-
-
BALL 147
EL BALL
-
Francesc Blasco Urpinell
El ball a Sant Just amb motiu de les festes —Sant Josep, Sant Antoni, Pasqua, per exemple— però particularment per la Festa Major és tan antic com els envelats. Una mostra d’aquest fet és el full de comptes del ball que hi va haver a l’envelat de la Festa Major de 1917.51 Hi consten els conceptes de
«orquestra, rams, caixes de bombons i toies», evi- dentment poden no fer referència a les sessions de ball, però costa de pensar en algun altre acte on intervinguin les clàssiques toies que es lliuraven al ball de rams.
Durant un cert període d’anys a l’Ateneu hi havia una anomenada comissió de festes o festeig que, hem de suposar que organitzava els balls. L’acta del 18 de juny de 1933 hi fa referència: «El senyor Xavier Modolell diu que el senyor Lluís Blasco de la Comis- sió de Festeig [sic] ha dimitit i proposa per reempla- çar-lo al senyor Pere Pruna.»
És també Pere Pruna i Gascon (1907-2008) qui en una entrevista de Ràdio Desvern del 8 d’octubre de 199252 , va manifestar que el van treure de president de l’Ateneu —va ser-ho del 8 d’abril de 1934 a l’1 de febrer de 1936— per un acte romàntic seu esde- vingut durant el ball de la Festa Major, que li va fer trencar la norma. Aquest norma de conducta social, com també es comenta en altres punts d’aquesta Miscel·lània, consistia que a les sessions de ball hi havia els balls clàssics de socis solters i els de socis casats i ell, estant casat, va sortir a ballar al ball de solters. Això es va manifestar privant-li l’entrada al cinema —el qual de manera explícita tenia reservat el dret d’admissió— per haver trencat la norma so- bre el ball dels socis solters. I ho remata dient que l’esperit de Sant Just es movia sota dues tendèn- cies, la dels eclesiàstics sota el comandament de mossèn Antonino Tenas i l’altra, la dels seus, amb ell com a capitost.
D’una persona nascuda deu anys més tard que el Pere Pruna tenim el testimoni de la Pilar Farigola i
Ràfols en l’entrevista del Pere Font del 17 de maig de 2016, quan aleshores la Pilar ja tenia noran- ta-nou anys. El seu testimoni va ésser aquest:
«De sempre he estimat molt l’Ateneu; vaig entrar-hi de nena pel col·legi i sempre més n’he estat sòcia amb presència activa; fins que per imperatiu de l’edat ha calgut deixar de fer moltes de les coses que m’agradaven de l’entitat. Eren festes senya- lades per fer balls: Pasqua, revetlla de Sant Joan, Festa Major, Nadal, Cap d’Any, entre altres. Es man- tenia la tradició de pares a fi ls d’estrenar vestit. Era molt maco donar voltes al so de l’orquestra al ball de socis solters; seguia el ball de socis casats, i el sempre vistós ball de rams. El de solters, com el de rams, tenia un punt afegit: comprovar quines pare- lles s’anaven formant i si després prosperaria com a nuviatge. Recordo que en el meu cas, el xicot vin- gué a casa per preguntar al pare: “Em deixa acom- panyar la seva fi la al ball de l’Ateneu?”. I no puc obli- dar la resposta del pare: “Sí, però respectant-la!”» La Cèlia Urpi i Mans (1927) també va parlar dels balls a l’Ateneu a l’entrevista del Pere Font del 23 de març de 2017. Aquesta és la transcripció que en feu el Pere:
«El primer ball me’l va demanar el Pastor Fosalva. Ballàvem al revés fins que va venir el Miquel Font [Miquel Vives, dit de cal Font, durant molts anys aco- modador del cinema i encarregat que el ball marxés bé]. Ens diu: “que no veieu que balleu a l’inrevés?” Érem joves, uns 15 anys, perquè jo de seguida vaig anar amb el que seria el meu marit: l’Agustí Parera, que era un actiu soci de l’Ateneu molt aficionat als escacs. Ens vam fer socis tots dos alhora, per això tinc un número molt baix.
Durant una època les noies portaven un carnet on ano- taven les peticions dels nois per ballar el pasdoble, el vals, el vals socis-casats, el ball de rams… El vas acon- seguir o ja era un sistema passat de moda?
Això del carnet no ho recordo gaire. Potser per la
-
També esmentat al capítol de l’associacionisme previ al naixement de l’Ateneu.
-
Fonoteca de l’AHMSJD.
festa major tenies marcats els balls i especialment el ball de rams. No, el carnet no era habitual. En al- tres pobles potser sí.
Quin era el calendari anual de balls a l’Ateneu?
El primer, el de Cap d’Any. Després, el de Sant Anto- ni Abat; Carnaval, a partir d’aquí «guardàvem Qua- resma» fins la Pasqua. Quan arribava el bon temps feien ball a la pista. A l’agost a la Sala Gran, balls de festa major, amb una calor! M’agradaven molt els balls de la revetlla de Sant Joan i després la de Sant Pere a la pista, amb vestits més lleugers. Abans del ball de Nadal, cada any els quintos organitzaven el seu ball per l’octubre o novembre.
Quins estils de balls: pasdoble, vals, vals jota?
