MISCEL,LÀNIA D’ESDEVENIMENTS

(1993)

ATENEU DE SANT JUST DESVERN: 75 ANYS

El 75è. aniversari de Ia fundació de l’ Ateneu és un dels temes cabdals que anem celebrant al Ilarg i ample d’aquest any i que mereix un tractament detallat i especial en aquesta Miscel•lània.

Una de les primeres activitats destacades de I ‘Ateneu va ser Ia de les classes de nit per als socis obrers que havia de donar pas, pocs anys després, a Ia construcció de les noves escoles i dependències socials del carrer Montserrat i culminar amb el local social que avui ocupa els números 3 i 5 del carrer de l’Ateneu.

El 16 de juny de 1918 és Ia data de l’acte de constitució d’aquesta entitat que ha aglutinat Ia vida cultural local durant aquests darrers setanta-cinc anys.

70ANYS DE VEDIFICI DE LES ESCOLES DE VATENEU

L’edifici del carrer Montserrat es va començar a construir I ‘ any 1923 i I ‘ any 1927 , en Ia “Guia Oficial de San Feliu de Llobregat y su Partido”, les escoles de l’ Ateneu mereixien un tracte molt especial amb un article digne de ser Ilegit per Ia seva prosa florida i acompanyat de nombroses i excel•lents fotografies. El reportatge gràfic no és un invent recent i en el mateix apartat de Ia “Guia” hi podem seguir les activitats d’ altres establiments -especialment comercials- de Ia nostra població.

La manca de recursos econòmics i Ia coincidència ideològica de I ‘Ateneu amb I ‘Ajuntament republicà varen propiciar el traspàs i gestió d’ aquest centre educatiu a les autoritats municipals. L’any 1933 1’Ajuntament de Sant Just Desvern compra les escoles.

L’Ateneu, retornant a Ia seva vocació inicial, tornaria a obrir i gestionar una escola catalana I ‘any 1967 que, després de molts passos, dificultats i amb força recança per part dels promotors, passaria a escola pública amb el nom de “Montseny”. Com a record perdurable del seu Iligam amb I ‘Ateneu Ia junta de l’entitat va plantar un roure al pati de jocs de I ‘escola Montseny.

MISCEL•LÀNIA DESDEVENIMENTS

ESCOLES PARROQUIALS NÚRIA: 60 ANYS

Aquest any 1993 les Escoles Núria -les escoles parroquials- han estat notícia quasi diària per la situació en què les han posades un seguit de canvis: demogràfics, econòmics, educacionals, culturals, confessionals, legislatius, etc.

Des dels seus inicis (5 de novembre de 1933) l’escola ha anat ampliant la seva capacitat d’ acord amb les necessitats educatives i I ‘explosió demogràfica local. Ara tot ha canviat: la natalitat ha minvat sensiblement’, el bisbat ha hagut de reduir una bona part de les escoles que, d’una manera o altra, depenien de la seva jurisdicció; l’oferta educativa, privada i pública, de bona qualitat ha de repartir-se un alumnat escàs; les instal•lacions que requereix la nova legislació, exigeixen espais i destinacions en una superficie insuficient per a llar d’infants, parvulari, menjadors, camps esportius, laboratoris, sales d’informàtica, i un llarg etcètera que els actuals gestors han de resoldre.

DANIEL CARDONA 1 avrr: 50 ANYS

Quan s’escrigui la història contemporània de Catalunya un dels seus capítols -un dels realment importants- estarà dedicat a la figura d’aquest santjustenc que ens va deixar ara fa 50 anys, el 7 de març de 1943.

La seva personalitat humana i política ens ha estat escamotejada i la nostra generació el desconeix quasi totalment.

Polític i escriptor -“Vibrant”- o escriptor i polític, ha estat un dels nostres alcaldes -en èpoques ben compromeses- i un dirigent destacat de les reivindicacions nacionalistes de Catalunya.

Es impressionant la relació d ‘obres públiques realitzades al nostre municipi durant un dels seus mandats per tal de donar feina als nombrosos obrers en atur forçós. Caldria prendre’n bon mode) ara que aquest és un dels nostres principals problemes.

El seu amic, company de feina i col•laborador en els setmanaris nacionalistes del moment, el poeta J.Salvat-Papasseit, durant la seva residència a Sant Just l’any 1920, li va dedicar aquestes paraules:

“Perquè els que la punien no eren els seus enemics, sinó els seus propis fills, que a cada cantonada hom podia trobar-ne disposats a trair-la, per títols, per honors i per diners. Amb la mà al cor la Pàtria, veia que bé hi hauria qui faria la guarda, almenys al seu fossar. Contra els mals fills i els altres…”.

