ORIGEN i PROCEDÈNCIA DE LA
POBLACIÓ DE SANT JUST DESVERN
(1920-1945)
Ada Ramos Onsins
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE SANT JUST DESVERN DES DE L’ANY 1887 FINS AL 1945
Les gràfiques que presentem en el present treball mostren una evolució de Ia quantitat d’immigrants a Sant Just Desvern, segons les dades recollides en els padrons municipals dels anys 1920 i 1945.
La gràfica de I ‘evolució dels immigrants posa de manifest l’augment progressiu de Ia quantitat de persones de fora de Catalunya, residents a Sant Just Desvern, des de l’any 18871 fins a l’any 1945.
En el padró de l’any 1887, els immigrants de fora de Catalunya, són 3 persones. La població total és de 1.148 habitants. La proporció d’immigració de fora de Catalunya és d’ un 0,2%. La proporció d’immigrants de dins de Catalunya és d’un 21,9%.
En el padró de l’any 1920, els immigrants de fora de Catalunya són 90 persones. La població total del poble és de 1.339 persones. La proporció d’immigració de fora de Catalunya és del 6,7%. La proporció d’immigració de dins de Catalunya és del 21,9%.
L’any 1945, el padró municipal ens dóna una xifra de 584 persones com a immigrants de fora de Catalunya i que Ia població de Sant Just Desvern és de 2.738 persones. La proporció dels immigrants de fora de Catalunya és del 21,3% i Ia proporció d’immigrants d’altres poblacions catalanes és del 37,4%.
Podem veure, des de l’any 1887 fins a l’any 1945, que els immigrants foranis de Catalunya passen de ser una xifra insignificant fins a tenir un pes important en Ia població de Sant Just Desvern. Es pot veure com Ia quantitat d’immigrants no catalans va augmentant de forma progressiva i d’una manera continuada en aquest període.
La gràfica de I ‘evolució de Ia immigració en general, a Sant Just Desvern, mostra com els immigrants residents al nostre poble, augmenten considerablement des de ‘ any 1887 fins a l’any 1945 (Gràfica 1).
L’any 1887 els immigrants de Sant Just Desvern són 255 persones i Ia població total d’aquest any és de 1.148 habitants. La proporció total de gent immigrada és del
L’any 1920 els immigrants a Sant Just Desvern sumen un total de 498 persones i Ia població total és de 1.339. La proporció, doncs, representa un 37,1% del total d’habitants.
1
El 1945, Ia immigració representà Ia vinguda de 1.609 persones i el total del poble tenia 2.738 habitants. Això representà una proporció d’immigrants del 58,7%.
Aquestes dades ens diuen que és en el padró del 1945 quan observem que el nombre d’immigrants a Sant Just Desvern representa més de Ia meitat de Ia població total. També podem veure que en aquest mateix any es duplica Ia població en referència a Ia de I ‘any 1920. Aquesta gràfica ens demostra que Ia immigració a Sant Just Desvern anà augmentant cada vegada més durant els períodes del present estudi. Això provocà grans transformacions tant econòmiques com sòcio-culturals.
A Ia gràfica 2 veiem el detall dels períodes darribada a Ia població dels immigrants a Sant Just Desvern d’ençà de l’any 1858. Aquestes xifres no ens donen el total de població immigrada a Sant Just en cada període, per això caldria un estudi padró per padró. Els que ens diuen aquestes xifres són les persones vives i veïnes del poble quan es va fer el padró. S’han dentendre com a xifres mínimes, així, doncs, el que ens mostra Ia gràfica en qüestió és que, com a mínim, va haver-hi aquest número de persones immigrades a Sant Just Desvern en el període indicat.
Podem observar que Itautèntic creixement de Ia immigració no es produirà fins a principis dels anys 20, finalitzada Ia primera Guerra Europea i coincidint amb els preparatius de I ‘Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929. A partir daquí el ritme serà sempre creixent i no s’aturarà, malgrat el que es podria pensar d’entrada, ni amb Ia guerra civil.
Gràfica 1. Evolució de Ia immigració a Sant Just
– 119 –
ANÀLISI DE LES GRÀFIQUES DEMOGRÀFIQUES DE SANT JUST DESVERN SEGONS EL PADRÓ D’HABITANTS DE L’ANY 1920.
Immigració
El nombre d’immigrants segons el padró d’ habitants de I ‘ any 1920, representa un 37,1% de la població de Sant Just Desvern.
D’aquest immigrants, un 62,6% provenen de les comarques de la província de Barcelona, mentre que un 11,4% són de comarques de la província de Tarragona, un 4,7% de la província de Girona i finalment un 3% provenen de comarques de Lleida. El 18% del total d’immigrants és de terres de fora de Catalunya.
