Hem cregut convenient acabar amb la polèmica de l’any exacte de la fundació del primer club de futbol santjustenc. La data més fiable és la de l’any 1917. Així doncs, davant d ‘aquestfet, en el present any celebrem el SETANTA-CINC ANIVERSARI de lafundació del Club de Futbol Sant Just. Inclosos canvis de nom, temporades sensejugar i creació d’altres clubs.

Potserper tota la munió de coses i d ‘atzars que s’han succeït en el decurs d ‘aquests setanta-cinc anys, creiem que la millor capçalera per titular aquest petit estudi ha de ser:

SETANTA-CINC ANYS DE FUTBOL

A SANT JUST DESVERN (1917-1992)

Pere Brull i Angela

Dedicatòria:

Als vailets de 1939-1949, avuija avis molts d’ells, que tant em varen ajudar per aconseguir que al nostre poble no faltés l’esport i que ara resulta, segons diuen ells, que vaig serjo qui els va ajudar a ells.

Índex

Capítol 1.-	Els diferents camps de futbol 1.1 Camp de cal Llong (1917-1922) 1.2 camp de la Rambla (1924-1928) 1.3 Camp de can Sauret o de les banyeres (1928-1931) 1.4 camp de la Bòbila (1931-1936) 1.5 Camp del carrer Electricitat o de la Central(1939-1944) 1.6 Sant Just sense camp de futbol (1944-1948) 1.7 Camp del barri Sagrera o can Coquillat (1948-1953) 1.8 Camp del cementiri (1953- ) 1.9 Nou camp del cementiri (1991-
Capítol 2.-	Els diferents clubs i equips de futbol a Sant Just Desvern 2.1 Sporting Club Santjustenc (1917-1922) 2.2 Unió Esportiva Sant Just-Esplugues (1924-1933) 2.3 Joventut Esportiva de Sant Just (1933-1936) 2.4 Centre Parroquial Sant Just (1935) 2.5 Reagrupament després de la guerra (1939-1944) 2.6 «Frente de Juventudes» (1944-1948) 2.7 Recuperació del Club de Futbol Sant Just (1948-1963) 2.8 Atlètic Club Sant Just (1964-1965) 2.9 «Educación y Descanso» (1968-1970) 2.10 Nova recuperació del Club (1970- ) Memorial Fernando Leuthard Egli (1971-1992) Nits de 1’Esport (1976-1978) El club puja a la. Regional 2.11 Arrabalense Club de Futbol. Recreatiu Sant Just (1972-1984) 2.12 Futbol Club Sant Just-Unió Esportiva Sant Just (1984- ) 75è Aniversari del Futbol a Sant Just
Capítol 3.-	Consideracions finals

de 1939, en els magatzems de «Fills de Magí Campreciós» es trobaven algunes d ‘ aquestes peces ja que, com gairebé sempre acaben aquestes històries, no se’n va saber mai més res del propietari ja que no havien estat pagades.

Vista del camp de Ia Rambla durant un partit. Alfons, d’esquerra a dreta, dipòsit del Sagrat Cor, cases del carrer Font, can Piquet i pins de can Meliton. (Reproduïda de l’obra LlibL.dQLdeLEuthQLCa.talà, Edició 1928).

L’entrada en aquest camp era pel carrer Major perquè per Ia Rambla existia (i existeix) un gran desnivell.

A I ‘any 1924 s’inicià Ia urbanització de Ia plaça del Sagrat Cor, amb Ia construcció d ‘un pou amb el consegüent dipòsit elevat al defora, col.locat sobre quatre columnes que s ‘elevaven damunt el quartet d’ entrada a les escales interiors i altres serveis. Enmig de les quatre columnes es va instal.lar una imatge del Sagrat Cor de Jesús.

Hem explicat això perquè en una de les fotografies de l’equip de futbol, al seu darrera no es veu ni una sola edificació i sí únicament les muntanyes de Ia Penya del Moro i de Santa Creu al fons però, a Ia seva esquerra, s’hi veu el dipòsit d’aigua.

Així doncs, pot suposar-se que a I ‘any 1924/25 va reiniciar-se Ia pràctica del futbol a Sant Just abans de l’obertura del carrer Catalunya I ‘any 1929.

Una porteria estava situada al carrer Major i l’altra a I ‘altura aproximada de I ‘actual carrer de I ‘Electricitat, si bé aquest no s’estengué per dessota Ia Rambla.

Existien senzills vestidors al costat del carrer Major. Les dutxes encara no havien estat inventades.

Ja tenim una altra fotografia i, a part de la variació dejugadors, hi podem observar que, al darrera, les torres del Sagrat Cor i la del Dr. Mainou ens tapen les muntanyes observades en la primera fotografia. S’acosta la urbanització total de la zona i hem d ‘abandonar el camp.

Anècdotes d ‘aquest camp:

En Josep Corbi ens explica que al camp de la Rambla el seu pareja feia aleshores d’àrbitre, va arbiffar un partit en què un jugador contrari li va donar un cop de puny i li va fer un ull de «vellut». La seva mare li digué també que el portava a ell, de bolquers, als braços i va demanar a una veïna que li aguantés la criatura. Tot seguit es plantà davant del jugador foraster i li donà una forta bufetada. En Joan Gironès ens aclareix que es tractava d’un partit confra el Sant Feliu i el jugador de l’ anècdota era un tal Iglesias.

1.3 Camp de can Sauret o de les banyeres (1928-1931)

S’ha d’obrir el carrer Catalunya i hem de marxar, així doncs, abandonem la Rambla i ens n’anem a can Sauret, o camp de les banyeres, situat en terme d’Esplugues, precisament davant la fàbrica de productes sanitaris Sauret (posterionnent Benavent i actualment cases urffamiliars de certa categoria); per més senyes direm que el camp estava situat a la part baixa de la Mallola, carrer del Nord.

Envoltat d’ oliveres, causants de més d’un estrip als pantalons dels vailets que ens hi enfilàvem, les porteries estaven situades una d’esquena al mateix carrer del Nord i I ‘altra porteria a I ‘altra banda, en direcció a I ‘actual ciutat Diagonal. En aquest punt el marge existent era d’uns setanta centímetres, el que indica que prèviament va haver de ser rebaixat.

Com a curiositat direm que en el equip hi figuravaja un estranger, anomenat Petrovich, iugoslau per més senyes, familiar d’un dirigent de can Sauret, que en les llargues estades entre jugava en les nostres files.

La seu del club aleshores estava al bar de ca I’Esteve, situat a la carretera Reial, 12, al costat de cal Masclans (avui Bar Ruíz i forn de cal Rey, respectivament). Aquí es vestiren elsjugadors més d’una temporada fins que, temps després, es varen desallotjar unes velles naus d’aviram que hi havia al costat del camp. Ara en diríem una granja, no pregunteu per les dutxes.

Tots els que recordem I ‘època destacaríem, com a més important (a part de la unió entre els dos pobles), I ‘era d ‘en Bielet. Es deia Gabriel Font Carbonell, fill de Sant Just, fundador i col.laborador incansable del nostre equip. Tenia cura de la recaptació en cada partit, ja que el camp era obert i el club vivia de les aportacions voluntàries i espontànies dels assistents als partits. Passava la safata entre el públic abans d’ acabar la primera part, i moltes vegades també a la segona tornava a passar amb el seu conegut somriure, dient la frase que es va fer popular i que encara molts recordem: «PELS QUE NO HI EREN». Puc assegurar-vos que la seva perseverança fou una gran ajuda econòmica per al club.

Camp de les banyeres. 1, Manuel Tubella i Fajardo. 2, Alfons Roig i Aymà. 3, Joaquim Borràs i Per. 4, Josep Domènech i Sans. 5, Jaume Pagès i Amigó. 6, Josep Bosch i Melchor. 7, Francesc Colet i Mateu. 8, Geroni Aragall i Calvet. Asseguts: 9, Nicolau Borràs i Per. 10, Patrici Canut. 11, Petrovich. 12, Magí Colet i Mateu. 13, Pere F. Senserrich. (Col.lecció: Herminia Domènech i Sans).

Anècdotes d ‘aquest camp:

En Manuel Tubella va fer un gol, amb el cap, des del seu lloc habitual, la defensa, tant era la posició avançada del porter contrari i I ‘empenta d’en Manuel.

En aquest camp la Niceta ens recorda que quan algú tocava algun dels germans Colet, semblava que un toc de trompeta mobilitzés totes les noies… i tot seguit Ii fessin costat.

Camp de les banyeres 1931. Novament samarretes barrades. I, Francesc Colet i Mateu. 2, Salvador Navinés i Ripoll. 3, Josep Domènech i Sans. 4, Manuel Tubella i Fajardo. 5, Patrici Canut. 6, (?). 7, Geroni Calvet i Aragall. 8, Pere Pagès i Suez. Ajupits: 9, Josep Bosch i Melchor. IO, Magí Colet i Mateu. II, Nicolau Borras i Per. (Col.lecció: Rosa M. Bosch i Mascarell).

1.4 Camp de la Bòbila (1931-1936)

No tenim dades fiables ni documentació que ens recolzi, però creiem que fou a la temporada 1931/32 quanjugàrem de nou en un camp situat dintre el nostre terme, el de la Böbila.

El nou camp estava situat a uns dos-cents metres de I ‘anterior, el de les banyeres, a la banda nostra del torrent i junt als terrenys on era situada la bòbila Boada. Per situarvos, us direm que actualment estaria entre la plaça Sant Pastor i els solars dels pisos Nord-Creu, si bé del carrer de la Creu, n ‘estàvem a uns trenta metres. El desnivell era el que actualment veiem entre el carrer del Pare Claret i la plaça Maragall. El terraplè era a dos nivells, cosa que facilitava la col.locació del públic. Es construí aprofitant el pla de les eres dels rajolers de Ia bòbila Boada. Únicament va haver-se d ‘eixamplar uns metres. El que no es va poder fer fou treure les pedres del terreny; el camp de joc era infernal, un veritable camp de patates.

Tornà a ser el club local amb Ia nova denominació de Joventut Esportiva Sant Just qui jugava en aquest camp. Les fotografies ens demostren que encara per aquelles dates el futbol era una de les millors distraccions del moment, tal era l’ afluència de públic.

Camp de Ia Bòbila. Terreny on actualment tenim els pisos de Nord-Creu. Alfons, Ia casa del carrer de Ia Creu, IO, cantonada Muntanya, existent encara avui. (Col•lecció: Miquel Figueras i Bosch).

Aleshores Ia seu social estava a I’Ateneu i els locals en què es vestien els jugadors eren els que donen al pati del roure, als baixos de I ‘edifici. Més de tres-cents metres fins al camp.

En el programa especial de futbol de Ia Festa Major de 1935, figurava com a gran espectacle el que Ia Penya Escolà fos el nostre contrincant.

L’Escolà era, no crec necessari haver-ho d’aclarir per als de Ia nostra època, un granjugador del Barcelona. Vinculat a Sant Just perquè hi venia a festejar, Ia seva xicota vivia a Ia plana Padrosa, una vegada casats va muntar una petita tenda a Sants.

Alguna altra vegada, fins i tot, ens havia ajudat assistint a entrenaments o reforçant les nostres línies acompanyat d’ algun dels seus companys de primera divisió.

