- 2. RESSENYA FAUNÍSTICA
per Francesc Riera Prenafeta
Com a autor d’aquesta ressenya haig de fer constar la meva condició d’amateur en la matèria, afecció que em prové del món de la bioespeleologia. M’ha semblat, però, interessant reflectir un més dels molts aspectes d’estudi que ens ofereix el sistema de minats.
Els inconvenients, començant per la pròpia no-professionalització en aquest camp, han estat nombrosos. A destacar d’entre ells l’ampli ventall d’espècies que ja de per si demanen un biòleg especialitzat per a cada família com a mínim), la manca d’instrumental optic adequat i el fet de no haver-lo tractat com a estudi sistemàtic i continuat, sinó que per diverses circumstàncies s’ha portat d’una forma aperiòdica.
S’ha de dir, també, que hi ha hagut l’oferiment per part d’alguns biòlegs d’incidir en el l’estudi (arran del treball presentat el desembre de l’any 1988), però després aquesta col·laboració s’ha quedat només en les paraules inicials (suposo que les col·laboracions amb amateurs, i a sobre no remunerades, no deuen ser gaire apetibles per a cap professional, que hauria de poder viure dels estudis que ha realitzat), d’altra banda, s’han enviat alguns exemplars per a la seva identificació a diversos especialistes del departament d’artròpodes de la Universitat de Barcelona, sense que a hores d’ara (ja fa més de dos anys) s’hagin rebut resultats definitoris. No
Polidèsmid capturat a la mina del Mas Cardona.
LES MINES D’AIGUA DE SANT JUST DESVERN
vull acabar, però, sense agrair des d’ací les informacions i les dades facilitades per Carme Miquel, de la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
EL MEDI
Les mines d’aigua presenten unes característiques semblants a les del medi cavernícola, la gran diferència, però, es fonamenta en el fet de tractar-se d’unes cavitats molt recents que no han donat temps a una colonització especialitzada. D’altra banda, els materials geològics per on transcorren les galeries santjustenques són de tipus pissarrós a la muntanya i argilós al pla, malgrat això el component calcari transportat per les aigües hi és present de forma constant, i dóna lloc a les típiques concrecions (estalactites, estalagmites, etc.) i a la formació d’una capa superficial damunt l’aigua que transporta la mina anomenada tosca. Les anàlisis de pH efectuades donen un valor que oscil·la entre pH 7 i pH 8,5.
També, aquestes pissarres fan que la comunicació entre el medi subterrani superficial, el medi freàtic i l’interior de les mines sigui molt més difícil que no pas en un medi carstificat.
Pel que fa als factors climàtics, la temperatura ambiental de les mines és aproximadament igual a la mitjana anual de Sant Just Desvern, uns 15° C amb variacions de 1 2o durant el decurs de l’any, la temperatura de l’aigua és lleugerament superior o inferior, amb oscil·lacions de + 1°C sobre la temperatura ambiental de la mina segons la fondària a què està excavada la galeria. La humitat está al voltant del 75-85 %, s’ha registrat, però, algun cop, una HR del 95%.
La circulació d’aigua als punts propers a les deus es dóna tot l’any, acusa evidentment el cabal el període d’estiueg.
-…
Pel que fa a les característiques tròfiques, les principals aportacions energètiques les dóna l’entrada de visitants circumstancials o accidentals, i especialment les arrels de la vegetació exterior que arriben a incidir moltes de les mines cercant el líquid element i arriben a formar veritables cortines.
–
–
—
–
ELS POBLADORS
–
–
–
En el decurs de les exploracions han estat observats diferents espècimens de fauna dins les galeries i pous de la xarxa de minats, alguns d’ells visitants accidentals o ocasionals, sovint circumscrits als sectors propers als accessos exteriors, en canvi d’altres els trobem amb certa freqüència denotant uns hàbits higròfils i/o lucífugs i colonitzant indrets prou allunyats de les entrades.
