàs marxarà a Ia mili, i Ia seva germana Montserrat farà d’Akeela. Lluís Navarro i Gómez serà el seu ajudant. Anna Mascarell hi serà a estones.

El campament d’estiu es fa en una casa de colònies a Gualba amb Montserrat Nicolàs i Anna Mascarell com a caps. Hi assistiren com a col. laboradors Josep Nicolàs (de permís de Ia mili) i els amics Ramon Albareda i Sebastià Berasategui, ambdós de Barcelona.

Daines/Guies.- Durant el curs les Daines grandetes passaran a formar part de Ia nova secció de Guies, i Ia seva cap serà Montserrat López. Col. laborarà amb ella Carme Bassó i Alemany.

Secció Unitària Jaume I/Ràngers.- Durant el curs, també hi ha el canvi i s ‘ adopta el nou mètode de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi. Desapareix Ia Secció i en el seu Iloc s’ adoptà el mètode Ràngers, que canviarà Ia camisa grisa per Ia blau cel. El cap serà Josep Angel Domínguez i Longàs, i Jesús Jiménez i Colàs, que era cap de Patrulla i que farà les vegades d’ ajudant de cap.

Activitats: durant Ia tardor de 1970, activitat conjunta amb l ‘ Agrupament per anar a treure fang de les cases de Cornellà, a causa dels aiguats que hi hagué.

–

1

A l’ ermita de Sant Ponç, a Corbera, es fa el campament de Setmana Santa, del 8 al 12 d’ abril. Hi assisteixin, Jordi Busquets, Rex Jones, Gonçal Soler, Enric Martí, Xavier Domínguez, Xavier Barrera, Bernat Hernàndez, Toni Lòpez, i els caps Josep Anoel Domínguez i Jesús Jimènez.

Pioners.- Amb eis Ràngers grans s’ inicia Ia nova Unitat. EI 31 d’octubre es fa Ia primera reunió amb l’ elaboració d’ un sòciograma. Els caps seran Juli Ochoa i Daniel Gros,

Heus aquí algunes de les activitats que es feren aquell primer curs:

Reunió de Pioners per exposar les noves tendències pedagògiques de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, apreses al curset de Sant Cugat (13.4.71)

Sortida de Pioners a les coves de l’ Or i dels Encantats (14.4.71)

Durant el mes de juny, en Juli deixa els pioners de Sant Just Desvern, per anar a l’ equip de caps de Pioners d’Esplugues.

El campament d’estiu el faran amb els Ràngers.

Clan Escarré.- (S’ adopta de nou el nom inicial). El cap del Clan serà en Juli Ochoa, i a l’arxiu no hi ha res de l’època.

En acabar el curs, Ia vida del Clan era gairabé extingida a causa de l’anada a Ia mili de bastants dels seus components. Aquells que no van anarhi farien de caps d’ unitat.

A Ia tardor del 1970 hi hagué unes grans pluges, i tota Ia comarca del Baix Llobregat, quedà anegada. El Llobregat al seu pas per Cornellà, inundà Ia part baixa de Ia ciutat. Atents a Ia crida que es fa, l’ Agrupament hi respon col.laborant-hi: els caps van anar a Ia barriada de Sant Ildefons, allí hi havia instal.lats els serveissanitaris, amb els quals col.laboraren.

Els caps, el Clan i Ia Secció, després de vacunar-se contra el tifus, el tètanus, etc., amb les pales deixades per l’ empresa Malaret de Sant Just Desvern, els van designar Ia tasca de treure fang d’una fàbrica i d’ unes cases, on es podia veure clarament fins on havia arribat de les aigües.

Els Rats Penats s’ afilien al SIRE de Ia Unió Excursionista de Catalunya de Cornellà (1 d’ octubre).

Excursió a Núria del Clan. Es va fer el Puigmal amb neu des del Santuari. Hi hagué qui tingué principis de congelació (19 i 20 de desembre de 1970).

Pel gener de 1971, els caps i el Clan van anar a acomiadar “Nico” (Josep Nicolàs), que se n’ anava a Ia mili a Mallorca, des del port de Barcelona. Amb ell se n’ anava un amic, i dins de l ‘ Agrupament, un aglutinador de les di verses tendències, més o menys manifestes, que dulcificava quan Ia tensió creixia.

Del 15 al 21 de març, es va explorar Ia cova Mairuelegorreta prop de Gazteiz (País Basc). Aquesta fou Ia primera sortida fora de Catalunya, premonició del que seria en un futur el grup Rats Penats. Recordem Ia vida a l’ interior de Ia cova durant tres dies i l’ ambient a Euskadi com també l’ amable visita a Ia cova d’espeleòlegs bascos i moltes anècdotes.

Les relacions amb l’escoltisme

Els cursets seran Ia millor manera d’ anar entenent el que és l’ escoltisme al nostre país i dins l’ Església:

Cursets de caps a Molins de Rei, Sant Boi i a Ia Quadra de Miralles.

Del 8 al 12 d’abril.- Als jesuïtes de Sant Cugat, un curset de preparació de caps de Pioners per Setmana Santa. Hi vingué gent d’arreu dels Països Catalans. Hi van assistir Juli Ochoa i Daniel Grose S ‘explicà el mètode pioner i es féu una introducció a Ia política, a Ia psicologia adolescent, i a l ‘ anunci de l’evangeli i el creixement en Ia fe.

En el curset es presentà el Ilibret L ‘ Escoltisme: visió 1971, Ilibre base per a Ia seva aplicació en el nostre Agrupament, i sobretot per a Ia formació dels caps.

16 de maig.- Assemblea de caps de Pioners als jesuïtes de Sarrià.

A Ia comarca, el comissari Josep Maria Astorch havia deixat de ser serho, i en el seu Iloc hi havia Rafael Boloix de Sant Vicenç deis Horts.

Les relacions amb eis altres grups

Com ajoves del poble, sempre s ‘ havia mantingut una relació amistosa, cadascú fent l’ activitat de Ileure on més li abellia: a l ‘ Ateneu, a Ia parròquia o allí on fos. Es a partir dels anys 70-71, quan aquesta amistat se centra i es vol comprometre d’ alguna manera en veure Ia situació penosa del poble i del nostre país.

Durant aquests anys, es feien xerrades sobre Ia situació de Catalunya a l ‘ Ateneu i en cases particulars. Recordo el senyor Travesset, enginyer industrial, com a un dels oradors nocturns que ens posa ven al dia sobre Ia política nacional. Eren temps d’ una clandestinitat més oberta.

–

Fruit d’aquest ambient neix el grup Equip Sant Just Desvern; amb l’intent (un pèl agosarat) d’aglutinar les entitats del poble: les escoles, l’ Agrupament, l’Esplai, el Cine-Club Recerca, l’ Ateneu, el grup d’ arqueologia de David Guasch, les entitats esportives…, per tal d’ésser més efectius a l’hora de reexir en les activitats que hom pogués projectar. El grup tingué una vida curta, però en un futur proper l’esforç fet es veurà recompensat en empreses corn l’afer Tenis Pedralbes, i l’inici dels Focs de Sant Joan a Sant Just Desvern. De l’ Ateneu, hi havia entre altres: Dolors Cardona, Maria Rosa Tubella, Jordi Cortès, Anna Simó, Albert Cortès; i de l’ Agrupament, Jaume Guasch i Daniel Gros.

Després de l’anada a Perpinyà per celebrar el mil.lenari del naixement de l’abat Oliba, la primavera del 71, el grup anà perdent cohesió fins a desaparèixer.

2.5.- Un camí costerut, però creïble (1971-1972)

Valoració global del curs

Quan els•esdeveniments ho posen més difícil per continuar, un cop de rnà del company ens dóna nou alè per refer el camí. Dos companys de l’inici se’ n van a causa del servei militar obligatori: Josep M. López i Frigola i Josep Angel Domínguez i Longàs. Josep M. López era el cap d’ Agrupament, que havia succeït Sebastià Serarols, company de caràcter segur, qui menà gairebé aquests tres primers cursos de l’ Agrupament. Després d’ ell s’haurà d’ esperar dos cursos més, fins que hi hagi un nou cap. També Josep Angel Domínguez i Longás va ser un ajudant i cap fidel.

Així doncs, l’ Agrupament queda mancat de caps. Sort dels companys i amics que anant i venint ens donaven un cop de mà oportú. El senyor rector, mossèn Ramon Grané, creu en el nostre projecte escolta i, malgrat que el racó de l’hort del Farràs és molt bonic, hi construirà els nous caus, i la pista de joc per a nosaltres i per a les Escoles Núria. A les escales hi seran les Guies. A la pista, per a els Llobatons i els Pioners. Els Ràngers i la secretaria dalt de la rectoria, al carrer Bonavista. Les unitats van treballar sense massa cohesió les unes amb les altres, però no es podia fer altrament.

La relació amb l’ escoltisme comarcal hi guanyà. La subdemarcació Baix Llobregat-Garraf-Penedès va ésser una realitat tant pel que fa als caps com als adolescents, pel treball que s’anà fent.

El treball dins de l’Agrupament

La marxa de Josep M. López el mes d’octubre, obligà els responsables a inventar una nova manera de fer funcionar l’ Agrupament, fins gue no hi hagi un nou cap. D’ entrada, va costar fer un equip col.legiat que dirigís l ‘ Agrupament. Cada Unitat tenia prou feina per ella mateixa. Les reunions de caps feren possible crear un mínim d’ estructura: un programa trimestral d’ activitats, després cada Unitat serà autònoma i tindrà cura del material i d’ una petita caixa de diners. Les quotes caldrà passar-les al nou tresorer de I ‘Agrupament el senyor Salvador Barrera i Fabre, que va ser el primer pare que va col.laborar amb l ‘ Agrupament. Pel que fa als afers burocràtics, la tasca serà portada entre tots els caps.

El senyor rector, mossèn Ramon, serà el consiliari. Les activitats de conjunt de les quals hi ha referència actualment són:

-El 9 i IO d’octubre de 1971, la sortida d’ inauguració de curs es fa a Sant Quirze de Safaja, prop la casa de colònies, Torre Immaculada “Tres Pins”. El preu era de 100 ptes.

.Com és habitual, I ‘organització del Mercaî de Calaf, el festival i la recollida de paper.

Nombre de membres de l’Agrupament durant el curs

En el full d’assegurances del Phoeneix Assurance Company Limited hi consten 5 caps, 15 nens de I ‘Estol, 6 nens Ràngers i 7 Pioners, amb un total de 33 membres, però comptant amb una llista d’ordre intern (on no hi són les Daines ) hi apareixen nous membres a les unitats: els ajudants de caps i les Noies Guies amb llurs caps, que fan un total de 67 membres.

L’activitat a les unitats

Estol.- No en tenim cap dada, sols l’esmentada al camp d’estiu a can Companyó, a Guardiola de Berguedà.

Noies Guies.- Igualment no tenim dades actualment, d’ allò que van fer. El camp d’estiu, també el feren conjuntament amb els Ràngers i l ‘ Estol.

–

Ràngers.- Del 4 al. 12 de juliol es fan camparnents d’estiu a can Companyó.

Pioners.- Aquestes són algunes de les activitats:

-Sortida a la Granera, al Moianès. Aquesta sortida els la va indicar mossèn Ramon Grané, el qual va dir que era un 110c bonic. El cert és que després de baixar a la Fàbrega es van perdre i van fer cap a la riera de Marfà. El 110c era preciós. Van visitar una masia-molí, que estava habitada. Més endavant van fer ràpel, i visitaren I ^t ermita de Sant Pere. El 110c agradà tant que van decidir que fos l’ estada per al camp de Pasqua. Assistents: Salvador Barrera, Joaquim Panyella, Carles Benítez, Lluís Pacheco (exiliat xilè), Julià Martínez, Manuel Guiu, J. Josep Clemente, i Daniel Gros (5 i 6 de gener).

Una de les activitats que havien fet al Cau era l’estudi sobre orientació fet per Juli Ochoa. Així que, com la Pasqua era propera, faria una prova de cara a la promesa escolta: el raid de 24 hores. La comarcadel Garraf fou el 110c designat. Hi havia dos equips. El Ir format per Manuel Guiu, lordi Pérez Conill i Carles Benítez i el 2n per Salvador Barrera i d’ altres pioners.

A cada equip se li donà un mapa de la zona amb les coordenades.Només havien de portar un mínim- de menjar i de diners. La tarda era acabada quan marxaren. La boira era present, mentre de Iluny encara se sentien crits de salutació. L’endemà a la tarda la missió era complerta.

Després, les anècdotes. El grup de Salvador Barrera va dormir a la presó de Castelldefels, el de Carles Benítez a l’estació de trens de Sitges, n’ hi hagué que van veure una casa dels misteris, amb coses estranyíssimes… La sortida fou un èxit (la data del raid fou durant el pont de Sant Josep).

Els nous caus de l’hort del Farràs ja estaven acabats. La nova empresa triada seria tenir cura de la naturalesa. Durant la primavera caigué molta aigua, de tal manera que la riera de la font de la Bonaigua cobrí la font. Veieren que aquesta podia ser una bona empresa. Després d’un temps de demanar instrumental a l’Ajuntament, van desistir i ho feren a l’empresa Malaret, la qual els deixà pics i pales. Van fer un reguerot de dos-cents metres de Ilarg i d’un metre quadrat d’ample i fons, per tal de canalitzar l’aigua. El seguiment del treball fou bastant bo. Els ideals comunitaris semblaven que s’havien de fer realitat, fins i tot de viure pobrament i austera enmig d’ aquell racó de natura.

–

El camp de Pasqua, del 30 de març al 3 d’abril, es va fer al Molí d ‘en Sala, al terme de Monistrol de Calders, a la comarca del Bages i situat més avall de Sant Pere de Marfà. Allí van plantar les tendes per passar aquells dies de lleure, de reflexió i de pregària. Hi van participar Jaume Aicart, Salvador Barrera, Julià Martínez, Joaquim Panyella i Daniel Gros. El cert és que costà molt entrar en reflexió sobre el paper que tenien dins el grup de Pioners i a dins de la nostra societat. La resta de temps l ‘ ocuparen amb la pesca, muntant les instal.lacions, fent una petita enquesta al poble i banyant-se en aquelles aigües cristal.lines de les quals bevien. La nit de Pasqua van assistir a la vetlla.

En tornar del campament van veure com una excavadora els havia regirat tota la riera. El diàleg amb l ‘ Ajuntament, com es pogué veure, era de sords!

-A primers de maig es fa una trobada entre els Pioners de Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i Sant Just Desvern a la muntanya de Santa Creu d’Olorda. El tema era Rabbit Land ( Josep M. Peredavid, cap de Pioners de Sant Feliu, va idear aquest nom, per la similitud amb Ibèria: terra de conills): una ciutat imaginada, en la qual la gent que hi vivia s’havia de comprometre amb el seu bon funcionament. El joc fou reeixit i el nois van sortir engrescats.

-Del 20 al 22 de maig, trobada a Santa Cecília de Montserrat. L’ empresa fou arranjar el camí de Santa Cecília. Es féu una gimcana. Es pregà. Es reflexionà sobre els joves i l ‘ escoltisme en general i en cada poble en particular. Es parlà sobre la relació noi-noia, etc. De la trobada, tots en sortiren beneficiats: caps i adolescents. D’ aquí es refermà l ‘ amistat amb Sant Feliu. Hi participaren Julià, Salvador, Carles, Jaume i Daniel. També a partir d’ aquí es van enfortir els llaços amb la subdemarcació Baix LlobregatGarraf-Penedès.

– Del 7 al 19 d’agost, travessa Puigercerdà-Andorra. Durant els mesos de juny i juliol, els Pioners i els caps van estar projectant una activitat conjunta. D’ aquí en van resultar el camp d’estiu, que seria la travessa pel Pirineu, de Puigcerdà a Andorra. La travessa fou un èxit: Puigcerdà, Meranges i Andorra. Van hissar la bandera catalana al santuari nacional de Santa Maria de Meritxell. La nostra bandera onejava sola, sense cap pirata que la vigilés. Allí hi van passar dies de lleure i joc.

Van visitar el petit ermitatge, molt rústic. Fusta vella i olor de florit. Fosquedat. Llantions que brillaven, i la imatge rural de Maria. Al cap d’ un mes, aquesta joia del nostre patrimoni religiós i cultural va ser empassada per les flames. A Andorra van fer nit al col. legi de les monges de la Sagrada Família. El pas fronterer de la Seu fou d’ allò més angoixós. Es pensaven que portaven droga? armes? i els van fer llençar tot l ‘ interior de la motxilla al damunt del taulell: roba bruta, etc.! La ruta fou un èxit. De Sant Just Desvern eren: Miquel A Jiménez, Jordi Pérez i Conill, Jaume Aicart, Salvador Barrera i Daniel Gros.

Durant el curs, cal dir que continuaren les matinals dels diumenges a la Penya del Moro, sempre que no hi havia cap altra activitat.

Travessa Puigcerdà-Andorra. Camp d’estiu de Pioners- Caravel.les de l’Agrupament Martin Luther King amb els Pioners de I ‘Agrupament de Sant Feliu de Llobregat (curs 1971-1972). (Col.lecció: Daniel Gros i Martín)

L’afer “Tenis Pedralbes”

Ja feia mesos que el vessant que dóna a Sant Just Desvern, des de Ia muntanya de Sant Pere Màrtir, estava essent urbanitzat per fer-hi e] “Tenis Pedralbes”. La zona, declarada espai verd no va ser respectada pels propietaris amics de les altes esferes polítiques d’aleshores. Van fer una excepció per donar Ilum verda a Ia construcció de murs de formigó per assentar un club privat de tennis. Els Pioners es van moure juntament amb altres persones del poble per intentar sensibilitzar l’opinió pública del que s’estava fent a Ia muntanya.

Un diumenge van exposar uns murals reivindicatius a Ia plaça de l’ Es ^o lésia i una taula per recollir signatures en contra de I ‘obra del “Tenis Pedralbes”. AI cap de dues hores van haver de plegar perquè Ia guàrdia civil els ho va prohibir. S’endugueren els cartells i les signatures i els van prendre el número dels seus DNI.

Durant Ia vigilia de Ia inauguració, va anar a Ia rectoria un enviat del “Tenis Pedralbes”, demanant a nossèn Ramon Grané que anés a beneir les instal.lacions. Mossèn Ramon s’ hi negà, dient que tot s’ havia fet d ‘esquenes al poble. Aquest enviat el va començar a insultar i menysprear perquè feia cas d’ uns quants desgraciats (d’aquest incident, en dono fe com a testimoni).

Davant d’aquesta prepotència, van decidir aplegar-se i efectuar una acció directa a les instal.lacions. Una nit van fer una pintada al peu d’ una pista d’ esquí artificial, on es Ilegia: “Marxeu, Sant Just Desvern no us vol”. En una altra ocasió, hi hagué un altre grup que sabotejà part de Ia instal.lació elèctrica de Ia constructora.

El rebuig popular contra Ia construcció de les pistes anà en augment i tinguè el suport de l’Ateneu. Amb un grup de Ia SEAS i amb el seu president Fulgenci Baños, es mirà de fer una taula rodona per informar sobre el que passava, com també un seguit d’ accions dirigides a Ia conscienciació de Ia població. El triomf del poder i del capital supera amb escreix les reivindicacions d ‘un grup de ciutadans.

La relació amb l’escoltisme

La nostra relació amb l’ escoltisme durant aquest curs dins de l’ àmbit de l’ Agrupament i de Ia unitat fou molt intensa. Pel que fa a l’ Agrupament aquest no podia reeixir-hi a causa de Ia falta de caps que patia en aquells moment, però no es deixà d’anar a les reunions de comarca i de Ia Diòcesi.

Quant a Ia relació amb Ia subdemarcació, van fer un pas important de cara a consolidar aquesta tripleta comarcal del Garraf-Penedès-Baix Llobregat. Sobretot a partir de Ia trobada de Pioners de Santa Cecília de Montserrat. Aleshores hi havia de comissària Teresa Olivella, 1a qual a Ia vegada era cap de Ia Branca Caravel.les. Aquesta consciència de comarca Ia vam anar fent a base de trobades de caps, recordant, per exemple, Jordi Raventós de Ia Colònia Güell, Jaume Bosch de Sant Boi, Lluïsa Sanz d’Esplugues, com a secretària de Ia sotsdemarcació, amb Antonieta de Sitges, Josep Maria Peredavid de Sant Feliu, amb els caps de Martorell, Vilanova, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Esplugues, etc., i també amb les trobades de Pioners que s ^l aniran fent d’àmbit local i comarcal.

Per Ia Branca de Ràngers, Xavier Moixart també anirà animant els seus caps per crear una consciència comarcal entre els Ràngers.

2.6.- El cinquè aniversari (1972-1973)

Valoració del curs

En acabar seran ja cinc cursos d’aquest Agrupament, fets a consciència i plens d ^l ideals joves per renovar el nostre país i el nostre món , a través dels jocs, l’excursió, l’empresa,. Ia reflexió i Ia pregària. L’ Agrupament ha de trobar el seu funcionament de conjunt, cosa difícil si no hi ha més caps, gent nova que accedeixi a les FOCA per donar nou aire a les unitats d’infants mossèn Ramon Grané, amb el regal dels nous caus, ens vol dir que creu en nosaltres i en aquest escoltisme sempre en tensió entre Ia vida i Ia utopia cristiana. Altrament, és prou conscient de com és de difícil portar a Ia pràctica el mestratge de Jesús enmig deis joves en un món canviant, i enmig Nuna Església que durant massa segles ha viscut, en general, entotsolada i creguda que era el melic del món. El cert és que hi ha una nova Església que bull amb força de l’esperit, i que esperona a creure i anar més enllà de l’apatia i Ia indiderència, fruit lògic d’uns esquemes eclesials desfasats.

Les relacions amb l’ escoltisme comarcal són excel.lents, com també ho són amb els diversos grups de caire cultural català o santjustenc.

De cara a Ia planificació del curs de l’ any vinent, es demana poder tenir més caps d’ Unitat i sobretot un nou cap d ‘Agrupament.

El treball fet dins l’Ägrupament

En el consell d’ Agrupament de 2 de setmbre de 1972 es revisa el curs passat i es vol estructurar de nou el present d’aquesta manera:

Hi haurà un Equip de Caps que es reunirà periòdicament i que confeccionarà trimestralment les activitats. Les unitats gaudiran de la mateixa autonomia i, semblantment a I ‘any passat, els diners de I ‘ Agrupament (quotes, rifes, Mercat de Calaf, operació paper, etc.) s’hauran de Iliurar al senyor Barrera, el seu caixer. També, pel que fa als afers burocràtics, els portaran Montserrat Lòpez, ja que enguany no portarà cap Unitat, i Xavier B arrera.

Per altra banda, Núria Barrera i Bassó ajudarà Maria Carme Bassó a dur les Guies, i Assumpta Pagès portarà les Daines, amb el suport de Montserrat Nicolàs. Igual que l ‘ any passat, els Ràngers els portarà Jesús Jiménez i els Pioners, Daniel Gros, que durant el mes d’abril iniciarà la mili.

El nombre de membres de l ^t Agrupament és de 38. Hi manquen els Llops i les Daines, i les Ilistes de Guies i de Ràgers és incomplerta.

Les activitats de l ‘ Agrupament de les quals hi ha constància escrita o oral són:

-El 26 d’octubre, presentació de I ^t actual segell de l’ Agrupament, fet per Miquel Angel Jiménez i Colàs.

-L’ I l i 12 d’octubre, mossèn Ramon i l ‘ Equip del Cinema del Casal ofereixen a l’ Agrupament el taquillat ^Œ e de les tres sessions de cinema de la pel.lícula Veinte docenas de hijos.

L’activitat a les unitats

Estol i Daines.- Les dues unitats van participar en el Mercat de Calaf i el Festival al Casal Parroquial. La seva recaptació fou de 425 ptes. Tampoc tenim constància de les activitats d’aquest curs a l’arxiu de l ‘ Agrupament, o de forma oral per mitjà dels protagonistes.

Guies.- També les Guies participen en el Mercat de Calafi en el Festival al Casal Parroquial. La recaptació fou de 2.845 ptes. No tenim dades sobre les seves activitats.

Ràngers.- També van participar en el Mercat del Calafi el Festival del Casal Parroquial, i que la seva aportació a l’ Agrupament fou de 725 ptes. El camp de Pasqua el faran a Fontmartina, al Montseny. Es recorda que en aquell campament hi hagué neu. De la resta d’activitats no hi consta res a l’arxiu de l’Agrupament.

Pioners.- Aquestes són algunes de les dades de les quals disposem:

-El curs s’inicia el 14 d’octubre de 1972. Durant la reunió, es decideix que l’empresa a fer seria l’armari del nou Cau.

-El 12 de novembre, es va anar a la trobada comarcal de PionersCaravel.les a la Colonia Güell.

-El 24 i 25 de novembre, els pioners es van anar posant al dia des de l’inici del curs sobre la diada de Sant Joan i sobre la festa que en l’ àmbit de Països Catalans estava duent a terme Tradicions i Costums (TIC) amb el nom de de Focs de Sant Joan, i que a Sant Just Desvern es coordinava des de l’Ateneu i des de l ‘ Agrupament.

-La resta de reunions i- activitats, moltes de les quals no se citen al llarg d’aquest calendari, s’aniran fent a la seu de TIC, al Palau Dalmases a Barcelona, on hi ha l’Omnium Cultural, a la SEAS, a la Parròquia o bé en d’altres indrets. Els animadors del TIC eren Nemesi Solà de Barcelona i Jordi Cortès de Sant Just Desvern.

-El 9 i 10 de desmbre, travessa pel Montseny. De Balenyà a Sant Celoni, passant per Seva, el Brull, coll Formic (dormir), Matagalls, Sant Marçal, les Agudes i el Turó de l’ Home, Santa Fe i Sant Celoni (9 i 10 de desembre).

-Durant el curs, alguns pioners tenen contactes amb gr ups independentistes juvenils i col.laboren a editar fulls amb una “vietnamita . Carles Benítez ho descriu així: “El Cau va esdevenir un petit centre operatiu. Amb una vietnamita (màquina de ciclòstil manual) fèiem fulls que llançàvem a les nits pels carrers de Sant Just Desvern. En aquells fulls manifestàvem la nostra preocupació social i demanàvem la col.laboració ciutadana per participar en actes de caire reivindicatiu”. Aquesta activitat es feia de nit al Cau.

-Els dies 10 i I l de febrer es fa a la trobada de la sudemarcació per preparar la trobada comarcal que tindrà lloc a Pontonts durant el mes de març. El terna serà treballar els “V alors Humans”. Cada poble havia preparat el seu terna en els seus caus .respectius.

-Del 17 al 19 de març es farà la trobada cornarcal de pioners Caravel.les a Penyafort. El tema era “V alors Humans”. Amb el bagatge de la trobada de Sant Boi, hom corregí errors i féu l’estada més amena.

-Durant el curs, també es col.laborà amb David Guasch, com també amb el responsable de les excavacions arqueològiques de la Penya del Moro, senyor Josep Barberà. Normalment s’ hi anava els diumenges al matí.

Les relacions amb l’escoltisme

En general es mantenen les relacions amb ME i GSJ.(29 d’ octubre de 1972, reunió de caps d’ agrupaments al carrer Llúria de Barcelona, i contactes per exemple amb Quel Martorell cap de la Branca de Pioners, o amb Teresa Olivella).

L’ arrelament de la subdemarcació del Baix Llobregat-Garraf-Penedès es va fent realitat per a caps i adolescents. Per a uns a través de les nombroses reunions preparatòries i per als altres a través de les trobades: Colònia Güell, 12 de novembre de 1972, Sant Boi, 10 i l l de febrer de 1973 i Pontons 17, 18 i 19 de març.

Ja durant el curs passat ME i GSJ havien elaborat un document sobre la coeducació. Aquest document féu forat, i ja trobem algunes unitats mixtes en trobades com a Pontons. A Sant Just Desvern es farà el proper curs en petites col. laboracions i d’ una manera plena el 1974-1975.

També, durant el present curs, ME i GSJ elaboraren un nou projecte de cara als joves, un cop el Clan ja ha deixat de funcionar, aquest és el T ruc. A Sant Just Desvern encara trigarà alguns anys a fer-se realitat.

Peces ibèriques trobades pels Pioners-Caravel.les a la Penya del Moro (19721975). (Col.leció Daniel Gros)

– 1 75 –

Les relacions amb altres grups

Continua l’anada a la Penya del Moro algun diumenge al matí. Els materials que es troben i que no són d’ interès per a l’ arqueòleg Josep Barberà es porten cap al Cau.

Les relacions dels Pioners amb el TIC i l’ Ateneu ens fan adonar del redreçament cultural i polític de Catalunya. La nostra aportació serà col.laborar perquè arreli el gest dels Focs de Sant Joan al poble, i per portar la festa en d’ altres indrets.

2.7.- Cap a una vida regular de l ‘ Agrupament (1973-1974)

Valoració global del curs

Es a partir d’ aquest curs on la vida de l’ Agrupament sembla recobrar una certa regularitat en el seu funcionament i estructura internes, com també tot allò que fa referència a les relacions amb el moviment escolta, des de les reunions de branques, d’ agrupament, a la formació de caps. Sortosament la recerca d’ un cap d’ Agrupament reeixí essent el mateix Francesc Cardona, amb l’ajut de tots els caps, I ‘artífex d’ aquesta nova revifalla.

Amb l’ànim de garantir la continuïtat del projecte escolta a Sant Just Desvern, calia refonamentar de nou les bases del treball gratuït dels joves en el temps de lleure.

Aquest curs, doncs, hi ha Carles Benítez que serà el secretari d’ Agrupament, i Jaume Aicart responsable del material de l’ Agrupament, tot recordant que Pere Canyelles, n’havia estat el darrer durant el curs 1970-71. El fidel senyor Salvador Barrera i Fabré continuarà la tasca de tenir cura de la caixa de l’ Agrupament. La llopada comptarà per darrer any amb la presència sempre simpàtica de la cap Montserrat Nicolàs, i també Anna Mascarell deixarà aquesta responsabilitat.

Pel que fa a les Guies, continuen de caps Maria del Carme Bassó i la seva cosina Núria Barrera.

A Ràngers, Jesús Jimenez serà el darrer any que ho, serà d’ una manera continuada, tenint primer Joan Macià com a seu ajudant i després Joaquim Panyella.

– 176 –

Daniel Gros continua amb els Pioners amb la col. laboració estreta de Jaume Aicart, i a vegades de Salvador Barrera.

El treball fet dins l’Agrupament

De les dades copioses que hi ha a l’arxiu de l’Agrupament, n’ hem espigolat aquestes com a més significatives:

-El 12 d’octubre, la inauguració del curs 1973-1974:

-A les 8 del matí, celebració eucarística d’ Agrupament (preparada pels

Pionersò les 9, esmorzar gran xocolatada (preparació Guies)

-Ambientació Musical Folk (pels Pioners)

-A les 10 del matí, pas d’unitats

-A dos quarts d’ I l , joc de l’aigua blava

-El 13 de gener, activitats de Nada]:

-A les 8, missa i a les 9 inauguració amb un joc per a tothom. També es posen a la venda treballs manuals fets pels escoltes i guies, amb el gran Boom.

-El 9 i 19 de març es fa l’opercaió paper.

Publicacions.- S’inicia la publicació d ‘uns Fulls d ‘Informació, i tot seguit de la Circular d’Agrupament, els quals informen sobre la Vida i activitats de I’AE Martin Luther King

Material.- Refer de nou el material d’acampada i general no fou tasca gens fàcil, calia un caràcter ordenat i meticulós per fer-ho. Jaume Aicart és l ‘ encarregat de tirar endavant la campanya “Pots, olles i paelles’ i també el responsable de la renovació de tendes, Hums, etc. Els usuaris d’aquest material, ho van agrair força.

Durant aquest curs el nombre de membres de l’ Agrupament va ser de 62.

L’activitat a les unitats

Llops-Daines.- Endemés de participar en les tasques comunes d’ Agrupament, entre d’altres es fan les activitats següents:

-El 24 de febrer, sortida a Santa Creu d’ Olorda, a la trobada comarcal.

-Els 2 i 3 de març, sortida conjunta amb els Ràngers i Guies a Penyafort. -Els dies 1 8 i 19 de maig, sortida a Prats de Lluçanès. Les caps són Anna Mascarelf i Montserrat Nicolàs.