Més de la meitat del flux immigratori correspon a persones provinents de comarques de la província de Barcelona i la majoria d’elles provenen de poblacions de la comarca del Baix Llobregat i del Barcelonès (Gràfica 3). Es important destacar que del Baix Llobregat els municipis que aporten més gran nombre de gent són els pobles del costat de Sant Just Desvern com Esplugues de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat, men tre que del Barcelonès és Barcelona capital. Aquest moviment de població pot ésser degut a que a Sant Just Desvern, entre els anys 1900 i 1920 es continuava la tasca urbanitzadora que va començar a les darreries del segle XIX i que s’ accelerà gràcies al canvi de la tributació de finques rústiques a finques urbanes i això produí que moltes d’ aquestes finques fossin terrenys edificables amb el posterior augment del preu del sòl. En aquests anys s’havia de construir una zona residencial habitada per famílies de la petita burgesia de Barcelona.
Gràfica 3. Lloc de procedència de la immigració de Catalunya. Padró 1920 Comarques
200
Les altres comarques de Catalunya, moltes d’elles de la Catalunya interior, pirinenca i pre-pirinenca, quasi totes elles tenien una economia basada exclusivament en l’agricultura i la ramaderia. L’agricultura, a tot Catalunya, en aquell temps era una activitat primordial que va tenir però una regressió continuada a favor de les activitats industrials. Les difícils condicions de treball dels arrendataris i parcers feren que molta gent anés a cercar feina als medis industrials.
Les comarques de la província de Tarragona foren les segones que aportaren immigrants a Sant Just Desvern. Podem veure que la majoria d’ells provenien de la comarca de l’Alt Camp, zona amb un gran estancament econòmic des de principis de segle i que tenia una progressiva disminució de la població. El Baix Penedès, concretament la població del Montmell, aportà un cert nombre d’habitants.
Els immigrants que vingueren de fora de Catalunya representaren un 1870 del conjunt d’immigrants i és important reflectir la suma que surt de la gent provinent de comarques de les províncies de Tarragona, Lleida i Girona que és d’un 1970.
Així podem veure que el nombre de persones que vingueren de la resta de I ‘Estat és una dada a tenir en compte. Aquestes persones vingueren de diverses regions i les que aportaren més immigrants foren les poblacions de la província de Múrcia, amb 20 persones, i després les províncies de Castelló de la Plana i Terol amb 11 persones cada una d’elles. Aquí es pot constatar la important onada emigratòria de murcians cap a la província de Barcelona entre els anys 1920 i 1930, així com també el gran nombre de persones provinents de l’antic regne d’Aragó.
Aquest habitants emigraren gairebé per les mateixes raons i causes que els emigrants de terres catalanes: el subdesenvolupament de l’economia de la zona de procedència, les difícils situacions dels treballadors del camp i la densitat demogràfica d’alguns llocs. També és destacable que al principi de I ‘ actual segle molta gent emigrava a I ‘estrangerperò que la guerra del 1914 ocasionà el tancament temporal de les fronteres.
En el període que tractem, els immigrants venien d’una manera continuada, segons la gràfica dels períodes d’arribada dels immigrants residents a Sant Just Desvern I ‘any 1920. Aquesta gràfica reflecteix la immigració resident a Sant Just Desvern I ‘ any 1920 i que va arribar a aquesta població des dels anys 1880-1886 fins als anys 1916-1920.
Aquesta immigració pot ser deguda, també, a la gran demanda de mà d’obra que oferia la ciutat de Barcelona a causa de les obres de l’Exposició Universal de 1929, per la creació de noves indústries químiques, metal•lúrgiques i tèxtils. A Sant Just Desvern, en aquest temps, com hem dit, hi ha una gran tasca urbanitzadora molt important amb la consegüent oferta de treball al camp de la construcció així com la construcció d’ una important indústria de ciment.
La piràmide d’edats
La població de Sant Just Desvern, per edats, estava estructurada de la forma seguent: la població d’edat inferior als 15 anys representava un 25,270, el grup d’edat activa de 15 a 64 anys representava el 6970 i les persones de 65 anys i més representaven el 5,870.
La piràmide(Gràfica 4) mostra una base estreta on hi ha els nens de 0 a 4 anys i això ens indica una disminució d’efectius. Aquesta disminució podia ser deguda a una disminució de la natalitat. Com és sabut la natalitat a Catalunya des del segle passat va cornençar a disminuir i es va intensificar a principis del segle actual. Però també aquesta disminució dels nens de 0 a 4 anys, nascuts entre 1916 i 1920, pot reflectir la mortalitat dels nascuts l’any 1918 com a causa de I ‘epidèmia de grip d’aquest any. L’epidèmia de grip de l’any 1918 va afectar tota la geografia de I ‘estat i tots els grups d’edat d’ ambdós sexes.