Segons quina fos la data solia fer-se el Balls Socis
Solters i després el Ball Socis Casats. Eren balls de l’època que es van anar modernitzant de mica en mica. Era bonic, molt bonic el Ball de Socis Casats. Feien una volta sencera a la Sala Gran, on les bu- taques estaven alineades —dues file es— sota els palcos. Una gran rotllana amb les parelles girant en la mateixa direcció, quan de cop i volta canviava la música i feien la volta a l’inrevés. Sempre quedava una parella al centre que naturalment eren bons ba- lladors. No puc oblidar el Joan Ferrer [Joan Aguadé, el ferrer del carrer d’en Badó] i la seva esposa, As- sumpció Bosch, que sempre eren aplaudits pel seu ball al centre de la platea. Sí, hi havia molta gent, també solien fer dues rotllanes. Tot plegat era molt casolà, molt nostre. Per la festa major havia vist uns
Programa de les festes de Pasqua del 5 i 6 d’abril de 1931, on s’anuncia que l’orquestra Fatxendes, la mateixa que farà el «Gran Ball de Societat» de tarda i nit, acompanyarà durant el matí les caramelles de la secció d’homes de l’Orfeó. D’aquest Orfeó només hi ha una discreta referència a «Orfeó Enric Morera 1951-1991», pàg. 79 dins Miscel·lània d’Es- tudis Santjustencs III, 1991 (AHA)
Programa del concert i ball de la Pasqua de 1955, vint-i-quatre anys després del que s’enunciava al programa de la imatge anterior, però que conservava la tradició d’aquest esquema de fer un concert previ a l’inici del ball. Cal suposar que amb el nom «cantor Galduch» es referien a Ramon Calduch, aleshores als seus inicis com artista (AHA)
palcos provisionals que es muntaven a les escales i a una part de l’escenari. Un rengle que duplicava els existents i que volia dir que l’Ateneu cobrava uns calerons. Era el mes d’agost, mare meva com suà- vem i suàvem! També hi havia el ball del vano i el de rams, que també es pagaven. Al ball de rams, el noi regalava aquell buquet de flo etes a la noia que li agradava més. Hi havia mares que animaven els nois perquè anessin a buscar aquella noia o aquella altra que els semblava bona per al xicot.
L’endemà, m’explicava la meva germana Conxita, se- gons quins rams es regalessin a una noia determina- da ja corrien rumors de: “mira, nuviatge a la vista”.
Sí, jo anava a aprendre de costura a casa de la Fran- cisqueta Malaret, on ens trobàvem amb la Teresa Pi, també la teva germana, la Rosita de can Marlès [dona del Magí Campreciós]. Érem molta colla i no deixàvem de comentar el que havia passat al ball anterior i de qui regalava el ram a una noia deter- minada.
Esperàveu amb delit que vinguessin festes senyala- des per anar al ball de l’Ateneu?
Sí, sí, perquè després del ball de Sant Antoni Abat del mes de gener, calia esperar fins a Pasqua. El ball era un fet social súper. Durant la Quaresma t’havies de conformar amb el cinema. Jo era molt de cinema.
Esperàveu la festivitat per anar al ball a estrenar un vestit?
Sí, sí, acostumàvem a estrenar-lo per la Puríssima, que era la festa de les noies. Un abric o un vestit jaqueta, que el tornàvem a lluir pel ball de Nadal. Per la Puríssima? No, res de ball. Missa al matí i ro- sari a la tarda. Jo tenia vestits per als dies feiners i un altre per als diumenges, tres o quatre a l’any. De sabates, dos o tres parells. Per la festa major també estrenàvem vestit. Anàvem a cosir i ens els fèiem. Era una vida senzilla. Treballava al laborato- ri, com tu i d’altres [Laboratorios Om/Sociedad Ge- neral de Farmacia, d’Esplugues]. Quan van obrir el Chipi es va posar de moda i també hi acudírem una temporada, per tornar a l’Ateneu [Chipi, carrer de la Creu, on ara hi ha l’òptica Josa]. El que m’agradava de debò eren les revetlles a la pista. Les noies amb vestits senzills d’estiu.
Tinc entès que per la festa major també es feia ball de migdia, oi?
Sí, també conegut com el “ball del vermut”. Es feu durant uns quants anys però no va tenir gaire èxit. En canvi a Sant Feliu era una festassa; al ball de
migdia hi acudia gent molt ufanosa.
El ball de Carnaval a l’època franquista era prohibit… No podíem anar tapats de la cara. Disfressa, sí. A mi no m’agradava. Era una cosa diferent.
Quins records tens de les orquestres?
Recordo que venien bones orquestres. No en re- cordo els noms. Cantants que els escoltaves per la ràdio. Eren orquestres variades. Algunes feien una mica de teatre.»
Una de les referències escrites que en tenim i no precisament d’un programa de mà ni d’una acta és la corresponent a dues cartes de Roser Vidal al seu cosí Pere Blay de 1933 on li comenta que a l’Ateneu fan ball cada dissabte53 «jo hi vaig i disfruto molt» (21 de setembre) i també «el dissabte dia 20 van fer ball a l’Ateneu i si haguessis estat aquí hague- res disfrutat molt perquè van fer ball antic i tots els vells ballaven» (dia 1, sense especifi ar el mes). Per aquesta segona carta sabem que també hi havia ball al Casino: «el diumenge dia 21 vaig anar a ba- llar al Casino i el teu amic Gironès va treure la toia, que era un braç de gitano molt macu amb molts dol- ços pel voltant, i me’l va donar a mi».
Això no obstant, malgrat que el primer indici docu- mental aquí aportat sobre el ball a l’Ateneu és dels anys trenta, hem de suposar que a l’Ateneu s’hi va ballar tan bon punt hi va haver un espai cobert on fer-ho.
El ball a l’Ateneu durant la dècada dels cinquanta i primers anys dels seixanta va viure l’esplendor fruit de l’empenta i la feina d’uns joves que feien pinya sota el nom de la Penya Silenci, com queda descrit en l’apartat corresponent a aquest grup.
Jordi Cortès (1952) i Jaume Campreciós (1951) ens recorden els balls de diumenge que durant una temporada van organitzar a la Sala Cinquantenari. El Jordi a l’entrevista del Pere Font del 2 de març de 2017 diu:
«Una de les coses que vam potenciar va ésser el ball de cada diumenge. Jo tenia un amic a Esplugues que era un crac en temes d’electrònica. Va presentar un pressupost: una taula de música, llums, etc. per fer ball cada diumenge. Férem ball per obtenir més ingressos per a l’Ateneu en un moment econòmica- ment delicat. Es va acabar quan començava a venir gent que anaven en bandes que es barallaven, venia la policia i això no podia ser. Nosaltres ho impulsà- rem, senzillament, per a passar-ho bé. Vam intentar fer socis a tots els habituals del ball… En resum, es
-
Arxiu personal de Pepitu Farigola i Blay.
va acabar perquè superava la nostra idea inicial.» El Jaume, en l’entrevista del 13 de desembre de 2106, diu: «Vam muntar una discoteca a la Sala del Cinquantenari que va durar fins que hi hagué un in- cident. En Jordi Bas n’era el discjòquei. S’hi aplega- ven dues-centes persones. Durant dos o tres anys es feren calerons que a la junta de l’Ateneu li anaren molt bé, ja que patia la crisi pel dèficit de l’Escola. A la caixa hi havia teranyines.»
