El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII

L`anàlisi del Cadastre de 1716

EDICIÓ EN CATALÀ

Olga Sbert i Pérez Raimon Masdéu i Térmens

Olga Sbert i Pérez

(Barcelona, 1972)

Arquitecta per l’ETSAB (1997 – UPC). Combina la feina a l’administració amb els estudis de l’evo- lució del municipi de Sant Just Desvern. Autora de l’article “Recerca i orientacions sobre l’etimo- logia del topònim de Sant Just Desvern”, publi- cat a la Miscel·lània d’Estudis Santjustencs XVII (2012). Des del 2009 realitza articles de divul- gació per a la revista “La Vall de Verç” de l’Ateneu de Sant Just Desvern.

Sòcia del Centre d’Estudis Santjustencs i vocal de la seva junta directiva dels anys 2011 a 2013.

Raimon Masdéu i Térmens

(Barcelona, 1964)

Doctor en història per la UAB. Autor de la tesi doctoral “Reconstrucció de famílies de la par- ròquia de Sant Just Desvern (1509-1936). Un estudi de demografia històrica”, (2015), que va merèixer un excel·lent cum laude. Autor dels articles “Composició de l’Ajuntament de Sant Just Desvern 1897-1955”, Miscel·lània d’Estu- dis Santjustencs VI (1992) i “Els santjustencs de 1900”, Miscel·lània d’Estudis Santjustencs IX (1998). Autor de l’estudi El monestir medieval de Sant Joan de l’Erm. 1228-1466, (2019), publicat per l’Ajuntament de Sant Just Desvern.

Soci del Centre d’Estudis Santjustencs i membre de la seva junta directiva entre els anys 2001 i 2003.

Ambdós autors han publicat recentment i de for- ma conjunta a La Vall de Verç cinc articles:

“Els Hostals de Sant Just Desvern. Sota la in- fluència de les vies de comunicació”
“Introducció a l’època romana de Sant Just Desvern (I) i (II)”
“El Pla d’Eixample de Sant Just”
“Esquiant a Sant Pere Màrtir. De muntanya sa- grada a pista d’esquí”
Als números 434, 435, 436, 437 i 438, respecti- vament, corresponents als mesos de Desembre 2018 i de Gener a Abril 2019, respectivament, sempre a les pàgines 20-21.

XXIII

Miscel·lània d’Estudis Santjustencs

Centre d’Estudis Santjustencs Sant Just Desvern, juliol de 2019

Olga Sbert i Pérez Raimon Masdéu i Térmens

El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII

L’anàlisi del Cadastre de 1716

MISCEL·LÀNIA D’ESTUDIS SANTJUSTENCS XXIII

La present edició ha estat íntegrament finançada per Tomàs Dagà Gelabert i ha comptat amb la col·laboració i l’assessorament de l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern

Olga Sbert i Pérez, Raimon Masdéu i Térmens

Edició: Centre d’Estudis Santjustencs Coordinació i edició: Francesc Blasco Urpinell

Correcció: Marc Guevara Claramunt (Plataforma per la Llengua) Maquetació: Sunsi Buch, Wò

Impressió: [B…] gràfic

Fotografies de la portada: Fragment del dibuix de la sagrera de Sant Just Desvern l’any 1716 elaborat pels autors i d’una pàgina del manuscrit del Cadastre de 1716

Primera edició: juliol del 2019. Tiratge: 350 exemplars ISSN 2385-4278

ISBN 978-84-939154-5-2

Dipòsit legal: B-35797-1993

Centre d’Estudis Santjustencs en conveni amb l’Ajuntament de Sant Just Desvern

Per als meus fills Jan-Bernat i Pau, per la seva paciència i interès tots els anys que ha durat aquest treball.

Olga Sbert

Per al meu fill Oriol, amb tot l’afecte i estimació.

Raimon Masdéu

ÍNDEX

Presentacions

Pròleg

Introducció al Cadastre de 1716 a Sant Just Desvern
1. Orígens del Cadastre de 1716
2. La documentació cadastral de Sant Just Desvern

1. La informació en el Cadastre de 1716

1.4 La informació en els cadastres de 1732 i 1742

Com era Sant Just Desvern el 1716
1. Arribant a Sant Just Desvern el 1716
2. Les vies de comunicació
3. Els límits del terme
4. El poble a principis del segle XvIII
5. Terratinents i masovers
6. Les dades del Cadastre
7. Els conreus
Els habitants de Sant Just Desvern el 1716 i les seves cases

1. Heretats i cases de Sant Just Desvern el 1716
2. Els terratinents santjustencs de 1716. Orígens i anàlisi

Els mapes del Cadastre de 1716
1. La gènesi dels mapes
2. Transcripció gràfica literal del Cadastre manuscrit de 1716

1. Mapa comprensiu de Sant Just Desvern el 1716

Els llochs de Sant Just Desvern el 1716
1. Els topònims i els llochs segons apareixen a les finques

1. Els cursos d’aigua / Los cursos de agua 168
2. Turons de referència citats en el Cadastre
3. Els edificis i els llocs públics
4. Les creus de terme
5. Mapa dels principals topònims de Sant Just Desvern el 1716

Conclusions
1. Algunes xifres del cadastre
2. La fi de l’impost del cadastre

Annex. Transcripció literal del Cadastre de 1716

Bibliografia i webgrafia

Glossari

Índex onomàstic i toponímic

Resum

L’anàlisi dels documents originals de la implantació de l’impost del cadastre a Sant Just Desvern, que es troben a l’arxiu històric municipal d’aquesta població, ens ha obert una finestra des de la qual s’observa exactament com era el municipi ara fa poc més de tres-cents anys. El cadastre de finques de l’any 1716, la revisió de l’any 1732 (que inclou el dibuix de les finques) i la del 1742 ens han permès elaborar diversos mapes per entendre de forma molt visual i comprensible com era aquell Sant Just Desvern, les masies i cases, les vies de comunicació, els conreus, els noms dels seus llocs principals, els edificis públics i tenir, en definitiva, una visió global i detallada del territori de principis del segle XvIII, quan va acabar la guerra de Successió espanyola. Així mateix, alhora que introduïm la implantació d’aquest impost per contextu- alitzar aquest treball, l’estudi de les seixanta-dues llibretes de cobrament de l’impost (que abasten des de l’any 1721 fins el 1822) ens permeten analitzar l’evolució dels cobraments, de forma que es comprova la fossilització de l’impost al llarg del segle XvIII i les conseqüències fiscals de la guerra de la Independència a partir de 1814. L’increment de la població i de l’activitat econòmica durant el segle XvIII van fer més suportable l’impost del cadastre.

Paraules clau: cadastre; impost; Catalunya; 1716; territori; Sant Just Desvern.

Abstract

The original documents for the implementation of the cadastre tax in Sant Just Desvern are located in the Municipal Historical Archive of this town. Their analysis has opened a window from which we can see exactly how these lands were more than 300 years ago. The cadastre of 1716, its revision from 1732 (which includes the drawing of the estates) and the one from 1742, had allowed us to elaborate various maps to understand in a very visual and understandable way, as it really was Sant Just Desvern, the far- mhouses and houses, the roads, the crops, the names of their main sites, the public buildings and, in short, a comprehensive and detailed view of the territory in the beginning of the 18th century, at the end of the Spanish Succession War. Likewise, at the same time as introducing the implementation of this tax to contextualise this work, the study of the sixty-two notebooks related with the tax payments (that range from 1721 to 1822) allow us to analyze the evolution of this tribute, and detect the fossilization of the tax during the 18th century and are also checked the tax related consequences derivated of the Independence War of 1814. The population increase and the rise of economic activity during the 18th century made the cadastre tax more bearable.

Keywords: Cadastre; Tax; Catalonia; 1716; territory; Sant Just Desvern.

Presentacions

Maria Quintana i Cortès

Presidenta del Centre d’Estudis Santjustencs / Presidenta del Centre d’Estudis Santjustencs

La història escrita de Sant Just té una data molt assenyalada com és la de l’edició de Sant Just Desvern, un paisatge i una història el 1987, any que vàrem celebrar-ne el mil·lenari. Aquesta fita és digna d’esment per la doble raó de l’esforç d’una bona colla de conciutadans i amics que van donar a llum a aquesta publicació i per haver estat a la vegada l’embrió del nostre Centre d’Estudis, que es va crear l’any següent.

Durant els trenta-un anys del Centre un bon nombre de col·laboradors han contribuït al coneixement de la història de Sant Just aportant noves pàgines del seu esdevenir i de les dones i homes que hi han viscut o que, d’alguna manera o altra, hi han interactuat. Hem conegut noves dades dels ibers i de fets més recents, passant per l’època romana, les guerres del francès, de successió i la guerra civil, entre altres temàtiques. Avui tenim a les mans un document singular, El territori de Sant Just Desvern en el segle

XVIII. L’anàlisi del Cadastre de 1716, que té el mèrit de ser l’únic estudi exhaustiu d’un cadastre en què l’esforç i perseverança dels autors han permès dibuixar el Sant Just de fa tres-cents anys. Un repàs dels nombrosos treballs sobre la implantació del cadastre a Catalunya ens mostra que aquests estudis són, ma- joritàriament, una anàlisi històrica, econòmica i social del que va representar la nova taxa a tot el territori català. Altres treballs locals se centren a posar de manifest la pervivència de topònims o en la descripció dels béns immobles d’una determinada persona o família.

Hi ha raons, doncs, per creure que el que aporta El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L’anàlisi del Cadastre de 1716 és una documentació inèdita i única pel grau de detall de les finques, les afrontaci- ons, cases i conreus i l’encaix dins del context d’un terme municipal íntegrament agrícola que a dia d’avui ha canviat totalment de fesomia.

No puc deixar de destacar dos altres fets igualment importants. D’una banda, aquesta Miscel·lània trenca, en relació al format, l’esquema mantingut gairebé sense canvis dels vint-i-dos números precedents. No són modificacions menors passar a una mida A4, maquetar a doble columna i encarar una edició bilingüe. Tot plegat ha estat de bell nou perquè fins ara no havíem fet res de semblant. Això no obstant, és just fer esment dels tres Quaderns d’Estudis Santjustencs que l’Ajuntament de Sant Just va editar entre el 1984 i el 1986 en un format molt semblant. Particularment, en el segon Quadern es va introduir text bilingüe en la descripció dels edificis urbans i les masies incloses als itineraris descrits. La inclusió de dos mapes del terme de Sant Just de gran format dota igualment aquesta Miscel·lània XXIII d’uns trets únics. Tot plegat ha estat meditat i avaluat amb profunditat per tal d’aportar la informació de la forma més entenedora per als lectors, els quals sereu en definitiva qui ponderareu si l’esforç ha valgut la pena.