Gràfica 4. Piràmide d’edats. Padró 1920
S’observa, en la piràmide, que els màxims efectius de la població estan situats a les zones centrals d’aquesta, o sigui entre els 15 i 39 anys. Aquest fet es pot veure millor si mostrem que un 25,2% correspon als nens de 0 a 4 anys; un 42,2% correspon a les edats entre 15 i 39 anys; un 26,1% correspon al grup de 40 a 64 anys i un 5,8% representa la gent de 65 anys i més. Aquesta concentració correspon als anys 1884 a 1896, en què hi va haver una forta immigració.
És important destacar el gran percentatge de dones d’edats compreses entre els 25 i 29 anys. Representen el 13% d’un total del 51% de la població femenina. També és el grup més nombrós de tota l’estructura d’edats de la piràmide. Aquest volum de dones podrien ser minyones del servei domèstic.
Immigrants, pel lloc de procedència, a Sant Just Desvern. Padró
de 1920
|
BAIX LLOBREGAT (Gràfica 5)
Gràfica 5. Immigrants procedents del Baix Llobregat. Padró 1920
Poblacions
BARCELONÈS (Gràfica 6)
Gràfica 6. Immigrants procedents del Barcelonès.
Padró 1920
BERGUEDÀ
Saldes
GARRAF
Olesa de Bonesvalls
Sant Pere de Ribes Vallcarca
MARESME
El Masnou
Montgat
Total
OSONA
Manlieu
Vic
Calldetenes
VALLÈS ORIENTAL
Montcada
Marata
Martorelles
VALLÈS OCCIDENTAL
Terrassa
Rubí
Sabadell
PROVÍNCIA DE GIRONA
ALT EMPORDÀ
Sant Climent Sescebes Figueres
BAIX EMPORDÀ
Albons
Palafrugell
3
15 Hospital
3 Total
3
1
1
2 persones
3 Santa Maria de Corcó
2 Tona
1 Total
2 Mollet del Vallès
1 Sant Feliu de Codines
-
Total
-
Sant Cugat del Vallès
1 Total
1
7 Cantallops
3 Total
1 Sant Joan de Palamós
1 Total
2
23 persones
1
1
8 persones
1
1
6 persones
1
5 persones
1
11 persones
1
3 persones
1
|
GARROTXA |
|
|
Olot PLA DE L’ESTANY |
1 persona |
|
Banyoles |
4 |
|
Crespià |
1 |
|
Total RIPOLLÈS |
5 persones |
|
Ripoll |
1 |
Sant Joan de les Abadesses 1
|
Total SELVA |
2 persones |
|
Maganet de la Selva PROVÍNCIA DE LLEIDA ALT URGELL |
1 persona |
|
Sallent GARRIGUES |
1 persona |
|
l’A1bí |
1 |
|
Puiggrós |
1 |
|
Total NOGUERA |
2 persones |
|
Artesa de Segre |
1 |
|
Camarassa |
1 |
|
Total PALLARS JUSSÀ |
2 persones |
|
Tremp PALLARS SOBIRÀ |
1 persona |
|
Llavern |
1 persona |
SEGARRA
Pailerols 2
Hostafrancs 1
Portell 1
Total 4 persones
SEGRIÀ
Lleida 1 persona
URGELL
Llorenç de Vallbona 2
Els Omells de.na Gaia 1
Verdú 1
Total 4 persones
PROVÍNCIA DE TARRAGONA
ALT CAMP
-
Aiguamúrcia
6
Pla de Santa Maria
1
Santes Creus
6
Puigtinyós
1
Vila-rodona
3
Vilabella
1
La Riba
2
Total
20 persones
BAIX CAMP
Reus 3
La Selva del Camp 2
|
Total BAIX EBRE |
5 persones |
|
|
Paüls |
1 |
|
|
Tortosa |
1 |
|
|
Total BAIX PENEDÈS |
2 persones |
|
|
Montmell |
5 Banyeres del Penedès |
1 |
Sant Jaume dels Domenys 3 Santa Oliva 1
La Bisbal del Penedès 2 Total 13 persones
Albinyana 1
[
|
CONCA DE BARBERÀ |
|
|
Poblàs |
3 |
|
Albió |
1 |
|
Sarral |
1 |
|
Solivella |
1 |
|
Total MONTSIÀ |
6 persones |
|
La Sènia PRIORAT |
1 persona |
|
Torroja del Priorat |
1 |
|
Ulldemolins |
1 |
|
Total TARRAGONÈS |
2 persones |
|
Tarragona TERRA ALTA |
3 persones |
|
Arnes |
2 |
|
Batea |
2 |
La Pobla de Massaluca 1
Total 5 persones
FORA DE CATALUNYA (Gràfica 7)
Gràfica 7. Lloc de procedència dels immigrants de fora de
Catalunya. Padró 1920
França
EEUU
València Terol
Saragossa Santander
Palencia Pamplona
Múrcia
Mallorca
Màiaga