Per a acabar aquest curt anecdotari del ball, cal assenyalar que el ball en la mentalitat imperant, almenys durant la primera meitat del segle pas- sat, induïa una certa prevenció. El pecat podia estar
proper, les alarmes per qualsevol indumentària o ambientació que pogués incitar a la concupiscència eren permanents. I no estem parlant per parlar per- què al llibre que teniu a les mans n’hi ha tres exem- ples. El primer és el que explica el Pere Pruna, el segon és el que va manifestar la Mercè Fontova i Batet quan li vam preguntar per la foto que va apa- rèixer a l’Abans al costat de la Leònida Farigola a la pàgina 313. Era el carnaval de 1948, ella tenia vint- i-un anys, i la faldilla curta que duia va generar molt d’enrenou. El tercer el podeu llegir a l’apartat de la Penya Silenci.
-
-
Balls de saló54
-
Cap a 1990, l’Ateneu va organitzar uns cursets de balls de saló que no van acabar d’agradar als par- ticipants. Això no obstant, amb aquesta experiència alguns d’aquests primers alumnes van prendre la iniciativa de tornar-los a organitzar sota els seus criteris propis. Així, seguint sota l’aixopluc de l’Ate- neu, es va donar continuïtat als cursets alhora que, en poc més de dos anys es constituïen com a secció. Aquest grup promotor estava format per Jaume Fà- bregas, Julio Montes, Àngel Pujol i Ramon Rebollar. L’activitat actual de balls de saló s’estructura a l’en- torn dels cursos de ball i dels balls pròpiament dits. Pel que fa al cursos, aquests inclouen actualment la formació en deu balls de saló per una banda i, des de fa quatre cursos, el claqué per una altra.
Per als balls de saló, dilluns i dijous dos grups d’alumnes diferents reben una hora i mitja de classe durant onze dies per trimestre. La forma- ció consta de cinc balls dels anomenats estàndard (vals anglès, vals vienès, slow fox, quick step i tango europeu) i cinc balls llatins (bolero, txa-txa-txà, pas- doble, jive i samba). Al cap de tres trimestres s’ad- quireixen els coneixements i la pràctica del que es considera la iniciació.
El claqué l’inicia Susana Jodar el curs 2015-2016 i fa una hora de classe cada dijous.
L’organització dels cursos de Balls de saló la por- ten actualment i des de fa tres anys Joana Clavero55 i Julio Montes. La Joana forma part de balls de saló des de 1999 i durant aquests primers anys van compartir tasques amb l’Anna Folch, actualment
desvinculada de la Secció. Susana Jodar, d’altra banda, organitza i és professora del claqué.
Hi ha dos professors dels balls de saló, un per a cada dia de la setmana de classe i, segons la de- manda, també s’incorpora un professor de sevilla- nes i un altre del ball en línia. Durant el curs 2018- 2019 concretament aquests dos balls s’han impartit durant els dos primers trimestres. Finalment, hi ha l’intensiu d’estiu al juliol, que inclou la salsa, el me- rengue i la bachata, entre altres, a raó de deu clas- ses d’una hora.
No es pot oblidar que balls de saló de l’Ateneu, amb la Joana Clavero com a professora, fa classes de ball gratuïtes als estadants del Mil·lenari.
El balanç del curs 2018-2019 pel que fa a la ins- cripció als cursos és d’uns quaranta alumnes i si es mira amb la perspectiva d’aquests més de vint- i-cinc anys de vida de la secció, la xifra balla entre 450 i 500 alumnes.
Aquest curs 2018-2019 ha acabat amb una festa que incloïa una competició de caire intern en la qual han participat quatre equips formats per tots els alumnes, repartits de la manera més homogènia possible, sota la fórmula anomenada team match. Les parelles d’alumnes de cada equip han hagut d’executar, de manera rotatòria, quatre balls (un fox, un pasdoble, un jive i un kizomba) amb uns jutges que amistosament han avaluat cada equip. Tot ple- gat sota la màxima cordialitat i amb un sopar com a fi de esta.
Avui dia hi ha moltes disciplines que promouen el
-
Les dades les han aportades Joana Clavero, Susana Jodar i Julio Montes en dues entrevistes els dies 3 i 4 de juny de 2019.59.
-
Joana Clavero és una de les dones incloses a Santjustenques. Vides en democràcia, una monografia editada com XXII Miscel·lània d’Estudis Santjustencs per l’Ajuntament de Sant Just Desvern, 2019.
manteniment del cos i de la ment de les persones i el ball sens dubte hi contribueix. Això no obstant, mentre l’aspecte físic i de coordinació sembla prou evident, no ho és tant el fet que també exerciti la memòria. Cal tenir en compte, però, que qualsevol ball té una estructura o programa que, al seu torn, els constitueixen una sèrie de figu es. Així, doncs,
cal tenir interioritzats i memoritzats aquests esque- mes al cap per ballar de manera fluïda i harmònica. Un darrer aspecte que cal destacar és el social que, a part dels cursets, té la seva extensió en la partici- pació en el balls que s’organitzen arreu al llarg de l’any.
Ball i competició amb motiu del fi de curs 2018-2019 a la Sala Municipal de l’Ateneu el dia 29 de juny de 2019. Quatre equips de parelles d’alumnes van anar ballant diferents peces sota la mirada d’uns jutges que els van puntuar. Al fons de la imatge a l’esquerra es pot veure una d’aquestes persones fent les seves avaluacions (fotografia de Francesc Blasco, AHA)
El col·lectiu que s’interessa per aquests balls actu- alment són les persones per sobre els trenta anys, majoritàriament parelles casades.
