- 3. CONSOLIDACIÓ
3.1 Ingrés a la Federació Catalana. Temporada 1967-68 Diferents fets marquen aquesta nova etapa des d’un inici. El nou nom del club, la Junta Directiva establerta, l’organització interna, la campanya de captació de socis, els equips formats, Sènior, Juvenil i Infantil, deixant enrera l’antiga estruc tura de primer i segon equip i la forma tan informal de portar-ho tot.
Tal com s’ha indicat la inscripció a la F.C.BQ. va exigir alguns requisits, un d’ells era que l’entitat disposes d’uns estatuts, un reglament intern que presen tat en els organismes pertinents donés carta d’identitat al Club Basket Sant Just. A fi de redactar aquest document es va constituir una Comissió, integrada per Ferran Asmarats Martí, Josep Bullich Rañé, Pere Font Grasa, Robert Santacana Martí i Francesc Izquierdo Amigó. El Reglament Intern, amb 21 articles, porta la data de l’1 de juliol de 1967, amb l’acceptació i conformitat de la Federació Catalana el 15 de març de 1968, i la inscripció, com entitat esportiva, al Registre Provincial del Govern Civil, el 19 de juny de 1968.
En el Reglament Intern, a l’Article 1, s’estableix la finalitat del Club Basket Sant Just, “entidad que se forma para el desarrollo y práctica del deporte del baloncesto en nuestra Villa”, i en la resta de l’articulat com serà administrada i dirigida l’entitat, quina serà la seva regulació econòmica i altres disposicions del seu funcionament. Hi ha però un article, el 12, que es transcriu íntegrament pel seu interès històric, ja que estableix la composició dels tres equips, el Primer, el Juvenil i l’Infantil.
“Artículo 120
La Entitat Club Basket Sant Just, que se forma y regula por el presente Reglamento, declara como primer equipo al integrado actualmente por los jugadores Bartolomé Godoy Ignacio Casas Cadena, Jaime Gelabert Torné, José Asmarats Marti, Juan Farré Bruach, Juan Gallart Malaret, Juan Guiu Torras, Juan Oliveras Marti, Mariano Nicolás Ros, Pedro Pascual Batet y Ramón Piquet Capellades, como equipo Juvenil al que pertenecen los juga dores Joaquin Cañamares Cunillera, Juan Obré Fontova, Jorge Mild Nuell, Juan Turull Salvado, Pedro Jesús Losa Guerrero, Luis Bullich Rañé, Jorge Puig Batlle, Pedro Marin Carrasco, Buenaventura Gelabert Brió, y José Vilaseca Corominas, y como Infantil al que comprende los jugadores Juan Manuel Surroca Carmona, Miguel Ventura Porta, Juan Carlos Garcia Roca, Luis Sousa Lahiguera, Juan Antonio Olmo Ruiz, Luis Navarro Gómez, Ramón Vicente Bernal, Enrique Rausa Bragulat y Domingo Torres
67
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Primera pàgina del Reglament Intern de 1967.
68
Última pàgina del Reglament Intern de 1967.
69
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Almazán. A todos los relacionados se les considera actualmente con aptitud suficiente para tomar parte en competiciones organizadas en la Categoria que designe la Federación a que se acoja la Entidad, en el que con el nom bre que fija para la Entidad han venido siendo inscritos y federados hasta la fecha”.
3.1.1 Primers campionats a la F.C.BQ.
Temporada 1967–68 NOVES EXPERIÈNCIES La primera temporada als campionats de la Federació Catalana va ser, doncs, la de 1967–68, segons s’ha comprovat també en les Memòries Anuals de la Federació. Serveixi per la història que en aquesta mateixa temporada van ingres sar-hi també entitats com el Grup Barna, el Centre Moral Santiago Apostol, La Salle Condal o el Sant Medir, per posar uns exemples, i en aquest mateix any ei Joventut Kalso va passar a denominar-se Joventut Nerva, i els Lluïsos de Gràcia van veure reconegut el seu nom institucional en català, deixant enrera l’obligat castellanitzat “Luises”,
Es va competir en el Campionat Provincial, Grup II i es va quedar en un molt notable 4t lloc, essent la classificació final: S.D. S.K.F. amb 40 punts, La Salle Manresa 39, Cotolene Congreso 39, C.B. Sant Just 38, Grup Barna 35, C.B. Prat 34, Banesto 33, C.B. Manresa “B” 30, C.B. Navàs 30, Santiago Apostol 29, C.B. Vich 24 i C.B. Torelló 21 punts.
Per ser la primera experiència, doncs, molt bé, a 1 punt del 2n i 3r classifi cats i a 2 punts del campió. A més en el “Trofeo Presidente”. Grup 3r, es va guanyar la lligueta prèvia: C.B. Sant Just 11 punts, Grup Barna 9, C.B. Prat 8 i S.D. Sant Medir 6. Classificats per les semifinals, es va perdre davant el C.D. Mataró Molfort’s “B” per 53 a 67, l’altre semifinal va enfrontar l’A.E.E.P. Caldes amb el C.B. Samaranch, 37 a 46. El Mataró Molfort’s va ser el vencedor del torneig en imposar-se el C.B. Samaranch per 64 a 52.
En aquesta experiència inicial a la “catalana” l’equip va ser entrenat per Josep M. Obradors i el composaven; Pepito Asmarats, Pere Banal, Joan Farré, Joan Gallart, Jaume Gelabert, Bartolomé Godoy, Salvador Guillén, Josep M. Mulà, Marià Nicolàs, Pere Pascual i Ramon Piquet.
També es va competir en Juvenils i Infantils masculins, en els seus correspo nents campionats provincials. El Juvenil en el 2n grup, va quedar en última
70
CONSOLIDACIÓ
wasició en una lliga de dotze equips, i l’Infantil, contra els mateixos clubs, va xuedar quart entre dotze equips, empatat a punts, 36, amb el tercer el Grup Barna, essent els primer i segon classificacs el CB. Prat i el Santiago Apóstol res vectivament, empatats a 43 punts. Els components d’aquest dos equips ja han
estat indicats en el capítol anterior, en la transcripció del reglament intern de T’entitar.
Es va jugar a la carismàtica pista del carrer de la Creu, que es va utilitzar encara uns deu anys més, després d’anar-hi fent diferents reformes d’actualitza ció, com la cementació dels trams de terreny laterals al camp, la construcció d’una petita graderia coberta al costat de la paret que toca l’edifici de l’Ateneu, i cambé es va canviar el terra cimentat per rajoles.
La Junta estava presidida per Ferran Asmarats i, tal com ja s’ha indicat, essent acompanyat per Josep Bullich, Salvador Crespo, Francesc Gallart i Pere Font. D’aquella primera temporada a la Federació Catalana, es guarda record, tan per determinats fets com per la nostra inexperiència, no obstant això vam fer un excel·lent campionat, classificant-nos quarts i a punt d’aconseguir plaça d’ascens a la 3a Divisió Espanyola. D’algun d’aquests fets guarda memòria en Ferran Asmarats, qui ens ha fet arribar un escrit que reproduïm, pel seu interès històric:
“En aquest escrit he volgut recollir algunes de les vivències i anècdotes que vaig viure, quan vaig tenir el goig de presidir el Club Bàsquet Sant Just durant uns quants anys, a finals dels seixanta i principis dels setanta, (1966 a 72, i abans extraoficialment), i que són part de la història del club.
Recordo quan l’any 66 una colla d’amics que sempre ens ocupàvem del bàsquet, ens vam reunir amb un mateix sentiment, que ens agradava el bàs quet i desitjàvem millorar el seu funcionament tan esportiu com en l’orga nització. En aquesta reunió vàrem acordar consolidar una Junta que fun cionava en pla d’amics en una Junta formal, que vaig presidir a petició dels assistents, que tingués cura de tots els esdeveniments del club i atengués l’ac tivitat esportiva. La primera decisió que es va prendre va ser que el Club Bàsquet Sant Just deixés de competir a l’Organització Sindical “Educación y Descanso” i es federés i competis en la Federació Catalana de Basquetbol.
Penso en aquell primer any en que amb un equip format tot per juga dors de Sant Just, vàrem estar a punt d’aconseguir l’ascens a Tercera Divisió Nacional. Només ho va impedir un incident produit en el partit jugat a Manresa contra “La Salle Manresa”, que va ocasionar la suspensió del par tit ja molt avançada la segona part, quan el Sant Just guanyava de setze
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
punts. Un jugador del Manresa va agredir l’àrbitre provocant–li una hemo rràgia nasal i cal puntualitzar que l‘àrbitre era també de Manresa (llavors a Manresa hi havia Col·legi d‘Àrbitres, descentralitzat de Barcelona).
L’incident, com veureu, va portar cua i ens va fer perdre l‘atenció normal de la marxa esportiva de l’equip, entrant en una dinàmica de discussions amb el Comitè de Competició per veure què decidia i com s‘acabava el partit.
Com La Salle Manresa també tenia possibilitats de pujar a Tercera Nacional, la resolució del Comitè de Competició tenia una importància extraordinària, i els manresans van fer tot el possible perquè la resolució del Comitè els hi fos favorable, arribant a mobilitzar l‘alcalde i regidors de l’Ajuntament. Tot i així, el Comitè, aplicant la normativa, va donar el par tit per acabat i guanyador el C.B. Sant Just amb el marcador del moment de la suspensió del partit, i a més sancionava l’equip local amb tres punts menys a la classificació. La Salle Manresa va recórrer aquesta decisió davant la Federació i sense saber com es va rectificar la resolució del Comitè de Competició afavorint els de Manresa, la qual cosa va provocar la nostra pro testa. Llavors, les reunions a la Federació, entre el Comitè de Competició, en Josep Bullich i jo, i els directius de La Salle Manresa i el president de la Federació Catalana, Sr. Ernest Segura de Luna, que va estar sempre al nos tre costat donant-nos la raó, es van succeir a un ritme frenètic. Tant dificil estava el tema que fins i tot aprofitant un viatge a Barcelona del llavors President de la Federació Espanyola, Sr. Anselmo López, que va voler actuar com a home de pau, se‘ns va demanar una reunió per veure de resoldre d’una vegada l‘afer, en unes dependències del mateix aeroport del Prat.
En la reunió, el Sr. Anselmo López volia contentar tothom i va suggerir que s‘adoptés una decisió salomònica, donant el partit guanyat pel Sant Just, desestimant la petició de La Salle Manresa que volia jugar el temps que fal tava, però sense sancionar l’equip local amb la pèrdua de tres punts. Nosaltres ho vàrem acceptar, en part perquè no creiem poder–ne sortir més bé, perquè creiem que Manresa pesava molt més que Sant Just, i en defini tiva se‘ns donava com a guanyadors del partit. Recordo com si fos ara que al sortir de la reunió, el President de la Federació Espanyola amb va dir aga fant-me pel braç: “Amigo Asmarats, los partidos se deben ganar en la pista i no en los despachos”, i li vaig contestar: “Doncs no calen Federacions ni reglaments de competició, si no s’han de fer complir”. Em va mirar i no va saber que contestar-me. Això si, es va mostrar molt simpàtic i amb un sos pitós somriure vaig tenir la sensació que em donava la raó.