En darrer lloc i no per això menys important cal remarcar que aquesta publicació que ara teniu a les mans no hauria estat possible sense la participació desinteressada del senyor Tomàs Dagà, que ha finançat íntegrament aquesta edició. Així, vull deixar constància de l’agraïment del Centre d’Estudis Santjustencs per l’interès que va mostrar des de bon inici, quan li vam presentar l’obra encara embastada, i els suggeri- ments que ens va fer per millorar-ne l’edició.

Carme Montaner García

Cap de la Cartoteca de Catalunya

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Barcelona, 20 de febrer de 2019

Els mapes com a base de la història local del segle XvIII

Les fonts documentals més utilitzades habitualment en els estudis d’història són els textos. Els altres ti- pus de documents, com ara la cartografia, han estat més secundaris, de manera que els mapes serveixen, sovint, més d’il·lustració que no pas de font d’informació per elaborar recerques en el camp de la història. En els darrers anys, però, aquest paper secundari de la cartografia, comença a canviar radicalment. Les tecnologies digitals que han transformat profundament el món de la cartografia des de finals del segle XX, s’han començat a aplicar en l’àmbit dels mapes antics. La digitalització d’aquesta documentació, sovint amb uns formats originals difícils de manipular, no només ha facilitat l’estudi del propi document sinó que ha permès obrir noves vies de treball mitjançant aplicacions com ara la georeferenciació, és a dir, donar coordenades geogràfiques al fitxer digital obtingut amb la digitalització d’un mapa antic de manera que es pugui integrar en un Sistema d’Informació Geogràfica; o la vectorització, que permet extreure digitalment per separat i en capes els diversos elements temàtics que configuren el mapa. Amb tot plegat, els mapes antics han esdevingut veritables fonts de dades susceptibles de ser reproduïdes, reconstruïdes i comparades amb altres mapes. Aquesta transformació és bàsica, per exemple, en l’estudi de l’evolució del paisatge.

En aquest entorn digital, l’elaboració actual de mapes a partir de documents antics ens dona una nova i enriquidora informació sobre paisatges desapareguts o molt canviats i ens permeten entendre gràfica- ment com eren fa molts anys. Aquest és el cas del municipi de Sant Just Desvern, un dels primers en tenir elaborada una recerca d’aquestes característiques. Hi han contribuït dos factors determinants: d’una banda, el poder comptar amb uns itineraris del territori municipal fets per un cartògraf de prestigi com fou el comte de Darnius, un dels cartògrafs catalans més rellevants de finals del segle XvII i principis del segle XvIII, conegut per haver dibuixat uns quants mapes murals de Catalunya amb tota mena de detalls, sobretot pel que fa a la representació de la xarxa viària. D’entre les seves obres més famoses destaquen els mapes individualitzats de cadascun dels corregiments en què fou dividit el territori català just després de la desfeta de 1714. Darnius, fidel seguidor de la causa de Felip Vè s’encarregà de descriure i cartografiar la nova proposta territorial de Catalunya. Aquests mapes dels corregiments, excepte dos que es consideren perduts, es conserven actualment a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

L’obra de Darnius és gairebé una excepció en mig d’una migradesa considerable de cartografia. Aquesta poca presència de mapes encara és més acusada pel que fa a la cartografia cadastral. La incapacitat go- vernamental per a l’aixecament de mapes cadastrals, juntament amb uns interessos per part dels grans propietaris d’ocultació de les riqueses territorials, van endarrerir fins a la segona meitat del segle XIX la realització de cartografia parcel·lària cadastral i, encara llavors, es va fer d’una manera no sistemàtica. Fins aleshores, la majoria de registres cadastrals estaven formats per llistes amb els noms dels propietaris, l’extensió de les finques i, en el cas de la propietat rústica, l’ocupació del sòl. Aquestes llistes són, en la majoria de casos, l’única documentació que tenim del cadastre i encara moltes d’elles no han arribat als nostre dies. No ha estat així, afortunadament, per a Sant Just Desvern que ha pogut recuperar un seguit d’aquests registres del segle XvIII.

D’altra banda, aquest municipi ha tingut la sort de poder comptar amb la visió de l’arquitecta, Olga Sbert i l’historiador Raimon Masdéu, que han sabut entendre la importància dels documents antics del municipi, la valuosa informació que contenien i les possibilitats que oferien les tecnologies digitals per a convertir els registres en planimetries. I diem que ha tingut la sort perquè aquest tipus de treballs encara són molt pioners. Reconstruir el territori i cartografiar-lo a partir d’informacions textuals no és gens fàcil ni gens habitual. Cal saber llegir el contingut del text i entendre’n la geometria. I aquesta tasca és, precisament, la que s’ha fet en aquest llibre. La feina sistemàtica de recerca que s’ha dut a terme per a la preparació d’El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L’anàlisi del Cadastre de 1716 no és només un treball d’elaboració de cartografia. Abans de dibuixar i re-dibuixar els mapes ha calgut una recerca arxivística intensa, una contextualització en l’època i un rastreig d’informació complementària. Bona prova d’això en són les acurades transcripcions dels registres cadastrals i dels topònims amb les equivalències actuals.

El resultat final de tota aquesta recerca és el magnífic llibre que teniu a les mans. Un retrat de la parcel·la- ció de Sant Just Desvern al segle XvIII amb la descripció de les finques i de qui n’eren els propietaris, la re- producció dels límits i els usos del sòl. Ens reconstrueix, en definitiva, un paisatge de la vila que, tot i que molt transformat, és en l’origen del paisatge actual. El treball de l’Olga Sbert i en Raimon Masdéu desbros- sa camins vers a nous usos de la cartografia del segle XvIII i ens amplia la mirada a l’hora de fer història.

Pròleg

L’any 1989 es va crear l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern com un ens dins de l’organigrama de l’ajun- tament i se li va concedir un espai físic dins de l’edifici de can Ginestar, una de les antigues masies del centre del poble. En els primers mesos d’aquell any se li varen transferir fons documentals històrics que fins a aquell moment estaven repartits per diferents dependències de la seu consistorial, entre els quals hi havia un inventari d’un fons bibliogràfic de l‘ajuntament mateix fet als anys quaranta del passat segle XX, en el qual es feia referència a un manuscrit titulat Cadastre de Sant Just Desvern de 1716, manuscrit que no va aparèixer entre els documents transferits. Val a dir que no era l’únic llibre que mancava dels referenciats en dit inventari.

Sense saber el contingut d’aquell manuscrit es podia intuir que era un document important en la histò- ria de Sant Just Desvern i que no es va poder utilitzar en l’elaboració del llibre del mil·lenari del poble publicat l’any 1987.

Uns altres documents històrics que tampoc no apareixien en el llibre del mil·lenari són les llibretes anuals del cobrament de l’impost del cadastre. Aquestes llibretes varen aparèixer a principis de 1990, ja dins dels fons arxivats a can Ginestar però encara no catalogats. Entre aquestes llibretes hi havia un manuscrit que destacava pel fet de tenir els dibuixos (aparentment esquemàtics) de les finques de Sant Just Desvern.

Finalment, l’any 2006 un veí santjustenc va lliurar a l’arxiver, Jordi Amigó, el manuscrit titulat Cadastre de Sant Just Desvern de 1716 i d’aquesta manera l’arxiu municipal recuperava un manuscrit d’una gran importància dins de la història del municipi.

L’estudi d’aquesta documentació cadastral que tenim avui a les mans permet omplir un buit d’informació i de dades que mancava a Sant Just Desvern per al coneixement amb profunditat de l’evolució del nostre poble durant el segle XvIII i que permetrà, si no ara potser més endavant, establir un lligam entre el segle actual i la propietat a l’edat mitjana. Val a dir que ens consta que aquest període ja s’ha començat a es- tudiar per la troballa d’una sèrie de textos, inèdits per a la majoria de santjustencs, que són datats entre els segles XI i XIv.

Per una altra banda, l’anàlisi directa de la propietat que permeten aquests documents ajuda a comprendre i a documentar més bé les conseqüències dels importants esdeveniments polítics que succeïren durant el segle XvIII a través de l’evolució i els canvis en la propietat de la terra, evolució i canvis que no són l’objecte d’aquest treball.

Per objectivar el nostre estudi ha estat necessari esborrar els prejudicis que eren, per una banda i de manera paradoxal, el municipi mateix i, per una altra banda, els records visuals que en tenim. És a dir, in- tentar dibuixar el cadastre del segle XvIII sobre el plànol cadastral actual del municipi era un gran error de partida i potser també una tasca impossible. Així doncs, hem hagut d’enderrocar tots els edificis de Sant Just Desvern (bé, uns pocs no perquè ja hi eren), arrencar l’asfalt i les voreres de tots els carrers i tornar a restituir la topografia original del municipi amb la informació de què disposàvem, evidentment només de forma virtual i gràfica en el nostre cas. Només així podíem començar a treballar. Un cop fet això calia omplir el plànol amb els accidents geogràfics més destacables, els camins, els torrents, els ponts i tot allò que el temps i la transformació urbana han modificat, substituït o eliminat per sempre.

També s’ha fet una posada en escena, és a dir, hem fet l’esforç d’imaginar-nos com era el paisatge natural i urbà de l’època i, així mateix, unes altres realitats diàries com la pols dels camins, la foscor quan marxa el sol, el fred i la buidor de les cases. I hem pensat alhora de quina tecnologia es disposava per a l’enginyeria civil i per a l’arquitectura més domèstica. La lectura mateix dels documents que analitzem és inicialment suficient per a endinsar-nos una mica en aquesta antiga realitat. Fer aquest exercici ajuda a no deixar-se emportar per la imaginació, amb falses imatges bucòliques o romàntiques, més pròpies de treballs artís- tics i molt allunyades de la realitat.

Aquesta és la lectura que s’ha de fer del nostre treball, que no us deixeu emportar per la simple visió dels mapes i dibuixos que mostrem, sinó que entreu en els documents i que, des del punt de vista de cada lector, es procuri imaginar tot allò que s’hi ha plasmat i que la descripció adjunta us ajudi a passejar per aquell poble que començava a mostrar ja el seu caràcter, com bé observareu.

