CAN MÈLICH:¹

UNA HISTÒRIA DE TRES SEGLES

Andrea Fité i Gelabert

1. Tots els documents citats en aquest article com són els Capítols matrimonials i Testaments, entre d’altres, són de l’arxiu privat Can Mèlich.

Andrea Fité i Gelabert

Treball presentat als Premis de Recerca de Batxillerat “Antoni Malaret i Amigó” corresponents al curs acadèmic 2008 / 2009, com alumna de l’Institut de Sant Just Desvern, essent tutora d’aquest treball la professora de Ciències Socials, Teresa Querol i Carapuig, original presentat amb el títol Can Mèlich: 1704 – 2008

DE MAS RIERA A CAN MÈLICH

Nicolau Riera fou el primer “Riera” del que es té constància entorn el 1490, propietari del Mas Riera (actual Can Mèlich) de la localitat de Sant Just Desvern. El 1515 es casà amb Isabel, i d’aquest matrimoni nasqueren dues filles i dos fills. Antoni, el seu hereu, es casà entorn el 1560 i donà l’heretat al seu segon fill, Bartomeu Riera. Aquest es casà amb Miquela Cortés el 1587 (seria el seu primer matrimoni), amb qui només va tenir dues filles, Margarida i Àngela que, amb cinc i un any respectivament, veièren com el seu pare es tornà a casar després de la mort de Miquela. Caterina Arnella es convertí el 1593 en la dona de Bartomeu Riera, i li donà al seu marit l’hereu, Salvador, i quatre nois més: Miquel, Anton, Pere i Jaume, a part d’una nova filla, l’ Àn- gela. En Salvador, l’hereu, es casà amb Caterina Ugón l’any 1633 i tingueren sis fills, tots nois: Joan, Pau, Josep, Francesc, Antoni i Miquel. El gran, Joan Riera Ugón, fou l’hereu i el 1659 es casà amb Eulàlia Romagosa, de Begues. Tingueren un fill i dues filles: Salvador, Caterina i Maria. Joan morí abans que la seva dona Eulàlia i fou a ella a qui li cedí l’heretat; l’Eulàlia morí un temps més tard, el 1700, sense testament, i el Mas es veié dividit a parts iguals entre els seus tres fills. Cap dels tres germans podia pagar als altres la part que els corresponia de l’herència per poder posseir el Mas. Per això, el 18 de gener de 1704 varen firmar la venda del Mas Riera a Baldiri Mèlich, un hostaler del Papiol arribat a la localitat una dècada abans. Es cobraren pel Mas tres mil dues-centes cinquanta lliures barcelonines d’aquella època (€ actuals).²

A part de la masia actual (Can Mèlich), el Mas Riera es composava del Mas Bonsoms, que no era exactament un mas, situat sobre les actuals pistes de tennis del Club de Can Mèlich. Era la residència dels masovers que conreaven la part dels terrenys d’aquella zona, ja que quedava separada per un barranc; aquests masovers pagaven un delme als Riera respecte les seves collites.

Les escriptures deien que en aquell temps el Mas matriu era de tres hectà- rees i mitja, però realment eren cinc hectàrees amb aquests límits: començant des del carrer Dàlies, baixant pel carrer Girasol fins a la riera de Sant Just i, per la mateixa, fins a Can Roldan; després torrent amunt fins a Can Coscoll i pel marge un altre cop fins l’encreuament del carrer Dàlies amb Onze de Setembre i, un altre cop fins el carrer Girasol.

2. No s’ha pogut concretar la correspondència de moneda entre lliures barcelonines i euros. S’ha buscat al gran llibre de la moneda i s’ha preguntat als especialistes, i se’ns ha informat que pel poc període de funcionament d’aquesta moneda ningú ha fet un estudi.

BALDIRI MÈLICH (1655-1708)

Document de la compra de la masia de Can Mèlich a divuit de gener de 1704. Arxiu de la masia de Can Mèlich

Baldiri Mèlich, fill de Joan Mèlich i Maria Cuyàs, família de la Palma de Cervelló però establerta al Papiol, nascut el 1655 es casà l’any 1686 amb Maria Mestres, filla de Joseph i Isabel. Aquesta parella, la de Baldiri i Maria, foren els primer “Mèlich” dels quals es té constància a Sant Just Desvern. Arribaren aproximadament l’any 1688, i foren els arrendataris de l’Hostal del Garrofer també anomenat Hostal Vell. Aquest va ser posteriorment arrendat, conjuntament amb el nebot de Baldiri, Pau Cases, vidu de l’esposa de nom desconegut i de cognom Llorens, fins a la mort de Mèlich.

Es diu que Baldiri i Maria s’instal·laren a Sant Just el 1688, ja que és la data més antiga que s’ha trobat d’una factura de l’arrendament de l’Hostal:

Vuy que comtam a vint-i-dos de setembre de 1688 tanim rebut de Valdiri Mèlich, sinch doblas a nor que son vint-i-una lliures et deu sous per lo arren- damen de Hostal.

També es pot considerar aquesta data per un documents de l’ arxiu par- roquial on es diu que: el 1688, Baldiri Mèlich, a l’edat de trenta-tres anys va prendre la confirmació.

Document de confirmació del pagament de l’arrendament de l’Hostal l’any 1688. Arxiu de la masia de Can Mèlich

Com a llei catalana d’aquella època, un cop la parella era casada pel mossèn, el matrimoni i el religiós firmaven els “capítols matrimonials”. Els capítols matrimonials eren un document davant de notari obligatoris en tot matrimoni per tal de deixar per escrit el patrimoni de cada un dels nuvis i, si es casaven sense fer-los podien rebre pena d’exili perpetu. En el cas dels de Baldiri i Maria, fets el dia 1 d’octubre de 1686, a l’església de Sta. Maria Mag- dalena d’Esplugues, s’estipulaven diferents acords:

Entre el matrimoni Déu volent facedor per i entre Baldiri Mèlich fadrí pagès de Sta. Eulàlia del Papiol bisbat de Barna avui habitant de Sta. Maria Magdalena d’Esplugues de dit bisbat i fill legítim i natural de Joan Mèlich pagès, i Maria conjugues viuen habitants en dita parròquia de Sta. Maria Magdalena d’Esplugues d’una part, i Maria Mestres donzella filla legítima i natural del difunt Josep Mes- tres, mestre esparter, de Sta. Maria del Mar ciutat de Barcelona i, d’Isabel Mestres i avui Balla vivent i habitual de la parròquia de Sta. Maria del Pi de dita ciutat, de l’altra part sobre el qual matrimoni per i entre dites parts són citats, fets, parlats i jurats, els capítols parlats i condicions següents:

Primerament Francesc Balla padrastre de la dita Maria Mestres donzella i, la dita Isabel Mestres i avui Balla mare de la dita Maria donzella pel molt amor aporten els béns a dita Maria donzella fillastra i filla de dits respectius conjugues i per lo molt que desitgen sigui aquella en matrimoni col·locada i contemplació del qual matrimoni, el qual, la dita Maria Mestres donzella d’orfandat i consentiment seu fa i contracta amb Baldiri Mèlich, Déu volent i progenitor, marit seu per tota i en saber pare d’heretat legítima seva paternal i maternal i, simplement d’aquelles i generalment per tots i qualsevol altres drets de dita Maria Mestres pertanyents i per- tànyer poders i donarà en béns en el progenitor en la heretat i béns del difunt Josep Mestres son pare i especialment sobre aquelles vuitanta-vuit lliures quinze sous que en el seu inventari pres per la dita Isabel Mestres mare de la dita Maria donzella sobre els béns del que Josep Mestres, recauran a favor de les filles del dit difunt Josep Mestres per col·locació d’aquelles, com d’aquell consta en poder del dia Rafael Albia Notari Públic de Barna a vint-i-nou d’abril de 1677 i generalment per les dites i qualsevol altres raons que dit i si poguessin per donació i a saber pura, perfecta, simple i immaculada que Déu entre vius donant i per títol de dita donació atorguen i confereixen, la dita Maria Mestres donzella fillastra i filla respectiva aquí present com a ben mes present i avall acceptant els seus i a qui ella podrà perpètuament als pactes, espero vincles i condicions avall citades i no sense aquelles cent lliures mo- neda barcelonina pagadores en dos pagues iguals,cinquanta lliures en el dia de la cerimònia i les cinquanta lliures restants del dia de la cerimònia a un any, i volent dits conjugues Balla, que amb aquestes cent lliures siguin compresos tots aquells dits que la dita Maria Mestres donzella pugui presentar i demanar o ella o els seus sobre els béns del difunt Josep Mestres son pare, com altres ja han dit. Les quals cent lliures del dot aquí assenyalades amb dites dos pagues iguals donaran i per ella pagaran els dits Francesc Balla i Isabel Mestres i avui Balla conjugues respectius en el dit Baldiri Mèlich, Déu volent, marit de la dita Maria Mestres donzella de la manera parlada i pagada en el present Capítol i no res menys.

[…]

En el cas que la dita Maria Mestres donzella morirà sense fills o filles legítims i na- turals i de legítim i carnal matrimoni, pugui tenir solament la part i altres voluntats seves per cinquanta lliures (aquestes cinquanta lliures tot aquell dret que podria tenir sobre els béns del difunt Josep Mestres son pare).

Les restants cinquanta lliures tornarien al dit Francesc Balla i Isabel Balla i Mestres donadors, o a son hereu o successor universal o aquell o aquella que dits donador haurà disposat. Si però la dita Maria Mestres donzella amb les parts d’infant o infanta morirà a les hores i en dit cas pugui o hagi pogut tastar i altres voluntats la seva part de les cent lliures a ella a dalt donades pel dit Francesc Balla el seu padras- tre i Isabel Balla i Mestres mare seva li són promeses donar i pagar.