MOSSÈN ANTONÍ TENAS: 40 ANYS

Un altre apartat important de la Miscel•lània que teniu a les mans s’ha dedicat a la figura de Mn. Antoní (Antonino) Tenas, el “senyor rector” que durant 37 anys (29 de desembre de 1916-31 de desembre de 1953) va dirigir moltes altres coses, a més de la nostra parròquia.

És ben coneguda la seva publicació “Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern” que porta una dedicatòria ben expressiva: “Als feligresos de Sant Just Desvern, ofereixo aquesta nova prova -i, pel que m’ha costat, no pas de les més petites- de com a ells i a la nostra parròquia els he portat i els porto ben endins del cor”.

El pròleg està datat a Sant Just Desvern, el 29 de juny, Diada dels apòstols Sant Pere i Sant Pau, del 1947.

Per tal de publicar aquestes “notes històriques” Mn. Antoní havia reunit més de sis mil paperetes, uns cent quaranta gravats amb llurs clixés i la còpia d’una pila d’interessants documents referents a la vida del nostre poble i parròquia. Tot aquest material va desaparèixer durant la crema de la parròquia a l’inici de la guerra civil.

Els que vàrem ser els seus escolans encara recordem el gust de les bresques de mel del seu eixam, les celebracions litúrgiques, els seus crits per les malifetes, l’ordre dels ornaments a la sagristia, els retalls de pa d’hòstia, la sobrietat de la rectoria, més d’una “carícia” al nostre clatell, l’olor d’encens, el so de l’orgue, la son i el fred de missa primera, mentre les melodies gregorianes es confonien amb el murmuri d’un vol de tòrtores, que encara podreu veure si passegeu pels volts de la parròquia.

AGRUPAMENT ESCOLTA DR. TENAS: 35 ANYS

L’escoltisme d’inicis dels anys 60 va ser tot un signe d’identitat… L’església catalana i progressista va adoptar-lo i promocionar-lo com a moviment aglutinador dels joves cristians i catalans.

El 1958, una colla de joves, amb més il•lusió que coneixements pràctics de I ‘escoltisme, va iniciar una activitat que amb d’altres noms, objectius i persones encara perdura a casa nostra.

L’Agrupament va tenir una vida intensa però relativament curta. Per raons de poca entesa amb el rector de la parròquia, la majoria dels seus membres van marxar i refundar la S.E.A.S. (Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc) amb la inicitaiva d’en Fulgenci Baños.

MISCELLÀNIA D’ESDEVEMMENTS

WALDEN-7: 20 ANYS

L’any 1973 van iniciar-se les obres de l’edifici Walden-7.

Algunes catedrals tenen per fonaments temples visigòts, romans, mesquites o esglesioles romàniques. Aquest edifici, característic per Ia seva estructura i per detalls de Ia seva realització, ha estat edificat sobre les restes d’una antiga fàbrica de ciment, respectant alguns dels seus símbols externs més característics.

Pot semblar un bon senyal el fet de construir sobre una base sòlida però, en alguns moments l’estabilitat emocional i de continuïtat del complex ha trontollat. El projecte inicia) era fantàstic i futurista. La realitat -econòmica?- el va modificar sensiblement i va deixar alguna de les seves fases fora de joc i d’altres pendents de realització futura. Ara, s’inicia una nova etapa.

SANT JUST DESVERN: 15 ANYS

Nosaltres, els que vivim a Sant Just Desvern, sempre n’hem dit “Sant Just”, d’ al tres, i en diverses èpoques, I ‘ anomenaven així: “Sant Just de Berce -in berce-” (986); “de verç” (1010); “de Verz” (1304); “de Vers” (1305); “Del Vern” (1440); “Sant Just i Sant Pastor dels Verns” (1435); “Sant Just de Verns” (1508); “Sant Just dez Verns” (1511); “Sant Just dezvern” (1562) i el mateix any ja es coneix per “Sant Just Desvern”. Cal reconèixer que durant aquest Ilarg període, les variants són realment nombroses.

Durant Ia darrera guerra civil (1936-1939) els noms proposats eren: “Verneda del Barcelonès”, “Verneda”, “Clavells de Llobregat”, i finalment es va adoptar el de “Just Desvern”. Durant Ia Ilarga postguerra el nom oficial de] nostre poble no va escapar-se de les famoses traduccions i, oficialment, era conegut com a “San Justo Desvern”.