Madrid Lleó
Logronyo
Guipúscoa
Guadalajara
Osca
Ciudad Real
Castelló Cadis
Alacant Albacete
Àlaba
20
-
PROVÍNCIA D ‘ÀLABA
Bernedo
1 Laguardia
1
Guardia
1 Salvatierra
1
Oion
PROVÍNCIA D ‘ALBACETE
1 Total
5 persones Almansa
PROVíNCIA D’ALACANT
1 persona
Pinoso
2 Dolores
1
Cocentaina
1 Total
4 persones
PROVÍNCIA DE CADIS
San Fernando 1 persona
1
PROVÍNCIA DE CASTELLÓ
|
Sogorb 3 Cabanes |
1 |
|
Cuevas 2 Castell de Cabres |
1 |
|
Teresa 2 Vinarós |
1 |
|
I ‘Alcora 1 Total PROVÍNCIA DE CIUDAD REAL Alcázar de San Juan 1 persona PROVÍNCIA D’OSCA Osca 1 persona PROVÍNCIA DE GUADALAJARA |
11 persones |
|
Atienza 1 Hiendalaencina |
1 |
|
Cogolludo 1 Total |
3 persones |
PROVÍNCIA DE GUIPÚSCOA
Orio 1 persona
PROVÍNCIA DE LOGRONYO
San Vicente de la Sonsierral persona
PROVÍNCIA DE LLEÓ
Contriene 1 persona
PROVÍNCIA DE MADRID
-
Madrid
6
Aranjuez
1
Total
7 persones
PROVÍNCIA DE MÀLAGA
Màlaga 1 persona
PROVÍNCIA DE MALLORCA
Palma de Mallorca 2 persones
|
PROVÍNCIA DE MÚRCIA |
||
|
Fuente-Alamo 8 Yecla |
2 |
|
|
Múrcia 6 Cartagena |
1 |
|
|
La Unión 2 Total PROVÍNCIA DE PAMPLONA Heato 1 persona PROVÍNCIA DE PALENCIA Barruelo 1 persona PROVÍNCIA DE SANTANDER Santander 1 persona PROVÍNCIA DE SARAGOSSA |
19 persones | |
|
Ariza |
1 |
|
|
Magallón |
1 |
|
|
Total PROVÍNCIA DE TEROL |
2 persones |
|
|
Terol |
2 Fresneda |
1 |
|
Valderrobles |
2 Portella |
1 |
|
Vilameja del Pinar |
2 Valdemer |
1 |
|
Villarl uengo PROVÍNCIA DE VALÈNCIA |
2 Total |
11 persones |
|
València |
4 Sagunt |
1 |
|
Moixent ESTRANGER |
1 Total |
6 persones |
|
EE.UU. |
4 |
|
|
França |
1 |
|
Total 5 persones
I
ANÀLISI DE LES GRÀFIQUES DEMOGRÀFIQUES DE SANT
JUST DESVERN SEGONS EL PADRÓ D’HABITANTS DE L’ANY 1945
Immigració
Els immigrants segons el padró d ‘habitants de I ‘ any 1945 representaven un 58,7% sobre el nombre total d’habi tants de Sant Just Desvern, això és, més de la meitat de la població autòctona (Gràfica 8).
Gràfica 8. Lloc de procedència de la immigració. Padró 1945
D’aquests immigrants un 48,1% prové de les comarques de la província de Barcelona, un 3,1% correspon a poblacions de les comarques de la província de Girona, un 2,9% de comarques de Lleida i un 9,5% de comarques de les terres de Tarragona. Un 36,8% del total d’immigrants provenen de poblacions de fora de Catalunya.
Cal destacar que de la ciutat de Barcelona arribaren a Sant Just Desvern 471 persones. Pot ser que part d’aquest nombre de persones vinguessin per qüestions derivades de I ‘habitatge. S’ha de dir que des de finals del segle XIX a la població hi ha una important tasca urbanitzadora, cosa que provocà la urbanització de noves zones amb la construcció de cases residencials de la petita burgesia barcelonina.
De les altres comarques de Catalunya, la gent ve a Sant Just Desvern provinent sobre tot de les zones rurals, cercant treball a les parts més industrialitzades del país.
Com podem observar la població de fora de Catalunya aporta més immigració que la de les comaraques de les províncies de Tarragona, Lleida i Girona. Es pot observar que la immigració comença a venir de fora de Catalunya en una proporció elevada.
La província d’Almeria es la regió que aporta més immigants de fora de Catalunya amb 128 persones. Molta de la gent provinent d’aquesta zona vingué a residir en els pobles del voltant de Barcelona.