Balls de saló de l’Ateneu va començar organitzant un ball al mes i en l’actualitat n’organitza dos, el primer i el tercer dissabte de cada mes. Addicional- ment hi ha els balls organitzats amb motiu de festi- vitats assenyalades com Cap d’any, que pot aplegar setanta o vuitanta parelles, el Carnaval o la Feria
d’abril. Fins a l’any 2000 aquests balls de les festes es feien amb orquestra però a partir que es van aca- bar les subvencions s’han hagut de fer amb el que ells mateixos anomenen música enllaunada, això és, gravada. Els aficionats al ball que venen a Sant Just a ballar són sovint els mateixos que també van a ballar a Sant Feliu o Molins de Rei, de manera que és en el circuit d’aquestes poblacions veïnes on es posa de manifest l’aspecte social esmentat ante-
Ball col·lectiu durant el fi de curs 2018-2019 a la Sala Municipal de l’Ateneu sota les directius del professor Salvador, al centre de la imatge amb un micròfon sense fil ( otografia de rancesc Blasco, AHA)
riorment. Així, en els balls que es fan a Sant Just resulta que el 80 o 90 % de les persones són de fora de Sant Just, mentre que en els cursos els alumnes són majoritàriament de Sant Just.
Hi ha tres aspectes que cal destacar en la pràcti- ca del ball de saló: el calçat, la pista on es balla i la conducció o guiatge de cada parella. Pel que fa als primers, està indicat una sabata amb sola d’una mena de pell girada (n’hi ha sabateries especialitza- des) que fa que el peu es pugui desplaçar suaument per la superfície de la pista. Aquesta, al seu torn, idealment ha d’ésser de fusta-parquet, com la que té la sala gran de l’Ateneu, molt apreciada i única entre les que hem esmentat de l’entorn més prò- xim. Finalment la conducció, durant l’execució de cada ball, és quelcom que clàssicament fa l’home. És l’única disciplina on l’home mana, diuen mig en broma mig seriosos els entrevistats, i expliquen que això únicament es justifi a per la posició que pren el braç dret de l’home sobre la cintura de la dona. I
aquí rau la importància d’una bona entesa entre la parella a l’hora de ballar, un dels punts crítics que de vegades genera tensió si no acaben d’entendre’s a l’hora de què fer en cada moment.
Tot el que que s’ha dit més amunt relatiu a l’exercici del cos i de la ment té un matís important en la pràc- tica del claqué. El moviment de les cames d’aquest ball té un punt clau en la fl xibilitat que se li ha de donar al turmell que, d’altra banda, s’imbrica amb les figu es pròpies del ball i els temps de la música. L’atenció, la memòria i molta pràctica són també re- quisits indispensables per als practicants d’aquest ball per tal que tot el cos trobi el ritme de la música. Segons la Viquipèdia el claqué és una dansa origi- nària dels Estats Units consistent en l’accentuació rítmica d’una peça musical bàsicament picant de peus a terra amb unes normes i gramàtica deter- minades. Així, les figu es que esmentàven per als balls de saló aquí prenen noms com broadway, Shir- ley Temple, drawback, flap , time step i pull back, en-
Ball de demostració de tap dance o claqué sobre l’escenari de la Sala Municipal de l’Ateneu per part dels alumnes d’aquesta disciplina a la festa de fi del curs 2018-2019. La primera per l’esquerre de la primera fila és la professora Susana Jodar i la quarta Joana Clavero, aquí alumna però també professora de balls de saló (fotografia de Francesc Blasco, AHA)
tre altres. Pel que fa a la música, ha estat clàssica- ment el swing i el jazz però actualment, com passa en altres disciplines artístiques, en les coreografie sol haver-hi una fusió d’estils, de manera que tam- bé s’hi ha incorporat el rock, el rock and roll, el fl – menc o la salsa, entre altres.
Però, per què en diem claqué d’aquesta manera de ballar? La Susana explica que la denominació gaire- bé universal és tap dance i que així en diuen tant els nòrdics com els de l’Amèrica llatina. Novament fent ús dels diccionaris podem veure que tap és una pa- raula anglesa que tant denomina el fet de donar un copet —verb— com el so mateix del copet —nom— o les petites peces de metall que es posen a la pun- tera i taló de les sabates —nom també. Per extensió d’aquesta etimologia la Wikipedia defineix el tap dance com un tipus de dansa caracteritzada per l’ús dels sons de sabates amb claquetes —taps— que colpegen el terra com una forma de percussió.
Efectivament, per ballar claqué calen unes sabates amb claquetes a la puntera i taló i sovint també una peça de fusta entre ambdós extrems de la sabata que faci de caixa de ressonància. D’altra banda el terra ideal per ballar-lo és el de fusta com el de l’es- cenari de la sala del Cinquantenari i no pas el de parquet com el de la sala gran de l’Ateneu perquè és massa lliscant.
El claqué dins de balls de saló de l’Ateneu va co- mençar amb quatre alumnes el primer curs i n’ha tingut nou aquest darrer curs 2018-2019, tots ells de més de cinquanta anys. Tota una experiència!
Foto de grup de professors i alumnes durant l’acte del fi de curs 2018-2019 a la Sala Municipal de l’Ateneu (fotografi de Francesc Blasco, AHA)
Antoni Fuentes i Núñez
En aquests cent anys de vida de l’Ateneu la sardana ha tingut presència a la institució, directament o indi- rectament, gairebé sempre. La seva activitat sarda- nista s’ha viscut amb naturalitat, seguint les tendèn- cies i possibilitats de cada moment, bé sigui per mitjà de seccions de la casa o per mitjà de col·laboracions o pactes puntuals amb altres entitats o grups que prac- tiquen i promouen aquesta dansa. Ballades de sarda- nes, cursets d’ensenyament, concerts, conferències o altres actes s’han anat succeint durant tota la seva història.
Si en aquell ara llunyà any 1913 alguns nacionalistes santjustencs ja conreaven la sardana fora del poble, el 1917 tenim constància gràfi a d’una ballada a Sant Just, i el 1923 ja trobem informació documental que parla d’activitats sardanistes a l’Ateneu, tan sols cinc
anys després de la seva fundació. Els actes d’aquesta època que tenen lloc a l’entitat formen part del període en què la nostra dansa es va consolidant a la població. Les activitats sardanistes més antigues de què tenim constància corresponen a una ballada de sardanes celebrada a l’edifici en construcció de les escoles de la institució, el maig de 1923 i, el mateix any per la Festa Major del poble, una altra a la plaça de Jacint Verdaguer, conjuntament amb l’Associació Arrels de la Terra.
Des del 1924 trobem activitat sardanista a l’Ateneu amb una certa regularitat, la seva secció de sarda- nes la va dirigir el soci Lluís Blasco Sao fins a l’any 1933, i era habitual organitzar ballades de sardanes per la Festa Major a la sala-teatre, com la indicada en aquest programa.