Aquest any 1993 en fa quinze que el topònim del nostre poble només té una versió: “SANT JUST DESVERN”.

PARC DE LA TORREBLANCA: 10 ANYS

Aquí podríem entrar en una petita guerra veïnal i no és pas aquesta Ia nostra intenció. Ens referim al fet que Ia ubicació de Ia “Torreblanca” sempre ha constat com a terme de Sant Feliu de Llobregat i, això, no és del tot exacte.

 

NOTICIARI DEL CENTRE D’ESTUDIS SANTJUSTENCS 1992-1993

MOVIMENT DE socrs

Nombre de socis actual: 59

Altes: 2

Baixes: 0

PUBLICACIONS

Miscel•lània d’Estudis Santjustencs IV. Novembre 1992

El molí fariner de Sant Just Desvern, per David Guasch. I Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya. L’Hospitalet de Llobregat, 1993

PRESERVACIÓ DEL PATRIMONI

En el Ple Municipal de I ‘Ajuntament de Sant Just Desvern, del 25 de Març del 1993, ha estat acceptada la sol•licitud del Centre d’Estudis Santjustencs, per la preservació o conservació dels següents arbres, estretament relacionats amb la nostra història local: El lledoner de Can Carbonell

El xiprer de Can Vilar

El pi de Can Candeler

El roure del pati de I ‘Ateneu El xiprer de Can Ginestar

RECERQUES EN CURS

• Les receptes remeieres a Sant Just, per Daniel Cardona i Joaquim Moreno Els personatges de renom que han estat visquent a Sant Just, per Jordi Cardona
• Estudi sobre una toponímia paral•lela al barri dels pisos, per Juli Ochoa
• Les bòviles a Sant Just Desvern, per Miquel Garcia
• Les mines d’ aigua de Sant Just Desvern, pe] Grup d ‘Espeleologia Rats Penats

Els programes de la Festa Major, per Núria Rajadell

• La història dels nostres carrers, per Antoni Malaret

Sant Just al segle XVII, per Raimon Masdeu

• Els goigs de Sant Just Desvern, per Juli Ochoa
• –

NOTICIAR[

ACTIVITATS CULTURALS

Al llarg del curs s ‘han realitzat algunes sortides per conèixer una mica millor el nostre entorn, amb l’acompanyament de guies locals així com de la petita publicació monogràfica editada pel mateix Grup de Sortides del nostre Centre. Les sortides han estat les següents:

Visita al Museu de Gavà (col•lecció monogràfica de banyes d’animals). Gener 1993

Sortida a Molins de Rei (Museu Municipal i Torre Ciuró). Febrer 1993

Seguint la ruta del Císter: Guimerà. Març 1993

INTERCANVIS AMB ALTRES CENTRES D’ESTUDIS

Hem establert i/o bé continuat relacions amb diferents centres d’estudis i entitats culturals, tant a Sant Just com a les seus d’aquests centres, amb la majoria dels quals ens hem intercanviat les nostres publicacions: Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu (A.R.E.S.)

• Arxiu Diocesà de Solsona

Arxiu Històric Comarcal de Santa Coloma de Farners

Arxiu Històric de la ciutat de Manresa

• Arxiu Municipal de Sant Vicenç dels Horts
• Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore de Barcelona

Centre d’Estudis de l’Hospitalet de Llobregat

• Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Centre d’Estudis Canongins “Ponç de Castellví” Centre d’Estudis del Bages

• Centre d’Estudis i Debats de La Garriga
• Centre d’Estudis Martorellencs
• Centre d’Estudis Selvatans

Centre d’Estudis Socials d’Osona

Centre per a la Gestió del Patrimoni Cultural i Natural, de Martorell

• Col•lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola de] Vallès Comú d’Encamp

Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

Conseil Cornarcal de La Selva

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

• –
• Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès

Institut d’Estudis Andorrans

Institut d’Estudis Ilerdencs

• Institut d’Estudis Penedesencs
• Institut d’Estudis Vallencs

L’Oreig, Grup d’Acció Cultural de Sant Boi de Llobregat

• Moviment Educatiu en el Temps Lliure Infantil i Juvenil del Baix Llobregat
• Museu de Gavà
• Museu de Terrassa
• Museu del Prat de Llobregat
• Patronat Metropolità “Parc de Collserola”
• Segle Nou. Grup d’Estudis i Protecció del Patrimoni Cultural de Cervelló

Podeu consultar totes aquestes publicacions a Ia seu del Centre d’Estudis Santjustencs o bé a I ‘Arxiu Històric de Sant Just Desvern.

— —