Per a l’òptima elaboració del treball vàrem decidir en primera instància transcriure dos cadastres, el de 1716 i el de 1732. Aquí s’inclou només la transcripció del primer –el més descriptiu– annexada al final del treball, perquè considerem que pot ser molt suggeridor per a totes les persones que puguin estar

interessades a saber més d’aquests documents, i perquè trobar-los ja transcrits pot ajudar a futures inves- tigacions o recerques.

Han estat sis anys intensos de transcripció gràfica, de la resolució imparable, a voltes obsessiva, d’un gran trencaclosques, i de la qual esperem que es gaudeixi a partir d’ara. L’any 2016 es complien els tres-cents anys de la redacció del manuscrit del Cadastre i la nostra intenció era presentar i publicar aquest treball dins d’aquell any, però la ingent tasca de dibuixar els mapes que es deriven de les dades aportades pel manuscrit han fet endarrerir-ne l’aparició fins avui.

L’objecte d’aquest treball ha estat, doncs, la transcripció a dibuix del Cadastre escrit el 1716, de la sagrera al voltant de l’església parroquial, de les masies i altres cases i dels camins, que ens dona, sense dubtes, la imatge fixa del municipi en aquell moment i que permet comprendre el perquè dels diversos desenvo- lupaments que es varen produir durant el segle XIX i copsar, especialment, les diferències entre el creixe- ment que es va esdevenir a Sant Feliu de Llobregat o a Sant Joan Despí i el que es va produir a Sant Just Desvern, que té una gènesi totalment diferenciada.

Amb aquest llibre pretenem donar a conèixer aquest ric i molt interessant fons documental relacionat amb el municipi de Sant Just Desvern, que abasta una cronologia de més de cent anys i que comença el mateix any 1716. Volem destacar la importància d’aquest fons pel fet que la documentació relativa a la implantació de l’impost del cadastre, dins de la vegueria i corregiment de Barcelona, que els diversos ter- mes varen remetre responent als qüestionaris i instruccions, es va perdre en una gran part i, actualment, l’Arxiu de la Corona d’Aragó no conserva cap document relacionat amb el cadastre de Sant Just Desvern, fet pel qual els documents conservats a l’Arxiu Municipal prenen encara més rellevància.

Abans d’iniciar-nos en aquest relat del Sant Just Desvern setcentista des del punt de vista urbà, no podem deixar d’agrair a en Jordi Amigó i Barbeta, arxiver municipal de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, la facilitat en l’accés de tota mena a la informació que es troba a l’Arxiu Municipal, la seva consulta i les seves explicacions i, sobretot, li devem el fet que a principis de l’any 2015 ens posés en contacte, ja que altrament no hauria estat possible la realització conjunta d’aquest treball.

També volem reconèixer l’ajut rebut d’en Francesc Riera i Prenafeta i de la Laura Muñoz Ramos en l’ela- boració d’alguns documents necessaris per al treball final. I un record molt especial per a en Pere Padrosa i Celma per la seva amabilitat a permetre que traslladéssim a l’Arxiu Municipal un mapa de finals del segle XIX, per tal que el poguéssim estudiar amb tot detall i que, malauradament, no ha pogut veure acabat el treball. Sense aquesta base no l’hauríem pogut acabar.

Per acabar, com a aclariment, cal indicar que en l’elaboració del llibre i dels índexs onomàstic i toponímic hem actualitzat i catalanitzat els noms i els cognoms de les persones i els topònims que apareixen en els manuscrits que hem consultat sempre que això ha estat possible. No obstant, aquests noms, cognoms i topònims apareixen en cursiva quan reproduïm la grafia exacta –no normalitzada– amb què apareixen als documents originals. També utilitzem la cursiva en la reproducció literal de fragments d’aquests docu- ments.

Olga Sbert i Pérez

Raimon Masdéu i Térmens

Introducció al Cadastre

de 1716 a Sant Just Desvern

1. Orígens del Cadastre de 1716

La paraula cadastre quasi ha desaparegut de la nostra vida corrent. Només la trobem en els rebuts de l’impost de béns immobles o de béns rústics que ens informen de la referència cadastral sobre la qual paguem aquell impost (qui tingui propietats d’algun bé d’aquest tipus). La definició actual és la que segueix:

Cadastre m. Registre estadístic de les finques ur- banes i rústiques fet per l’estat per determinar la mesura dels impostos. [Diccionari manual de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, 1a edició, any 2000, pàgina 197]

En el segle XvIII, a Catalunya el mot cadastre fou sinònim alhora d’impost i de càstig i ara veurem per què. La caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 va suposar la desaparició de les institu- cions catalanes d’autogovern i la substitució per una autoritat militar. Aquesta autoritat militar, un capità general, fou ratificada pel Reial Decret de Nova Planta de la Reial Audiència del Principat de Catalunya, reial decret sancionat i promulgat el 9 d’octubre de 1715 i publicat el 16 de gener de 1716. Al mateix nivell d’autoritat que el capità general es va nomenar un superintendent, José Patiño Rosa- les, amb atribucions fiscals que, a través d’un Reial Decret de 9 de desembre de 1715, va implantar l’impost del cadastre a Catalunya, seguint el model francès. A més del nou impost, les noves autoritats borbòniques van confiscar totes les rendes de les institucions catalanes, algunes de les quals es van mantenir vigents. D’aquesta manera el país resta- va sotmès a una doble fiscalitat: la directa a través de l’impost sobre el cadastre, que afectava tota la població, i la indirecta a través d’impostos com els estancs de la sal i el tabac o el dret de la bolla –que s’imposava sobre els teixits.

El nou impost sobre el cadastre s’implantava amb la idea de suprimir una part dels impostos catalans anteriors a la guerra de Successió i d’unificar i cen- tralitzar la hisenda espanyola. Havia de substituir

Per a la seva implantació calia un corpus documen- tal que recollís de forma minuciosa dades referents a edificis i finques: propietaris, llogaters, superfí- cies, productes que s’hi conreaven, qualitat de les terres, rendiments del treball artesà, qualitat de les cases, etc. La nova administració borbònica va re- metre a cada parròquia dos qüestionaris preimpre- sos i unes instruccions per elaborar un cadastre o relació de totes les famílies, finques i cases.

El primer qüestionari consistia a obtenir una visió de conjunt del terme parroquial; el segon qües- tionari incloïa trenta-dues preguntes del tipus se- güent: quin territori ocupa cada parròquia i la seva descripció; la qualitat de totes les terres del ter- me; el nombre de jornals, mujades o altres mides de totes les terres; la quantitat de fruits que dona cada any cada finca; quins tipus de fruits donen les terres; quin rendiment es treu de les superfícies arbrades de bosc; quin valor s’obté anualment dels fruits resultants de les terres de cada terme; quins impostos –delmes, primícies, onzens, vintens– su- porten; quantes cases hi ha, habitades, noves, ve- lles, enderrocades; quins càrrecs hi ha; quants ele- ments hi ha de coves, fondes, ponts, mercats, fires, hospitals, mines, fàbriques, etc.; quin nombre de veïns hi ha i la descripció de cada família; quants animals –de granja– hi ha i de quin tipus; o quants convents i número de clergues. Cada terme (ciu- dad, villa o lugar) havia de nomenar una comissió formada pel rector i dos pagesos intel·ligents com a responsables d’esbrinar les dades que es demana-ven i omplir els formularis lliurats.

Respecte de les instruccions sobre el cadastre, calia fer relacions de tots els veïns per família (un vezin- dario), detallant membres, edats i ocupació del cap de casa per una banda, i relacions descriptives de totes les finques, cases, edificis, fàbriques, molins, censos, censals, etc., per una altra banda. Amb el primer es podia calcular l’import del cadastre per- sonal i amb el segon es podia calcular l’import del cadastre reial. Es pot comprovar com en alguns ca- sos es duplicava la informació sol·licitada.

Tota aquesta informació es va anar recollint al llarg de l’any 1716 en totes i cada una de les parròquies i termes del Principat de Catalunya. Després de la recollida de dades i la remissió de tots els quaderns a l’autoritat competent s’havien de fer revisions i després una lectura pública davant de tots els veïns de cada terme perquè donessin la seva conformitat. Finalment, el 15 d’octubre de 1716 es van publicar les normes generals del nou impost basat en el ca- dastre de cada terme.

A partir d’aquí es van establir unes quotes per a cada parròquia que calia repartir entre tots els caps de casa, els arrendataris, els artesans i els majors de catorze anys. L’impost es dividia, inicialment, en tres parts:

Cadastre Reial: gravava els béns immobles i els ingressos provinents de rendes no lligades a les activitats professionals com ara censos i censals. N’estaven exempts els béns eclesiàstics adquirits abans de 1716; per exemple, per l’es- glésia i la rectoria no es pagava i no figuren ni en el cadastre ni en les revisions ni en les llibretes de cobrament de l’impost.
Cadastre Personal: gravava els ingressos rela- cionats amb l’activitat professional; Personal Major –que treballava per compte propi–, per- sonal menor –que treballava per compte d’al- tri. Exempts: els eclesiàstics, els nobles i els qui gaudien de privilegi militar.
Cadastre Ganancial: gravava amb un 10% els guanys d’algunes activitats comercials: mer- caders, comerciants, notaris i agremiats amb botiga.

El cobrament del nou impost no fou immediat a tot arreu tot i que per als anys 1716 i 1717 ja es van fixar quotes, desorbitades, per a tot el Principat¹. Des de la recollida de dades i la publicació de les normes generals encara van passar dos o tres anys fins que es van començar a recaptar els primers impostos de forma efectiva i sistemàtica arreu de Catalunya. I a partir de la publicació dels primers repartiments varen començar les reclamacions d’aquells que es consideraven perjudicats pels im- ports suportats.

Aquestes reclamacions i alguns aspectes que no s’havien definit prou clarament, com el cadastre sobre els guanys de les activitats comercials, van derivar en una reforma impulsada per l’intendent general Antonio de Sartine des de l’any 1727 i pu- blicada en forma d’ordenança el 20 de desembre de 1735: s’incloïen noves normatives sobre el repar- timent de les quotes i es modificava el sistema de cobrament de l’impost. Com veurem en el cas con- cret de Sant Just Desvern, alguns dels conceptes inclosos en les llibretes que recullen el cobrament de l’impost són diferents abans de 1735 i després de 1735. Abans de 1735 s’observa una manca de criteri clar a seguir cada any, mentre que a partir de 1735 i fins a l’any 1800 els conceptes són sem- pre els mateixos.