La província de Múrcia és la segona que aporta més immigrants de fora de Catalunya amb un total de 104 persones. Segueixen les terres d’ Aragó i del Regne de València en aquesta aportació. Aquests immigrants vingueren també de zones rurals, zones amb una economia basada en l’agricultura.
En la gràfica de períodes d’ arribada dels immigrants residents a Sant Just Desvern l’any 1945, podem veure que des dels anys 1921 a 1925 fins al període 1941-1945 l’arribada de gent a Sant Just Desvern és contínua. La gent que ve entre els anys 1921-1925, 1926-1930 i 1931-1935 és degut a la construcció de la fàbrica de ciment Sanson que aportà la creació de molts nous llocs de treball. L’ any 1921 hi ha treball en el ram de la construcció, la indústria del tèxtil i sobre tot, també, per I ‘exposició universal de Barcelona de l’any 1929.
Els anys 1936 a 1940 (Gràfiques 9 a 14), període de la guerra civil, és quan ve la major part de la gent. Els anys 1941 a 1945, amb la post-guerra, també hi ha un flux molt important d’immigració cap a Sant Just Desvern.
I
Gràfica 9. Immigrants arribats a Sant Just durant els anys 1936-1940
Gràfica 10. Lloc de procedència de la immigracó l’any 1936.
30
Gràfica 11. Lloc de procedència de la immigracó I l any 1937. Padró 1945
Gràfica 12. Lloc de procedència de la immigracó l’any 1938. Padró 1945
Gràfica 13. Lloc de procedència de la immigracó l i any 1939. Padró 1945
Gràfica 14. Lloc de procedència de la immigracó l l any 1940.
Piràmide d‘ edats Padró 1945
La població de Sant Just Desvern estava estructurada de la forma següent: la població d’edat inferior a 15 anys representa un 20,370. El grup en edat activa era d’un 71,870 i les persones de 65 anys i més representaven un 7,870 (Gràfica 15).
Aquesta piràmide té la base estreta i indica una disminució de la natalitat. Aquest nens entre 0 i 4 anys han nascut entre els anys 1941 i 1945 i corresponen al període immediatament posterior a la guerra civil espanyola. Com és normal, acostuma a haver-hi una disminució de la natalitat en períodes bèl•lics o post-bèl•lics. Per aquest motiu observem pocs efectius en el grup d’edat entre 5 i 9 anys. Aquest nens van néixer entre els anys 1936 i 1940 0 sigui entre el començament i el final de la guerra civil.
Gràfica 15. Piràmide d’edats. Padró 1945
En els grups d’edats de 25 a 29 anys, 30 a 34 anys, 35 a 39 anys, 40 a 44 anys, del sexe masculí observem una disminució d’efectius degut a les pèrdues o morts d’ aquest grup d’homes per motius de la guerra. Els homes dels grups d’ edats esmentats tenien, durant la guerra, de 20 a 39 anys. Eren els homes que van ser mobilitzats per combatre.
Dels morts reflectits en el grup d’edat de 20 a 24 anys la causa no sols seria la guerra, sinó també I ‘epidèmia de grip de 1918. Aquest homes havien nascut entre els anys 1916 i 1920. Aquest mateix efecte també es pot veure en les dones del mateix grup d’edat que tanmateix també tenen menys efectius.
Es important indicar l’augment de la població d’edats més elevades.