L’any 1939, s’acaba la guerra i el jovent va tornant a casa amb ànims d’oblidar i tornar a jugar a futbol. Encara que se celebra algun partit a la bòbila, ja s ‘està preparant un nou camp per jugar.

Camp de la Bòbila. Ir. equip. 1, Josep Mitjans i Esteve. 2, Josep Vivés i Vilanova. 3, Alexandre Làzaro i Marquès. 4, Josep Bosch i Melchor. 5, Milià. 6, Magi’ Urpí i Campreciós. 7, Magí Colet i Mateu. 8, Moreno. 9, Vicenç Torné. IO, Antoni Montserrat i Carrasquer. I I, Josep Torné (paisà). Ajupits: 12, Josep Padrosa i Albert. 13, Vicenç Ibáñez i Tusach. 14, Joan Gironès i Sabaté. 15, Pere Serdà i Ribera. (Col•lecció: Pere Font i Grasa).

1.5 Camp del carrer Electricitat o de la Central (1939-1944)

El nou camp anomenat de la Central, encara que tothom el coneix pel del carrer de ‘Electricitat, es construeix al Ilarg del carrer del seu nom a partir de trenta metres de la Rambla, on començava un terraplè d ‘uns dos metres, on hi havia una de les porteries i al carter Nou, actualment de l’ Ateneu, molt justament s’instal.là l’altra porteria. Les mides no eren massa correctes, però oficialment foren acceptades fins que a la temporada 1943/44 la Federació va posar obligacions que no podíem assolir.

– 16-

El camp resultava prou Pla, perquè el desnivell del final, a què hem fet referència, no I ‘afectava. Encara avui pot veure ‘s la primera torre, després dels trenta metres de pins junt a la Rambla, construida amb un mur de contenció

La denominació de la Central venia d’un edifici encara existent, a la banda d’imparells, propietat de I ‘antiga companyia elèctrica La Canadiense, que després va ser-ho de FECSA.

Fent una mica més d’història d’aquest terreny direm que aquest era un camp d’ ametllers i durant la guerra fou tallat per convertir la fusta en carbó. En el mateix camp s’havien muntat una sèrie de carboneres per fer carbó amb aquesta fusta i tota la que es pogués trobar (no oblidem que en aquells temps de guerra cada poble havia de procurarse el propi avituallament).

Camp de la Central. 2n. equip 1939-1940. 1, Joan Amigó i Rius. 2, Arcadi Oromí.3, Jordi Simón i Soriano. 4, Lluís Climent i Ferris. 5, RodolfSànchez i Cuéllar.6, Joan Oliva. 7, (?). 8, Daniel Segura i Nebot. Agenollats: 9, Josep Oliva. 10, Àngel Blasco i Ferris. 11, Ignasi Magdalena i Núñez. 12, (?). (Col•lecció: Concepció Amigó i Rius).

Acabada la guerra, aquell terreny feu pensar en una nova utilització. En el camp de la bòbila, era impensable continuar- hi, ja que a part de I ‘ ampliació de la dita bòbila ja es començava a pensar en una nova urbanització, la que més tard es coneixeria com «els pisos».

El nou camp tampoc no tenia vestidors. Per aquest motiu, aprofitant que la seu social seguia sent l’Ateneu, els jugadors continuaven equipant-se als seus locals. Després, els joves ho feren als locals que 1’0rganització Juvenil tenia al carrer Montserrat, a les antigues escoles, també conegudes com de I ‘Ateneu.

El 1939 el camp una vegada més fou inaugurat el dia de la Festa Major a les quatre de la tarda. Podeu imaginar-vos la calor en aquest dia d ‘ agost, a aquesta hora? L’equip contrincant era un equip militar del 19è Batalló de Zamora.

La temporada 1944-1945 no va començar per al nostre Club ja que el camp fou urbanitzat i, en el seu 110c, una vegada ma, s’aixecaren cases. Aquesta vegada foren magnífiques torres.

Anècdotes d ‘aquest camp:

Quan l’any 1939 es va venir en aquest camp, la feina d’arranjament final anà a càrrec d’una brigada d’homes que va costar, segons la factura, la quantitat de 850 ptes. que foren recollides setze socis de pro, mitjantçant donatius que anaren des de 250 ptes. (senyor Bassols) a les IO ptès. del Sanatori.

El senyor Soler de la La Fabriqueta, a part del seu donatiu de 150 ptes., va obsequiar amb una peça de roba «popelin» de color groc, amb la qual les germanes i amigues dels jugadors confeccionaren camises amb coll i punys blaus, obertes. D ‘ això se’n recorda prou bé la Irene Làzaro, veritat?

En aquest camp del carrer de l’Electricitat l’any 1941 en Magí Campreciós va perdre I’ull de vidre enmig d’un partit. Es va deturar el joci buscar I ‘ull inútilment. Va seguir el partit i, afortunadament, després aparegué.

Avui sabem, aleshores era un secret, que en Juanitu cobrava 25 ptes. a cada partit, quantitat que li feien a mans en Manuel Puig i l’lgnasi Casas.

A la mitja part dels partits s’acostumava a beure una gasosa, sobretot I ‘equip foraster. Val a dir que més d’una temporada els de «casa» havien de beure aigua de la bossa de lona que portava el de la farmaciola, perquè el pressupost no donava per tanta disbauxa…

– 18 –

1.6 Sant Just sense camp de futbol (1944-1948)

Els anys 1945 i 1947, el que fima Ia present també signà dos projectes que presentà al nostre Ajuntament, el qual els rebutjà. El primer hauria estat Ia construcció d’un camp de futbol en els terrenys desocupats de l’antiga bòbila de can Modolell, darrera Ia finca del mateix nom. Hauria estat el millor Iloci el més gran, però les baralles entre famílies ho van impedir.

El segon projecte, el de 1947, preveia l’ ús provisional del terreny del costat del cementiri (propietat ja de l’ Ajuntament ) destinat a acollir-ne Ia futura ampliació. Tampoc no fou acceptat i també sense motius aparents.

L’any 1947 es publicaren unes amb persones vinculades de feia molts anys al futbol, es tingueren moltes reunions per discutir Ia necessitat del camp i finalment es va haver de forçar una porta ( en realitat únicament es va amenaçar d ‘ obrir I ‘última porta) i, amb un ajomament de quinze dies, per fi vàrem tenir camp.

Per fi fou en el barri de can Sagrera on I ‘Ajuntament trobava un camp per a Ia nostra joventut esportiva, el terreny tenia l’amenaça d’estar pendent d’una urbanització, el problema es resolgué amb Ia signatura d’un contracte per cinc anys amb el propietari Sr. Josep Batllori Casadesús.

1.7 Camp del barri Sagrera o can Coquillat (1948-1953)

Val a dir que tot el poble, referint-nos al jovent fins als anys, va dedicar-hi una quantitat de jornals (sense cobrar, naturalment) que mai no havíem dedicat a cap altre camp.

El poc temps que faltava per a I ‘ agost de 1948 marcà un ritme de treball poc usual. Els dies eren Ilargs i permeteren treballar cada dia fins molt tard. Fins i tot els matins, abans d ‘ anar al respectiu treball, foren molts els que anaven a fer una hora extra al camp. Com a aficionats, naturalment, tothom era peó, no hi havia càrrecs, excepte els paletes que construïren els vestidors i les dutxes. No ens podíem ariscar tmt i Ia construcció, si bé senzilla, fou feta a consciència. No sé per què ho repeteixo però cap d’ ells va cobrar. Els materials, això si, foren a càrrec de I ‘Ajuntament.

La fusta necessària per a les portes, finestres i porteries, fou un obsequi d’un industrial, ex-alcaide, en Miquel Gazulla, però com que hi havia certes divergències amb el consistori de I ‘ època volgué que el donatiu fos per al camp del Front de Joventuts i el seu import de 2.386,15 ptes. aclaria al final «DONATIU». No cal dir que Ia fusteria Orriols també col.laborà amb Ia construcció gratuita o transformació de Ia fusta.

Per fi teníem vestidors, I ‘ aigua de les dutxes no era directa, s ‘havien d’ omplir els dipòsits abans de cada partit. I no fer-ne disbauxa, sinó els últims no es dutxaven.

– 19 _

Una vegada més havíem de comptar amb el carro de la bóta (quin nom més estrany ara, oi?) de can Magí Campreciós. Era un carro metàl.lic amb una gran bóta també metàl.lica amb què es regaven els carrers del nostre poble. En dies de partit, s’ aprofitava la seva càrrega per omplir els dipòsits dels vestidors i, amb la sobrant, a la mitja part es regava, tanta era la polseguera del terreny.

Camp del barri Sagrera. Ir. equip 1948. 1, Joan Abelló i Andreu. 2, Tomàs Castellà i Huguet. 3, Pepe Sánchez i Morillas. 4, Fidel Poll i Ribas. 5, Pere Pastor i Jové. 6, Pere Massó (paisà). Ajupits: 7, Josep M. Casas i Cadena (farmaciola). 8, Josep Aris i Ferrer. 9, Antoni Marimon i Rius. 10, Bartomeu Pons i Manuel. 11, Peralta. 12, Marcel Arís i Ferrer. 13, Vicentet Martínez i Lizaga. (Co}.lecció: Antoni Marimon i Rius).

El camp quedava al llarg de I ‘actual passeig Sagrera, amb la porteria de dalt a prop de la masia i davant les torres on viu el conegut presentador Angel Cases la de baix. Per més que es va treballar de valent amb pics i pales i els carros de gairebé tothom, perquè el terreny gaudís del mínim desnivell, no s’aconseguí.

El camp de futbol fou inaugurat el dia 6 d’agost de 1948, Festa Major, no podia ser d ‘altra manera. No en tenim records fotogràfics, però a la memòria de tots ens quedà un molt bon gust de paladar. Havia valgut la pena.

D’esdeveniments posteriors sí que n ‘existeixen. Així, podem destacar que en

-20 –

grans diades es muntava un entarimat tapat amb un encanyissat perquè les personalitats que havien de presidir els actes no patissin la severitat del sol. D ‘ altra part també són de destacar els partits de costellada que a principi de tardor celebraren, els anys 1948 i 1949, dos grups d ‘ amics veterans, denominats Penya Tonelada i Penya Anguileta. Creiem que aquesta denominació ens relleva de més explicacions. Dues foren les figures arbitrals, I’Ignasi Cases Colet i I’Eduard Sanz. Creieu que cal destacar que en aquest camp també teníem pedres?

Barri Sagrera. 2n. equip, 31/10/1948. 1, Arbitre. 2, Geroni Martínez Zapata.3, Pepe Sánchez Morillas. 4, Ramon Serra Gimeno. 5, Isidre Vilà Casas. 6, Gabriel Pagès Amigó. 7, Pere Pastor Jové. Ajupits: 8, Lleida. 9, Bartolo Ruíz. IO, Llorens. 11, Ricard Banús Masip. 12, Joan Poll Navinés. 13, Josep M. Casas Cadena (farmaciola). (Col.lecció: Pere Brull i Angela).

En el primer equip jugava en Bartomeu Grabiel «Nas de vaca» mentre feia la «mili» a Girona. Cada cap de setmana baixava, amb permís dels seus superiors, havent de tornar a la matinada del dilluns a la caserna. Potser fóra bo aclarir que l’ únic mitjà de transport de què disposava era una bicicleta.