72
CONSOLIDACIÓ
També he de dir que aquest fet ens va permetre entrar en contacte i conèixer directius de les altes esferes” del bàsquet i, és una opinió molt per sonal, crec que el Club Bàsquet Sant Just va ser tractat amb més considera ció a partir d‘aquest afer.
Van passar dues temporades abans que el somni de pujar de categoria es convertis en realitat, la temporada 1969–70. Recordo que amb l’amic Bullich vam parlar de fer alguna cosa important, sobre tot com homenatge als nostres jugadors i afecció, i vam decidir jugar un partit contra l’equip capdavanter del bàsquet català en aquells anys, el Joventut de Badalona, i acabar la festa amb un sopar de germanor. Aprofitant que l’empresa “Nerva”, que era el patrocinador del Joventut, estava dirigida pel Sr. Amor, vei de Sant Just, el vàrem anar a veure i li explicarem les nostres intencions, ens va escoltar i obrir les portes per poder parlar amb el President del Joventut, el Sr. Antoni Mas. Hi vam anar i el vàrem convèncer, i es van bus car les dates oportunes per poder jugar el partit i vam arribar a un acord. El Joventut no cobraria per aquest partit, però si que volien un sopar pels jugadors i acompanyants de Badalona. Recordo que ens va dir que encara que fos un amistós, el Joventut jugava sempre a guanyar i no afluixava encara que l’equip del davant fos inferior. També recordo que durant la con versa vam tenir la gosadia de dir-li que si no venia tot el primer equip del Joventut, no calia que vinguessin. Així va ser, el divendres 26 de juny de 1970, a 2/4 de deu del vespre, es va jugar el partit i el Joventut es va pre sentar amb totes les seves figures, els jugadors més mediatics del moment, en Nino Buscató, l’Alfonso Martinez, els germans Margall, Gol, Santillana, etc, amb el seu entrenador, en Josep Lluís Cortés, conegut com Lluís.
Després del partit varem anar a sopar a “Can Mèlich”, jugadors i direc tives d’ambdós clubs i ens van acompanyar el Sr. Josep M. Surroca, alcalde de Sant Just, el Sr. Santisteban, de la “Caja de Ahorros” de la Diputació de Barcelona, el Sr. Antoni Malaret, de la Junta de l’Ateneu, el Sr. Josep M. Modolell i el Sr. Amor de “Nerva”, sense la intervenció del qual no hauria estat possible aquell esdeveniment.
Portats per l’eufòria d’estar a 3a Divisió Espanyola, vam buscar un lloc on tenir una seu social per poder reunir-nos i disposar les copes i documen tació del club, i el vam trobar gràcies al Sr. Campañá, que ens va deixar uns baixos al carrer Tudona. No sé com ens ho vam fer, però vam comprar una taula de “ping-pong” i es va organitzar el local social. També recordo que es va decidir llogar un autocar pels desplaçaments llargs (fins el moment sem
73
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
pre anàvem a tot arreu amb els cotxes dels directius i amics que volien acom panyar-nos). Al cap d’un temps el Sr. Campañá va necessitar el local i la Sra. Núria Rañé ens en va deixar un altre, una casa pairal del Passatge Serral. Sempre ens trobàvem allà abans de sortir a jugar els partits i podt em fer un cafè o un tallat, gràcies a una vella cafetera, que a hores d‘ara encara no sé d‘on va sortir.
Va començar la nostra experiència a tercera en un grup molt fort, en el que hi ha tres equips de Menorca. També va ser molt important la exigèn cia de la Federació d‘haver de disposar d’equips Infantil, Juvenil i Júnior, a més de l‘equip Sènior. Tot això ens va obligar a un considerable esforç tan esportiu com econòmic (desplaçament a les Illes), però que va ser molt bene ficiós pel club. Esportivament vam passar-ho malament, perquè molts juga dors que havien aguantat per arribar a pujar de categoria, es jubilen del bàsquet. D’altra banda els àrbitres de les Illes sempre escombraven cap a casa i, en una paraula, va baixar l‘eufòria i tal com havíem pujat vam tornar a baixar, a primera catalana, possiblement la categoria que ens corresponia pel potencial econòmic i esportiu que teniem.
Al 1972, per motius familiars i de feina, va acabar la meva etapa de President del C.B. Sant Just, encara que per raons pràctiques sem va dema nar que constés oficialment com a tal alguna temporada més, com així va
He procurat, tal com he dit al començar, escriure una part dels meus records del meu pas pel bàsquet a Sant Just. M‘hi vaig incorporar oficial ment després de ser-ne seguidor des del començament, pel fet que hi jugava el meu germà i també per aquella pinya d’amics que hi participaven i ara, que en tinc l‘ocasió, dono les gràcies a tots aquells que d’una o altra mane ra varen fer que jo passes uns moments tant bons i tingui uns records tant dificils d’esborrar
Gràcies, doncs, a jugadors, directius companys i gent assidua al bàsquet d’aquells temps. Gràcies a tots, i perdoneu que no esmenti més noms, no vol dria deixar–me‘n cap, no m‘ho perdonaria.
Com el motiu de tot aquest enrenou és la propera celebració del cin quantè aniversari del Club Bàsquet Sant Just, us explico com un bon dia se’ns va acudir de fer l‘himne del Club, que encara avui és inèdit i només el coneixen els jugadors d’aquella època. Jo vaig fer la lletra i en Josep Bullich li va posar música. Ho explico perquè, per orgull de tothom, avui, any 2006, l’himne del Club Bàsquet Sant Just encara existeix i si teniu a bé
74
CONSOLIDACIÓ
acceptar–lo, podeu disposar d’ell. Acabo amb els versos de l’himne, lliurant vos també la partitura i el seu arranjament en un CD.
“Tots junts, jugadors i afecció emprenem les més belles empreses, i en fem vots i promeses per superar-nos i ser millors.
Dels colors negres i grocs en fem símbol i estandart, força, Club Bàsquet Sant Just, ja n’ets una realitat”.
Moltes gràcies i molt bon cinquantè aniversari. Ferran Asmarats i Martí President del C.B. Sant Just de 1966 a 1972.
Bé aquest relat tan intens ens transporta evidentment a aquells anys de les darreries dels seixanta i inicis dels setanta, i reprenem el fil narratiu de la histò. ria. Com ja s’ha explicat, la primera temporada a la Federació Catalana es tanca amb una molt bona classificació, quarts, amb un bloc de jugadors que era una barreja d’històrics del grup inicial com Pepito Asmarats, d’històrics de la colla immediata a la inicial, com Bartolomé Godoy, Jaume Gelabert, Marià Nicolás, Pere Pascual i Josep M. Mula, amb en Joan Farré i en Pere Banal que va entrar, molt jove, en els últims anys dels 60 (cal esmentar que en Pere Banal avui, any 2006, és entrenador del C.B. Sant Just), i amb incorporacions més recents com Joan Gallart, Salvador Guillen i Ramon Piquet, amb un entrenador nou a l’en titat, en Josep M. Obradors. Per tant s’acomplien les expectatives, s’augmenta ven les vivències com la de Manresa explicada en l’escrit d’en Ferran Asmarats, i es va tancar la primera experiència als campionats de la catalana” amb molt d’optimisme.
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Temporada 1968–69 Es COMPETEIX A BON NIVELL Es va competir al Campionat Provincial de la Federació Catalana, al grup II i entre dotze equips es va quedar en sisè lloc, essent la classificació final del campio nat la següent A.E.E.P. Caldes 34 punts, C.B. Cornellà-Compact 33, P.E.M. 33, Santiago Apostol 32, S.P. Tarrasa M. Nieto 25, C.B. Sant Just 24, Pedagogium San Fernando “B” 21, Torres Rubi-Sant Jordi 18, C.B. Mollet “B” 14, S.D. San Medín 12, C.B. San Fernando Hospitalet 10 i E.P.Y.C. Tarrasa 8 punts.
Hi havia tres grups en el campionat provincial i el campions de cada grup ascendien directament a 3a Divisió espanyola. L’equip, dirigit per segon any con secutiu per Josep M. Obradors va estar format per: Josep Asmarats, Pere Banal, Lluís Bullich, Joan Farré, Jaume Gelabert, Bartolomé Godoy, Santiago Guillén, Antoni Malaret, Joan Malaret, Josep M. Mulà, Marià Nicolas i Pere Pascual.
El Juvenil va participar en el seu campionat provincial, en el grup V, quedant en vuitena posició entre dotze equips, i l’Infantil va quedar en onzena posició entre dotze equips del seu campionat provincial, també al grup V. No ens hem d’estranyar pas d’aquestes classificacions tan poc reeixides. Els joves jugadors, inexperts, començaven el seu camí en bàsquet i no havien disposat de molts apre nentatges ni de gaire competició. S’estava començant a posar les bases del futur.
Temporada 1968-69. Sènior masculí. Drets: Santiago Guillen, Josep Asmarats, Antoni Malaret, Josep M. Mulá, Joan Farré, Pere Pascual i Josep M. Obradors (Entrenador). Ajupits: Bartolomé Godoy, Marià Nicolás, Jaume Gelabert, Pere Banal i Lluís Bullich.
76
CONSOLIDACIÓ
Temporada 1968-69. Infantil masculí. Drets: Pere Banal (Entrenador), Almató, Josep Antoni Requena, Jorba, Maselies, Vidal, Joan Gallart (Delegat) i Salvador Guillen (Entrenador). Ajupits: Rafel Malaret, Josep M. Rañé, Xavier Agustí, Miquel Ventura i Miquel A. Rañé amb la filla d’en Salvador Guillen.
La Junta Directiva continuava essent dirigida per en Ferran Asmarats, amb els col·laboradors de sempre, en Josep Bullich, Salvador Crespo, Francesc Gallart i Pere Font.
Temporada 1969-70. ASCENS A 3A DIVISIÓ ESPANYOLA DEL SÈNIOR MASCULÍ
En la última temporada de la dècada dels setanta va plegar l’entrenador del Sènior masculí de les dues últimes temporades, en Josep M. Obradors, per qüestions econòmiques, ja que no s’arribava a les seves pretensions. Com és habitual en els clubs modestos, la gent de casa va solucionar el tema. En Salvador Guillén, anomenat carinyosament “Tete”, qui havia estat jugador des de 1965, es va fer càrrec de l’equip, que va comptar amb: Josep Asmarats, Lluís Bullich, Joan Farré, Jaume Gelabert, Joan Malaret, Marià Nicolás, Joan Oliveras, Pere Pascual, Jordi Puig i José Luís Salvador,
Una de les armes” característiques del joc del Sant Just, de sempre, des dels temps de “Educación y Descanso”, era el contraatac. Ja en els anys 60 en Ramon Aguadé i en Miquel Reinal, hàbils rebotejadors, llançaven en Pito Asmarats, en Nasi Casas o l’Angel Cuenca, després en Cabutí i en Puig eren els llançadors
n
77
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
amb els mateixos llebrers, en Vicenç Molins, Pere Pascual i en Bartolomé Godoy alimentaven en Joan Guiu i en Marià Nicolás, i ara va agafar gran nomenada el trio Jaume Gelabert, Marià Nicolás i Joan Oliveras, anomenat “Sento”, als quals coneixien amb els sobrenoms de “Flecha, Bala i Balín”. En fi, anècdotes.