–
– ——
Cal advertir que es tracta d’un capítol fonamentalment taxonòmic, per tant d’una aridesa díficil d’evitar. Per tal de pal·liar aquest inconvenient s’ha
RESSENYA FAUNÍSTICA
procurat la major brevetat del text cenyint-se a fer esment de la captura o observació d’exemplars, la data del fet, la mina, i eventualment s’ha fornit alguna informació complementària que pot resultar d’interès. Dir també que moltes de les espècies ressenyades tot seguit han estat observades sovint durant les exploracions, encara que aquí només se’n faci esment quan hi ha constància de la data d’observació (normalment coincideix amb la de captura).
Taula dels tàxons principals representats en la fauna de les mines d’aigua santjustenques
Tipus
Classe
Subclasse
Ordre
PLATYHELMINTHES…………… TURBELLARIA
.. TRICLADIDA
MOLLUSCA
……….GASTROPODA ………..PULMONATA …..
.STYLOMMATOPHORA
ANNELIDA
….…..……
.OLIGOCHAETA
……..
OPISTHOPHORA
ARTHROPODA …………
.ARACHNIDA
….ARANEAE
CRUSTACEA ..
..ISOPODA
DIPLOPODA ………………CHILOGNATHA ..
…………POLYDESMIDA
CHILOPODA..
.LITHOBIOMORPHA
SCUTIGEROMORPHA
INSECTA
PTERYGOTA
..DIPTERA
TRICHOPTERA
LEPIDOPTERA
COLEOPTERA
ORTHOPTERA
CHORDATA
……………
AMPHIBIA
……ANURA
REPTILIA …….
……SAURIA
MAMMALIA
….RODENTIA
TURBEL LARIS
25.11.87
Mina superior de can Coscoll Observada una nombrosa població de planàries del gènere Dugesia sobre la pel·lícula d’aigua del recobriment litogènic de la solera i part baixa de les parets de la mina (especialment als microgours).
LES MINES D’AIGUA DE SANT JUST DESVERN
GASTERÓPODES
Llimacs i cargols, amb clares tendències higròfiles, els trobem sovint a les entrades de les mines.
19.11.89.
Mina superior de can Coscoll Observats llimacs.
31.08.94
Mina de can Gelabert Observats bastants llimacs a uns 200 m de la boca i al voltant d’unes arrels, pertanyents a la família dels
ariònids, alguns d’ells de l’espècie Arion rufus, i d’altres d’una espècie més menuda (Arion distinctus ?).
04.09.94
Mina de Les Fatjones, a la boca d’accés inicial Observats alguns exemplars d’ariònids.
11.09.94
Mina Vidal, tram Mas Cardona – can Candeler Observats bastants llimacs.
12.09.94
Mina Font del Broll, a la boca d’accés Observat un exemplar de Pomatias elegans . Anteriorment, havíem trobat algunes conquilles a la mina de Les Fatjones, però mai la cargolina viva.
OLIGOQUETS
Data ?
Mina Vidal a la sortida de can Candeler Localitzats alguns exemplars limícoles.
31.08.94
Mina can Gelabert Observats dos exemplars de cuc de terra (Lumbricus), ambdós morts.
ARÀCNIDS
Trobem amb freqüència diversos representants de l’ordre dels Aranèids en aquest món de galeries artificials, sovint es tracta d’individus isolats, però que arriben a ocupar l’ecosistema subterrani fins als indrets més allunyats de l’exterior. Hem observat molts més individus dels que aquí es ressenyen, però no ens ha estat possible d’incloure’ls per la dificultat trobada a l’hora de procedir a la seva classificació taxonòmica.
RESSENYA FAUNÍSTICA
18.07.77
Mina Vidal. Sector Mas Cardona Captura d’un exemplar de la família dels linífids (Linyphiidae).
27.09.87
Mina Vidal. Sector Rambla Captura d’un exemplar de Pholcus phalangioides i observació d’alguns més en el mateix tram.
26.11.88
Mina de Les Fatjones Captura d’un linífid.
08.12.88
Mina del torrent de l’Embut de la Font Beca Observats dos exemplars del gènere Tegenaria.