– 21 –

Ja hem arribat a l’any 1953, en què vencien els cinc anys que ens concediren per estar en el camp de can Sagrera. Però aquesta vegada val a dir que I ‘Ajuntament ja tenia recanvi, havia preparat el relleu i no vàrem estar ni un sol dia sense activitat futbolística.

1.8 Camp del cementiri (1953-

El dia de la inauguració va ser el 7 d ‘agost de 1953 (de nou Festa Major). Es jugà un partit contra I ‘amateur del Barça, del qual ens queden fotografies. L’àrbitre va ser I ‘Alfons Jansà Urpinell, fill de Sant Just, federat i gran afeccionat, es notava en la seva actuació que era un autèntic profesional. Vegeu sinó la fotografia on, en una jugada conflictiva davant d ‘una de les porteries, s ‘agenollà i recolzà una rnà a la xarxa per no perdre’s detall.

Camp del cementiri. 6/8/55. Rematada a gol del davanter Marimon. (Col•lecció: Antoni Marimon i Rius).

En aquest camp, hi van treballar bastant elsjugadors, però la feina principal va anar a càrrec de 1 ‘Ajuntament. Hi havia vestidors i per primera vegada aigua directa.

Al diumenge següent, 10 d’agost, I ‘ equip contrincant fou una selecció de la sisena flota de la marina americana, que feia una visita al port de Barcelona. No ha de

– –

considerar-se estranya aquesta confrontació,ja que en el record de tots està que el cònsol dels Estats Units d’Amèrica vivia al nostre poble.

És de destacar Ia gran multitud que omplí les grades (terraplens del costat). El «saque» d’honor de Ia inauguració va fer-lo el nostre alcalde Josep M.Domènech Roig, i el «saque» d’honor del partit amb els americans el va fer Ia filla del cònsol. Moltes fotografies es conserven del partit i de Ia recepció que varen donar a Ia torre del cònsol (així era conegut can Meliton) a totes les persones que volgueren entrar a gaudir-la.

Tornant a Ia descripció del camp direm que, encara que no era mancat de pedres, les seves dimensions eren molt grans i ja des del començament existia una tanca protectora que dividia el públic del terreny de joc. AI seu costat, quasi davant del cementiri, va poder-se construir una pista de patinatge més que suficient per a Ia pràctica de I ‘hoquei sobre patins. Encara quedaren bastants metres quadrats per a Ia col.locació de jocs infantils, i tot això era de propietat municipal.

Camp del cementiri. 6/8/55. Ir. equip. I, Josep M. García i Vendrell (paisà).2, Joan Poll i Navinés. 3, Jaume Raventós i Pelufo. 4, Leandre Matas i Castells.5, Joan Nitus. 6, Josep Borràs Canut. 7, Marcel Estella i Calopa. 8, (?). Ajupits:9, Josep Batllori i San Nicolàs. 10, Marcel Arís i Ferrer. 11, Antoni Marimon Rius.12, Ramon Pons i Manuel. 13, Josep Buixeda i Güell. 14, Andreu Vallespín i Relancio. 15, Manuel Juan i Casas (farmaciola). (Col.lecció: Josep Buixeda i Güell)

–

Una porteria estava (continua) al costat del carrer de Cervantes i I ‘ altra al futur (i ja actual) carrer Narcís Monturiol.

Els primers vestidors foren els de darrera la porteria del carrer de Cervantes. S ‘hi va afegir un petit habitatge ocupat per la coneguda senyora Maria, que durant molts anys va tenir cura de les instal•lacions del camp i de la venda de begudes. Més tard es feren més vestidors a un costat del camp, a prop dels anteriors i junt a I ‘entrada al terreny de joc.

De tota manera, fins dos anys més tard, una altra Festa Major, la de 1955, no va estar tancat el del camp, per un envà també consfi•uït desinteressadament, excepte el material, pel personal mateix, com tantes i tantes coses. Encara més d’una vegada la pilota sortia fora del recinte però, ara, el club ja disposa de més reserves.

La desaparició del Club de Futbol Sant Just I ‘any 1963, que durà fins al 1970, fa que pràcticament se cedeixi el camp a l’ empresa ENHER per al seu equip particular, i d’altres vegades a equips d’empresa, com podien ser els que formaven el «Montepío Laboral».

La formació d’uns equips quejugaven amb «Educación y Descanso» I ‘any 1968 va suposar la represa d’unes activitats que van obligar a anul.lar el contracte amb ENHER, la qual s’enfadà molt, per una decisió que consideraren La veritat és que mai no havia existit escrit però hi havia I ‘obligació per part d ‘ENHER d’enllumenar el camp pera lapràcticanocturna. Aquest punt sols es complí lleugerament ja que I ‘enllumenat únicament permetia I en hores de foscor, però mai no s’hauria pogut jugar un partit oficial.

Un altra dada important per a la història dels nostres camps és la del 5 d ‘agost de 1980 (de nou la Festa Major) en què va tenir lloc la inauguració de I ‘enllumenat definitiu que permeté jugar un partit nocturn ni més ni menys que confra el C.D. JUPITER, militant de 3a Divisió.

El camp del cementiri era suficient però tenia una gran quantitat de pedres. Entretant es parlava del seu trasllat a la zona esportiva de la Bonaigua on, segons estudis, havia d’ajuntartots els esports locals, projecte ambiciós i potser millor, però mentrestant no havíem de patir per manca de camp.

També es parlà de canviar la situació del camp, que seria en el mateix lloc però canviant la situació de les porteries i, naturalment, la llargada. Però al final aparegué un altre projecte, I’actual.

A la part d’esplai existent enfront del cementiri, l’any 1982 s’hi va consü•uir I’Escola Municipal Montseny. Davant la necessitat d ‘ ampliació d ‘ aquest grup escolar, ja que segons sembla la seva ubicació és ideal, el nostre Ajuntament modificà els plans

— —

inicials i cedi l’actual camp de futbol a la Generalitat per a l’ampliació de I ‘escola.

Anècdotes d’aquest camp:

Quan es va inaugurar el camp del cementiri, on havia de jugar I ‘ equip d ‘ aficionats del Barça, en Bartomeu Gironès no va poder anar-hi perquè li tocà treballar de tom a la fàbrica Sanson. A l’hora de sortida dels jugadors va enfilar-se per l’escala de la xemeneia per veure el partit, no pretenia arribar al cim, però em diu:

— Saps que no vaig arribar ni als 25 metres?

El dia de la inauguració d’aquest camp, en Buixeda ja s’havia incorporat a I ‘ amateur del Barça, però el seu no li va permetre que jugués contra el seu anterior equip, per elegància.

1.9 Nou camp del cementiri (1991-

La consü•ucció del nou camp de futbol es planificà al mateix costat i amb la mateixa situació de porteries que I ‘ actual. Per fer-ho s ‘ha d ‘eliminar la continuació del carrer dels Esports però, poc a poc, es construeix un camp que no creiem que desmereixi de cap de la Divisió, excepte, naturalment, que no té gespa. Un drenatge perfecte amb un pla de molt bona factura, digne dels millors camps, tancat amb filat alt i resistent, doblement protegit al darrera de les porteries.

L ‘Ajuntament ha construit un nou camp que ens atreviríem a qualificar de perfecte si no fos tan forta la paraula. Impressionant, és cosa digna de veure’s.

Potser l’única contrarietat la trobem quan el comparem amb els anteriors camps. En tots els casos la mà del poble havia estat present amb el seu treball. Aquesta vegada pot haver estat massa fàcil, encara que no per això menys desitjat, acceptat i agraït.

De moment es fan servir els antics vestidors del camp del costatja que, oficialment, no ha estat inaugurat. De tota manera s’ha aprofitat el final de la primera fase de construcció ija, el dia 3 de novembre de 1991, s ‘hi va jugar el primer partit de competició contra el Sant Joan Despí, que també és de 3a. Regional.

Però no acaba aquí la qüestió, ja que existeix un projecte tècnic secret (a nosaltres, per poder-ho fer constar en aquest escrit d’aniversari, ens ho van ensenyar durant dos minuts), on figuren unes grades cobertes que en anys successius s’aniran construint i que ens faran espumejar els ulls quan s’acabi l’obra. Valdrà la pena.

–

2. ELS DIFERENTS CLUBS 1 EQUIPS DE FUTBOL A SANT JUST DESVERN

2.1 Sporting Club Santjustenc (1917-1922)

La moda europea del futbol havia d ‘ arribar també al nostre poble entorn de 1917 i va començar la seva pràctica entre el nostre jovent. És difícil determinar (en realitat ha estat imposible) la manera i la forma en què es va sentir la necessitat.

S ‘ajuntaren una sèrie d ‘amics, entre fundadors i jugadors que en el fons hauríem de denominar també fundadors. Entre els primers figuren els senyors Francesc Bassols, Manuel García i Solà (ambdós figuren també com a fundadors de I ‘Ateneu) Francesc Calopa, Noi de ca la Noia Ramon, Ramon Corbi i Gabriel Font.

Fundadors i equip als jardins de can Ginestar. I, (?). 2, Francesc Calopa i

Campamà. 3, 4, (?). 5, Enric Campreciós i Pagès. 6, Gabriel Font i Carbonell. 7, Urgell. 8, Blai Navarra i Gelabert. 9, Ramon Corbi i Nadal. 10, Francesc Campreciós i Sala. 11, (?). 12, Ramon Campreciós i Marca. 13, Sebastià Vives. 14, (?). Asseguts: 15, Ignasi Toll. 16, Salvador Navinés i Ripoll. 17, Marcel Campreciós i Pagès. (Col•lecció: Rosalina Campreciós i Reinal).

La primera denominació del Club fou: Sporting Club Santjustenc i d’entre els jugadors inicials hem comprovat els noms d’Amigó, I ‘estucador de cal Bernat, germans Campreciós Pagès, Malaret, Milà, Navarra, Navinés, Mitjans, Monjo, Séculi i Vives.

No ens podem sostreure de la temptació de dir que en Pau Surroca, un dels fundadors-jugadors, ja a l’any 1920 va anar a jugar al Barça, on va formar durant sis temporades una forta defensa que va fer història amb en Planes en I ‘època dels porters Zamora i Plattko, segons Ilegim en un suplement del diari ABC (Madrid, 26-07-92).

2.2 Unió Esportiva Sant Just-Esplugues (1924-1933)

A I ‘equip quejugava en el camp de la Rambla col.laboravenjugadors d ‘Esplugues, la qual cosa va permetre, o potser aconsellar, la formació d ‘un equip conjunt sota la denominació de «Unió Esportiva Sant Just-Esplugues», amb tanta activitat que li valgué la seva inscripció en el I libre d’Or del Futbol Català (edició 1928),on figuren dues pàgines en bilingüe i dues fotografies (pàg. 334/5).

Camp de la Rambla. “Unió Esportiva Sant Just-EspIugues”.

1, Francesc Rubio i Armengou. 2, Ramon Corbi i Nadal. 3, Francesc Colet i Mateu.

4, Josep Bosch i Melchor. 5, Josep Domènech i Sans. 6, Joan Oliveres i Batllori.

7, Francesc Bassols. 8, Manuel Tubella i Fajardo. 9, Francesc Mujal i Cusó.

IO, Nicolau Borras i Per. II, Alfons Roig i Aymà. Asseguts: 12, Pere F. Senserrich.