[…]

En aquest Capítol Baldiri Mèlich constitueix hereu seu universal i hereu universal fa i institució fill per fill, filla per filla, segons capitulació, els fills mascles i les filles donant entre ells l’ordre de primogenitura amb tot lo que aquella li tocarà dita he-

rència i propietat […] i en cas que Maria Mestres la seva muller vulgui refer la vida o fills en cas de núpcies se’ls procedirà quatre-centes lliures moneda de Barcelona i que d’aquests pugui disposar a lliure voluntat.

Aquests capítols matrimonials recollien qualsevol dubte que hi pogués haver en un futur (com passarà el 1709), es deixava constància del dot aportat per la muller i les condicions d’aquest dot, a més de l’hereu universal dels béns de Baldiri i dels dots que s’haurien de donar als fills o muller seva en cas de núpcies. També en cas que aquest matrimoni es volgués establir a casa del padrastre d’ella, es fa constar el pagament que s’haurà de fer cada mes.

Al cap de dos anys, Baldiri i Maria s’instal·laren a Sant Just Desvern com a arrendataris de l’Hostal del Garrofer, propietat del comú del poble. Amb la constatació de la firma dels jurats d’aquell moment:

Dic jo lo abaix firmant que tinc rebut de Baldiri Mèlich quatre dobles dic vint- i-dues lliures que se’ns han compliment de l’anyada de 1689 i per fer que així fós la present rebuda a mi el vint-i-cinc de maig de l’any 1690. Joan Oliveras pagès i jurat de Sant Just Desvern.

Al mateix temps, es té constància que Baldiri a part de l’arrendament de l’Hostal, tingué llogades diverses terres a Clara Masdeu i Pla (actualment al municipi de l’Hospitalet de Llobregat) i a Gabriel Gelabert (actualment a Sant Just Desvern).

El matrimoni de Baldiri Mèlich i Maria Mestres, d’aproximadament uns vint anys, tingué sis fills: tres nois i tres noies; Francesch, Baldiri i Jo- seph, de major a menor edat respectivament i, Paula, Eulàlia i Maria. Josep Mèlich nasqué el 1708, un cop ja mort el seu pare i fou alletat per la Madro- na Rojo. Del seu fill Francesch que va anar a escola es conserva un quadern de classe on hi ha exercicis matemàtics i còpies en català i castellà d’aquella època:

“Raras veces quien en esta vida vive mal muere bien y la razón es muy evidente y clara porque la conseqüencia del bien morir se saca de las premisas del bien vi- vir. Doy por ejemplo quien anda por camino contrario de Roma jamás llegará a Roma. Luego tampoco quien va por camino contrario del Cielo jamás llegará en aquella pátria”. “Jamás los hombres tendrán dicha en sus negocios si no tienen a Diós delante sus ojos porque de lo contrario se siguen en el Mundo mil infameda- des y enredos en que unos engañan a los otros haciendo gala de sus engaños como si no hubiere Diós que los está mirando.”

Amb l’arribada del nou segle XVIII, i amb els estalvis que la parella aconseguí durant tots aquells anys, Baldiri Mèlich es posà d’acord amb els tres germans Riera, esmentats anteriorment, i els comprà el Mas amb totes les terres que això implicava:

Venda perpetua feta y firmada per Salvador Riera pagès de St. Just Desvern bisbat de Barna, Catherina Riera y Maria Vilar y Riera muller de Baldiri Vilar pagès de la mateixa parròquia a favor de Baldiri Melis pagès de dita de St. Just Desvern de fora aquella casa y heretat anomenada lo Mas Riera en dita situada y de diferents pessas de terra de pertinencias de dita heretat.

Preu tres mil dos centas y sinquanta lliuras.

En poder de Agustí Just notari públic real collegiat de Barcelona a divuit de janer 1704.

Així començà tot; ja es tenia el Mas, que poc després passà a anome- nar-se Can Mèlich. Però la compra, a Baldiri Mèlich, no li durà gaire ja que el 1708 es té constància de la seva defunció a través de l’inventari que hagué de fer obligatòriament la seva muller sobre els béns i deutes del seu difunt marit:

Aquests béns doncs esmentats més amunt i no més, i confesso que els vaig trobar en la propietat del dit difunt marit meu (privilegis a les vídues i fan inventari) i no vaig descriure res per engany, per frau ni per cap maquinació, reafirmant ex- pressament que si en el futur vingués a mi alguna altra notícia de béns d’aquesta heretat per qualsevol de tot el que en aquest inventari està escrit o de qualsevol altra cosa que tingui notícia accepto de continuar en aquest inventari jo,la dita Maria Mèlich vídua i aquests béns el vull tenir i posseir a vosaltres prometent que si esdevingués en cas legítim en compte i per raó obligant per això tots i ca- dascun de béns mobles i renunciant llargament…

I tot això ho juro i aquest acte fet en la dita parròquia de Sant Just Desvern això ho aprova el notari i escrit per mà pròpia.

En les vint pàgines d’aquest inventari, redactat per Maria Mèlich, es van recollir els béns propietat de Baldiri Mèlich de la casa de Can Mèlich, i del mobiliari i material que hi hagué de propietat a l’Hostal del Garrofer (a partir de 1704 estigué llogat entre Baldiri i el seu nebot Pau), com també els deutes de pagament de les terres arrendades que es tenien i els paga- ments que havien de cobrar d’activitats preindustrials de Baldiri Mèlich, conjuntament amb Can Coscoll. Essent un inventari tan extens i fidel a la realitat, ens podem fer una idea de com es vivia en una casa de pagès i com era un hostal de principis del segle XVIII.

El 1708 a Maria Mestres de Mèlich li foren atorgats uns poders per a poder gestionar els béns del difunt Baldiri Mèlich Cuyàs.

FRANCESCH MÈLICH MESTRES (1695?- 1786?)

Document de confirmació del pagament de l’arrendament de l’Hostal l’any 1688. Arxiu de la masia de Can Mèlich

El 1709 , s’adjudicà l’heretat al primogènit Francesc Mèlich Mestres: Adjudicació feta pel regent de l’Audiència de Govern del temps de les tribul·lacions resten passades de la universal heretat i béns de Baldiri Mèlich a favor de Francesch Mèlich, el seu fill, primogènit com a heretat en els capítols matrimonials.

Es féu càrrec de la casa i dels seus germans fins que les noies es casaren i els altres dos nois es quedaren a càrrec seu. El 1716 Maria i Eulàlia, mare i filla respectivament, es casaren amb Francesch i Pau Corbera, pare i fill respec- tivament naturals de Terrassa; reberen un dot de cinc-centes seixanta lliures, per la caixa i vestits aportats a dita casa dels Corbera..

Al cap dels anys es casaren l’hereu i els altres fills, mentre que Baldiri romangué solter tota la vida. Francesch Mèlich es casà amb Magdalena Casas el 1719; Joseph contragué matrimoni amb Teresa Valls i tingueren dos fills; Paula contragué núpcies amb Joseph Cuyàs el 1712 i rebé un dot de dues- centes lliures i un parell de caixes amb els vestits i robes en pagament dels seus drets paternals i maternals dels quals Joseph Cuyàs ho rebé amb poders; Maria Mèlich Mestres contragué matrimoni amb Francesch Serra el 1728, negociant de Sarrià, se li donà un dot de quatre-centes lliures i dues arques nupcials i la legítima paterna i materna.

Primera pàgina de l’acta de nomenament de Francesch Mèlich com a batlle el 1737. Arxiu de la masia de Can Mèlich

El 1730 Maria Mestres Corbera, abans Mèlich, morí deixant en testa- ment l’herència per cada un dels seus fills. El dia 1 de maig de 1737 Francesch fou anomenat batlle³ de Sant Just Desvern; durant dos anys tingué aquest càrrec polític fins el 30 d’abril de 1739:

Certifico como haviendo el cabildo de la Santa Iglésia de Barcelona, señor juridicci- onal del lugar y término de San Just Desvern de Barcelona, nombrando a Francisco Mèlich labrador por Bayle de dicho lugar y término de San Just Desvern.

El 1786 Francesch Mèlich, ja una persona gran d’uns vuitanta anys, donà poders a Joseph Mèlich Casas, el seu fill primogènit. En el document es diu:

Josep Mèlich en el seu nom pugui demanar, rebre i cobrar els censos i censals, lloguer de cases i terres, restitució de dèbits i crèdits i generalment totes i qualsevol altres quantitats de diners i altres qualsevol coses que per qualsevol persona, demani co- brar. Avui se li designa i en endavant se li demani i podria lliurement fer i firmar totes i qualsevol escriptures autèntiques i privades, amb ús de confessions i promeses, renunciar i mantenir, segons Déu i estil per raó de referir oportunes i necessàries. I així mateix podia comparèixer en qualsevol Audiència i tribunals en nom seu.

3. El batlle era un càrrec de delegació que era l’administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic (feudals i emfitèutics o no). Qui designava el batlle de Sant Just Desvern era el capítol de canonges de la Catedral de Barcelona. Aquesta figura jurídica havia sobreviscut a la reorganització del règim municipal de la Nova Planta (1718).

 

Del matrimoni entre Francesch Mèlich i Magdalena Casas nasque- ren nou fills, quatre nois i cinc noies: Maria (1721-1802) casada amb Pere Solsona Bellveuver; Caterina (1722); Joseph (1725-1807); Francesca (1727) casada amb Josep Fatjó, tingueren un fill l’any 1766 anomenat Geroni; Eulà- lia (1730-1804) casada amb Magí Guasc; Francesch (1733); Geroni (1735- 1808) casat amb Magdalena Pagès Baixeres ( -1823); Joan Pau (1740) i Mag- dalena (1743). Per tant, l’hereu de la família fou Joseph Mèlich Casas.