Temporada 1969-70. Sènior masculí. Drets: Salvador Guillen (Entrenador), Pere Pascual, Jaume Gelabert, Joan Farré, Josep Asmarats, Lluís Bullich i Joan Gallart (Delegat). Ajupits: Jordi Puig, Marià Nicolás, Joan Malarec, José Luís Salvador i Joan Oliveras.
Es va jugar al grup 2n del Campionat Provincial de Catalunya, quedant en tercera posició, darrera el Laietà. Com aquest club ja tenia un equip en catego ria superior no podia ascendir i per tant el Sant Just va quedar classificat per jugar la fase final del campionat. La classificació final de la lliga regular va ser: ADEMAR de Badalona 42 punts, C.D. Layetano “B” 38, C.B. Sant Just 38, C.B. Torres Sant Jordi 30, C.D. DOSA de Badalona 26, C.B. Navás 26, Club Banesto 24, Grup Esportiu SEAT 14, Salle Gracia – Josepets 12, A.P.S.I.-C. Balmes 8, C.B. Torelló 3 i C.B. Granollers “B” 1.
Cal observar que el tercer lloc va ser empatant a punts amb el segon classi ficat el Laietà. La fase final es va disputar en una lliga de quatre equips, el Baloncesto I.R.A, i el SP Tarrasa-Muebles Nieto, primer i segon classificats del
78
CONSOLIDACIÓ
0 L l‘ADEMAR i el C.B. Sant Just primer i tercer classificats del grup II. En aquesta lliga d’ascens ens vam classificar en segon lloc, empatats a 10 punts unb l’ADEMAR que ens va superar en el “bàsquet-average”, guanyant ambdós
Juips cinc partits. Per tant un ascens aconseguit a pols, molt viscut tant a l’en Mirat com a la població, que va mobilitzar-se d’allò més al costat de l’equip, com
nostren els cartells de l’època (Fotos 37 i 38).
Al marge el Sènior també es va competir amb els equips Juvenil i Infantil vnasculins. El Juvenil va jugar el seu campionat provincial, en el grup 2, que Jant en penúltima posició, la desena, entre onze participants. Entrenat per Francesc Gallart, l’equip va formar amb: Joan Obre, Jordi Milà, Josep A. Requena, Marcel-li Vidal, Rafel Malaret, Josep M. Rañé, Xavier Agustí, Miquel 1. Rañé, Miquel Ventura i Domingo Torres.
La Junta va continuar essent la mateixa presidida per en Ferran Asmarats, i per celebrar l’ascens van pensar en organitzar quelcom extraordinari. “Un par tit contra el Joventut de Badalona !”. Dit i fet, i tal com explica en Ferran Asmarats en el seu escrit, exposat en pàgines anteriors, el divendres 26 de juny, a la pista del carrer la Creu, van jugar en Nino Buscató, Josep Lluís Cortés, els
Programa del partit de celebració de l’ascens a 3a Divisió espanyola, contra el Joventut Nerva.
Sant Just-Joventut Nerva, 26 de juny de 1970, Pepito Asmarats i Narcís Margall a la captura d’un rebot.
79
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Cartells de partits transcendents de la temporada 1969-70.
80
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
germans Enric i Narcís Margall, Alfonso Martinez, Joan Fa, Guifré Gol i la resta de jugadors del primer equip verd i negra. En aquells temps, la “Penya”, guan yador de la lliga espanyola al 1967, era el màxim representant del bàsquet cata là i un dels destacats en el bàsquet espanyol i va ser una il·lusió extraordinària pels jugadors i gent del bàsquet santjustenc poder jugar amb ells i compartir-hi unes hores. Lògicament dins l’organització de la vetllada es va celebrar un sopar de germanor entre les dues entitats a Can Melich.
3.2 Aparició esporàdica d’un equip femení, 1968. La temporada 68-69 s’ha de recordar en el C.B. Sant Just, per dos motius. Per la gran campanya de divulgació del Minibàsquet entre els Centres Escolars de la població, que donaria el seu resultat en anys propers, i per la formació, per primera vegada, d’un equip femení. Va participar en el campionat de Catalunya de categoria provincial, grup V, quedant en onzena posició entre dotze equips participants. Quedi per la història la classificació d’aquesta primera participació femenina: Santiago Apostol 44 punts, A.E.E.P. Caldes 33, S.P. Tarrasa Muebles Nieto 32, PE,M. 30, E.P.Y.C. Tarrasa 24, C.B. Mollet 24, C.B. Cornellà 22, San Fernando Hospitalet 22, S.D. San Medín 14, Torres Rubi-Sant Jordi 13, C.B. Sant Just 4 i Pedagogium San Fernando 2 punts.
L’equip va ser iniciativa d’un tal St. Mariano, que entrenava un equip feme ní a Barcelona que es va desfer, portant les seves jugadores a Sant Just per con tinuar amb l’equip. Malauradament no s’ha pogut esbrinar els noms d’aquestes pioneres, malgrat disposar d’una fotografia.
Temporada 1968-69. Primer equip femení del C.B. Sant Just. El St. Mariano és el primer, dret, a l’esquerra, amb jersei.
82
CONSOLIDACIÓ
Malgrat aquesta bona notícia de l’aparició d’un equip femení, lamentable ment només va durar un parell de temporades. De fet l’estranya composició del grup, en que la majoria de jugadores eren de fora de Sant Just no va facilitar la continuïtat. En la documentació consultada de les primeries dels anys 70 no hi ha cap notícia d’equips femenins.
3.3 Creixement en la dècada dels anys 70.
Temporada 1970-71 DESCENS A CATEGORIA PROVINCIAL DEL SÈNIOR MASCULÍ Es competeix amb Sènior, Junior i Juvenil masculí. El Sènior estrena categoria a 3a Divisió Espanyola, “Trofeo Padre Millán”, sector D, grup 9. La temporada és difícil, l’equip ple de grans i exemplars veterans i algun novell paga el fort campionat i es classifica en última posició entre 14 equips. Va millorar una mica a les acaballes de la temporada a la “Copa Presidente”, quedant 2n del grup C, darrera l’U.D. Gaudí i davant del G.E. SEAT i U.D. San Medin, però el que compta és la lliga regular i per tant es va perdre la categoria. La classificació final de la lliga va ser: C.B. Santa Coloma 45 punts, JAC Sants 36, Círculo Católico de Gràcia 34, S.P.R. Malgrat 31, C.P. San José 31, Liceo Italiano 30, Cotolene Congreso 27, Blanes-58 27, Grifeu Llansá 22, Lluises de Grácia 18, U.D. Horta 18, C.B. Palamós 18, C.B. Metropolitano 14 i C.B. Sant Just 10.
Gens van ajudar els problemes en la direcció tècnica de l’equip. Primer se’n va fer càrrec en Josep M. Romeu, però per poc temps, uns mesos, essent subs tituït per Ricard Arderiu. L’equip va estar format per: Andres Bares, Lluís Bullich, Joan Farré, Jaume Gelabert, Joan Malaret, Antoni Malaret, Marià Nicolás, Pere Pascual, José Luís Salvador i Pere Santabárbara.
El Júnior, entrenat per en Francesc Gallart, ha jugat el campionat correspo nent a la 3a Divisió Espanyola, com el Sènior, classificant-se en els últims llocs del campionat a causa del fort nivell dels adversaris. Van formar aquest equip: Federico Arévalo, Ferran Rañé, Marcel-li Vidal, Francesc Cañamares, Joan Pallas, Jordi Milà, Joan Obre, Domingo Torres i Salvador Bertran.
El Juvenil, entrenat també per en Francesc Gallart amb en Josep Sanchis com a Delegat, ha jugat a primera categoria dels Campionats Provincials de la Federació Catalana acusant, igualment al Júnior, el nivell dels juvenils dels clubs de 3a Divisió Espanyola, classificant-se en última posició, del grup 9 del campio nat, entre 12 equips. L’equip va estar constituït per: Xavier Agustí, Antonio Amor,
t-se e
83
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Juan Antonio Bertran, David Garcia, Rafel Malaret, Alfred Milà, Emili Minga, Josep M. Rañé, Miquel Angel Rañé, Norberto Ruiz, Magí Sala i Miquel Ventura.
La Junta presidida per en Ferran Asmarats va continuar amb en Josep Bullich, en Francesc Gallart i en Salvador Crespo, en Pere Font ho va deixar aquesta temporada, però l’ajut no manca i es compta amb col·laboracions cada vegada més continuades d’homes compromesos amb el club com en Pere Pascual i en Marià Nicolás, que al marge continuar jugant, també participaven en els treballs directius i d’organització.
Temporada 1971–72 ASCENS A 3a DIVISIÓ ESPANYOLA DEL SÈNIOR MASCULÍ Un fet trist i colpidor marca l’inici de la temporada. A primers de setembre, en accident de trànsit, ha mort l’estimat Sr. Joan Aguadé, el ferrer del carrer Badó, el primer i potser únic mecenes del bàsquet santjustenc. El trasbals entre tota la família del bàsquet és molt gran.
A nivell esportiu, altra vegada es juga el Campionat Provincial de la Federació Catalana, el Sènior, amb un nou entrenador, en Francesc Grau Sancho, va formar amb: Jaume Gelabert, Marià Nicolás, Pere Pascual, Joan Farré, Joan Oliveras, Antoni Malaret, Joan Malaret i José Luís Salvador. Un equip que era ja una “vella guardia” del club. El delegat va ser un conegut his tòric del grup inicial, en Ramon Aguadé, i l’equip va fer una excel·lent campan ya, amb 14 partits consecutius sense perdre, quedant primer del seu grup, el II, i per tant aconseguint un nou ascens a la 3a Divisió Espanyola.
La Junta Directiva va continuar essent presidida per en Ferran Asmarats, però amb uns canvis notables en la seva composició, incorporant-se de forma oficial amics seguidors de sempre, com en Josep M. Rius de Tresorer i en Francesc Obiols de Vocal i, de forma definitiva, en Pere Pascual com a Vocal i en Marià Nicolás com a Secretari.
84
CONSOLIDACIÓ
Temporada 1971-72. Sènior masculí. Drets: Pere Pascual, José Luís Salvador, Antoni Malaret, Joan Malaret i Francesc Grau (Entrenador). Ajupits: Joan Gallart (Delegat), Jaume Gelabert, Domingo Torres, Joan Oliveras i Francesc Obiols (Directiu).
Cara i creu de la Medalla commemorativa del campionat.
En aquests anys es comença a tre ballar en una gran inquietud, i mante nen continuats contactes amb l’Ajuntament per intentar aconseguir la construcció d’un Pavelló cobert. La experiència anterior a la categoria espanyola i la bona temporada que s’estava portant amb l’ascens final ment aconseguit, així ho aconsellava, però de moment no van reeixir en l’intent. També es va gestionar la renovació de l’equipament dels equips, aconseguint de la casa NERVA 30 jocs de samarretes i pantalons i un ajut econòmic de 10.000 pessetes, que amb la campanya de suport entre els industrials de la població, amb l’aportació de 9.200 pessetes, va permetre adquirir “30 trajes de entrenamiento con espuma de nylon al precio de 760 ptas. cada uno”, segons consta en el rebut de “Representaciones Deportivas José Barrachina”, amb la qual cosa es van poder comprar xandalls per a tots els jugadors.