13, Salvador Navinés i Ripoll. 14, Magí Colet i Mateu. 15, Patrici Canut. 16, Francesc Grau. (Col.lecció: Josep Buixeda i Güell).

Es creà una junta directiva, la primera de què tenim notícies certes, sota la presidència d ‘en Josep M. Modolell i Lluch que, en el nostre poble i des d’aleshores, sempre seria un impulsor de grans esdeveniments de tota mena.

La seu del club era en el Bar Ventura, de la carretera, recentment desaparegut, que a més havia acollit molts altres grups esportius, com el ciclisme.

2.3 Joventut Esportiva de Sant Just (1933-1936)

Aquest club coincideix amb el funcionament del camp de la bòbila Boada, prop de la plaça Sant Pastor, encara que els jugadors havien de vestir-se a l’Ateneu.

L’època podria considerar-se com a grassa per al nostre club aquestes temporades, ja que fou molt nombrosa la participació d’amics i jugadors.

Recordar en aquesta època la participació esporàdica per reforçar l’equip de I ‘Escolà, conegut jugador del Ir equip del Barcelona.

Camp de la bòbila. 2n. equip. 1, Josep Mascarell i Peiró 2, Lluis Plasència i Morro. 3, Marcel Pagès i Grimau. 4, Joan Gironès i Sabaté. 5, Josep Mitjans i Esteve. 6, Sebastià Domènech Sans. 7, Josep Poll i Navinés. Ajupits: 8, Magí Urpí i Campreciós. 9, Josep L. Jiménez i Naranjo. IO, Antoni Campañà i Condeminas. II, Josep Vivés i Vilanova. (Col•lecció: Magí Urpí i Campreciós).

Jugadors d ‘aquest club van ser protagonistes de cèlebres anècdotes, que no volem deixar d ‘explicar-vos. En Josep Domènech Sans va acabar un partit que no podia donar un pas, tant era el mal que li feien els peus. Quan varen arribar a I ‘Ateneu per canviarse, en Magí Colet li va fer veure que anava calçat amb dues sabates del mateix peu.

L’any 1935, algun diumenge, en Làzaro era reclamat pel Molins de Rei en partits de compromís. Rebia I ‘obsequi de quinze pessetes cada vegada i ell ens recorda que en el treball cobrava, aleshores, dotze pessetes per sefinana.

Aquesta bona època s ‘ acabà el mes dejuliol de 1936, en ple descans de temporada. Havia arribat Ia guerra i amb ella Ia incorporació, poc a poc, de tota Ia nostra joventut al front.

El 18 de juliol esclatà Ia guerra, aquí no cal insistir massa ja que queda clar que foren tres anys dolents per tot i tothom. Potser els menors haurien pogut continuarjugant però es va donar Ia circumstància que els treballadors de Ia bòbila veiha varen recuperar els terrenys del camp, que feren servir per ampliar les seves activitats.

2.4 Centre Parroquial Sant Just (1935)

Dependent de Ia Parròquia es va formar un equip que úficament va durar una temporada, ja que en realitat els seus components eren jugadors que s ‘anaven canviant amb els altres equips del club local.

Anaven equipats amb els mateixos elements que el Barça, o sigui samarreta blaugrana i pantalon blau.

No tenia junta directiva i el seu delegat era en Josep M. Reverter i Mallol, que també formava part de I ‘ equip. AI final d’ aquest treball trobareu Ia relació de jugadors.

2.5 Reagrupament després de Ia guerra (1939-1944)

L’any 1939, finalitzada Ia guerra, un grup de persones honorables i afectes al Moviment Nacional (així s ‘ anomenava els vencedors de Ia guerra) varen iniciar accions perquè es permetés jugar de nou a I ‘equip.

Altra vegada fou el senyor Francesc Bassols qui formà com a capdavanter del grup que anava a ser continuador del club. A partir d’aquesta data ja disposem de més documentació amb què recolzar-nos.

Hi ha un document on es Ilegeix que un grup de ciutadans convertits en corrfssió gestora, encapçalada de nou pel senyor Bassols, respon dels jugadors i demostra que el club, en tota Ia guerra, no va fer cap acte en contra del bàndol vencedor. En el mateix document, el cap del servei d’informació i investigació, dóna el vist-i-plau a Ia junta i a Ia Ilista de jugadors que va unida a Ia sol.licitud. És segellat per F.E.T. i firmat per un tal Luís Gamazo.

– 29

Es presenten nous estatuts i es fan els dibuixos amb la proposta de noves samarretes (camises, aquesta vegada) i nou escut, el qual, la veritat, no hem vist mai plasmat enlloc.

La confecció de les camises va ser simpàtica, ja que aquestes es varen fer amb les mans de les germanes, amigues i promeses dels jugadors. La peça de roba, anomenada «popelin», de color groc, va ser regalada pel senyor Joan Baptista Soler i fabricada als tallers de la seva Fabriqueta del carrer Badó.

Camp de la bòbila. Equip del Centre Parroquial. 15/3/1936. I, Jaume Rius i Ribas.2, Fermi’ Cañamares i Serrano. 3, Miquel Vivés i Bonastre. 4, Santiago Pagès i Suez. 5, Geroni Aragall i Calvet. 6, Pere Culla (paisà). Ajupits: 7, Lluís Cañadó i Buixeda. 8, Pauli’ Cañamares i Serrano. 9, Josep Puigtiví i Orta. 10, Vicenç Albert i González. 11, Antoni “Pequeñu (Col•lecció: Miquel Vivés i Bonastre).

Una nova època de grans jornades futbolístiques va començar i si bé les categories no eren com a I ‘ actualitat, pot considerar-se que el nostre Club competia a la Regional.

Formaven el grup els equips de les poblacions d’ Olot, Esparraguera, Vilafranca, Sant Boi, Colonia Güell, Atlètic Batlló, Atlètic de Catalunya i el Foment de Molins de Rei. I vàrem quedar campions.

–

La importància d’aquestes poblacions, en comparació al nostre cens d’habitants (2.500), dóna mostres de Ia fortalesa del nostre conjunt. I encara direm més, el segon equip també es va proclamar campió de Ia comarca.

A Ia temporada 1940/41 els nostres dos primers equips varen quedar campions (el primer com si hagués guanyat una 1a Regional i el segon el campionat comarcal). Fou tan gran I ‘alegria general que Ia junta directiva se les va enginyar com pogué per oferir10s un sopar a Ia Sala Gran de l’ Ateneu, a part d’un partit de costellada que va acabar amb un dinar al bar del Ciscu.

No cal que parlem de I ‘eufòria que es respirava pertot el nostre poble. Fou tot un esdeveniment.

Camp de Ia central. Infantil O.J. 1941-1942. 1, Antoni Fontanals. 2, Marcel Estella i Calopa. 3, Joan Viladoms i Domènech. 4, Pepe Sánchez Morillas. 5, Pere Pastor i Jové. 6, Jaume Bosch i Andreu. Ajupits: 7, Marcel Campreciós i Pagès. 8, Fidel Poll i Ribas. 9, Joan Castaño i Barreras. IO, Josep Arís i Ferrer. 11, Bartomeu Grabiel i Fígols. (Col•lecció: Marcel Campreciós i Pagès).

Durant els anys 1940/44 els desplaçaments tenien els seus inconvenients.

Afortunadament sempre es podia comptar amb alguna de les furgonetes d ‘en Manuel Puig Vericat, de les pastes Gaig o bé de I ‘amic Vilagut (dels seus pares, diu ell). El dia del desplaçament a Vilafranca foren mobilitzades totes, tanta fou l’afluència d ‘acompanyants. Els pagesos del voltant els oferiren aixopluc per als cotxes. Aquí no

– 31 –

us els tocaran, els digueren. Sort que poc abans d ‘ acabar el partit els seus conductors els retiraren ja que, en cas contrari, haurien hagut de tomar caminant. La Guàrdia Civil va acompanyar els nostres jugadors fora del poble i els nostres destacats hagueren de passar per comisaria.

Es diu que part de la culpa va ser d ‘en Juanitu, que va provocar el porter contrari ja que no tan sols va transformar en gol una falta, sinó que va fer enü•ar la pilota per I ‘angle superior esquerra, que era el lloc on, amb certa ironia, li va indicar el porter del Vilafranca: «Si ets valent, tira ‘l per aquí». I és clar, els que recorden el nostre Juanitu saben com les gastava.

A I ‘any 1942, quan el nostre equip tornava a fer aigües, el Molins de Rei es tornà a interessar per tota la nostra defensa (Puente, Tubella i Làzaro) oferint-los 5.000 ptes. a cadascun d’ ells. La nostra Junta tenia dificultats econòmiques i no permeté el traspàs sense una comissió. L’operació es va desfer.

I tornà un lleuger descens de I^fequip ja que es varen ajuntar diferents cincumstàncies que ens foren adverses. Per una banda, molts dels nostres joves foren cridats novament a files a causa del conflicte internacional, i els xicots que quedàvem ens situaren en la categoria que exigia que el camp disposés de millors condicions, que en el nostre terreny de joc eren imposibles d’assolir. Mides més grans, vestidors, camp tancat o, almenys, amb una mínima tanca que separés el terreny de joc del públic. No arribava a tant la nostra població Precàriament vàrem arribar a l’any 1944 on, durant la Festa Major, en lloc del partit de futbol reglamentari es va oferir una «corrida de toros», de la qual tots recordem el desenllaç, que equival a dir que d ‘haver-se tractat d ‘un partit de futbol tampoc no s’hauria pogut celebrar, tanta fou la pluja que va caure.

No havíem dit, i mereix un apartat, que I ‘amic Peret Calopa, reincorporat al poble després de la guerra i la pertinent depuració per haver arribat a tinent de I ‘exèrcit vençut, fou el delegat dels juvenils, amb gran encert.

Quan aquest juvenil va incorporarse a I ‘organització política, en raó de la llei ja esmentada, va voler continuar en el seu càrrec, a la qual cosa no va haver-hi cap inconvenient perquè era persona molt volguda, capacitada i amiga del jovent.

Però 1 ‘enveja és mala consellera i fou demmciat, ja que un càrrec que semblava fins i tot politic no podia ser representat per un antic militar contrari.

De ciutat cridaren el delegat del Front de Joventuts per estirar- li les orelles, perquè el cas no tenia excusa.

— De què serveix, doncs, haver estat depurat?

Digué el delegat a la persona autoritzada per I ‘estirada d’ orelles. — Tens raó noi, considera que no hem dit res.

– –

rusT

Però I ‘amic Calopa no va voler continuar, ja que, segons deia amb molt bon criteri:

— Com puc estar a mercè d ‘aquestes ximpleries encara que acabin bé?

I tenia raó, fou així com perdérem un bon col.laborador.

La nova temporada 1944-1945 no va començar per al nostre Club ja que el camp fou urbanitzat i, en el seu 110c, una vegada més, s ‘aixecaren cases. Aquesta vegada foren magnifiques torres.

2.6 «Frente de Juventudes» (1944-1948)

El Club va desaparèixer, no hi havia altre camí. Però la joventut continuava existint, afortunadament, i la pràctica de l’esport continuava sent necessària. La delegació local de la joventut «Frente de Juventudes» mantingué els seus equips, que, per cert, en aquella època tornaven a estar units amb les Joventuts d’Esplugues.