Detall del programa de Festa Major de l’Ateneu de 1924 (AHMSJD))
L’any 1925, veiem que l’escola de l’Ateneu ense- nyava la nostra dansa als seus alumnes, com ho mostra la fotografia publicada en un opuscle editat aquell any.
Durant la Guerra Civil espanyola un programa de la casa anuncia la celebració de la Festa del Llibre el matí del dia 6 de juny de 1937 i, a més, la inaugura- ció d’una biblioteca a l’entitat, afegint-hi una ballada de sardanes per donar-li un caire més festiu.
Represa de l’activitat sardanista després de la Guerra Civil del 36
La primera activitat sardanista detectada a l’Ateneu després de la Guerra Civil del 36 és una ballada el 27 de gener de 1940, organitzada per l’Ajuntament de Sant Just, però celebrada als locals de l’entitat. Per la Festa Major de 1942 en trobem una altra, el dia 6 d’agost, que es programa al carrer davant mateix de l’edifici i una més el dia 9 a la tarda, al pati del Roure. Així de mica en mica la sardana torna a recuperar pro- tagonisme a l’Ateneu. A la postguerra, entre els anys 1936 i 1950, de les 36 ballades celebrades a Sant Just que he pogut localitzar, una bona part es van efectuar a les seves dependències. Les cobles més conegu- des de l’època: Albert Martí, Pral. del Llobregat, Pral. de Badalona, Barcelona, Canigó, Pral. de Llagostera, Empòrium, Moderna, Pral. de Barcelona, Nois d’Olesa o Popular, van actuar al pati del Roure o la Sala Gran de l’edifici en di erses ocasions.
Agrupación Sardanista Sanjustense
Tot i la poca documentació existent, als llibres de comptabilitat de l’Ateneu de l’època, com a mínim entre desembre de 1945 i setembre de 1947 es detecta l’existència d’una secció de sardanes56 pels pagaments de deu pessetes mensuals efectuats des de la caixa central de l’entitat, destinats a sub- vencionar-la econòmicament. Segons testimonis de gent que va viure aquella època, el qui anava
Ensenyament de sardanes al pati de l’Escola de l’Ateneu l’any 1925 (autor desconegut, AHA)
Programa de la ballada de sardanes del 19 de març de 1947 (AHA, digitalització Antoni Fuentes)
al capdavant d’aquest grup de sardanistes era Joan Matas i Llopart.
A l’arxiu de l’Ateneu es conserva aquest programa de l’Agrupación Sardanista Sanjustense que corres- pon al dia 19 de març de 1947.57 A més de la balla- da, també s’anuncia la celebració d’un concurs de sardanes per al mes de maig següent, amb assis- tència de diverses colles sardanistes de Barcelona. Per la Festa Major d’aquest mateix any es fa un fes- tival de danses a l’Ateneu el dia 8 d’agost al vespre, amb actuacions de la Cobla Barcelona i la Institució Folklòrica Montserrat.
És interessant de notar que tots els diumenges de dotze a dues del migdia, hi havia una «audición-en- sayo» als locals de l’Ateneu, i a més diu «nos com- placemos en ofrecerles nuestros ensayos de cada domingo, donde se les darán las instrucciones y en- señanzas necesarias.»
Com hem dit una mica més amunt, no sabem les da- tes exactes d’actuació d’aquesta secció de l’Ateneu, però aproximadament les podríem establir entre els anys 1945 i 1950. Van ésser cinc o sis anys d’ense- nyament, aconseguint que al poble no es trenqués la cadena de la iniciació sardanista i assegurar la continuïtat de balladors.
Veiem com les activitats sardanistes anaven aug- mentant ràpidament, ja que altres entitats o col- lectius diversos també hi posaven el seu granet de sorra i solien fer ballades per solemnitzar alguna de les seves celebracions. Com a exemple podem posar el Club d’Escacs de l’Ateneu, que el dia 10 de juny de 1951 va organitzar una ballada per festejar el seu quart aniversari.
Grup Sardanista Juli Garreta
Aquesta secció de l’Ateneu és sens dubte la més re- cordada, per la volada que va agafar durant la seva existència real de gairebé quinze anys, i ha quedat a la memòria col·lectiva de tot el poble, per haver fet un pas força important en l’activitat sardanista santjustenca i la seva normalització.
A proposta d’un grup de socis encapçalats per Sal- vador Vilalta i Surós, més conegut per Silvestre Valls, es crea aquest Grup Juli Garreta, que fa la presentació oficial el dia 23 de març de 1952, en una ballada als jardins del Parador, en què va actuar la Cobla Principal de Barcelona, i força concorreguda, tal c com es pot comprovar en aquesta instantània. S’iniciava així una etapa en què les sardanes so- vintejarien a l’Ateneu i a diversos llocs del poble, amb la periodicitat inicial d’una ballada mensual, promogudes gràcies a l’empenta dels creadors d’aquesta secció, que va tenir Silvestre Valls com a primer president. El Grup Juli Garreta va organitzar al voltant de cent deu ballades de sardanes en tota la seva història, la majoria fetes en instal·lacions de l’Ateneu, la sala gran, el pati del Roure o de vegades en el tram de carrer que hi ha davant mateix de la porta d’accés. La cobla que més vegades va actuar en aquestes activitats va ésser la Principal del Llo- bregat, però també hi trobem la Pral. de Barcelona, Pral. de Badalona, Comtal, Popular, Sabadell, Esco- lans, Barcelona, Sales-Nois d’Olesa, Pral. de Gràcia i fins i tot Pral. de Girona en una ballada feta conjun- tament amb la parròquia, a la plaça de Verdaguer.
-
En parla també: Malaret , Antoni (1997). Sant Just Desvern. Aproximació a quaranta anys de vida local (1939-1975). Sant Just Desvern: Ajun- tament de Sant Just i Centre d’Estudis Santjustencs, pàg. 51.
-
En el programa no consta l’any d’aquesta activitat, que s’ha pogut establir tenint en compte les dates d’estrena de les sardanes dels mes- tres Mañé i Mas Ros, i també perquè la cobla va modifi ar el seu nom l’any 1948.