85
CLUB BÀSQUET SANT Just soè ANIVERSARI
El pressupost de la temporada indica 85.230 ptes. d’ingressos i un cop comptabilitzades les despeses i el dèficit arrossegat d’anys anteriors, va quedar un superávit de 6.689 ptes. El treball del tresorer d’aquell moment, informa que la partida més destacada d’ingressos és la Rifa de Nadal, que representa un 47%, les subvencions oficials un 22% i les aportacions privades un altre 22% del total. En despeses els arbitratges van representar un 35%, el material esportiu un 34% i les llicències dels jugadors i la remuneració dels entrenadors, un 17%. Es disposava de 108 socis que pagaven una quota de 15 ptes, que van repesen tar un 8% dels ingressos.
Els equips Júnior i Juvenil masculins, van fer una temporada discreta. El Júnior es va classificar onzè entre tretze equips i el Juvenil igualment, en el seu campionat. El Júnior, també entrenat per en Francesc Grau, amb en Joan Gallart com a Delegat.
Absents a la foto també eren de l’equip Federico Arévalo, Jordi Milà i Enric Rausa.
En Pere Pascual va dirigir el Juvenil, amb en Josep M. Rius de Delegat, i amb els següents jugadors: Josep M. Rañé, Joan Antoni Bertrán, Lluís Josa, Emili Minga, Miquel Puig, Norberto Ruiz, Miquel Ventura, Josep M. Cabuti, Joan Catalán, Antoni Amor i Xavier Agustí. Inicialment també van formar en
Miquel A. Rañé i Antonio Hernán dez, que a l’octubre van ser substituïts per Xavier Barrachina i Lluís Serrano.
Com a curiositat de la documen tació conservada de l’època, sabem que els arbitratges d’una jornada puja ven 1.625 pessetes, desglossant-se de la següent forma: Sènior 700 ptas, Júnior 550 ptas, Juvenil 300 ptas, més 75 ptas de desplaçaments.
Temporada 1971-72. Júnior masculí. Drets: Manuel Llurba, Joan Gallart (Delegat), Joan Obre, Francesc Cañamares i Francesc Grau (Entrenador). Ajupits: Josep M. Rius (Directiu), Salvador Bertrán, Josep A. Requena, Domingo Torres i Marcel-li Vidal.
86
CONSOLIDACIÓ
Temporada 1972-73 PERMANÈNCIA A ZA DIVISIÓ ESPANYOLA PRIMERA ASSEMBLEA GENERAL DEL CLUB Nova experiència a 3a Divisió Espanyola, “Trofeo Padre Millán”, del Sènior masculí, i amb èxit, acomplint-se l’objectiu primordial de la permanència en quedar en dotzena posició entre setze equips, en el grup 7 del sector B. Dirigits per segona temporada consecutiva per en Francesc Grau, amb en Ramon Aguadé i Joan Requena com a Delegats, l’equip va formar amb: Marià Nicolás, Pere Pascual, Joan Farré, Joan Obre, Joan Malaret, Antoni Malaret, Pere Santabárbara, José Luís Salvador i Salvador Bertrán. Inicialment també van ser del grup en Jaume Gelabert i Antoni Junyent, però van deixar-ho en el trans curs de la temporada. Cal destacar que plega un històric com en Jaume Gelabert, després de 14 temporades sempre al més alt nivell. També és notícia la tornada del servei militar, al desembre, dels cosins Joan i Antoni Malaret, que amb la seva aportació van donar més consistència a l’equip.
La classificació final de la lliga del Sènior va ser: C.B. Calella 56 punts, S.P.R. Malgrat 51, U.D. Mongat 45, C.B. Blanes 40, C.B. Bosco Barcelona 38, C.B. Canet 36, C.U.D. Gaudi 32, C.A.M.P.B. 30, C.T. Barcino 29, ADEPAF Figueras 29, C.B. San Adrian 26, C.B. Sant Just 20, C.B. San José Gerona 19, C.B. Grifeu Llansá 14, C.B. Calderas I i C.D. Agut 3.
Per la seva banda l’equip Júnior ha estat qui més nota el canvi de categoria, classificant-se en quinzena posició entre setze equips, en el grup C del seu cam pionat. Cal tenir en compte que la majoria de jugadors eren de primer any i que, entrenats també per en Francesc Grau, amb en Joan Gallart i Llorenç Saura com a Delegats, van ser: Juan Antonio Bertrán, Joaquim Cañamares, Jaume Esturí, Manuel Llurba, Jordi Milà, Josep M. Rañé, Josep A. Requena, José Daniel Teruel, Domingo Torres, Albert Trullas i Marcel-li Vidal.
El Juvenil, tot i ser només el seu segon any de competició, van desenvolu par-se prou bé, aconseguint un desè lloc entre tretze participants, també del grup C. Entrenats per en Pere Pascual, amb en Josep M. Rius de Delegat, van formar l’equip: Xavier Barrachina, Josep M. Cabutí, Joan Catalán, Andreu González, Lluís Josa, Francesc Juárez, Josep Lluís León, Emili Minga, Miquel Puig, Norberto Ruiz i Lluís Serrano. Inicialment també va formar-hi part en Josep Porta, que va ser substituït per Angel Mayorga.
En Ferran Asmarats continua al front de la Directiva, que aquesta tempo rada compta amb Pere Pascual com a Vice-President, Francesc Obiols com a Tresorer, Marià Nicolás com a Secretari i Joan Requena i Marcel.li Vidal com
87
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
a Vocals. En Pere Pascual és el responsable de tota la part esportiva (entrena ments, partits, desplaçaments i organització en general), en Marià Nicolás s’encarrega de l’Administració i de les relacions amb la Federació, en Francesc Obiols porta la Tresoreria i en Joan Requena i en Marcel-li Vidal són el suport que la part tècnica i l’organització de partits i desplaçaments pugui necessitar,
Entre les gestions més destacades cal comentar la decidida intenció de for mar nous equips de base, un equip Infantil i un Mini que possibilitin el creixe ment del club i la millor preparació tècnica dels jugadors quan arribin als equips superiors. En Pere Pascual, en Marià Nicolás i en Francesc Obiols recorren les escoles de la població a difondre el bàsquet i captar nous jugadors, i es convenç un home de bàsquet de sempre, un dels històrics, en Francesc Gallart, que par ticipi en aquesta il·lusionant tasca. S’aconsegueix un bon nombre d’inscripcions i els infantils, cara la propera temporada, comencen a treballar al mes de maig de 1973.
També es decideix canviar els vells taulers de fusta per uns de nous, de vidre, d’acord amb la línia del moment d’aquests complements del joc, també es van confeccionar nous carnets de socis, i es van establir contactes amb altres clubs i entitats esportives de la població per presentar a l’Ajuntament la proposta per formar un Patronat d’Esports. També es gestiona amb l’Ajuntament la cons trucció d’uns nous vestidors cara la temporada vinent, que estiguin d’acord amb la categoria de l’entitat.
La gestió econòmica també presenta un resultat molt favorable, amb la liquidació de tots els deutes pendents i tancant l’exercici amb un superàvit de 25.211 ptes, d’un pressupost que preveia 96.352 ptes d’Ingressos i unes despe ses de 71.141 ptes, on els arbitratges ocupen un 39% i les llicències de jugadors i entrenadors un 45%. Torna a evidenciar-se que els ingressos més notables, un 46%, s’obtenen en la Rifa de Nadal, essent també notable l’aportació del socis, 115, que representa un 22% del total d’ingressos.
El 21 de juliol de 1973 es celebra la primera Assemblea General de l’enti tat, amb el següent Ordre del dia:
Resum de la temporada. Situació actual. Futur. Pressupost viatges Palma de Mallorca. Renovació Junta. Nous vocals.
Precs i preguntes. Com es pot comprovar en el document, lamentablement, i fer habitual en totes les èpoques, l’assistència va ser molt minsa.
CONSOLIDACIÓ
Un cop celebrada l’Assemblea, el President del Club, en Ferran Asmarats Furla amb els companys de Junta manifestant el seu desig de no continuar, com
havia avançat en algun moment de la temporada. Davant la fermesa del Uresident en la seva decisió, i en no haver-hi cap candidat disposat pel càrrec,
arriba a un compromís. En Ferran Asmarats constarà oficialment com a President, malgrat no exerceixi, i els membres de la Junta gestionaran el club. Aquesta situació durarà fins 1977.
Acta primera Assemblea General del club, el 21 de juliol de 1973.
89
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Temporada 1973–74 DESCENS DEL SÈNIOR MASCULÍ A CATEGORIA REGIONAL S’afronta la temporada amb il·lusió però també amb cert neguit. L’alegria de l’ascens altre vegada a 3a Divisió Espanyola s’apaivaga una mica en haver de jugar al grup 8è del Sector B, que correspon als equips de les Illes Balears. Quatre desplaçaments, dos a Palma, a Llucmajor i Maó. El campionat és fort i només es guanyen tres partits de vint-i-quatre, es queda en última posició i en conseqüència es perd la categoria. L’equip ha viscut vicissituds adverses. De fet durant mitja temporada només s’ha pogut comptar amb tres jugadors sènior de forma continuada, ja que la resta han estat al servei militar. El Júnior, doncs, ha donat el cop de pit, sacrificat, ha jugat dos partits cada jornada, el seu i el del Sènior i això ha costat car. Cal, però, fer un reconeixement als nois del Júnior per aquest esforç. L’única petita avantatge ha estat que essent dirigits, Sènior i Júnior, pel mateix entrenador, en Francesc Grau, l’organització de la tempora da ha estat relativament còmoda, en els entrenaments i els partits.
La classificació del campionat de 3a Divisió Espanyola, grup 8è, ha estat: C.P. Castellar 38 punts, C.Patronato Palma 36, A.D.C.C. Mataró 33, La Salle Hedilla 31, La Salle Mahón 29, La Salle Grácia-Josepets 28, C.M. Santiago Apóstol 27, C. Lluchmayor 22, C.B. San Adrián 20, C.A.M.P. 20, C.B. Cornellá 15, C.B. Molinar 7 i C.B. Sant Just 6.
La composició de l’equip ha estat: Marià Nicolás, Pere Pascual, Joan Farré, Joan Obre, Joan Malaret, Antoni Malaret, Pere Santabárbara, Salvador Bertrán, Aladino Pérez i José Luís Salvador, amb en Ramon Aguadé i en Joan Gallart com a Delegats.
El Júnior, en el seu Campionat Provincial de Catalunya, paga l’esforç i queda també en última posició del grup C, amb onze participants. L’equip ha estat format per: Marcel·li Vidal, José Daniel Teruel, Josep M. Cabutí, Josep M. Rañé, Josep A, Requena, Jordi Milà, Domingo Torres, Juan Antonio Bertrán i
Tomás Acacio, amb en Llorenç Saura i Joan Gallart com a Delegats.