JOSEPH MÈLICH CASAS (1725-1807)

El 1760 Joseph Mèlich, el primer fill de Francesch i Magdalena, es casa a l’edat de 35 anys amb Cecília Janer. En els capítols matrimonials d’aquesta parella es digué:

Francesch Mèlich dóna en donació tots els seus béns a Joseph Mèlich Casas, però mentre ell visqui és usufructuari de tot i es compromet a acollir a la Cecília i fills, de donar de menjar, vestir i calçar així com tots els medicaments. Així mateix es reserva el dret de deixar usufructuària a Magdalena Casas de Mèlich si ell falta mentre conservi el seu nom. Així mateix té el dret de donar les dots a tots els altres fills. Finalment amb pacte vincle i condició que nomino a dit Joseph Mèlich amb fills legítims i naturals i de legítim i carnal matrimoni procreats arribant algun d’aquells a edat perfecta de poder fer testament pugui testar i altrament fer a ses lliures voluntats de tots els dits béns i drets donats i morint sense els dits fills o amb tals algunes dels quals no arrivin a la dita edat perfecta de fer testament se’ls pugui testar i fer a les seves lliures voluntats de dues-centes lliures moneda de Barna sola- ment i el testament […].

Concedeixo a la dita Cecília Janer llur filla com a ben merescut present, i avui ac- ceptant, i els seus, i a qui ella voldrà perpètuament amb els pactes queden els vincles i condicions avall escrits i no sens aquelles tres-centres setanta-cinc lliures i dues caixes novials de noguer noves amb les seves robes i vestits […] en la dita parròquia de Sta. Magdalena d’Esplugues, les quals coses promet donar i entregar el dia present i immediatament de ser firmats els primers capítols. […] I per quant dita Cecília Janer avui és menor de vint-i-cinc anys i major de vint-i-dos anys, dita Cecília al rebre la dot renuncia a una possible reclamació de legítima paterna o materna.

Igual que els ja esmentats capítols matrimonials entre Baldiri Mèlich i Maria Mestres donaren la possibilitat de retornar una part del dot als dona- dors, en cas que un dels dos contraients morís sense haver tingut descendèn-

cia. Ho observem en aquests capítols, igual que el fet que si un dels dos es casés en segones núpcies i tingués descendència, els hereus seguirien sent fill per fill, filla per filla, i mai els fills del segon matrimoni podrien passar pel davant dels fills del primer matrimoni.

De la mateixa manera que el seu pare fou designat batlle, el 1782 Jo- seph Mèlich acceptà ser batlle de Sant Just Desvern, tot i que no començà a exercir fins un any després, a partir del qual es comptabilitzaren els dos anys del càrrec:

Atenent i considerant que em confereix el dret per a elegir, nomenar i desposar Batlla en dit lloc i terme de St. Just Desvern per al bon govern i administració de justícia, pau i quietud els individus d’aquella, i observant les lleis de la facultat i confiant plenament en la fidelitat, legalitat, experiència i bondat de Joseph Mèlich pagès de dit lloc i terme de Sant Just Desvern. Per l’espai de dos anys el dia primer de gener pròxim vinent en endavant comptadors […] concedint-li ple i lliure poder i mandat especial i exercir tots i qualsevols actes i funcions entre dit lloc i terme de la mateixa manera que jo els exerciria si fós present.

Segons el llibre Sant Just Desvern, un paisatge i una història ⁴ Joseph

tingué els següents càrrecs polítics al poble de Sant Just Desvern: el 1776 fou regidor⁵, el 1778 i 1779 batlle, del 1782 al 1785 tornà a ser batlle i, finalment, el 1791 fou regidor novament.

El matrimoni de Joseph i Cecília no tingué tants fills com el matrimoni dels pares, limitant-se a un total de sis fills: dos homes i quatre dones. Joseph seria l’hereu i nasqué el 1766, un any abans que el seu altre germà, l’únic noi, Just (1767); Rosalia, Caterina nascuda el 1771, Magdalena el 1775 i, per últim, Josefa el 1777. L’any 1790 Rosalia es casà amb Geroni Rialb, teixidor d’indianes de Sant Just Desvern, i segons s’estipulava als capítols matrimonials de Joseph Mèlich i Cecília Janer, amb les núpcies de Rosalia es donà un dot de dues-centes lliures pagadores en terminis fins el 1798. Set anys després, el 1797, Just Mèlich es casà amb Maria Massana i portà un dot de cinquanta lliures (moneda de Barcelona). I finalment, es té constància que Caterina Mè- lich es casà amb Carles Ribas, qui rebé el dot del casament efectuat el 1802 fins el 1830 en diferents pagaments.

4. Sant Just Desvern, un Paisatge i una Història. Ed. Ajuntament de Sant Just Desvern i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Col·lecció Abat Oliba, 57, 1987.

5. El regidor era un càrrec polític de l’Ajuntament que teòricament actuava amb independència del batlle i en funcions essencialment de gestió sobre els afers que afectaven a la comunitat.

JOSEP MÈLICH JANER (1766-1836)

A finals del segle XVIII; concretament el 1791, fou l’any en el qual Josep Mèlich Janer, fill primogènit de Joseph Mèlich Cases i Cecília Janer, es casà a l’edat de 25 anys. Isabel Ricart i Riera, de Sant Feliu de Llobregat (1774- 1834) fou l’escollida per Joseph Mèlich Janer com a esposa..Com ja havia pas- sat anteriorment, i era costum per les lleis catalanes, es varen fer uns capítols matrimonials al moment del casament:

Per la raó de matrimoni que s’ha tramitat entre Joseph Mèlich i Janer, pagès de de Sant Just i Sant Pastor Desvern, fill legítim i natural de Joseph Mèlich i Cases pagès de dita i Cecília Mèlich i Janer, i Isabel Ricart i Riera filla legítima i natural de Pau Ricart i Pasqual pagès de Sant Feliu de Llobregat i Petronila Ricart i Riera abans Sagués, muller en primeres núpcies de Joan Sagués pagès de la de Sant Martí de Provençals del mateix bisbat i en últimes del dit Pau Ricart difunt, s’han firmat els capítols següents:

Primerament Joseph Mèlich i Cases pel molt amor que professa al seu fill i desitjant que sigui un durador matrimoni dóna exprés consentiment al matrimoni amb Isabel Ricart. També s’esmenta que Joseph Mèlich Cases fa la donació en vida al seu fill

Joseph Mèlich Janer de la casa, a part, Isabel Ricart rep el dot:

Miquel Ricart i Riera germà d’Isabel en representació de Pau li dóna la legítima paterna i materna (Pau morí sense testament). El llegat són tres-centes lliures i dos caixes que li fa el seu avi Jaume Ricart en el seu testament i cent lliures de Petronila Ricart donades en testament fet el trenta de gener de 1778.

Li dóna les sis-centes lliures moneda de Barna més una calaixera i una caixa; aques- ta última amb un vestit de tapisseria i un gipó de vellut i de seda, un altre vestit de color fosc, un altre de “Lagarja” blava amb galó o puntilla de plata, un vestit de color negre de Mallorca, unes faldilles de seda, altres de bohata fosca i els demés vestits i roba blanca corresponents a tot el que li promet satisfer, respecte en entregar d’aquesta manera. Les tres-centes lliures, la calaixera, la caixa i els vestits i roba el dia de la celebració li són entregades el dia del seu matrimoni, cent cinquanta lliures el dit dia al cap d’un any i les restants cent cinquanta lliures el mateix dia de la boda al cap de dos anys sense excusa de pagament.

A Isabel Ricart li deixaren diners tots els avis en els seus testaments i, entre d’altres coses, són esmentats en les disset pàgines de les quals consten aquests capítols matrimonials escrits i consentits entre Joseph Mèlich Janer i Isabel Ricart Riera, l’any 1791.

Joseph Mèlich nasqué el 1766 i morí el 1836 a l’edat de 70 anys. Durant aquests anys el seu matrimoni amb Isabel (o Elisabet segons els arxius par- roquials) tingué sis fills: quatre noies i dos nois. Eufràsia nascuda l’any 1792

fou la gran i l’hereva. A l’any 1803, nasqueren Maria Teresa (amb defunció certificada l’any 1868, a l’edat de 65 anys), i les altres dues noies Rosalia i Cecília. També es té la constància del naixement de dos nois, tots dos difunts: el primer, anomenat Joseph, nasqué l’any 1796 i morí amb cinc anys de vida amb enterrament fet el 18 d’abril de 1801; el segon, fou anomenat altre cop Joseph i nasqué al mes de setembre de 1805, amb defunció el 17 d’octubre del mateix any. Per primer cop l’hereu de la família no seria un noi, sinó una noia: Eufràsia (veure els capítols matrimonials d’Eufràsia).

Joseph Mèlich Janer, al viure tants anys, la seva vida a partir de 1812 està explicada conjuntament amb la d’Eufràsia, la seva filla gran.

JOSEPH MÈLICH JANER i EUFRÀSIA MÈLICH RICART (1792-1838)

Segona pàgina dels capítols matrimonials d’Eu- fràsia Mèlich el 1812. Arxiu de la masia de Can Mèlich

El 1812 Eufràsia Mèlich Ricart filla gran del matrimoni de Joseph Mèlich Janer i Isabel Ricart Riera contragué matrimoni a l’edat de 20 anys amb Jaume Gelabert -de la Riera- Julià (1789-1867), que tenia 23 anys pagès de Sant Just Desvern (masia de Can Gelabert situada a la Riera de la localitat). En els capítols matrimonials acordaren el següent: Per raó de matrimoni celebrado entre Jaume Gelabert de la Riera i Julià, pa- gès de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor Desvern d’aquest bisbat, fill legí- tim i natural de Joseph Gelabert de la Riera i Llunell també pagès de la pròpia parròquia i de Maria Gelabert i Julià⁶ la seva esposa difunta: d’una part; i de l’altra Eufràsia Mèlich i Ricart donzella filla legítima i natural de Joseph Mèlich

i Janer igualment pagès de dita parròquia i d’Isabel Mèlich i Ricart cónjugues vius: s’han firmat i jurat els capítols i pactes següents.