–

-El camp d’estiu es farà a Riells del Montseny amb Montserrat Nicolàs i Anna Mascarell com a caps. El matrimoni Sànchez i Burzón col.laboraran en les tasques d’ intendència.

Ràngers.- El 4 de novembre, anada a Ia Salut a fer pràctiques de muntanya, amb l’ ajudant de cap Joan Macià i Joaquim Panyella.

-El dies 8 i 9 de desembre, sortida a Núria, amb les Guies amb Ia finalitat de formar sobre Ia sexualitat. Els caps són Carme Bassó, Núria Barrera, Joan Macià i Jesús Jiménez.

-Els dies 26 i 27 de gener, excursió a Santa Creu d’Olorda, per preparar el Ir. Consell d’ Unitat i fer jocs de nit. Hi assisteixen Jesús Jiménez i Joaquim Panyella com a responsables.

-El 10 de febrer, excursió a Sant Llorenç de Munt per fer 1a trobada amb els Ràngers.

-El dies 2 i 3 de març, excursió conjunta de Ràngers, Guies, Llops i Daines a Pontons. En total 42 assistents.

-De l’ 11 al 15 d’abril, camp de Pasqua a Ia masia de “La Roca”, a Sant Llorenç Savall. Hi assisteixen Jesús Jiménez de cap i Joan Macià d’ ajudant. Els Ràngers són Josep Murciano; Carles Palau, Xavier Barrera, Lluís Guiu, Francesc i Joan Sanz, Sebastià Vives, Mateu Bonet i Jaume Torelló. Es feren instal.lacions, olimpíades, concursos de pintura, jocs, vetllades i foc de camp amb imposició de fulards. Es dóna gràcies al voltant de Ia taula eucarística, juntament amb els pares, el dia 14. Presidí Ia missa mossèn Ramon Grané.

-Els dies 11 i 12 de maig, trobada a Sant Cugat del Vallès de les branques Ràngers i Guies, com a caps hi anaven Jesús Jiménez i Joan Macià. Els Ràngers eren: Francesc i Joan Sanz, Josep Bassó, Mateu Bonet, Josep Garcia, Xavier Barrera,• Sebastià, Jordi Pino, Oriol Gilella, J. Carles Palau, Ovidi López, Joan Massagué i Jaume Torelló. El lema era Ia “TERRANOVA. S ‘ havia de construir una comunitat Terranova organitzada pels nois i noies, muntant-se el servei, les indústries, el govern, etc. Els objectius eren:

-Descoberta de Ia realitat del nostre país.

-Intercanvi dels problemes de les comarques.

-Visió d? una comunitat futura.

-Aprenentatge de noves tècniques.

-Del 7 al 17 d’agost, camp d’estiu. Es va anar al pantà de Sant Ponç a

Olius. Hi assisteixen Carles Palau, J. Manuel Fernandez, Antoni Collantes,

–

Xavier Barrera, Francesc Sanz i Joan Massagué. Jesús Jiménez recorda una anècdota del camp: “En Carles Palau va prendre mal navegant amb Ia Kontiki. Es va fer un tall que anava per tot el palmell de Ia rnà fins al dit petit. Va ser el primer accident important que com a cap havia d’ atendre. Els seus pares un cop assabentats van venir i el van deixar acabar el campament. Es dóna les gràcies per “acceptar” l’accident i pels ànims que els van clonar”

Guies.- Heus ací les dades que hem pogut extreure d’ aquest curs:

-El 4 de novembre, anada a Gelida per preparar el Nadal. Hi anirà Carme Bassó de cap.

-Els dies 8 i 9 de desembre, excursió conjunta amb els Ràngers a Núria. -Els dies 16 i 17 de febrer, excursió conjunta amb els Pioners a Ia Fàbrega, Sant Pere de Marfà i Moià.

-Els 2 i 3 de març, excursió conjunta de Ràngers, Llops i Daines a Penyafort.

-Del 8 al 13 d’abril, camp de Pasqua a Aiguamúrcia, Santes Creus. Hi assisteixen com a caps Carme Bassó i Núria Barrera.

-De I ^T I al 8 d’agost, camp d’estiu a can Torrat, Vidrà, Pressupost 900 ptes. Caps: Maria del Carme Bassó i Núria Barrera.

Pioners.- Els caps de Pioners eren Daniel Gros i Jaume Aicart.

Endemés de participar en les tasques comunes com a Agrupament, els Pioners feren les següents activitats entre d’altres que no consten a l’arxiu ni a les notes personals:

-Els dies 17 i 18 novembre, anada a Castellterçol, amb Ia finalitat de visitar el poble i de planificar el curs.

-Els dies 16 i 17 de febrer, excursió conjunta amb les Guies per Ia Fàbrega, Sant Pere de Marfà i Moià. La finalitat era Ia preparació dels dos grups per treballar junts en un futur.

-Els dies 23 i 24 de març, trobada comarcal de Ia Subdemarcació Baix Llobregat-Garraf-Penedès, a Begues, de Pioners i Caravel.les a Ia Clota (Garraf).

-Abans de Pasqua, amb els Pioners, es faran extra-jobs per finançar el camp d’estiu. Un d’ aquests era fer mones en Ia pastisseria Cases-Fontcoberta de Torrelles de Llobregat.

– Els dies 8 i 9 de maig, excursió a Santa Maria de l ‘ Estany per preparar Ia promesa de Josep Murciano, Carles Mateo i d’Andreu Alturo (8 i 9 de maig). La vida pioner anava madurant en els joves. Carles Benítez recorda com “en aquelles sortides van descobrir els molins d’aigua, les ermites, l’església de Moià, com també les masies d’aquella comarca. Tot era, una manera d’apropar-te al teu país. A l’escola ens havien ensenyat les quatre províncies, com Ia taula de multiplicar. No obstant això, Ia situació política ens desvetllava constantment les inquietuds i ens marcava molt, com Ia mort de Puig Antich i Ia detenció dels 113 de l’ Assemblea de Catalunya. Més d’ un dissabte havíem sortit a fer pintades pel nostre compte i al Cau escoltàvem les cançons de Lluís Llach, Raimon, Paco Ibañez i Víctor Jara. En aquells moments el Cau significava per a molts de nosaltres una petita illa de Ilibertat, Ia qual intentàvem exterioritzar en totes les nostres activitats”.

Abans del camp d’estiu, es va recopilar material d’història, de geografia i de natura referent al Montsant. Es va• traçar un hipotètic recorregut, vam prendre contactes amb escoltes de Reus,…

Del 8 al 18 d’ agost es va fer el camp d’estiu, fent Ia travessa del Montsant. Hi participen Jaume Aicart, Josep Murciano i Daniel Gros. La ruta serà:. Albarca, ermita de Ia Mare de Déu del Montsant, Ulldemolins, Congost del Fraguerau, Margalef, Ia Bisbal de Falset, Cabassers, Vilella Baixa i Alta, les runes de Ia Cartoixa d’ Scala Dei, Ia Morera del Montsant, Poboleda, Cornudella i ermites, Siurana i Cornudella.

Els tres Pioners van gaudir d’allò més contemplant Ia natura, parlant amb Ia gent dels pobles i agraint el seu acolliment. També va ser una bona prova de convivència, acceptant-se en les qualitats i els defectes.

Les tasques que van intentar fer al Ilarg de Ia ruta foren: vivacs, un petit laboratori per estudiar Ia fauna i Ia flora amb fitxes d’arbres, d’ animals susceptibles d’ésser contemplats, cuina, guions d’ entrevistes. arquitectura i història, agricultura i treballs menestrals com també Ia lectura de Ia Paraula de Déu i comentaris.

AI Ilarg de Ia ruta Ia natura els anava posant al pas: el riu, un toll d’ aigua gelada, una bassa d’aigua d’ un gran mas i moltes altres coses de franc. Gràcies Senyor!

A Siurana van trobar un grup d ^ï escoltes de Reus, amb els quals van fer amistat de seguida i van compondre, ells Ia Iletra, i nosaltres amb Ia música dels goigs de Sant Just i Sant Pastor, aquest cant al Montsant: Oh Montsant, Montsant Montsant Tu que n’ets tan ample i gran!

Les relacions amb l’escoltisme

El 23 de maig, dins de I’àmbit de I ‘Agrupament, la nostra aportació a la subdemarcació continua: Francesc Cardona hi col.labora en la Branca de Ràngers. Dell és una circular de la subdemarció parlant sobre allò que cal fer en un camp d’estiu.

Per a aquest curs el comissari de la subdemarcació serà Jaume Bosch de Sant Boi. La FOCA serà a poc a poc una realitat normal, en l’ etapa inicial i de formació permanent.

2.8.- Arrelament i creixement (1974-1975)

Valoració global del curs

Amb els estira i arronsa típics de tota valoració humana, l’ Agrupament anava arrelant i creixent en totes les direccions, a Sant Just Desvern i a tot arreu. La vida a les unitats -element termomètric- era bona i rica. La gestió organitzativa no passa per alt i, amb I ‘escoltisme, el Iligam que s’ hi fa és a través de la vida ordinària i les reunions. Trobades -Sinera’80 i l’Eix-. Celebracions, com el XX aniversari de la mort de mossèn Batlle. Estem arrelant i creant Iligams de solidaritat.

El treball dins de I ‘Agrupament

Enguany és també temps de relleus, Montserrat Nicolàs i Anna Mascarell donen el relleu al nou equip de caps de la llopada, essent-ne Maite Blàzquez, Julià Martínez i Pilar Bassó els nous responsables.

Carles Benítez, juntament amb Joan Macià, Joaquim Panyella i Isabel Campreciós formaran l’ equip de caps de Ràngers i Noies Guies. Jesús hi serà poca estona, la suficient per encoratjar els novells caps. La nova etapa de coeducació no serà fàcil, però calia passar-la.

Així mateix, Caravel.les i Pioners iniciaran el curs amb aquest criteri pedagògic. Carme Bassó i Daniel Gros van dir adéu en el seu darrer curs a l’ Agrupament, mentre que Jaume Aicart, Salvador Barrera i Ja seva germana Núria s’aniren preparant perquè hi hagués continuïtat i ganes de millorar la tasca d’ educar els adolescents.

La secretaria va canviar de mans, va ser Manuel Guiu. Qui havia de dur el pes del material fou Josep Murciano.

– 181 –

Activitats

-FOCA prèvia a nivell d’ Agrupament (setembre)

-Inauguració del curs 1974/75 (octubre)

-La Presinera a Sant Just Desvern (febrer)

-Consell d’ Agrupament a Montserrat: FOCA permanent (febrer)

-Assemblea d’Agrupament: renovació del Consell d’Agrupament amb votacions (maig)

-Consell d’Agrupament a Castellvell: FOCA permanent (maig)

Les relacions amb l’escoltisme

Durant el primer trimestre, l’ Agrupament participa de diverses maneres en la commemoració del XX aniversari de la mort de mossèn Batlle, fundadôr del nostre escoltisme catòlic i gran patriota català.

Sinera’80

Del 27 al 30 de març de 1975, el nostre moviment escolta fa un pas endavant per adequar el nostre escoltisme als signes dels temps, i convoca aquesta trobada general al Castell de l’Areny a la comarca del Berguedà.

Jesús Jimènez en serà uns dels ponents, i ens ha deixat aquesta portada oficial de la trobada:

“Catalunya 1975. La societat en què vivim ens exigeix cada vegada més una major responsabilitat en la nostra tasca educativa dins l’escoltisme. Joves en una Església en marxa, hem de trobar cada dia una nova visió de la nostra fe de sempre. El món d’ avui ofereix als nois i noies nous atractius que ens obliguen a crear ambients i mètodes que permetin noves formes d’ activitat en els grups.

Es una tasca de tots. Sempre és inacabada. Mai no en sabem prou.

Perquè volem respondre en la Vida de grups als desigs, aspiracions i necessitats del creixement dels nois-noies.

Perquè volem col.laborar, a través de l’ acció educativa, en la construcció d’una societat. més justa.

Perquè volem conèixer millor alguns aspectes de la societat que ens envolta.

Perquè volem viure comunitàriament la fidelitat de l ‘ Evangeli que hem d’anunciar a les noies i als nois. SINERA’80”

–

L’Eix

L’Eix és un altre punt obligat d’ atenció que havia d ‘orientar els PionersCaravel.les durant els anys vuitanta.

Activitats de les Unitats

Llops-Daines.-

-Sortida a Begues. Convivència (desembre).

-Sortida al Tibidabo. Jocs i tècniques d ‘orientació (març).

-Excursió a Castellvell. Treballs per a la promesa (abril).

-Sortida a Sant Quirze de Safaja. Preparació del camp d’estiu (maig). -Sortida a Sant Miquel de Fai. Preparar un camp d’estiu (juny).

Noies Guies i Ràngers.- Enguany és el primer a encetar la coeducació entre Ràngers i Noies Guíes. Jesús Jiménez en farà un seguiment, prudent, col.laborant d’ una forma puntual. Els caps del curs són Isabel Campreciós, Joan Macià, Joaquim Panyella i Carles Benítez, aquest darrer explica que Les activitats que van realitzar van ser:

-Sortida al Papiol, per fer el Ir consell per elegir l ‘ operació. Es va elegir l’ espeleologia (desembre).

-Sortida a Collbató per explorar coves: Salnitre i cova Freda (febrer). Tot i que I ‘operació acabava per Setmana Santa, hi va haver una davallada de l’esgrescament inicial. Els nois durant les hores de reunió preferien fer baixades de karts amb coixinets pel carrer Freixes. Vam haver de reconduir el seu joc amb un “Gran Prix d’ Scalectrix”. No hi ha cap dubte que aquelles inquietuds es van desencallar més endavant amb les curses actuals de karts de coixinets.

“Gran Prix d’ Scalextric” al Casal Parroquial. Els guanyadors van ser Jordi Busquets i Carles Lavèrnia. (8, 9, 15 i 16 de març).

-Sortida sorpresa d’ orientació (març).

-El camp de Pasqua es va fer a Albinyana. Va consistir a fer una visita a la cova Vallmajor amb l ‘ objectiu de dibuixar-la i fotografiar-la. Paral.lelament es feren altres activitats i jocs de nit i especialment una xerrada sobre la pena de mort. Aquest tema va ser introduït a través d’ una hipotètica família marginal, en la qual un dels seus fills es veu abocat a cometre un crim. Cada noi va intentar de posar-se a la pell de cada personatge

durant el judici que es va fer. Cal fer esment que, aleshores, la pena de mort era aplicada a l’ Estat espanyol.

Nois i noies van anar argumentant els pros i contres d’ aquella hipotètica tragèdia. Tots van acabar dient que el problema estava en I ‘origen de la marginalitat i que el que calia era treballar perquè no hi hagués més barris marginals, alcoholisme,… Una bona reflexió per a un camp de Setmana S anta.

-Sortida al Papiol: Trobada general de Ràngers-Guies (maig). -Travessa pel Montseny (juny)”.

Pioners i Caravel.les

-Sortida a Santa Maria de I ‘Estany per preparar la castanyada (novembre). -Descoberta de la pobresa al Camp de la Bota, Barcelona. Van parlar amb gent del barri. Heus aquí una mostra:

“Al barri hi ha 692 barraques amb 3.270 habitants. Les humitats estan a l’ordre del dia, perquè hi ha molts pous negres, i perquè els carrers no estan pavimentats. Hi ha malalties per culpa de les humitats, 43 per cent de bronquials, el 31 per cent de reuma i el 15 per cent d’ afeccions a la pell (desembre)”.

-S’esceneficà “La Marginació” durant les festes de Nadal.

-Travessa de Sant Quirze a Sant Feliu de Codines (gener).

-Sortida a les Torres a can Furriol per fer la promesa (abril).

-Els dies 26 i 27 d’abril, sortida a Castellnou per participar a la trobada general de l’Eix. “Dèiem que l ^l eix neix, un eix creix, i un eix uneix”. Van sortir de l’ Hospitalet de Llobregat tots els Pioners i Caravel.les d’ arreu de les Balears i la Catalunya estricta. Allí els esperava un tren de I ‘Oest i junts van emprendre el camí. Allà van fer les activitats corresponents i es va presentar el Ilibre vermell de l’Eix, eina bàsica de treball, que actualitzava I ‘anterior, del 1971. Amb una immensa assemblea al voltant de la taula eucarística van acabar la trobada.

Es fa una sortida a Cubelles per preparar l’exposició d’ arqueologia (maig). Enguany es faria al final d’ una empresa que sense ésser-ho ens va ocupar un quants anys gaudint i treballant a la Penya del Moro, guiats pel senyor Barberà, i en un principi per David Guash. Les Caravel.les i Pioners van decidir fer i acabar l’ empresa d’ arqueologia. Així els van fer moure per tal de cercar col.laboracions dels esmentats més amunt, i a crear tres equips

—

de treball: Decoració, Història, Dibuix i Fotografia que durant tot aquest temps treballarien fins a l’ exposició de l’ Ateneu, els dies de juny 8, 14 i 15. L’exposició obtingué un èxit important per la quantitat de pece i d’elements per a fer comprendre la vida d’ aquests nostres avantpassats del segle IV abans de Crist. En acabar l’ empresa van fer una sortida a la Penya del Moro i una vetlla de nit.

El camp d’estiu, el van fer a can Quei a Castellfollit de la Roca. Van fer una instal.lació elèctrica. Jaume Aicart n’ era el cap.

Els Pioners amb un grup d ‘escoltes de Reus a Siurana. Dret: Daniel Gros, enmig de dos escoltes de Reus. Ajupit: Jaume Aicart, dos escoltes de Reus i Josep Murciano (Estill de 1974). (Col.lecció Daniel Gros)

2.9.- De la foscor a la claror: Franco s’ha mort, l’escoltisme en Ilibertat pren un altre rumb (1975-1976)

Valoració global del curs

La mort del general Franco canviarà la manera de viure i de concebre la Ilibertat. L’ escoltisme, com a element de resistència de la dictadura, haurà de trobar camins que si bé no van ser fàcils de trobar, hauran de marcar el nou

rumb de 1′ escoltisme catòlic català. Ara, Ia pedagogia escolta no tindria davant un enemic tan clar. Ara, en Ia Ilibertat, l’enemic serà molt subtil, més esmunyadís. La màxima escolta, però, continuarà essent vàlida: “deixar el món millor de com I ^l hem trobat”.

Durant aquest temps, l’ escoltisme en general i el nostre en particular es comprometrà amb el canvi polític en Ia transició. L’ any 1975, en acabar Ia missa del Gall, el nostre Agrupament va oferir a Ia gent que va voler l’ audiovisual de “l’llla”, amb el consegüent col.loqui. A Ia sortida es Iliurà un full on hi havia escrit el mot “AMNISTIA”. L’ Agrupament també se sumarà internament al Congrés de Cultura Catalana. L’ Agrupament farà el seu camí, no sense estalviar en problemes. L’ escoltisme continua i es prepara per a Ia democràcia.

Funcionament de l’Agrupament

Ernest Villuendes serà el segon pare que entrarà a col.laborar en les tasques de suport. Ell portarà Ia secretaria amb l’eficàcia que s ‘ esperava de Ia seva experiència en el món escolta.

Llops i Daines.

Comptaran de nou amb Maite Blàquez i amb els nous ajudants Montse Montón i Martí Mercada]. Destaquem tres sortides que tenim ressenyades:

El 21 de desembre, sortida a can Farriol. A Penyafort, al Penedès i finalment, els dies 27 i 28, excursió a Sant Quirze de Safaja.

Ràngers. –

Per decisió del seu cap Carles Benítez, passaran amb l’ Agrupament Escolta Sant Jordi d’Esplugues a formar una única Unitat, ja que a Sant Just Desvern només.són quatre els Ràngers. Van triar l ‘ operació espeleologia a través d’ un muntatge audiovisual. Es fan tres equips de treball, l’ un vetllarà per fer diners per finançar l’peració, l ‘ altre per Ia infraestructura, i el tercer, cercarà dades per visitar coves i avencs. El Gran Boom es va fer al Montcau el 20 i el 21 de març. Dins Ia cova del Manel, els Ràngers van poder veure Ia meravella de Ia sala de les banderes… Altres sortides foren el 29 i el 30 de novembre al mas Pedrós, a Ia subcomarca del Moianès. El camp d’estiu el -van fer a l’ Alt Empordà, a Ia font del Collell, al terme municipal d’ Albanyà, del 17 al 30 de juliol de 1976.

(

Pioners i Caravel.les.

Tindran com a caps Núria Barrera, Jaume Aicart i Josep IMurciano. La intendència la portarà Andreu Alturo. Van organitzar un concurs fotogràfic. L’ exposició durà del 23 al 28 de febrer. Algunes excursions foren 1′ 1 1 i 12 d’ octubre a Vallvidrera; el 29 i 30 de novembre, sortida conjunta amb els Ràngers al mas Pedrós, al Moianès. El 3 i 4 d’ abril excursió a Moià, i 1′ 1 i 2 de maig, excursió a Sant Quirze de Safaja. El 20 i 21 de març, també a Sant Quirze.

Nota.-Aquestes dades han estat extretes de l’arxiu de I’AE Martin Luther King, curs a curs, a través de les llistes internes del mateix Agrupament, dels llistats de l’assegurança obligatòria, de les revistes Branca, Espurna, i Circular d ‘Agrupament, com també de les de les notes personals de Sebastià Sarerols, Juli Ochoa, Jesús Jimènez, Carles Benítez i Daniel Gros.

Cal agrair també la valuosa informació donada per Josep M. López, Montserrat Nicolàs, Josep Nicolàs, Montserrat López, Jaume Guasch, mossèn Joan Rovira, Josep A. Domínguez, Francesc Cardona, M. Carme Bassó, Jordi Raventós, Jaume Aicart i Josep Bassó.

 

3.- EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’AGRUPAMENT (19761981)

Agnès Corberó i Fornt

David Sabaté i Isern

Xavier Pui ^o i Roura

3.1.- L’obertura al poble (curs 1976-1977)

En aquell moment el cap d’ Agrupament era Josep Sánchez Bosch, el consiliari Ramon Grané (el rector de la parròquia), la secretària d’ Agrupament Carme Aicart i el tresorer Salvador Barrera Fabrer.

Recordem que el rector Ramon Grané assistia als consells d’ Agrupament aportant les seves opinions i ajuda, la qual cosa ens facilitava la tasca.

A continuació anirem descrivint i explicant les activitats i vivències que es van anar succeint durant aquest període. Segur que ens haurem deixat dades, noms, fets i anècdotes encara que hem intentat consultar el màxim de gent possible. Esperem que els nostres companys d’aleshores ho entendran, ja que ha quedat molt poca cosa escrita.

Activitats de l ‘Agrupament

El dissabte dia 2 d’ octubre a les 5 de la tarda va començar el curs. La inauguració oficial es féu el diumenge dia 17 amb la corresponent presentació dels nous caps i passos d’ unitats. Es va fer un esmorzar en comunitat i tot de jocs, amb la participació de tothom.

Per finalitzar aquest curs es va celebrar un festival per als pares amb la participació de totes les unitats. Es van fer una sèrie d’ obres de teatre i actuacions musicals a la pista del carrer Bonavista. Els Ràngers-Noies Guies escenificaren I ‘obra de teatre Els tres mosqueters amb escenes de lluita d’ esgrima i algun efecte especial, molt aconseguit. Va ser un èxit total!

– 1 88

Festival de final del curs 1976-1977 als CatlS de I ‘Agrupament. (Col.lecció Xavier Puig)

Activitats de les unitats

Unitat Llops-Daines

A la Unitat de Llops-Daines, els caps eren Nelly Carbonell, Maite Blázquez, Montse Montón, Anna Magrinyà i Martí Mercadal.

Durant el curs van estar realitzant unes maquetes de carrers i llocs de Sant Just Desvern que els nois/es escollien. Per facilitar la tasca varen fer equips i treballaven planificant: inicialment feien el dibuix, recollien el material i la realitzaven.

D’entre les sortides destaquen les d ‘ algun dissabte a la tarda quan anaven al bosc a berenar i a jugar. Una a can Farriol, on recolliren el material per a les maquetes. Una trobada amb els Llops-Daines dels agrupaments de la nostra subdemarcació (Baix Llobregat, Garraf, Penedès i Anoia) per Setmana Santa a Pontons (Penedès).

AGNÈS CORBERÓ 1 FORNT, DAVID SABATÉ 1 ISERN, XAVIER PUIG 1 ROURA

Unitat Ràngers-Noies Guies

La Unitat de Ràngers-Guies, el curs 1976-77, començà amb Joan Macià com a únic cap ja que Carles Benítez deixà l’ Agrupament. Al primer consell d’ Agrupament es decidí de proposar a Paco Sanz i Xavier Puig com a caps, fet que vàrem acceptar.

En començar el curs només eren 3 0 4 nois, la qual cosa ens portà a fer una campanya per recaptar nous membres. De seguida varen venir més nois i noies fins a un total de 17.

Vàrem fer diverses activitats entre elles: la de la recollida de paper i ampolles de cava, col.laboració en les Festes de Tardor venent frankfurts en una parada el dia de Sant Just al Carrer i en les festes nadalenques fent un pessebre vivent.

D’entre les sortides cal destacar una sortida d’espeleologia a la cova de Manel, la qual recordo que un Rànger es quedà encallat en un pas anomenat el quatre. Altres sortides a Massanes (masia de can Gresa), a Cànoves, a. Sant Quirze de Safaja, a Cantonigròs, a Castellfollit de la Roca.

El campament d’estiu el vam fer a la Poblade Lillet, en el.qual es varen fer les promeses i el lliurament de fulars, amb l’assistència del cap d’ Agrupament i dels pares. Els intendents varen ser Mireia Carbonell, Mar Pañella i Antoni Collantes.

L’ activitat principal girà entorn de les olimpíades. La majoria de les proves es muntaren amb elements de la natura com: troncs per el salt d’alçada, pedres per al salt de longitud…i també proves atípiques de les olimpíades com el pont del mico…

Va ser el primer campament en què vam disposar d’ un cotxe que vàrem posar al servei d’ intendència per anar a comprar al poble, ja que quedava bastant Iluny. Aquest cotxe era de Joan Palmer, amic de Xavier Puig, que juntament amb Toni Puig (el seu germà) varen col.laborar en el campament com a intendents.

Unitat Pioners-Caravel.les

En aquesta Unitat, durant aquest any, varen començar com a caps Josep Murciano, Carles Mateo, Lluisa Gomez i David Sabaté. A finals de curs Josep Murciano i David deixaren l’ Agrupament per desavinènces entre els caps. Martí Mercadal deixà la Unitat de Llobatons-Daines per passar a cap de Pioners.

190

Durant el curs es van fer moltes sortides i activitats com Ia de recollida de papers i d’ampolles.

El campament d’estiu es va fer a Ia Garrotxa en els terrenys de can Quei, propietat de Joaquim Carbonell.

Campament d ‘estiti a Ia Pobla de Lillet (Ràngers-Guies). (Curs 76-77). (Col.lecció Xavier Puig)

3.1.1.- La primera cursa de karts (curs 1977-1978)

Unitat Pioners-CaraveI.Ies

A Ia Unitat de Pioners-CaraveI.Ies, durant el curs 1977-1978 tornà com a cap David Sabaté, juntament amb Josep Bassó.

Ens vam dedicar a fer activitats i sortides per treure uns guanys de cara al campament d’estiu a Menorca, objectiu que vàrem aconseguir.

Moltes de les sortides varen ser a Vespella de Gayà ( Molí de Pomerí) a Tarragona, on netejàvem els boscos i fèiem altres tasques dins Ia finca.

AGNÈS CORBERÓ 1 FORNT, DAVID SABATÉ I ISERN, XAVIER PUIG 1 ROURA

Aquest curs també destacà perquè era I ‘últim any que els Pioners i Caravel.les, per l’edat, podien estar a la Unitat. A causa d’ aquest fet el curs següent ells mateixos van muntar el Truc (Xavier Barrera, Jordi Busquets, Jaume Porta, Albert Mas, Blanca Ferrer, Rosa Falguera, Garolera, Raimon Corberó, Montse , Joan Campreciós i altres).

Recordem que, a més de les activitats d’ espeleologia curs, baixàvem pels carrer de l’ Església amb una mena de fustes amb coixinets. A partir d’ aquesta afició els caps proposaren fabricar un kart molt gran (on hi cabien 8 nens). Els anys següents s’ha anat organitzant la cursa, dins les Festes de T ardor, i els nois i noies de I’ Agrupament hi col. laboren amb un kart molt gran, molt divertit, o estrambòtic…i a més s ‘encarreguen del servei del bar per recollir diners de. cara a subvencionar els campaments.

A l’ agost vam fer els campaments, amb els diners que vam recollir al llarg del curs. Vam comprar els bitllets del vaixell a toldillas (que era la part exterior amb un tendal) a un preu de 325 pessetes per persona.

Com a intendent va venir Estel Ferrer. En arribar al port de Maó vam anar a Ciutadella on instal.larem el campament a la cala del Mort. Des d’ allà vàrem recórrer quasi tota l’ illa (Binibeca, Mercadal, Ferreries, Cala Galdana, Macarena…).

3.2.- Neix una activitat que farà història

Carles Palau i Petit

Una de les activitats més emblemàtiques de I ‘Agrupament Escolta Martin Luther King ha estat la Cursa de Karts de Coixinets, ja que va ser l’entitat iniciadora d’ aquest esport popular.

La primera vegada que es va parlar de karts de coixinets a I’ Agrupament va ser durant el curs 1975-1976, quan les branques de Ràngers-Noies Guies i Pioners-Caravel.les, col.laborant en el condicionament del Cau, Llops i Daines van coincidir a fer-se un kart de coixinets amb els materials que van sobrar.

El kart s’assemblava molt als d’ ara (gràcies al reglament actual que obliga a mantenir els elements principals originaris) però amb unes dimensions força considerables, tan gran que hi cabien 6 0 7 nois. AI davant del kart vàrem posar una fusta amb forma de punxa. El Iloc escollit per provar-lo va ser e] carrer de l’EsgJésia, just enfront de Ia pista del Cau.

Durant Ia baixada, atesa Ia seva inestabilitat, vàrem anar a parar contra un cotxe aparcat, amb Ia mala sort que Ia punxa del kart es va clavar en el pneumàtic. Instintivament vàrem fugir i vàrem deixar el kart sol, clavat a Ia roda. Els nostres caps, en veure el que havia passat, van haver de demanar disculpes al propietari i substituir Ia roda per Ia de recanvi.

Un cop comprovada l ‘ emoció viscuda, ens vàrem afanyar a construir-ne d’altres, aquest cop de dues places. Els vam provar en altres carrers, per allò de Ia roda punxada. Aquest va ser l ‘ actual circuit de karts, els carrers Freixes i Creu de Pedró.

Les veus que en el Cau es feien karts de coixinets, es van escampar per tot el poble i van fer que molts nois s ‘interessessin per poder participar-hi. A Ia urbanització Bell-Soleig hi havia una colla de nois que també s ‘ hi van apuntar.

El perill que comportava baixar pel circuit amb vehicles circulant, va fer que es decidís d’ organitzar d’ una manera controlada aquesta modalitat de joc.

AI curs següent, 1977-1978, els mateixos nois i noies que formaven part de Ia Branca de Pioners-Caravel.les, amb l ‘ ajuda dels caps, pares i altres voluntaris, van decidir d’ organitzar Ia primera Cursa de Karts de Coixinets, programada dins de les Festes de T ardor, en Ia qual van participar un total de 17 karts, del Cau i d’altres indrets de Ia població,

La novetat d’aquest esdeveniment, com també respectacularitat de veure baixar 4 0 5 karts alhora i el soroll que produïen els coixinets en contacte amb el terra, va fer que el poc públic assistent s ‘ho passés d’allò més divertit.

Les autoritats públiques es van afanyar a demanar a l ‘ organització una autorització especial i unes mesures de seguretat mínimes per tal d’ evitar possibles accidents, com també per preveure eles inconvenients de tallar el trànsit. Van ser els pares José Rentero, Miquel Fuertes i Rafael Garolera els qui van assumir aquesta responsabilitat organitzativa.

Assabentats que al barri de Ia Mercè de Barcelona, al costat de l ‘ Hospital de Sant Joan de Déu, també s ‘hi feien curses de karts amb coixinets, vàrem decidir d’ anar a competir.