Estudis realitzats a escala local sobre l’impacte de l’impost del cadastre han demostrat, per una ban- da, el caràcter arbitrari del repartiment de la quota establerta per a cada parròquia entre els seus veïns; per una altra banda, un descens significatiu dels imports reclamats en els primers anys i una certa congelació en anys posteriors. El progrés de l’eco- nomia catalana al llarg del segle XvIII va alleugerir relativament la càrrega fiscal directa.

En definitiva, un Reial Decret de 9 de desembre de 1715 implantava un impost basat en el cadastre a Catalunya, el 15 d’octubre de 1716 es publicaven les normes generals basades en les dades recollides dels qüestionaris i això no va ser obstacle perquè ja per a l’any 1716 s’imposés un import a repartir entre tot el Principat; el 20 de desembre de 1735 es va publicar una ordenança que modificava –i millorava– alguns dels aspectes de les normes ge- nerals de 1716. Aquestes normes generals de 1716 i l’ordenança de 1735 foren, doncs, la base legisla- tiva del cadastre.

No obstant això, entre 1716 i 1735 es van publicar

1. No hem trobat unanimitat en els diferents autors que aporten les xifres de les primeres quotes, que oscil·len entre 1.500.000 pesos i 1.200.000 pesos per a l’any 1716 i 900.000 pesos i 800.000 pesos per a l’any 1717. L’any 1718 es va fixar en 900.000 pesos, import que es mantenia els anys 1765 i 1786.

un parell de decrets que revisaven aspectes confu- sos de les normes de 1716: el de José de Pedrajas el 12 de novembre de 1722 i el d’Andrés Pérez Bran- cho l’agost de 1724. I després de 1735 es va publi- car encara un decret més, el de José de Contamina el 12 de juny de 1748. Després del desgavell oca- sionat per les guerres napoleòniques, l’any 1817 Martín de Garay va intentar una reforma que no va reeixir, de manera que aquests impostos basats en el cadastre de 1716 foren vigents fins a la reforma tributària implantada per Alejandro Mon i Ramon de Santillán el 23 de maig de 1845.

No és objecte d’aquest treball analitzar els motius d’imposició del cadastre, ni si aquest va represen- tar una idea moderna que va repercutir de forma positiva en l’economia catalana. L’emprarem com a font d’informació que creiem fidedigna per a la reconstrucció de l’estructura urbana i rural del municipi en aquells primers anys del segle XvIII, entre altres fets perquè es basava estrictament en la propietat –de la terra i dels immobles– i ningú no n’estava exempt².

Malgrat això, en escassos casos algunes propietats no hi són o bé les dades no són del tot fidels a la realitat, ja que no hem d’oblidar que la declaració comportava l’obligació de tributar.

1. La documentació cadastral de Sant Just Desvern

L’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern –en enda- vant AMSJD– conserva un fons documental molt important relacionat amb la implantació del cadas- tre sobretot si tenim en compte que en aquells mo- ments la parròquia era formada només per uns 35 focs, repartits entre cases, masies, un hostal, una torre nobiliària i la rectoria. Aquest fons documen- tal el formen dos llibres i seixanta-dues llibretes, tots manuscrits. A continuació veurem una des- cripció física al més detallada possible de cadascun dels documents que componen aquest fons rela- cionat amb el cadastre.

A la bibliografia hem inclòs, sense cap intenció d’exhaustivitat, ar- ticles i llibres (NADAL, 1971; ESCARTíN, 1981; SeGURA, 1983; FeRReR, 2002; ALCoBeRRo, 2005) que han analitzat les dades aportades per diferents fonts cadastrals i que han intentat valorar la transcendèn- cia econòmica de la imposició del cadastre i la veracitat de les dades que aporten. No és la nostra intenció defugir aquesta qüestió sinó aportar, a partir de la cartografia, un exemple local que fins ara no hem trobat.
En la bibliografía hemos incluido, sin ninguna intención de exhausti- vidad, artículos y libros (Nadal, 1971; Escartín, 1981; Segura, 1983; Ferrer, 2002; Alcoberro, 2005) que han analizado los datos aporta- dos por distintas fuentes

El Cadastre de 1716

El primer dels dos llibres, per ésser el més antic, porta per títol Catastro o Inventari de las heretats y terras del terme y parrochia de S^t.Just Desvern bisbat de Barn^a [Barcelona] 1716

Encapçalament del manuscrit del cadastre de 1716 (fotografia dels autors; AMSJD)

Aquest títol apareix a la primera pàgina del docu- ment manuscrit, a continuació del qual comença directament la relació i descripció de propietaris i de finques. Es correspon clarament amb les ins- truccions requerides per elaborar el cadastre reial, de manera que de tota la documentació que va ge- nerar la implantació de l’impost en conservem una quarta part i prou.

Tal com hem dit en el pròleg, aquest manuscrit fou retornat a l’arxiu l’any 2006 en un estat força lamentable: estava format per cinc quadernets des- lligats entre si i de la coberta. La coberta presen- tava retalls a les vores per efecte de mossegades de rosegadors o per l’acció de l’aigua. Probablement a causa d’una mala conservació el pergamí estava força brut, s’havia perdut un dels dos reforços de pell del llom i s’havia perdut també una part de la tanca de la solapa. Respecte dels fulls, tenien certa brutícia superficial i degradacions derivades de la humitat: taques i estrips. Els més perjudicats són els fulls 35, 36, 37, 38 i 39, en què els marges exte- riors estan esquinçats fins al punt que s’ha perdut part del text. Aquesta pèrdua és especialment sig- nificativa en els dos últims fulls.

L’estat de conservació actual és òptim després d’un procés de restauració efectuat durant l’any 2008. La restauració va consistir bàsicament a afegir una nova coberta amb guardes per protegir el do- cument manuscrit i completar l’últim full, el 39

amb paper japonès per igualar-lo amb la resta del llibre. Els fulls es van netejar en sec, es van aplanar i es van reforçar els estrips i les zones més fràgils. Tot i que les pàgines no estaven numerades, la nu- meració de les finques va permetre relligar els cinc quadernets per l’ordre en què foren redactats.

En els fulls s’observen algunes taques de color ma- rró, especialment en les vores, atribuïbles no pas a la tinta sinó més probablement a la humitat, i que en cap cas impedeixen una correcta lectura del text de cada una de les finques descrites. Els fulls són de paper comú, no pas segellat.

El llibre consta de setanta-set pàgines sense nume- ració que mesuren 43×20 cm i està redactat ínte- grament en llengua catalana. La part manuscrita de cada pàgina es limita a la meitat de la dreta, de ma- nera que el text de l’anvers d’un full no se sobrepo- sa al text del revers del mateix full, tot d’acord amb les instruccions remeses: se ha de escriurer à mitg marge perque hi age lloch pera comprovar-ho. Tot i que la tinta utilitzada no era corrosiva, en algun cas, especialment en correccions, l’excés de tinta ha traspassat a la part contrària del full. La meitat de l’esquerra de cada full resta majoritàriament en blanc llevat d’uns pocs casos en què s’ha aprofitat per incloure-hi algun oblit o algun comentari pro- bablement posterior.

El tipus de lletra de la descripció de totes les fin- ques pertany a dues persones diferents, repartit pràcticament al 50%: des de l’inici del llibre fins a la finca 69 –full 14 revers– està escrit per una mateixa mà, que torna a aparèixer a partir de la finca 126 –full 30– fins al full 35 revers –en aques- ta part les finques ja no estan numerades– i en les quatre últimes pàgines. Des de la finca 70 –full 14 revers– fins a la finca 126 –full 30– i els fulls 36, 36 revers, 37 i la meitat del 37 revers foren escrits per una altra persona. Aquestes dues persones són també els autors dels oblits, però no dels comenta- ris posteriors, fets com a mínim per dues persones diferents.

Fragment de la pàgina on s’observa el primer canvi de lletra dels redactors del manuscrit original de 1716 (fotografia dels autors; AMSJD)

El redactor dels fulls 14 revers a 30 i dels fulls 36 a 37 revers és amb total certesa Jacint Bernada, rec- tor de la parròquia entre 1689 i 1734, ja que la seva lletra coincideix amb la de nombrosos documents de l’arxiu parroquial coetanis de 1716. De l’altre redactor no coneixem la identitat.

No hi ha en tot el llibre cap més data que el 1716, que apareix sol a la tercera línia de la primera pàgi- na manuscrita, la qual cosa no ens permet de saber ni quant de temps es va tardar a mesurar totes les finques ni durant quina part de l’any es van fer les mesures. Tampoc no tenim cap referència escrita ni dels autors de les mesures ni dels representants del poble que devien assistir als mesuradors, ja que probablement aquestes dades es trobaven en les pàgines finals, que ja no es conserven.

Les finques descrites estan numerades correlativa- ment fins a la número 140. A partir d’aquest nú- mero hi ha vint-i-vuit finques més descrites sense cap mena de numeració, que es corresponen amb les finques dels terratinents forans. A continuació es fa referència a tres zones de terres plantades amb arbres sense especificar cap propietari, una referència a decimadors –delmers– i acaba el ma- nuscrit fent la relació de quatre cases que no tenen

finques al voltant.

Les finques estan agrupades per propietaris sense poder detectar cap ordre concret ni entre els pro- pietaris ni dins de cada propietari. No hi ha cap referència a arrendataris de finques però sí a algun llogater d’alguna casa. Cada una de les descrip- cions de les finques inclou:

el nom de la finca o del lloc on està situada;
la distància en temps des de la casa del propie- tari fins a la finca³;
la superfície en mujades;
el que s’hi cull;
cada quan es conrea;
les afrontacions;
la collita que se’n treu;
la qualitat de les terres.

L’any 2011 es va fer una còpia fotogràfica de cada una de les pàgines del llibre, a partir de la qual s’ha fet una transcripció completa del text.