Epoca sense camp. Penya Futbol Catalunya. 1, Josep Bonet. 2, Robert Santacana. 3, Leandre Matas i Castells. 4, Ferran Asmarats i Martí. 5, Josep M. Ribes i Vivés. 6, Josep García i Muñoz. Ajupits: 7, Josep Asmarats i Martí. 8, Jaume Alegre i Camps. 9, Josep M. Casas i Cadena. IO, J.Ramon Palomero. I I, Miquel Reina i López. 12, Salvador Puig (paisà). (Col•lecció: Robert Santacana i Martí).

– 33 –

Molts dissabtes no teníem la seguretat de trobar I ‘endemà el camp lliure per poder jugar nosaltres. Ens referim al camp de Pedralbes, el del darrera de la caserna de soldats del Bruch, on una bona amistat ens el reservava sense pagament.

Foren quaü•e anys difícils, que ho foren més per com es feren de llargs. Sense camp, sense diners, calgué fiucarportes, discutir preus de samarretes etcètera. Arribats a l’any 1947 vàrem atacar per tots els fronts. Anàrem a la premsa, les nostres revistes locals («Avanzada», agost 1947) publicaren unes entrevistes amb persones que feia molts anys havien estat vinculades al futbol local. Foren els Matas, Casas Colet, García Vendrell, Manuel Puig, Manuel Tubella. Manteníem contínuament xerrades per tractar de resoldre el problema de camp. Sense camp no es podia tornar a crear un club i, tot i que la joventut, amb més o menys precarietat, anava resolent-se per si sola, cada vegada enteníem més necessària la presència d’un club que tornés a unir-nos a tots i totes les edats.

El tema del camp va quedar resolt en un terreny del barri Sagrera. Això permetia iniciar els tràmits per constituir de nou el Club de Futbol. Al grup promotor s ‘hi afegí en Rubio Armengou i en Casals Pagès. Entre tots proposàrem a I ‘amic Manuel Tubella per nou president i us puc assegurar que la tasca que va emprendre encara ningú no entén com va poder dur-la a terme. Però no com a president, ja que el càrrec era el de menys, sinó per I ‘enorme responsabilitat de la construcció i adequació del terreny.

2.7 Recuperació del Club de Futbol Sant Just (1948-1963)

Foren cinc anys (1948-1953) d ‘intensa activitat futbolística, amb molts jugadors que s’intercanviaven en els equips. Tant era que fossin del segon i fins i tot del tercer o delS equips de I ‘Organització Juvenil, perquè també teníem un bon equip directiu i a cada moment posaven a la persona adequada, no molestava a ningú jugar en un equip superior o repetir partit en el mateix dia.

Un acte important per al club fou el dia 27 de maig de 1949, en què es va fer un sentit homenatge al porter que durant 25 anys havia defensat els nostres colors: en Pere Serdà Ribera, al qual s’ entregà un pergamí emmarcat que sens dubte guarda en una caixa de cabals.

Però… Ja comencen els peròs. La gent, que assistia als partits amb freqüència, demanava victòries. No en tenia prou amb tenir club i partits. Faltaven èxits i pujar de categories.

Això comportà la contractació d’algun foraster que venia per cobrar. Quantitats petites, però cobrar. Cosa que, lògicament molestava als fills del poble.

Una altra cosa fou que, en una taula del cafè de I ‘ Ateneu, un metge que no exercia

— —

a Ia població firmava les fitxes dels jugadors sense conèixer-los, únicament veient-los Ia cara. Nosaltres estàvem mal acostumats, ja que abans tots els elements havien de passar (i passaven) pel passatge Permanyer, de Barcelona, on hi havia els serveis mèdics. Ara perdíem seriositat.

I una última que jo vull destacar és que, tenint en compte que allò important eren les victòries, no hi havia ordre ni disciplina. En un desplaçament del segon equip, del qual jo era delegat, vàrem anar a Horta. Autobús i tramvia, cosa que equivalia a un Ilarg trajecte i Ilevar-se d’hora. Durant el camí, un dels jugadors es comportava molt alegrement i molestava a altres persones. Diverses vegades el vaig reptar: si continues així no jugaràs, li vaig dir. I així fou, però perderem el partit.

No cal perdre temps, ni fer que el perdeu vosaltres, però us podeu imaginar sense entrar en detalls Ia bronca que vaig tenir dels meus companys de junta.

A mi, que em continuava interessant l’esport com a tal, aquest fet va fer decidir Ia meva retirada. Jo, incomprensiblement, no volia victòries, jo volia esport per a Ia nostra joventut.

Sense novetats dignes de menció, de les renovacions reglamentàries de les juntes, una disminució de socis i d’assistents als partits, arribem a I ‘any 1963. En aquest any es torna a patir una crisi que deixa el club sense jugar.

Des de I ‘any 1963 a I ‘any 1970 els equips de futbol que hi ha són els de I ‘empresa ENHER, i alguns equips d’empresa, com el «Montepio Laboral».

2.8 Atlètic Club Sant Just (1964-1965)

Durant els anys 1964-65 és creat I’ATLÈTIC CLUB SANT JUST, equip més aviat dejuvenils, que vestien samarreta ratllada en vertical amb els colors vem-lell i blanc, dels clàssics atlètics. Són poques les noticies que hem pogut obtenir d’aquest club. Sembla que Ia bona fe d ‘uns esportistes locals, Aniceto Vargas, Jaume Julià Julià, Rafael Pardo Hernández i Josep Moya Muñoz, fou Ia base de Ia fundació d ‘aquest club que fins i tot fou federat.

Amb el sentiment de no haver-ne sabut més noticies, únicament tenim una fotografia i no hi ha cap relació dejugadors, aprofitem per felicitar Ia iniciativa, perquè el més important, sempre ho hem dit, és que Ia joventut faci esport.

2.9 «Educación y Descanso» (1968-1970)

No era fàcil entendre, sobretot per part dels nostres joves, que tenint camp de propietat municipal no ñzncionés un club de futbol que aglutinés les lògiques aspiracions del jovent.

– 35 –

Equip «Educación y Descanso» 1968-1970.

1, (?). 2, Joan E. Sorribes. 3, Joan Pasión. 4, Josep M. Pérez i Ruiz. 5, Esteban Maqueda. 6, Daniel Broc. 7, Enric Carballido. 8, Manuel Izquierdo i Castro. 9, Ignasi Casanovas. 10, (?). 11, Germà Sousa. 12, Francesc Boni. 13, Alfons Ariza Valenzuela. 14, Frederic Dinaret i Sanromà. 15, Àngel Arroyo i Arreal (farmaciola) (Col.lecció: Antoni Blasco i Gracia).

En una reunió feta als locals del Front de Joventuts; Antoni Blasco Gracia, Paco Ruiz Pelegrín i Albert Prats Gallego decideixen tornar a la pràctica en forma de club. Davant del temor d’ embolicar-se en una nova i difícil aventura, decidiren començar la casa pels fonaments: es posarien sota el patrocini de I ‘obra sindical denominada «Educación y Descanso». Aquesta era una organització no massa exigent ni cara i si el temps i la pràctica ho aconsellaven retornarien al Club. Així doncs, a partir de 1968 es torna a la pràctica del futbol i fou recuperat el camp.

Es jugaren dues temporades en aquesta organització sindical. Quan a la segona varen quedar campions, va determinar-se entrar novament a la Federació Catalana.

2.10 Nova recuperació del Club (1970- )

-Club de Futbol Sant Just 1970-1982

-Futbol Club Sant Just 1982-1984

– –

La decisió anterior fou encertadaja que en la temporada 1970-71 es va poder tornar al Club de Futbol Sant Just, novament a 3a Regional.

Memorial Fernando Leuthard Egli (1971-1992)

Citar el senyor Fernando, com tots el coneixíem, és obligat en tot treball referit a I ‘esport del nostre poble.

El senyor Fernando Leuthard Egli, d ‘origen suís, s ‘afincà fa una munió d’anys a Sant Just, i va ser, de sempre, molt apreciat. Al futbol no va dedicar-s’hi fins a I ‘any 1951 en què fou nomenat tresorer del club. En les juntes dels anys 1953 i 1957 (aquesta durà fins a la suspensió del club l’any 1963) tingué el càrrec de president. Com en tots els altres esports als quals ja abans s ‘havia dedicat, la labor del senyor Fernando fou més que magnífica.

Primer equip en un dels homenatges al Sr. Fernando Leuthard. (Fotografia: La Vall de Verç, juny 1981).

– 37 –

A l’any 1971, represes les activitats del club, es féu un homenatge consistent en un torneig en què es disputava el Trofeu senyor Fernando, on participaren equips importants de la comarca. Trofeu que continua celebrant-se tot i que, a l’haver-nos deixat aviat amb la seva inesperada mort, es transfonnà en el Memorial Senyor Fernando.

Nits de 1’Esport (1976-1978)

Des de l’any 1976 al 1978 el club organitzà les anomenades Nits de I ‘Esport, que tingueren gran ressò. Es feien a la sala Sunset de can Mèlich i, a part de la gran quantitat d’esportistes locals, varen participar-hi destacades figures de la Federació, dels clubs de la. Divisió i periodistes com Pablo Porta, Agustí Montal, Manuel Meler, Asensi, Castillo, Canito, Epi, Irulegui, Marañon, Neeskens, Santillana, Trullols, Urruti, Chus Pereda, Veala Giménez, etc.

Figuraven de presentadors els coneguts Quique Guasch, Josep Félix Pons, Jordi Estadella i Cristina Fabregat.

Vist l’èxit de l’any 1976, els següents s’organitzà en benefici d’«APALCE» (Associació per Ajuda a Lesionats Cerebrals), el que encara va resaltar més les festes.

El Club puja a la. Regional

En la temporada 1980/81 el nosfre equip pujà a la. Regional però no per mèrits propis, sinó per renúncia del Perelló (Tarragona) que es veié incapaç d’ assolir aquesta nova categoria per qüestions econòmiques.

El nostre club, finalment, realitzà l’any 1982 la presentació a la Federació Catalana dels estatuts que haurien de ser els definitius (aquesta paraula l’hem sentit infinitat de vegades en moltes coses, I ‘exageració de definitiu). Foren registrats per la Federació el 12 de febrer d’aquell any. En aquests estatuts figuravaja com a Futbol Club.

Sant Just, amb domicili social al carrer Roquetes número 6.

El 17 de juny de 1982, el Consejo Superior de Deportes aprovà els mateixos estatuts amb la nova denominació i inscrigué el Club en el Registre Nacional amb el número 4620. De tota manera, valgui com a curiositat, la Federació Catalana ni se ‘n va adonar i va remetre al Club la dita aprovació però dirigida al Club de Futbol Sant Just, coses de la burocràcia.

A la temporada 1983/84 vàrem tornar a pujar novament a la. Aquesta vegada vàrem estar-hi quatre temporades amb tots els mereixements, vàrem fer 113 gols i superàrem el segon classificat (el Sant Joan Despí) de sis punts.