Primerament dit Joseph Gelabert de la Riera pare del dit Jaume Gelabert: en de- mostració del seu amor, per favor del seu matrimoni que amb exprés consentiment del dit el seu pare es celebra amb Eufràsia Mèlich i Ricart; i en satisfacció de les parts d’heretats i legítimes seves paterna i materna suplement d’elles part de creix de la mencionada Maria Gelabert i Julià la seva mare; sense testament d’ella, i generalment en paga de qualsevol altres drets competents el referit el seu fill en les heretats i béns dels enunciats els seus pares. Dóna i concedeix al dit el seu fill Jaume Gelabert i Julià present i als seus successors perpètuament mil lliures barcelonines i un escriptoris de noguera amb la roba blanca i de vestir, corresponent al seu estar, que a part ja tenia i part li ha fet el referit son pare pel referit matrimoni. De totes les quals coses podrà el donatari disposar a la seva llibertat morint amb algun fill o filla legítim i natural que visqui fins a l’edat capaç de testar. Però si morís sense fill o filla, únicament podrà disposar de cinc-centes lliures, les restants cinc-centes hauran de tornar en el donador o successors. Pagadores cinc-centes lliures més escriptori el dia de la boda i les cinc-centes restants en el termini d’un any.

1. 2. A l’expressat Jaume Gelabert i Julià. Procedint amb el beneplàcit del seu pare i d’altres persones conjuntes a ell en grau de parentiu […] constitueix en donar a Joseph (sogre) i Eufràsia (muller) les mil lliures més l’escriptori i robes. Joseph i Eu- fràsia tenen i posseeixen dita donació i la incorporen a les seves heretats i béns.

   3. Joseph i Eufràsia accepten les mil lliures més escriptori (amb vestits i robes) accep- tant els anteriors capítols, en virtut del qual jurament respecte dita Eufràsia menor de vint-i-cinc anys però major de divuit complerts.

   4. Jaume Gelabert de la Riera es dóna per satisfet amb les mil lliures més escriptori i jura no reclamar res a la seva família. Però se salva i reté tots els vincles, substitu- cions, fideïcomisos, successions amb intestat (menys de la referida Maria sa mare) i amb testament. I si alguna cosa més el seu pare Joseph Gelabert voldria donar-li o deixar-li podrà manar-ho i cobrar-ho.

   5. Joseph Mèlich per la bona voluntat i pròxim casament; aporta en cas de no tenir fill varó del present o altres subsegüent matrimoni, i no altrament: dóna i hereta, i per títol de donació universal concedeix a Eufràsia i els seus successors tots els seus béns (mobles i immobles), presents i esdevenidors, drets i accions, amb els pactes següents: El donador es reserva i reté per ell i per Isabel Mèlich i Ricart sa muller, l’íntegre usdefruit⁷ de tots els dits béns i drets donats per tots els dies de les seves corresponents

7. Segons la consulta realitzada a Viquipèdia^: L’usufructuari posseeix la cosa, en té l’ús però no és seva (té la possessió, però no la propietat). Pot utilitzar-la i gaudir-la (obtenir-ne els fruits, tant en espècie com moneta- ris), però no n’és l’amo. Per això no podrà vendre-la, donar-la ni gravar-la sense consentiment del propietari vides. De manera que mort el donador i sobrevivint Isabel quedarà aquesta com a usufructuària de tots els seus béns mentre conservi la viudetat, però s’obliga de man- tenir els cónjugues Jaume i Eufràsia, la seva casa i companyia i els seus fills i família amb tot el necessari en la vida humana, com en sanitat i malaltia, treballant tots uniformement a benefici de la casa del donador. A més de l’úsdefruit es reserva la quantitat que li semblarà adient per a acomodar les demés filles donzelles que té o tindrà en aquest matrimoni o altre. I també mil lliures per testar a la seva voluntat, si morís sense disposar de les mil lliures vol que aquestes vinguin compreses en la present donació.

   En el cas que morís la filla donatària amb fill o filla legítim i natural que arribi a l’edat de poder fer testament que pugui disposar amb llibertat de tots els béns i faltant aquests seguirà la successió que ordenarà el dit donador en el insinuat seu testament amb els vincles i condicions que haurà ordenat. En el cas de faltar la donatària sense deixar fill o filla, solsament podrà disposar de cinc-centes lliures, servint-li les cinc-centes lliures restants de legítima paterna. I finalment en el cas que el donador tingui un fill mascle la present donació no serà efectiva, però es compromet a pagar i donar a Eufràsia mil lliures barcelonines d’un cop amb moneda metàl·lica d’or o plata i d’altra banda tres-centes cinquanta lliures per invertir-les en la compra d’una calaixera amb les robes i vestits corresponents, pagadores mentre no tingués lloc la donació universal. Les mil lliures són donades amb lliure voluntat mentre mori amb fill o filla legítim i natural i que arribi a l’edat de testar, però si no té fills solsament podrà disposar de cinc-centes lliures més la calaixera amb robes i vestits i les altres cinc-centes les ha de tornar al seu pare o hereu o successor del dit pare.

6. L’Eufràsia Mèlich amb el consentiment i expressa voluntat del seu pare Joseph Mèlich, constitueix en dot a Jaume Gelabert i Julià: la universal heretat i béns del dit Joseph Mèlich son pare, i en el cas de tenir Joseph Mèlich un fill varó les mil tres-centes cinquanta lliures, mil lliures per dot i tres-centes cinquanta lliures per calaixera i roba.

7. Jaume Gelabert i Julià firma carta dotal i d’esponsalici a Eufràsia de les pròximes coses, constituïdes en dot, i li fa de creix o donació per núpcies de cinc-centes lliures barcelonines. Prometent les coses constituïdes i en cas de restitució retornar-les. L’Eu- fràsia tindrà dret a la dot amb marit i sense ell, amb fills o sense. Però en el dia de la seva mort els seus tindran la dot però la creix serà per als fills procreadors del pròxim matrimoni del Jaume, si no té fills torna al donador o successors.

8. Joseph Gelabert de la Riera i Jaume Gelabert i Julià fan donació a Eufràsia Mè- lich de cinc-centes lliures barcelonines, pagadores el dia de la boda, d’aquestes tres- centes cinquanta a fi de convertir-les si li acomoda per la compra de diferents vestits i robes nupcials, i si no en augment del seu patrimoni i les restants cent cinquanta lliures per joies conforme correspon al seu estat. De tot pot disposar si té fills i si no solsament de tres-centes i les restants dues-centes retornen a Jaume o successors.

6. És convingut i tractat entre les referides parts que Jaume Gelabert i Julià tingui l’àrbitre de prendre en lloguer de la persona que li proporcioni, dos mujades⁸ de terra i conservar-les a despeses de la casa de Joseph i Eufràsia pagant el dit Jaume els lloguers de la terra i la compra dels grans i dels fems solsament, sent les demés despeses a càrrec de la dita casa del seu sogre i muller. […]

7. Jaume i Eufràsia convenen que si morint un d’ells, el sobrevivent es tornés a ca- sar i tingués fills del segon, havent-ne tingut de l’actual, en tal cas els fills del primer matrimoni tinguin preferència.[…]

12. Tots els béns són de comú participació i per meitat de béns benencials.

13. Que conservin les heretats i béns entre els seus fills i prevenint en el cas de morir ells, sense haver disposat dels seus béns entre vius, o en la seva última voluntat, vo- len que la present declaració sigui considerada nul·la i com si no hagués estat feta. Volen que en el cas de morir intestat succeeixi el primer fill mascle amb exclusió de fill eclesiàstic o “fatuo” i en defecte de fills varons la filla major en defecte d’aquesta la segona i així les demés. Si un dels esdevenidors cónjugues premorís a l’altre es reserven el íntegre usdefruit dels béns del premort, amb l’obligació de mantenir tots els fills i filles tant en sanitat com en malaltia com correspon el seu estat, havent de pagar els càrrecs anuals que dits béns estiguin subjectes, podent disposar lliurement i a voluntat dels avanços de dit usdefruit.

Durant anys Jaume i Joseph, gendre i sogre respectivament, tingueren diferents opinions respecte el funcionament de la casa i, a raó d’això, el 1823 Joseph Mèlich féu testament:

Jo Joseph Mèlich i Janer atenent i considerant que quan es va casar Eufràsia Mèlich filla primogènita meva amb Jaume Gelabert de la Riera feia donació i heretament de tots els béns després de la meva mort a dita Eufràsia, respecte de no tenir fill mas- cle, reservant-me l’usdefruit dels béns durant la meva vida natural, i si jo premoria a Isabel Mèlich amb l’obligació de mantenir a Jaume i Eufràsia i demés família i reservant-me també la facultat de dotar la meva filla segons les possibilitats en el seu matrimoni i així mateix la quantitat de mil lliures per a testar i altres pactes con- siderats en els primers capítols matrimonials fets i firmats per raó de dit matrimoni el dia tres d’abril de 1812. […]

8. Segons la consulta realitzada a Viquipèdia^: La mujada és una mesura agrària d’àrea d’origen romà (“modiata” en llatí, equivalent a 100 per 100 peus romans), usada -especialment pels pagesos- al Barce- lonès, al Vallès, al Maresme i al Baix Llobregat. Aproximadament una mujada és equivalent a 4896m².