Pel que fa al Juvenil, entrenat per en Pere Pascual, arrossega la mala dinàmi ca general i segueix el mateix camí, quedant en última posició, la dotzena, del grup C del seu campionat.
No obstant aquests resultats esportius, també hi ha aspectes positius a la temporada. La campanya engegada l’any passat en els centres escolars ha permès formar un equip Infantil, i al llarg de l’any s’han inscrit molts més nois cara la propera temporada. Els amics d’escola són espectadors i els primers afeccionats del nou equip Infantil que per primera vegada disposa el club. Entrenat per
90
CONSOLIDACIÓ
l’històric Francesc Gallart, amb Enric Cañamares de Delegat, van jugar el cam pionat de la O.A.R., en una lliga de 10 equips. De 18 partits només en van quanyar un (al BAM, 48 a 37), però la il·lusió de l’engegada no els hi va treure ningú. Es la primera vegada que han jugat i tot plegat, entrenaments, partits, desplaçaments, etc, ha estat un exercici de responsabilitat i d’aprenentatges.
Temporada 1973–74, Sènior masculí. Drets: Joan Gallart (Delegat), Pere Pascual, Pere Santabárbara, Antoni Malaret, José Luís Salvador, Francesc Grau (Entrenador). Ajupits: Jaume Esturi (Júnior), Josep M. Milà (Júnior), Joan Malaret i Marià Nicolás.
Temporada 1973-74, Juvenil masculí. Drets: Pere Pascual (Entrenador), Lluís Serrano, Gonzalo Manjón, Angel Mayorga, Joan Catalán, Xavier Barrachina, Jordi Ortigosa, Fermín Cañamares i Joan Gallart (Delegat). Ajupits: Manuel Garcia, Pere Martí, José Luís León, Pedro Ferrandiz i Andrés González.
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Temporada 1973-74. Equip Infantil. Drets: Enric Cañamares (Delegat), Josep M. Milà, Pedro Torres, Pedro Torquet, Ramon Urpí. Juan Miguel Segura i Francesc Gallart (Entrenador). Ajupits: Francisco López, Joaquin Martinez, Diego Vivo, Angel Rodriguez i Daniel Rubio. També van formar a l’equip en Lluís Carmona, Lluís Costa i en Lluís Bravo, absencs a la fotografia.
Sens dubte l’estat financer va ser el més positiu de la temporada. Amb un pressupost de 166.000 ptes, es tanca l’exercici amb un superávit de 40.000 ptes, malgrat els viatges a les Illes Balears, que s’han afrontat amb subvencions insti tucionals i ajuts privats, que han representat més del 60% dels ingressos. Cal apuntar què, segons els acords de l’Assemblea General de socis del passat juliol, s’ha fet pagar entrada per assistir als partits, 25 ptes. I com a curiositat es pot esmentar que el President, Ferran Asmarats, i el Delegat de l’equip Sènior, Ramon Aguadé, han estat elegits Regidors de l’Ajuntament de Sant Just. Precisament amb l’Ajuntament s’han mantingut converses sobre la construcció d’un Pavelló cobert a la Bonaigua i en referència la constitució d’un Patronat Municipal d’Esports.
Pel que fa a la Junta Directiva, segons s’ha explicat, continua figurant com a President en Ferran Asmarats encara que no exerceixi, és Vice-President en Pere Pascual, Tresorer en Francesc Obiols, Secretari en Marià Nicolás, i com a Vocals segueixen Joan Requena i Marcel·li Vidal, incorporant-se com a nous Vocals en Francesc Gallart i Josep Antoni Requena. Una de les tasques que des d’inici de temporada ha d’afrontar la Junta és la qüestió dels nous vestidors, construïts durant l’estiu. Hi ha diferents problemes que triguen a solucionar-se i cal dirigir una carta al Delegat de Cultura i Esports de l’Ajuntament, Sr. J.M.
92
CONSOLIDACIÓ
Martí, informant-lo dels principals inconvenients, com la baixa pressió de l’ai qua, els desaigues de les dutxes no funcionen, les rajoles del terra són massa llis coses, en fi un munt d’inconvenients a solucionar.
Cara la propera temporada es prenen dues decisions destacades, la creació d’un segon equip Infantil i afrontar la possible supressió de l’equip Júnior, fet que cal consultar a la Federació per les possibles conseqüències econòmiques o de competició,
Temporada 1974-75 DESCENS DEL SÈNIOR MASCULÍ A CATEGORIA PROVINCIAL Es salven les dificultats que es presentaven i finalment es pot constituir l’equip Júnior, amb la qual cosa, i comptant amb la creació d’un segon equip Infantil, el club disposa ja de cinc equips masculins: Sènior, Júnior, Juvenil, Infantils A i B.
La temporada no essent òptima és valorada positivament pels tècnics del club, segurs i esperançats que s’està en l’inici d’una nova fase, una fase de reno vació i formació, una fase de creixement. Després del descens de la passada tem porada, el Sènior, entrenat per en Josep M. Garcia Buxadé, ha participat en el Campionat Regional Interprovincial, grup B, amb desplaçament prou llunyans com Navàs, Cervera o La Seu d’Urgell. Es classifica en desena posició entre dotze clubs, essent l’equip format per: Marià Nicolás, Aladino Pérez, Antoni Malaret, Joan Malaret, Josep Daniel Teruel, José Luís Salvador, Francesc Maneja, Miquel Pastor, Marcel·lí Vidal i Pere Santabárbara. Cal fer notar que aquesta temporada no juga en Pere Pascual, un històric, que amb onze tempo rades a l’entitat i essent un referent per tota la gent del club, enguany ha volgut provar sort en un equip amb més nivell i ha fitxat pel C.B. Santfeliuenc. No obstant això continua lligat a l’entitat, com a directiu i com a entrenador de l’Infantil B. Es pot avançar que viscuda l’experiència la propera temporada en Pere va tornar a casa.
La classificació de la lliga regular del Sènior ha estat la següent: G.E. SEAT 34 punts, C.B. Metropolitano 34, C.B. Navàs 32, C.B. San Fernando 31, U.D. Gaudí 29, C.B. Vich 25, C.T. Barcino 20, C.B. Cervera 15, C.B. Santa Eulàlia Esparraguera 14, C.B. Sant Just 13, P.E.M. 12 i C. Sedis 5.
Els altres dos equips de competició, el Júnior, també dirigit per en Josep M. Garcia Buxadé ha quedat en última posició del Campionat Regional, desè entre deu equips del grup G, guanyant només un partit. Malgrat les deu llicències, l’equip ha patit sovint moltes absències havent de formar amb pocs efectius.
93
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Temporada 1974-75. Al camp de l’històric PEM. Juvenil masculí. Drets: Marià Nicolás (Entrenador), Ramon Urpí, Josep M. Milà, Lluís Costa, Andrés González i Pere Torquet. Ajupiti: Javier Domínguez, José Luís León, Juan Miguel Segura, Juan Manuel Muñoz i Eduard Sánchez,
D’acord amb l’imprès de la Federació Catalana van ser inscrits: Xavier Barrachina, Fermín Cañamares, Joan Catalán, Gonzalo Manjón, Rodolfo Sánchez, Joan Rañé, Albert Vallespín, Miquel Ventura, Jordi González i Joan Pinto.
El Juvenil, entrenat per en Marià Nicolás, s’ha classificat vuitè, entre deu equips, també en el grup G del seu Campionat Regional, guanyant cinc partits
Pel que fa els més petits del club, els Infantils, amb dos equips, “A” i “B”, han participat en els campionats de la “Obra Atlética Recreativa” (O.A.R.). L’equip “A”, entrenat per en Francesc Gallart amb en Joaquim Cañamares i Joan Gallart de Delegats, ha fet una temporada meritòria, ascendent en els seus apre nentatges, guanyant set partits a la lliga i classificant-se en vuitè lloc entre dotze equips. L’equip el van constituir: Jaume Deu, Antoni Albert, Daniel Rubio, Diego Vivo, Sergi Parera, Antonio Jerez, Joan Ors, Francisco Vegas, Josep M. Petit i Angel Rodriguez.
L’Infantil “B”, entrenat per en Pere Pascual, amb en Llorenç Saura de dele gat, ha notat el seu primer any de competició, guanyant només un partit i empatant-ne un altre, classificant-se en penúltima posició en un campionat entre dotze equips.
En referència al grup de nois dels dos equips Infantils cal lamentar la mort,
94
CONSOLIDACIÓ
Temporada 1974-75. Infantil “B” masculí. Drets: Pere Pascual (Entrenador), Xavier Bertrán, Joan Mosoll, Joan Sanz, Lluís Guiu, Santiago Meneses i Llorenç Saura (Delegat). Ajupits: Salvador Crespo, José Luis Segura, José A. Graciano Infante, Manuel Vázquez, Josep M. Rosell i Ferran Asmarats. Absents a la fotografia, també han estat de l’equip en Xavier Puig i en Francisco Sanz.
en accident de trànsit, de Joan Ors Andreu, de l’Infantil A, fet que causa un enorme trasbals en tota l’entitat i molt especialment entre els seus amics i com panys d’equip.
La Junta Directiva continua amb el procés establert la temporada passada, gestionant l’entitat de forma col·legiada, amb en Pere Pascual com a Vice-pre sident, Marià Nicolás de Secretari, Francesc Obiols de Tresorer, i Francesc Gallart i Joan Requena com a Vocals. Com a President consta en Ferran Asmarats a nivell oficial, però no exerceix.
La part econòmica no ha presentat problemes, amb un pressupost de 150.000 ptes que ha estat cobert amb les aportacions d’ajut institucionals i de particulars, les quotes dels socis i la Rifa de Nadal. A nivell d’entitat la Junta va decidir no convocar Assemblea anual de socis, després de la poca assistència de les últimes temporades, però conscients de la seva responsabilitat al front de l’entitat confecciona una Memòria Anual, amb el desenvolupament esportiu, econòmic i social, que distribueix a tots els socis i oferint-se als mateixos per a qualsevol consulta al respecta. A nivell esportiu mencionar que aquesta tempo rada s’ha arribat a un acord amb l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat per poder disposar del seu Pavelló Municipal com a camp reserva, cobert.
Cal destacar la inquietud dels homes de la Junta per consolidar i potenciar
95
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
el funcionament de l’entitat, a tots nivells, i estableixen un ambiciós projecte de reestructuració interna, en el que col·labora en Ferran Asmarats, on es definei xen clarament tres àmbits, el directiu, l’esportiu i el social, establint-se els objec tius, finalitats, interrelacions, àmbits d’actuació i els components de cadascun dels esmentats àmbits, relacionant, a més, unes persones que al marge dels membres de la Junta Directiva, podrien participar-hi, Per interés històric, s’ex posa aquesta aquesta relació de possibles col·laboradors: Ferran Asmarats, Pere Pascual, Francesc Obiols, Francesc Gallart, Joan Requena, Antoni Malaret, Ramon Aguadé, Salvador Sanchis, Llorenç Izquierdo, Francesc Izquierdo, Pere Banal, Llorenç Saura, Josep M. Garcia Buxadé, Joaquin Cañamares, Enric Cañamares, Antonio Romera i Joan Gallart.