– 38 –

2.11 Arrabalense Club de Futbol. Recreatiu Sant Just (1972-1984)

Oficialment fou l’any 1972 quan es va crear aquest nou club que es denominà Arrabalense Club de Futbol. Varen tenir alguns problemes pel nom a la Federació, perquè volien que es fessin càrrec del deute de l’anterior Atlètic. Abans d ‘aconseguir federar-se fins i tot havien de pagar Iloguer en el camp de Sant Just. Una vegada federats varen desaparèixer els inconvenients locals ja que no va ser sinó coordinar les dades i els horaris, tot i que una temporada els dos jugaven en el mateix grup. Dos anys després de la fundació va canviar la denominació per la de Recreatiu Sant Just, perquè els semblava més adient. El Recreatiu sempre jugà a 3a. Regional.

En foren els promotors uns quants esportistes: Josep Martín Cervera, Manolo Fernández Galán, Melcior García Muñoz, Miquel Pérez, Gabriel Caparrós Requena, Eusebi Nevado Cañamero i Jesús Melero Vallejo, gairebé tots vinculats amb el Raval de la nostra població

Arrabalense (Recreatiu). Ir. equip temporada 1974-1975.

– 39 _

De tota manera no ens han pogut explicar exactament el perquè de la seva constitució a part del club local que ja funcionava aleshores. Ho trobem més estrany pel fet que la nostra població encara tenia un cens d ‘habitants que més aviat justificava la unió que no la dispersió

Els interessats ens diuen que els ànims eren tan grans que ningú no s’ adonà de la possibilitat d’una integració que beneficiés I ‘esport. No pretenien, ens diuen, i ho hem de creure, separar res. Els va semblar que, amb tot, no deixava de ser una millora l’existència de dos clubs a la localitat. El local social sempre estigué al número 8 del mateix carrer Raval, en el bar del mateix nom.

Infantil Arrabalense 1974. l, Sergio Vázquez i Campo. 2, Tomàs Borrajo i Estévez. 3, Àngel Arroyo i Gallego. 4, Joan Fernández i Colom. 5, Josep A. Vargas i Costa. 6, Alfons Lara i López. 7, Xavier Bonet. 8, Manuel Santos i Campos. Ajupits: 9, Lluis Gou i Granges. 10, Andrés Lavalle. 11, Pere Martínez i Muñoz. 12, Ramon Pascual i Campreciós. 13, Joaquim Martínez i González. 14, Antoni Collantes i Andreu. 15, Xavier Moreno Velaure. 16, Pere J. Berdoy i Casadella. 17, Àngel Moros i Cerezo. 18, Jaume Julià i Julià (entrenador). (Col•lecció: Manuel Fernández i Galán).

– 40 –

El cost de manteniment i despeses de I ‘ equip fou cobert entre els socis i amb rifes entre els veïns del poble. Una vegada federats, l’Ajuntament també ajudà al seu manteniment, com anava fent amb el que sempre havíem denominat club local.

L’Arrabalense (posteriorment Recreatiu) duia samarretes ratllades en vertical amb els colors vermell i negre, i pantalon negre. Disposaren de tres equips i en el juvenil s’hi formaren nois que també donaren nom al futbol.

Aquest club va funcionar fins a la seva fusió amb el Futbol Club Sant Just el mes de maig de 1984. Una curiositat agradable és dir que en la fusió d’ambdós clubs, l’any 1984, el Recreatiu presentà superàvit, cosa increible en qualsevol època, sobretot comptant les elevades despeses per desplaçaments i material.

Amb la fusió dels clubs es continuà amb la samarreta tradicional de color groc però aleshores, gràcies a cases patrocinadores locals d’importància rellevant, es dotà els equips (ja en teníem quatre) amb els nous i clàssics xandalls amb els quals han passejat el nom del nostre club per arreu.

La fusió donà lloc a la remodelació de la Junta directiva, on entraren a formar part de l’antiga uns quants dels homes que tant havien fet per l’esport local per mitjà del Recreatiu.

2.12 Futbol Club Sant Just-Unió Esportiva Sant Just (1984- )

Amb la unió dels dos clubs locals, el Futbol Club Sant Just i l’ Arrabalense, es va aprovar que en endavant la denominació seria la d ‘ Unió Esportiva Sant Just, la qual cosa no era per altra part cap disbarat.

Aquest canvi, no va ser comunicat ni a la Federació ni a cap entitat reglamentària, ni tampoc es feren nous impresos ni segell del club. La veritat és que continuà sota la denominació de Futbol Club Sant Just, com encara avui es manté.

Pels resultats haurem d’admetre que la fusió va donar un fort impuls al nostre equip, ja des del mateix 1984. L’equip va mantenir-se durant quatre temporades a la. Regional.

75è Aniversari del Futbol a Sant Just

I arribem a l’any 1992. No tan sols hem de celebar el 75è aniversari del futbol a Sant Just Desvern, sinó que podem dir que el nostre club, entitat seriosa, corn ha de ser, ha obtingut el Document Oficial d ‘Identitat davant d’Hisenda. Hisenda som tots i, com no podia ser menys, el nostre clubja està totalment legalitzat: Hisenda és qui mana avui dia. Ja estem admesos també totalment, el nostre número de CIF és el (3-59989079.

– 41 –

Ja només falten vint-i-cinc anys per poder celebrar el centenari. No hem de desitjar altra cosa que els que tenen obligació d’arribar-hi i celebrar-lo, ho facin amb més empenta i profit, si és posible, que en aquests últims setanta-cinc.

Només els han de faltar ganes. Disposen de molts més mitjans que els nostres avis i pares. Endavant doncs, que en el primer centenari sigueu molts i valents.

Primer equip, any 1992. 1, Joan Banach i Martínez. 2, Francesc Campos. 3, Joan J.Rincón. 4, Joan Banach i Gil. 5, Joan Carles Saiz. 6, Enric Cerveró. 7, Francesc Barros. 8, Tomàs Sánchez. 9, Ramon Cadena. 10, Jesús Campos. ll, Antoni Paz. 12, Antoni Blasco (president). Ajupits: 13, Santiago Femás (entrenador). 14, Antoni J. Gutiérrez 15, Octavi Cantó. 16, Albert Salcedo. 17, Josep Jiménez. 18, Manuel Macías. 19, Jordi Duran. (Col•lecció: Pere Brull i Angela).

3. CONSIDERACIONS FINALS

3.1 Jugadors que han destacat en altres clubs

La promoció d ‘alguns delsjugadors següents va significar, no poques vegades, un desequilibri temporal per als nostres equips però, lògicament, poder pujar de categoria era, i continua sent, una aspiració que no podem frenar, sinó al contrari recolzar.

— Jaume Campañà Condeminas, Francesc Mitjans Esteve, Pere Pagés «Suez» i Joan Puente Oter anaren al Ripollet i el primer després al Sants.

— Salvador Navinés Ripoll durant la “mili” jugà amb 1’0sasuna i, després, al 2n del Barça, encara que amb nom suposat.

— Antoni Montserrat Carrasquer, Nin i Pau Surroca, al Barça i el primer, després, al Deportivo Coruña.

— Manuel Tubella Fajardo, al Barça i l’Hospitalet.

— Antoni Cayuela, a l’Espanyol, encara que al primer desplaçament a Sevilla va perdre un ull amb accident d’automòbil.

— Alexandre Làzaro Marquèsjugà amb I ‘Esplugues, el CADCI i fou reclamat pel Molins de Rei.

— «Juanitu» va anar al Mallorca, passant pel Júpiter.

— Lluis Saura, al Sants.

— Rafael Poll Navinés, Marcel Estella Calopa i en Gascón, al Terrassa i el primer, després, al Barça.

— Joan Abelló Andreu, Joan Poll Navinés i Josep Borràs Canut, fill d’una vella glòria local, al Sant Cugat.

— Antoni Marimon Rius, al Júpiter.

— Isidre Vilà Casas, a l’Espanya Industrial i al Figueres.

— Josep Buixeda Güell, Larraz i Ramon Pons Manuel, al Barça Amateur.

— Manuel Juan Casas al juvenil del Barça.

— Ricard Gafarot Tubert, Carles Guirao Ramírez i Isidre Flordelis Blanco anaren al Condal.

— Josep Caparrós Haro va anar al Sants.

— Josep Jódar, al Condal, fou seleccionat peljuvenil de la selecció espanyola als anys setanta.

— Joan M. Eyre Lorenzo, va anar dentrenador a l’Europa.

– 43 –

3,2 Les samarretes

Cada vegada que considerava el què, el perquè i el quan dels colors de les nostres samarretes, havia de canviar de criteri. A la vista de les velles fotografies en què gairebé en cada una es veien diferents vestimentes, em desorientava. Per fi amb la inestimable col.laboració de I ‘amic Malaret, hem determinat el què, el perquè i el quan.

A la fundació del club formaven I ‘ equip un grup de nois amb sentiment catalanista, cosa gens estranya a Sant Just. Per tant, es va considerar com més apropiat portar samarreta ratllada verticalment amb els colors vermell i goc. Els pantalons eren negres (vegeu fotos del camp de cal Llong).

Però arribem a I ‘any 1923, es proclama la dictadura de Primo de Rivera i tot allò català va tenir mala premsa. Aleshores fou el color groc el que es va decidir en substitució de I ‘ anterior. El pantalon continuava sent negre (vegeu fotografies del camp de la Rambla).

El 14 d’abril de 1931 cap a la fi de can Sauret, es proclama la República i, novament, es canvien les samarretes per I ‘ antic ratllat vermell i groc (vegeu fotografies del camp de la Bòbila).

L’any 1939, acabada la guerra, tampoc no hauria estat ben vist el ratllat, així és que fins a I ‘agost de I ‘any 1939 es va jugar amb les ratlles tenyides. Ja en la inauguració del camp de la Central, el 6 d’ agost de 1939, tornà el color groc a la samarreta. Ara, però, hi havia una novetat, els colls i els punys eren blaus i per davant era oberta amb forats a les dues bandes de l’obertura, on passava un cordó també blau (vegeu document acceptat per la federació).

El color groc es va mantenir durant totes les reorganitzacions del club (19481970), fins i tot unes temporades amb camisa. Es modificà definitivament el color del pantalon, ara blau clar.

Que consti que a tothom li agrada molt I ‘actual vestimenta. D’haver-se tornat al ratllat sens dubte s’hauria hagut de modificar, tal com ho ha fet el Sant Andreu, per exemple. D’ altra manera, els colors ratllats únicament eren bonics abans de la primera rentada. Pot ser que avui, amb els productes moderns, fóra diferent.

El Cenfre Parroquial vestia amb els colors del Barcelona i pantalon negre.

Convé que parlem de molts altres colors que poden veure’s en les samarretes de les fotografies ja històriques, de 1939 a 1970.

El culpable d’aquesta disparitat de criteris en els colors, va ser 1’0rganització Juvenil del Moviment. Des del color totalment negre de 1939, durant el qual no varen guanyar ni un sol partit, fins als colors verd i pantalon blanc, arlequinat amb vermell ratllat, vermell i blanc, pantalon negre, blanc totalment, etc. Això tenia una explicació

– 44 –

aquells anys i potser avui els joves no I ‘entendran: I ‘ajuda econòmica de què disposava I ‘ Organització Juvenil que, per part era «l ‘ obra predilecte del règim», no li permetia disbauxa en les despeses. Quan s’anava a can Sibecas o a la Samaritana, on érem prou coneguts, eren moltes les vegades que ens oferien conjunts d ‘ algun club que no I ‘havia anat a buscar, o havia plegat abans de començar. Com podeu comprendre, era més temptador el preu que el color.