Les revisions de 1732 i 1742

El segon manuscrit es conserva amb l’enquaderna- ció original de l’any 1832. Es tracta d’un llibre de cinquanta-dos fulls numerats només per l’anvers (per tant, té cent quatre pàgines) que és una còpia de dos llibres cadastrals dels anys 1732 i 1742, que foren revisions del cadastre de 1716. Cal destacar el fet que, tractant-se d’una còpia molt posterior, es va posar davant el manuscrit de 1742 i darre- re el de 1732. A l’última pàgina del llibre trobem l’explicació de l’existència d’una còpia de les dues revisions cadastrals passats cent anys del primer dels llibres:

Es copia conforme del Epeo (sic)⁴ ô recanacion del Catastro de este Pueblo y su Termino formado en el año de 1732. q^e [que] obra en poder de este Ayun^to [Ayuntamiento] el cual haviendo tenido q^e [que] ocultarlo por razon de las circonstancias pa- sadas se hallaba muy estropehado y casi consumi- do, por cuyo motivo se ha utilizado y abilitado la presente para gobierno del Comun de S Justo Des- vern a … Octu^e [Octubre] de 1832. Fran^ch Padrosa Batlle Jph Modolell Regido Batista Rius Sindico.

En el cas de la finca número 16 la distància es va mesurar a partir d’un tir d’escopeta. És l’únic cas diferent que hem trobat en tot el manuscrit.
Hauria de dir Apeo.

No hi ha cap pista sobre la persona que va fer les còpies, però queda clar que qui les va encarregar fou el mateix ajuntament. Fora d’aquest últim text, la lletra és d’una mateixa persona del principi al final de les còpies⁵. El llibre es troba en perfecte estat de conservació. Hi ha molt poques taques de color marró⁶i alguna de negra que en cap cas im- pedeixen una correcta lectura de les pàgines. En els dos títols encara es conserven les línies de llapis que es van tirar per mantenir la rectitud de l’es- criptura. A les pàgines restants no hi ha rastres de línies fetes amb llapis.

Està enquadernat amb tapa dura i guardes davant i darrere. Entre les dues còpies es van deixar cinc pàgines en blanc. Pràcticament no hi ha errades ni correccions: tan sols n’hem localitzades dues en xifres de superfícies de conreus. Els fulls són de paper comú, no pas segellat.

La revisió de 1742 porta per títol Nueva Visura de las Tierras del Término de San Just de Esberns, del Co- rregim^to [Corregimiento] de Barcelona, hecha de órden del M. [Muy] I. [Ilustre] S. [Señor] Intendente grâl [general] en el mes de Abril del año 1742

Encapçalament del manuscrit de la revisió de 1742 (fotografia dels autors; AMSJD)

El tipus de lletra no es correspon amb el que trobem en els docu- ments parroquials i tenim constància que aquell any no hi havia mestre d’escola al poble.
La taca més destacable es troba a la part superior del full 41.

Al principi d’aquest manuscrit trobem l’explicació del seu origen: Francesc de Marlés, cavaller i veí de Barcelona, va enviar una carta el 14 de juny de 1741 al Comptador Principal per tal que aquest la fes arribar a Antonio de Sartine. En aquesta carta es declarava excessivament perjudicat per l’import del Reial tribut que havia de pagar per la seva he- retat de Sant Just Desvern i suplicava que es fes un reconeixement particular de les seves propie- tats á fin que el suplicante no padezca este injusto gravamen.

Una providència del 16 de juny de 1741 recoma- nava acceptar la súplica de Francesc de Marlés, però seguint les ordres del rei es proposava revisar totes les terres del terme parroquial una vegada més. Aquesta providència ve signada per una per- sona de la qual només consta el cognom, Montero, però que podem relacionar amb Baltasar Montero, comptador principal de l’exèrcit⁷.

Fragment d’una pàgina de la còpia de la revisió de 1742 on s’inclou un comentari referent a una modificació respecte de les dades de 1732 a la finca número 51 (fotografia dels autors; AMSJD)

Segons apareix al final de l’ordenança de 20 de desembre de 1735 publicada per ordre d’Antonio de Sartine.

El 18 de juny de 1741 Antonio de Sartine acceptava la providència anterior i la retornava al Comptador Principal perquè organitzés la revisió proposada. L’ordre per fer la nova revisió de les terres del ter- me parroquial de Sant Just Desvern fou emesa el 15 de març de 1742 i el 20 d’abril del mateix any es van concloure els treballs duts a terme per un geòmetra, Mateu Puig i Ferín, un expert per part del rei, Josep Castell del Puig, i un pagès expert per part del comú, Antoni Gayà, que foren assistits pel batlle, Jaume Padrosa, i per dos regidors, Francesc Gelabert i Pau Carbonell.

El text de les cartes i providències està escrit en castellà, mentre que el text de les dades de les finques està escrit en català; en tots els casos és perfectament llegible. En total ocupa trenta-nou pàgines, des del full 1 al full 20. A diferència del cadastre de 1716 s’omple tota la pàgina, per bé que com que hi ha poca informació hi ha molts espais en blanc. No podem saber de cap manera si l’origi- nal mantenia la mateixa distribució.

Les dades que ofereix aquesta revisió es limiten al número de la finca atorgat en la revisió anterior de 1732, el tipus de conreu o de terreny, la qualitat, la superfície de cada partida i la superfície total de la finca, en mujades. Les diferències observades res- pecte de la revisió de 1732 s’anoten preferentment entre el número de la finca i el tipus de conreu o de terreny. Al final de tot s’inclouen les dades de vuit finques noves (números 159 a 166) afegint a les dades consignades anteriorment el nom de l’ar- rendatari, la finca de la qual prové (si s’escau) i les afrontacions. En aquest cas és de suposar que la còpia fou fidel a l’original i que mantenia la matei- xa estructura en la informació de cada finca.

La revisió de 1732 porta per títol Nueva Recanaci- on, ó Catastro de las Tierras del Lugar y Termino de San Just de Esvern del Corregimiento de Barcelona, hecha de órden del M. [Muy] I. [Ilustre] S. [Señor] Intendente grâl [general] de este Egército y Prâdo [Practicado] en el mes de Enero del año 1732

Encapçalament del manuscrit de la revisió de 1732 (fotografia dels autors; AMSJD)

En el full 52 del llibre trobem l’origen d’aquest nou cadastre a Sant Just Desvern: una ordre de l’intendent general, Antonio de Sartine, amb data 4 de gener de 1732, manava a un geòmetra reial, Vicenç Ferrer, passar pel lloc i terme de Sant Just Desvern per fer un nou cadastre. A diferència de la revisió de 1742, que prové d’una reclamació d’un propietari com hem vist abans, en aquest cas no tenim constància de cap reclamació de cap veí, de manera que podem suposar que la revisió es va fer dins de la política de revisions endegada per Anto- nio de Sartine des del moment que aquest va obte- nir el càrrec d’intendent general l’any 1727.

La revisió es va fer en pocs dies perquè el 29 de ge- ner de 1732 la feina ja estava enllestida: van signar el nou cadastre a més de Vicenç Ferrer, geòmetra reial, Sadurní Galí⁸, expert per part del rei, Jau- me Gelabert, expert per part del comú, Francesc

Vicenç Ferrer, Mateu Puig i Ferín, Sadurní Galí i Josep Castell del Puig, geòmetres els dos primers i experts reials els dos segons, apa- reixen esmentats en un article de Jesús BURGUeÑo (2009) titulat “Els geòmetres del Cadastre de Catalunya (1720-1815)”. Sobre Vicenç Ferrer, just abans de fer la revisió a Sant Just Desvern el gener de 1732, sabem que el mes anterior, desembre de 1731, havia estat a Montfalcó Murallat (la Segarra) fent la mateixa tasca.

Cortès, batlle, Gabriel Cardona, regidor primer, Francesc Vilar, regidor últim i Pere Jufreu, mestre. És possible que aquest últim fos l’encarregat d’es- criure, al moment i sobre el paper, tot el cadastre original de 1732 (que no es conserva), en tant que a l’hora de signar diu, literalment, Firmo Jo Pera Jufreu Mestra. Una de les coses que s’ha perdut amb la còpia del document original és la signatura del geòmetra reial a cada una de les pàgines del cadastre, segons consta en el full 52:

habiendo hallado en dicho término 158 piezas de tierra (…) que ocupan 21 ojas de papel rubricadas cada una por mi mano.

Aquesta signatura del geòmetra a cada full era obli- gatòria segons les normes generals del cadastre.

La còpia d’aquest segon llibre ocupa seixanta pà- gines, des del full 23 al full 52 revers. A diferèn- cia de l’anterior, la quantitat d’informació que es proporciona de cada finca és molt superior i ens fa sospitar que l’original devia mantenir la mateixa estructura que la còpia.

Les tres primeres pàgines inclouen un índex alfa- bètic per cognoms dels propietaris i arrendataris amb la indicació del número o números de finques que els corresponen. La pàgina següent inclou el dibuix de la figura del perímetre del terme de Sant Just Desvern, les mesures de llargada, amplada i circumferència en temps i les afrontacions⁹. Les dues pàgines següents recullen la descripció dels productes que generen les terres i les cases sant- justenques i la qualitat segons el rendiment anual, comptat per mujada les terres i per lloguer les ca- ses, que es farà constar posteriorment en les fin- ques encadastrades. Això ens permet saber què es treballava a Sant Just Desvern en aquell moment: blat, vinyes per a l’elaboració de vi, bosc de tall, arbres fruiters, oliveres, vinyes per a la venda de raïm, horts, bosc d’aglans, terres ermes i àlbers.

Respecte de les cases, només n’hi havia de les tres primeres categories. A la pàgina següent hi ha un advertiment per al geòmetra sobre com cal proce- dir en cas que trobi terres de tipus diferents als es- pecificats. Aquest últim text acaba amb la data del 4 de gener de 1731¹⁰, de manera que aquestes tres últimes pàgines devien formar part de les instruc- cions per a l’elaboració de la revisió del cadastre. Cal assenyalar que aquesta data és molt anterior a l’ordenança d’Antonio de Sartine de 1735.

A continuació, en la mateixa pàgina i en la següent hi ha dues certificacions relatives a un

rey, Jaume Gelabert, experto por parte del común, Francesc Cortès, alcalde, Gabriel Cardona, regidor primero, Francesc Vilar, regidor último y Pere Jufreu, maestro. Es posible que este último fuera el encarga- do de escribir, en el momento y sobre el papel, todo el catastro original de 1732 (que no se conserva), en cuanto que a la hora de firmar dice, literalmente, Fir- mo Jo Pera Jufreu Mestra. Una de las cosas que se ha perdido con la copia del documento original es la firma del geómetra real en cada una de las páginas del catastro, según consta en la hoja 52:

habiendo hallado en dicho término 158 piezas de tierra (…) que ocupan 21 ojas de papel rubricadas cada una por mi mano.