En aquesta línia d’aconseguir consolidar l’entitat i preveure el futur, a nivell esportiu es realitzen gestions amb el Comitè Provincial de Minibàsquet, dema nant informació sobre els diferents aspectes del joc, com reglaments de compe tició, regles de joc, material, terreny de joc, etc, amb la intenció de poder orga nitzar alguns equips, fomentant d minibàsquet en els Centres Escolars de la població, als quals es visita fent una tasca de difusió. També es fan gestions amb la junta de l’Ateneu per si aquesta entitat pogués facilitar un espai com a des patx del club,
I com a curiositat, alhora que com a fer demostratiu de l’interès dels diri gents cap a la seva gent i la voluntat de crear un gran clima d’unió a l’entitat, la Junta Directiva gestiona la concessió de passis per a la piscina de Can Mèlich, pels jugadors dels dos equips infantils. Tots són petits passos per anar formant una gran entitat.
Temporada 1975-76 CINC EQUIPS EN COMPETICIÓ El Sènior masculí competeix al Campionat Provincial de la Federació Catalana, al grup 2, quedant en un meritori cinquè lloc entre divuit equips. La classifica ció final va ser: C.D. DOSA 59 punts, S.D. San Medín 54, Casino l‘Aliança 51, C.B. Masnou 46, C.B. Sant Just 44, A.D. Teyá 42, C.B. Viladecans 41, U.D. Horta 41, Hispano Olivetti B 38, U.D. Esplugas 37, C.D. San Andrés 24, C.B. Caldetas 24, Lluïsos de Gràcia 22, C.B. Sant Boi B 22, Congreso Cotolone 22, Patronato A.S.C. 21, TERLENKA 14 i C.B. Vilanova 10.
L’equip continua entrenat per en Josep M. Garcia Buxadé, i ha format amb: Pere Pascual, Joan Malaret, Antoni Malaret, Aladino Pérez, Jordi Milà, Pere Santabárbara, José Luís Salvador, Salvador Bertrán, Màrius Rubio, José Daniel
96
CONSOLIDACIÓ
Teruel i Javier Barrachina, i en Llorenç Saura n’és el Delegat. A nivell d’equip sal destacar, com ja s’ha comentat, la tornada com a jugador d’en Pere Pascual, el qual s’implica també en responsabilitats directives. També s’ha d’anotar la baixa d’un altre històric, en Marià Nicolás, qui deixa la pràctica com a jugador després de tretze temporades, essent un dels nexes amb el grup inicial dels anys seixanta.
El Júnior, també entrenat per en J.M. Garcia Buxadé i també en Llorenç Saura com a Delegat, ha competit en el Campionat Provincial, grup H, quedant en dotzena posició entre setze equips.
Temporada 1975–76. Júnior masculí. Drets: Josep M. Garcia (Entrenador), Joan Catalan, Jordi González, Lluís Costa, Josep M. González, Albert Vallespin i Llorenç Saura (Delegat). Ajupits: Juan Pinto, Fermín Cañamares, Juan Miguel Segura, Gonzalo Manjón i Rodolfo Sánchez. Absents a la fotografia també es van incorporar a l’equip en Jordi Llop i en Joan Gorro.
Pel que fa al Juvenil, dirigit per en José Luis León amb en Joan Gallart de Delegat, juga també al grup H del seu Campionat Provincial, es classifica vuitè entre disset equips, una posició prou notable. Van formar l’equip: Xavier Domínguez, Josep M. Milà, Eduard Sánchez, Antoni Albert, Manuel Mestres, Santiago Meneses, Josep M. Petit, Angel Rodríguez, Antonio Jerez, Antoni Gay, Francesc J. Pagès, Alex Servitja i Diego Vivo.
Els dos Infantils, l’ “A”, entrenat per en Francesc Gallart ha competit en el campionat de l’OAR i el “B” portat per en Pere Pascual, en el campionat JEN de la “Delegación Nacional de E.F. y Deportes”, fent ambdós un paper regular d’a cord amb la seva fase d’aprenentatges, enfrontant-se a equips històrics del bàsquet
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Temporada 1975-76. Infantil A masculí. Drets: Daniel Rubio, Jordi Cera, Antonio Roldan, Emili Moreno, Francisco Vegas i Enric Cañamares (Delegac). Ajupits: Francesc Obiols (Directiu, amb el nen Roger Pascual), Joan Sanz, Lluís Guiu, Manuel Vázquez, José Luís Segura i Sergi Parera. Absent a la fotografia cambé va ser a l’equip en Lluís Garcia.
català com Laietà, B.A.M., C.B. Granollers, Grup Barna, B.I.M. o A.D.C.C. Mataró.
L’Infantil “B” ha estat format per: Xavier Bertrán, Jordi Albert, Jaume Cardona, Xavier Puig, Juan Antonio Graciano Infante, Manuel Flordelis, Josep M. Rosell, Jaume Teruel, José M. Pino, Salvador Crespo, Ferran Asmarats, Agustí Suñé i Manuel Melgares. En Salvador Crespo Carvajal ha exercit com a Delegat.
La Junta Directiva segueix essent oficialment presidida per en Ferran Asmarats, amb Antonio Romera com a Vicepresident, Francesc Obiols com a Tresorer, Pere Pascual de Secretari, i com a Vocals Francesc Gallart, Llorenç Saura i els germans Cañamares, Enric i Joaquin.
Pel que fa a l’àmbit social, el C.B. Sant Just s’adhereix a la iniciativa que un destacat grup d’entitats (Ateneu, Orfeó Enric Morera, Secció de Ballet de l’Ateneu, el Sr. Rector, Comitè local Focs de Sant Joan, Secció de Cultura de l’Ateneu, Club Balonmano, Club Billar, Club Esplai Ara Mateix, Patronat Escola Ateneu, S.E.A.S., Hockey Sant Just, Agrupació Escolta Martí Luther King, Club Futbol Arrebalense, Cinema Club Recerca, Associació Propietaris La Miranda, i el Club Basket, Sant Just), van promoure, demanant al Sr. Alcalde, Sr. Rodolfo Sánchez Cuellar, que l’Ajuntament realitzi les gestions necessàries per a recuperar, definitivament, la toponímia catalana de la població.
98
CONSOLIDACIÓ
Temporada 1976-77 EXCEL·LENT TEMPORADA DELS TRES EQUIPS MASCULINS DE COMPETICIÓ Les intencions apuntades en les últimes temporades per la Junta Directiva, comencen a fer-se realitat. El projecte de reestructuració del club segueix enda vant, iniciant-se per la renovació de la pròpia Junta, amb una àmplia represen ració dels jugadors, molt d’acord amb els temps socials que es viuen. En Ferran Asmarats continua de President formal, amb l’aval de la seva trajectòria i la par ticipació en els treballs de reestructuració. En Francesc Obiols és el Tresorer i en Marià Nicolás el Secretari. Com a Vocal Sènior hi ha en Llorenç Saura, Vocal Júnior en Gonzalo Manjón, Vocal Juvenil en Joan Gallart, Vocal Infantil l’Enric Cañamares i com a Vocals pel que es precisi, en Joan Catalán, Lluís Costa i Rodolfo Sánchez. Cal notar la incorporació de Marià Nicolás, després d’un any d’haver deixat de jugar. La seva coneguda implicació amb l’entitat es més notò ria en agafar també responsabilitats com a entrenador.
Aquesta Junta, queda constituïda el 13 de setembre de 1976, i entre els pri mers acords, necessaris, que pren és augmentar la quota de soci, que passaran a pagar una anualitat de dues centes pessetes. També, i com aspecte gens positiu, es decideix no constituir un segon equip Infantil, quedant doncs com a equips, només masculins, el Sènior, Júnior i Juvenil als campionats de la Federació Catalana i l’Infantil al campionat de l’O.A.R.. Seguint amb l’interès de renova ció i pensant en el futur, s’acorda organitzar diferents equips de Minibàsquet i fer una competició local. En principi només es tracta d’engegar-ho, sense entre naments ni organització de club, només amb uns partits d’iniciació els dissab tes al matí, per anar observant l’evolució dels nens i començar a escampar la lla vor. En Rodolfo Sánchez Llobet va ser l’encarregat per la Junta de coordinar-ho, amb el suport logístic d’en Joan Gallart i com tècnics Enric Cañamares, Josep M. Milà i Xavier Ventura, car els 40 nens i nenes que es van inscriure necessi taven un bon control i atenció, fent-se el primer entrenament el 10 de novem bre del 76.
Entre les tasques notables de la Junta hi ha la seva implicació en el període de impuls i formació del Patronat Municipal d’Esports, essent en Pere Pascual l’home que representa el bàsquet en les múltiples reunions i gestions que amb les altres entitats esportives de la població i l’Ajuntament es realitzen per portar a terme la constitució del Patronat.
En relació les competicions oficials de la temporada, el Sènior segueix al Campionat Provincial de la Federació Catalana, grup 3r, amb onze equips, que dant en una meritòria quarta posició. La classificació final del campionat ha
99
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50 è ANIVERSARI
estat: C.B. San Miguel 36 punts, B.C. Martorell 32, C.B. Viladecans 30, C.B. Sant Just 30, U.D. Esplugues 26, C.B. Montpedrós 21, S.B. Casino Prado 14, C.D. Olimpic 13, C.G.R TERLENKA 12, C.B. Vilanova 4 i C.-B. Sant Boi “B” 2.
L’equip ha continuat entrenat , per tercer any consecutiu, per Josep M. Garcia Buxadé i ha format amb: Pere Pascual, Joan Malaret, Antoni Malaret, Aladino Pérez, Francesc Maneja, José Luís Salvador, Miguel Pastor, Màrius Rubio, Juan Bautista Burriel i José M. González Acedo. En Llorenç Saura ha estat el Delegat.
El Júnior, dirigit per Marià Nicolás, s’ha classificat en sisè lloc en una lliga d’onze equips en el grup H, i el Juvenil, entrenat per Pere Pascual, ha quedat cinquè entre onze participants també al grup H. Ambdós conjunts, doncs, han fet uns bons campionats. En els torneigs de final de temporada, a la Copa Federación, el Júnior queda primer del seu grup, guanyant tots els partits i pas sant les eliminatòries de vuitens (es guanya el Cotolene Congreso 65 a 62) i quarts de final (es guanya el C.B. Gavà 66 a 55), essent eliminat en semifinals, a un sol partit, al camp de L’Hospitalet, pel S.E.S.E., en perdre només per un punt, 56 a 55.
Temporada 1976-77. Sènior masculi. Drets: Llorenç Saura (Delegac), José Luís Salvador, Aladino Pérez, Lluís Costa (Júnior), Antoni Malaret, Pere Pascual i Josep M. Garcia Buxadé (Entrenador). Ajupits: Juan B. Burriel, Màrius Rubio, Joan Malaret i Francesc Maneja.