Finalment i considerant que respecte de trobar-me en edat avançada, desitjant posar la meva ànima en tranquil·litat i quietud i volent sortir de quimeres que s’han hagut de fer, i també per evitar les disputes i dissensions que han hagut entre nosaltres contí- nuament en la meva casa. Pel qual s’ha proposat mitjançant la intervenció d’algunes persones ben intencionades i benèvoles que desitgen i desitjaven la pau, tranquil·litat i quietud de la meva casa i família, el dit Jaume Gelabert el meu gendre, que jo li cediria el mateix de la meva casa i dels béns, complint ell amb els pactes i condicions que a baix s’expressaran, i fidel a evitar dites dissensions i disputes entre nosaltres, en el qual ha condescendit el dit Jaume Gelabert. Per tant concedeixo al mencionat Jaume Gelabert de la Riera junt tot el mateix de la meva casa i de tots els nostres béns amb els pactes i condicions següents:

Primerament, el dit Jaume Gelabert ha de conservar i cultivar tots els nostres béns amb usos i costums i segons les regles de bon pagès, tenint obligació de mantenir-me, a la meva muller i a una filla meva donzella que tinc a casa fins que prengui estat de matrimoni o espiritual, havent aquesta de treballar del que pugui a utilitat i profit del meu gendre. A més a més ha de donar anualment dotze duros per a l’espai de tres anys, pagadors en dos plaços de sis duros, i després acabats els tres anys m’haurà de donar trenta lliures cada any també amb dues pagues. El dit Jaume tindrà l’obligació de pagar i satisfer tots els meus deutes i retards que tinc, comprometent-se amb els cre- ditors, d’igual manera haurà de pagar tots els càrrecs anuals del meus béns, valent-se de l’usdefruit dels mateixos per poder complir les obligacions d’aquesta cessió.

Que per raó que dit Jaume pugui conduir i conservar els béns i per poder satisfer els atrassos dono poders i facultats perquè pugui “enmalteiar” o prendre censal o vendre fins la quantitat de quatre-centes lliures de moneda catalana metàl·liques i sonants. Els meus béns són necessitats de la meva firma doncs fins a dita quantitat i no més li dono tots els poders necessaris de la mateixa manera com si fos jo.

Que dit Gelabert haurà de complir tot l’estipulat en els capítols matrimonials en quant a les filles casades ja han rebut la dot i en quant a l’altra filla donzella se li haurà de donar dot quan es casi el mateix dot que les altres filles han rebut. I el creix de mil lliures per testar ara serà de cinc-centes lliures per fer les meves últimes voluntats. Dit Jaume Gelabert haurà de complir tots els sobredits pactes i tant ell com la seva dona i els néts hauran de tenir a mi i a la meva dona el degut respecte com es mereix de fills a pares, i la seva família haurà de tenir-nos el corresponent respecte a mi i a la meva dona, i en el cas d’haver-hi dissensions o disputes aleshores aquesta cessió serà nul·la i sense cap valor.

El 1823 la germana d’Eufràsia, Cecília, es casa amb Josep Carsereny, pagès de la vila de Sant Feliu de Llobregat. Rosalia contragué matrimoni amb Silvestre Martí, pagès de l’Hospitalet i habitant en aquell temps de Sant Just Desvern. Per últim, Mª Teresa contragué núpcies amb Joan Baptista Rius.

El 1834 Isabel Ricart, mare d’Eufràsia, morí a l’edat de 60 anys i, dos anys després, el 4 de març de 1836 fou difunt el seu marit Joseph Mèlich Janer. Foren uns anys difícils per la família ja que el 1838 Eufràsia Mèlich Ricart, hereva universal dels béns de la família Mèlich, morí deixant set fills naturals vius i el seu marit com a usufructuari de les propietats.

El 28 de maig de 1862 Jaume Gelabert i Julià féu el seu testament, (escrit en castellà a l’original), on s’esmentaven les següents coses:

Nombro “albaceas” a Joseph Gelabert el seu germà i al rector de la parròquia de Sant Just Desvern i a Miquel Modolell:

8. 1. Que els meus deutes siguin pagats de manera legal.

   2. Escullo sepultura per al meu cadàver a la parròquia pagant per ella vint-i-cinc lliures de manera que vulguin les persones esmentades anteriorment.

   3. Declaro que la meva filla Rosa li comprí una còmoda per al seu ús la qual vull que li sigui entregada.

   4. De les restants cent setanta-cinc lliures que queden de les dues-centes que vaig reservar en els capítols matrimonials firmats quan es va casar el meu fill Joaquim declaro hereves a Maria i a Rosa Gelabert i Mèlich en parts iguals i a la seva lliure voluntat, i en el cas de premorir-me alguna d’elles passarà a la supervivent.

A partir d’aquí, Jaume realitzà diferents actes que es veièren vinculats a la vida del seu fill primogènit i condicionà la vida de Joaquim.

El matrimoni d’Eufràsia i Jaume tingué catorze fills, entre ells, el fill pri- mogènit i hereu de les heretats: Joaquim Gelabert Mèlich. D’aquests catorze fills, sis moriren abans dels tres anys:

• Francesca Cristina Josefa: nascuda el 14 de juny de 1816, morí el 29 d’abril de 1818.

• Francesca Paula Maria: nascuda el 8 de novembre de 1818, morí amb gaire bé 2 anys el 23 de juliol de 1820.

• Josep Llorenç Francesc: nascut el 27 de setembre de 1822, morí amb un mes de vida el 28 d’octubre de 1822.

• Teresa Magdalena Antònia: nascuda el 9 de desembre de 1823, morí amb 3 anys el 5 de gener de 1827.

• Josep Feliu Francesc: nascut el dia 11 d’octubre de 1825, morí amb 2 anys el 15 d’agost de 1827.

• Josep Jaume Manuel: nascut el 15 de febrer de 1829, morí amb 11 mesos de vida el 10 de gener de 1930.

Els vuit restants que visqueren foren:

• Petronila Paula Maria: nascuda el 19 de juny de 1813, amb defunció con- firmada a 3 de setembre de 1864. Casada amb Joan Petit Planell tingueren dues filles.

• Josefa Maria Teresa: nascuda el 22 de setembre de 1814, es féu monja de les Jerònimes.

• Maria Josefa Antònia: nascuda el 19 de gener de 1821, anà a viure a Barcelona i serví com a criada en una casa.

• Rosa Teresa Josefa: nascuda el 29 de maig de 1827, anà a viure a Barcelona i serví com a criada en una casa.

• Joaquim: nascut el 1829.

• Jaume Joaquim Josep: nascut el 23 de desembre de 1830.

• Francesca Anna Josefa: nascuda el 3 d’octubre de 1832.

• Gabriel Joan Josep: nascut el 12 de novembre de 1834.

A partir de la defunció d’Eufràsia (1838) canvià el nom dels propietaris de la masia de Can Mèlich de Sant Just Desvern. Des del 1704, la família Mèlich fou la propietària d’aquesta casa situada al costat de la riera del poble, a la part de la muntanya. Però a partir del 1850 aparegueren els documents firmats conjun- tament entre Jaume Gelabert de la Riera i Joaquim Gelabert Mèlich. Aquesta fou la primera vegada en la història de la família en la qual la descendència de sang directa feia perdre el cognom familiar, com més endavant ha tornat a passar.

JOAQUIM GELABERT MÈLICH (1829-1902)

Joaquim Gelabert Castellví. Arxiu de la masia Can Mèlich

El 1838, amb la mort d’Eufràsia Mèlich, la primera generació de “Gelabert” tingué la propi- etat de la casa. Durant anys i com veurem, pare i fill (Jaume i Joaquim, respectivament) signaren conjuntament diferents documents. El 1850 es signà un establiment⁹ d’un tros de terra, a favor de Bernardina Flores a Sant Just Desvern: Establim i concedim amb enfiteusi a Doña Bernardi- na Flores, soltera natural de Londres i veïna de dit poble, un tros de terra d’amplària trenta-vuit pams i mig contadors des de la meitat de la paret del veí Ramon Campreciós fins al terreny dels establients i de fons des de tocar per la part del migdia amb terres de Joseph Cardona fins a la part de tramuntana a tocar amb el camí situat en el terme de la dita parròquia.

[..] Primer deurà l’adquiridora millorar la cosa establerta edificant-hi casa dins del ter- mini de tres anys invertint-hi com a mínim la quantitat de dues-centes lliures sense poder redimir el terreny que no hi hagi gastat la dita suma o bé pagada a nosaltres en pena d’haver faltat al pactat. Per raó d’aquest establiment i millores en l’anomenat terreny deurà l’adquiridora i els seus prestar a nosaltres i als nostres successors anualment seixan- ta-dos reals de velló de cens irredimible amb el corresponent domini directe pagador cada any el primer de gener. Que deurà a més l’adquiridora pagar les contribucions reials i comunals, ordinàries i extraordinàries.

Posteriorment, el 1854 consta el debitori que Jaume i Joaquim Gelabert firmaren a favor de Francesch Gelabert Ramoneda. Seguidament, i amb relació el 1859, es firmà la cancel·lació del debitori firmat cinc anys abans.

Joaquim Gelabert i Mèlich, hereu de Can Mèlich, es casa el 18 de juny de 1859 amb Mag- dalena Vilaplana i Pijoan. De la mateixa manera que ja s’ha vist anteriorment, en el moment de celebrar-se el matrimoni s’acordaren uns pactes:

Per raó del matrimoni celebrat avui dia en pre- sència de la Santa Mare Església entre Joaquim Gelabert i Mèlich, llaurador, natural i veí del poble de Sant Just i Sant Pastor Desvern, fill de Jaume Gelabert vivent i d’Eufràsia Mèlich difun- ta, d’una part; d’altra part Magdalena Vilaplana i Pijoan, soltera, natural i veïna del Prat, filla de  Jaume Vilaplana difunt i de Magdalena Pijoan vivent, s’han firmat i jurat les cartes matrimonials següents:

Francesc Gelabert Castellví. Arxiu de la masia Can Mèlich

compreses en aquesta donació. En el tercer demana que l’ordre de successió sigui el pactat en els capítols matrimonials que el donador va firmar amb la seva esposa Eufràsia, el 30 d’abril de 1812. Amb aquests pactes féu la present donació.