Ballada de presentació del Grup Sardanista Juli Garreta el 23 de març de 1952 (fotografia de Jesús Cots i Balasch, arxiu família Cots Pau)
Sardanes a la Creu del Padró
El diumenge 10 de juliol de 1955 es va fer una ba- llada a tocar de la Creu del Padró que deixà una empremta considerable en la memòria col·lectiva. Algunes de les persones assistents amb qui n’hem parlat la recorden com un acte gairebé mític; fins i tot hi ha qui l’anomena l’aplec de la Creu del Padró. Provant de fer una cosa diferent, el Grup Sardanis- ta Juli Garreta va organitzar l’acte «en aquest lloc tan típic, puix és un dels bells paratges del nostre ja antic poble», segons consta en el programa de mà. A les sis de la tarda la Cobla Principal del Llobregat va començar la interpretació d’un repertori de sar- danes força atractiu per als balladors, i un nombre considerable de veïns també van assistir a l’acte, tal com es pot constatar en aquesta fotografia proce- dent de l’Arxiu Històric Municipal que mostra una vista parcial de la ballada.
Activitats mixtes
Un dels actius importants de l’Ateneu és la seva sa- la-teatre, amb un aforament gran i preparada per a desenvolupar-hi diversos tipus d’actes, com són ara teatre, cinema, ball, concerts o festivals. En ésser la més gran del poble, d’ençà de la seva construcció aquesta institució l’ha cedit o llogat a col·lectius di- versos per a fer-hi activitats de tota mena.
A la dècada de 1950 en aquesta sala es van fer di- versos festivals que barrejaven danses populars i sardanes, com la del dia 6 d’agost de 1955, un recital
de danses populars de Catalunya, València i les Illes, a càrrec de l’esbart infantil del Patronat Cultural i Re- creatiu de Cornellà, acompanyat de la Cobla Principal del Llobregat. En acabar la representació, es van ba- llar tres sardanes a la pista d’estiu de l’entitat.
El dia 27 de maig de 1956, a la festa organitzada amb motiu del 6è Homenatge a la Vellesa es programa novament un festival de ballets populars, amb l’Es- bart F. Moragas de la Caixa de Pensions acompanyat de la mateixa cobla anterior que interpreta seguida- ment una ballada de sardanes sencera.
També dos anys seguits, per la Festa Major del 1956 i el 1957 el Grup Juli Garreta va organitzar un festival de dansa catalana amb l’Esbart Sarrià i la Cobla Pral. de Badalona, aquesta vegada sense sardanes, però.
Dos homenatges i altres activitats
El dia 8 de febrer de 1951 es va estrenar la senyera de l’Orfeó Enric Morera en una jornada dedicada a exaltar la memòria del gran compositor Enric Mo- rera. S’inicià a la parròquia amb la benedicció de l’estendard i va seguir a l’Ateneu amb un acte insti- tucional, concerts, dinar, conferències i teatre.
Programa de la ballada del 28 de setembre de 1952 orga- nitzada pel Grup Sardanista Juli Garreta, on a la nota es fa esment de les classes de sardanes que tenen lloc cada diumenge de 12 a 2 (AHA, digitalització Antoni Fuentes)
Ballada a la Creu del Padró el 10 de juliol de 1955 (autor desconegut, AHMSJD)
En acabar els actes del matí, davant de l’Ateneu, la Cobla Barcelona va oferir al públic una audició de cinc sardanes interpretant un programa format ex- clusivament per composicions del mestre Morera. L’any 1958 una col·laboració entre el Grup Juli Gar- reta i el Casal Parroquial va permetre la diada de Reis al matí, l’actuació a la plaça de Campreciós de la prestigiosa Cobla Principal de Girona. Va ésser necessària aquesta unió de forces d’Ateneu i Par- ròquia per a poder finan ar el cost de la ballada, ja que el caixet d’aquesta formació musical era gaire- bé el doble del que costaven les cobles que es con- tractaven normalment a Sant Just.
L’homenatge pòstum dedicat a un altre compositor il·lustre del món de la sardana, Joaquim Serra i Co- rominas, es va fer el 12 de gener de 1958, i la Cobla Barcelona novament, va interpretar un concert divi- dit en tres parts, cadascuna presentada per un per- sonatge signifi atiu, Josep Mainar, Josep Miracle, i Joan Alavedra, que van glossar la figu a del músic desaparegut.
A la ballada del 27 de novembre de 1962 s’estrena la sardana La nostra pubilla del mestre Josep Maria Tarridas, que es va inspirar en una poesia de l’autor local Joan Martí i Aparici.
El Grup Juli Garreta ensenya dansa
Els membres d’aquest col·lectiu sardanista eren plenament conscients de la importància que tenia l’ensenyament en la seva tasca i, per això, no van tardar gaire a portar-ho a la pràctica, fins i tot van mantenir per a impartir els cursets els mateixos
dies i horaris que tenia l’anterior secció de sardanes de l’entitat. Si observem el programa adjunt, a la part inferior es pot llegir la nota que parla d’aquest ensenyament al vestíbul de l’Ateneu.
Més endavant en un esforç per oferir un ensenya- ment més complet i acurat, el dia 17 de novembre de 1957 el Grup Juli Garreta de l’Ateneu va comen- çar un curs amb professorat pertanyent a l’Obra del Ballet Popular. La tutela d’aquesta reconegu- da institució afegia al curs una garantia de presti- gi, l’experiència en els mètodes d’ensenyament, i mitjans humans i materials que n’augmentaven la qualitat. El Grup Juli Garreta va fer una forta promo- ció d’aquest curs, que aportava distinció a l’entitat: s’impartia els diumenges al matí en els locals de l’Ateneu amb monitors vinguts de fora del poble, i va durar fins al mes de maig de l’any següent, gairebé tot un curs escolar.
La davallada
El mes de febrer de 1958, a la nova junta electa de l’Ateneu hi participa, com a president del Grup Juli Garreta, l’advocat Josep Maria Martí i Jané. Fou el darrer responsable d’aquest col·lectiu sardanista, que vivia els seus millors dies de glòria i es trobava al cim de la seva popularitat, pocs anys abans de la seva davallada posterior.