100
CONSOLIDACIÓ
Pel que fa els dos equips infantils de la temporada passada, la Junta Directiva, en reunió del 13 de setembre del 76, acorda formar només un equip, per coincidències d’edat i problemes de desplaçaments. L’equip es va inscriure
campionat de l’O.A.R., jugant contra equips com La Llagosta o Esplugues. Entrenat per en Pere Pascual, van formar part d’aquest Infantil: Ferran smarats, Josep M. Pino, Salvador Crespo, Joan Sanz, Juan Antonio Graciano Infante, Manuel Melgares, Xavier Bertrán, Jordi Albert, Agustí Suñé, Xavier Puig i Manuel Flordelis.
Temporada 1976-77. Júnior masculí. Drets: Marià Nicolás (Entrenador), Jordi González, Joan Catalán, Antoni Albert, Lluís Costa i Josep M. Milà. Ajupits: Manel Mestres, Alex Servitja, Rodolfo Sánchez, Fermín Cañamares i Juan Miguel Segura.
IOI
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Temporada 1976-77. Juvenil masculí. Drets: Emili Moreno, Jerónimo Jiménez, Antonio Jerez, Josep M. Petit, Antonio Roldán i Pere Pascual (Entrenador). Ajupits: Eduard Sánchez, Sergi Parera, Angel Rodríguez, Daniel Rubio i Joan Gallart (Delegat).
Temporada 1977-78 EL SÈNIOR MASCULÍ CAMPIÓ DE LLIGA I ASCENS A CATEGORIA REGIONAL Es continua amb l’estructura de quatre equips masculins, Sènior, Júnior, Juvenil i Infantil. El Sènior competeix al Campionat Provincial, grup 3, i aconsegueix un nou èxit. Queda campió de lliga amb el consequent ascens a Categoria Regional, després de guanyar divuit partits i perden només quatre. La classifi cació final de la lliga regular va ser: C.B. Sant Just 36 punts, C.B. Esparraguera 36, S.A. Súria 34, S.D. San Medín 31, C. Hispano Italiano 30, C.D. Olimpic 25, B.C. Tecla Sala 22, Mas Guinardó 16, C.B. Viladomiu 12, C.G.R. TER LENKA 10, C.F. Begues 8 i U.D. Esplugues 4.
Entrenat per Josep M. Garcia Buxadé, l’equip va formar amb: Pere Pascual, José Luís Salvador, Lluís Costa, Aladino Pérez, Jordi González, Jordi Isern, Francesc Maneja, Màrius Rubio, Joan Catalán, Javier Barrachina i Manuel Pastor, amb el suport freqüent dels júniors Josep M. Milà, Ricard Llobet i Antoni Albert
Pel que fa el Júnior i el Juvenil, han competit en el seus corresponents cam pionats Provincials de Catalunya, ambdós en el grup 3. El Júnior ha quedat en novena posició entre deu equips i el Juvenil en el vuitè lloc entre catorze equips.
102
CONSOLIDACIÓ
L’Infantil, al campionat diocesà de la O.A.R., grup 4, pateix. Es juga contra elversaris de prou nomenada i alguns de llarga tradició, com S.E.S.E., C.B. Hospitalet, Santiago Apóstol, C.C. Hospitalet, U.D. Mongat, Esport Mollet, SFERIC de Terrassa, Sant Jordi de Rubí, C.B. La Llagosta, C.D. Sant Josep de
ferrassa i Joan Maragall d’Arenys de Mar, i es queda en última posició. Entrenats per en Pere Pascual van formar l’equip: Ferran Asmarats, Josep Beascoechea, Manuel Flordelis, Joan Jimenez, Albert Martínez, José Luís Muñoz, Josep M. Pino, Joan Poll, Jordi Puig, Lluís Quesada, Miquel Sanchez
Blanco, Jordi Sanz i Joaquim Vives.
Fet destacat en l’àmbit de l’esport santjustenc és la constitució del Patronat Esportiu de Sant Just, després d’un cert temps de preparació i converses entre l’Ajuntament i les entitats esportives de la població, com ja s’havia apuntat en anteriors temporades. El Patronat presidit pel Sr. Ferran Leuthard Egli, una ins titució de l’esport santjustenc, serà un dels impulsors de la construcció de l’es perat Pavelló Municipal d’Esports de la Bonaigua, que es va inaugurar a finals de desembre de l’any 1977. El bàsquet que ha estat un dels primers impulsors del projecte, és un dels beneficiaris de la nova instal·lació, ja des del mes de gener de 1978 en que el Pavelló podrà donar el servei adient, alternarà els seus partits entre la vella pista del carrer La Creu i el Pavelló, que d’inici ha d’aten dre les nombroses peticions d’ocupació de tots els variats clubs d’esports sant justencs.
Per inaugurar el Pavelló, el 28 de desembre de 1977, es va jugar un partit entre l’equip Sènior del C.B. Sant Just i l’equip Júnior del F.C. Barcelona, en el que hi formaven jugadors com Juan Antonio Sanepifanio (Epi), Ansa, Solozábal o Praxedes.
Una nota entranyable del Club Bàsquet Sant Just és l’oferiment que fa al col·lectiu d’antics jugadors pioners, la gent dels anys 50 i 60, a jugar un partit amistós entre ells a fi que gaudeixin del camp cobert, cosa que mai havien acon seguit en la seves èpoques de jugadors actius. Així el 27 de desembre s’enfron ten el C.B. Sant Just 50 i el C. B. Sant Just 60. En els primers formen en Ramon Aguadé, Ignasi Casas, Salvador Sanchis, Jordi Molinos, Miquel Reinal, Bartolomé Godoy i Joan Guiu. En l’equip dels anys 60 formen, Jaume Gelabert, Marià Nicolás, Antoni Malaret, Joan Malaret, Joan Farré i Pere Font. Guanyen els joves” per 45 a 25.
Un altre fet destacat de la temporada és la renovació de la Junta Directiva de l’entitat, amb el Sr. Joan Catalán Homedes com a nou President. No obstant això, també va ser una fórmula de conveniència, ja que el Sr. Catalán va acce
103
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
dir a ser-ne el cap visible, però amb poc temps per dedicar-s’hi va delegar el dia a dia del club en els homes que el coneixien, en els homes que ja venien treba llant de forma col·legiada en els últims anys. Així continuen tirant endavant l’entitat en Marià Nicolás, Pere Pascual, Llorenç Saura, Francesc Obiols, Joan Gallart, Enric Cañamares i com a Secretari en Jordi Martínez.
El pressupost d’aquesta temporada puja unes 200.000 pessetes. Amb nou Pavelló, es decideix renovar l’equipament dels tres equips (Sènior, Júnior i Juvenil) que participen en els campionats de la Federació Catalana i es fa una campanya de recerca d’ajuts a institucions, entitats i industrials de la població, i també, molt a contracor, s’augmenta la quota anual dels socis, passant a ser de 600 pessetes l’any.
Cal assenyalar que l’organització de la O.A.R. demana al club les noves ins tal-lacions del Pavelló de la Bonaigua per celebrar-hi les finals de Copa O.A.R. d’equips femenins i de Infantils masculins, i ho demana lloant les bones formes i estructura que l’entitat ha mostrat en tots els tractes amb l’organització dioce sana. Un èxit, doncs, dels directius de l’entitat.
104
CONSOLIDACIÓ
Cartell anunciador de les activitats de la inauguració del Pavelló.
105
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Temporada 1978–79 EL SÈNIOR MASCULÍ JUGA LA PROMOCIÓ D’ASCENS SENSE ÈXIT El Sènior masculí juga el Campionat Regional de la Federació Catalana, gràcies a l’ascens de la temporada passada. Entrenat per Santiago Font i Puig, torna a fer molt bon paper i es classifica en segon lloc del grup 2, jugant la classificació d’ascens a 3a Divisió Espanyola. La classificació de la lliga regular va ser: C. S.E.S.E. 41 punts, C.B. Sant Just 36, B.I.M. 35, C.B. Prat 34, C.B. Navarcles 31, C.B. Olesa Nerva 29, C.B. Esparraguera 28, C.B. Vilafranca 24, C.B. Sant Boi 24, Casino L’Aliança 19, S.A. Súria 18, C.B. Inpacsa 17, C.A. La Salle 14 i U.D. Sedis 12.
El S.E.S.E. puja directament i el Sant Just juga la promoció d’ascens, guan yant la primera eliminatòria, 52 a 48, contra Escuelas Pias, tercer classificat del grup 1, i la següent es juga contra el Club Molinar de Palma de Mallorca, club de 3a Divisió que defensa la plaça. A Sant Just en el partit d’anada, en un mag nífic encontre, els santjustencs guanyen 109 a 91, 18 punts de diferència que semblen una bona renda, però en el partit de tornada els mallorquins fan valer el factor pista de forma decisiva, i ens guanyen per 72 a 43, 29 punts de dife rència. Amb tot, però, va quedar una agradable sensació d’haver estat en una bona línia de joc, lluitant per les posicions capdavanteres després de l’ascens, cosa no gens fàcil.
L’equip de Santi Font va formar amb: Josep M. Milà, Lluís Costa, Aladino Pérez, Màrius Rubio, Pere Pascual, Jordi Isern, Francesc Moraga, Joan Catalán, Francesc Maneja i Miguel Pastor. En Llorenç Saura va actuar com a Delegat.
Per la seva banda el Júnior, va jugar el campionat Provincial, al grup F, no fent un bon campionat i classificant-se l’últim en una lliga d’onze equips, guan yant només quatre partits. Van formar l’equip: Jaume Cardona, Manuel Melgares, Antonio Jerez, Rodolfo Marco, Xavier Pagès, Sergi Parera, Josep M. Petit, Luís Rodríguez Manzanares, Angel Rodríguez Silvestre, Eduardo Sánchez i Joan Sanz.
El Juvenil va seguir els mateixos passos, pitjor, perquè a més de quedar en última posició entre onze equips, només va guanyar un partit.
La Junta Directiva continua amb la mateixa situació, presidida per Joan Catalán Homedes, amb en Lluís Costa Pagès de Secretari i els homes de pes, en Pere Pascual, Marià Nicolás, Francesc Obiols, Joan Gallart, Llorenç Saura i Enric Cañamares.
L’any 1979, cal recordar-ho, esdevé històric pel nostre país i per la nostra ciutadania. A l’abril de 1979 es celebren les primeres eleccions municipals dins
106
CONSOLIDACIÓ
nou ordre democràtic. El 20 d’abril de 1979 es constitueix el primer Ajuntament democràtic des de la Guerra Civil, al poble de Sant Just Desvern, essent elegit batlle el Sr. Antoni Malaret i Amigó, conegut com Antonet, esti mat arreu, constant lluitador per la llibertat i la dignitat catalanes, santjustenc de pro i responsable d’innumerables iniciatives a la població.
Temporada 1979-80 CREACIÓ DEL PRIMER JÚNIOR FEMENÍ: COMENÇA EL BÀSQUET DE NOIES Pel que històricament representarà, per determinant, el fet més destacat de la temporada és la creació d’un equip Júnior femení. La peripècia d’aquesta enge gada paga la pena de ser explicada amb cert detall perquè sense ella, sense l’em penta del grup inicial de noies la brillant trajectòria que posseeix el bàsquet femení del C.B. Sant Just no hagués estat la mateixa.