Immigrants, per lloc de procedència, a Sant Just Desvern. Padró de 1945
CATALUNYA
PROVÍNCIA DE BARCELONA
ANOIA
Capellades 5 Igualada 5 Masquefa 5
Piera 2
Carbasí 1
ALT PENEDÈS
Sant Quintí de Mediona 5
Avinyonet 3
Santa Margarida i els Monjos 3
|
Pierola 1
Sant Martí de Tous 1 Vallbona d’ Anoia 1
Total 21 persones
Monistrol 2
Hostalets 1
Sant Cugat Sesgarrigues
Subirats 1
Total 23 persones
Sant Joan de Vilatorrada 1
Sant Mateu 1
Sant Vicenç de Castellet 1
Súria 1
Total 17 persones
Gavà 4
Sant Joan Despí 3
Sant Vicenç dels Horts 3 Sant Andreu de la Barca 2
Begues 2
|
Cornellà de Llobregat |
2 |
Pallejà 1 |
|
|
El Papiol |
2 |
Santa Creu d’ Olorde 1 |
|
|
El Prat de Llobregat |
2 |
Sant Climent de Llobregat 1 |
|
|
Sant Boi de Llobregat |
2 |
Torrelles de Llobregat 1 |
|
|
Colibató |
1 |
Viladecans 1 |
|
|
Martorell BARCELONÈS |
130 persones |
||
|
Barcelona |
471 |
Sant Andreu del Palomar 1 |
|
|
I ‘Hospitalet de Llobregat |
21 |
Total |
496 persones |
|
Vallvidrera BERGUEDÀ |
3 |
||
|
Gironella |
3 |
La Pobla de Lillet |
1 |
|
Valicebre |
2 |
Puig-reig |
1 |
|
Saldes |
2 |
Total |
10 persones |
|
Berga GARRAF |
1 |
||
|
Olesa de Bonesvalls |
11 |
||
|
Vilanova i la Geltrú |
8 |
||
|
Total MARESME |
19 persones |
||
|
El Masnou |
5 Mataró |
2 |
|
|
Arenys de Munt |
2 Premià de Mar |
1 |
|
|
Canet de Mar OSONA |
2 Total |
12 persones |
|
|
Vic |
11 Santa Maria de Corcó |
1 |
|
|
Manlleu |
4 Total |
17 persones |
|
|
Roda de Ter VALLÈS OCCIDENTAL |
1 |
||
|
Terrassa |
5 Sabadell |
3 |
|
|
Montcada i Reixac |
3 Santa Perpètua de Mogoda 2 |
||
Caldes de Montbui 1
|
–
|
Valldoreix |
1 |
|
Total |
18 persones |
Mollet del Vallès 1
|
Total |
5 persones |
|
Vilafan |
1 |
|
Total |
3 persones
1 |
|
Sant Feliu de Guíxols |
1 |
|
Torroella de Montgrí |
1 |
|
Total |
12 persones
1 |
|
Total |
7 persones |
|
Tortellà |
1 |
|
Total |
4 persones |
Cervià de Ter 1
Total 10 persones
–
PLA DE L’ESTANY
Banyoles
Crespià Total
RIPOLLÈS
Ripoll Nevà
SELVA
Tossa de Mar Arbúcies Blanes
PROVÍNCIA DE LLEIDA
ALT URGELL
Organyà
Castellàs
NOGUERA
Belicaire d’Urge11
Montmagastre
Seró
Albesa
Algerri
Balaguer
Avellanes
PLA D’URGELL
Bellvís
PALLARS SOBIRÀ
Esterri d’ Aneu
Pont de I ‘Horta
Total
1
1
2 persones
4
1
2
1
1
2
1
6
3
2
1
1
1
1
-
persona
1
1
-
persones
Sant Pere d’Auria 1
Total 6 persones
Hostalric 1
Maçanet de la Selva 1
Total 6 persones
Noves de Segre 1
Total 4 persones
Camarassa 1 Cubells 1
Maçana 1
Flix de Balaguer 1
Artesa de Segre 1
Total 20 persones
— 143 —
PALLARS JUSSÀ
Siali 1 persona
SEGRIÀ
|
Lleida 2 Torres de Segre |
1 |
||
|
Alguaire 1 Total Guissona 1 SOLSONÈS Solsona 3 persones |
5 persones | ||
|
URGELL |
|||
|
La Fuliola |
3 |
Llorenç de Rocafort |
1 |
|
Tàrrega |
2 |
Montalé |
1 |
|
Belianes |
2 |
Verdú |
1 |
|
Agramunt |
2 |
Total |
13 persones |
|
Castellserà PROVÍNCIA DE TARRAGONA ALT CAMP |
1 |
||
|
Aiguamúrcia |
8 |
El Pont d’ Armentera |
1 |
|
Valls |
5 |
Rodonyà |
1 |
|
Vila-Rodona |
4 |
Alba |
1 |
|
Vilabella |
3 |
Santes Creus |
1 |
|
Alcover |
3 |
Total |
28 persones |
|
Montferri BAIX CAMP |
1 |