CARLES PALAU 1 PETIT

En finalitzar aquest curs, els Pioners-CaraveI.Ies, en veure’s obligats a deixar l’Agrupament o formar part del grup de caps, decideixen de crear la Branca de Truc. Es aquesta Branca la que dóna una embranzida definitiva a la cursa de karts de coixinets, en agafar la responsabilitat de la seva organització.

A partir d’ aquests moments, es van crear uns grups de treball per introduir mesures de seguretat al circuit i aconseguir diners per cobrir les despeses que aquestes podien ocasionar.

No va ser fins a la tercera edició que la cursa va prendre un caire organitzatiu i competitiu. Fins aleshores la competició tan sols durava una jornada, i les mesures de seguretat consistien a cobrir els revolts més conflictius amb pneumàtics de desguàs

Una de les primeres curses de karts al carrer Freixes. Podem observar dues característiques, la manca de públic i el seguimet de la cursa amb una bicicleta. (Col.lecció Carles Palau)

94

Cursa de karts, novembre de 1979. La majoria dels participants eren de / ‘Agrupament.(CoI.Iecció Agnès Corberó)

L’ any 1979 es va crear el primer reglament de competició i es va incrementar Ia seguretat del circuit, incorporant 60 bales de palla procedents del campionat d’ Espanya de motociclisme que es va fer al Iloc on es troba l ‘ Hotel Sant Just.

A Ia quarta edició, dels cronometratges se’n feia càrrec Ia Penya Motorista de Barcelona, l’entitat organitzadora de les 24 hores de Montjuïc. A cada edició s ‘ anaven incorporant innovacions, tan tecnològiques com organitzatives. Els karts incorporaven nous materials, els més aerodinàmics i vistosos, com el carenat de fibra de vidre, els frens eren més segurs, etc. L ‘organització anava introduint noves categories de competició, com Ia de veterans.

L’any 1983 es decideix desvincular Ia Cursa de Karts de Coixinets de I’ Agrupament, ja que molts dels membres de I ‘organitzaciója no en formaven part i el pes organitzatiu era mort més gran. Aleshores a fa cursa, en fa seva VII edició, hi participaven més de 100 karts distribuïts en 5 categories.

Actualment l ‘ Agrupament s ‘ encarrega de l ‘ explotació dels bars de Ia cursa, els beneficis dels quals es destinen a ajudar a cobrir les despeses de funcionament de I’entitat.

–

1

3.3.- El record de la meva estada a l’Agrupament (curs 1977-1981)

Agnès Corberó i Fornt

El curs 1977-1978 vaig saber que a l’Agrupament Martin Luther King de Sant Just Desvern faltaven caps. Jo estava fent de cap de la Branca Llops a l’ Agrupament E. J.Maragall de Barcelona.

Al setembre vaig venir a Sant Just Desvern i vaig entrar a la Unitat de Ràngers amb Xavier Puig, Paco Sanz (que va marxar a Truc) i Joan Macià. En aquella època el cap d’ Agrupament era Josep Sánchez i el consiliari era Ramón Grané (el rector de 1a parròquia).

Mossèn Ramon Grané ens va deixar a l’estiu, va morir en un accident en un viatge a Egipte, amb aquelles ganes que tot funcionés, d’ajudar els altres i col.laborar amb tot el que podia. A l’Agrupament assistia a les reunions, ens indicava indrets on poder•anar a acampar o fer una sortida, parlava amb rectors d’altres parròquies perquè ens donessin allotjament, solucionava els petits problemes dels locals que podien anar sorgint… Sempre el recordarem.

Els caus

Els caus de Llops-Daines estaven situats a la pista del carrer Bonavista, els de Ràngers-Noies Guies al darrere de l’església en un espai, no gaire gran, que donava a un pati del carrer Bonavista. Al costat hi havia unes altres sales ocupades per l’Esplai, amb qui compartíem el pati. Els Pioners- Caravel.les estaven en un petit local a les escales del carrer de l’Església. El Truc, quan es va formar, es va col.locar davant del Cau de Llops-Daines, a la pista del carrer Bonavista. El local era molt petit, però sempre eren fora d’ excursió o a la pista jugant.

Quasi cada curs reformàvem els caus, era com una més de les activitats del curs, sobretot els Pioners i les Caravel.les, ja que per l’edat es fixaven més en la decoració i a més ho volien al seu gust.

El fulard

El fulard era el mateix que el que es duia a l’inici però el color marró de Ilana torrada es va convertir en marró clar (com descolorit). Ens semblava que s’havia anat descolorint a mida que va anar passant el temps i d’anar-lo

rentant i que ja havia quedat aquest to més clar per sempre. Però es veu que no fou així; a la botiga La tenda (que era on ens proveíem de la majoria de materials i d’ indumentària escolta), en una partida que vàrem demanar nova de fulards, ens vàren posar aquest to més clar i a partir d’ aquell moment sempre va quedar aquest color.

L ‘uniforme

Els nois i noies, portats pel pensament d ‘aquella època, consideràvem que l’ uniforme no era tan important com fins aleshores havia estat. Sí que crèiem que estava bé tenir un símbol d’ identificació per a cada Branca, que era el color de la camisa, i un de l’ Agrupament, que era el fulard, però valoràvem potser més el fons de les coses i no tant la forma.

Els colors de la camisa eren: dels Llops-Daines, beix; dels RàngersGuies, blau i dels Pioners-Caravel.les, vermell. (Vegeu el capítol 6.2).

Les relacions amb Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi

Durant els anys 78, 79, 80 i 81 la relació del nostre Agrupament amb Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi fou molt bona.

Jordi Raventós i Lluïsa Morera (de Sant Just Desvern, i molt vinculats a l’ Agrupament) estaven a la demarcació de Barcelona i a la subdemarcació del Baix Llobregat respectivament. Quan Jordi Raventós passà a la demarcació de Barcelona, ens va proposar a Martí Mercadal a Toni Gràcia i a mi fer d’ adjunts de Pioners-Caravel.les de la subdemarcació del Baix Llobregat, fet que acceptarem i que va facilitar encara més la relació i la implicació de l’ Agrupament.

Durant aquesta època es van fer moltes activitats que van apropar els agrupaments del Baix Llobregat.

Van ser uns anys en què varen entrar molts caps nous i es va veure necessari insistir més en els tres punts de I ‘escoltisme: educació, país i fe. Fou a la FOCA prèvia on s’ hi va poder anar aprofundint.

El punt més conflictiu del moment polític i cultural era el de la fe. Per una banda, es vetllava perquè l’ escoltisme no derivés cap a una catequesi i per l’ altra els rectors de les parròquies es queixaven de poca confessionalitat. Per aquest motiu es formà un nou equip d’ animadors de la fe.

Es va intentar, que la FOCA permanent fos més de canvis d ‘experiències, intercanvis, taules rodones… i els temes eren campaments, socorrisme, seguretat en la muntanya, dietètica…

1

Es va proposar que es reconegués el títol de cap i finalment es va aconseguir. El Ministerio de Cultura va donar el vist-i-plau. La durada del temps de formació era de 100 hores i l’assistència havia de ser controlada. Per donar un caire de més seriositat a la FOCA es va demanar l’assistència dels caps d’ Agrupament.

Fets puntuals de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi

1977-1978 – El debat de mètodes. Va ser un debat dels mètodes de I ‘escoltisme i va ser possible gràcies al treball fet per un equip pedagògic, coordinat per Quim Franch (mort l’any 1988), i el suport dels adjunts de les demarcacions que van treballar amb els caps de cada Branca.

1978 -Va haver-hi el reconeixement mundial dels nois. Les noies ja les havien reconegut l’any 1969.

1979-1980 -A l’assemblea general de Montserrat es va dividir la demarcació de Barcelona en noves demarcacions: Baix Llobregat, Garraf i Penedès, Vallès i Maresme, i Barcelona ciutat.

1980 – Es va publicar el Ilibre de mètodes. (Vegeu el capítol 6.1)

A continuació aniré descrivint i explicant les activitats per cursos que es van anar fent i les vivències que es van anar succeint durant aquest període. Ben segur que m’ he deixat dades, noms, anècdotes i fets malgrat que he intentat consultar el màxim de gent possible. Espero que les persones amb qui vam compartir aquella tasca durant aquells anys ho entendran, ja que ens ha quedat molt poca documentació escrita.

Activitats de l’Ägrupament (1977-1978)

Sé, per la poca documentació escrita que ens ha quedat, que el dissabte dia 8 d’ octubre les unitats de Llops-Daines i de Ràngers-Noies Guies, començaren el curs. I el diumenge 9 d’ octubre a les 9 del matí es va inaugurar el curs amb una passada de diapositives i un pa amb tomàquet.

Recordo una sortida de caps al Montseny en una masia bastant vella Ilogada per Josep Sánchez. Era per Nadal i ens vam vestir d’època i de gala. Com a sortida de canvis d’ Unitat vam anar tot l’ agrupament al Mirador del Peu, en un terreny de Jaume Aicart, i dormíem al paller. Vàrem fer moltes activitats d’entre les quals una guerra de “bombardes” fetes amb farina. Ningú se’n salvà.

Unitat Llobatons-Daines

Els caps de la Unitat de Llobatons-Daines eren Nelli Carbonell, Estel Ferrer i Toni Collantes. Sé per Estel que durant el curs varen fer un parell de sortides de cap de setmana a Sant Quirze de Safaja. Ramon Grané, amic del rector del poble, els va facilitar I’ estada d’ una nit a la rectoria. L’ altra sortida va ser a Massanet en una masia de la família Puig.

Toni Collantes m ‘explicà que el campament d’estiu es va fer a Riells del Montseny (a la masia Ilogada per Josep Sánchez Bosch). Es veu que cada nit hi anaven porcs senglars a menjar aglans de les alzines que hi havia molt a prop del campament i la canalla s’ espantava pel soroll. Van haver de desmuntar el campament perquè va ploure molt i se’ Is van inundar totes les tendes. Sort que hi havia la masia i s ‘ hi van poder aixoplugar fins que les tendes estigueren eixugades. Van fer una visita a Prat i Segre ( una fàbrica de ceràmiques i testos de fang). Xavier Puig hi va anar d’ intendent i va portar un cotxe, el famós sis-cents.

Campament d’estiu a Riells del Montseny. Unitat Ràngers-Noies Guies (curs 19771978). (Col.lecció Xavier Puig)

_

I

Tot el grup. Campament d’estiu a Cantonigròs. Unitat Ràngers-Noies Guies (curs 1977-1978). (Col.lecció Agnès Corberó)

Unitat Ràngers-Noies Guies

Recordo que Joan Macià portava tots e]s papers en regla i era molt endreçat, fet que facilitava la tasca.

Aquell any a la Unitat de Ràngers-Noies Guies vam fer moltes activitats, sobretot de recollida de paper i d’ ampolles de cava per treure’n diners de cara al campament de final de curs. Vam fer una sortida a Sant Quirze de Safaja i a Arenys de Mar al convent on s’estava Daniel Gros. També recordo una sortida a Sant LLorenç de Terrassa on realitzàrem diverses activitats d’ espeleologia.

A final de curs vam fer el campament a Cantonigròs en un terreny molt gran i molt bonic que tenien els propietaris de la carnisseria del poble i que ens el deixaven a canvi de comprar-los el menjar. Un dels últims dies el varem dedicar a les famílies dels Ràngers i Noies-Guies. Va ser un èxit!

Ens anàvem a banyar en un toll amb un salt d ‘aigua molt bonic que es deia ‘ ‘la foradada’ ‘pel fet de l ‘ aigua saltava des d ‘ una roca foradada i des de molt amunt. Els intendents foren Mònica Ramos i Toni Gràcia. (1976-1 gsž

3.3.1.- El desè aniversari (curs 1978-1979)

Aquell curs Josep Sánchez Bosch va seguir de cap d’ Agrupament i el tresorer era Josep Rentero. El consiliari era Miquel Alayrach (el rector de la parròquia). De coordinadors hi havia en Martí Mercadal i Antoni Gràcia.

Activitats de l’Agrupament

A principi de curs en una reunió d’ Agrupament a la qual va assistir el rector, va haver-hi polèmica entorn de la religió. Mossèn Miquel Alayrach ens volia treure els locals del Cau pel fet que no assistíem normalment a tots els actes religiosos. A nosaltres no ens semblà correcte el que ens estava proposant, ja que pensàvem que el fet que fóssim confessionals no volia dir assistir, per sistema, als actes religiosos oficials. Semblava que la història es repetís perquè a I ‘Agrupament anterior va passar una cosa semblant (ho explica Joan M. Puiggròs al primer article d’ aquesta miscel.lània). Finalment, vam continuar en els mateixos locals fent les mateixes tasques però a partir d’ aquell moment la relació amb el rector va ser més tibant.

Aquell any en feia deu que s’havia fundat l’ Agrupament i per aquest motiu s’ organitzà una festa amb tota una sèrie d’actes que duraren un cap de setmana. En la documentació que he trobat els actes van ser:

.el dissabte dia l l de novembre, a les 22 hores, es representà l’ obra de teatre Retaule d’un impossible diàleg d’ Oriol Vergés, basada en la vida del comte-duc d’ Olivares, a càrrec del grup El tramvia. En sortir es féu un sopar per als antics caps

.el diumenge dia 12, a les 9 hores, s ‘organitzà una gimcana-raid i la sortida va ser des del Parador. A les 13 hores s ‘inaugurà oficialment el curs amb els passos d ‘unitats corresponents. I a les 17 hores hi hagué una festa popular sorpresa a la pista del carrer Bonavista, amb l’ actuació d’ un grup sorpresa.

De la poca documentació escrita que ens ha quedat d’ aquella època, sabem que en aquell any es va formar el grup del Truc a l’ Agrupament, que són els nois/es grans que ja fan activitats més independents, sense caps però

I

amb responsables. Ells foren els qui s ‘ encarregaren de l ‘ organització de la cursa de karts i sé que en anys posteriors es formà una comissió amb gent d’ aquest grup, que s ‘ independitzà de l ‘ Agrupament, per fer aquesta tasca, el responsable va ser i encara és Carles Palau.

Muntant les instal.lacions. Campament d’estiu a Cantonigròs. Unitat RàngersNoies Guies. (Curs 1977-1978) (Col.lecció Agnès Corberó)

Activitats de les unitats

Unitat Llobatons-Daines

A Llobatons-Daines fent de cap hi havia Estel Ferré, Joan Arnó i Marta Munner. Estel recorda que varen fer dues sortides de cap de setmana a Massanet a la masia dels Puig. I també que durant el curs els dissabtes a la tarda anaven al camp a jugar i a fer activitats a l ‘ aire lliure. Al més de juliol varen fer e} campament d’ estiu a RieHs, a ha vora d’ una masia d’ uns coneguts de Nelli Carbonell. Els intendents foren Joan Arnó i Blanca Ferrer. Em van comentar que varen muntar unes instal.lacions molt correctament però que un dia entrà una vaca al campament i provocà un terrabastall. Sort que pel dia de visita dels pares ho van poder tenir tot en ordre.

–

Unitat Ràngers-Noies Guies

Aquell curs (1978-1979) a Ràngers-Noies Guies entraren Míriam Jansà i Josep Murciano de caps, ja que a mig curs, Joan Macià va marxar a Ia Mili i Xavier Puig també.

Les activitats van anar encaminades, com en l’ anterior curs, a recollir paper i ampolles de cava buides per recaptar diners per a] campament i arreglar el cau.

El campament el vam fer a Valldarques, molt a prop de Coll de Nargó. Un Iloc molt bonic, per aquest motiu li diuen el paradís natural. Es una casa que està construïda a Ia roca. Ens Ia varen deixar els escoltes de Cervera, ja que durant un temps hi vàrem tenir molt contacte.

Van venir molt pocs Ràngers i Noies Guies però hi va haver molt bona convivència. Es varen fer moltes activitats de descoberta de I ‘entorn.

Unitat Pioners-Caravel.les

A Pioners-Caravel.les hi havia Toni Gràcia, David Sabaté i Josep Bassó. AI gener David va haver de marxar al servei militar. Durant el curs es van dedicar a ajudar el nou grup de Truc i a organitzar Ia Cursa de Karts de Coixinets, i també a fabricar-se’ n.

3.3.2.- La Restauració d’un antic palau a Verona (Itàlia) (curs 1979-1980)

El curs següent 1979-80, Jordi Raventós i Ia seva dona, Lluïsa Morera, amb qui estàvem junts a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, ells de comissaris i jo d’ adjunt, em van demanar que fes de cap d’ Agrupament ja que Josep Sánchez volia plegar. Vaig accedir, però només hi vaig estar dos cursos, ja que aquesta tasca estava molt poc compartida i tenia molt poc temps. Com a consiliari hi havia el rector Miquel Alayrach, de tresorer Josep Rentero i de secretària Teresa Corral.

Aquell any va ser com de transició ja que molta colla va mar xar per diversos motius ( per anar a Ia mili, per estudis, perquè es van casar…) però va entrar molta gent nova.

Actualment hi ha bastants matrimonis, amb fills, que havien format part de l’ Agrupament, alguns deis quals es varen conèixer allí i d’altres hi van portar Ia parella.

1

Activitats de l’Agrupament

Es va col.laborar a Ies Festes de Tardor muntant la cucanya, com ja s’havia fet altres anys. Anàvem a buscar un pal molt Ilarg de fusta (a la companyia d’ electricitat Enher), l’impregnàvem de sabó i el col.locàvem verticalment subjectat per sota per un forat al paviment del carrer Verge dels Dolors. Aquell curs vam trobar el forat tapat i amb una parpelina el vam tornar a fer. També el subjectàvem amb u nes cordes que tensàvem des de dalt fins al terra. A dalt de tot del pal s’ hi penjava un pernil i la cucanya consistia a pujar-hi, relliscant pel sabó, i agafar el pernil.

El més normal era que, a mig camí després de tant relliscar la gent estava cansada i queia. Per preveure que ningú es fes mal, a sota s ‘ hi posava tot un munt de palla.

Reproducció del cartell commemoratiu al X aniversari de l’Agrupament. (Col.lecció Daniel Gros)

Activitats de les unitats

Llobatons-Daines

Fent de caps a Ia Branca de Llobatons-Daines hi havia Toni Gai, Ma ^a da Pi i Remei Mancha.

Era un grup de caps nou i a més jove i per aquest motiu no es van fer gaires sortides.

Es feien moltes activitats a Ia pista dels caus, de treballs manuals, jocs, etc.

Es va fer una sortida al Tibidabo a peu.

El campament d’estiu estava ambientat en forma de vaixell de vela. Hi havia una taula i uns bancs de fusta per als àpats i un Iloc de reunions. També hi van col.locar una vela simulada que en feia les funcions.

Unitat Ràngers-Noies Guies

A Ràngers- Noies Guies hi havia Marta Company, Josep Sánchez Salvador i Jordi Garcés.

Unitat Pioners-Caravel.les

A Ia Branca de Pioners-Caravel.les hi havia Míriam Jansà i com a caps nous Jordi Cera i Núria Muntanyola.

Aquest curs van fer moltes activitats per recollir diners per finançar el camp de treball, que tenien previst de cara al fi de curs a Verona com recollida de paper, una parada de venda de pastissets farcits de crema, xuxos, una parada d ‘entrepans a Ia cursa de karts,.

Entre altres activitats van reformar el Cau, com era costum en els Pioners-Caravel.les. També van adequar Ia pista del carrer Bonavista per jugar a voleibol, activitat que feien en acabar el Cau cada dissabte.

Es va fer una sortida de cap de setmana a Montserrat i per Setmana Santa una travessa al Montseny.

Aquell estiu finalment es realitzà el projecte de tot el curs: el camp de treball a Verona (Itàlia) durant el qual varen estar restaurant un antic palau per destinar-lo alberg.

Després, per descansar dels dies de treballs forçats, varen fer turisme uns dies per Venècia.

–

I

3.3.3.- El curs de transició (curs 1980-1981)

De l’ últim curs que vaig estar a l’ Agrupament no recordo gran cosa ja que estava molt desconnectada pel motiu de no estar en contacte amb els nens i nenes i de ser poc amb els caps. A més, en aquella època la tasca de cap d’ Agrupament no es compartia gaire. Sí que el tresorer facilitava tota la part econòmica, que ja era molt, però hi havia moltes altres tasques que hagués anat bé compartir-les amb algú més.

Sé que a l’ Agrupament actual aquest càrrec està compartit amb tot un equip i que s’han repartit les diferents tasques, i em consta que funciona d’allò més bé.

Josep Rentero va continuar de tresorer i com a consiliari, el rector Miquel Alayrach.

Campament a Valldarques. D ‘esquerra a dreta: Míriam Sansà, Consol Cortès, Antoni Gràcia, Eloi Corberó, Josep Murciano i Joan Barrera. Unitat RàngersNoies Guies, curs 1978-1979. (Col.lecció Agnès Corberó)

Activitats de l’Agrupament

Aquest curs I ‘Agrupament va col. laborar molt activament en l’organització de la cursa de karts i en concret els Pioners-Caravel.les.

Recordo que hi hagué la primera acampada urbana a Can Ginestar organitzada per totes les entitats juvenils del poble i l ‘ Agrupament hi col.laborà.

Activitats de les unitats

Unitat Llobatons-Daines

A Llobatons- Daines hi havia Remei Mancha i Ferran Hortiguela. D’ajudants, Montse Artiaga i Rafi Adame.

Tinc una documentació de la planificació del camp d’estiu que van fer a La Guixera, a 2 Km de Guardiola de Berga, de 1′ 1 al 8 de juliol. L’ ambientació va girar entorn als barrufets i per tant tot estava decorat com una ciutat de barrufets. L’ objectiu principal va ser de conèixer-se ja que la majoria de caps i nens/es eren nous. En total eren l l persones, 3 caps i 8 nois/

De la valoració, se’ n pot destacar que en general va anar molt bé ja que a part d’ estar ben organitzat, es van trobar amb un altre campament de 60 nois/es d ‘una escola d’ Igualada i pogueren compartir alguna activitat amb ells, entre d’altres una celebració eucarística en ple camp. I també que els va ajudar per agafar ànims per començar el curs següent.

Unitat Ràngers-Guies

Fent de caps a Ràngers-Noies Guies hi havia Paco Corbalan i Marta Company. Fent d’ajudants, Rosa Consola i Isabel Jover.

Unitat Pioners-Caravel.les

A Pioners-Caravel.les hi havia Jordi Cera, Núria Montanyola i Judith Cardona.

Es va col.laborar en I ‘organització de la cursa de karts. Per a recaptar diners varen fer la mateixa activitat que els altres cursos de recollida de paper i de cartró.

Dues sortides de cap de setmana a Sant Pere de Roda i a Ull de Ter. (Núria Garcia ens en parla en el seu article).

El conjunt de membres del camp de treball a Verona (Itàlia). Unitat Truc. (Curs 1979-1980).

Treballant en la rehabilitació del palau de Verona (Itàlia). Unitat Truc. (Curs 1979-1980)

– –

El camp d’estiu va ser mòbil, amb bicicleta, per la Costa Brava. La finalitat era fer una entrevista als pescadors per realitzar un muntatge audiovisual sobre la seva feina.

3.4.- Visió d’una Caravel.la

Núria Garcia i Llanta

Vaig començar a venir a l’Agrupament l’any 1980, i ho vaig fer a la Branca de Pioners-Caravel.les, com a Caravel.la de 14 anys.

En aquell temps, a l’Agrupament era costum, després del Cau, quedarse a jugar a la pista, i sempre es jugava a voleibol, algunes vegades també a futbol, però el nostre esport predilecte era el “volei’

La primera sortida que vaig fer va ser a Sant Pere de Rodes, i recordo que la vaig preparar amb molta il.lusió.

Va ser una sortida de cap de setmana, i vam parar a dormir a la Vall, un poblet de quatre cases al peu de la muntanya de Sant Pere de Rodes. L’endemà ens va ploure, però tot i això, no ens vam desanimar, vam esmorzar, plegar la tenda, i amunt que fa pujada, caminant fins dalt, al monestir. Evidentment no vam anar per carretera. Aquí tinc un esquema de la preparació de les activitats i de qui se’ n va encarregar:

NÚRIA GARCIA LLANTA

Quan vam arribar a Sant Pere de Rodes hi havia molta boira i no s’ hi veia quasi bé res.

T Ots sabeu que al monestir hi ha, o hi havia, un pou amb un fons ple de monedes (duros i pessetes), doncs bé, ens van proposar trobar l’ accés al pou per poder agafar-Jes. Evidentment no e] vam trobar, però va ser divertjt moure’ns per dins del monestir en runes i descobrir llocs amagats.

En aquella sortida se’ns va fer una novatada als nouvinguts i, com era costum, ens van fer el joc de la manta que molts de vosaltres ja coneixeu, però en aquest cas ens van posar un petit parany per què durés una mica més, a causa de la popularitat del joc.

En definitiva va ser una sortida que em va servir per començar a conèixer els meus nous companys, i començar a aprendre a compartir i a treballar en equip.

Durant el curs vam organitzar una sèrie de sortides de cap setmana, com una setmana a Sant Miquel de Cuixà, on vam fer el joc de l’assassí que va durar tota Ja sortida i va acabar amb un judicj com cal, és a djr, amb un jutge, un advocat defensor, un fiscal, un acusat i testimonis.

Sortida de Pioners-Caravel.les a Sant Pere de Rodes 28/29 de març de 1981. Pioners i Caravel.les. (Col.leceió Núria Garcia)

– 210

També vam realitzar sortides al Montseny, a Andorra. Organitzàvem també sortides d’ un dia, com una calçotada a Collserola.

Per Setmana Santa del 1980, vam fer una travessa a UI] de Ter, a Núria on ens va agafar una tempesta de neu que no ens va deixar sortir fins l’ endemà del refugi. Va ser una travessa amb molta neu, i en alguns colls hi vam trobar gel. El recorregut va ser una mica dur, a causa del gran gruix irregular de Ia neu que hi havia, tant et podia cobrir el turmell com el genoll.

Vam passar el coll de Ia Marrana, el coll del Tirapits, Ia Cresta de Ia Vaca, el Nou Creus, i finalment Ia tartera del Nou Creus en baixada i coberta de neu, amb un pendent molt considerable, fins arribar a Ia vall de Núria. Allà vam dormir en una tenda canadenca, plena de forats, i ja us podeu imaginar el corrent d’ aire que hi passava en plena Setmana Santa i tot cobert de neu.

3.5.- El meu pas per I ‘Agrupament Escolta Martin Luther King

Josep Sánchez i Bosch

Un bon dia del 1977 dos nois i una noia d’ uns 18 anys truquen a casa i em proposen fer de cap d’ Agrupament. Era una proposta que no entrava en els meus projectes, jo no havia estat mai en el moviment escolta i sols tenia una idea vaga de les seves normes i mètodes de treball. Ells no varen donarhi massa importància, necessitaven algú que supervisés l’ Agrupament i potser ja els anava bé que no hi entengués gaire. Com que varen insistir, vaig pensar que potser sí que els podia fer un ser vei i vaig acceptar.

Vaig anar a parlar amb el cap anterior, i em va dir que eren molt indisciplinats i que efl veia que no podia continuar amb ells. Semblava que tots sabien el que havien de fer, i que no necessitaven gaire de mi, no obstant aixó, aviat em vaig adonar que moltes coses no funcionaven prou bé: l’ordre dels caus era molt deficient, en especial el dels Pioners: es començaven treballs i no es posava prou interès per acabar-los, campaments que no es preparaven prou bé, manca de cura en el material… Però també hi havia uns valors importants: els caps que es dedicaven als més petits i uns elements de reflexió propis del moviment. Una frase que em va quedar molt gravada va ser: “Més val encendre un foc que maleir les tenebres’

– 21 1 –

JOSEP SÁNCHEZ BOSCH

Eren uns moments una mica difícils per a tots els moviments de joventut. Sortíem d’ una dictadura i es rebutjava qualsevol cosa que pugués semblar una imposició, fins i tot si es raonava Ia seva necessitat. Per tant,• es tendia a Ia deixadesa i el descontrol.

La meva manca d’ identitat amb el moviment es notava molt en alguns moments clau. Una vegada vaig anar a Albanyà a un campament on hi havia uns Ràngers que havien de fer Ia promesa. Recordo que no sabia com havia de posar els dits. Jo no he donat importància a cap classe de litúrgia i no obstant això reconec que és un Ilenguatge i que pot comunicar uns sentiments o actituds, però penso que no se’ n pot abusar (és a dii, que els gestos substitueixin Ia realitat).

També reconec que en alguna trobada comarcal de caps d’ Agrupaments tenia dificultat per establir Ia sintonia amb el Ilenguatge que s’ emprava. Sort que el segon any van venir com a caps Agnès Corberó, i el que ara és el seu marit i van sortir bons caps del mateix Agrupament. Era gent que coneixia i estimava el moviment.

Personalment, treballava en altres àmbits i vaig rebre propostes d’ anar a les Ilistes de candidats a les eleccions municipals de 1979 pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Vaig pensar que no s’ havia de barrejar les coses i vaig veure el moment de presentar Ia dimissió.

D’aquest contacte amb l ‘ Agrupament guardo com a bon record una amistat que encara dura i una valoració en positiu d’un moviment que ha estat pioner en l’educació activa: el desenvolupament de Ia iniciativa, de Ia creativitat, de I ‘observació i del respecte per Ia natura, de compartir i del treball en equip i obert al fet religiós.

– 212 –

4.- LA DÈCADA DELS VUITANTA: ANYS DE CANVIS POLÍTICS i SOCIALS

Núria Garcia i Llanta

Jesús Castro i Chesa

4.1.- El cau de l’any 1981 al 1985

Els començaments dels anys vuitanta son especialment anys de canvis al nostre país. Feia poc que, el 1978, s’havia promulgat la Constitució de l’ Estat i també que, el 15 d’octubre del 1979, s’havia aprovat l’ Estatut d’ Autonomia de Catalunya. Abans, però, d’aquests esdeveniments, va haverhi la restauració de la Generalitat de Catalunya provisional pel president Josep Tarradellas al retorn de I ‘exili de França.

Els ciutadans ens anem acostumant als comicis i votacions, als mítings i a la propaganda dels partits. Després de 40 anys de foscor, exercim els drets democràtics amb il.lusió i esperança. Les eleccions legislatives, autonòmiques, locals, etc., són el plat fort de la participació ciutadana en els afers polítics.

Però també hi ha d’altres qüestions socials importants per a la gent en aquest procés de canvi. En I’àmbit de l’ensenyament també són temps de lluita. Aconseguir l’escola pública, catalana i en català, gratuïta i de qualitat és l’ objectiu d’ensenyants, pares i nens. I es fan manifestacions als carrers, a les places, a les ciutats i viles amb aquesta finalitat. Caldran encara molts anys d’aquesta dècada per arribar a aconseguir aquesta fita. El col. lectiu Rosa Sensat serà el pal de paller que aglutinarà aquest moviment. A Sant Just Desvern, l’escola de I ‘Ateneu serà de les primeres a integrar-se a la xarxa d’escola pública. El poble, la gent, posen l’ accent i les espectatives de futur en l’accés a l’ensenyament superior per a llurs fills en rèoim d’igualtat d’oportunitats per a tots els que tinguin el nivell per accedir-hi.

En un altre ordre, l’ Estat negocia I ‘entrada a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Negociacions dintre i fora de les fronteres. Es parteix d’un tractat d’ adhesió, i es vol una integració plena. Discussions, conferències, reunions a alt nivell de tècnics i polítics. Fixació de calendaris d’ integració

1

per etapes, acords i signatures. Són els anys del predomini de les polítiques econòmiques monetaristes, anàlisi de Ia inflacció, deute públic, balances de pagaments, evolucions del Producte Interior Brut (PIB), el preu del diner…

La imatge de I ‘home i Ia dona del carrer pertany a un coneixement primari del que és l ‘ Europa Comunitària. Uns països, els del Nord, industrials i cultes, rics i respectuosos en les Ilibertats. Hi ha, doncs certament, una certa il.lusió i curiositat per ingressar en aquest club restringit de països del nord de Ia Mediterrània.

Però és en el camp del treball on Ia dècada ens depara grans i sorprenents canvis, ja que passem gradualment d’ésser una societat en plena ocupació, amb índex d’ atur de l’ ordre del 4% de Ia població activa, en les dècades. dels seixanta i setanta a un índex, acabant Ia dècada del vuitanta que passarà del 20%. Les dades més altes, a més, dels països que componen Ia CEE.