Esta firma del geómetra en cada hoja era obligatoria según las normas generales del catastro.

La copia de este segundo libro ocupa sesenta pági- nas, desde la hoja 23 a la hoja 52 reverso. A dife- rencia del anterior, la cantidad de información que se ofrece de cada finca es muy superior y nos hace sospechar que el original debía de mantener la mis- ma estructura que la copia.

Las tres primeras páginas incluyen un índice alfabé- tico por apellidos de los propietarios y arrendatarios con la indicación del número o

carnisseria i a la venda d’una casa i heretat amb fin- ques feta al convent del Carme de Barcelona. Tant el cens com la venda provenien de l’any 1709, és a dir, anteriors a la implantació del cadastre de 1716, de manera que quedaven exempts del pagament de l’impost. La primera certificació, feta pel rector de la parròquia Jacint Bernada, porta per data 25 de gener de 1732; la segona certificació, feta per Josep Rovira, prior del convent barceloní, porta per data 13 de novembre de 1732. Com a curiositat, la certi- ficació feta pel rector de la parròquia fa constar que es tracta de la parròquia de Sant Just (en català, i no San Justo) i Sant Pastor Desvern; el Sant Pastor no apareix enlloc més.

Fragment d’una pàgina de la còpia de la revisió de 1732 que inclou el dibuix de les finques; a la finca 91 es pot veure el símbol que identifica la situació de les edificacions dins de la finca, una mena de “f” minúscula (fotografia dels autors; AMSJD)

La semblança entre el dibuix i la silueta real del terme municipal és extraordinària.
Aquesta data podria ser una errada, ja que és exactament un any abans de l’ordre de l’intendent general de 4 de gener de 1732 adreçada al geòmetra reial. Una altra explicació, si la data de les instruccions de 4 de gener de 1731 fos correcta, seria que els geò- metres reials tenien molta feina.

Totes aquestes pàgines prèvies a la relació de les finques estan redactades íntegrament en castellà. Les pàgines següents estan redactades en català. A partir de l’anvers del full 28 comença la relació de totes les finques, numerades de l’1 al 158, indi- cant el nom de l’arrendatari, el nom del propietari, les afrontacions, un dibuix esquemàtic de la finca amb xifres segurament relatives a canes (mesu- ra de llargada), els tipus de conreu o de terra, la qualitat, la superfície en mujades que correspon a cada tipus i la superfície total de la finca; un sím- bol semblant a una “f” minúscula –de “fàbrica”– i inclinada identifica les masies o cases dins de les finques que en tenen. Aquesta relació ocupa qua- ranta-dues pàgines. Després de la finca 158 hi ha una anotació sobre un delme.

A continuació hi ha cinc pàgines amb la relació de les persones i cases, amb la indicació del nom del cap de família, l’ofici, el nom de les persones de cada unitat familiar que havien de cotitzar per quaranta-cinc rals i el mateix per vint-i-cinc rals i la distribució de les cases per categories (1a, 2a o 3a).

En un parell de casos hi ha anotacions de modifica- cions fetes a posteriori. L’última part de la relació fa referència als propietaris de cases que no residi- en a la parròquia, indicant quin era el seu lloc de residència, i a una casa de propietat eclesiàstica. A la meitat inferior del full 51 comença la relació dels animals que hi havia al terme: s’hi anota el nom i l’ofici del propietari i la quantitat i el tipus d’animals recomptats (mules i matxos, rucs, bous i vaques, moltons i ovelles, porcs i truges).

El cadastre acaba amb els ingressos anuals que obtenia el comú del poble de l’arrendament de la carnisseria, l’hostal, la fleca, la taverna i la tenda. Després de les signatures dels experts i dels repre- sentants del comú hi ha un annex sobre la pro- ducció dels noguers, els ametllers i les artigues, que no constaven en la relació inicial de productes santjustencs.

Anteriorment hem fet esment d’anotacions poste- riors a la data de finalització del cadastre (29 de ge- ner de 1732), a les quals cal afegir les que s’anoten a les finques de propietat eclesiàstica com a conse- qüència de l’ordenança publicada el 20 de desem- bre de 1735, que deixava exempts d’algun impost els béns eclesiàstics adquirits abans de l’any 1716: adquirida antes lo any 1716 y cultivada por su cuenta segun decreto de 30 de octubre de 1735. El fet de treballar amb una còpia de cent anys més tard ens impedeix veure els, possiblement, diferents tipus de tinta i de lletra utilitzats en la

redacció del document original i que sens dubte es trobarien en aquestes anotacions posteriors al 29 de gener de 1732.

L’any 2011 es va fer una còpia fotogràfica (tant a doble pàgina com a pàgina sola) de cada una de les pàgines del llibre manuscrit de l’any 1832.

Les llibretes del cobrament de l’impost del cadastre

Hem fet esment que ja per als anys 1716 i 1717 l’intendent general de Catalunya, José Patiño, ha- via establert l’import que calia recaptar al Princi- pat en concepte del nou impost que s’estava prepa- rant. Cal recordar que durant l’any 1716 es va fer la recollida de les respostes als qüestionaris i ins- truccions enviats als pobles i ciutats de Catalunya amb la intenció d’establir les bases del nou impost i que fins el 15 d’octubre del mateix any no es van publicar les normes generals. És de suposar, doncs, que els imports establerts per als anys 1716 i 1717 foren arbitraris, tant l’import global en si mateix com el repartiment que es va fer entre pobles i ciu- tats; és a dir, el criteri per establir l’import global no es basava en dades reals sinó en estimacions.

En el cas santjustenc no hi ha constància docu- mental fins a l’any 1720 del cobrament de l’impost del cadastre. Això no vol dir que els anys anteriors no es recollís i pagués; simplement, no hi ha docu- ments que ho confirmin o ho desmenteixin. L’any 1720 és el primer del qual es conserva una llibreta amb totes les anotacions referents al cobrament de l’impost del cadastre entre els veïns santjustencs¹¹. A partir de l’any 1720 hi ha llibretes semblants dels anys següents: 1721, 1722, 1723, 1724, 1726,1727, 1728, 1729, 1730, 1733, 1735, 1736, 1737,1738, 1739, 1740, 1741, 1743, 1744, 1747, 1751,1752, 1755, 1757, 1758, 1759, 1761, 1762, 1766,1767, 1768, 1769, 1770, 1771, 1772, 1773, 1774,1775, 1776, 1777, 1778, 1779, 1780, 1781, 1782,1784, 1786, 1787, 1788, 1790, 1791, 1792, 1793 (o 1794)¹², 1795, 1796, 1797, 1798, 1799, 1800, 1814,1817, 1820, 1821 i 1822. Són en total seixanta-cinc anys amb documentació sobre el cobrament de

Entre la documentació cadastral que es conserva a l’Arxiu His- tòric de Lleida la gran majoria dels Repartimientos individuales o personales comencen l’any 1724 i els Asientos de pago por el Real Catastro comencen l’any 1721. Entre els que s’han conser- vat no se’n troba cap d’anterior a aquesta data.
Aquesta llibreta ha perdut la primera pàgina on constava l’any i no hi ha cap altra data en tota la llibreta. Per la relació de noms que hi ha registrats s’ha pogut situar entre els anys 1792 i 1795.

l’impost del cadastre en un període de cent tres anys¹³.

No totes les llibretes són iguals i si les haguéssim de descriure una per una aquest capítol seria ex- cessivament llarg. En diem llibretes, però de fet són plecs de papers llargs i estrets, d’uns 31×11 cm, cosits adjuntant tots els fulls d’un mateix any. Els més extensos arriben a les setanta-dues pà- gines (anys 1786 i 1791) i al costat n’hi ha de molt breus, com el de l’any 1822, que només té dues pàgines. Per una altra banda, hi ha uns pocs anys que hi ha dos i fins i tot tres quaderns diferents que recullen totes les dades del cobrament de l’impost i algun any inclòs dins de llibretes d’anys anteriors o posteriors. La primera pàgina fa de portada i inclou la data, el nom dels regidors d’aquell any i en al- gun cas l’import total a repartir o l’import de cada terça. Al revers d’aquesta pàgina ja sol començar la relació de les masies i persones, i a l’anvers del full següent s’inscriuen les dates en què cada cap de casa ha satisfet cada terça de l’impost i l’import pagat. És a dir, cada llibreta ens ofereix tant la dada del que ha de pagar cada contribuent com la dada del que realment va satisfer i en quina data el va satisfer.

Aquesta estructura interna de cada llibreta es man- té invariable fins a l’any 1800. Les cinc llibretes del segle XIX denoten el desgavell administratiu sofert després de les guerres contra França i només tro- bem la relació dels caps de casa i l’import total que se’ls reclama, sense especificació ni de conceptes ni de si han pagat i quan ho han fet. Totes les lli- bretes fins a l’any 1814 inclòs estan escrites ínte- grament en català. En algunes llibretes la portada i la contraportada són plenes de xifres, sumes i res- tes i algun dibuix decoratiu.

Hi ha setze llibretes restaurades modernament, restauració que ha consistit sobretot a completar pàgines malmeses amb paper japonès i a cobrir-ne onze amb guardes que protegeixen la portada i la contraportada. L’ús reiterat de les llibretes al llarg de l’any en què es feien servir més i el pas del temps (les més antigues tenen quasi tres-cents anys) ha repercutit en la conservació i alguns fulls, especialment el primer i l’últim de cada llibreta, es troben força esquinçats.

En aquestes llibretes trobem molta informació, tant anualment com en tot el conjunt. La llibreta de l’any 1720, la primera de què disposem, inclou

Les llibretes dels anys 1814 i 1817 es van documentar l’any 1990 en el moment de la troballa de totes les llibretes, però actualment no apareixen entre el fons relacionat amb el cadastre.

Portada de la llibreta de cobrament del cadastre corresponent a l’any 1777 (fotografia dels autors; AMSJD)

la relació de totes les cases, trenta-dues en aquell moment¹⁴ i l’import que han de pagar per aquell any; una relació de deu homes (anomenats “cam- brers”), que només paguen com a jornalers del camp (personal menor), per bé que no tots paguen igual; la relació dels terratinents forans (en total vint-i-cinc, tots veïns de les parròquies limítrofes); i una última relació del que van pagar uns altres trenta-un mossos i jornalers.