||
|
Reus |
4 |
Almoster |
1 |
|
Cambrils |
2 |
Total |
8 persones |
|
Borges del Camp BAIX EBRE |
1 |
||
|
Tortosa |
11 |
Paüls |
1 |
|
Tivenys |
5 |
Roquetes |
1 |
|
Benifallet |
3 |
Total |
23 persones |
|
El Perelló |
2 |
||
|
— |
— |
||
|
BAIX PENEDÈS |
|||
|
Montmell |
4 Bisbal del Penedès 1 |
||
|
El Vendrell |
3 La Juncosa de Montmell 1 |
||
|
Calafell |
1 Poblàs |
1 |
|
|
Banyeres del Penedès CONCA DE BARBERÀ |
1 Total |
12 persones | |
|
Santa Coloma de Queralt |
3 Montblanc |
1 |
|
|
Barberà de la Conca |
2 Passanant |
1 |
|
|
Solivella |
2 Total |
10 persones | |
|
L’Espluga de Francolí MONTSIÀ |
1 |
||
|
Alcanar TARRAGONÈS |
1 persona |
||
|
Tarragona |
2 |
Bonastre |
1 |
|
Els Garidells |
2 |
El Morell |
1 |
|
Torredembarra |
2 |
Vilallonga del Camp |
1 |
|
Altafulla TERRA ALTA |
1 |
Total |
10 persones |
|
Arnes |
2 |
Castell de I ‘Horta |
1 |
|
Batea |
2 |
Total |
7 persones |
|
Gandesa PRIORAT |
2 |
||
|
Gratallops |
3 |
Porrera |
1 |
|
Cornudella de Montsant |
2 |
La Vilella Baixa |
1 |
|
Ulldemolins |
2 |
Torroja de Priorat |
1 |
|
Falset |
1 |
Total |
12 persones |
|
Poboleda RIBERA D’EBRE |
1 |
||
|
Ascó |
19 |
La Torre de l’Espanyol |
3 |
|
Riba-Roja d’Ebre |
15 |
Ginestar |
1 |
|
Tivissa |
3 |
Total |
41 persones |
FORA DE CATALUNYA (Gràfica 16)
Gràfica 16. Lloc de procedència dels immigrants de fora de Catalunya. Padró 1945
200
PROVÍNCIA D’ALBACETE
Alborea 1
Caudete
Villagordo
3
—
D’ALACANT
|
Balones |
14 |
Elx |
2 |
|
Cocentaina |
5 |
Muro |
2 |
|
Pinoso |
3 |
Sella |
2 |
|
La Vilajoiosa |
3 |
Biar |
1 |
|
Alcocer de Planes |
2 |
Pego |
1 |
|
Alcoi |
2 |
Penaguila |
1 |
|
Benillup |
2 |
Total |
42 persones |
|
Dolores PROVINCIA D’ALMERIA |
2 |
||
|
Turre |
40 |
Adra |
1 |
|
Pulpí |
22 |
Carrasca |
1 |
|
Albox |
20 |
Huercal-Overa |
1 |
|
Bedar |
20 |
Mojàcar |
1 |
|
Sorbas |
8 |
Tíjola |
1 |
|
Cantoira |
7 |
Vera |
1 |
|
Los Gallardos |
3 |
Total |
128 persones |
|
Almeria PROVÍNCIA D’ÀVILA |
2 |
||
|
Adanero |
1 |
||
|
Montebeltran |
1 |
||
|
Total |
2 persones |
||
PROVÍNCIA DE BADAJOZ
Granja de Torre Hermosa 1 persona
PROVÍNCIA DE BURGOS
Arroyo Muñó 1 persona
PROVÍNCIA DE CÀCERES
Càceres
Millanes
2
– 147 –
PROVÍNCIA DE CADIS
Barbate
PROVÍNCIA DE CASTELLÓ
Castelló de la Plana
Burriana
Anna Zuritas
Benicarló
Benicasim
Vistabella del Maestrat
Fuentes de Ayodar
Ahin
I ‘Alcora
Alcudia de Veo
Artana
1 persona
10
6
4
3
2
2
2
1
1 1 1
1
Cabanes 1
Castur 1
Cuella 1
Garceran de Castelló 1
Morella 1
Puebla 1 Sogorb 1
Sarratella 1
Tales 1
Useras 1
Veo 1
Total 45 persones
PROVÍNCIA DE CIUDAD REAL
Valdepeñas 3
Brazatorta 1
Total 4 persones
PROVÍNCIA DE CÒRDOVA
Còrdova 3 Peñarroya 1
Fuenteovejuna 2 Total 7 persones
Aguilar 1
PROVíNCIA DE LA CORUÑA
Donas 1 persona
PROVÍNCIA DE CONCA
Cañamares
Cubillo
2
|
DE GRANADA |
|||
|
Castell de Ferro 1 |
Puebla |
1 |
|
|
Granada 1 |
La Ràbita |
1 |
|
| Mamola 1 Orgiba 1
PROVÍNCIA DE GUADALAJARA |
Total |
6 persones | |
|
Vilaseca de Henares |
6 |
Torre Sabiñán |
2 |
|
Palmaces Jadraque |
4 |
Torrecillas del Ducado |
2 |
|
Bustares |
3 |
Mirabueno |