A nivell mundial, assistim a Ia greu injustícia que suposa I ‘empobriment dels països del Tercer Món (3.000 milions de persones, el 80% de Ia població de Ia Terra), 4/5 parts, que malviuen o moren en el Sud, produït, per les xifres del deute que tenen amb els països rics del Nord, del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional.

I el camp del Ileure, sens dubte es veu influenciat per les condicions de Ia situació laboral. Molts joves en edat de treball tenen serioses dificultats per accedir-hi. I això porta com a conseqüència les dificultats per a Ia formació de parelles estables, ja que tenen veritables dificultats per a l’ accés a I ‘habitatge i a Ia planificació de l ‘ economia familiar. En aquesta situació, els joves han d ‘anar reorientant les seves accions i és en el cantó del Ileure on es van valorant els efectes moderadors que tenen Ilurs activitats en Ia doble vessant social i psíquica. Es va aconseguint en els joves practicants d’ activitats de Ileure (esplai, cau, ateneu, esports, parròquia…) un reforçament de determinats aspectes personals positius amb Ia seva immersió en tasques i accions Iliurement escollides i acceptades. Aspectes com són assolir i valorar Ia pròpia autoestima i Ia consecució d’ objectius personals.

Es amb aquest context amb què em trobo a Sant Just Desvern. Fa 12 anys que visc al poble junt amb Ia meva dona Montserrat Giró i els nostres fills Jordi, Mariona i Oriol.

Jo havia fet escoltisme de jove a l ‘ Agrupament dels Boys Scouts de Catalunya, de Barcelona, al Josep M. Folch i Torres, on havia dut una Secció de Minyons.

ANYS 1

El treball que segueix a continuació ha estat elaborat conjuntament per Núria García i Jesús Castro. De vegades trobareu un llenguatge evocador en la seva narració i d’ altres un llenguatge concret, és fruit del treball dels dos autors.

En aquell temps, hi havia de rector a la parròquia del poble mossèn Ramon Graner i durant els anys en què ens vàrem tractar, la nostra relació va ésser molt entranyable. Un dia, el mossèn em va proposar un càrrec de cap dels nois i joves del Cau, però jo en aquell moment estava molt enfeinat en coses del treball i no el vaig acceptar.

En un cert moment i espai del temps vaig poder assistir com a espectador a una activitat de cara al poble en un treball de I’ equip de caps de Toni Gai (el meu predecessor en l ‘ Agrupament). Cercaven nens per a la llopada. Recordo que en tenien quatre o cinc, i la seva dedicació en sortides de diumenge matinals al parc Güell i activitats obertes al poble per tenir més llobatons era realment notable. Arribaren fins i tot a fer una gran cuca fera, que passejaren pel poble un diumenge al matí i també un gran festival a la porta del Cau amb representacions obertes al públic amb I’ajut dels Ràngers i els Pioners.

Temps èpic. Toni Gai i el seu equip en plena moguda, al Parador de Sant Just Desvern. Any 1981. (Fotografia i Col.lecció de Jesús Castro)

1

Estic convençut que aquell treball de base va ésser el principi d’ una nova embranzida i que ha anat continuant en els anys.

Un bon dia em vaig assabentar que al Cau hi feia falta un cap d’ Agrupament i jo m’ ho vaig pensar. Tenia ja 41 anys i tres fills i després de rumiar-ho poc vaig decidir presentar-me al càrrec amb la condició que els caps m’ acceptessin un cop presentada la candidatura. Així ho vaig fer i era conscient que durant un temps estava a “prova”. A poc a poc, vaig anar veient que estava integrat dins del grup i jo he de dir que m’ hi trobava molt bé. De fet, durant el temps que vaig romandre entre aquells nois i noies vaig ésser molt feliç. I aquest record encara em perdura.

En la primera reunió de caps que vàrem fer al Cau en motiu de la meva autopresentació recordo l’ interès de tots els participants. Diria que tenien les orelles dretes i els ulls ben oberts, aplegant les impressions inicials que anaven sortint. La mirada i l’expressió dels ulls de la Consol Cortès, la recordaré. Les seves ninetes anaven i venien seguint els fils de la conversa i l’ expressió del rostre mostrava entre curiositat i entusiame, per Vinterès que despertaven els diversos temes comentats.

Vaig pensar que des del primer moment era bo trobar un successor en la meva tasca, així que al cap de poc de temps vaig proposar al Consell la Cristina Robles com a cap d’ Agrupament conjunt, càrrec que va ésser acceptat, cosa que va permetre reforçar el nostre equip amb dues persones que serien la base junt amb la resta dels caps.

A fi de seguir les activitats, tots els dissabtes a la tarda passava pels caus i observava les coses que es feien. M. Jesús Junquera i Gemma Avià amb els Llops, Núria Garcia i Consol Cortès amb els Ràngers i Cristina Robles i Josep M. Pino amb els Pioners, finalment, el Truc amb Josep Sánchez. Aquell primer Nadal varen preparar el Festival Nadalenc a la masia de can Gelabert. Hi va haver cançons, actuacions i força gresca. I també, és clar, els regals de l’ amic invisible.

L’ Equip de Caps ens vam proposar quatre grans eixos d’ actuació al llarg del curs:

La preparació del curs pròpiament dit, amb activitats puntuals, sortides i campaments d’estiu.

La participació en la nostra demarcació del Baix Llobregat (El Pont, en el poble de Sant Boi), on l’ ambient de la gent i la relació entre els pobles comarcals eren obertes i d’ amistat.

ANYS I

• La integració en el Consell Pastoral de la parròquia.

• La Formació de Caps a través dels cursos que, començant per la FOCA bàsica, es feien en el si del Moviment a Catalunya.

La feina dels caps d’ Agrupament estava, doncs, servida i perquè les coses rutllessin calia ajudar, sense fer nosa, estar-hi present sense ser advertits i participar en tot allò que fos un espai escolta. Així, vàrem anar a les sortides dels grups, als camps d’estiu i als camps conjunts de Setmana Santa.

Certament, era en aquestes sortides on la relació personal i les vivències feien avançar en el mutu coneixement. En un foc de campament on es feien actuacions, els Ràngers debatien el cas d’ un assassinat, hi havia defensor, acusat, fiscal i públic, i cadascú feia seus els diversos papers. Les interpretacions eren sublims. Quina empenta posava el defensor a trobar arguments per al seu patrocinat. I el fiscal, en les seves acusacions. He estat convençut que en moments com aquells se sembraven llavors de futurs advocats i persones de dret.

Les petites descobertes dels Llobatons, quan el seus caps feien un reguerot al voltant de la tenda. La utilització del càvec com a eina de treball. Les cançons i danses dels grups i el petit significat que alguns menuts demanaven als més grans. El gimnàs dels matins, les reflexions en grup i tantes coses més, eren viscudes amb intensitat.

Les curses de karts també foren un element integrador de la gent de l ‘ Agrupament. La primera vegada que vaig viure la cursa em va impressionar. En aquell temps el Cau era l ‘ organitzador únic i oficial de la cursa.

Confeccionava un pressupost i es nomenava una comissió per a I ‘ activitat, i fins i tot s’obria una Ilibreta en una caixa, que registrava els fluxos monetaris. A banda, les petites comissions s ‘ encarregaven d’ efectuar les diverses tasques.

Era especialment significativa l’ arribada de la palla per a la cursa. Aquesta era descarregada del camió pels nois i noies i repartida al llar ^o del circuit durant la tarda i la nit del divendres. A més, es quedaven tota la nit del dissabte en vetlla per torns cuidant que les bales de palla no fossin preses per gent despistada. Després de la cursa, aquesta palla era carregada a braç una altra vegada dalt del camió i portada al lloc de destinació, can Coscoll, una masia del poble.

Es temia sempre la pluja, ja que a més a més de crear una situació de risc més alta als corredors, la palla en mullar-se perdia el valor de retorn. Després de la cursa, ja el diumenge a la tarda o a la nit, amb escombres, es tractava de recollir la palla residual que quedava a les voreres a fi que al matí del dilluns no quedés cap senyal de la cursa dels dies abans.

4.2.- Les activitats

4.2.1.- Campaments

Curs 1981/1982. Branca de Llops-Daines. Podem esmentar el campament a la Pobla de Lillet a l’estiu. (El curs va ésser dedicat a les belles arts i a la descoberta de Barcelona).

Curs 1982/1983. Campament conjunt amb la branca de Ràngers-Noies Guies a Vidrà, on es vaen posar en pràctica diversos tallers d’ astrologia i d’ altres fets durant el curs.

Representació, l’any següent, per els Ràngers-Noies Guies d’ un taller de titelles amb tot el que això va comportar: decorats, vestuaris, guió… , per als nens del poble de Vidrà (ja que durant el curs aquesta havia estat la tasca majoritària).

En la Branca de Pioners-Caravel.les, en el curs 1982/83 per Setmana Santa, es va fer un campament a la Vall de Camprodon, amb base al poble de Setcases amb sortides diàries a Costabona i els voltants.

El curs 1984/1985, el campament d’estiu dels Ràngers-Noies Guies va ésser dedicat a instal.lacions de pionerisme a Borredà. Es van construir una taula amb bancs, unes latrines treballades i tota una sèrie d’ instal.lacions per a la cuina, graelles, clot d’ aigües greixoses, taula, escorredor de plats fet amb cordills i un forn fet al talud de la muntanya amb la mateixa terra d’ argila (on es feren unes bones paelles i pastissos, tots ells de bona qualitat, en el punt just de cocció i de gust immillorable).

L’estiu del 1985, la Branca Pioners-Carave1.les va fer un campament a la Vall Ferrera, on es van posar en pràctica els tallers d’ energies alternatives, centrats en l’ ús de l’energia solar. Es va construir una nevera i dutxes d’ aigua calenta, també un molí hidràulic. La creació d’energia elèctrica va resultar força reeixida.

AN YS 1

Les curses de karts van arrelant al poble. L’assistència de públic és cada cop més nombrosa i la participació de corredors va més enllà dels membres de l’Agrupament.(Col.lecció Núria Garcia)

En aquest camp base, es varen fer sortides pels voJtants. La més important de totes va ésser al cim de la Pica d’Estats, el 8 d’agost, “tot i que ens va nevar a pocs metres d’arribar-hi, però això no va ésser obstacle per assolir-lo”, diu Olga Garcia, membre de l’expedició.

Any 1986. Al Prepirineu, l’història de l’indi que havia vingut al campament d’estiu dels Ràngers per demanar ajut per recuperar el tòtem de la seva tribu, allà, al nord-est del Canadà, i que d’acord amb les descripcions donades pel bruixot de la tribu es trobava en un indret de la regió prepirinenca, donà peu que la fantasia del món dels indis i els tòtems fessin possible la participació en la seva recerca. Aquesta se centrava en unes runes d’una ermita als voltants del Pic de I’Àliga. Els noies i noies vestits d’indis havien de trobar, rescatar i tornar el tòtem a la tribu, per tal que aquesta pogués continuar la seva existència en el temps i en el seu espai.

La retrobada per fi del tòtem se celebrà amb un gran foc de campament i danses índies.

219 –

1

4.2.2.- Travesses

Durant el curs 1981/1982, la Branca de Pioners-Caravel.les i la Branca de Truc van fer moltes travesses. Per Setmana Santa, la travessa del Pedraforca, i a l’estiu, al Cadí i a la Cerdanya. L’any següent, a l’estiu, al Canigó.

La Branca Truc, per Setmana Santa del curs 1981/1982, travessa de 4 dies pel Cadí. L’anècdota és que es varen perdre a causa del desglaç, és a dir, el camí segons el plànol era un riu i varen agafar un altre camí, sense adonarse que el camí correcte era agafar el riu. Quan se’n varen adonar, eren molt Iluny i hagueren de tornar enrera, en plena Ilum de Iluna.

Per poder arribar al refugi, fou necessari de descalçar-se unes quantes vegades. A l’estiu d’ aquest mateix any es va fer travessa pel MontardoAigües Tortes-Sant Maurici i la Vall de Bohí, durant l l dies.

Curs 1983/1984, a l’estiu, pel Truc, travessa des del Canigó fins al mar. La preparació de la sortida va ser força interessant, estudiant les corbes de nivell en el plànol i revisant l’ itinerari en el curvímetre. El temps de travessa, els estris, el menjar. Les hores de conversa i de preparació a la pista, al carrer, al bar de l’ Ateneu, … Ija molt després, dalt del Canigó i la baixada cap a Sant Miquel de Cuixà; quina calor! I la set d’ aigua i de fruita… i e,ls meravellosos presseguers que trobem pel camí, amb aquella ombra i unes branques de saborós fruit, de color vermell rogenc.

4.2.3.- De la promesa escolta

Any 1982. Branca de Ràngers-Noies Guies, al solar de la Moreta a Santa Maria de Matamala (Les Lloses). Vàrem fer promeses els nous membres de la unitat.

Primavera de 1984. Trobada de l’ Agrupament a can Ginestar, tots en cercle (fins i tot hi havia convidats) i al centre la Teresa Castellví (ajudant de la Branca Llops-Daines), recitant la llei escolta i prometent el seu compliment. Li va ésser lliurat el fulard i curiosament es va obrir una febre de promeses que volent aprofitar aquella ocasió es varen apuntar a fer-les també.

–

1

4.2.4.- De Ia relació comarcal i Ia formació de caps

Gairebé tots els caps i ajudants, com també membres del Truc, varen passar durant aquells anys pel Pont. Els dossiers dels camps d’estiu, Ia presentació i Ia posterior avaluació, les peticions de subvencions i les relacions d’assegurances a més de les assemblees de nucli, on es posaven a discussió grans temes, com el de Ia confessionalitat i d’altres, tots ells passaven per Ia demarcació.

L ‘estada en el Pont suposava una certa integració comarcal de Ia nostra gent. I també l’ assumpció de tasques de formació dins Ia demarcació, amb I’ Equip de Caps Especialistes de formació. Posteriorment hi hauria més incorporacions en aquelles tasques de gent nostra com Josep M. Pino, Llorenç Sanjuan, Inma Rubio, Ferran Tost, Vicenç Llàcer i d’altres.

Camp d ‘estiti a Borredà. Unitat Ràngers-Noies Guies. Vista de les instal.lacions de Ia cuina. (Curs 1984-1985). Fotografia de Núria Garcia.

1

La Formació de caps ha ocupat des de sempre un lloc important dins de les ocupacions dels caps. L’ interès per assistir a la FOCA bàsica pels iniciats, alliçonats per les històries i anècdotes dels veterans, eren sens dubte una part de l’ incentiu. L’altre era adquirir coneixements i formació per a la tasca d’educadors en el temps de lleure. Les sortides als camps d’ Escola de Formació de la demarcació atreien pel seu contingut, atenció personal dels monitors i la forma de presentació. Es feien amics i s’ ampliava la relació també. L’ horitzó es feia gran en espais nous i prenia cos la sensació de fer una tasca seriosa.

La Unitat Llops-Daines, I’any 1982, va fer intercanvis amb agrupaments de la colònia Güell i el sector ll de Barcelona.

Eren habituals també els intercanvis i visites entre unitats dels diversos caus comarcals. Els d’ Olesa venien a Sant Just Desvern, i nosaltres anàvem a Martorell. Corrien els anys de 1983/1985.

L’any de 1984 hi va haver reunions de demarcació (caps d’ Agrupament comarcals) a la pista del Cau de Sant Just Desvern i s’ aprofitava l’ avinentesa per oferir un petit berenar mentre es comentava l’ordre del dia.

4.2.5.- De la Parròquia-Agrupament

La integració del Cau en el Consell Pastoral de la parròquia vingué donada perquè d’ acord amb els nous temps d’ obertura eclesial (coincidint amb l’època de la transició democràtica, i l’ Assemblea Diocesana), es veia convenient que les veus dels diversos estaments que es movien dins o al voltant de la parròquia, tinguessin representació en el Consell.

El Cau, vinculat a la parròquia a través dels espais comuns per un costat, i per l’ altra la relació en el temps amb els mossens, vam creure adient formar part d’ aquest Consell. El titular de la parròquia en aquells anys era mossèn Miquel Alairach.

Dins de la representació del Consell Pastoral, de cara als joves hi havia, a part del Cau, la JOBAC (Joves obrers de barris cristians i populars, de recent creació). Val a dir, però, que el moviment escolta confessional (Delegació Diocesana d’ Escoltisme) té en el seu organigrama de funcionament un responsable espiritual en cada demarcació, el qual és I’ encarregat de portar a terme la tasca de formació i atenció espiritual personal. Així, la nostra demarcació del Baix ha disposat des de sempre del consiliari (persona

I

Campament d ‘estill a la Pica d’ Estats. Pioners-Caravel.les. Curs 1983-84. Ja hem fet el cim.(CoI.lecció Núria Garcia)

responsable a I’ escoltisme de la formació cristiana del moviment escolta), que ha estat renovat d’ acord amb l ‘ Estatut del Moviment a través de Jes assemblees.

En aquesta tasca de representació al Consell Pastoral de Sant Just Desvern, els pares es varen oferir a fer-la, recordem Maria Lluïsa Llanta com la primera representant durant una colla d’anys. Una feina, dones, d’estar a les reunions, de donar informació de les tasques dels nois/noies, dels seus projectes, de participar de les inquietuds i problemes dins la parròquia. Un enriquiment mutu, sens dubte, entre les persones d’ aquest col.lectiu.

4.2.6.- De la campanya forestal

Data de I’any 1981 i va ésser una proposta dels serveis de la Regidoria de Medi Ambient. Consistia a situar un grup de trucaires a dalt de Collserola (en front de la vall de Sant Just Desvern i a I ‘esquena del coll de Sarrià).

Durant un seguit de dissabtes, tota una colla (recordem entre d’ altres Pere de

Paz i Llorenç Sanjuan) pujava a primera hora a peu a la collada i amb uns

1

prismàtics casolans muntaven el servei de vigilància. La seva missió era alertar l’ Ajuntament al més ràpidament possible, en cas de guaitar algun incendi.

4.2.7.- Del festival Eurofolk

Any 1983. Aquesta activitat vingué directament de Minyons EscoltesGuies Sant Jordi. Consistia a celebrar un macrofestival en què intervenien tot un seguit d’ agrupaments de tot Catalunya. En aquest festival venien escoltes de tot el continent europeu i a Sant Just Desvern es va proposar l’ acollida del grup de Grècia. Es varen muntar unes tendes a can Ginestar, en les quals varen pernoctar durant la seva estada a Catalunya. Allí es varen fer els àpats comunitaris (encara recordem l’ àpat preparat pels pares de l’ Agrupament) i també, és clar, el foc de camp i les cançons i danses on va participar tothom (vàrem tenir ocasió de ballar els “Sirtaki”, conduïts per les companyes gregues). Recordem Josep Maria Pino i Mercè Castellví Iligant tots els caps entre Llúria i Bonavista. Despeses, horaris, activitats, desplaçaments, àpats, permisos, relacions personals, pressupostos i costos monetaris…

4.2.8.- De les sortides fora de sèrie

Any 1981/1982. Branca de Pioners-Caravel.les, sortida de bicicletes per la Costa Brava. Durant el curs, la preparació de cada bicicleta, les alforges i triar el recorregut amb cura, triar llocs adients per dormir…

Anys 1982/83, els trucaires realitzen una sortida a Menorca amb un tàndem per a vuit persones, construït per ells mateixos amb peces de bicicleta velles, aconseguides al ferraller, amb tres setmanes de temps. L’ artefacte consistia en 2 tàndems de 4 persones posats en paral. lel i units amb ferros i una xarxa per portar-hi l’ equipatge. Amb aquest tàndem, vàrem recórrer l’ illa de Menorca, escollida entre d’ altres per les seves especials condicions de relleu físic.

Va ser una sortida molt divertida, on vam passar molta calor, perquè a Menorca aquell any, hi havia mancança d’ aigua potable, i a més vam agafar la majoria de les carreteres en obres.

–

1

Una anècdota divertida d’ aquella sortida va ser quan vam arribar a Ciutadella. En aquesta ciutat, hi ha una plaça al centre, on arriba la carretera i on hi ha totes les terrasses dels cafès. Quan vam arribar a la plaça, tothom es va aixecar i va aplaudir-nos, ja que ens havien vist pel camí i en aquell moment ens veien arribar cansadíssims.

D’altres anècdotes, per exemple, algun japonès i algun alemany van començar a fer fotografies al tàndem i fins i tot varen donar targetes per comunicar-nos, si es decidia patentar la idea.

Posteriorment varen dir que havíem sortit en una publicació d’ un diari local de l’ illa, però mai el vàrem arribar a veure.

Després de recórrer 200 km per tota l ‘ illa i aguantar vuit persones amb el seu equipatge, el tàndem, en arribar aquí a Sant Just Desvern, va fer figa. Però es va comportar durant tota la travessa.

Aquest tàndem va participar en algunes diades de la bicicleta a la ciutat de Barcelona. Finalment va restar en un costat de la pista durant temps i va ésser cedit a un agrupament de Barcelona.

CAMP D’ESTIU a MENORCA (1985).

Els Llops-Daines realitzaren un Extra-Job de venda de números per poder finançar una part del campament d’ estiu. Es va fer un concurs de dibuix entre els nens i les nenes sobre la portada del dossier dels campaments. A l ‘ illa es feren moltes descobertes, amb visites tant de I ‘entorn com de l ‘ interior dels pobles i dels llocs més importants, com també d’ indústries, fàbriques de sabates i gelats, en concret “La Menorquina”

A més de les activitats pròpies de campament es feren unes petites olimpíades i s ‘ aprofità el fet d’estar en una illa amb força estades a la platja. Tots els nens i nenes que participaren al campament tornaren amb la promesa escolta, tot baixant les escales de l ‘ avió orgullosos de lluir el seu fulard i una samarreta que compraren igual per a tots.

CAMP D’ESTIU al DELTA DE L’EBRE.

Entre els dies 2 i 13 d’ agost de 1985, els Ràngers i les Noies Guies acamparen a la finca Bonos del poble de la Cava, on feren una bona amistat amb el seu amo l’ oncle Ramon, que els va ensenyar la vida dels camps d’ arròs

–

i els va donar I ‘oportunitat de poder-lo ajudar en un dels pocs camps artesanals que restaven al delta. El camp d’ estiu fou una interessant descoberta del delta amb bicicleta, però que començà amb una infinitat de problemes per embarcar les bicicletes a l’ estació de Sants i dos dies després d’ arribar a Amposta tingueren un accidentquan la guàrdia civil atropellà I ‘Imma Cortès que hi assistia d’ intendenta i que hagué d’ anar amb motocicleta. Tot i aquest començament tan poc prometedor, fou un campament molt reeixit, on malgrat els mosquits i la torradora del sol que queia, els nois i les noies van gaudir de valent. El campament portà feina durant tot el tercer trimestre, que es dedicà a la seva preparació amb l’ aprenentatge de les tècniques següents: confecció de motxilles per a les bicicletes i construcció de neveres portàtils, varen fer un taller de bicicletes, que consistia a cercar cicles per a tots i adobar-los, a la vegada van aprendre a canviar rodes punxades, cadenes. A banda, construïren un carro/cicle que pogués carregar el material per a la cuina, les• tendes i per anar a la compra, el qual era conduït per un monitor. També van aprendre el mecanisme i la circulació amb bicicleta. Els preparatius es van completar amb tallers de dietètica, tenint en compte l’ activitat i esforç físic diari i l’ aliment necessari per realitzar-lo, el taller per fer el recorregut i senyalar els llocs d’ interès ornitològics i d’ altres,• establir una finalitat del lloc escollit i d’ altres. Una de les finalitats del lloc escollit fou l’ estudi de l’hàbitat natural del delta, els ocells de les llacunes, els peixos i crustacis, entre d’ altres.

CAMP D’ESTIU

Al pantà de Boadella, realitzat pels Pioners-Caravel.les. Acamparen a prop dels Pioners-Caravel.les de I ‘Agrupament Sant Jordi d’ Esplugues. Es realitzaren di verses travesses pel pantà amb raiers.

4.2.9.- De les altres activitats

Anys 1981/1982. Podem destacar entre d’altres la cursa de karts que organitzava l’ Agrupament. Els Ràngers-Noies Guies varen fer un kart gegant com cada any, aquesta vegada era un troncomòbil. La branca de PionersCaravel.les organitzà per Sant Just al Carrer una kermesse. A més, aquesta branca durant la cursa portava el servei d’ entrepans.

I

Per Nadal restolines i nadales a la llar d’ avis Nostra Senyora de Lorda i una trobada general de trucs a nivell de demarcació per a desbrossar muntanya.

Aquest curs, la Branca de Truc es va separar i va formar 2 trucs, amb activitats diverses com la partida d’escacs gegants entre els batlles de Sant Just Desvern i de Sant Joan Despí, a la plaça Jacint Verdaguer (Rentapeus) i el muntatge d’ activitats i proves escoltes a Can Ginestar a l’ acampada urbana.

Anys 1982/1983, la Unitat Llops-Daines arriba fins als 20 nens i per Nadal fan un pessebre vivent. També es va fer un Taller d ‘Astrologia a Canet de Mar i una gimcana de descoberta per Sant Just Desvern.

Any 1983. Hi ha inundacions a València i un grup de 6 persones del Truc fan un servei de voluntariat a Carcaixent en tasques d’ajut humanitari.

Any 1983. La darrera cursa gegant d’scalèxtric, amb 33 participants.

Anys 1983/1985. Acollida a la Branca de Ràngers-Noies Guies (caps: Consol Cortès, Núria Garcia i Mercè Castellví) de Jenaro, un noi amb síndrome de Down de 19 anys, que va començar a freqüentar el cau els dissabtes. Els nois-noies acolliren amb naturalitat el nou company i en general estaven molt atents a la forma d’ésser de Jenaro. Els caps feien el possible per aprendre en la nova relació, assessorats per un professor del Centre Pilot de Psicologia Terapèutica i també en converses amb els pares del noi.

Jenaro va participar en els camps d’estiu i en el camp de la Nou del Berguedà, on intentà pujar corda, fer tirolina i treballar en instal.lacions, neteges del camp… Els companys li valoraven l’esforç i compartien les seves dificultats.

Creiem que el Cau va representar per a Jenaro un reforçament personal i social, i el grup va treballar valors com els de la solidaritat i la comprensió de fets diferencials.

4.3.- Dels agraïments i records

Es just fer constar l’agraïment als pares dels nois-noies del Cau per la seva col.laboració en el muntatge d’ infraestructures dels caus i acampades, en el Consell Pastoral, en el transport i d’altres.

A can Gelabert per deixar-nos Ia masia per celebrar el Nadal restolines, amic invisible, representacions…) i d’altres activitats.

A -Ia Lluïsa Morera i el seu marit, Jordi Raventós, per les diverses col.laboracions puntuals i acolliments dels nostres joves, com també per deixar-nos les seves plantes en diversos actes que ens representaven.

I de ben segur a moltes d’altres persones, entitats i amics: el nostre reconeixement.

D’altra banda, no podem deixar passar el fet dolorós de Ia prematura desaparició de Jordi Robles, Pioner i col.laborador amb els seus caps en els consells. Jordi anava a fons en els seus deures. Era un noi que estimava totes les persones amb qui tractava. Especialment sentia un afecte que manifestava sempre vers els seus pares i germans. Jordi, no t’ oblidarem.

–

5.-UNA ÈPOCA EXCEL.LENT (1986-1992)

CONTINUÏTAT DE L ‘EQUIP DE CAPS

Ernest Villuendas i Altarriba

5.1.- Introducció

Tot i que l’època a què es refereix el subtítol arribaria fins a Ia celebració del 25è aniversari durant el curs 1993-1994, Ia que es descriu a continuació cal situar-la entre el setembre de 1986 i el juliol de 1992 temps durant el qual vaig fer Ia tasca de secretari d’ Agrupament. Per això, basant-me en les actes i documents que reflecteixen les activitats i les seves avaluacions s’ han pogut redactar els fets d’aquesta època amb força precisió.

Hi ha molta documentació, i el problema radica a resumir-la o, en algun cas, a datar-la, ja que hi ha una mania generalitzada entre els nostres caps de no posar data als papers i, si se n’ hi posa, generalment sols consta el dia i el mes, per Ia qual cosa que després d’ un temps, com que hi ha activitats repetitives, no saps exactament de quin any és el document.

Val a dir que Ia meva vinculació amb I ‘Agrupament data dels seus orígens, durant el curs 1968-1969. Jo havia estat l’ ajudant de Secció a I ‘Agrupament Escolta Sant Jordi d’Esplugues quan Ferran Nieto n ‘era el cap, i gràcies a ell vaig conèixer Sebastià Serarols. Els dos agrupaments vàrem fer activitats conjuntes, com foren Ia inauguració dels caus, una acampada amb Ia Creu Roja, un curset de socorrisme i fins vaig col.laborar personalment en una sortida amb Ia Secció Jaume I, de Ia qual era cap Francesc Cardona, que en aquell temps era company i amic de Ia feina.

Durant el curs 1975-1976, el mateix Francesc Cardona, que era el cap d’ Agrupament en aquell moment, em va demanar que fes de secretari d’ Agrupament. D’aquell temps data el fulard de l ‘ Agrupament que m ‘imposaren, tot i que havia fet Ia promesa escolta l’any 1961.

Reprenem els fets el setembre de 1986. Els meus fills estaven ja a l’ Agrupament, Ia Mònica feia dos anys i era Noia Guia i l’ Esteve era Llobatò des de l’any anterior. Per això se’ns convocà com a pares a una reunió al

– 229

Celler de Can Ginestar, i quina fou la meva sorpresa quan en el moment d’entrar (tard, perquè venia de la feina) se’ m saludava com a nou Cap d’ Agrupament … No vaig poder acceptar perquè acabava de fundar i era el cap de Secció i d’ Agrupament, de l’ Agrupament Escolta Bethel a l’ Església Evangèlica d’ aquest nom a l’Hospitalet de Llobregat. Finalment, després de di verses converses, vaig acceptar col. laborar com a secretari si la responsabilitat de cap d’ Agrupament la duia una altra persona.

5.1.1.- Generalitats

Durant aquests anys, hi ha activitats comunes i reiteratives que exposaré d’ una manera global per no fer-me pesat. El curs, al nostre Agrupament i a l’ escoltisme en general, es divideix en trimestres. El primer comença generalment per l’ octubre i acaba per les festes de Nadal, i les activitats bàsiques comunes a totes les unitats són: el pas de Branca, que és la sortida d’ inauguració del curs, i que sempre la fa tot I’ Agrupament junt i fins a I’ any 1988 hi assistien els pares.

Hi ha un costum o tradició que és el fet que la primera sortida del curs per unitats es fa a Montserrat (els que no hi han faltat mai durant aquests anys han estat els Llops i Ràngers).

El primer trimestre es dedica també a l’ arranjament dels caus o locals, ja que al nostre Agrupament, excepte els Llops que s’han mantingut en els locals que ocupen, les altres unitats han canviat de caus segons el nombre de components i l’espai disponible.

Al nostre poble en aquest període també se celebren les Festes de T ardor, en les quals l’ Agrupament participa de forma molt activa sobretot en el dia de Sant Just al Carrer, ja que és un moment propici per aconseguir diners per a les activitats mitjançant paradetes o en el cas dels Pioners i Trucaires amb el bar de la cursa de karts que regenten cada any amb la col.laboració d’ alguns pares.

La participació no sols és per fer diners, en molts casos s’han fet jocs participatius per a la mainada del poble i altres activitats i concursos com la decoració de parets.

L’ Agrupament acaba el trimestre per Nadal, que celebra amb una festa on tots són convidats a actuar. Però a més és un bon moment per fer alguns

( 1986-1992)

ser veis com són Ia participació en Ia campanya de Ia joguina, Ia preparació de les restolines de Ia parròquia, i alguns anys un pessebre vivent o un concert de nadales al casal dels avis, etc. Sobretot se’n fan càrrec les unitats grans (Pioners i Truc), però els altres també hi participen segons les seves possibilitats.

El segon trimestre és el que es dedica sempre a alguna activitat especial o continuada i va de Nadal a Setmana Santa, amb un dia significatiu per tot l ‘ escoltisme mundial que és el 22 de febrer, anomenat el Dia del pensament, es commemora que aquest dia de l’any 1857 naixia a Londres Baden Powell fundador de l ‘ escoltisme. Curiosament, el mateix dia però 32 anys més tard, naixia Ia que seria Ia seva esposa i Ia cap Mundial de les Noies Guies. Aquesta data, el nostre Agrupament l ‘ ha celebrat durant aquests anys amb jornades de portes obertes i una breu lectura i reflexió d’al ^a un text de Baden Powell.