Naturalment això no hagués pogut ser en un club. En un club es disposava d ‘una samarreta suplent per al cas de duplicitat en una Iliga.

L’Atlètic Club Sant Just fou un equipjuvenil que durà dos anys. La seva samarreta era ratllada en vertical, de colors vermell i blanc amb pantalon blanc.

«Educación y Descanso» anava amb una samarreta blanca i pantalon blau.

L’Arrabalense (posteriorment Recreatiu Sant Just) des de l’any 1972, en què fou fundat, fins a l’any 1984, en què va fusionar-se amb el CF Sant Just, va fer servir les samarretes ratllades en vertical, de colors vermell i negre de coll tancat i amb pantalon negre.

3.3 Categories on ha jugat el Club

L’organització del futbol mitjançant les federacions havia estat sempre molt direrent de les que figuren des de l’any 1950.

No hem pogut esbrinar res sobre competicions anteriors a I ‘ any 1939, si bé sembla que les confrontacions tenien més aviat aspecte comarcal. Això no vol dir que no es fessin partits amb entitats de major categoria o contra poblacions més fones, en tot sentit, a la nostra.

A l’any 1939 ja tenim notícia que el campionat fou de tipus igual a l’actual la. Regional, ja que entre els equips figuraven I’Olot, el Vilafranca, I ‘Esparreguera, el Sant Boi, la Colònia Güell, l’Atlètic Batlló, el Catalunya i el Foment de Molins de Rei. Va ser l’any en què quedàrem campions.

En reemprendre les activitats I’any 1970 ja existia una organització de campionats amb cara i ulls, haguérem de partir de 3a. Regional.

La temporada 1980/81 jugàrem a 2a. Regional, temporada en la qual, havent renunciat I’equip del Perelló, de Tarragona, per qüestions econòmiques, ens correspongué pujar a la.

A la. Regional vàrem jugar dues temporades, ja que en el 1982/83 tornàrem a baixar a 2a. Però aquesta vegada sí que vàrem tenir més sort. Vàrem quedar primers, a distància de sis punts sobre el seguidor (Sant Joan Despí), amb 1 13 gols a favor; tota una proesa, però és que, aleshores, teníem un equip «terrible».

– 45 –

Res menys que quatre temporades ens vàrem mantenir a la. i això comportà que el públic tomés al nostre camp. Ja tornava a ser el Sant Just enyorat.

Encara que els esforços es multiplicaren, com també les ajudes econòmiques, sobretot de I’ Ajuntament, no es va poder resistir més i la temporada 1988/89 retomàrem a 2a. on ens vàrem mantenir durant dos anys. Vam baixar novament a 3a. la temporada 1989/90, que és en la categoria on continuem jugant.

Ens affeviríem a dir que I ‘equip no mereix aquesta categoria, però els contrincants cada vegada estan més preparats i malgrat tots els nous esforços per part de tots els jugadors i la Junta, aquesta és la realitat, estem a 3a. Regional.

3.4 Altres aspectes

Val la pena de parlar de la formació de penyes locals de suport als nostres equips de la. divisió. Concretament la Penya Espanyolista d’Esplugues-Sant Just es fundà l’any 1961 i agrupa un bon nombre de socis. Així també la Penya Barcelonista de Sant Just es fundà l’any 1983 i compta també amb força associats. Si bé els seus esforços es limiten a una sortida anyal acompanyantfora de Barcelona el seu equip, omplint un i fins i tot a vegades dos autocars, voldríem fer constar aquí que no fóra cap disbarat que també recolzessin el Sant Just.

En l’actualitat el club té un equip de veterans que també són la joia del poble, ja que competeix amb equips prou bons i fins i tot ha sortit a I ‘estranger, d’on ha portat algunes copes. Fonamentalment està format pels jugadors que feren pujar l’última vegada I’equip a la. Formen una afició que, a més, s’ha transformat en una gran amistat entre famílies.

Per alËa banda, el Club té una escola de jugadors, actualment són 66 els alumnes que sens dubte seran el planter per als equips superiors i, sobretot, per formar vailets en l’esport i per l’esport.

Els pressupostos del Club estan augmentant considerablement ja que les sortides, despeses i adquisició d’equips cada vegada són més grans. No parlarem dels pressupostos des de la fundació, ja que no en sabem res, però la veritat és que sens dubte les xifres han canviat de manera extraordinària. Tant és així que fins fa pocs anys estaven al voltant dels dos milions i, actualment, ja en són tres els pressupostats.

No hi ha dubte que se’n surten gràcies a les quotes de socis, a les aportacions d’empreses i, sobretot, amb l’ajuda extraordinària de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament, la qual cosa ens complau poder expressar aquí en prova d’agraïment.

Per finalitzar fer una referència envers la revista Vall de Verç, una secció més de

I ‘Ateneu, on gairebé de forma habitual, cada número (la revista és mensual) dedica un

— —

espai al nostre Club, a part d’altres esports. Si tinguéssim la sort que la revista tingués caràcter setmanal, les cròniques podrien incloure els resultats, amb la qual cosa aconseguiríem major suport per part dels lectors.

3.5 Agraïments

En el capítol d ‘agraïments, en general, hem de destacar les persones que, sempre en tercera fila, feien que les coses funcionessin. Els que tenien totes les coses a punt, que ens atrevim a qualificar de «tramoies». Els que, sense saber-ho ningú eren els veritables mestres a tenir l’escenari a punt: camp, equipatges, pilotes, jugadors, transports, etc. Labor difícil i poc agraïda, però imprescindible.

En la primera etapa tenim:

Ramon Corbi Nadal

Ventura Figueras Oliva Gabriel Font Carbonell En la segona etapa:

Ignasi Casas Colet

Francesc Rubio Armengou I en la recent tercera etapa:

Angel Arroyo Arreal Francesc Campos Delgado

Josep Corpas Plaza

Antoni Diz Núñez Daniel Fernández Ibánez

Antoni Vega Maldonado

Ara, en caràcter particular, deixeu-me dir-vos una cosa: si hagués de fer un capítol de gràcies, no hauria cabut ni una sola paraula de la història en aquest resum. Escuetament direm: gràcies.

Ha estat tanta I’ajuda, les visites, les trucades telefòniques, I ‘ aportació de fotografies, d’anècdotes, els ànims que m’han transmès… que la feina que podia significar s’ha transformat en una distracció i alegria contínua, sobretot quan trobàvem una dada més, un nom, una anècdota .

Aquest treball no I’hauria de firmarjo, sinó infinitat de persones que, sense la seva valuosa col.laboració, hagués fet inútil l’intent. Us ho agraeixo molt, gràcies.

-47 –

4. LES JUNTES DIRECTIVES

Fundació 1917-1922

Francesc Calopa Campamà,

Gabriel Font Carbonell, Francesc Bassols,

Ramón Corbi Nadal..

Local Social:El Colomar del carrer Badó

Junta directiva- Abril 1927

President: Josep M. Modolell Lluch

Joan Viladoms Càlix

Angel Brun

Josep Santacana

Pere Coll

Carles Framis

Just Seculi Roca Salvador Modolell i Lluch

Salvador Colet i Mateu

Josep Colet i Mateu

Local social:Bar Ventura. Carretera

Junta directiva -Agost 1939 (1)

President:	Francesc Bassols
Vice-president:	Miquel Gazulla Belles
Secretari:	Amador Benito
Vice-secr:	Joaquim Teixidó
Caixer:	Joan Corominas
Comptador:	Salvador Amigó Gelabert
Vocals:	Ramon Español Oliveras

Josep Jansà Giralt

Enric Campreciòs Pagès Santiago Pérez

Local Social: Ateneu.

Isidre Aparicio Martínez Guillem Royo Ortí

Vicenç Navarro García

Antoni Vega Maldonado

Josep Buixeda Güell

Manuel Mora Garcia

Rafael Martínez Bachiller

Vicenç Navarro García

Actual Junta directiva Setembre de 1990

Vocals: Jesus M. Melero Vallejo

Andreu Vallespín Relancio

Isidre Flordelis Blanco

Angel Tomé Bover

Francesc Mézcua Silvestre

Domicili social:carrer de Roquetes, 6 (Bar).

Junta Associació de Veterans Any 1990

Equip fundacional. Camp de cal Llong

Sporting Club Santjustenc 1917-22

Amigó Gelabert, Salvador

Campreciós Sala, Francesc Campreciós Pagés, Jaume

Campreciós Pagés, Marcel

Malaret Marca, Rafael

Milà Mitjans, Josep

Mitjans Esteve, Francesc Navarra Gelabert, Blai

Navinés Ripoll, Salvador

Pi Rius, Jaume

Secull’ Roca, Just

Surroca, Pau

Vives Sala, Sebastià

Camp de can Sauret. Carrer Nord 1928-31.

Aragall (Calvet), Geroni

Borràs Per, Joaquim

Borràs Per, Nicolau

Bosch Melchor, Josep Colet Mateu, Francesc Colet Mateu, Magí

Domènech Sans, Josep

Español Oliveras, Ramón

Gironès Sabaté, Joan

Làzaro Marquès, Alexandre

Pagès (Pei), Jaume Pagès (Suez), Pere

Petrovich (empleat de Can Sauret)

Puente Oter, Joan

Senserrich Colet, Pere F. Tubella Fajardo, Manuel Anys 1925-28. Camp de la Rambla

Unió Esportiva Sant Just-Esplugues

Borràs Per, Nicolau

Bosch Melchor, Josep

Campreciós Pagès, Enric

Campreciós Pagès, Marcel

Cascales,

Colet Mateu, Francesc

Colet Mateu, Magí

Costa

Domènech Sans, Josep

García

Gil

Junqué Pié, Josep

Mitjans Esteve, Francesc Mujal Cusó, Francesc

Navinés Ripoll, Salvador

Oliveras Barceló, Joan

Oliveras Batllori, Joan

Pagès Amigó, Jaume

Puente Oter, Joan

Roig Aymà, Alfons

Sanmartin Solis

Soteras.

Camp de la Bòbila. Carrer del Nord I Major

Ir Equip. 1931-36

Bosch Melchor, Josep

Calvet Aragall, Geroni

Campañà Condeminas, Jaume

Cañamares Serrano, Paulí

Colet Mateu, Francesc

Company Roldàn, Joaquim

Duran Feliu, Angel

Español Oliveras, Ramón

Ibàñez Tusach, Vicenç

Làzaro Marquès, Alexandre

Milià (foraster)

Mitjans Esteve, Francesc

Montserrat Carrasquer, Antoni

Moreno (foraster)

Pagès (Suez), Santiago Poll Navinés, Josep

Puente Oter, Joan

Ros Colominas, Ramón

Saura, Lluís

Serdà Ribera, Pere

Torné (Topeta), Enric

Tubella Fajardo, Manuel

-51 –

la Bòbila. Carrer del Nord/Major.