Si ho comparem amb l’etapa anterior, des de la fundació del Grup Juli Garreta, les activitats sarda- nistes havien augmentat de manera notable, però a l’inici de la dècada del 1960 comença a invertir-se aquesta tendència. Malgrat que els components del
Grup continuen treballant perquè la sardana a Sant Just no perdi la vitalitat, els actes van minvant a causa de factors diversos.58
Les despeses per a organitzar les ballades han aug- mentat molt, les quotes dels socis, que aporten cinc pessetes mensuals cadascun, no han augmentat i les dificu tats finan eres comencen a palesar-se, cosa que obliga els promotors a reduir cada cop més la quantitat d’activitats programades.59 Tampoc no hi ajuda, precisament, el fet que el nombre d’asso- ciats vagi davallant de mica en mica en un lent però degoteig sense aturador.60 Finalment, el cansament comença a manifestar-se entre els responsables de la secció de sardanes de l’Ateneu, i el Grup Juli Garreta amb alts i baixos en les activitats i un funci- onament cada cop més minso i empobrit, entra en el camí que el duria a la desaparició definitiva, els següents anys a venir.
Darrera època
El Dia de la Sardana de 1962 se celebra el diumen- ge 29 d’abril, amb una conferència de Josep Miracle sobre «Projecció internacional de la sardana». La ballada que es fa el tretze de maig serveix a l’Ateneu per celebrar conjuntament aquesta diada sardanis- ta i la Festa del Llibre – Sant Jordi.
Aquesta foto de Lluís Ramban que podria corres- pondre a l’any 1964 o 1965 ens mostra un grup de jovent de l’època ballant davant l’Ateneu. Comen- çant per la vostra esquerra s’hi pot reconèixer Ri- card Segura, al seu costat Caterina Crespo, seguida de Joaquim Carbonell a la seva esquerra i, de perfi , Immaculada Malaret.
Amb la finalitat de divulgar i honorar la nostra dan- sa, el Grup Juli Garreta va impulsar una iniciativa força interessant. A mitjan mes de febrer de l’any
Jovent ballant al carrer davant de l’Ateneu pels volts de 1964-1965 (autor desconegut, AHA)
-
A les memòries de l’Ateneu dels anys 1960-1961 i 1962-1963, els directius del Grup Juli Garreta ja posen de manifest públicament alguns d’aquests problemes.
-
Quan el Grup Juli Garreta va començar la seva activitat, el cost per ballada se situava prop de les 700 ptes., mentre que a l’inici de l’any 1960 ja s’havia augmentat fins a arribar gairebé a les 1.400 ptes., és a dir, s’havia duplicat. Les aportacions per quotes de socis en el mateix període de temps havien passat aproximadament de 580 ptes. mensuals a 480 ptes.: s’havia retrocedit gairebé un 20 per cent.
-
El març del 1958 tenia 150 socis i, la tardor de 1961 al voltant de 100. Aquestes dades es comenten soles.
Ballada al pati del Roure de l’Ateneu el 20 de novembre de 1983 (fotografia de ’Ajuntament de Sant Just, AHMSJD)
1964 es va fer, conjuntament amb l’Ateneu de Sant Just, una petició a l’Ajuntament per demanar que els jardins situats darrere del Parador, o bé la font que hi ha en aquest lloc «es bategin com a jardins o font de la Sardana.»
El consistori hi va respondre positivament i el diu- menge 26 d’abril del mateix any, en aquest lloc em- blemàtic del poble, s’inaugurà la Font de la Sardana, coincidint amb la commemoració de la Diada Uni- versal de la nostra dansa.
El 10 d’octubre del mateix any 1964 el Grup Juli Garreta i l’Orfeó Enric Morera van celebrar conjun- tament el 2n aplec Anella del Cantaire. Al matí l’Or- feó Pàtria de Molins de Rei, en qualitat d’entitat con- vidada, va oferir un concert a la sala de música de l’Ateneu i, a la tarda als jardins del Parador, la Cobla Comtal va oferir una ballada de sardanes.
El dissabte 5 de juny de 1965, el Grup Sardanista de l’Ateneu va organitzar un concert de sardanes i música per a cobla, a la pista de l’Ateneu. Sota la direcció del mestre Lluís Moreno i Pallí, la Cobla Ba- dalona interpretà un selecte repertori de sardanes, arrodonint el concert amb el poema simfònic Puig- soliu de Joaquim Serra.
Els responsables del Grup Juli Garreta a les memò- ries de l’Ateneu dels anys 1964 i 1965, tornen a ma-
nifestar que organitzen molt poques ballades per manca de recursos econòmics, i demanen la col·la- boració de tothom per tirar endavant.
El dia 17 de març de 1968, Antoni Campañà va inau- gurar l’Hostal Sant Jaume i per fer més atractiva la presentació d’aquest establiment, va patrocinar una ballada de sardanes i en va encarregar l’organitza- ció al Grup Sardanista Juli Garreta de l’Ateneu.
Iniciatives sardanistes de la SEAS
Segons consta en un llibre d’actes de la SEAS, el mes de gener de 1969 l’equip de sardanes de la seva branca juvenil cercava un professor que els impartís un curset d’ensenyament de la nostra dansa. A mitjan mes següent Sebastià Farràs es va comprometre a impartir aquest curset a un nombre limitat de persones i es constitueix dins la SEAS un grup de treball dedicat a les sardanes.
Al mes de març ja es feien els preparatius per por- tar a terme l’ensenyament sardanista i es decideix de separar els grans dels petits afegint-hi unes ses- sions que es farien entremig de setmana. Els diu- menges del mes de maig al migdia tenia lloc aques- ta activitat, i els alumnes van anar a practicar a la ballada que va fer la Cobla Principal del Llobregat el dia 15 d’aquell mateix mes al Parador.
A finals del mes de juny va decidir-se acabar el cur- set els dies propers a la Festa Major i mentrestant, durant el mes de juliol intensifi ar l’ensenyament per mitjà d’un altre curs accelerat que se celebrava en els locals de la SEAS. Les classes d’aquest nou curs es feien els vespres dels dimarts i dijous i la seva part teòrica es va encarregar a un monitor de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona. Tot i les classes gratuïtes aquest darrer intent no va reeixir per causa de la baixa participació d’alumnes, i lla- vors la Secció Excursionista de l’Ateneu va abando- nar els intents de fer activitats d’aquesta mena.