També és costum bastant generalitzat que al començament d’aquest seoon trimestre es faci una sortida a Ia neu. El Iloc més habitual d’ anar durant aquests anys ha sigut a l ‘ albero de Coll de Pal, tot i que algun cop es féu a Ia Molina.

El tercer trimestre és dedicat a acabar les tasques empreses en el segon, però principalment a Ia preparació del camp d’estiu que és Ia cloenda del curs escolta. Tanta importància se li dóna que no s’accepten nous nois/es durant aquest temps, ja que es pensa que es desvirtuaria Ia tasca feta durant tot el curS.

Si repasséssim els tallers fets durant aquests anys veuríem que són reiteratius, i fins i tot són els mateixos entre les diverses unitats. Val a dir que cal fer-se a diferents nivells (segons l’edat) i com que els nois van canviant, cal repetir-los de tant en tant, per consegüent relacionarem tots junts els tallers més comuns i repetitius, que consten en actes i papers, i sols en cas d’ un taller molt específic per l ‘ activitat realitzada el posarem en aquella. Els tallers més usuals d’aquests anys han estat:

Acampada (deixar Ia tenda ben plantada, fer instal.lacions, etc.); maquetisme .com avions de fusta); cançons; civisme; construcció de cabanes;

– 23 1

contes; cordills (nusos i Iligams); danses; descobertes; dietètica (menjar en general, pastissos, melmelades, etc.); disfresses; escoltisme; escriure cartes (en alguna ocasió postals per als nens del Tercer Món); estels (construir-los i fer-los volar); estudi de la natura (principalment per Collserola); fang; fotografia (inclòs revelatge i exposició); higiene personal; impressió de samarretes; maqueteria; màscares (principalment de cartró o de guix); meteorologia; mim; motxilla (fer-la ben feta); observació; ocells (observar-los, fer nius); orientació; socorrisme (a diversos nivells); titelles; vetlles (amb representacions i cançons).

A part dels tallers, l’ educació dels nois i noies s’ha desenvolupat principalment mitjançant jocs (alguns d’ells de nit) i esports com passar una mena de pista americana, a base d’ activitats físiques, esportives i de coneixements típicament escoltes.

A cada curs es proposen una sèrie d’ objectius, però els que més s’han repetit han estat:

Treballar la dinàmica de grups.

Funcionament de subunitats, (Escamots, Sisenes, Patrulles, Equips) potenciant-les a fons, intentant aconseguir equilibrar el nombre de nens i

( 1986- 1992)

nenes, un bon acoblament entre vells i nous.

Mantenir relacions constants amb els caps de subunitat (portaveu d’ aquesta).

Controlar el bon funcionament dels càrrecs.

Fomentar les relacions entre els nois fora del Cau.

Coeducació en responsabilitats, igualtat.

Convivència (compartir les coses).

Aprendre a escoltar i a parlar d’ un en un.

Cohesió del grup.

Natura: començant pel coneixement de la serra de Collserola seguint per la nostra comarca i les comarques veïnes fins a abastar tot el país i alguns llocs estrangers i Ilunyans.

Socialment: la localitat, participació en les activitats locals (rua carnestoltes, festes diverses com les de T ardor… etc.).

Ordre, neteja i puntualitat (respecte del Reglament de l’ Agrupament). Confecció de Regles de la Unitat.

Estil escolta: manteniment de la uniformitat escolta, seriositat, pulcritud.

Esperit escolta i austeritat. Aprofundiment en la pedagogia del projecte. Valors humans: opció fe.

5.2.- Natura, ecologia i obertura (curs 1986-1987) Vinici del Reglament intern

Activitats de l’Agrupament

La sortida d’ inauguració del curs i el pas de Branca a Torrebonica amb jocs participatius per a pares i infants. Preparació i celebració de la festa de Nadal el dia 22 de desembre a l’ explanada de Can Ginestar amb tot l’ Agrupament, decorat tot de verd i amb serpentines, i un concurs de nadales amb un eix principal d’ actuació ambientat en els llenyataires, tot valorant que les tradicions del cep i el tió malmeten menys la natura que altres com l’avet, que a més són importades. El segon trimestre es dedicà a la natura, i per col.laborar en la repoblació forestal es féu una matinal per recollir aglans, amb els quals es prepararen vivers per plantar alzines. Els caps es reuniren els dies 14 i 15 de febrer a l’ alber ^a Nostra Senyora de Montserrat a Vallcarca, a Barcelona, on començaren a elaborar el Reglament intern de l’ Agrupament.

Els caps es formaven. Durant aquest curs assistiren a cursos Imma Rubio, Consol Cortès, Josep M. Pino i Núria Garcia.

Setmana Santa: campament de quatre dies a ca n’ Arenes ambientat en elfar-west, conjunt amb tot l’Agrupament, on s’efectuà l’estudi de l’entorn natural del Corredor i on es construí un forn, en el qual es prepararen mones de Pasqua.

Vingué invitat al Cau Toni Jiménez, que ens entusiasmà amb un taller especial de danses i cançons.

Dins la “Setmana de la joventut”, el dia 13 de maig en Josep M. Pino (Xumi per als amics) participà en un cafè-col.loqui a Ràdio Desvern i es féu una acampada urbana els dies 16 i 17, de la qual s’encarregà l ‘ Agrupament, principalment el Truc, ja que el foc de camp fou a càrrec de Josep M. Pino i Jordi Robles, i del sopar se n’encarregaren Ferràn Tost, Vicenç Llàcer, Mateu Badell i Rosa Rubio. A la vetlla es projectà l’audiovisual Kenya 86 d’uns escoltes de Molins de Rei que hi havien estat.

Els Llops-Daines

Tingueren l’eix d’animació del curs en la recerca del tresor perdut del bandoler Serrallonga. Es volgué conèixer Sant Just Desvern mitjançant un joc de pistes pel poble i enquestes per la FiraDesvern. Després es dedicaren a les rodalies amb sortides força interessants i engrescadores a la penya del Moro, el turó Rodó, el bosc de can Carbonell, l’Itinerari de la natura i la Salut. Es volgué descobrir els parcs barcelonins i es féu una sortida al parc de la Ciutadella, les Rambles i el Moll de la Fusta tot fent un joc de pistes. De totes maneres foren poc assolits per manca de temps.

Un altre objectiu era l’obertura envers els altres agrupaments escoltes. S’aconseguí principalment amb el contacte amb la Unitat Llops-Daines de l’ Agrupament Escolta Garbí de Viladecans mitjançant una sortida conjunta força interessant a Sant Climent de Llobregat durant el primer trimestre. I en el segon trimestre amb una trobada amb totes les altres unitats de la Branca Llops-Daines de la demarcació Baix Llobregat-Garraf-Penedès a Torrebonica. La trobada fou ambientada en el circ amb força tallers de manualitats i intercanvis amb molt d’èxit. L’obertura a d’ altres produí de retruc una consolidació del grup aconseguit al llarg de totes les activitats fetes durant el curs.

Es començà el curs amb una bona remodelació del local (pintura, sostres, terra…) i quan s’acabà aquesta els nois estaven tan animats pintant que ho feren amb un mural en el cotxe de Joan de Paz (germà de Pere de Paz) que s’ hi prestà.

Camp d’estiu a la Nou de Berguedà

Es féu un raid o sortida de dos dies. Es construiren unes cabanes on fins i tot es passà la nit. El temps, mentre durà I ‘acampada, fou extremadament plujós, molts dies no es pogueren moure de la tenda o d ‘uns porxos on s’ aixoplugaven. Tanta humitat féu que alguna de la roba posada descuradament a la motxilla es va arribar a podrir.

Els Ràngers-Noies Guies

Durant el primer trimestre dedicaren bona part del temps a construir uns karts de coixinets per participar en la cursa d’aquell any. La sortida a Montserrat es féu caminant des de Monistrol. Aquell any la unitat anà al Saló de la Infància, a la Molina (a la neu) i a Collserola, diurnenge al Tibidabo. L’ activitat estrella del curs fou la preparació i participació a Encara sóc viu, va ser una trobada als aiguamolls de l ‘ Empordà de tots els Ràngers i Noies Guies de Catalunya (uns 2.000) i que va constar de: construcció, dins del parc, de nius per a diferents aus migratòries. Condicionament d’ un lloc d’ acampada per a visitants i gent d’estudi, amb bancs, taules i tendal. S’aprofità la trobada per posar en pràctica les tècniques apreses en el taller de pionerisme. Al nostre Agrupament li havia tocat fabricar masses, fer encaixos amb formó, nusos, i I ‘ús de destrals, navalles, serra i barrina.

Dins la trobada es va celebrar el lliurament d’ unes parelles de cigonyes al Parc Natural dels Aiguamolls de l’ Empordà, que procedien del Parc Nacional de Doñana i d’ un zoològic de Bélgica. Es procedí també al llançament de 10.000 globus amb missatges diversos.

Camp d’estiu a Sant Llorenç de la Mu•a. Embassament de Boadella. Fou una estada de 12 dies (del 26 de juliol al 6 d’ agost) ambientada en els pirates i amb l’ objectiu de fer una descoberta del pantà amb rais.

S’ efectuaren la construcció de balses, rems i jaquetes salvavides com a activitat avanç del campament.

–

AL T’ARRIBA

Campament d’estiu al pantèl de Boadella. Unitat Ràngers-Noies Guies. (Curs 19851986) (Col.lecció de l’AE Martin Luther King).

El Truc

Cal esmentar el fet que l’animador fos Josep M. Pino, ja que l’esperit de servei hi fou molt acusat durant tot el curs i especialment per Nadal, ja que a la nit de Nadal es féu un recital de Cançons de Nadal a la Llar d’avis Nostra Senyora de Lorda i es participà molt activament en la campanya de recollida de joguines per Reis.

El Truc fou l’ànima de la campanya ecològica en què participà tot I’ Agrupament i es dedicà especialment a la vigilància, control d’incendis i neteja del sotabosc en zones perillores. També clins del sentit ecològic, però una mica més separat de la natura, es feren demostracions obertes a tot del poble de reciclatge de paper.

Envers I’ Agrupament, el Truc es féli càrrec de la reparació del material d’acampada, però no es tancaren a l’Agrupament i tingueren contactes amb altres grups juvenils d’ arreu de Catalunya intentant el foment de la preservació

dels aiguamolls del Baix Llobregat i col.laborant per organitzar una trobada juvenil a nivell nacional o la formació d’ un camp de treball (2n i 3r trimestre de 1987).

De cara al país es dugué a terme una campanya de normalització dels rètols de tot tipus del poble i pels volts de Nadal es treballà en el restabliment de les tradicions i festes populars puntuals catalanes al poble (es féu un caga tió públic al Parador, etc.). I es va fer una exposició o treball sobre el mil.lenari de Sant Just Desvern.

No es deixaren les activitats de muntanya i s ‘efectuà una travessa especialitzada amb tècniques a la neu (per Setmana Santa).

Els membres del campament d’estiu anaren com a intendents del Truc de l’ Agrupament Escolta Sant Jordi d’ Esplugues de Llobregat en una ruta per Santander en la qual fins i tot es baixà en una cova.

5.3.- Sant Just cara neta (curs 1987-1988) Posada en marxa del Reglament intern

L ‘Agrupament

El fet que Josep M. Pino i Sales, Xumi, fos el CA produí un dels cursos amb activitat més frenètica, com a exemple hi hagueren 26 consells d’ Agrupament, quan generalment n’ hi ha un al mes.

A partir del 9 de desembre es remprengué l’ elaboració del Reglament Intern d’ Agrupament, que havia quedat aturat, i s’ aprovà durant el curs, etc. Els dies 3 i 4 d’ octubre es féu una sortida de caps a la Rierada on feren la promesa escolta Ferran Tost, Xavier Navinés i Vicenç Llàcer, i es va preparar el començament del curs i pas de Branca que es féu els dies IO i l l d’ octubre a Font Martina.

A les manifestacions durant la diada de 1’0nze de Setembre a Barcelona, es produí la detenció de Xavier Navinés, provocat, insultat i colpejat per la policia estatal i que hagué de passar uns dies a la presó de la Trinitat. Es feren gestions pel seu alliberament. Lluís Segura (batlle d ‘aquell moment) amb el aovernador civil, Ferran Cardenal, i amb Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi (MEiGSJ). El comissariat general se’ n desentengué dient que no era partidari de la violència, però el de la nostra demarcació Baix Llobregat-

Garraf-Penedès féu gestions a través del bisbat, fins i tot l’ associació germana Scouts de Catalunya oferí els seus propis serveis jurídics per mitjà d’Ernest Villuendas que també pertanyia a l’esmentada associació. Finalment, Xavi Navinés fou alliberat i de retruc, a causa de Ia celebració, Ferran Tost fou detingut unes hores per Ia Guàrdia Civil del poble, fins que el jutge de guàrdia el deixà en Ilibertat sense fiança.

El 2 de desembre s’ incorporava com a tresorera d’ Agrupament Anna Maria Flotats. La formació de caps seguia amb l’ anada a Ia FOCA bàsica (Títol de monitor) de Ferran Tost, Xavi Navinés i Rosa Rubio, i Ia d’ aprofundiment (títol de director) de Consol Cortès i Imma Rubio.

El 19 de desembre es féu 1a festa de Nadal, que en un principi es pensava fer a Ia Llar d’ avis Nostra Senyora de Lorda, i s’ acabà al casal parroquial amb una representació basada en l’audiovisual El petit avet i després amb els regals de l’ amic invisible. Els Ràngers, a més a més, feren un pessebre vivent al Rentapeus, davant de l’ Ajuntament.

En relació a l’ estima a Ia natura i respecte als arbres, començat l’any anterior, en una festa oberta a tot el poble i .en col.laboració amb altres associacions, es féu una campanya a favor del caga tió per conscienciar que tant aquesta tradició com Ia del cep no malmeten Ia natura. Es féu propaganda perquè si alguna persona comprava avets, ho fes amb arrels, ja que després passaria un dia a recollir-los per anar-los a plantar.

L’ activitat estrella del segon trimestre fou una campanya sobre Ia netedat de Sant Just Desvern, tan urbana com al seu terme municipal, amb el lema: Fora brutícia que començà a preparar-se el 13 de gener i s ‘ inicià de manera oficial el 17 de febrer amb en una cercavila, una penjada de pancartes i un vehicle amb megafonia que ho anunciava.

La campanya també es féu mitjançant escrits a La Vall de Verç, i contactes amb les escoles, a les quals s’ invità, igual que a Ia resta del poble, a una exposició al Celler de Can Ginestar del dia 10 al 15 d’abril, de Ia bruticia trobada a Collserola en una campanya de neteja feta principalment pels Pioners a Ia font de Ia Beca i de Ia qual es féu una revista. Es tenia intenció de muntar-hi un píc-nic amb taules i bancs i després passar a oferir determinats serveis com begudes, neteja, etc. als “domingueros ” que cada cap de setmana hi fan estada, Ia qual cosa podia ser un extra-job interessant, però no s’ arribà a fer.

–

Les unitats més petites (Ràngers i Llops) es dedicaren principalment a recollida de papers per tot el poble (disfressats i fent una cercavila) i després a una pintada de papereres amb eslògans com: Tinc gana, Fes Punteria, Ei! brutícia aquí, Vine aquí, Em sento buida…

L’ Ajuntament es molestà una mica, ja que, tot i dur el tema programat i avisat des de començament de curs, l’inici de la campanya i la penjada de pancartes coincidí amb una vaga d’escombriaires i hi hagué gent del poble que relacionava això amb la campanya. De totes maneres fou un èxit, el batlle Lluís Segura inaugurà l ‘ exposició tot felicitant l ‘ activitat. La conscienciació de la gent, sobretot entre els mateixos nois i noies, fou impressionant.

S’acabà, però, amb una multa de 5.000 pessetes, perquè les pancartes no es tragueren a temps i ho hagué de fer la Brigada Municipal.

El campament de Setmana Santa es va fer a la Granja-escola de can Coromines a Gombreny, prop de Montgrony entre Ripoll i la Pobla de Lillet els dies 31 de març al 3 d’ abril.

Els Llops-Daines

Tenien previst d’ ambientar l ‘ Estol entorn al Llibre de la selva però finalment no es féu així. El camp d’estiu es va fer a can Quei, prop de Castellfollit de la Roca, entre els dies 26 de juliol i 5 d’ agost, amb visites a Besalú, Basegoda, Castellfollit i Banyoles. Hi hagué una mancança de noies absoluta.

Els Ràngers-Noies Guies

Ambientaren el seu eix d’ animació en els aventurers i descobridors. Es proposaren a com objectiu bàsic i específic la responsabilització dels nois i noies en diverses funcions dividides en els comitès següents: material, farmaciola tresoreria i animació. El 14 de novembre es pintà la paret de damunt de la porta del Cau amb un arc de Sant Martí.

En el segon trimestre es féu una sortida al Garraf amb tots els RàngersNoies Guies de la demarcació del Baix Llobregat-Garraf-Penedès amb I ‘objectiu de la protecció del parc i acomodament del 110c, es féu una vetlla amb el tema del costumari català, organitzada pels nois de cada agrupament amb tallers prèviament organitzats al Cau. Al nostre agrupament correspongué el dels capsgrossos.

Camp d ‘Estiu al poble abandonat de La Ribera prop de Borredà entre els dies I i 12 d’ agost. Van fer un raid en el qual hagueren d ‘anar a treballar a les masies a canvi d’ aliment. L’eix d’ animació fou envers els pell-roges, però els nois es cansaren de seguida de fer les instal.lacions, la feina no es va acabar, i no pogueren dormir en les cabanes fetes a mitges.

Els Pioners-CaraveI.les

Des del 17 d’ octubre, un cop revisat el pas de Branca prepararen el bar de karts que es féu el 7 de novembre, i aquell any es va tornar a fer el 6 de desembre perquè pel mal temps es repetí la cursa.

Camp de Setmana Santa a Llinars (Escola de la Natura). Unitat Caravel.les. (Curs de l’ AE Martín Luther King)

12 i 13 de desembre: sortida al Puigmal.

Camp d’estiu: ruta per Euskadi. La primera part, del 9 al 16 del juliol, en una casa de colònies d’ un agrupament que està a la parròquia de Kanpantxo, a 6 km de Guernica, i del 16 al 19 en un càmping ja que a Euskadi l’ Ertainza no permet l’ acampada lliure a causa principalment als problemes amb ETA.

Es tenia I ‘objectiu de conèixer i conviure amb una altra cultura, fins i tot es va fer una enquesta i el programa fou bastant ben seguit, menys els dies de mal temps en què s’ estigué acampat i per poca previsió mancà material.

5.4.- Neixen els castors (curs 1988 -1989) Comença a funcionar la Junta de pares

L ‘Agrupament

Al primer Consell fet el dia 3 de setembre de 1988 des de les 6 de la tarda fins a les 12 de la nit comencen els canvis ja que pleguen Sònia González de I ‘equip de Llops i Josep M. Pino, fins ara CA, que resulta ser el problema més important. No es presenta ningú, es proposa Ernest Villuendas, però aquest no accepta perquè ja ho és a Collblanc i en una altra associació. Finalment, sols Imma Rubio s’ ofereix sempre que hi hagi algú altre que faci també de CA junt amb ella. Després d’ insistir que sortís un noi, és Consol Cortès qui ho serà. El 7 de setembre, en començar el Consell, Carme Vives també diu que deixa I ‘Agrupament, amb I ‘oferiment que si les tres noies de la Unitat Truc la necessiten per alguna cosa poden disposar d’ ella, però sempre a títol personal i sense contacte normal amb el Consell.

La cosa encara es complica més quan el 6 d’ octubre Pere de Paz informa que té molta feina i que està en tractament mèdic, per això es preveu que els Pioners tindran problemes de caps i es demana que es reflexioni sobre el tema, que es precipita al Consell següent, quan Pere de Paz anuncia definitivament que pels motius ja dits li cal deixar el Cau. Provisionalment, el 3 de novembre, el Consell es fa càrrec del Grup de Pioners delegant en Consol Cortès, Rosa Rubio i Vicenç Llàcer estar-hi al damunt. El tema es tanca finalment quan el 23 de novembre de Manel Diaz i Jordi Castro se’ n fan càrrec.

Aquest any es produeix el naixement d’una nova unitat, al primer Consell del curs, fet el dia 3 de setembre, Consol Cortès i Imma Rubio presenten Ia Branca Castors i els contactes que han tingut, tant amb altres unitats com amb famílies. Ara es pot dir que Ia Unitat tindrà 5 nois i 5 noies.

Una altra novetat que es proposà al Consell per l’octubre, fou Ia formació d’ un comitè o junta administrativa, que tingué Iloc el dia 8 de novembre a Ia Llar del Soci de l’ Ateneu.

AI Consell del dia 7 de setembre de 1988, com ampliació del Reglament aprovat el curs anterior, es comença a treballar en el projecte d’ un programa de progressió personal concret, a partir d’ una Ilista del carnet de proves que Ernest Villuendas entrega com a eina de treball. El Consell passà a definir les línies mestres d’aquest.

Començament de curs i pas de branca els dies 17 i 18 de setembre, a Font Martina.

Fou el darrer pas de branca que assistiren els pares. Hi hagueren dos motius bàsics, el més important era Ia manca d’assistència d’ alguns pares a l’ acte, amb Ia qual cosa els seus fills quedaven en un cert desavantatge envers els que es trobaven amb Ia seva família completa.

El segon motiu, molt menys important però desencadenant de l ‘ afer que dugué al Consell a considerar improcedent Ia presència de pares en el pas de branca fou que en el moment de dinar, de resultes de Ia manca d’ organització, després d’esperar una bona estona que els caps s ‘ aclarissin, hi hagué famílies que començaren a menjar .sense esperar d’ésser-hi tots i beneir Ia taula.

Durant les activitats del matí es projectà un audiovisual per als pares que cada unitat va preparar.

Els dies 5 i 6 de novembre es féu Ia FOCA prèvia a les Coromines. Es féu Ia sortida de Nadal els dies 17 i 18 de desembre a Sant Esteve de Bialbes a Ia casa Les Codines. Els membres del Truc s ‘encarregaren de preparar-la: ambientació, permisos, Iloguers, etc.

Els dies 18 i 19 de febrer es féu una sortida a Ia neu a Coll de Pal. Es pensava que cada Branca. anés a Ia seva, però Ràngers i Pioners ja havien acordat fer-ho junts i finalment hi va anar tot l ‘ Agrupament. Llorenç s ‘ encarregà de trucar a Ia Diputació de Barcelona,a l’ Area de Joventut, per Ilogar el xalet de coll de Pai.

A l’ assemblea de demarcació es produí una petita insurrecció liderada en part pel nostre agrupament envers l’ Associació a causa de Ia quota extraordinària per cobrir les despeses d’ una patrulla que viatjà a Xile en un intercanvi anomenat Xile al cor.

Es va detectar un desencís general cap al Consell Local, les entitats no col.laboraven i hi mancaven objectius. Fins hi hagué una proposta de l’ Esplai de coordinar independentment les activitats amb l’ Agrupament i Clenxa.

Els dies I i 2 de juliol de 1989, per celebrar el XX aniversari es féu a Torrebonica una sortida amb els pares.

Els Ràngers

Feren el camp d’estiu entre Llesp i Barruera amb I ‘eix d’animació de pirates i Ia construcció de balses.

Els Pioners

Acamparen entre els dies 20 i 29 de juliol a Ia Vall Ferrera, a Bordes de Parratxi, prop de Pla de Ia Selva i des d’allí pujaren el pic del Monteixo i pic de Norris el dia 23 i Ia Pica d’Estats i pic de Sotllo el dia 26. Sols hi assistiren 5 nois i noies amb els seus caps.

Els Castors

Imma Rubio ens explicarà l’ experiència dels Castors en el seu primer curs d’aquesta manera:

“L’estiu del 1988 Ia Consol Cortès, i jo mateixa ens vam plantejar Ia possibilitat d’ iniciar Ia branca de Castors al nostre Agrupament. De bon començament ens vam trobar amb força inconvenients. El primer i més gran l’escepticisme de Ia resta de membres del Consell d’ Agrupament, el pensament generalitzat del poc èxit que podia tenir una unitat formada per nens i nenes de 6 i 7 anys, considerats massa petits per fer escoltisme. Però Ia referència al Moviment d’altres grups d’aquesta edat que funcionaven perfectament ens va animar. El segon inconvenient ens els vam trobar quan ens vam adreçar a Ia seu de ME i GSJ de Catalunya per demanar documentació i recursos per començar a treballar, i ens van dir que tot i que hi havia grups

Promesa escolta de Xavi Faito a Barruera. Campament d’estiu. Curs 1988-1989. (Col. leció de l’ AE Martin Luther King).

funcionant no existia gaire cosa escrita atès que les unitats de Castors no estaven reconegudes pel Moviment (Nota: caldria posar per l’associació) com a branca escolta. Així que ens ho havíem d’ inventar.

No ens vam rendir, i vam mirar de posar-nos en contacte amb algunes unitats que ja funcionessin, vam anar a parar al Sector III de Barcelona on una noia ens va passar alguns documents provinents d ‘Escoltes Catalans on es parlava de les Fures (equivalent de Castor), de les característiques, de l’edat, del tipus d’ activitats, I ‘organització, etc.

Amb aixòja en vam tenir prou per començar, vam arreglar el cau del pati dels pins i vam obrir les inscripcions. Així és com l ‘ octubre del 1988 vam fer el primer pas de branca amb Castors.

Els primers mesos van ser difícils però molt interessants i divertits, experimentant formes de treball, jocs, tallers, etc. i ens vam afirmar en la idea que els nens i nenes de 6 i 7 anys poden perfectament educar-se en el temps de lleure seguint la metodologia escolta.

–

Però no ens vam quedar aquí. En una trobada de caps de la demarcació vam conèixer d’altres caps de Castors i ens vam enarescar a organitzar una trobada de nens i nenes. De fet, no érem gaires a la demarcació, aleshores érem 4 unitats de Castors.

Una a I ‘Agrupament Escolta Anton Vilà del Prat, una altra a l’ Agrupament Escolta Conxita Busquets també del Prat, la de l’Agrupament Escolta Sant Joan de Viladecans i la nostra, però tots plegats teníem una idea al cap, donar a conèixer el que podia fer-se amb una unitat de Castors i així engrescar d’altres agrupaments a porvar-ho.

Aquell any es va fer la la trobada de Castors de la demarcació. Va ser tot un èxit i tant caps com nens i nenes ens ho vam passar molt bé. A I’ Agrupament els Castors s’anaven fent lloc al costat de les altres unitats, vam fer un parell de sortides de cap de setmana en tendes i alguna altra en casa de colònies. I a final de curs, l’estiu del 1989, es va fer el primer campament.

Una setmana a Can Quei, un terreny a prop de Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa.

En aquell campament ens vam adonar que els Castors tenien moltes qualitats a explotar.”

5.5.- Anem Iluny: Kandersteg, Wiltz, Zuazo (curs 1989-1990)

L ‘Agrupament

Ja des de l’ inici ens proposàrem de fer un camp d’estiu especial i fora de Catalunya. Ernest Villuendas amb els contactes que té a través de) comissari internacional d’ Scouts de Catalunya informà de diverses possibilitats com: Gilwell Park a Anglaterra, Kandersteg a Suïssa, Wiltz a Luxemburg i d’ altres llocs. Els caps de Pioners es proposaren anar a Itàlia, ja fos a l’ Alguer, a Sardenya o al camp Scout internacional de Villa C’ a Cornaro; per la seva part els Ràngers escolliren d’ anar a Kandersteg (Suïssa). Ernest va proposar als caps de Pioners que per abaratir costos anessin també a Kandersteg aprofitant el mateix autocar, aquests ho van pensar i en donar a escollir als nois-noies els llocs sortí Suïssa per unanimitat.

— —

No es va pensar de comentar-ho als Ràngers prèviament i en dir-ho en el Consell d’ Agrupament, davant de Ia sorpresa de tots, els caps dels Ràngers canviaren de Iloc d’ anada i escolliren Wiltz a Luxemburg, ja que un dels seus objectius era anar SOIS.

Els dies 16 i 17 de setembre es féu una sortida de pares al Cobert de Puigercós, Riera de Marlès (Borradà) on se celebrà un partit de futbol, Trofeu Baden Powell, de pares contra caps. Guanyaren els pares quan les mares es posaren en línia darrera de Ia porteria i no deixaven xutar als caps…

El 23 i 24 de setembre es féu un Consell extraordinari per preparar el curs a can Tobella i el pas de branca es féu a Sant Quirze de Safaja.

Ens enteràrem que l’ Agrupament Escolta Sant Jordi d’Esplugues podia estar a punt de tancar, ja que sols els quedava un cap i algun Pioner i Rànger gran. Després d’ una trobada amb ells i el comissari de demarcació, s’ acordà de passar els Ràngers que quedaven a Pioners i Montse Senserrich i Angels Arribas s’ oferiren per fer de caps de Pioners d’ Esplugues i actuar conjuntament amb Ia nostra unitat fins arribar al camp d’estiu a Kandersteg tots junts.

Els dies 8 i 9 de desembre es féu una sortida d’ Agrupament a Montesquiu per celebrar el Nadal.

En el segon trimestre es posà en marxa de nou l’equip de pares amb Ia incorporació de M. Dolors Sánchez, Elena Pérez, Silvia Secall, i Montserrat Culla com a encarregades de material.

Durant el curs es va posar molt èmfasi a fer diners i així va estar molt enfocat als extra-jobs per aconseguir un campament pràcticament al mateix preu que els que es fan al nostre país.

Les unitats grans ajudaren fent de mainaderes i formant part del servei d’ordre al Fòrum de Vida i Evangeli. Els organitzadors en quedaren prou contents com perquè•a partir de Ilavors cada any hi siguin cridats.

Els Ràngers i Pioners hi participaren ajudant en el control en Ia cursa de motocròs d’Esplugues.

El 4 de juliol es va fer un Consell extraordinari amb l’ assistència del consiliari de demarcació, (Lluís) que havia parlat amb el rector i ens va dir que el mossèn havia estat escolta i que no veia clar els canvis en l ‘ educació en Ia fe que es produïen i menys en una associació catòlica. Ens indica que tant el mossèn com el Consell parroquial estan a favor de l ‘ escoltisme, però que cal tenir mà esquerra i que si bé no podíem tenir consiliari propi, caldria el suport d’ una persona adulta i no enfrontada amb el mossèn que ens ajudés reflexionar.

— —

En el mateix Consell s’ aprovà també de dur el fulard de color marró fosc com al començament de I ‘Agrupament (els últims anys s ‘ havia dut pràcticament beix clar). El motili del canvi va ser menys per l ‘ interès de tornar als orígens, que al fet que el nou color beix dels fulards que confeccionava La Tenda era molt Ileig, pràcticament caqui verdós.

El dia 1 1 de juliol un dels pares, el doctor Manel Bosch, que és metge i participava en Ia junta de pares eventualment, i ens va fer uns cursets de socorrisme per als caps.

El 14 de juliol, a Ia pista del Cau es féu un sopar amb tots els pares de l ‘ Agrupament.

Els Castors

Camp d’estiu: a can Quei, prop de Castellfollit de Ia Roca, a Ia Garrotxa, amb IO nois dels 14 que hi ha a Ia Unitat.

L’eix d’animació fou el poblat dels castors i el Castor aventurer que va reconstruir un vaixell pirata. L’ animació de pirates i tresor molt viscuda, jocs de pistes i compromís al seu nivell.

Eis Llops-Daines

Escolliren com a objectiu principal i com a centre d’ interès i motivació del curs el camp d’estiu. I l’ eix d’animació va ser I ‘aventura de Robinson Crusoe,en una ilia.

Camp d’estiu: a Euskadi, a l’illa Zuazo al pantà d’Olibarri. Villa, que batejàrem com a 111a Mandonguilla i els contactes amb noies d’ikastoles, molt bé tot i el problema inicial de l ‘ idioma. Hi assistiren 13 dels 20 noisnoies de l’ Estol.

Activitats nàutiques reeixides: rem, vela, piragüisme surf de vela. Visita de Vitoria en festes.