2n Equip. 1931-36

Amigó, Josep

Andreu Aresté, Fermi

Campañà Condeminas, Antoni

Canut, Patrici

Cañamares Serrano, Fermí

Domènench Sans, Sebastià

Ferrer, Josep

Gelabert Bonastre, Pere

Gironès Sabaté, Joan

Grau, Francesc

Jiménez Naranjo, Josep Lluís Mascarell Peiró, Josep

Mitjans Esteve, Josep

Moreno Maroto, Manuel

Padrosa Albert, Josep

Pagès Grimau, Marcel Plasència Morro, Lluis

Poll Obiols, Gaspar

Puigtiví Orta, Josep

Urpí Campreciós, Magí Vivés Bonastre, Miquel

Vivés Vilanova, Josep Vivés Roldàn, Gaspar

Camp de la Central. Carrer de l’EIectricitat

Ir Equip. 1939-44

Amigó , Josep

Bosch Melchor, Josep

Campaña Condeminas, Jaume

Cañamares Serrano, Pauli

Cayuela, Antoni

García Tello, Ferràn

Ibàñez Tusach, Vicenç

«Juanitu» Torroella, Joan

Làzaro Marquès, Alexandre

Mitjans Esteve, Josep

Ollé

Pagés (Suez), Santiago Pelufo Bisbal, Josep

Saura Villalonga, Lluis

Serdà Ribera, Pere

Tubella Fajardo, Manuel

Tomé (Topeta), Enric

Centre Parroquial 1935

Albert Gonzalez, Vicenç

Calvet Aragall, Geroní

Cañadó Buixeda, Lluís

Cañamares Serrano, Fermí

Cañamares Serrano, Paulí

«Pequeñu» , Antoni

Puigtivi Orta, Josep

Reverter Mallol, Josep M.

Rius Ribas, Jaume

Vivés Bonastre, Miquel

Camp de la Central. Carrer de l’Electricitat

2n Equip. 1939-44

Campañà Condeminas, Antoni

Cañamares Serrano, Fermi

Casanovas Cortès, Miquel

Domènech Sans, Sebastià

Farràs Amigó, Sebastià

Mascarell Peiró, Josep

Obiols Puigamau, Ramón Padrosa Albert, Josep Reverter Mallol, Josep M. Urpí Campreciós, Magi

Vendrell Sauqué, Paquitu

Barri Sagrera

Ir Equip. 1948-1953

Abelló Andreu, Joan

Aris Ferrer, Josep

Aris Ferrer, Marcel

Castellà Huguet, Tomàs Cerdà Solsona, Jaume

Garcia Vendrell, Josep M.

Grabriel Figols, Bartomeu

Marimón Rius, Antoni

Pastor Jové, Pere

Poli Navinés, Rafael

Poli Ribas, Fidel

Pons Manuel, Bartomeu

Pons Manuel, Ramón

Sanchez Morillas, Pepe

Vilà Casas, Isidre

Camp del Barri Sagrera 2n Equip. 1948-1953

Aizpurua Azkue, Venancio

Albert Gonzalez, Florenci Banús Masip, Ricard «Bartolo» Ruiz, Bartomeu Bosch Andreu, Jaume Casas Cadena, Josep M.

Flordelís Blanco, Isidre

Llorens

Martínez Lizaga, Vicentet

Martínez Zapata, Geroni

Oliveras Montblanch, Joan

Pagès Amigó, Gabriel

Poll Navinés, Joan

Puyo Martí, Francesc

Requena García, Francese

Camp del Barri Sagren. Equips Juvenils 1948-1953

Serra Gimeno, Ramón

Alegre Camps, Jaume

Amargós Massaguer, Josep

Aris Miró, Alfred

Asmarats Martí, Ferran

Asmarats Martí, Pepitu Avià Rovira, Pere

Borràs Canut, Josep

Buixeda Güell, Josep

Campreciós Reinal, Enric

Caparrós Requena, Gabriel

Carbó Amigó, Emili

Casas Cadena, Ignasi

Climent Làzaro, Josep

Clua Miralles, Francesc

Cuenca, Angel

Cuesta Lucas, Antoni

Gafarot Tubert, Ricard Garcia Camats, Andreu

García Muñoz, Joan

Gelabert Torné, Jaume Haro, Cristòfor

Hidalgo Collado, Josep

Camp del cementiri. 1953-1963

Albert Gonzalez, Florenci

Andreu Nitus, Joan Ferrer, Marcel

Alis Miró, Alfred

Banus Masip, Ricard

Batllori San Nicolás, Josep Blasco Gracia, Antoni

Borràs Canut, Josep

Hidalgo Collado, Prudenci

Jiménez Guerra, Joan

Mariné Santos, Manuel

Matas Castells, Leandre

Mir, Jaume

Molinos Pubill, Jordi

Nicolàs Ros, Joan

Ollé García, Antoni

Pagès Bofill, Marcel

Palomero Moreno, J. Ramón Parra García, Josep

Pedrerol Busquets, Bartomeu

Presas Busquets, Antoni

Reina López Miquel

Roger Reinal, Jordi

Sanchis Amigó, Salvador

Serdà Soler, Joan

Solé Grau, Jaume

Suñé Buixeda, Isidre

Suñé Jomet, Agustí Toran Cortès, Jordi

Verdès Cera, Gildo

Buixeda Güell, Josep

Casas Cadena, Josep M.

Cerda Solsona, Jaume Conde Ortiz, Josep

Estella Calopa, Marcel

Flordelis Blanco, Isidre

Font Grasa, Pere

Fuertes, Juanito

– 54

García Vendrell, Josep M. Poli Ribas, Fidel

Gelabert Tomé, Jaume Pons Manuel, Bartomeu

Guirao Ramírez, Carles Pons Manuel, Ramon

Gutierrez, Antoni Puyo Martí, Francesc

Izaga Espinosa, Joan M. Raventós Pelufo, Jaume

Jodar, Josep Requena García, Francesc

Juan Casas, Manuel Rubio Gallego, Josep Junqué Vivés, Jaume Serdà Soler, Joan

Marimón Rius, Antoni Solé Grau, Jaume

Martinez Zapata, Geroni Toran Cortès Jordi

Matas Castells, Leandre Vallespin Relancio, Andreu

Oliveras Montblanch, Joan Ventura Camps, Joan

Poll Navinés, Joan Vilà Casas, Isidre

Atlètic Club Sant Just. 1964-1965

Blanco Leon, Joan Julià Julià, Jaume

Blanco Leon, Josep Lluis Martín, Esteban

Casanovas, Ignasi Pardo, Pepin

Duran Martínez, Magi Pons, Jordi

Gimeno, Joan Prats Gallego, Alfons

Gonzàlez,Tomàs

«Educación y Descanso». 1968-1970

Adanero Gómez, Balbino Martinez Moya, Miquel

Amatriain Imre, Francesc-Xavier Montes Romero, Custodi

Ariza Valenzuela, Alfons Montes Romero, Tomàs

Barra Pizarro, Josep Obon Monzón, Marià

Blasco Gracia, Antoni Pastor Fàbregues, Pere Bonfill Velilla, Angel Perez Garcia, Juli

Cano Vela, Ramón Perez Ruiz, Josep M.

Carballido Maseda, Lluis Rovira Soriano, Josep

Carmona Roger, Josep A. Sampedro Foms, Pasqual Diaz Generelo, Pere Samper Guardia, Guillem

Dinaret Sanromà, Frederic Santiago Ferrer, Antoni

Dinaret Sanromà, Jaume Sorribes Tena, Miquel

Garcia Muñoz, Pere Sousa Polo, Germà

González Ruiz, Francesc Subirana Font, Josep

Hervàs García, Joan Torrens Garcia, Celestino

Higueras López, Emiliano Torres Garcia, Joan

Izquierdo Castro, Manuel Tusell Font, Ramón

Juan Casas, Manuel Vallejo García, Miquel

Martin Chicharro, Ferràn

Arrabalense/Recreatiu Sant Just. 1972-1984

Ir Equip Equip Infantil-Juvenil

Bernad, Manuel Berdoy Casadella, Pere J.

Bernad, Pere Bonet, Xavier

Colorado, Josep Campos, Manuel

Cubero, Josep Collantes Andreu, Antoni

Herrera, Francesc Fernandez Colom, Joan

Iborra Pérez, Ramón Fernandez Muñoz, Manuel López, Paco Gou Granges, Ignasi

– 55

Pérez, Antoni

Pino

Sánchez, Nicasio Santana, Josep

Tamayo, Ventura

Futbol Club Sant Just 1980-1992 Arreba Mede, isidre Banach Gil, Joan

Banach Gil, Josep Ma.

Barros Perdigón, Francesc Benítez García, Joan M.

Bravo Flores, Lluis

Broc, Carles

Campos Delgado, Claudi

Campos González, Josep A.

Caparros Haro, Pere

Caparros Amorós, Pere

Caparros Lorente, Joan

Carrera Guardia, Xavier

Casanova Macizo, Antoni

Casquet Méndez, Manuel Conde Ortíz, Josep

Creus Mendiola, Josep Lluis

Cueva Cueva, Manuel Déu Saez, Jaume

Diez Romero, Rafael R.

Dórnínguez Dueñas, Josep A.

Eyre Lorenzo, Joan M. Fernández Bered, Miquel A.

Fernández Murillo, Gabriel

Gafarot Marin, Ricard

Serra, Jaume García de la Cruz, Josep A.

Garcia González, Ferràn García Margarit, Lluís

García Martín, Valentí P.

García Silvestre, Genis

Gonzalo Sanz Jesús

Guirao Ramirez, Carles

Gou Granges, Lluis

Lara López, Alfons

Lavaille, Andrés

López Roses, Francesc

Martínez Gonzalez, Joaquim

Martínez Muñóz, Pere

Moreno Velaure, Xavier

Moros Cerezo, Angel

Pascual Campreciós, Ramón Santos Camps, Manuel

Vargas Costa, Josep A.

Gutierrez Marta, Miquel López Pulido, Alfons Loren, Josep A.

Lorente Navarro, Francesc

Marín Ordóñez, Lluis

Martínez Flores, Jaume

Mas, Joan

Maya Calderon, Francesc

Minaya Caballero, Macario

Molino Zafra, Lluis

Monterreal, Florenci

Montes Montes, Francesc

Morales Rodríguez, Josep M.

Moros Cerezo, Angel

Palomares Balaguer, Josep

Paz Igualado, Antoni

Pérez Iborra, Ramón

Poveda Laguna, Francesc

Rama Pancorbo, Llorenç Roglan Llop, Jordi

Ruano Ballesteros, Joan M.

Rubió Soto, Francesc

Segura, Félix

Segura, Octavi

Sinovas Tranque, Miquel A.

Sinovas Tranque, Antoni

Subirana Font, Josep

Tranqué Calvo, Xavier

Valentín, Pere

Vargas González, Francesc

Vegas Serrano, Miquel Vidiella, Ramon

Entrenador: Joan Ferrer Martínez

-56 –

Massatgistes: Daniel Fernández Ibàñez Francesc Mezcua.

Plantilla actual

Banach Gil, Joan

Banach Gil, Josep Ma.

Barros Perdigón, Francesc

Cadena, Ramon Campos, Jesús

Cerveró, Enric

Cantó Montllor, Octavi

Duran Badia, Jordi Gutiérrez Arjona, Antoni J. Jiménez Rodríguez, Josep L.

Macías Sánchez, Manuel Paz Igualado, Antoni Ricón, Joan J.

Saiz Rivera, J. Carles

Salcedo Alonso, Albert

Sánchez, Tomàs

PREC IMPORTANT: Considerant lògic els posibles errors i les moltes omissions en els quals hauré caigut, no em resta sinó demanar, als que ho observin, que m^tajudin per a la seva rectificació en un futur.

– 57 –