Darreres activitats del Grup Juli Garreta
A la primeria de la dècada de 1970, tot i que ofic – alment encara funcionava, a la pràctica ja era ben mort després d’una llarga agonia de gairebé deu anys. A l’Ateneu n’eren plenament conscients i en diverses ocasions trobem referències escrites que hi fan al·lusió.
Segons consta en un llibre d’actes, a la reunió de la junta directiva de l’entitat del 9 de maig de 1970, el llavors president de l’Orfeó Enric Morera, Rafael
Malaret, i el vocal representant del cor El Pom de Flors, Robert Santacana, proposen que s’unifiqui aquestes dues seccions afegint-n’hi diverses més de relacionades amb la música, entre les quals hi havia el Grup Sardanista Juli Garreta. Aquesta ma- crosecció s’anomenaria «Secció Musical de l’Ate- neu». La proposta no va prosperar.
En el programa de les Festes de Tardor de l’any 1970 es comenta: «El grup juvenil de la SEAS intenta do- nar activitat a la Secció Sardanista, organitzant l’au- dició de sardanes —amb discs— al pati de l’Entitat. També prepara uns cursets intensius de sardanes, dedicats especialment a la joventut.» Una mica més amunt s’ha explicat el resultat d’aquesta iniciativa. A la memòria presentada amb motiu de l’assem- blea de socis de l’Ateneu celebrada el dia 3 de juliol de 1976 es publica: «Aquestes seccions pràctica- ment no tenen vida pròpia […]. Així com les Seccions sardanista i de teatre, que tenen esporàdiques ma- nifestacions de tipus personal.»
Després del Grup Juli Garreta
Les sardanes a l’Ateneu d’ençà de la desaparició de
Ballada al pati del Roure el 31 de maig de 2015 (fotografia de Lluís Ramban AHA)
la seva secció sardanista, es limiten a ballades pun- tuals o celebracions com ara Sant Jordi o les Festes de Tardor i les que promouen altres grups o entitats aixoplugades al seu edifici com ara el Grup de Focs de Sant Joan, de Tradicions i Costums.
L’any 1970 es fan tres ballades de sardanes, totes a l’Ateneu. La primera per Sant Jordi, la ballada de Festa Major que organitza l’Ajuntament es fa al pati del Roure, i la corresponent a les Festes de Tardor que s’efectua fent servir discs.
Per les Festes de Tardor de 1971, el dia 29 d’octubre, a l’Ateneu, la cobla-orquestra Principal de Girona va fer sardanes al matí, vermut-concert al migdia i ball de gala a la tarda.
L’any 1973 tornem a trobar dues ballades per Sant Jordi a l’Ateneu i la ballada de Festes de Tardor. L’any 1974 es fan el 20 d’octubre també a l’Ateneu, amb discs. L’any 1975, també hi ha ballades: per les Festes de Primavera, al carrer de l’Ateneu, amb la Cobla Sitgetana, i per les Festes de Tardor a la pla- ça de Verdaguer amb motiu de la Festa del Cantaire organitzada conjuntament per l’Orfeó Enric Morera i el cor Lo Pom de Flors.
Els anys que resten fins al 1986 en què es consti- tueix l’Agrupació Sardanista Sant Just, les activitats sardanistes en què participa l’Ateneu pràcticament resten limitades a les ballades organitzades per Sant Jordi, revetlles de Sant Joan, per mitjà de la seva Secció de Cultura, i les de Festes de Tardor. La darrera de la qual hi ha constància correspon a les Festes de Tardor, el dia 1 de novembre de 1984, en què la Cobla Miralpeix actua al pati del Roure.
Quan l’Agrupació Sardanista Sant Just comença a funcionar, l’Ateneu deixa en mans d’aquesta nova entitat l’organització de ballades de sardanes, i hi
col·labora cedint-los les instal·lacions per a aco- llir-ne algunes o altres activitats que l’Agrupació organitza.
Les ballades de l’11 de febrer de 1988 i el 19 de fe- brer de 1989 celebrades a l’Ateneu, deixen pas a un acord tàcit d’ambdues entitats per a portar al pati del Roure la ballada que l’Agrupació organitza cada any el mes de maig i fer-la coincidir amb la Setmana del soci de l’Ateneu per, d’aquesta manera, incrementar l’assistència de públic en aquest acte unitari. Va ini- ciar-se la ballada del 24 de maig de 1992, i cada any fins a la desaparició de l’Agrupació Sardanista Sant Just en acabar el 2016, s’ha mantingut amb resultat satisfactori per als dos membres d’aquest pacte no escrit. Des de llavors, però, l’Ateneu ha seguit orga- nitzant en solitari la seva ballada de Festa Major del mes de maig.
Altres activitats sardanistes que l’Agrupació Sarda- nista ha portat a l’Ateneu, han estat una conferència el dia 5 d’octubre de 1991, i el curset d’ensenyament de sardanes de l’any 2004, que es va efectuar a la sala del Cinquantenari, cinc ballades que s’han ce- lebrat a la sala Municipal o bé diverses ballades que s’hi han celebrat perquè ha servit d’aixopluc a cau- sa del mal temps. També es va efectuar en aques- ta sala gran l’octubre de l’any 2001 el pregó de les Festes de Tardor que va fer l’Agrupació Sardanista amb motiu del seu quinzè aniversari, i el dinar i una part dels actes del 25è aniversari de l’Agrupació, el 24 d’octubre de 2011.
Per a acabar aquest apartat indicarem que a l’Ate- neu de Sant Just o el seu entorn s’hi han estrenat set sardanes:
-
DATA
TÍTOL
AUTOR
COBLA
-
6-8-1933
Gentils santjustenques
Josep Ventura
Emporium
19-3-1947
La festa de la placeta
Pere Mañé Baleta
Cor i quadre escènic
27-11-1960
La nostra pubilla
Josep M. Tarridas Barri
Comtal
21-5-2006
El Pom de Flors
Joan Pascual Campreciós
Sabadell
26-4-2009
Una flo
Joan Pascual Campreciós
Lluïsos
26-4-2009
A l’amic Ventura
Antoni Guinjoan Simeon
Lluïsos
27-5-2018
Ateneu Centenari
Joan Pascual Campreciós
Baix Llobregat