Els Ràngers-Noies Guies

Basaren el seu eix d’ animació a Europa amb el camp d’estiu. Camp d’estiu a Wiltz (Luxemburg) entre els dies I i 13 d’agost, dins el marc d’ un conjunt escolta internacional. En realitat Ia vila està envoltada per 21 camps escoltes, el centre dels quals es troba en el “chateau” (castell) de Wiltz,

– –

Oficina Central dels escoltes d’allí. Fins i tot el carter porta la camisa caqui i el capell escoltes en lloc de l ‘ uniforme de correus.

Un dels objectius era donar a conèixer el nostre país a través de les nostres tradicions i gastronomia, principalment amb la vetlla internacional en què dansarem una sardana que fou molt aplaudida i anà tot molt bé.

Es van fer contactes i intercanvis amb escoltes d’ arreu, principalment amb holandesos.

Tot i haver-hi 24 hores d’ autocar tant a l’ anada com a la tornada, el viatge estigué bastant distret i anà força bé. El lloc del camp d’estiu era adequat a pesar de les vespes, n’ hi havia grans quantitats. Es visità la capital Luxemburg, i es tenia previst d’ anar a Bèlgica, però Marc Bartolí es féu mal i en portar-lo a l’ hospital, amb els nervis, es van perdre totes les documentacions i no s’ atreviren a traspassar més fronteres de les imprescindibles.

Fou d’ agrair l’ajuda i col.laboració de l’ Agrupament Escolta Sant Francesc Xavier d’Scouts de Catalunya, que era amic d’ Ernest Villuendas i que acampava al mateix subcamp 19, pràcticament al nostre costat, i que amb el seu cotxe ens ajudàren a transportar Marc a l’ hospital.

Els Pioners

Començàrem amb 20 nois i acabàrem amb 21 (entre Sant Just i Esplugues, Agrupament Escolta Sant Jordi). Assistiren al campament 19 Aconseguit l’ objectiu de cohesió del grup i la homogeneïtat dels dos agrupaments.

Camp d’estiu a Kandersteg (Suïssa): Centre scout internacional. Entre els dies 29 de juliol i 13 d’ agost. A causa dels problemes de circulació a Lió s’ arribà a Kandersteg a la matinada del 30 de juliol.

Es va participar en les activitats del centre i en la desfilada cívica de l’ I d’ agost, dia Nacional de Suïssa, per cert que hi hagueren problemes amb un responsable d’ origen mexicà que volia que desfiléssim amb unitats d’ Scouts de Espanya i no ens permetia dur la nostra senyera. Finalment s’ arreglà el tema en comprovar que els escocesos a més de les se ves faldilles característiques portaven la creu de Sant Andreu en comptes del Regne Unit de la Gran Bretanya i en rebre el suport d’un altre responsable de nom

Victoriano Oleana, procedent de l’ illa de Bonaire, on tot i ser colònia

—

holandesa es parla bastant castellà. Amb aquest xicot s’establí una ferma amistat, ens ha visitat a Sant Just Desvern des d’Holanda, on resideix i estudia i ha participat en activitats de l ‘ Agrupament vàries vegades.

Es feren sortides a Berna, Interlaken i a l’Eiger. Poc preparada la part tècnica. No es guanyaren les ensenyes a l’aventura ni de l’amistat a causa de distracció i desinterés.

Camp d’estiu a Camprodon. Unitat Ràngers-Noies Guies. Jugant a Robin Hood. (Curs 1991-1992) (Col.lecció de l’AE Martin Luther King).

–

5.6.- Canvi de rector. “Desert Storm” i Camí de Santiago (curs 1990-1991)

L ‘Agrupament

Dolors Cardona i Pera (una mare) s’ integra a I ‘equip de caps com a CA junt amb Consol Cortés i Franc, ja veterana. El 15 de setembre es féli una sortida de caps a can Gelabert per preparar el nou curs i s’ aprovà també un projecte d’ uniformitat per a tot l’ Agrupament.

El 28 de setembre (divendres) al vespre es féu una sortida a can Llevallol, i es tornà l’ endemá a mitja tarda al Parador. Al local de joventut es pogueren veure els vídeos de les acampades de l’estiu i presentar el nou curs als pares. De 1’1 al 7 d’ octubre es féu la Setmana de la Joventut, on l’ Agrupament tornà a participar en l’ acampada urbana.

El curs fou extremament positiu, en molts aspectes la gent hi va posar el coll, els Consells d’ Agrupament amb el suca mulla (pausa amb convidada) van ser molt reeixits i distesos.

A partir del canvi de rector, les relacions amb la parròquia van millorar considerablement. El nou rector, més jove i dialogant, s’ha posat en tot i per tot a disposició de l’Agrupament però respectant la voluntat del Consell. Fins i tot es disposà del seminarista Joan Pere Pulido com a animador de la fe.

Fou baixa de I ‘equip de caps Rosa Rubio que se’ n va anar als Estats Units a treballar i a fer la seva particular descoberta d’ aquella cultura i de l’escoltisme americà i de tot un seguit de coses que ens explicava en les seves missives.

Els Castors

Tingueren com a eix d’ animació el poblat dels castors i el castor aventurer va seguir treballant, aquest any fixant-se en la recerca de la rosa dels vents. Es va continuar durant el camp d’estiu.

Camp d’estiu : a Castellfollit, can Quei del 27 de juliol al 2 de d’ agost.

Els Llops-Daines

Camp d’estiu: Sant Llorenç de Morunys, a can Vallalal, del 27 de juliol al 5 d’agost.

L’eix d’animació dels indis de les planúries d’ Amèrica ben reeixit. Hi assistiren 15 dels 20 nois i noies de la unitat.

Els Ràngers-Noies Guies

Al començament amb 6 nois (a causa del pas de branca a Ràngers de molts de l’any anterior), tot seguit es passà a 17 i varen acabar amb 14 que van participar tots al camp d’estiu. Durant el curs es treballà molt l’opció de valors humans mitjançant tallers i actuacions sobre La guerra del Golf, etc. Es va fer també una sortida a la cova de la Fou del Bor amb el grup d’espeleologia GER P, els dies 15 i 16 de juny.

Camp d’estiu a Estana (prop de Martinet) del 3 d’agost al 13 d’agost, que funcionà molt bé.

Els Pioners-Caravel.les

Començàrem amb 20 nois i acabàrem amb 21, es va aconseguir l’objectiu de cohesió del grup.

Camp d’estiu a Espot, del 2 d’agost al 12 d’agost.

El Truc

Com que l’any anterior no n’hi havia, en constituir la unitat, dinàmica, mètode i funcionament intern fou una nova experiència i a més es va fer un bon descobriment social mitjançant la branca a nivell de tot Catalunya, amb la descoberta de diferents marginacions socials i a través del rol previ dels Trucaires al paper dins la societat i es féu potenciar el compromís amb la feina (responsabilitats). Ajudar a formar persones crítiques i responsables. Treballar molt la reflexió i els valors humans (opció fe).

Camp d’estiu, es féu el Camí de Santiago del 29 de juliol al 13 d’agost partint des de Lleó.

– 251

5.7.- El “projecte d’Agrupament” i El clau del cau (curs 1991-1992)

L ‘Agrupament

El pas de branca es realitzà els dies 5 i 6 d’octubre a la Torre del Bisbe. Consol Cortès i Ernest Villuendas cornençaren a preparar la nova documentació que a nivell associatiu es demanava, que era anomenada Projecte d’Agrupament.

S’intentà posar en marxa la Circular d’Agrupament, se’ n feien càrrec Núria Rieradevall i Sant i l’Àngels Arribas i Marín. El Clau del Cau número O va sortir a la llum el novembre, tot i que el número I no sortiria fins al cap d’un any.

Daniel Ventura i Gil i Jordi Castro i Giró es van quedar a l’equip de suport.

El 14 i 15 de setembre es féu una sortida de caps a la Torre. del Bisbe i el pas de branca el 5 i 6 d’octubre a can Llevallol. La sortida de Nadal fou a Canyelles (el Pinàs) entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca.

El 13 de març a la nit, a can Carbonell, Maria del Mar Gascó va fer la seva promesa escolta.

Els Castors

Tingueren l’eix d’animació Tom Pujamuntanyes corn a seguiment del de l’ any anterior, de Toni Coll i Cerola (Collserola).

El campament d’estiu fou a can Quei (Castellfollit de la Roca) entre el dia 1 i 8 d’agost, hi assistiren Il nois i noies ambientats en la Història Interminable.

Els LLops-Daines

Tingueren com a objectiu bàsic arribar a un bon acoblament entre vells i nous i aprofundir en la pedagogia del projecte. L’ eix d’animació, centrat en el personatje Esperimingui, que té com a centre el conte.

El campament fou a la Nou (Berguedà) de l’I al 9 d’agost. 1 1 Llops ambientats en el personatge Stradivarius.

Els Ràngers-Guies

Escolliren com a eix d’animació Robin dels Boscos i com a objectius l’ordre, Ia neteja, Ia puntualitat (confecció de Regles de Ia Unitat).

Campament d’estiu a Camprodon entre el 21 i 31 de juliol. 17 i nois i noies amb el mateix eix del curs.

Els Pioners-Caravel.les

Camp d’estiu, ruta per Menorca feta per 17 Pioners-Caravel.les.

Et Truc

Se seguí amb I ‘experiència de l’any anterior, però centrant Ia formació dels joves envers el seu demà com a caps. Alguns d’ells, que seguiran en el Truc, actuaran ja durant el curs com a caps en diverses unitats dels nois-noies més petits. Constituir Ia unitat: dinàmica, mètode i funcionament intern.

AI campament d’estiu hi assistiren 2 dels 7 trucaires, del 27 de juliol al 3 d’agost, van fer una travessa per Ia Val d’Aràn amb sojorn a Vielha.

5.8.-Cloenda d’ uns anys de servei

El dia 17 de juliol de 1992, veient que cada cop Ia coordinació amb els CA era pitjor i aprofitant que tenia feina i no podia anar a una sortida de caps els dies 17 i 18, vaig fer arribar al Consell una carta demanant que es plantegessin Ia meva substitució sense Ia meva presència, que els podia cohibir d’alguna manera.

En presentar el nou curs, els pares i els caps em Iliuraren un plat de ceràmica per agrair els sis anys de col.laboració que m ‘emocionà i vaig agrair, tot i que a l ‘ escoltisme les coses es fan sense esperar res a canvi.

He titulat l’època descrita com excel.lent per a l’ Agrupament i en més d’ una ocasió ho he dit públicament. S ‘han donat una sèrie de circumstàncies que ho han possibilitat i entre elles, de forma fonamental, Ia continuïtat dels caps, Jordi Castro, Consol Cortès, Manel Díaz, Vicenç Llàcer, Xavier Navinés, Imma Rubio i Ia seva germana Rosa, Llorenç Sanjuan, Ferran Tost i Daniel Ventura que han estat més de quatre cursos fent de caps a l ‘ Agrupament i això ha fet possible una línia pedagògica coherent durant aquests anys. Per altra banda, persones que han estat sols un o dos cursos fent de cap com Angels Arribas, Núria Artigas, Olga Garcia, Núria Garcia, M. Mar Gascó, Carles Gay, Sònia González, Núria Rieradevall, Conrad Ventura, Carme Vives, ells han fet que l’equip no s’ encarcarés en estereotips i en molts casos com Josep M. Pino i Pere de Paz han dut un dinamisme molt importat a l ‘ Agrupament. Sense oblidar els caps que s’ incorporaren al final d’ aquesta època i encara avui estan a l ‘ Agrupament com són Dolors Cardona, Ricard de Campos, Ismael Díaz, Elena Padrosa i Montse Senserrich.

Durant aquests anys al si del Consell d’ Agrupament hi ha pogut haver discrepàncies i discussions, però mai cap baralla. Sóc escolta des de l’any 1958 i amb responsablitats de cap des de l’ any 1965, doncs bé un dels millors equips de caps amb què he treballat ha estat el de I ‘Agrupament Escolta Martí Luther King entre els anys 1986 i 1992.

L’ assistència als cursos de formació de caps ha estat generalitzada i això ha fet que es donés millor assistència a la mainada, que traduït a fredes xifres estadístiques ens dóna que el cens de cada curs recull una assistència de forma continuada d’entre 60 i 84 nois i noies.

Durant aquests anys s’han recuperat algunes coses que formen part del color extern de l ‘ escoltisme, i s’ha insistit en els valors de la seva metodologia posant-la en pràctica assíduament, tot i la pèrdua anterior de determinades tradicions i costums.

6.- MÈTODE i UNIFORME

Ernest Vil]uendas i Altarriba

6.1.- El mètode

Ja des del primer moment de l’ escoltisme han estat vàries les interpretacions de Ia seva manera d’ésser. Des de fora, al ^a uns sectors atacaven l’ escoltisme de conservador i altres d ‘esquerrà, uns de militarista, i d’altres el consideraven extremadament pacifista, Baden Powell escrigué com a aclariment: “Nosaltres som tots socialistes en Ia mesura en què Iluitem per l’ abolició de l’ anacronisme brutal de Ia guerra i Ia coexistència d ‘una extrema pobresa i misèria al costat de Ia riquesa superabundant, tot i que no estiguem d’ acord amb Ia manera d’ aconseguir els fins proposats”.

En Ia segona Conferència Scout feta a Ia Sorbona de París del 22 al 29 dejuliol de 1922, els representants dels 31 països participants varen descobrir que no hi havia una sola manera de fer escoltisme. Hom s’adonà que fins i tot era perillós ja que amb Ia mateixa etiqueta d ‘escoltisme s’oferien programes ben diversos, i el mateix mot podia significar coses molt diferents per qui ho deia o per qui ho oïa. V oler unificar uns criteris mínims comuns del programa dugué a adoptar Ia primera Constitució del Moviment.

El mètode escolta segons Ia Constitució Scout Mundial.

“El mètode escolta és un sistema d’autoeducació progressiva basat en:

-Una promesa i una Ilei.

-Una educació per l’acció.

-Una vida en petits grups (per exemple Ia Patrulla), que inclou, amb l’ ajuda d’adults que els aconsellin, Ia descoberta i l’acceptació progressiva pels joves de les responsabilitats i de Ia formació a l’ autogestió de cara al desenvolupament del caràcter, a l’adquisició de capacitats, a Ia confiança en un mateix, al sentit del servei i a l’ aptitud tant per cooperar com per dirigir.

-Programes progressius i atraients d’ activitats variades basades en els centres d’interès dels participants que inclouen jocs, tècniques útils i l’ acceptació de serveis a la comunitat; aquestes activitats es desenrotllen principalment a l’aire Iliure, en contacte amb la natura.”

Això, però, permet un ampli marge d’actuació a les associacions i organitzacions membres del Moviment que sense desviar-se dels principis del mètode no tenen perquè aplicar-lo d’una sola manera.

Una de les escoles, liderada pels europeus i especialment pels francesos, espiritualitzada i molt donada a concedir importància a valors difícilment mesurables, ha posat l’ accent en la pedagogia i requereix un impuls personal important. L’altra escola, molt més pràctica i pragmàtic, posa l’accent sobre l’eficàcia dels valors mesurables i escull com a criteri principal de valoració el seu èxit entre els nois. Aquesta escola seria la de l’escoltisme anglosaxó, principalment el nord-americà, que per unes o altres raons és el que sembla que tingui més èxit (o almenys més membres). Tal sistema ha fet que dels 54 astronautes de la NASA, 47 havien estat scouts, i que Neil Amstrong, un

“scout àliga” americà que avui encara fa de cap, fos el comandant de l ‘ Apolo XI i el primer home a trepitjar la Lluna l’any 1969 i que hi dugués l’ensenya de l’Organització Mundial del Moviment Scout (OMMS). Per dir-ho molt simplement la primera, centrada en l’educació, pretén fer pels nois coses bones i la segona, basada en l’entrenament, s’acontenta fer bé les coses.

Avui dia, a causa de les millors comunicacions i la mutiplicació de contactes que s ‘ han produït a partir dels anys seixanta, es considera que els dos escoltismes són diferents però complementaris, i d’aquí neix en els diversos Sistemes de Programes.

El nostre Agrupament en pertànyer a MEiGSJ ha seguit la línia europea liderada per “Scouts de France” ja que la nostra associació per proximitat geogràfica i cultural ha anat adaptant el que feien els francesos.

Els objectius bàsics sociopedagògics segons el nostre Agrupament: -Un sentit d’arrelament al nostre país, basat en el coneixement, l’estimació i el servei a la realitat nacional catalana.

-Aprendre a treballar en equip, la qual cosa desenvoluparà un sentit organitzatiu i l’ acceptació de responsabilitats, mitjançant el repartiment de feines. Això serà fruit d’un aprenentatge consistent a planificar, realitzar i revisar l’acció triada per consens.

-Evolucionar amb un progrés personal i de grup, reflectit en el servei als altres i amb un compromís personal.

-Treballar Ia Ilei i els principis escoltes a diferents nivells d’ aplicació, com a model d’home i com a proposta de valors.

-Convivència crítica i solidària amb altres estils de viure, donant a conèixer el nostre model, el qual “no és l’únic”, com molts d’altres. – El desenvolupament físic, especialment a través de l ‘ austeritat i Ia vida en contacte amb Ia natura.

Ideari de l’entitat

Els postulats educatius de l’ escoltisme i en concret de Ia nostra Associació i Agrupament, es fonamenten en el que diem les opcions bàsiques: fe, país, i Ia formació personal. Aquesta formació és clonada mitjançant el mètode escolta que és un sistema d’autoeducació progressiva fonamentat en Ia Ilei i Ia promesa escolta, l’educació per l’acció, Ia vida en petits grups i uns programes progressius i atraïents en un ambient plenament coeducatiu.

La formació del noi que preveiem és el desenvolupament de di verses àrees de Ia persona. Bàsicament: l ‘ aspecte físic, el caràcter, Ia personalitat, el servei als altres, Ia corresponsabilitat, Ia valentia, Ia visió cristiana Ide l’ home i l ‘ amor a Ia natura.

La formació està a càrrec dels caps, que han d’assolir en un període de temps Ia titulació de monitor i director d’ activitats en el Ileure a través de l’ Escola de Formació de Caps que té I ‘Associació i el suport pedagogic que els seus organismes donen.

L’ Agrupament és un grup de joves i infants que conviuen per contribuir en el seu desenvolupament i per realitzar les seves possibilitats com a persones i com a ciutadans responsables, envers Ia societat d’ ara i del demà, seguint l’ estil de vida escolta, adaptat a Ia realitat social d’avui al nostre poble, basat en les tres opcions bàsiques:

a.-d’Educació, com a projecte coeducatiu dins d ‘un àmbit de natura.

b.-de País, dins un marc ascendent de poble, comarca i nació.

c.-de Fe, utilitzant-la com a eina de treball.

1

Anys seixanta

La característica bàsica era Ia separació completa de sexes i existien tres branques segons l’edat dels nois o noies.

Nois	Edat	Noies
LLOBATONS	de 8 a 1 1 anys	DAINES
MINYONS	d’ I l a 16 anys	NOIES GUIES
ROVERS	de 16 anys en amunt	GUIES

Llobatons

Un màxim de 24 nens formava l’ Estol, organitzats en sisenes de sis amb un d’ells escollit pel Consell d’ Estol com a Sisener i com a un altre com a Segon de Sisena, sota Ia responsabilitat d’ un Equip de Caps que en conjunt rebia el nom de Vells Llops.

L’eix d’animació general de l’ Estol estava basat en el “Llibre de Ia selva” de Rudiar Kipling i el Manual de Llobatons de Baden Powell i Vera Barclay. Es per això que els caps dels estols reben el nom d’Akeela i els seus ajudants els de Bagheera, Baloo, Kaa, etc., trets tots ells dels esmentats Ilibres. Cada personatge encarna les virtuts que cal aprendre i els vicis i defectes que cal defugir. Per exemple als Ilobatons no se’ls diu simplement que callin sinó que se’ Is ensenya que els sorollosos i ximples banderlog són rebutjats pel cornú dels animals de Ia selva.

Les institucions de l’ Estol eren el Consell de Vells Llops o reunió dels caps per administrar, dirigir i avaluar el programa, el progrés personal i col.lectiu de l’ Estol. El Consell d’ Estol on els Vells Llops, Siseners i Segons de Sisena revisen el funcionament de les Sisenes i es planeja el desenvolupament d’ activitats.

El Consell de Roca és Ia reunió de tot I ‘Estol, on es proposen idees per al programa, i es revisa i valora el funcionament de l’ Estol. Els Llobatons amb Ia promesa i els Vells Llops tenen dreta decidir.

L’ estol del nostre Agrupament s ‘ anomenava “ESQUIROL”.

En aquesta època els Llobatons tenien una Ilei de sols dos articles que anomenàvem Ia Llei de l’ Estol:

1

el Llobató escolta i obeiex el Vell Llop el Llobató no s’escolta a si mateix.

El lema era: Tant com puc.

Com a complement del redactat de Ia Llei dels Llobatons, hi havia unes orientacions que l’ apropaven més al conjunt de Ia Llei escolta amb un critèri més distès, eren Les màximes de Baloo:

El Llobató ajuda tothom.

El Llobató obre els ulls i les orelles.

El Llobató és net.

El Llobató diu sempre Ia veritat.

El Llobató està sempre alegre.

La promesa dels Llobatons també era més senzilla i una mica diferent que Ia de les altres edats. Prometo fer el que pugui per ser Ileial a Déu i Ia pàtria: obeir Ia Ilei de l ‘ Estol i fer cada dia una Bona Obra (BC)).

Minyons

La Secció era el nom genèric de Ia Unitat de Ia Branca Minyons i estava formada per dos, tres o quatre Patrulles de cinc a vuit nois amb un d’ells com a cap de Patrulla (CP) escollit per ells en Consell d’ Honor. La Patrulla tenia una vivència important amb un fort esperit d’equip amb un seguit d’elements diferenciadors de les altres, com el Tòtem (nom d’ animal identificatiu), emblema, banderí que duia el CP, lema, crit, colors, història, tradicions, regles pròpies, cançons, institucions, Consell, cerimònies, etc. Les patrulles eren coordinades i dirigides per un Equip de caps (Kraal) format per un Cap de Secció (CS) i un o més ajudants de Secció (AS).

Les institucions de Ia Secció per revisar el funcionament de Ia Unitat i les patrulles i planejar el desenvolupament d’ activitats eren el Consell de Mestrescoltes com a reunió dels caps i ajudants Ia Secció, el Consell de Caps, on s’ ajunten als anteriors els caps i segons de Patrulla, i el Consell d’ Honor com a reunió del Consell de Caps ampliat amb els nois a partir de segona classe o amb responsabilitats a Ia Secció, on es revisa i valora el funcionament i progrés de Ia Secció, de les patrulles i dels seus membres, principalment per decidir sobre les promeses, recompenses, ensenyes i censures.

El funcionament general de Ia Secció i Ia seva estructura, està basat en el Ilibre de Baden Powell, “Escoltisme per a nois’ i en “El Sistema de patrulles” de Roland Philips.

El nom de Ia secció del nostre Agrupament fou J AUME I, i les patrulles inicials foren els Lleons i els Isards.

Rovers

Els nois de més de 16 anys s’ agrupaven en Colles de Novells o de Companys segons I ‘etapa de formació dels nois. El conjunt d’ aquestes colles formaven el Clan de Rovers coordinat per un Equip de Caps. Les institucions eren el Consell del Clan, l’ Assemblea de Clan com a òrgan decisori i el Consell d’ Honor quan el tema o temes a tractar ho feien necessari.

Per poder ser Company, el Novell havia de comprometre’s a un servei que exposavã en un document signat anomenat “rol” aquest servei podia ser dins el moviment, com a cap, ajudant, suport a l’ Agrupament o associació, o millor encara fora d’ell (Creu Roja, Càritas, etc.). Finalment hom assolia Ia Investidura Rover i deixava el Clan. • El Clan del nostre Agrupament s’ anomenava Abat Escarré.

El carnet de proves i Ia formació personal

La formació proposada es desenvolupava en les àrees de caràcter, salut, natura, societat, sentit del concret, servei i sentit de Déu on el progrés personal era molt particularitzat i controlat mitjançant un Ilibret que s’ anomenava Carnet de Proves que el cap anava signant fins que hom havia passat totes les de I ‘etapa on estava i assoliala següent, reconeixible per una nova ensenya.

Les etapes a Llobatons eren: Pota Tendra, Llobató (en fer Ia promesa) Primer Estel i Segon Estel. A Minyons: eren Peu Tendre, Minyó Escolta (en fer Ia promesa), Segona Classe, Primera Classe i Cavaller Escolta i al Clan Peu Tendre, Novell, Company i Rover Investit.

Les activitats dels nois a les unitats, i subunitats eren bàsicament reunions, sortides, acampades, empreses, bones obres col.lectives, etc., on els seus membres feien l’ aprenentatge bàsicament a través del joc i Ia tasca comuna.

A Ia fundació de l’ Agrupament, als anys seixanta, el redactat de Ia Llei escolta d’ús comú a Minyons i Rovers era el de Ia Delegació Diocesana de l’Esc01tisme (DE).

1 .-Cal confiar sempre en l ‘ honor de l ‘ escolta.

2.-L’escolta és Ileial a Déu i a Ia pàtria, als pares, caps, superiors i inferiors.

3.-1.’ escolta és útil i servicial, i cada dia ha de fer una bona obra.

4.-1. ‘escolta és amic de tothom i germà dels altres escoltes.

5.-1.’ escolta és educat i cavallerós.

6.-L’escolta estima els animals i les plantes.

7.-1. ‘escolta és disciplinat i obeeix als seus superiors sense replicar. 8.-1.’ escolta està sempre de bon humor i somriu i xiula davant de les dificultats.

9.-1. ‘escolta és treballador i previsor.

10.-1.’ escolta és pur de pensament, paraula i obra. Els lemes eren:

Sempre a punt (pels minyons).

Fer ser vei (pels rovers).

El lema Sempre a punt es traducció de l ‘ anglès Be prepared (observeu les inicials: les mateixes que Baden Powell).

El text de Ia promesa era:

“Pel meu honor i amb Ia gràcia de Déu prometo fer tot el que pugui per complir els meus deures envers Déu i Ia pàtria, per ajudar tothora l ‘ altra gent i obeir Ia Llei escolta.’

Anys setanta

En començar el curs 1971-1972, Ia Secció Escolta que fins aquell moment incloïa nens d’ I l a 16 anys es divideix en dues etapes:

Ràngers(nois) i Noies Guies (noies) d’ I l a 14 anys.

Pioners (nois) i Caravel.les (noies) de 14 a 17 anys.

L ‘experiència va ser iniciada l’any 1964 per l ‘ associació dels “Scouts de France” que donà nom al nou sistema de programes que l’any 1965 ja es començà a practicar de forma experimental per algun agrupament de Barcelona i l’any 1971 es va establir com a definitiu a Ia nostra associació ME i GJS i poc després al nostre Agrupament.

– 261

1

Llobatons

No hi hagué canvis substancials entre Ia metodologia anterior i Ia que s’aplicà fins a finals de Ia dècada dels setanta, tot i que a l’ Agrupament s’ anà deixant de racó l’eix d’animació del Llibre de Ia selva tal com ho feu Minyons Escoltes.

Ràngers

La Secció, Ia Patrulla i I ‘Equip de Caps continuen amb el nomenclàtor anterior excepte que el CP passa a ser nomenat Pilot de Patrulla i es creen les tasques d’ adjunt de taller, que és el noi responsable de Ia marxa del taller i material necessari, i fa d’enllaç amb el mestre de taller que és un professional o un bon coneixedor d’alguna tècnica necessària per a l’operació.

L’operació era l’equivalent de l’empresa a Pioners, però una mica més curta i és on es desenvolupa el progrés personal mitjançant fadrinatges segons les tècniques apreses. A cada etapa es feia el punt, moment de reflexió (segons els manuals, a Ia Ilum dels Evangelis i Ia Carta)i Ia festa de cloenda anomenada Gran Boom.

El progrés personal era més comunitari i sense símbols externs. Hi havia el carnet Rànger on cada noi anotava el seu progrés i les tècniques apreses. Finalment un Rànger feia Ia promesa en passar a Pioner.

Pioners

La Unitat s’anomenava Grup i quan el nombre de membres ho feia necessari, es dividia en equips, amb el pròpi cap d ‘Equip escollit entre els seus membres. El Kraal es compon d’ un cap de Grup i dos ajudants (d’ un mínim de 19 anys).

Progés personal: abans que un Rànger passés a Pioner, era preparat pel seu padrí (un Pioner de tercera etapa) i en el mateix moment del pas de Branca feia Ia promesa escolta i rebia l’ ensenya marró, però si el noi ingressava del carrer li calia esperar uns tres o quatre mesos. Després, el progrés personal tenia dues etapes més indicades físicament per l ‘ ensenya negra i l’ ensenya vermella.

La metodologia de Pioners es basava molt en les seves activitats, en l’ empresa que controlava un Consell d’ empresa i distribuïa les tasques en comitès de 2 0 3 Pioners d’equips diferents per a una tasca concreta. Les necessitats de finançament produïren una mena d ‘empresa més curta amb l’ objectiu de fer diners, que s’anomenà extra-job

– 262

El redactat de la promesa no havia variat, i al nostre Agrupament se seguí fent, tot i que en d’ altres agrupaments de l’època no la feien.

Rovers

En un començament, en aplicar-se les noves metodologies, no hi hagué canvis substancials a la Branca, però després, el 10 de febrer de 1969, el comissari de Branca es qüestionava la quantitat de clans que encara seguien usant la metodologia de la Ruta, aquesta desaparegué i es féu una experiència amb els nois i noies majors de 17 anys que fou el Solc. Finalment, per juliol de 1972 començà a funcionar la Branca Truc, però per aquella data no hi havia al nostre Agrupament cap Branca que acollís els majors de 17 anys i la nova branca no es generalitzà fins l’any 1975 i passà a ser considerada la quarta branca vers l’any 1978, tot i que durant molts cursos no existí aquesta branca a l’ Agrupament.

Coeducació

El setembre de 1975, l’Agrupament començà formalment un sistema de coeducació de nois i noies que ha durat fins ara.

Anys vuitanta-noranta

Els Scouts de France (SdF) creadors del sistema de programes SdF (que és el que treballa amb Ies unitats Ràngers/Pioners) féu modificacions del mateix sistema amb els anys. La darrera revisió forta fou la de l’any 1981 que reinstaurà les patrulles amb identitat, la promesa a la Secció Rànger (recordem que anteriorment es feia en passar a Pioner) i fins la substitució del mot Rànger pel d’ Scout. En poques paraules, mentre els Pioners segueixen un camí propi, els Ràngers s’ apropen molt més a les estructures anteriors a l’ aparició del sistema de programes SdF.

A Catalunya, però, no hi ha una revisió tan profunda, el mot usat per referir-se a la Branca continua essent el de Ràngers. A la resta del Moviment Scout Catòlic (MSC) s’ usa indistintament Scout o Rànger.

Llops-Daines

Mentre el MSC no deixà de banda el Llibre de la selva, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi (ME i GSJ) de Catalunya (que hi està federada) l’abandonà definitivament, i així es féu també al nostre Agrupament.

r

Una de les motivacions de deixar en desús el Llibre de la selva fou la consideració que en l’ambient de l’esmentat Ilibre es respirava un cert clima de violència a causa de les caceres dels llops. Fins i tot es pensà que el fet que els Llops cacessin Daines podria dificultar la convivència dels nois i les noies a la Branca, ja que unes podrien presentar-se corn a víctimes dels altres. També fou considerat el fet que l’heroi del Ilibre, Mowgli, és un noi. Això portà a pensar que no podia ser model per a l’element femení com ho havia estat per al masculí fins aquell moment. Avui l’eix d’ animació general de l’Estol és escollit cada curs o fins i tot per a una activitat determinada.

Cal, però, saber que les altres associacions escoltes tant de Catalunya com d’arreu del món han seguit en general el mètode de la família feliç que Baden Powell i Vera Barclay dissenyaren l’any 1916, amb les lògiques adequacions al temps i país, però no amb un trencament tan acusat.

Fora de l’eix d’animació, l’estructura de la Unitat ha quedat amb noms semblants als de sempre, tot i perdent els noms del Llibre de la selva en relació als caps de la Unitat.

L’ actual Pedagogia del projecte incorpora els elements propis de SdF en l’empresa, que a l’Estol té una durada màxima de tres mesos i s’anomena Acció (a MSC, Cacera).