L’engegada no va ser gens fàcil. Realment va ser difícil, enrevesada i un xic complexe. El més positiu de l’afer va ser, sens dubte, l’esperit i entusiasme d’a quelles noies pioneres que van tirar endavant malgrat els entrebancs inicials. Si es va formar un equip, inscriure’l en competició, continuar en els primers anys i arrelar en el si de l’entitat, va ser gràcies a la constància, tenacitat, tossuderia i entusiasme del grup pioner de noies, joves, que salvant totes les dificultats van aconseguir el seu propòsit. Deixant a banda aquella breu aparició i sense conti nuïtat de la temporada 69 – 70 d’un grup Sènior femení, on quasi totes les juga dores eren de fora Sant Just, la veritable creació del bàsquet femení al C.B. Sant Just cal establir-la i reconeixer-la l’any 1979. La història, l’expliquem des de la vivència, vint-i-set anys després, que ens han ofert les seves pròpies protagonis tes.
L’inici es remunta a l’any 79, quan durant els actes de presentació de tots els equips dels clubs esportius de la població, al Pavelló Municipal, Jacqueline Bosch va observar la absència total d’equips femenins en les disciplines esporti ves que es presentaven, llevat del grup de nenes de patinatge artístic.
Va comentar aquest fet amb les seves amigues i companyes d’escola, Carme Pino i Anna M. Bosch, que junt amb d’altres jugaven a bàsquet al Col·legi de les “Reverendas Adoratrices de la Madre Sacramento”, a Sant Just, i com l’edat ja no els hi permetria continuar jugant amb l’escola, van plantejar-se la possibi litat de formar un equip integrat al C.B. Sant Just i jugar la competició de la Federació Catalana. Van anar a veure el Sr. Ferran Leuthard, llavors President del Patronat Municipal d’Esports, qui les va adreçar al President del club de bàs quet, Sr. Joan Catalàn.
nicipal anar a veur.13. Sant Juld, van plan lust, ia
107
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
La rebuda de la Junta Directiva va ser distant. Els hi van comunicar que la iniciativa els hi semblava molt bé però que no tenien lloc al club. La tempora da ja estava planificada, el pressupost tancat, els entrenadors decidits, els hora ris d’entrenament i de joc ja quadrats i aprovats i per tant no disposaven ni d’e quipatges ni d’horaris d’entrenament, ni d’entrenador, ni de pressupost. En fi, que era del tot impossible la seva incorporació, perquè ocupar-se d’un nou col·lectiu amb tot el que comportava era una càrrega i una feina que no podien atendre en aquell moment. No obstant aixó, com el Pavelló era Municipal tothom tenia dret a utilitzar-ho, i no tindrien cap inconvenient en acollir-les si aconseguien ser 12 jugadores, disposar d’un entrenador i pagar-se els equipat ges, les llicències federatives, els arbitratges, etc, i entrenar podrien fer-ho a par tir de 2/4 d’onze del vespre, a la pista exterior, i d’11 a d’12 al Pavelló.
L’entrada, doncs, no va ser molt positiva i com es pot suposar els hi van trontollar els esquemes. Però les noies no es van arrugar pas, tot el contrari. Es va consultar amb la Federació els requisits per ser acceptades, coneixent que per edat l’equip a constituir era el Júnior i podien disposar de dotze jugadores.
Com la preocupació principal de la Junta era el tema econòmic, les noies, prou espabilades, van tenir com a primer objectiu el cercar recursos. Es van adreçar a l’Ajuntament explicant el cas, que eren un grup de nois procedents del bàsquet escolar santjustenc que volien integrar-se al C.B. Sant Just, però que els ajuts institucionals que havia rebut el club no arribaven a cobrir les noves des peses que elles representaven. Sensibilitzada la institució municipal i davant el repte de poder comptar amb un equip femení, es va atorgar al club un ajut extra de 10.000 pessetes. Així mateix, per relacions personals, les pròpies noies van aconseguir 8.000 pessetes del Banco de Huesca, amb la qual cosa es va comp tar d’entrada amb una aportació econòmica que permetia cobrir les despesses de llicències, arbitratge i equipaments. De moment, doncs, les partides grosses podien ser atessses i amb l’ajut de les famílies i una quota de 100 pessetes men suals que cada jugadora aportava quan era necessari, es van solventar altres des pesses com els xandalls, la placa per gravar les samarretes, etc, i pels desplaça ments els cotxes dels pares van ser cabdals, com fonamentals van ser també els mateixos vehicles per la recollida de les noies quan acabaven els entrenaments, a quarts d’una de la matinada, en aquells indrets freds, foscos, solitaris i deso lats de la Bonaigua.
Com a entrenador van anar a buscar en Víctor Pedro León Pacheco, profes sor de gimnàstica del col·legi, i recorden amb emoció com la mare d’una de la colla, Blanca Barcala, els hi va preparar una farmaciola ben complerta, i el carin
108
CONSOLIDACIÓ
vo amb que les tractava la Sra. Montserrat, l’esposa del conserge del Pavelló, on hi vivia el matrimoni, i com tancava les portes de la instal·lació en camisa de dormir quan elles acabaven.
El club, davant els fets i l’empenta femenina les va admetre, facilitant les intempestives hores d’entrenament. Actualment, en el moment d’explicar la seva història, recorden la il.lusió de tot aquell inici i l’enrenou que va portar, com els hi va doldre la fredor amb que van ser rebudes i com van jugar tota la temporada quasi d’incognit, fent-se elles càrrec de tot, però sens dubte aquestes circumstàncies tan adverses les va fer crèixer com equip i com a grup humà, mantenint una relació que els hi dura de per vida, orgulloses de ser el referent que va permetre la instauració del bàsquet femení a l’entitat. De fet, però, també s’adonen i reconeixen que el club, la Junta Directiva, en el moment de la seva irrupció amb l’empenta juvenil que portaven, vivia uns moments delicats i difícils de resoldre. Es lluitava per evitar la desaparició de l’equip Júnior mascu lí, amb les possibles repercusions federatives, com podia ser el descens del Sènior. El problema bàsic del moment era organitzar el nois i l’aparició de les noies es va entomar més com un maldecap a evitar que no pas com un benefi ci. En fi, una més de les moltes situacions, difícils i rares, dels diferents moments de la història de l’entitat.
Passats, doncs, els tràngols inicials i aconseguit l’objectiu bàsic, poder jugar, van competir en el Campionat Provincial Júnior femení, grup B, i no obstant ser primerenques en assumptes de bàsquet federat, guanyen tres partits, classifi cant-se en penúltima posició en una lliga amb nou equips. Quedi per la histò ria aquesta primera participació del Júnior femení, essent la classificació final del seu campionat: S.E.S.E. 31 punts, S.P.R. Malgrat 27, U.D. Horta 24, C.B.F. Masnou 16, C.B. Llinars 14, C.M. Santiago Apostol 14, Jovent Castelldefels 10, C.B. Sant Just 6 i Cotolene Congreso 0.
També participen en la Copa Federació, en el grup 3, enfrontant-se al B.F. Puigreig, U.D. Horta i Cotolene Congreso, quedant en última posició en guan yar només un partit.
En l’àmbit usual del club, la temporada es va presentar amb alguns malde caps, la qual cosa pot aportar certa explicació a la indiferència amb que es va rebre la proposta femenina. Malgrat tots els esforços, a causa de les baixes pro duïdes per retirades, canvi de club o servei militar, no s’aconsegueix formar l’e quip Júnior masculí, i no es desitja desmuntar el Juvenil, passant-ne uns quants al Júnior, trencar l’equip i fer males combinacions. Amb el vist i plau de la Federació, a qui es va explicar la sobtada situació, només es va poder participar
109
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Temporada 1979-80. Júnior femení en el seu primer partit contra el C.B. Llinars, el 4 de novem bre del 79, van perdre 25 a 61. Equip històric en ser el grup pioner que instaurà el bàsquet feme ní a l’entitat, essent un grup que amb algunes incorporacions compartirà vestidor durant uns quants anys en la dècada dels 80. Dretes: Lluïsa Peret, Montserrat Gálvez, Montserrat Nuñez, Anna M. Bosch, Núria Miquelai, Laura León, M. Antònia Peret i Víctor Pedro León Pacheco. Ajupides: Gemma Mas, Jacqueline Bosch, Carme Pino, Blanca Barcala i Cristina Robles.
arnb els equips Sènior i Juvenil, sense repercusions esportives ni econòmiques.
El Sènior va continuar a categoria Regional, al grup 3. Realitza un bon campionat quedant en un meritori quart lloc entre dotze equips. La classifica ció final del campionat va ser: C.B. Metropolitano 40 punts, U.D. Gaudí 35, C.D. DOSA Badalona 30, C.B. Sant Just 26, C.B. Prat-Cruzcampo 25, C.B. Esparraguera 24, C.B. Olesa Nerva 21, C.B. INPACSA Balaguer 19, U.D. Esplugues 14, C.D. Cervera 12, C.B. Navarcles 10 i S.A. Súria 8.
En la fase final posterior a la lliga, per establir la classificació definitiva de la categoria entre tots els tres grups de la mateixa, al C.B. Sant Just li correspon lluitar per una plaça entre el 7è i el 12è lloc, essent la classificació final: C.D. DOSA Badalona 15 punts, C.B. Valls 12, C.B. Sant Boi 11, C.C.D. Montessori Palau 9, C.B. Sant Just 7 i A.E. Sarrià 6.
Per tant el C.B. Sant Just va obtenir l’onzena plaça del Campionat Regional de Catalunya, entre un total de trenta sis equips, mantenint per tant la catego ria. Gens malament.
IIO
CONSOLIDACIÓ
Aquesta temporada ha tornat un vell conegut per dirigir el Sènior, en Josep M. Garcia Buxadé, que compta amb el suport de Marià Nicolás com a segon entrenador i en Llorenç Saura i Maria Lluisa Pedrola com a Delegats.
Temporada 1979-80. Sènior masculí. Drets: Josep M. Garcia Buxadé, Pere Pascual, Emili Moreno, Juan Carlos Castellanos, Lluís Costa, Jaume Cardona, Llorenç Saura (Delegat) i Marià Nicolás (Entrenador). Ajupits: Aladino Pérez, Joan Sanz, Josep M. Petit, M. Lluisa Pedrola, Sergi Parera, Rodolfo Sánchez i Màrius Rubio.
El Juvenil masculí, entrenat per Rodolfo Sánchez, ha participat en el Campionat Provincial, grup E, aconseguint la novena posició entre dotze equips, amb cinc partits guanyats i setze de perduts. Els components de l’equip han estat: Albert Martínez, Lluís Quesada, Jordi Puig, Miguel López, Manuel Flordelis, Antoni Notario, José M. Pino, Antonio Castilla, German Catala, Angel Mora, Xavier Puig, Joan Ventura i Joaquim Vives.
La Junta continua presidida per Joan Catalán Homedes, amb Lluís Costa com a Secretari, en Joan Malaret com a Tresorer i com a Vocals, en Pere Pascual, Francesc Obiols, Marià Nicolàs i en Llorenç Saura.
III