Portada dels capítols matrimonials de Jaume Gelabert i Vilplana. Arxiu de la masia Can Mèlich

Magdalena Pijoan, mare de la dita Magdalena Vilaplana, de legítima pa- terna i materna donà quatre-centes lliures catalanes en metàl·lic, i dues cò- modes amb les seves robes en aquell dia, de tot podria disposar-ne amb fills o sense fills. En el segon punt, Magdalena Vilaplana es donà per satisfeta. A continuació, Magdalena amb el consentiment de la seva mare, constituí en dot a Jaume i Joaquim Gelabert –sogre i espòs- les quatre-centes lliures, més les dues còmodes i robes durant el matrimoni. El pare i fill, Jaume i Joaquim, acceptaren la constitució dotal que els féu Magdalena Vilaplana, li varen fer d’esponsalici la quantitat de dues-centes lliures en metàl·lic prometent resti- tuir dit dot, sempre que tingués lloc la restitució.

El que prometeren i juraren tindria per vàlid sota l’obligació dels seus béns i, en especial, sobre la peça de terra d’una mujada que tenien en el terme municipal de Sant Joan Despí, anomenada “La Castanya” (per orient limitava amb Margarida Ramoneda). També es pactà entre els cònjuges que el que sobrevisqués d’ells, mentre fos vidu o vídua d’aquell matrimoni, seria usufruc- tuari universal dels béns del premort, amb l’obligació de pagar les despeses per les quals aquells béns es veiessin afectats; de mantenir i educar els fills procre-

ats d’aquell matrimoni mentre fossin menors, o no haguessin agafat matrimo- ni o estat religiós. Tant Jaume i Joaquim Gelabert reconegueren a Magdalena Vilaplana que havien rebut les quatre-centes lliures en metàl·lic més les dues còmodes amb les robes.

El 14 de desembre de 1867 es féu l’inventari de tots els béns de Jaume Gelabert i Julià a favor del seu fill i hereu, Joaquim Gelabert i Mèlich:

En la casa senyalada amb el nombre disset situada en el terme de Sant Just Desvern:

• A l’entrada hi ha una taula i un banc molt usats, quatre cadires ordinàries, vuit apers de llaurament.

• A la quadra hi ha dos mules, un carro i un altre anomenat de trabuch, tres arades i dos porcs.

• A la bodega hi ha quatre bótes de set cargues i una altra de càrrega buides, quatre quarteres de blat, quatre portadores.

• Al menjador hi ha una taula i un banc, una artesa, una xocolatera i una olla de coure i una porció de vidriador.

• A la cuina hi ha una caldera i dos paelles de coure, unes graelles, una pala, unes estenalles, quatre llums d’oli, un morter de pedra i una porció de vidriador.

• A la sala hi ha dos arcons i dotze cadires ordinàries.

• En una habitació hi ha un llit amb espatllera amb màrfega, matalàs, coixí i cobre- llit. També hi ha un escriptori amb la roba del difunt.

• En una altra habitació hi ha un llit amb espatllera, una còmoda, una màrfega, un matalàs i un coixí. També hi ha una arca amb dotze llençols, dotze coixineres, vuit mantells, sis tovallons i quatre tovalloles.

• En una altra habitació hi ha un llit amb espatllera i màrfega i un “catre”.

• En una altra habitació hi ha un salador. Els béns i immobles:

1. Una casa assenyalada amb el nombre disset amb deu mujades i dues mundines de terra, part de camp, part de vinya, part d’oliveres i part de bosc situat en el terme d’aquest poble; sent el seu valor de quatre mil escuts.

2. Una vinya, d’una mujada i onze mundines anomenada Camp Roig sent el seu valor de set-cents escuts.

3. Un tros de terra, part camp i part vinya, d’una mujada i dos mundines situat a Sant Just Desvern per un valor de sis-cents escuts.¹⁰

4. Un tros de vinya plantada, anomenada de Sant Just, d’onze mundines per un valor de tres-cents escuts.

8. Un cens és una cessió de la propietat que han de pagar a perpetuïtat ell i els seus descendents a qui fa la cessió, era com s’anomenava a tenir un lloguer. Els censos van ser vigents fins que el 1990 sortí una llei que digué que si no s’actualitzaven al cap de quatre anys el cens quedava sense efecte.

5. Un camp de ¾ de mujada anomenat de La Castanya situat a Sant Joan Despí per un valor de tres-cents escuts.

Censos: ¹⁰

Al setembre de 1923 al poble es va fer una auca amb referències a les cases de pagès i altres per- sones de la localitat. Concretament, la dita sobre Can Mèlich fou: “Per obtenir forces ganancies/ en Mélich a tot arreu fa estancies.” Això vingué donat perquè Jaume Gelabert i Vilaplana llogà parts de la casa a famílies per a recaptar diners mensuals fixos. Autor anònim. Donació a l’Arxiu Municipal de Lluís Vila Casas.

1. Al carrer de la Sala a favor de Jaume Pagès per set diners equivalents a set escuts.

2. Al carrer de la Sala a favor d’Antònia Campreciós dos lliures, vuit sous i nou diners equivalents a dos escuts i sis-centes mil·lèsimes (el tipus del 3% representa un capital de vuitanta-sis escuts sis-centes seixanta-sis mil·lèsimes).

3. Al carrer de la Sala a favor de Ramon i Antònia Campreciós per sis lliures equiva- lents a sis escuts i quatre-centes mil·lèsimes.

4. Al carrer de la Sala a favor de Rosa i Francesch Bofill per quatre lliures, tres sous i noranta diners equivalents a cinc escuts (el tipus del 3% representen cent seixanta- sis escuts i sis-centes seixanta-sis mil·lèsimes).

5. Al carrer de la Sala a favor de Pau Bincen pel mateix preu que l’anterior.

6. Al carrer de la Sala a favor de Pau i Domènec Batet pel mateix preu que els anteriors.

7. Al carrer de la Sala a favor de Jaume Rius pel mateix preu que els anteriors.

8. Al carrer de la Sala a favor de Jacint Fosalva pel mateix preu que els anteriors.

9. Al carrer de la Sala a favor de Jaume Pey pel mateix preu que els anteriors.

10. Al carrer de la Sala a favor de Pere Bonastre pel mateix preu que els anteriors.

11. Al carrer de la Sala a favor de Pere Bonastre pel preu de nou lliures, set sous i sis diners equivalents a deu escuts.

12. Al carrer de la Sala a favor de Marià Fosalva pel mateix preu que l’anterior.

13. Al carrer de la Sala a favor de Julià Gelabert pel preu d’onze lliures, cinc sous equivalents a dotze escuts.

14. Al carrer de la Sala a favor de Maria i Joseph Fosalva pel preu de quatre lliures, sis sous i vuit diners equivalents a quatre escuts sis-centes vint mil·lèsimes.

15. Al carrer de la Sala a favor de Gabriel Biosca pel preu de dotze lliures i onze sous equivalents a tretze escuts i tres-centes noranta mil·lèsimes.

16. Al carrer de la Sala a favor de Francesch De Assís Panella pel preu de set lliures, dos sous i tres diners equivalents a set escuts i cinc-centes vuitanta-quatre mil·lèsimes.

17. Al carrer de la Sala a favor de Joan Mans pel preu de vuit lliures equivalents a vuit escuts i cinc-centes trenta-tres mil·lèsimes.

18. Al carrer de la Sala a favor de Bernardina Flores pel preu de sis escuts i dues-centes mil·lèsimes.

19. Al carrer de la Sala a favor de Gaspart Petit pel preu de setze escuts.

20. Al carrer de la Sala a favor de Rosa Olivé i Francesch Bofill pel preu de sis escuts.

21. Al carrer de la Sala a favor de Jaume Rius pel preu de sis escuts.

22. Al carrer de la Sala a favor de Maria i Rosa Bisà pel preu de setanta lliures equi- valents a setanta-quatre escuts i sis-centes seixanta-sis mil·lèsimes.

23. Al carrer de la Sala a favor de Geroni Campañà pel preu de tres lliures equivalents a tres escuts i dues-centes mil·lèsimes.

A continuació, i de la mateixa manera que amb l’inventari esmentat an- teriorment de Baldiri Mèlich, vénen esmentades els deutes de Jaume Gelabert que sumen mil tres-cents cinquanta-quatre escuts.

El 3 de gener de 1868 van ser presentats al Registre de la propietat l’in-

ventari de béns de Jaume Gelabert Julià i les capitulacions matrimonials del seu fill:

Presentada l’anterior escriptura de capitulacions matrimonials atorgades entre Joaquim Gelabert i Mèlich i Magdalena Vilaplana i Pijoan juntament amb el inventari pres pel primer dels béns que al morir deixà el seu difunt pare Jaume Gelabert, el trenta de desembre de l’any passat i examinats els documents en aquest dia es retornen a l’interessat perquè l’acte no està subjecte a l’impost de traslacions de domini en virtut del disposat en l’article segon de la Reial Ordre de vint-i-nou de juny de l’any anterior. Sant Feliu de Llobregat a tres de gener de 1868.

El 10 de febrer de 1868 s’inscriuen al registre de la propietat totes les finques que passaven a ser propietat del nou hereu de la masia de Can Mèlich: Joaquim Gelabert Mèlich. Tot eren finques de Sant Just Desvern, menys una finca registrada a Sant Joan Despí.

El 1870 Joaquim vengué tres terrenys per a poder pagar la dot a dues de les seves germanes (Maria i Rosa) que passaren a fer de donzelles en una casa senyorial de Barcelona. Les finques venudes foren: un terreny de Sant Just Desvern de dues mujades i sis mundines; un altre terreny de Sant Just Desvern d’una mujada i dues mundines; i per últim, un terreny de Sant Joan Despí anomenat “La Castanya” de ¾ de mujada.

El 1887 es féu un conveni entre Joaquim Gelabert Mèlich i el Marquès de Castellbell i de Monistrol. Joaquim reconeixia que Miquel Riera –antic propietari de la finca- havia concedit l’aprofitament d’unes mines situades en el Mas Bonsoms i que es seguia mantenint.