Ràngers-Noies Guies

Depenent de l’Equip de Caps el moment la vida de les patrulles ha estat més o menys intensa. L’operació dels anys setanta ha. canviat el nom per expedició, però els mots Comitès, Gran Boom i Consell d’ expedició segueixen com sempre, s’incorporen de nou el Conseil d’Honor per analitzar els problemes de fons per a la consecució d’un estil, d’acord a la Llei escolta i els Evangelis.

Pioners-Caravel.les

L’empresa continua essent l’eix de la vida pionera i la formació d’equips sols es recomana en unitats de més de 12 membres. El progrés personal continua estan basat en tres períodes sense ensenyes que ho marquin.

Truc

La Unitat dels joves s’anomena Grup Truc i consta d’un cap adult que anomenem animador de Truc, i es pretén que sigui el que el nom indica, ja

I

que bàsicament cada jove cal que estigui preparat per ser el seu propi cap. El Grup Truc no té una estructura prèviament establerta. Això Ia fa ser molt flexible en Ia seva pròpia organització, poden establir-se col]es o equips diferents segons les necessitats i circumstàncies, i fins i tot coexistir diversos grups Truc en un mateix Agrupament.

Pel que fa al relleu de caps, és aconsellable que el Truc no perdi contacte amb les altres Unitats de l’ Agrupament.

Versió actual (1979) de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi En aquesta versió el redactat de cada article comença:

“Els Escoltes i les Guies . i es diu Ia resta:

“Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.

Vivim Ia nostra fe i respectem les conviccions dels altres.

Aprenem a ser útils i a fer servei.

Som germans de tothom i treballem per Ia pau.

Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món.

Defensem Ia natura i protegim Ia vida.

Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots. Som decidits i afrontem les dificultats sense por.

Estimem el treball i volem fer bé les coses. Aprenem a estimar i jugar net. “

AI nostre Agrupament, el redactat tradicional de Ia promesa ha quedat pràcticament en desús i excepte alguna vegada a Ràngers, que sí que l ‘ han usat, el compromís actual queda reflectit amb algunes paraules del noi o noia en una vetlla especialment destinada a això però que no tenen res a veure amb el text original.

Els lemes dels escoltes són eis mateixos de sempre però cal dir que a ME i GSJ en general, sols es parla del Sempre a punt i Tant com puc. Hi ha una altra frase que, extreta del redactat antic de Ia Llei, s’ha convertit en quasi lema i és Res a mitges.

–

1

6.2.-L’uniforme

Sense ser part del mètode escolta, el fet que els escoltes es vesteixin d’ una forma determinada data ja dels seus començaments, de tal manera que el fundador ja deia: “A voltes he dit: m ‘importa un rave si un escolta fa servir uniforme o no, sempre que posi el seu cor en aquesta tasca i compleixi la Llei escolta”. Però la veritat és que sembla estrany l’escolta que no porti el seu uniforme si pot permetre’s comprar-lo. L’esperit l’ impulsarà a fer-ho. Per explicar el perquè de l’uniforme de l’escolta, crec que el millor és Ilegir el que escriu en Laszlo Nagy, anterior Secretari General de I ‘Organització Mundial del Moviment Escolta, en el Ilibre 250 milions d’ scouts on parla breument de la uniformitat i diu:

respon a la necessitat de pertànyer i identificar-se a un grup, els “texans” o “blue jeans”, la camisa dels col.legials funcionen com un llenguatge i signes de reconeixement. El problema bàsicament resideix a saber si el joves s’ identifiquen encara amb els signes proposats”.

“Les modificacions de l’ uniforme, bàsicament capell, pantaló, camisa i fulard, té partidaris i detractors. Si és veritat que l’uniforme escolta no pot seguir els capricis de la moda, la seva adaptació periòdica a les activitats actuals no solament és necessària, sinó que és indispensable…”

L’essencial és que l’ uniforme sigui pràctic i fortifiqui la fraternitat escolta, aquesta adhesió voluntària a una organització mundial. Sense crear, però, un sentiment malsà d’orgull o menyspreu envers aquells que “no estan entre els nostres”, l’ uniforme obliga a una certa cura en vestir i actuar, a la modèstia, a l’esperit de servei, a l’ amor al proisme..

Com era l’ uniforme l’any 1968 quan es va fundar l’ Agrupament?

Llobatons: pantalons curts de pana blau marí, camisa grisa, boina blau marí, jersei blau fosc, mitjons curts o llargs de color blanc, i niki de treball de color blau marí.

Les noies caps de la Branca Llobatons: faldilla de pana blava (se’n recomanava una de tergal blava sols per a ciutat); camisa grisa de tergal, jersei blau, sabates planes negres per a ciutat.

Minyons, Rovers i els altres caps: pantalons curts de sarga caqui verdós, camisa grisa clara amb dues butxaques cordades i muscleres, mitjons curts o llargs de color gris. Alguns .com Sebastià Serarols) portaven- la camisa d’ un model anterior de forma igual però de color caqui i també d’ altres, els pantalons curts de pana marró.

AI nostre Agrupament no hi havia uniformitat definida per a Ia resta de l’equip, tot i que molts duien boina blau marí tipus paracaigudista o també es veia algun capell escolta. També els nois més grans duien pantaló Ilarõ generalment de color gris o beix i en determinades activitats pantalons rochetore.

Les ensenyes que tothom duia eren:

Cosides a Ia màniga dreta i de dalt a baix, tireta blanca amb el text Agrupament Escolta Martin Luther Kin ^a de color negre, escut del poble i tireta blanca amb el text “SANT JUST DESVERN” en vermell (dibuixos C, D, E, a les figures l , 2, 3 i 7).

Cosida a Ia butxaca esquerra l’ ensenya de Ia DDE, que era un rombe verd amb una flor de Ilis blanca(escoltisme), una creu vermella de Sant Jordi (Catalunya) i I ‘anagrama grec de Crist XP (confessionalitat catòlica) (dibuix A a les figures 1, 2 i 3).

A partir que hom feia Ia promesa escolta o de Llobató es duia el fulard de l’ Agrupament de color marró fosc i el rivet groc clar, però, a més hi havia una sèrie d’ensenyes específiques per cada branca que indicaven l ‘ etapa de progrés personal.

A Llobatons I ‘ensenya de Ia promesa era un cap de Ilop cosit a Ia boina, després un primer i un segon estel fent-li costat (dibuixos F, G i H a les figures

A Minyons es duien penjades de Ia musclera de Ia màniga esquerra les divises de Patrulla (cintetes amb els mateixos colors del banderí de Ia Patrulla, que eren vermell i blanc per Ia Patrulla Lleons i blau i marró per Ia Isards). Cosit a Ia màniga esquerra, els que hi tenien dret, duien Ia segona classe indicada per un cartellet verd amb el lema Sempre a punt en vermell, (dibuix G a Ia figura 2) i per Ia primera classe s’ hi sobremuntava un escudet verd amb el rivet vermell (dibuix H a Ia figura 2).

A Rovers, unes divises grogues pels novells, una de groga i verda pels companys, i una de groga, verda i vermella pel Rover Investit (dibuix I a Ia figura 3).

Els Siseners de Llobatons duien cosides dues cintes grogues paral.leles a Ia màniga esquerra i el seu segon una de sola (dibuix K a les figures 1 i 5). Els caps de Patrulla de Ia secció dues cintetes verticals cosides a Ia butxaca esquerra i els seus segons una de sola (dibuix 2 a Ia figura K).

1 ALT ARRIBA

Els caps d’ Unitat portaven una cinta del color de Ia Branca, i els ajudants calia que Ia duguessin travessada per una més de petita de color blanc, però al nostre Agrupament Ia blanca es cosia paral.lela a Ia de color (dibuix K a Ia figura 3).

També hi havia una sèrie “badges” o especialitats (triangulars pels Llobatons i rodons pels Minyons) que indicaven Ia preparació en l ‘ afició del noi (dibuix L a les figures 1, 2 i 5).

La N-IO

L’ any 1967 Minyons Escoltes va emetre Ia fitxa tècnica N-IO que regulava detalladament i de cap a peus una nova uniformitat que deixava l’ uniforme de Llobatons idèntic a l’ anterior, però tots els altres usaven una camisa “Nou Model”. Els Pioners de color vermell i de color verd a tots els altres, que podia passar per una camisa de diari, ja que tenia una sola butxaca i descordada.

El fulard seria usat pels Llobatons sempre que duguessin uniforme.

Els Ràngers només l’ usarien en cerimònies; els Minyons i Pioners el tenien com a facultatiu; els Rovers no el tenien de dur mai, els caps d’ unitats, com els seus nois i els altres caps, sols en cas de necessitat. L’ escut de Ia ciutat, vila o poble al qual es pertany es portava cosit al fulard (els que el duguessin). Les altres ensenyes pràcticament desapareixen (dibuix B i D a les figures 5 i 6).

A Sant Just Desvern, tot i que no es funda l’ Agrupament fins l’ any 1968, fins entrats els anys setanta no s ‘ adoptà el nou uniforme. Segons recorden els membres de l ‘ Agrupament d’ aquell temps, Ia camisa de color verd pràcticament no s ‘ arribà a dur i als arxius de l ‘ Agrupament consta una nota de I’ octubre de 1975 que indicava que Ia uniformitat pels Ràngers era camisa blava, fulard marró fort i sanefa groga al braç esquerra de dalt a baix [A.ELMARTIN LUTHER KING], campana de Sant Just (es refereix a l ‘ escut) [SANT JUST DESVERN].

Pràcticament l’ única simbologia que va quedar en actiu va ser Ia nova ensenya del moviment. Aquesta fou escollida entre una sèrie de dissenys presentats al Comissariat General, i era molt semblant a Ia identificació usada pels hippys i segons deien simbolitzava tres camins que s’ unien per ferne un de sol, o Ia comunió final de les tres branques en un sol objectiu (dibuix A a les figures 5 i 6). El dibuix sempre era platejat, i el fons depenia de Ia Branca i l’ etapa, els colors eren: verd pels Minyons, l ‘ antiga Secció unitària; marró pels Pioners en fer la promesa; negre en la segona etapa i vermell en la tercera. Els Ràngers no duien ensenya ja que no feien la promesa fins passar a Pioners.

Per als Llobatons, l’ensenya era de tela blanca amb dibuix i rivet blaus. Per a tots els altres era una xapa metàl.lica rodona excessivament grossa (50 mm de diàmetre) que en subjectar-se a la butxaca de la camisa mitjançant una agulla, a la primera topada, feia un bon set a la butxaca i es perdia l’ensenya. A causa d’això I ‘Agrupament decidí fer-ne fer expressament unes de tela brodades amb els colors adequats. Abans d’unir-se als nois en el sistema educatiu, totes les noies anaven amb brusa blanca i faldilla marró. Les Daines, amb uns tirants marrons i amb un cap de daina cosit, i les altres amb, l’ensenya metàl.lica de Guies Sant Jordi, que era un trèvol verd amb la creu vermella de Sant Jordi centrada (figura 4).

El setembre de 1975, d ‘acord amb les directrius de les associacions ME i GSJ de Catalunya, que es fusionaren, l’ Agrupament començà a practicar la coeducació de forma regular i plena, i en ajuntar-se els dos sexes es canvià el gris de la camisa de Llobatons (que no agradava a les nenes) pel groc.

A partir d’ aquella data, no hi ha cap més constància escrita de l ‘ evolució i I ‘ús d ‘ uniforme al nostre Agrupament, però podem dir que durant d’ aquests anys I ‘uniforme fou pràcticament idèntic a l’ actual, i tot i que el seu ús no s ‘ arribà a perdre mai del tot, hi hagué èpoques en què quasi l ‘ única peça que es duïa era el fulard (curiosament era la peça que la norma N-IO de l’any 1967 volia fer fora).

El model de camisa ha evolucionat, la butxaca descordada al pit esquerra de finals dels anys seixanta, va passar a ser cordada amb tapeta a partir de mitjans dels setanta i amb dues butxaques l’any 1994.

Per acabar direm que el Consell d’ Agrupament, en una reunió feta el dia 22 de maig de 1991, decidí concretar de manera explicità la uniformitat i simbologia del nostre Agrupament, que consisteix bàsicament en la de l ‘ Associació ME i GSJ de Catalunya.

La camisa és del color de la Branca, amb mànigues llargues (que es duen habitualment arremangades), excepte els Castors que duran un polo a l’estiu i un jersei a I’hivern.

Els colors de les branques són: verd per al Truc, vermell per als PionersCaravel.les, blau per als Ràngers-Noies Guies, groc per als Llops-Daines i carabassa per als Castors.

–

Tothom durà les ensenyes d’ubicació (d’on som?) que són: els noms de l’ Agrupament i del poble cosits pràcticament a la costura de la màniga dreta, el del poble a sota del de l’ Agrupament i pràcticament sense separació. L’escut del poble a sota dels noms i separat d’ells per una distància d’uns dos dits (dibuix C, D i E a la figura 7). La identificació de país, que és un rectangle groc amb les quatre barres vermelles horitzontals, i damunt d’elles el nom “CATALUNYA” en negre, cosit i centrat sobre de la tapeta de la butxaca de l’esquerra (dibuix N a la figura 7).

A partir del moment de la promesa tothom durà cosida i centrada a la butxaca de la camisa l’ensenya de ME i GSJ (dibuix A a la figura 7). El fulard de l’ Agrupament, de color marró fort i sanefa groga, que els Llops-Daines subjectaran fent-se un nus i els altres amb un passafulard adequat (dibuix B a la figura 7).

Figures 1, 2 i 3. En general: anys 68 a 70. A – Ensenya de la DDE. B – Fulard. C – Nom de l’Agrupament. D – Escut del poble. E – Nom del poble.

Figura 2. Minyons: any 68 a 70.G – 2a. Classe. H – la. Classe. 1 – Divises o ‘scalps” de patrulla. K – Barres de Cap de patrulla. L – Especialitats “Bagdes M – Estels d ‘antigüitat.

Els Llobatons adaptaren les antigues ensenyes del cap de llop i els estels, però cosits a la màniga esquerra de la camisa (dibuix F, G i H a la figura 7). Els Pioners en fer el seu compromís es cusen la flor de lis de I ‘organització mundial a la màniga esquerra (dibuix O a la figura 7). Els Ràngers ajornaren les decisions sobre altres complements simbòlics del progrés dels nois i noies de l ‘ Agrupament es deixaren per a més endavant.

L’ensenya de MEiGSJ des de I’any 1978 es compon d’ una creu (confessionalitat), una flor de lis (nois) i un trèvol (noies) envoltat d’ una corda Iligada amb un nus pla (dibuix A a la figura 7).

– 27 1 –

1

Figura 3. Rovers i Caps any 68 a 70. I – Divises d’etapa al clan. K – Ensenya d ‘ajudant de Secció. M Estels d’antigiiitat.

Figura 4. Noies: any 68 a 75. A – Ensenya de Guies Sant Jordi. B – Fulard.F – Ensenya de Daina. G – 2a. Classe de Noia Guia. I – Divises de Garba (patrulla de noies guies) / Etapa Guia. L – Especialitats. K – Bassa de 2a. de Mota (sisena de noies).

Figura 5. Llobatons als anys 70. A – Ensenya de Minyons Escoltes (Tela). La resta com a Ia figura 1.

Figura 6. Rangers/Pioners als anys 70. A -Ensenya de Minyons Escoltes (metàl. tica). B – Fulard. D – Escut del poble.

1

Figura 7. Anys 80 i 90 (Reglament actual de I ‘Agrupament) A – Ensenya de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. B – Fulard. C – Nom de I ‘agrupament –

Nom del poble. D – Escut del poble. N – Ensenya del païs. Ensenyes d’ ús a I ‘agrupament especialment. F – Cap de 11012 de la promesa. G – Ir. Estel. H – 20n.

Estel. O – Sols per a Pioners, trucaires i caps a partir del compromís Pioner.

7.- EL XXV ANIVERSARI (1992-1994)

Montserrat Senserrich i Espuñes

7.1.- Preparació de l’esdeveniment (curs 1992-1993)

Ja des d’abans del curs 92-93 1′ Equip de Caps de l’Agrupament era conscient que el XXV aniversari era a prop i volien celebrar-lo d’una manera especial.

Per això, aquest esdeveniment va ser un dels reptes a assolir i des del primer moment es va constituir una comissió que va tenir com a primer objectiu recollir i actualitzar les dades dels escoltes que havien passat per l’ Agrupament per fer-los participar activament en la celebració. La Comissió va treballar conjuntament amb els caps per elaborar tot un munt d’activitats i en la manera de plantejar-les. La Comissió restà sempre oberta a tots els exescoltes de l’Agrupament. La resposta que vam rebre va ser immediata i positiva, i molts d’ells es van engrescar per desenvolupar qualsevol iniciativa.

Les primeres idees que es van barrejar en un principi van ser diverses, entre elles destaquem les de fer una pintada mural, un dinar de germanor, un camp d’Estiu conjunt.

En aquesta direcció es va anar treballant. Ha estat una experiència gratificant conèixer antics membres de l’Agrupament i treballar amb ells. Sempre buscàvem temps d’on podíem per preparar les activitats i amb la publicació d’aquestes línies penso que les haurem dut a terme totes.

A l’Agrupament es va viure també aquesta preparació, però potser els nois/es no tant com els caps. Per fer-los participar en aquest esdeveniment es va organitzar un concurs per triar el logotip del XXV aniversari. EI concurs el va guanyar un noi de la Branca Castors. EI poble anà ple de samarretes, pins i tríptics amb aquest logotip.

Aquest ha estat un curs ple d’activitats i ha comptat amb un nou equip de caps que ha anat treballant els objectius de l’Agrupament i accions de desenvolupament com a punts marcs. A la sortida de caps de final de curs es va fer una revisió sobre aquestes qüestions que s’havien plantejat a l’inici.

– 275 –

1

I es va arribar a les conclusions que les prioritats sobre l’educació eren difícils de treballar i assolir resultat a curt termini. El tema del respecte s’assolia amb petites fites marcades al Cau i a les sortides. Pel que fa a la puntualitat, calia treballar més a nivell de l’ Equip de Caps.

Sobre I ‘opció de fe, les relacions amb la parròquia van millorar, potser a causa del nou mossèn, ja que no s’havia mostrat tancat, sinó que ens deixava treballar aquesta opció amb el nostre tarannà. Cal destacar que l’ Agrupament va participar en algunes activitats •de la parròquia.

La consolidació de I ‘Equip de Caps i la relació entre les unitats ha estat un dels objectius més treballats. Un dels punts d’ unió entre els caps es va donar gràcies a la figura del cap d’ Agrupament.

Com a objectius secundaris, es treballà amb força el coneixement de la serra de Collserola amb nombroses sortides a la zona, però potser estudis que s’havien• marcat les unitats com el de les masies, no es portaren a terme.

Sobre la uniformitat, l’ Agrupament el té sempre present encara que alguna gent es desmarqui de l’ objectiu. Pel que fa a l’ ecologia, s’ha treballat molt amb els nois/es. També s’ha treballat en el condicionament dels locals.

7.1.1′.- Activitats de les Branques

EIS •Castors han fet sortides a can Rubió, Gerri de la Sal, can Llevalloll emmarcat dins de l’ objectiu de l’ Agrupament de conèixer Collserola, i van finalitzar el curs. amb el camp d’estiu a Borredà.

Els Llops i les Daines han anat recorrent tota la geografia catalana a l’ entorn del seu eix d’ animació el Tramvia de l’ Alegria. El seu camp d’estiu va ser a Vil.lec (Martinet), com també fou el dels Ràngers-Noies Guies.

Els membres d’ aquesta unitat anaren amb el Capità Cuc i encara que tots plegats eren una mica esvalotats arribaren a bon terme en el seu viatge al Fons Marí. Han realitzat excursions a Castellfollit de la Roca, el Corredor, Montjuïc… i per Nadal a més de fer la sortida amb tot l’ Agrupament, van escriure felicitacions per al poble agermanat amb Sant Just Desvern, Camoapa. També van assistir a la trobada general de demarcació.

Els Pioners-Caravel.les d’ aquest curs han anat com els PionersCaravel.les de sempre, a batzegades, ja que són l’edat on han de començar més que mai a barrinar què volen i poden fer.

Han fet excursions a Gualba, han pujat el Matagalls i van escriure una carta al poble de Camoapa després de tenir una xerrada amb un integrant del camp de treball que s’havia desenvolupat allà l’estiu passat. El camp d’estiu es va fer al Pla de Boet.

Camp de treball a Costa d’Ivori. Unitat Truc. (Curs 1992-1993)

1

El Truc, després d’ un període de silenci, ens va sorprendre quan va presentar oficialment al Consell d’ Agrupament del 16 de febrer de 1993 un projecte de curs: camp de treball a Dieggonefla (Costa d’lvori), junt amb el Truc de Martorell i el Prat de Llobregat. Aquesta activitat era una proposta de ME i GSJ de servei al Tercer Món. Aquest projecte tenia una durada de dos cursos, ja que després que els trucaires anessin a Costa d’lvori, vindrien escoltes ivorians a un camp de treball a Catalunya. Era un projecte ambiciós en què calia posar molta empenta que en alguns moments va mancar, però a la fi es va dur a terme sense problema. Els trucaires de Sant Just Desvern portaven el nom de l’ Agrupament Escolta Martin Luther King al més Iluny fins aleshores i conegueren una realitat escolta i humana nova. Allà col.laboraren en la construcció d’ instal.lacions per a la gent de la zona. Quedaren sórpresos pel ritme de treball d’ allà, qualsevol moment era bo per cantar i ballar, potser era una altra manera d’entendre la vida i gaudir-ne en tot moment. L’ acollida fou bona i no van marxar els escoltes amb les mans buides: van rebre una gallina viva com a comiat de l’ estada.

La segona part del projecte fou més costosa, però després de treballar molt van aconseguir que els escoltes ivorians poguessin venir el següent estiu a Catalunya a realitzar el camp d’estiu, on també condicionaren la casa de colònies de can Girona, casa administrada per ME i GSJ.

Relleus

Durant aquest curs hi ha hagut nombrosos canvis. Molts membres s’han dedicat a la demarcació o a donar servei a l’ Agrupament, en altres tasques, això ha generat un buit al si de l’ Agrupament, però tot això ha quedat cobert amb un equip de joves caps.

Relació amb la demarcació:

A la demarcació es va realitzar l’ Assemblea Ordinària a Olesa de Montserrat, el 25 d’ octubre de 1992. També es va assistir a Cervera on es va reconèixer oficialment la Branca de Castors.

A més a més es van fer les formacions, Formació Específica del Mètode (FEM) i la Foca… i es participà en el Zoom, una activitat per engegar i crear l’esperit i la reflexió entre caps i nois/es, amb tot un seguit de tramesa de documents que va culminar a la Trobada de 1’1 i 2 de maig, de la qual es va fer ressò la premsa.

7.2.- Celebració del XXV aniversari (curs 1993-1994)

Aquest curs va estar clarament marcat pel XXV aniversari, fins i tot en una de les revisions de final de curs es va veure que Ia celebració havia estat molt positiva, però havia deixat poc temps tant als caps com als nois/es per realitzar les activitats més corrents.

Mural pintat pels escoltes a Ia façana del carrer Bonavista

Finalment les activitats realitzades foren:

La primera pinzellada

Es va pintar Ia paret de Ia plaça Campreciós en un acte obert al poble i també Ia paret del carrer Bonavista, on cada Unitat Iliurement decorava un tros de paret. En aquest acte vam comptar amb Ia presència de Sebastià Serarols, fundador de l’ Agrupament, que fou qui obrí l’acte amb Ia primera pinzellada.

Caminada per Collserola

Activitat preparada pel Truc que no va tenir una participació alta, però no obstant això va servir per divertir-nos tots plegats. Durant Ia caminada es va parar a esmorzar i amb Ia panxa plena vàrem enfilar el camí amb més pujada fins al mirador de Sant Pere Màrtir. Finalment es va arribar on dinaríem, on jugaríem a diversos jocs i després ens posaríem de camí cap a 1a plaça de l’ Ajuntament on vàrem cantar l’ hora dels adéus i ens acomiadàrem fins a Ia propera.

Karts

Es va construir un kart gegant tot participant en Ia cursa .com era tradició de fer-ho), es van repartir adhesius amb el logotip del XXV aniversari i des dels altaveus el poble va sentir anunciat que l’ Agrupament celebrava els seus 25 anys.

Dinar de germanor

Dinar col.lectiu al Pavelló Poliesportiu amb patís de celebració dels XXV anys. L’ organització va ser perfecte tot i que hi va assistir molta gent.

Exposició històrica i el campament

Es realitzà una acampada a Can Ginestar amb Ia construcció d’ instal.lacions, foc de camp i vetllada amb actuacions dels nois/es de l’ Agrupament i I ‘endemà mossèn Anton Roca celebrà una missa.

El mateix cap de setmana, al Celler de Can Ginestar, s’ exposà Ia història de l’ Agrupament gràficament, a més de fer referència a l ‘ escoltisme mundial i a nocions bàsiques de l’ escoltisme.

Miscel.lània

L’edició de Ia present miscel.lània pel XXV aniversari de l ‘ Agrupament i els 36 anys de Ia fundació de l’ Agrupament Mossèn Antonino Tenas, en col.laboració amb el Centre d’Estudis Sanjustencs. Tot i que aquesta publicació veu Ia Ilum durant el curs 95/96, dos cursos més tard de treball que el curs propi de Ia celebració.

Finalment aquest curs s’ acabà amb una activitat molt esperada, el campament conjunt al terme de Sant Llorenç de Morunys, on per primer cop totes les unitats de l’ Agrupament participaven del mateix camp d’estiu.

I així fou com es tancà una etapa més en Ia història del nostre Agrupament, que hem anat perfilant entre tots els que hem aportat una part del nostre temps i Ia nostra il.lusió en aquesta tasca.

7.3.-Reflexions del moment actual de l’escoltisme i el seu futur elaborades a través d ‘una enquesta

Jesús Castro i Chesa

Els 25 anys de l’ Agrupament Escolta Martí Luther king ens fan pensar en una fita, però després del camí fet i situant-nos cara als anys que vénen, ens fem aquesta pregunta:

– Què pensem de l’ escoltisme actual i del seu mètode per als propers anys com a moviment amb uns valors clars de convivència, solidaritat i d’altres, tot això immers en Ia societat en què vivim?

Aquesta pregunta forma part d’ un qüestionari passat als pares, antics escoltes i components actuals de l’ Agrupament.

L’anàlisi de les respostes ha estat feta des de l’ aspecte qualitatiu de les respostes, que hem agrupat en blocs per edats.

Hi ha un bloc d’ opinions, d’edats compreses entre els 18 i 22 anys, que creuen que aquests valors esmentats van, des que cada cop tenen menys sentit en Ia societat actual, fins a adonar-se d’allò positiu que representa poder treballar en grup, percebre així les coses i fer-les junt amb d’ altres persones.

Un altre bloc de respostes, d’edats compreses entre els 28-29 anys, qüestionen els valors escoltes, dins d’ un estil de vida vàlid en el món d’avui, passant per una anàlisi de les desigualtats socials existents entre les persones. La solució, per ells, que pugui donar el poder polític per corregir-les presenta tendències de tipus tècnics dominants en els seus plantejaments. I que Ia tasca de I ‘escoltisme i d’altres activitats de tipus cíviques semblants en el camp de I ‘educació en el Ileure, seria aportar una humanització dels tècnics.

JESÚS CASTRO 1 CHESA

Un darrer bloc de respostes van des dels 36 als 53 anys. Respostes rotundes, que els valors de la solidaritat, la convivència, el contacte amb la natura, etc. són molt importants i que l’escoltisme pot fer molt ara i en el futur. Afirmacions que les activitats escoltes són un contrapunt a l’individualisme existent.

D’ altres respostes accentuen la necessitat de tenir un to de reiVindicació per als escoltes en les preses de posicions respecte als temes ecològics, cristians i evangelitzadors.

Finalment, caldria també anar adaptant-se a les realitats culturals i socials canviants dels temps i espais i plantejar-se amb decisió anar cercant les noves possibilitats.

CONCEPTES 1 SIGLES

Us presentem un recull dels mots usats en la present miscel.lània, que formen part de l’argot típic escolta (majoritàriament) i d’altres esmentats en el text amb l’objectiu de contextualitzar l’evolució de l’escoltisme, que per la seva significació hem cregut oportú definir per la seva comprensió.

Molts dels termes d’aquest lèxic escolta estan explicats en el capítol 6 dedicat al mètode i metodologia escolta.

Val a dir que en el decurs del temps, en un moviment en evolució, hi han paraules que ha quedat en desús, altres que han canviat de significat i altres que s’ han mantingut. A cada paraula es posa el significat que ha tingut en cada època. Considerem que en raó del lèxic hi ha tres èpoques clarament definides. La primera entre la inauguració de l’Agrupament Escolta Martí Luther King, l’any 1968 i la transformació de la Secció de Minyons (dita també unitària) en Ràngers i Pioners, la segona correspon als primers temps de funcionament del nou sistema Ràngers/Pioners i el començament del sistema coeducatiu (nois i noies junts) als anys setanta i la tercera, a l’ època actual.

AGRUPAMENT ESCOLTA: És 1′ òrgan fonamental per al desenvolupament del mètode escolta. Es la cèl.lula bàsica del moviment escolta on normalment el noi i la noia troben la continuïtat i unitat de direcció que la seva formació exigeix, perquè és un microcosmos que engloba tot el procés educatiu (de 6 a 21 anys) i perquè està arrelat i compromès en un context social concret (poble, barri, etc.). L’ Agrupament s’organitza en unitats segons l’edat dels nois i les noies.

AE: Si ^ales de l’Agrupament Escolta, En alguns casos ho veureu com a AEiG, es refereix a Agrupament Escolta i Guia, ja que en determinats llocs s’assolí el sistema coeducatiu amb la fusió d’un agrupament de nois i un de noies. Es el cas de l’AEiG Sant Jordi d’Esplugues, però no el de l’Agrupament Escolta Martí Luther king, on nois i noies anaven en unitats separades però en un sol Agrupament.

A JUDA NT: Els nois/es que s’ incorporen a l’ Equip de Caps amb responsabilitat i autoritat exercides en nom del cap. Abans dels anys setanta es parlava d’ un sol cap per cada Unitat i els seus ajudants, així doncs hi havia ajudant d’ Estol, un ajudant de la Secció, ajudant del Clan, ajudant d’ Agrupament. Avui en canvi es considera que tots els membres dels diferents Kraals són caps i només a alguns nois/es que no tenen responsabilitats directes se’ Is considera ajudants.

AKEELA: cap de l’Est01 de Llobatons (d’ acord amb el Llibre de la Selva). Poc usat actualment a MEiGSJ.

AS: Sigles d’ajudant de Secció.

ASSOCIACIÓ: Els agrupaments escoltes s’ afilien a una associació d’ acord a les seves característiques. A Catalunya, les associacions escoltes són: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi (MEiGSJ), que és confessional catòlica; Escoltes Catalans (EC), que és laica; Scouts de Catalunya (SdC), no confesional; Germanor Escolta de Catalunya (GEC) i Scouts Baden Powell (SBP).

BADEN POWELL: (Londres-1857 – General anglès, fundador de I ‘escoltisme l’any 1907. El seu nom complet era Sir Robert Stephenson Smith, Lord Baden Powell of Gilwell.

BAGUERA: La pantera negra del Llibre de la Selva. S’ anomena així un dels ajudants de l’ Estol.

BALOO: L’ ós bru del Llibre de la Selva. S’anomena així un dels ajudants de l’ Estol.

BATISTA 1 ROCA, JOSEP MARIA: (1895-1978). Fundador deis Minyons de Muntanya, la primera associació escolta purament catalana.

BO: Sigles de bona obra. Els escoltes de tot el món s’ obliguen per la seva promesa a fer com a mínim una bona obra diària.

BOY SCOUT: Nom anglès dels escoltes, el més comú i conegut arreu del món. Avui es parla de Scout simplement, ja que el moviment masculí acull nois i noies i es contradiria amb la paraula “BOY”

BRANCA: Nom que l’ organització escolta dóna als grups de nois/es segons I ‘etapa educativa corresponent a infància, preadolescència, adolescència i joventut. Les branques actuals són: de 6 a 8 anys, Castors; de 8 a I I anys, Llops-Daines; d’ 11 a 14 anys, Ràngers-Noies Guies; de 14 a 17 anys, PionersCaravel.les i de 17 a 21 anys, Truc.