CRUSTACIS
Els isòpodes, és el grup de crustacis colonitzador del medi terrestre, això no obstant, segueixen vinculats als ambients humits i això fa que siguin nombroses les observacions d’espècimens d’aquest ordre.
18.07.77
Mina Vidal. Sector Mas Cardona Captura d’un exemplar, probablement de Metoponorthus sexfasciatus.
26.11.88
Mina de Les Fatjones. Brancal can Baró Capturats dos individus, probablement Metoponorthus sexfasciatus.
08.12.88
Mina superior del torrent de l’Embut de la Font Beca Observat un exemplar, probablement de Metoponorthus sexfasciatus.
21.03.93
Mina de Les Fatjones A un centenar de metres de distància del pou d’accés exterior més proper, es van trobar damunt un grapat de terra humida alguns individus de la família Trichoniscidae, dels quals en vam capturar un. El dubte que se’ns planteja, donada la seva aparent semblança, és si pot tractar-se o no del gènere Catalauniscus, propi del Garraf i Penedès, estrictament cavernícola i amb límit septentrional conegut al riu Llobregat.
LES MINES D’AIGUA DE SANT JUST DESVERN
DIPLÒPODES
Els diplòpodes són higròfils, s’entén que, amb aquests requeriments, siguin també uns moradors habituals a les mines.
18.07.77
Mina Vidal. Sector Mas Cardona Captura d’un exemplar de Polydesmus coriaceus.
21.03.93
Mina de Les Fatjones
Captura de dos exemplars de Polydesmida, trobats sobre unes arrels que regalimaven aigua, a un centenar de metres de l’accés exterior més proper.
30.08.94
Mina Mas Cardona Molts exemplars de polidèsmids a la boca d’entrada de la mina, i a tocar d’un petit bassal d’aigua.
30.08.94
Col·lector Bonaigua (brancal mina Bonaigua) Alguns exemplars morts de polidèsmids, segurament arrossegats pel petit cabal d’aigua que circulava.
04.09.94
Mina de Les Fatjones, boca d’accés inicial Observats alguns polidèsmids a les parets.
QUILÒPODES
A l’igual que les dues classes d’artròpodes darrerament citades, moltes espècies dels ordres dels litobiomorfs i dels escutigeromorfs són acusadament lucífugues i higròfiles.
18.07.77
Mina Vidal. Sector Mas Cardona Capturat un exemplar de Lithobiomorpha.
25.10.87
Mina superior de can Coscoll Capturat un exemplar del gènere Lithobius.
25.10.87
Mina superior de can Coscoll Capturat un exemplar de Scutigera coleoptrata.
19.11.89
Mina petita de can Coscoll Observat un exemplar de Scutiguera coleoptrata.
31.08.94
Mina de can Gelabert Observat un exemplar de la classe dels símfils (Symphyla), ordre geolimorfs.
RESSENYA FAUNÍSTICA
DÍPTERS
La majoria de les formes observades són visitants ocasionals, no els podem considerar ni tan sols troglòfils. A destacar només la presència d’una comunitat parietal relativament propera a la boca d’accés.
Scutiguera coleoptrata.
18.07.88
Mina Vidal. Sector Mas Cardona Capturat un exemplar i observació de diversos individus més pertanyents a la família dels tipúlids (Tipulidae) o bé limnòbids (Limnobidae).
31.08.94
Mina de can Gelabert Capturat un exemplar id. id. anterior, i observació d’alguns exemplars més.
TRICÒPTERS
Característics també de l’associació parietal de les cavitats on els localitzem, especialment en els sectors propers a les entrades.
18.08.77
Mina Vidal. Sector Mas Cardona Capturats dos exemplars del gènere Lepidostoma.
LES MINES D’AIGUA DE SANT JUST DESVERN
LEPIDOPTERS
Com els anteriors, els lepidòpters que trobem a les mines formen part de l’associació parietal que ocupa les voltes i les parets properes a les entrades.
18.08.77
Mina Vidal. Sector Mas Cardona Captura d’un noctúid (Noctuidae).