En els anys següents, Joaquim es veié denunciat per tres de les seves ne- bodes, filles de Petronila, que li reclamaren la legítima de la seva mare; quan el cas va arribar a judici s’acabà acordant que Joaquim els pagà a les tres nebodes sense que elles poguessin reclamar-li res més. El 1884 Joaquim i Magdalena, marit i muller, anaren al notari a fer els seus testaments. Magdalena Vilaplana morí el dia 9 de setembre de 1885 a l’edat de 50 anys.

El matrimoni de Magdalena i Joaquim tingué set fills, en total dos nois i cinc noies:

• Jaume Ramon Lluís: nascut el 3 de juny de 1860.

• Maria Eufràsia Ramona: nascuda el 30 de novembre de 1862 i morta el 21 de gener de 1954.

• Teresa Petronila Francesca: nascuda el 9 de juny de 1865 i morta el 1866.

• Teresa Miquela Francesca: nascuda el 15 de desembre de 1867 i morta 16 dies després.

• Joaquima Magdalena Francesca: nascuda el 18 de gener del 1870 i morta el 21 de maig de 1932.

• Francisca Magdalena Josefa: nascuda el dia 11 de juliol de 1872 i morta el 23 d’octubre de 1958.

• Jacint Antoni Josep: nascut el 28 de març de 1876.

De les cinc noies, dues moriren sense complir l’any de vida ja que durant aquella època la ciutat de Barcelona i rodalies eren víctimes de l’epidèmia de la còlera que matà a moltes persones.

JAUME GELABERT VILAPLANA (1860-1927)

Jaume Gelabert Vilaplana fou l’hereu de l’heretat i es casà posteriorment amb Dolors Castellví Carbonell. Per la seva part, els altres fills també es ca-

saren. Maria amb Josep Piquet i Campanyà, matrimoni del qual nasqueren quatre fills: Josep el 8 de maig de 1890, Jaume el dia 1 d’agost de 1891, Casimira el 4 de setembre de 1898, per altra banda hi ha la certificació del naixement de Dolors el 18 d’octubre de 1893 i defunció al juliol de 1895. Joaquima amb Joaquim Martí Sabadell, matrimoni del qual es té constància de tres fills: Francesca nascuda el 27 de febrer de 1896, i dos bessons, Joaquim i Josep, nascuts a principis de 1895 i morts al cap d’un mes. Francesca con- tragué núpcies amb Josep Recasens Torredemer matrimoni amb descendèn- cia (els néts: Eulàlia Corrales Recasens, Francesca Corrales Recasens i Josep Manuel Corrales Recasens). I Jacint contragué matrimoni amb Montserrat Vilaplana Petit, també amb descendència coneguda.

Jaume Gelabert i Vilaplana és el familiar del qual més documents s’han guardat: capítols matrimonials, actes de judicis, poesies, caramelles, estatuts de l’Ateneu Santjustenc (edicions impreses per a cada soci).

De la infància de Jaume Gelabert i Vilaplana tenim diferents dietaris que co- mençà a escriure a l’edat de 14 anys, fins en endavant, explicant dia a dia les activitats que realitzava a la casa ara anar a estudiar, anar a l’hort, anar a buscar fems, etcètera. De la mateixa manera que amb l’arxiu de la masia de Can Mèlich es té constància que Jaume Gelabert fou soci fundador del Centre SantJustenc, situat al carrer Badó número 10, que fou una societat recreativa familiar. Con- juntament amb la creació del centre i El Pom de Flors, Jaume Gelabert escriví diferents poesies i caramelles. Una mostra:

Regalo de boda:

La mujer al pasar de un a otro estado, Lleva por dote cierta a su marido

Un pasado que le es desconocido

Y un porvenir no menos ignorado.

– ¡Qué mujer no ha tenido en su pasado un amante, a quién ha correspondido,

amante a quién dio un beso… (si es que ha sido un beso nada más) nunca olvidado!

Si –como dice Libirtz– lo presente, producto del pasado, lo futuro engendra y determina fatalmente,

¿Qué marido podrá vivir seguro de que no fructifique la simiente,

sembrada ayer en el mañana oscuro? Jaume Gelabert.

El 20 d’abril de 1889 l’hereu de la casa de Can Mèlich a l’edat de 28 anys –gaire bé vint-i-nou- es casà amb Dolors Castellví i Carbonell, originaria de la parròquia i terme municipal de Santa Creu d’Olorda, i es firmaren uns capítols matrimonials que comportaven el següent:

1. Joaquim Gelabert i Mèlich dóna al seu fill Jaume Gelabert i Vilaplana l’heretat universal o donació inter vivos, cedint i transferint tots els seus béns i drets –mobles i immobles- presents i futurs a dit fill, tot i que posà diferents condicions: el donador es reservava durant la seva vida l’íntegre i compliment usdefruit, i la lliure administració de tots els seus béns i drets. També es reservava el dret de vendre i hipotecar els seus béns exceptuant la finca matriu; a més es reservava el dret de poder dotar els fills solters que tenia al seu càrrec fins la quantitat de quatre-centes lliures catalanes per a cada un d’ells, afegint també la reserva del dret de disposar en el testament la quantitat de cent cinquanta pessetes sobre els seus béns donats. Al mateix temps, el donador s’obligava a mantindre i alimentar a la seva casa i, en companyia amb salut i malaltia, donant tot el necessari al matrimoni del seu fill amb la condició que tots treballessin a utilitat de la casa. La sisena condició deia que en el cas de Jaume Gelabert morís sense fills o amb fills, però que cap d’ells tingués edat de testar, quedaria sense efecte la present donació tornant els béns al donatari i, si aquest fos mort passarien als seus successors.

A continuació es definiren tots els béns donats: per començar la Casa Mèlich, també una peça de terra de vinya d’una mujada i onze mundines situada a Sant Just Desvern, concretament al barri de Camp Roig (posterior- ment aquest terreny entre 1922 i 1923 fou venut a l’empresa propietària de la Sanson anomenada La auxiliar de la Construcción S.A.). A més, una peça de terra de vinya d’onze mundines a Sant Just Desvern i vint censos, alguns de diferent preu i alguns del mateix preu, al carrer de la Sala.

2. Seguidament la mare i germà de Dolors Castellví –persones que donaren el consentiment al matrimoni entre Dolors i Jaume- donaren la quantitat de dos mil cent trenta-tres pessetes amb trenta-tres cèntims, més dues còmodes i les robes i vestits corresponents, de les quals mil sis-centes pes- setes eren en pagament dels drets paternals que li va deixar el seu difunt pare i, les còmodes i vestits eren en suplement de la legítima dels drets paterns; i respecte a les restants cinc-centes trenta-tres pessetes i trenta- tres cèntims eren en satisfacció de la part paterna, materna i del germà. Prometien pagar i entregar a la dita filla i germana a un any pròxim la suma indicada i les còmodes del dia del matrimoni.

3. Dolors Castellví aportà en dot al seu sogre i marit les dues mil cent trenta-tres pessetes i trenta-tres cèntims, les còmodes, robes i vestits de les quals li foren entregades en donació per al matrimoni per part de la seva mare i germà.

4. Joaquim Gelabert i Jaume Gelabert donaren en concepte d’escreix a Dolors Castellví Carbonell la quantitat de mil cinc-centes pessetes que prometien entregar-li junt amb el dot, sempre que vingués al cas la seva restitució, però després de la mort de la dita Dolors passaria a favor dels seus fills amb la proporció que ella hagués disposat, i en el cas de no exis- tir fills tornaria als donadors.

5. Per a la seguretat del dot i matrimoni a que es referien els dos punts an- teriors, Joaquim i Jaume hipotecaren a favor de Dolors Castellví una casa coneguda com a Casa Mèlich.

6. Jaume Gelabert i Dolors Castellví, amb pacte exprés, convingueren que el supervivent dels dos, al llarg de la seva vida mai perdés l’usdefruit de les propietats del seu cònjuge amb la condició de mantenir la viudetat i de mantenir els fills barons fins a la majoria d’edat i a les filles solteres.

7. En el cas de morir sense testament, la successió dels seus respectius béns seria pels seus fills per ordre de primogènit primer i successiva- ment, primer homes i després dones.

Als capítols matrimonials s’hi adjuntà també els arxius de comptes de la masia.

Fotografia familiar on es veu a Dolors Castellví, Jaume Gelabert, Madrona Gelabert Castellví, Francesc Gelabert Castellví i Dolors Gelabert Castellví. Arxiu de la masia Can Mèlich

El 1913, l’Ajuntament constitucional de Sant Just Desvern representat per Joaquim Carbonell i Modolell, Pere Domènech i Biosca i Antoni Fàbre- gues i Valls varen comprar en cens a Jaume Gelabert i Vilaplana una porció de terreny a les afores de Sant Just Desvern, enfront d’un camí públic anomenat “del cementiri” (en l’actualitat Avd. de la Indústria, 12), i en el qual té la seva façana. Amb una extensió de 449 m², anomenat Camp de Bertran que passà a ser l’escorxador municipal. Anualment, l’Ajuntament havia de pagar a Jaume Gelabert quaranta-cinc pessetes.

El 15 de juny de 1916 a les dotze del migdia morí la muller d’en Jaume Gelabert, la Sra. Dolors Castellví i Carbonell a conseqüència de “gastrorràgi- es” i fou enterrada el 17 de juny de 1916, a la localitat de Sant Just Desvern.

El 12 d’agost de 1918 Joan Baptista Modolell i Modolell firmà un dret de pas a favor de Jaume Gelabert i Vilaplana, en el qual autoritzava instal·lar el cablejat elèctric i els pals per a fer arribar l’electricitat a la Casa Mèlich. Es contractà a l’electricista Pere Bosch per a fer dita instal·lació, fent un plànol el dia 18 de març de 1918. Tota la instal·lació costà mil tres-centes nou pes- setes amb cinquanta cèntims.