CA: Sigles de cap d’ Agrupament.

CAVALLER ESCOLTA: En el sistema anterior als canvis de finals deis anys seixanta era la darrera etapa que un Minyó podia assolir, era tan difícil que pràcticament ningú l’assolia.

CAMP D’ESTIU: L’ educació que pretén l’escoltisme es realitza a través d’ activitats a la natura, per això cal que sovintegin les sortides matinals, d’ un o de dos dies o acampades més llargues aprofitant les vacances de Setmana Santa i d’estiu. Així, el camp d’estiu és la cloenda i examen final del curs escolta de tal manera que a I ‘Agrupament no s’accepten nois o noies durant el tercer trimestre, que es dedica pràcticament sencer a preparar l ‘ acampada.

CAP: Noi/noia que du a terme una responsabilitat de tipus pedagògic dins de l’ àmbit de l’ Agrupament.

CAPUTXINADA: L’any 1966, al convent dels caputxins de Sarrià se celebrà l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’ Estudiants. La policia assetja els reunits, i molts escoltes i altres barcelonins envoltaren el convent amb solidaritat amb els de dins, i els proporcionaren fins i tot menjar. Paral.lelament, també hi hagué una manifestació de 130 capellans, habillats amb sotana, per la Via Laietana, en protesta per la situació política i fóren colpejats barbarament per la policia.

CARAVEL.LES: Noies entre 14 i 17 anys (els nois d’ aquesta edat són Pioners).

CARNET: Cada un dels membres del moviment escolta disposa del carnet identificatiu de l’ associació o federació a què pertany.

CARNET DE PROVES: En 1a metodologia anterior als Ràngers/Pioners de finals dels anys seixanta, cada noi/a tenia un petit Ilibret on constaven tots els coneixements que havia d’assolir a cada etapa de la seva formació, per fer-ho de manera pràctica el coneixement quedava reflectit per una prova que el noi/a passava davant del cap que la signava. Quan s’havia formalitzat la sèrie de proves d’una etapa es donava l’ensenya de la classe corresponent.

CARTA, LA: Concreció de la Ilei en normes de Vida pels Ràngers, sobretot per a una operació determinada.

CASTORS: Nois/noies entre 6 i 8 anys.

CAU: Reben aquest nom de forma genèrica els locals on es reuneixen els agrupaments.

CEI: Sigles de Camp Escola d’ Informació, que abans dels anys setanta era el primer nivell de formació de caps i durava dos caps de setmana.

CEP: Sigles del Camp d’Escola de Preparació, que abans dels anys setanta era el segon nivell de formació de caps i durava una setmana.

CES: Sigles del Camp d’Escola Superior, que abans dels anys setanta era el tercer nivell de formació de caps i durava una setmana. Habitualment es realitzava a l’estat francès o belga, i s’ assolia l’ensenya de fusta.

CLAN: Unitat dels nois/noies més grans de 16 anys que s’anomenaven Rovers o Guies.

CLASSE: Cada una de les etapes de formació a la Secció Escolta unitària, les etapes eren: peu tendre, promesa, segona classe, primera classe i cavaller escolta. L’equivalent a Llobatons era pota tendra, promesa, primer estel i segon estel; i a Rovers era novells companys i Rovers investits; als primers temps de Pioners eren ensenya marró, negra i vermella.

COMISSARI: Cap escolta amb responsabilitats a nivell territorial o general. A MEiGSJ existeixen els comissaris generals, els comissaris de Branca i els comissaris de demarcació.

COMISSARIAT: LIOC i oficina dels comissaris. El nom més usat era comissaria, però com que el terme sonava bastant policial hom parla més aviat de Llúria 7 0 del Pont, que són les adreces del comissariat general i de la nostra demarcació respectivament.

COMPANY : Era la segona etapa de la Branca Rover. Per assolir-la calia que hom escrigués un compromís de servei anomenat ROL.

CONSELL D’AGRUPAMENT: Reunió periòdica ciels diferents caps de les unitats presidits pel cap d’Agrupament per coordinar les actuacions i les evolucions dels nois i les noies.

CONSELL D’HONOR: Semblant al Conseil de caps 0 d’ Agrupament, però amb un cert cerimonial i amb motiu d’algun fet greu o important com la promesa escolta. També s’anomena Consell de Reflexió.

CONSILIARI: Encarregat de l’educació de la fe.

CS: Sigles de Cap de Secció.

DAINES: Nenes entre 8 i 11 anys (els nois són els Llobatons).

DDE: Sigles de la Delegació Diocesana d’EscoItisme.

DELEGACIÓ DIOCESANA D’ESCOLTISME: Organització escolta fundada l’any 1956 depenent de nom de l’Acció Catòlica i assolint la protecció que l’església podia oferir gràcies al concordat de l’any 1953. Fou el somni de mossèn Antoni Batlle que en el seu Ilit de mort l’hi concedí el bisbe de Barcelona Dr.Gregorio Modrego. La DDE és l’organització originària de l’associació ME i per tant de MEiGSJ actual.

DEMARCACIÓ: Àrea territorial. Antigament corresponia a un bisbat, però avui, tot i que s’ ha respectat I ‘estructura diocesana, és simplement una divisió territorial que engloba diversos agrupaments.

EMPRESA: Programa i activitat de tota Ia Unitat Pioner preparada mitjançant un entrenament tècnic durant un curs o bona part d’ aquest. A l’ entorn de I ‘ empresa es desenvolupa tota Ia progressió personal del noi/a i Ia comunitària del grup Pioner. També s’usà el sistema d’ empresa a Ia Secció Unitària en els seus darrers temps, i avui amb diverses denominacions com operació o expedició a Ràngers, acció a Llobatons, etc.

ENSENYA DE FESTA: L’ any 1919 Baden Powell donà com a record a tots els participants del primer curs de formació de caps fet a Gilwell Park, dos trossets de fusta procedents d’ un collar que el cap Dinizulú li havia regalat en una de les seves campanyes d’ Africa. Gilwell quedà com a centre rector de Ia formació de caps de tot el món i les fustetes i el fulard de color salmó del centre han quedat instituïts com a emblema dels que han superat Ia seva etapa de formació de caps escoltes.

Tot i que a MEiGSJ no s’ usa el sistema Gilwell de formació de caps, un dels membres de l’ Agrupament Escolta Martin Luther King, gràcies a Ia seva pertinènça també a Scouts de Catalunya, l’any 1991 obtingué I ‘ensenya de fusta a més de Ia titulació de director d’ activitats de Ileure infantil i juvenil.

ENSENYA MARRÓ: Als primers temps de Pioners (anys setanta). El color de fons de l’ ensenya de ME, en fer Ia promesa donava nom a Ia primera etapa.

ENSENYA NEGRA: Als primers temps de Pioners, Ia segona etapa de formació.

ENSENYA VERMELLA: Ais primer temps deis Pioners, Ia tercera etapa.

EIX D’ANIMACIÓ: Cada unitat o agrupament, per a un curs o una activitat determinada escull una ambientació d’aquesta.

EQUIP DE CAPS: Avui en Iloc d’ haver-hi un cap i diversos ajudants hom funciona en equips de caps, aquests poden ser per a cada unitat i tots junts formen l’ Equip de Caps de l’ Agrupament.

ESTOL: Unitat de la Branca Llops-Daines.

EXTRA-JOB: Treball fet per guanyar diners per desenvolupar activitats.

FADRINATGE: A l ‘ inici de Ràngers/Pioners quan un rànger assistia regularment a un taller durant tota l’operació se’ I reconeixia fadrí d’ aquella tècnica determinada.

FALANGE: Fou el partit polític fundat per José Antonio Primo de Rivera l’any 1933, que donà base ideològica al Movimiento de l’ anterior cap d’estat, Francisco Franco.

FEM: Sigles de Formació Específica del(s) Mètode(s).

FOC DE CAMP: A la nit i al voltant del foc, tots els acampats es retroben per cantar, recitar, fer teatre, tothom hi participa d’ acord amb les seves possibilitats. Es un moment de gresca, però també pot ser un moment de quietud i de reflexió. Avui, però, a causa de les restriccions d’ encendre foc, s’ha generalitzat més fer vetllades o substituir la foguera per la Ilum dels càmping gas, però es perd l’ambientació i el romanticisme que horn recorda després de molts anys.

FOCA: Sigles de formació de caps. Abans dels anys setanta era l ‘ etapa de formació continuada, un cop acabat el CEI i el CEP. Actualment tota la formació de caps s’anomena FOCA. Comença amb la FOCA prèvia, que són unes hores d’orientació per a caps novells. Amb la FOCA bàsica s’assoleix el títol de monitor en el lleure i amb la FOCA d’aprofundiment el títol de director. Hi ha també FOCA tècniques especialitzades.

FRENTE DE JUVENTUDES: Joventuts del partit Falange Española y de las Jons.

GRAN BOOM: Festa on els Ràngers conclouen una operació o expedició.

GRUP: Nom que es dóna a la Unitat de Pioners.

GSJ: Sigles de Guies Sant Jordi.

–

GUIA: Noia que pertany a l’escoltisme. També s’ anomenava Guies als nois i més apropiadament a les noies de més de 17 anys.

KRAAL: Nom que es dóna en l’ escoltisme a l’ equip de caps.

LLOBATÓO LLOP: Nen entre els 8 i 11 anys que pertany a la branca de Llobatons.

LLOBATÓ DE Ir ESTEL•. 2a. etapa de Llobató (posterior a la promesa).

LLOBATÓ DE 2n ESTEL: 3a. etapa de Llobató.

LLOBATONS: Nois de 8 a l l anys (les noies són Daines).

LLÚRIA: Al carrer Llúria 7 de Barcelona hi ha el Comissariat General de MEiGSJ. Familiarment hom prefereix dir que va a Llúria que no al Comissariat General.

ME: Sigles de Minyons Escoltes.

MEiGSJ: Sigles de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.

MERCA T DE CALA F: Celebració anual participaven ‘els agrupaments i desenvolupaven nombroses activitats i jocs.

MES TRE DE TALLER: Persona aliena a però professional especialista que ajuda els Ràngers en un aprenentatge• d’ una tècnica o taller concrets.

METODOLOGIA ESCOLTA: Cada una de les concrecions 0 formes de realitzar el mètode escolta.

MINYONS DE MUNTANYA: Organització fundada per Josep Maria Batista i Roca. De retruc va ser habitual anomenar Minyó a tots els escoltes.

MINYÓ ESCOLTA: Traducció literal de Boy Scout.

MINYONS ESCOLTES 1 GUIES SANT JORDI de Catalunya: Associació resultant de Ia fusió l’any 1984 de les associacions Minyons Escoltes (antiga DDE) de nois i Guies Sant Jordi de noies.

MOVIMENT ESCOLTA: Quan hom parla de Moviment Escolta sempre fa referència al moviment que abasta l’ organització a nivell mundial.

MOVIMENT SCOUT CATÒLIC: Organització impulsada per 1a DDE per coordinar totes les associacions catòliques de l ‘ estat.

MOVIMIENTO: Organització política creada pel general Franco fusionant Ia Falange, els tradicionalistes o carlins i altres polítics de dretes.

NOIES GUIES: Nom que es dóna a les noies membres del moviment escolta femení anomenat Guiatge. També es dóna aquest nom més en concret a les noies entre 11 i 14 anys (equivalent als Ràngers masculins).

NOVELL: Quan un noi ingressava al clan ho feia com a novell fins que passat un temps, en adquirir un compromís de servei, passava a ser nomenat company.

OJE: Sigles de l ‘ Organización Juvenil Española que en definitiva era una transformacio més moderada del Frente de Juventudes.

OMMS: Sigles de l’ Organització Mundial del Moviment Scout (en anglès, WOSM World Organization of the Scout Mouvement).

OPERACIÓ: Sinònim d’ expedició. Ve a ser l’empresa dels Ràngers, de característiques més senzilles i de menys temps de durada.

PAS DE BRANCA: Moment en què un noi/a en raó principalment de Ia seva edat, canvia d’ unitat, així doncs, el Castor en fer els 8 anys passa a Llobató, aquest passa a ser Rànger als 11 anys, etc. Tot i que hi ha una cerimònia tradicional, segons les èpoques en el nostre Agrupament s’ ha realitzat de diferents formes, però sempre s ‘ha mantingut una festa de comiat dels antics companys i una alegre benvinguda entre els nous. AI nostre Agrupament això

es realitza a la primera sortida del curs, que també serveix com a inauguració d’aquest.

PATRULLA: Grup de 5 a 8 nois dirigits per un d’ells mateixos. Subunitat a la Secció.

PEU TENDRE: Es refereix generalment als nois/es poc experimentats, a la Branca Minyons era el noi que no havia fet la promesa. A Llops s’ anomena pota tendra.

PILOT DE PATRULLA: Era el nom que rebia el cap de Patrulla ais inicis dels Ràngers.

PIONERS: Branca dels nois de 14 a 17 anys (les noies són Caravel.les)

PONT, EL: Al carrer del Pont de Sant Boi de Llobregat hi ha el Comissariat de la Demarcació del Baix Llobregat-Garraf-Penedès. Passa el mateix que en l’explicació de Llúria.

POTA TENDRA : Llobató d’incorporació recent que encara no ha fet la promesa.

PROMESA ESCOLTA: Moment dei compromís dels escoltes que el fa entrar de ple en la germanor escolta. El moment bàsic de la vida escolta.

RAID: Dins de la metodologia de Pioners el raid era una sortida que feia un noi tot sol o amb un company. Aquesta sortida no sols tenia un sentit de descoberta, sinó de reflexió profunda (per això es feia sol) podia ser de 24 hores per assolir l’ensenya negra o de 48 hores per assolir l’ensenya vermella. Avui també s’anomena raid les sortides de 24 0 48 hores que fan les patrulles Ràngers quan van sols els nois/es.

RANGERS’. Branca dels nois de Il a 14 anys (les noies són Noies Guies).

ROVER INVESTIT: A la DDE i ME era la darrera etapa formativa dins de l’Agrupament d’un noi. En assolir la investidura Rover el noi abandonava l’Agrupament o s’integrava a l’Equip de Caps, si no hi era.

ROVERS: Era Ia Branca deis nois més grans de 16 anys. Avui a MEiGSJ s’ha substituït per Ia Branca Truc.

RU TA: A Ia DDE era sinònim de Ia Branca Rovers, i es referia bàsicament a I ‘espiritualitat d’aquesta.

SECRETARI D’AGRUPAMENT: Un deis càrrecs de gestió de I agrupament, al nostre Agrupament hi ha hagut èpoques que han exercit com a veritables ajudants d’ agrupament, i en d’altres com a simples gestors administratius. Val a dir que dins de l’ escoltisme eles secretaris tenen funcions de caràcter executiu, és per això que el càrrec més important del moviment és el de secretari general de I’OMMS.

SdF : Sigles d’ Scouts de France. Associació escolta francesa de confessionalitat catòlica.

SECCIÓ: Unitat dels Minyons quan anaven junts eis d’ I l a 17 anys. En néixer Ia Branca Rànger es parlava de Secció Unitària o Secció Rànger.

SECTOR: Area territorial .com Ia demarcació) de Ia ciutat de Barcelona.

SISENA: Subunitat de l’ Estol (6 nens/nenes liderats per un d’ells com a sisener).

SOLC: Experiència feta entre Ia desaparició del clan i Ia posada en marxa del Truc per organitzar els joves en un moviment paral.lel a I ‘escoltisme. No existí mai al nostre Agrupament.

SUBUNITAT: Cada un dels grupets en què es divideixen les unitats. L’ Estol es divideix en Sisenes; Ia Secció Rànger, en Patrulles i el grup de Pioners, en equips.

TRUC: Unitat dels nois/es majors de 17 anys. Els seus membres s’ anomenen trucaires.

UNITA T: L’ agrupament es divideix en una unitat (o més si fos necessari) per a cada Branca o edat educativa dels nois. Cada unitat té un nom genèric específic.

–

La unitat de Castors s’anomena Colònia (MEiGSJ), no té nom d’unitat establert oficialment per aquesta etapa i sols els petits grups o subunitats els anomenen escamots.

La Unitat de Llops / Daines s’anomena Estol.

La Unitat de Ràngers / Noies Guies s’anomena Secció.

La Unitat de Pioners Caravel.les s’anomena Grup. La Unitat de Trucaires s’anomena Truc.

RELACIÓ DELS MEMBRES DE L’AGRUPAMENT

Abella i Carsi, Robert

Aceitón i Cardona, Jordi Aceitón i Cardona, Núria

Adame i Maya, Rafae1 ²

Aicart i Vidal, Jaume² Aicart i Vidal, Carme²

Alayrach, Mique1 ²

Albesa, Antoni

Alemany i Forn, Pere

Alturo i Lòpez, Andreu ²

Aras, Dídac

Arbós i Torres, Rosa²

Arévalo i Maez, David

Arjete i Pañella, Patrícia

Armero i Alonso, Montserrat

Arnó i Mora, Joan ²

Arnó i Mora, Montserrat Arribas i Marín, Angels ²

Artiaga i Porcar, Montserrat ^l

Artigas i Urbano, Núria²

Aizpurua i Pérez, Iñaqui

Aizpurua i Pérez, Neus

Avià i Muñoz, Gemma²

Aznar i Villena, Sònia

Aznar i Villena, David

Balagué i Losada, Josep

Baldrich i Serrano, Núria

Baldrich i Serrano, Neus

Balanya, Manel

Barrera i Bassó, Carles

Barrera i Bassó, Joan

Barrera i Bassó, Lourdes

Barrera i Bassó, Núria2

Barrera i Bassó, Salvador2 Barrera i Bassó, Xavier

Barrera i Fabré, Salvador2 Bastardes i Núñez, Jordi

Bastardes i Núñez, Sandra

Bartolí i Rigol, Marc

Bartolí i Rigol, Marta

Basco i Suñé, Rosa

Bassa i Echauren, Montserrat

Bassa i Echauren, Roger

Bassols i Jover, Enric

Bassó i Alemany, Josep ²

Bassó i Alemany, M. Assumpció

Bassó i Alemany, M.Carme ²

Bassó i Alemany, Pilar²

Bassó i Alemany, Sussi

Bel i Pino, Montserrat

Benítez i Baudés, Carles ²

Blanco i Alvarez, Emili Blasco i Cardona, Alba

Blasco i Cardona, Anna

Blasco i Cardona, Roger

Blàzquez i Losa, Esther Blàzquez i Losa, Jordi

Blàzquez i Losa, Maite ²

Bocharan, Francesc

Bonet i Fajardo, Jordi

Bonilla i Xavier, Carmona

Bonet i Lòpez, Mateu

Bordas i Armengol, Salvador

Boria i Boronat, Elisenda

Bosch i Vilaseca, Ernest

Boves i Fajardó, Jordi

Boves i Fajardó, Magda

Brull i Prats, Pol

Brull i Prats, Víctor

Burgos i Capella, Susanna

Busquets i Fiedler, Christiane

Busquets i Fiedler, Yago

Busquets i Vilanova, Jordi

Busquets i Vilanova, Mireia

Buxeda i Guitian, Joan

Camacho i Rico, Raül

Campreciós i Crespo, Jordi

Campreciós i Crespo, Oriol

Campreciós i Ripoll, Isabe1 ²

Campreciós i Ripoll, Joan ²

Camps i Artacho, Martí

Canals i Cano, Clara

Fontecha i De Caso, Josep Lluís

Fontecha i De Caso, Jesús ²

Forcada i Roca, Jaume Forn i Camps, Pere

Fosa]va i Torrent, Just

Freixes, Josep

Gaig i Martínez, Isaura

Galiana i Acosta, Cristian

Galiana i Acosta, Javier

Galtes i Sànchez, Silvia

Galtes i Sànchez, Xavier

Gamo i Calopa, Marta

Garcés, Jordi2

Garcia, Josep

Garcia i Llanta, Anna

Garcia i Llanta, Núrial

Garcia i Llanta, Olga2

Garcia i Llanta, Yolanda

Garcia i Nieto, Olga

Garriga i Bartulí, Maria Teresa

Garriga i Bartulí, Núria

Garrofer i Farràs, Arnau

Gascó i Bernardó, Robert

Gascó i Bernardó, M. del Mar2

Gascó i Bernardó, Sara

Gasull i Balada, Adrià

Gasull i Balada, Elià

Gay i Carcasona, Carles ²

Gay, Toni ^l

Giménez i Vidal, Joan

Giralt i Vilella, Marc

Giralt i Vilella, Meritxell

Gòmez i Pedrola, M. Lluïsa ²

Gomilia i Romàs, Liliana

Gonzàlez i Corcoll, Miquel

Gonzàlez i Corcoll, Montserrat Gonzàlez i Gonzàlez, Isabel

Gonzàlez i Gonzàlez, Sílvia

Gonzàlez i Nicolàs, Jordi

Gonzàlez i Ramírez, Sònia ²

Gràcia i Pastor, Anton1 ²

Grané i Prats, Ramon ²

Gros i Martín, Danie1 ²

Gros i Mestres, Tais

Gou i Grauges, Luis

Guasch i Pagès, Jaume ² Guillamart, Miquel

Guimena Alonso, Alícia

Guiu i Garrido, Àlex

Guiu i Rosa, Dolors

Guiu i Rosa, Lluís

Guiu i Rosa, Manue1 ²

Guixé, Josep Maria

Guixé, Joan Carles

Hernàndez i Fernàndez, Bernard

Hernàndez i Rius, Carles

Hernàndez i Rius, Jordi

Herrero i Navarro, Susanna

Herranz i Torrente, Cristina

Herranz i Torrente, Jesús

Heubere, Catherine

Hortiguela i Boldi, Ferran ²

Hugas i Biosca, Anna

Ibàñez Monsech, Cristina

Isern i Bofarull, Belen Jansà i Leache, Míriam ² Jimènez, José M.

Jimènez i Colàs, Jesús ²

Jimènez i Colàs, Miquel Ànge1 ²

Jimènez i Huerta, M. Roser

Jimènez i Huertas, Pere

Jimènez i Huertas, Rosa ²

Jimènez i Pastor, Vicenç

Jimeno i Kitchen, Katy

Joantorres, Joan M ²

Jones i Ferris, Agnès

Jones i Ferris, Rex

Jones i Ferris, Cristina

Josa i Camps, Enric Josa i Camps, Pere

Jover i Sola, Isabe1 ²

Juan i Babot, Josep Oriol

Junquera i Ezquerra, Maria Jesús ²

Lafuentes i Sánchez, Alejandr0 ²

Lagina i Costa, Jordi

Lapenya i Orts, Montserrat

Larrea i Puio, Cristina

Larrea i Puig, Eicard

Lavèrnia i Pruna, Carles

Leal i Hernàndez, Guillem

Llàcer i Fuentes, Vicenç ² Llop i Galícia, Jordi

–

Lluís i Manem, Josep

Lòpez i Sangenís, Cristina Lòpez, Ovidi

Lòpez i Frigola, Josep M.]

Lòpez 1 Frigola, Montserrat²

Lòpez 1 Frigola, Antoni

Lòpez i Frigola, Lluís

Lòpez i Marin, Immaculada

Lòpez i Marin, Mercè

Lòpez i Sangenís, Cristina

Lunar i Espinosa, Xavier Macià i Mèlich, Joan2

Macià i Molinero, Arnau

Maig, Anna

Mallafré i Coderch, Anna

Mallafré i Coderch, Carles

Mallafré i Coderch, Gerard

Mancha i Hidalgo, Remei²

Marín i Calero, Maria del Carme

Marín i Calero, Manuel

Martí i Riera, Enric

	Moreno i Aparicio, Cèsar Moreno i Aparicio, Sònia
Martínez i Arambudo, Ignasi	Moreno i Aparicio, Oscar
Martínez Arambudo, Oriol	Moreno 1 Paredes, Fermín
Martínez 1 Avalos, David	Moreno 1 Paredes, Gemma
Martínez i Cortigo, Francesc	Moreno i Paredes, Marta
Martínez i Lacueva, David	Moreno i Juarez, David
Martínez i Martínez, Alex	Moia, Josep Lluís
Martínez i Moix, Octavi	Munné i Fabra, Marta2
Martínez i Ortega, Ju11à2	Muntanyola i Culebras, Núfia l
Martínez i Petit, Núria	Murciano i Canudes, Josep2
Martínez 1 Petit, Teresa	Nadal i Navarro, Alex
Martínez i Requena, Lluís Miquel	Navarro i Bou, Corín Navarro i Bou, Genaro Navarro i Buil, Beatriz Navarro i Buil, Marta Navarro i Gòmez, Lluís 2

Martí i Riera, Jordi

Martín i Alcaraz, Dolors

Martín i Gonzàlez, Sandra Mercadal i Taxé, Martí²

Mercadé i Tonda, Roser

Messeguer i Magrinyà, Joan

Mestra i Boira, Manuel Mestres i Pinyol, Roger

Mestres i Boira, Mariel

Mezcua i Lirola, Rosa Maria

Millet i Schroder, Susanna

Millet i Schroder, Víctor

Mir i Pons, Mauro

Miró i Castillo, Xavier

Moià, Josep Lluís

Monetro i Lòpez, Gemma

Monjón, Gonçal

Montagut i Piquet, Enriqueta

Montón i Canals, Montserrat ²

Mora i Capdevila, Daniel

Mora i Garcia, Carme

Mora i Navarro, Pau²

Moreno, Albert

Moreno, Federico

Moreno, Pau

Más i Orta, Albert

Mascarell i Carralda, Montserrat

Mascarell i Llàcer, Anna²

Massana i Dajeneau, Alex

Massana i Dajeneau, Josep

Massana i Dajeneau, Sergio Juan

Mateo i Baio, Carles

Medina i Martínez, Marc

Medina i Martínez, Oscar Gustau Mèndez, Irene

Mendez Sardà, Montserrat

Navés i De Aza, Immaculada

Navinés i Escala, Xavier²

Nevado i Bosch, Juli

Nervión i Urban, Manolita

Nicolàs i Bellido, Josep ²

Nicolàs i Bellido, Montserrat²

Nieto i Camps, Ferran ^l

Nieto i Camps, Joan

Nuñez i Lirola, Isabel

Nuñez i Rodrigez, Montse

Obiols, Montserrat

Ochoa i Gonzàlez, Juli ² Obiols, Xavier

Oliver i Escolano, Jordi

Ortega i Bayo, Antoni

Ortega i Bayo, Juli

Ortí i Segarra, Mariona² Orts i Fernàndez, F.Josep

Padrosa i Cu]la, Elena ²

Padrosa i Culla, Esther

Pagès, Assumpta²

Pagès i Secall, Meritxell

Pagès, Xavier

Palau i Caselles, Josep

Palau i Caselles, Salvador

Palau i Petit, Carles

Pallejà i Puig, Joan Ramon

Pallejà i Puig, Jordi

Pallejà i Puig, Lina

Pàmies i Arza, Anna

Pàmies i Arza, Gerard

Pàmies i Arza, Ignasi

Panyella i Bassó, Joaquim²

Panyella i Bassó, Montserrat

Panyella i Bassó, Víctor

Pasqual, Joan

Peñarroya i Sànchez, Rafael

Pèrez i Coni]], Jordi

Pfeiffer i Engemann, Marc

Pi i Albis, Magda²

Pijoan i Armengol, Concepció

Pijuan i Armengol, Pasqual

Pino i Orriols, Jordi

Pino i Sales, Josep Maria ^l

Piñol i Caballeria, Àlex

Piñol i Piñol, À1ex

Piquet i Fusté, Teresa

Porta i Juste, Albert

Porta i Juste, Joan

Porta i Vila, Jaume

Pou i Fernàndez, Rubén

Pubill i Oromí, Montse

Pubill i Oromí, Mireia

Puey i Vilches, M. José

Puig i Granero, Salvador

Puig i Roura, Xavier ²

Rambla i Flotats, Joan

Ramis i Hidalgo, Belén

Ramis i Hidalgo, Eva

Recio i Garcia, David

Rentero i Corral, David

Rentero i Corral, Iolanda

Rentero i Corral, Lluís

Rentero i Garcia, Josep ²

Riba i Pelaghi, Marta

Ribé de Pont, Lluís

Riera i Escando, Mireia

Rieradevall i Sant, Núria²

Robles i Miserachs, Cristina ² Robles i Miserachs, Jordi

Robles i Miserachs, Francesc Roca, Anton ²

Rodríguez i Balcazar, Antoni

Rodríguez i Estivill, Blanca

Rodríguez i Estivill, Marc

Rodríguez i Estivill, Pau

Rodríguez i Paredes, Mònica

Rodríguez i Pita, Alfredo

Rojas i Borrego, Joan ²

Romeu i Jordano, Amadeu

Rosell i Fajardo, Llorenç

Roses i Marinello, Jordi

Rovira, Joan2

Royo i Garcia, Guillermo

Rua i Fargues, Valentí

Rubio i Escoda, Imma ^l

Rubio i Escoda, Rosa ²

Ruiz i Oliva, David

Sabat i Font, Maite

Sabaté i Isern, David ²

Sabater i Font, Maite

Sabater i Traguany, Cristina

Saiz i Larranyaga, Conxita

Saiz i Larranyaga, David

Saiz i Larranyaga, Encarnació

Sala, Josep2

Salazar i Pacheco, Luís

Salvat i Orella, Jordi

Salvat i Orella, Sandra

–

Sanpedro i Barceló, Montserrat

Sanabra i Gafarot, Joan

Sànchez i Andreu, Salvador

Sànchez i Bosch, Josep ^l

Sànchez i Burzón, Marta

Sànchez 1 Burzón, Sebastià

Sànchez 1 Gabaldà, Lolita² Sànchez i Salvador, Joan

Sànchez 1 Salvador, Josep ²

Sànchez, Míriam2

Sànchez, Lourdes2

Sancho i Martínez, Josep

Sandros, Josefina ²

Sanesteban i Hernández, Elisenda

Sanjuan, Fanny

Sanjuan i Mariages, Llorenç ^l

Santiago i Ferrer, Anna Sanz, Jordi

Sanz i Fernàndez, Francesc ²

Sanz i Fernàndez, Joan

Sarerols i Miró, Sebastià ^l

Sastre i Pérez, Amanda

Seculi i Ferré, Montserrat

Senserrich i Espuñes, Maria Lluc

Senserrich i Espuñes; Montse ²

Serdà i Rodríguez, Pau

Serracant i Gonzàlez Toni

Simó i Trigo, Jordi Simó i Trigo, Rosa

Simó i Trigo, Rosa Maria

Simón i Coronado, José

Simón i Gil, Víctor

Socorro i Bordes, Tomàs

Soler i Cueli, Gabriel

Soler i Garcia, Francesc

Soler i Weisel, Elisabet

Soler i Weisel, Gonçal Soler i Weisel, Sílvia Soto, Jaume ²

Suñè i Vallespí, lordi

Tàpies i Lizarraga, Bàrbara

Caps d’ Agrupament

Tàpies i Lizarraga, Patrícia

Tena i Fitó, Montserrat

Torelles i Llàcer, Carles

Torelló i Serra, Jaume

Torelló i Serra, Angelina

Torelló i Serra, Isabel

Torrente i Sanz, Míriam

Torrente i Sanz, Rosanna

Torral i Gargallo, Josep

Tost i Amorós, Daniel

Tost i Carbonell, Ferran ²

Tous Lopez, Montserrat

Trillas i Cucurella, Iolanda

Tapies i Lizarraga, Barbarà

Ugla i Amatrian, Maria Eugènia

Vallejo i Gonzàlez, Ango

Vallejo i Gonzàlez, Xavier

Vallès, Àngel

Vendrell i Garcia, David Vendrell i Garcia, Marta

Vendrell i Garcia, Xavier

Ventura i Porta, Mique1 ²

Ventura i Gil, Danie1 ²

Ventura, Conrad ²

Vidal, Clara²

Vidal, Esther

Vigata i Solano, Rafael

Vilar i Valde, Elisabeth

Vilar i Valve, Josep Maria

Vilaseca i Vilaseca, Aleix

Villanueva, Josefina

Villanueva, Remei

Villuendas i Altarriba, Ernest ² Villuendas i Sànchez, Esteve

Villuendas i Sànchez, Mònica ² Vives i Sancha, Carles

Vives i Sancha, Carme ²

Vives i Sànchez, Sebastià

Vives i Sànchez, Joaquim

Wenk-W01ff, Liuís

2 Persones que han tingut algun càrrec a I ‘Agrupament

–