30.08.94
T
Mina Mas Cardona Observació d’un exemplar de Mormo maura (noctúid) a l’interior de la portella d’accés a la mina.
—
04.09.94
– –
Mina de Les Fatjones, accés inicial Observats tres exemplars de Mormo maura, dos d’ells aparellats. Tots, al sostre de la caseta d’accés.
—
–
–
COLEÒPTERS
–
— —
—
Malgrat ser el grup d’insectes més diversificat i amb nombrosa representació en la fauna cavernícola del nostre país, no hem localitzat en el transcurs de les exploracions cap representant (de forma habitual) que ens faci pensar en algun tipus de pre-adaptació en aquest medi a Sant Just Desvern. Potser la relativa jovenesa d‘aquestes cavitats artificials no ens ha permès encara de constatar processos colonitzadors.
—
Tal vegada, comentar, si més no, la troballa ocasional d’algun membre de la família dels tenebriònids.
31.08.94
Mina de can Gelabert Observació d’un exemplar de la família dels Tenebriònids al pou terminal de la mina, també prop de les arrels que pengen.
ORTÒPTERS
30.08.94
Mina Mas Cardona Localitzats molts exemplars de la família dels grills (Gryllidae), concretament de l’espècie Gryllomorpha
uclensis, a l’accés de la mina.
31.08.94
Mina can Gelabert. Observació d’algun individu de Gryllomorpha uclensis.
11.09.94
Mina Vidal, tram can Candeler – Mas Cardona Observats bastants grills, probablement de l’espècie citada anteriorment,
–
RESSENYA FAUNÍSTICA
43
AMFIBIS
Dels pocs representants locals d’amfibis, epigeus per excel·lència, n’hem pogut observar amb certa freqüència alguns individus a les galeries, sens dubte el vincle és la presència d’aigua, especialment a les mines d’accés planer i amb embassaments regulars del líquid element.
Les observacions s’han efectuat a la mina exterior de can Carbonell, a la mina superior de can Coscoll i les que se citen seguidament.
08.12.88
Mina del torrent de l’Embut de la Font de la Beca Captura i posterior devolució al lloc d’una granota verda (Rana perezi).
30.08.94
Col·lector Bonaigua Observació d’un gripau (Bufo bufo).
31.08.94
Mina can Gelabert Observació d’un gripauet (Pelodytes punctatus) amagat entre els forats de la paret de maons.
RÈPTILS
L’únic exemplar de rèptil que hem localitzat ha estat un saure à pode: el vidriol. La primera troballa (mes de novembre) va fer pensar que es tractava d’una presència fortuïta de l’animal, però posteriorment va ser trobat per segona vegada (mes d’agost) en una altra mina força a l’interior, cosa que ens obliga a considerar una estada facultativa, bé per la recerca de lloc per hivernar o bé per buscar els seus aliments habituals: llimacs, aranèids, cargols, etc.
26.11.88
Mina de Les Fatjones Observat un vidriol (Anguis fragilis) d’uns 30 cm de
llargària, nedant per la galeria que transcorre sota el pou d’accés a la mina vora el camí de can Baró.
31.08.94
Mina de can Gelabert Observació de dos exemplars de vidriol, un d’uns 25 cm de longitud, a tocar de la canaleta d’aigua, i un altre de més petit (uns 10 cm) sota el pou de les arrels, on la presència de llimacs i d’algun tenebriònid ja s’ha comentat anteriorment.
LES MINES D’AIGUA DE SANT JUST DESVERN
MAMÍFERS
Els rosegadors són els mamífers que hem subterranis.
vist ocupant aquests espais
29.10.83
Mina de Les Fatjones. Sector can Baró Observació d’un exemplar adult de rata circulant per la galeria. Per la descripció dels observadors podria tractar-se de Rattus rattus.
08.12.85
Mina exterior de can Carbonell Observació d’un niu de ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) amb un element adult i quatre cries. El niu es trobava en una cornisa de la paret a pocs metres de l’exterior.
11.09.94
Mina Vidal. Sector can Candeler Observació del cadàver d’una rata en descomposició a la galeria.