1 |
|
Guadalajara |
3 |
Santiuste |
1 |
|
Cendejas de Medio |
2 |
Total |
26 persones |
|
Matillas PROVÍNCIA DE GUIPÚSCOA |
2 |
||
|
Orio |
1 |
Tolosa |
1 |
|
San Sebastian PROVÍNCIA DE BALEARS |
1 |
Total |
3 persones |
|
Palma de Mallorca |
2 |
Maó |
1 |
|
Anucas |
1 |
Pobla |
1 |
|
Inca PROVÍNCIA DE JAÉN |
1 |
Total |
6 persones |
|
La Carolina |
2 |
||
|
Linares |
1 |
||
Total 3 persones
PROVÍNCIA DE LLEÓ
Lleó 1
Pradilla 1
Total 2 persones
PROVÍNCIA DE LOGROÑO
Munilla 10 1
Alfaro 12 persones
-
DE LUGO
Vivero
2 Vilada
1
Santiso
PROVÍNCIA DE MADRID
1 Total
4 persones
Madrid
9 Tarancón
1
Vallecas
2 Total
13 persones Naves del Rey
PROVÍNCIA DE MÀLAGA
1
Lautin
1
Màlaga
1
Total
PROVÍNCIA DE MÚRCIA
2 persones
Lorca
34
Pacheco
2
Àguilas
18
Cehegín
2
Mazarron
11
Sangonera
2
Cartagena
9
Almagros
1
Totana
5
Alumbres
1
Puerto Lumbreras
5
Canteras
1
Fortuna
3
Caravaca
1
Algar
2
Esparragal
1
Gimenado
2
Mula
1
Múrcia
2
San Javier
1
Perín
PROVíNCiA DE NAVARRA
2
Total
106 persones 1
Tafalla
1
Valtierra
PROVÍNCIA D’ORENSE
1
Total
3 persones
Ramirás
3 persones
DOSCA
|
Grañén |
3 Juseu |
1 |
|
|
El Grado |
2 Peñalva |
1 |
|
|
Osca |
2 San Pelegrí |
1 |
|
|
Alcolea de Cinca |
1 Senes |
1 |
|
|
Alcampel |
1 Laperdiguera |
1 |
|
|
Candasnos |
1 Tardienta |
1 |
|
|
Estopiñán |
1 Torrente del Cinca |
1 |
|
|
Gurrea Gállego |
1 Total |
20 persones | |
|
Ibirque PROVÍNCIA D’OVIEDO |
1 |
||
|
Mieres |
1 |
||
|
Oviedo |
1 |
||
|
Total PROVÍNCIA DE PALÈNCIA |
2 persones |
||
|
Osorno |
1 |
||
|
Vilamentis |
1 |
||
|
Total |
2 persones |
||
|
PROVÍNCIA DE SANTANDER |
|||
|
Comillas 1 |
Santander |
1 |
|
|
Ruiloba 1 PROVÍNCIA DE SARAGOSSA |
Total |
3 persones | |
|
Saragossa 13 |
Monegrillos |
1 |
|
|
Sástago 3 |
Villalonga |
1 |
|
|
Ateca 2 |
Uncastillo |
1 |
|
| Fabara 2 Fayón 1
PROVÍNCIA DE SEVILLA Cazalla 1 Sevilla 1 |
Total |
24 persones | |
|
Total 2 persones |
|||
– 151 –
PROVíNCIA SÒRIA
|
Almazán |
1 |
Pedro Martín |
1 |
|
Losana |
1 |
Guijosa |
1 |
|
Layna |
1 |
Torrearévalo |
1 |
|
Tardajos PROVÍNCIA DE TEROL |
1 |
Total |
7 persones |
|
Oiba |
5 |
Codoñera |
1 |
|
Cretas |
4 |
La Estrella |
1 |
|
El Cuervo |
3 |
Mas de las Matas |
1 |
|
Escorihuela |
3 |
Portellada |
1 |
|
Aguaviva |
2 |
Seno |
1 |
|
Bezas |
2 |
Saldón |
1 |
|
Forniche |
2 |
Tormón |
1 |
|
Pobo |
2 |
Torrevelilla |
1 |
|
Albentosa |
1 |
Torrijos |
1 |
|
Albalete |
1 |
Valldecuenca |
1 |
|
Alcorisa |
1 |
Villalonga |
1 |
|
Blesa |
1 |
Total |
39 persones |
Calanda 1
PROVÍNCIA DE VALLADOLID
Castroverde 2
Valladolid 1
Total 3 persones
PROVÍNCIA DE VALÈNCIA
-
València
12
Corbera
1
Alfara
2
Chiva
1
Castellfavid
2
Pueblo Nuevo
1
Llaurí
2
Sueca
1
Montcada
2
Simant de Vall
1
Alboida
1
Sinarcas
1
Alcalà
1
Villagordo del Gabriel
1
Losa del Obispo
1
Total
30 persones
I
|
Pobles no trobats ESTRANGER |
6 persones |
|
ALEMANYA |
8 persones |
|
FRANÇA |
6 persones |
|
ARGENTINA |
2 persones |
|
ANGLATERRA |
1 persones |
|
SUÏSSA |
1 persona |
– 153 –
1 ) Padró de l’any 1887. Veure ‘Miscel•lània d’Estudis Santjustencs, III’. Treball de Lurdes Barrera Bassó.
– 118 –