La llibreta de l’any 1721 té moltes similituds amb la de 1720 (les mateixes trenta-dues cases, divuit “cambrers” en lloc de deu, quaranta-vuit mossos en lloc de trenta-un i vint-i-quatre terratinents fo- rans en lloc de vint-i-cinc), però inclou dades que l’any 1720 no constaven: per exemple, esmenta a quina casa pertanyen els mossos, per exemple, ofe- reix el detall dels animals de granja de cada casa i també especifica en alguns mossos per quants me- sos cotitzen si no és l’any complet.

La llibreta de l’any 1722 detalla els conceptes pels quals paguen les cases: reial, personal, fogatge, in- dustrial (els animals de granja), trenta per cent (un recàrrec d’aquell any per compensar els dèficits dels anys anteriors), fills i germans, i s’inclouen els endarreriments que tenien alguns dels contri- buents d’anys anteriors.

Les llibretes dels anys 1723 i 1724 no detallen els conceptes, tot i que per a aquest últim any hi ha una relació separada del que s’ha cobrat pels “utensilis de les tropes”. A partir de l’any 1726 (no hi ha llibreta del 1725) hi apareixen nous concep- tes com les “esquadres de fusellers”, el “farratge” o el “cadastre”. L’ordenança de 1735 serveix per po- sar ordre a tot això, que pot semblar un desgavell, i les llibretes entre 1736 i 1800 inclouen sempre els mateixos conceptes i en trobem el detall cada any: impost reial, casa, impost personal, bestiar, fusellers, basses i ordres, censal i ganancial. A par- tir de l’any 1772 apareix un nou concepte, diputat, inicialment d’import variable, però que després s’unifica a dos sous i sis diners (un import molt pe- tit comparat amb la resta d’imports). La llibreta de l’any 1800 recull el nom de cent quaranta persones que paguen com a residents a Sant Just Desvern, als quals cal afegir els terratinents forans, i la lli- breta de 1814 recull el mateix nombre de santjus- tencs i trenta-sis terratinents forans. Els fulls dels anys 1820, 1821 i 1822 semblen incomplets: els de 1820 i 1821 fan referència a vuitanta-dos santjus- tencs i trenta-quatre forans, mentre que en el de 1822 només consten trenta-dues cases.

En algunes llibretes, a part de relacionar totes les persones que han de pagar junt amb els imports i la

data de quant i quan han pagat, també es recullen dades referents a ordres de despeses i pagaments que ha de fer el comú del poble amb els diners que va recaptant. Aquestes anotacions, quan hi són, es troben a les últimes pàgines de la llibreta.

1. La informació en el Cadastre de 1716

El Cadastre de 1716 es presenta sense gràfics i les finques es troben classificades per terratinent¹⁵ (desconeixem el perquè de l’ordre d’entrada dels terratinents en el document, per bé que més en- davant en donarem una possible explicació) i nu- merades a partir d’aquest ordre, i es diferencien les unes de les altres pel tipus de conreu o ús agrícola o silvícola. No obstant això, la descripció de les fin- ques és exhaustiva, i la informació que hi consta és la resposta a un dels qüestionaris que es va fer arribar a tots els municipis de Catalunya.

Com podeu veure a l’annex, el manuscrit del Ca- dastre de 1716 comença directament amb la rela- ció de finques d’en Gabriel Cardona, segueix amb la relació de les finques de la resta de terratinents i s’acaba amb les altres cases, aquelles que no tenien de terreny més que el que ocupava la mateixa casa o en algun cas tenien una mica d’hort. Hi ha tam- bé una petita relació amb les indicacions d’alguns censos que es devien cobrar.

No hi trobem cap introducció al municipi, ni la seva situació en relació amb els pobles veïns o bé referida a alguna via de comunicació, ni tampoc (almenys en la part conservada) no es fa referència a les persones que varen intervenir a aixecar-lo.

La descripció que cada terratinent fa de les seves finques es fa seguint el Reglament, les normes que es varen dictar per a la seva realització, com hem explicat anteriorment. És una informació molt precisa que dona moltes dades interessants si es tracten de forma global, tant si l’interès és per a un estudi d’usos del sòl, dels cultius, relacionat amb l’economia del moment, o bé respecte del creixe- ment urbanístic, ja que ens dona una fotografia del moment de desenvolupament. Però també és un document molt ric en toponímia, que ens ha per- mès identificar zones que fins ara desconeixíem.

A més, la toponímia que hi ha en aquest Cadastre ens ha permès esborrar alguns dubtes que, pel que

No hi apareixen ni l’hostal ni la rectoria. L’hostal sí que apareix tant en el cadastre de 1716 com en la revisió de 1732.
Vegeu especialment “El llegat del prevere Joan”, de Coral ToRRA i Juli OCHoA (2002), dins de Miscel·lània d’Estudis Santjustencs XI (pàg. 5-49) i “Recerca i orientacions sobre l’etimologia del topò- nim de Sant Just Desvern”, d’Olga SBeRT (2012), dins de la Miscel- lània d’Estudis Santjustencs XVII (pàg. 83-112).
Vegeu, per exemple, el cas de l’Hospitalet de Llobregat (MASSANA, 1985).

fa al municipi de Sant Just Desvern, hi havia en relació amb la ubicació d’indrets que eren referits bàsicament en documents medievals, tal com po- dem observar en diverses publicacions incloses en alguna Miscel·lània d’Estudis Santjustencs¹⁶.

Podem veure que el municipi era bàsicament rural i que les úniques vies de comunicació que servien per a identificar les finques eren els camins, en cap cas es menciona cap nom de carrer o de via urbana, o del pas de servitud entre finques, etcètera.

Els usos dels edificis privats tampoc no s’esmen- ten més enllà de les cases, i només podem imagi- nar-nos els usos relacionats amb els aprofitaments de la finca (horts, conreus o boscos), però no hi veiem els altres oficis relacionats amb aquests que forçosament existien, com ara els petits tallers fa- miliars que havien de servir per al manteniment dels estris propis i dels altres veïns.

També observem que no apareixen descrits els edi- ficis públics de la mateixa manera que els privats. És a dir, el que és important de l’edifici públic –que en el cas de Sant Just Desvern tan sols hi apareix l’hostal del Garrofer– no és la ubicació ni la dimen- sió o categoria, sinó quin havia de ser el lloguer per a l’arrendament. D’edificis públics, només hi apareix l’hostal i no hi apareixen ni l’església, ni la rectoria ni el cementiri. I en aquell moment el comú no tenia cap seu pròpia.

Per tant, el que es buscava en aquest primer cadas- tre era bàsicament la dimensió de les finques i el seu aprofitament. Observem com en aquest primer cadastre no hi ha la diferència cadastral contem- porània entre finques rústiques i finques urbanes. Aquesta característica també és comuna en la resta de cadastres d’altres municipis¹⁷, si bé les cases que no formaven part de finques agrícoles es troben al final de la llista. Això ja demostra la necessitat de diferenciar d’alguna manera les finques que for- men part del nucli urbà si bé, a diferència d’altres municipis en què el 1716 ja s’identifiquen una sèrie de carrers, a Sant Just Desvern aquesta diferència urbana no és possible perquè els carrers no estan pròpiament identificats. Així, a Sant Just Desvern, són les cases que formen la sagrera al voltant de l’església i la plaça les que consten únicament en la part final de la llista, tot i que aquest fet només el podem corroborar amb la part conservada del document.

Així doncs, les finques que no formarien part de la sagrera, que obtenen un rendiment per ser eminentment agrícoles (i, per tant, aquest rendi- ment es troba subjecte a l’impost), les hem ano- menat així, finques agrícoles, i la resta, les cases de la sagrera.

Fragment de l’anvers del full número 4 del manuscrit de 1716 amb el nom del segon terratinent (Fran^ch Camppre- cios) i la descripció de la finca 17 (fotografia dels autors; AMSJD)

En la descripció de cada finca es definia prime- rament el nom pel qual era coneguda; si hi havia construïda una casa; la distància fins a la casa del terratinent; la superfície en mujades; la utilitat que donava la terra, què s’hi sembrava i cada quant de temps se sembrava; les seves confrontacions i, per acabar, de quina qualitat era aquella finca en relació amb la resta de terres del terme segons també els criteris generals del cadastre per a tot Catalunya.

Gràcies a les descripcions de les finques hem ob- tingut dos valuosos tipus d’informacions. En

primer lloc, el nom pel qual eren conegudes ens ha proporcionat un ric nombre de topònims. Si bé algunes només es coneixien per allò que s’hi sembrava o per qui ho sembrava o qui hi vivia a prop, en d’altres la repetició del mateix topònim en diverses finques ens dona el nom del lloc on es trobaven emplaçades, i que es caracteritzava per algun tret diferencial i comú a totes. Més endavant s’analitzen alguns dels topònims relacionats. Un cop localitzats sobre el mapa, es pot veure la rela- ció entre sí.

L’altra informació obtinguda ha estat la possibilitat

–a través de les descripcions, noms o afrontacions de les finques– d’identificar els traçats dels camins rals, dels nous i dels vells, i d’alguns camins in- teriors del poble. La majoria d’aquests antics ca- mins avui dia ja no existeixen per causa dels traçats moderns dels carrers, i el fet que alguns noms ens recordin a llocs o carrers actuals ens ha portat al- guna seriosa dificultat per pressuposar unes loca- litzacions que al capdavall eren errònies.

Les finques

En la descripció de les finques hi ha dues parts di- ferenciades entre les que són numerades i les que no. En el primer tram, les numerades, figuren en- cadastrades cent quaranta finques, ordenades se- gons el seu terratinent.

No obstant això, alguna errada en la numeració que es devia fer un cop es trobaven totes descrites, com ara que el número sigui erroni i no existeixi cap finca descrita o que hi hagi dues finques no nu- merades descrites enmig d’altres (que hem identi- ficat amb els números bis de les finques anteriors), fa que en realitat el nombre de finques d’aquest primer tram sigui de cent quaranta-u.

Seguidament es relacionen encadastrades vint-i- vuit finques més, que totes són de terratinents de fora del municipi, però en una llista sense nume- rar. La majoria es corresponen als terratinents de les finques que es troben a les vores del municipi, aquelles que fan partió amb Esplugues de Llobre- gat, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Vall- vidrera i Sarrià.