Fotografia familiar on es veu: Desconegut, Frnacesc Gelabert Castellví, desconeguda, Dolors Castellví amb Dolors Gelabert, Madrona Gelabert i Jaume Gelabert i Vilaplana. Arxiu de la masia de Can Mèlich

L’últim testament de Jaume Gelabert i Vilaplana fou fet el 4 de juny de 1919; testà a favor del seu fill Joaquim Gelabert i Castellví com a hereu uni- versal deixant escrita també la legítima per als altres fills.

El 1920, quatre anys després de la mort de la seva dona, Jaume Ge- labert i Vilaplana -de 59 anys- con- tragué segones núpcies amb Josefa Vinyals i Goyta –soltera natural de l’Hospitalet de Llobregat de 46 anys-. Els seus capítols matrimonials diuen:

A Jaume Gelabert i Vilaplana, com a donatari del seu pare Joaquim Gelabert i Mèlich, segons resulta de l’escriptura de capítols matrimonials atorgada el vint d’abril de 1889, en contemplació al primer matrimoni contret pel dit Jaume Gelabert amb Dolors Castellví i Carbonell, va ad- quirir amb les condicions i agreu- jants que resulten de dites capitulacions, entre altres finques i béns que es descriuen en la pròpia escriptura, la casa coneguda com ”Casa Mèlich” assenyalada abans amb el número

Fotografia familiar on es veu: Josefa Viñals i Goita i Jaume Gelabert Vilaplana. Arxiu de la masia de Can Mèlich disset, avui trenta-tres, situada en el terme de Sant Just Desvern.

el seu fill abandonà l’ofici i es traslladà el dia 15 de gener de 1919 a la casa paterna, on amb gran interès cuidà tot el que se li demanà aportant prosperi- tat al negoci. Després de mig any a la casa paterna, es confirmà verbalment la venta i traspàs del negoci amb diferents pactes i condicions, i degut a la pro- ximitat del casament de Joaquim varen convenir fer-ho per escrit mitjançant contracte:

1. Joaquim es comprometia a quedar-se la casa paterna amb el seu pare, mentre el seu pare no canviés d’opinió.

2. A canvi de tot, Jaume confirmà la cessió i traspàs a Joaquim pel preu de vint-i-vuit mil pessetes, obligant-se a no tenir a les seves finques, quadres, estables i bodegues animals de cap classe.

Li vengué les vaques, les mules, els carros, eines, etcètera per un valor de trenta mil vuit-centes pessetes; així mateix s’hagué de fer càrrec del deute de vuit mil pessetes a favor de Jacint Gelabert i Vilaplana en concepte de préstec.

3. La suma de tot el cost de la venta havia de ser efectivament pagada per Joaquim Gelabert i Castellví a Jaume Gelabert i Vilaplana de la següent manera: deu mil pessetes en el moment, les restants deu mil vuit-centes a raó de cinc-centes pessetes mensuals, mentre el negoci li permetés, fent- se efectiu al llarg de l’any 1921.

Els diners van ser pagats a manera de dotze mil pessetes el dia del tras- pàs, i les restants mitjançant el pagament de les obres efectuades a la casa i, quatre-centes vint-i-cinc pessetes en metàl·lic, donant-se així Jaume Gelabert satisfet.

Jaume Gelabert i Vilaplana, tot i casar-se dues vegades, només va tenir descendència amb Dolors Castellví i Carbonell. Tingueren cinc fills, tres noies i dos nois: Francesc (1891-1971), Joaquim (1893), Madrona (1895-1934),

Maria (1899-1902) i Dolors (1901-1938).

Respectivament, Francesc es casà amb Antonia Castells, mentre que Joaquim contragué matrimoni amb Pilar Mallol Llunell. Pel que fa a les filles, Madrona es casà amb Daniel Cardona i Civit (hereu de Can Cardona), i Do- lors contragué núpcies amb Joan Nadal Gimfarré.

El 12 d’octubre de 1922 Joaquim Gelabert i Castellví es casà amb Pilar Mallol i Llunell, de Santa Creu d’Olorda. Fruit d’aquest matrimoni, Joaquim es quedà la tutela de les dues germanes de la seva dona –una vivia amb ell i l’altra amb un cosí-; això fou així ja que el pare de Pilar Mallol, al casar-se per segona vegada, no volgué fer-se càrrec de les seves dues altres filles.

El 1925 Jaume Gelabert i Vilaplana donà poders al seu fill Joaquim Ge- labert i Castellví perquè administrés els seus béns i adquirís en el successiu,

perquè pogués recaptar les rendes i productes com a administrador. També perquè pogués arrendar o llogar els béns, cobrar tot els seus béns, pagar les contribucions, etcètera.

Fotografia familiar on es veu: Montserrat Vilaplana, Jacint Gelabert, desconegut, Josefa Viñals Goita, Jaume Gelabert Vilaplana, desconegut, Josep Recasens i desconegudes. Arxiu de la masia de Can Mèlich.

Degut a diferents plets i confrontacions amb els diferents veïns de la localitat, el 10 de desembre de 1926 es dictà sentència sobre els malentesos deguts al camí, ara anomenat “Onze de Setembre”, que abans era de propietat privada de la masia de Can Mèlich:

Dictamen de sentència:

estimant la demanda inicial d’aquest judici formulada per Jaume Gelabert i Vilaplana he de declarar i declaro que el camí que parteix de la riera de Sant Just Desvern i condueix a les heretats Mèlich, Coscoll i Solanes és particular en la porció que travessa la finca Casa Mèlich, descrites en el registre de la propietat en el fol·li 130 i tom 444 de l’arxiu finca número 102 a l’inscripció 5a, sense que sobre el dit camí i porció pesin hi hagi constituïdes drets de pas. Resultant d’aquesta sentència que ni Carme Juncà vídua de Pedrosa ni Josep Güell tenen dret a utilitzar el camí, dictaminant que aquesta sentència s’inscrigui en el registre.

JOAQUIM GELABERT CASTELLVÍ (1893-1963)

Fotografia del matrimoni de Joaquim i Pilar. Arxiu de la masia de Can Mèlich.

El 1927 al morir Jaume Gelabert i Vilaplana, Joaquim heretà les propietats de la Casa Mèlich tal com havia testat el seu pare el 1919. L’any següent, el 1928, donà als seus germans sis mil pessetes, de les quals dues mil cinc-centes pessetes eren per cada germana amb legítima pa- terna i mil pessetes a Francesc pels serveis prestats mentre vis- qué amb el seu pare, ja que les dues mil cinc-centes pessetes no se li donaren perquè ja les havia rebut en el moment del seu casa- ment. Per a poder rebre aquesta quantitat, les dues germanes de Joaquim ja casades varen haver de rebre el consentiment del seu marit; per part de la Dolors fou fàcil ja que Joan Nadal ho acceptà. Per altra banda, el marit de Madrona, Daniel Cardona i Civit, es trobava a l’exili per motius polítics i estava vivint a França, i per tant, la Madrona per a cobrar la legítima paterna va haver d’esperar una carta des del consolat espanyol de França en la qual el seu marit li atorgava els poders per a cobrar la legítima sense ell.

El 1930 cada un dels germans varen rebre mil cinc-centes pessetes com a legítima materna. En aquell moment Daniel Cardona ja el firmà, ja tornava a estar a Sant Just per a ser posteriorment alcalde.

Aquell mateix any, Joaquim Gelabert i Castellví com a tutor de les ger- manes Mallol i Llunell vengué una casa torre situada al passeig Nadal de Sant Feliu de Llobregat per un valor de trenta mil pessetes, que era l’herència del seu difunt pare Miquel Mallol i Parellada. Dita herència havien de repartir-la entre Pilar, Carme, Joaquim, Montserrat i Francesca; la part de Montserrat i Francesca la custodià Joaquim Gelabert fins al moment de llurs matrimonis. Francesca es casà el 1934 i rebé el seu dot de Joaquim Gelabert, de valor de sis mil quatre-centes vuitanta-una pessetes i cinquanta cèntims.

El desembre de 1938 mor una de les germanes de Joaquim, Dolors Gelabert Castellví a l’edat de 37 anys; la seva madrastra, morí el 20 de juny de 1943.

El 30 de juny de 1941 arribà una pèrdua molt important per a Joaquim Gelabert i Castellví, la seva primera dona Pilar Mallol Llunell. Posteriorment, Joaquim es casà amb Nativitat Llopart el 17 d’abril de 1943. El primer testa- ment de Joaquim fou fet el 1929 amb la seva primera dona, però després de la seva mort tornà a fer testament el 1943, en el qual deixava d’hereu universal a Jaume Gelabert i Mallol amb la condició de mantenir a la seva dona Nativitat Llopart, ja que no la deixà d’usufructuària.

El 3 d’octubre de 1951 Jaume Gelabert i Mallol es casà a Sant Feliu de Llobregat amb Maria López i Mayol, de Sant Feliu de Llobregat i filla de Faus- tino López Lasheras i de Balbina Mayol Carnisser. Aquest mateix any fou un moment de canvi en el qual les vaques, que fins aquell moment havien sigut una de les principals fonts d’ingressos de la casa, deixaren de ser rentables i se suprimiren.

L’actual carrer Onze de Setembre, en aquells moments transcorria per la propietat particular de la finca de Can Mèlich i es conservava un cadenat al punt entre els actuals carrers Onze de Setembre i Girasol.

El 1962 es començà a construir l’actual piscina de Can Mèlich, de la qual Jaume Gelabert i Mallol i Josep Manuel Corrales i Recasens eren socis de meitat indivisa.

El matrimoni de Joaquim i Pilar tingué quatre fills. Dues noies i dos nois, tot i que un dels nois, Nicolau, morí recent nascut el 8 de novembre de 1923 a les quatre de la tarda. El seguiren Maria Gelabert, nascuda el 1924 i morta el 1984; el segon fill fou Jaume Gelabert i Mallol nascut el 29 d’octubre de 1926; i per últim, Dolors Gelabert nascuda el 1929.

El 28 de setembre de 1963 Joaquim Gelabert