Això no significa, però, que els terratinents de les finques encadastrades en la primera part de la rela- ció siguin tots santjustencs, per exemple és el cas de Pau Llunell, que ja es diu que és pagès de Sant Feliu de Llobregat, o bé el cas del comte de Dar- nius, del qual parlem extensament més endavant. En total, doncs, hi ha encadastrades cent seixan- ta-nou finques agrícoles, al terme de Sant Just Desvern; a la part final del Cadastre es descriuen

quatre cases més, en millor o pitjor estat, que pro- bablement no disposaven de terreny circumdant i que, per tant, figuren descrites a part. Aquestes quatre cases del final de la llista no les hem comp- tat com a finques agrícoles i les hem relacionat no- més en la llista de cases.

Malgrat que en el document conservat tan sols hi ha aquestes quatre cases, és de suposar que en el manuscrit original hi havia d’haver, en aquest apartat final, unes altres cases situades dins de la sagrera, és a dir, al voltant de l’església, cases sense gleva i sobre un terreny de reduïdes dimensions; en el capítol dedicat a les cases se’n parla amb més detall.

En la taula següent es transcriu la llista de finques del Cadastre de 1716, tot indicant el nom del seu terratinent, el nom de la finca i el número d’ordre emprat en la transcripció gràfica:

Relació de les finques agrícoles de Sant Just Des- vern segons el Cadastre de 1716


NÚM. ORIGINAL	NÚM. TRANSCRIPCIÓ TRANSCRIPCIÓN	TERRATINENT TERRATENIENTE	NOM DE LA FINCA NOMBRE DE LA FINCA

1	1	Gabriel Cardona	La Riba
2	2	Gabriel Cardona	Sota casa Modolell
3	3	Gabriel Cardona	Vinya del trobat
4	4	Gabriel Cardona	Lo Picapoll
5	5	Gabriel Cardona	Lo mayol de Sant Pere
6	6	Gabriel Cardona	de Sant Pere
7	7	Gabriel Cardona	Vinya de Sant Martí
8	8	Gabriel Cardona	Vinya sobre lo Hostal
9	9	Gabriel Cardona	Lo Macabeu
10	10	Gabriel Cardona	Lo trobat
11	11	Gabriel Cardona	de Sant Pere
12	12	Gabriel Cardona	Vora el camí Ral junt lo Hostal
13	13	Gabriel Cardona	tras la casa Cardona
14	14	Gabriel Cardona	Lo Mas
15	15	Gabriel Cardona	Lo Mas
16	16	Gabriel Cardona	El Corral
17	17	Francesc Campreciós	En lo pont




NÚM. ORIGINAL	NÚM. TRANSCRIPCIÓ TRANSCRIPCIÓN	TERRATINENT TERRATENIENTE	NOM DE LA FINCA NOMBRE DE LA FINCA

18	18	Francesc Campreciós	En la Plana
19	19*	Francesc Campreciós	En la Noguera
20	20	Francesc Campreciós	Prop la Riera
21	21	Francesc Campreciós	En lo Clos
22	22	Francesc Campreciós	En lo torrent de Matasans
23	23	Francesc Campreciós	En lo torrent de Matasans
24	24	Francesc Campreciós	En la Plana
25	25	Francesc Campreciós	En las Fexas
26	26	Francesc Campreciós	En las Ametlleras
27	27	Francesc Campreciós	Gleva ab sa casa
28	28*	Francesc Campreciós	Lo hortet
–	28 bis	Francesc Campreciós	Las fexas de la font
29	29	Francesc Campreciós	Prop casa Fetjó
30	30	Hereus de Francesc Ginestar	Lo coll
31	31	Hereus de Francesc Ginestar	–
32	32	Hereus de Francesc Ginestar	–
33	33	Francesc Cortès	Gleva ab sa casa
34	34	Francesc Cortès	Lo camp de Sant Just
35	35	Francesc Cortès	–
36	36	Anton Oriol	Peça ab sa casa
37	37	Anton Oriol	Lo coll
38	38	Jaume Modolell de la Plaça	En las Ametlleras
39	39	Jaume Modolell de la Plaça	Gleva de sa casa
40	40	Jaume Modolell de la Plaça	La Sarriana
41	41	Jaume Modolell de la Plaça	del padró
42	42	Jaume Modolell de la Plaça	Lo padró
43	43	Jaume Modolell de la Plaça	La roqueta grossa
44	44	Jaume Modolell de la Plaça	La roqueta xica
45	45	Marmessors de Bartomeu Carbonell de Cornellà	Caseta i peça de terra
46	46	Jacint Tudó	La roqueta
47	47	Jacint Tudó	La Sarriana




NÚM. ORIGINAL	NÚM. TRANSCRIPCIÓ TRANSCRIPCIÓN	TERRATINENT TERRATENIENTE	NOM DE LA FINCA NOMBRE DE LA FINCA

48	48	Jacint Tudó	Las Clotas
49	49	Jacint Tudó	Sota la casa
50	50	Jacint Tudó	Sa casa
51	51	Jacint Tudó	Lo clos
52	52	Jacint Tudó	Lo coll
53	53	Jacint Tudó	La vinya de la Creu
54	54	Jacint Tudó	Lo padró
55	55	Jacint Tudó	Lo Mas
56	56	Jacint Tudó	Sobre casa
57	57	Pau Pedrosa del Pla	Sa casa
58	58	Pau Pedrosa del Pla	Las fexas de la riera
59	59	Pau Pedrosa del Pla	La pessa de la Creu
60	60	Pau Pedrosa del Pla	La vinya de la Creu
61	61	Pau Pedrosa del Pla	En la Creu
62	62	Convent del Carme de Barcelona	Sa casa
63	63	Convent del Carme de Barcelona	Prop casa Modolell
64	64	Convent del Carme de Barcelona	Prop casa d’en Roig
65	65	Convent del Carme de Barcelona	Lo camp de l’Hostal
66	66	Convent del Carme de Barcelona	Prop casa Modolell
67	67	Convent del Carme de Barcelona	Lo coll
68	68	Convent del Carme de Barcelona	Prop lo Hostal
69	69	Convent del Carme de Barcelona	La roqueta
70	70	Jacint de Sagrera	La roqueta
71	71	Jacint de Sagrera	Gleva de la casa
72	72	Jacint de Sagrera	Prop la casa
73	73	Jacint de Sagrera	Gleva de la casa
74	74	Jacint de Sagrera	Sa casa




NÚM. ORIGINAL	NÚM. TRANSCRIPCIÓ TRANSCRIPCIÓN	TERRATINENT TERRATENIENTE	NOM DE LA FINCA NOMBRE DE LA FINCA

75	75	Jacint de Sagrera	Lo camp de passo dellá lo camí
76	76	Jacint de Sagrera	Vinya de la Montanya
–	76bis*	Jacint de Sagrera	Lo torrent bo
77	77	Jacint de Sagrera	Lo torrent bo
78	78	Jacint de Sagrera	De la montanya
79	79	Lluís Claresvalls	Vinya de na pagesa
80	80	Lluís Claresvalls	La vinya del pont
81	81	Lluís Claresvalls	Vinya del mas Lluy
82	82	Lluís Claresvalls	La mojada
83	83	Lluís Claresvalls	Gleva ab sa casa
84	84	Lluís Claresvalls	–
85	85	Lluís Claresvalls	La roqueta
86	86	Lluís Claresvalls	La vinya de Sant Martí
87	87	Lluís Claresvalls	Tras lo torrent
88	88	Lluís Claresvalls	Bosch de lo mas Lluy
89	89	Lluís Claresvalls	Na pagesa
90	90	Lluís Claresvalls	Puig Robí
91	91	Lluís Claresvalls	Bosch de Sant Martí
92	92	Hereus de Pau Roig	Torra Spigolera
93	93	Hereus de Pau Roig	Torra Spigulera
94	94	Hereus de Pau Roig	Torra Spigulera
95	95	Hereus de Pau Roig	Las clotas
96	96	Hereus de Pau Roig	Sa casa
97	97	Hereus de Pau Roig	En lo torrent bo
98	98	Hereus de Pau Roig	En lo torrent bo
99	99	Josep Mir	Sota casa Modolell
100	100	Miquel Solanes	Gleva ab sa casa
101	101	Miquel Solanes	Las ametlleras
102	102*	Miquel Solanes	La vinya llauradora
103	103	Gabriel Fatjó i Parellada	Gleva ab sa casa
104	104	Sr. comte de Darnius	Gleva ab sa casa
105	105	Josep Marlés	Gleva ab sa casa




NÚM. ORIGINAL	NÚM. TRANSCRIPCIÓ TRANSCRIPCIÓN	TERRATINENT TERRATENIENTE	NOM DE LA FINCA NOMBRE DE LA FINCA

106	106	Pere Cuiàs	Gleva ab sa casa
107	107	Antoni Gelabert del Coscoll	Gleva ab sa casa
108	108	Antoni Gelabert del Coscoll	Camp de las ametlleras
109	109	Antoni Gelabert del Coscoll	Pessa de la riera
110	110	Carbonell de la Muntanya	Gleva ab sa casa
111	111	Joan Oliveres	Gleva ab sa casa
112	112	Francesc Vilar	Gleva ab sa casa
113	113	Sellarès de Barcelona	Caseta ab terra
114	114	Jaume Gelabert, candeler de seu de Barcelona	Gleva ab sa casa
–	–	(El número 115 es troba enmig de la finca anterior)	–
116	116*	Jaume Gelabert, candeler de seu de Barcelona	Vinya d’en Solanes
117	117*	Jaume Gelabert, candeler de seu de Barcelona	Junt lo hermot de casa Solanes
118	118	Jaume Biosca	Gleva ab sa casa
119	119	Joan-Baptista Modolell	Gleva ab sa casa
120	120	Joan-Baptista Modolell	La vinya de l’àvia
121	121	Joan-Baptista Modolell	La vinya de la riba
122	122	Joan-Baptista Modolell	Coll de Mura
123	123	Joan-Baptista Modolell	En lo pont
124	124	Francesc Pedrosa de la Muntanya	Gleva ab sa casa
125	125	Hereus del difunt Baldiri Mèlich	Gleva ab sa casa
126	126	Hereus del difunt Baldiri Mèlich	La vinya de Sant Martí
127	127	Hereus del difunt Baldiri Mèlich	La vinya del coll
128	128	Hereus del difunt Baldiri Mèlich	La vinya de casa d’en Roig
129	129	Hereus del difunt Baldiri Mèlich	Lo camp de la monja
130	130	Hereus del difunt Baldiri Mèlich	Lo camp de las Ametlleras
131	131	Hereus del difunt Baldiri Mèlich	Lo camp de Sant Just
132	132	Hereus del difunt Baldiri Mèlich	La Roureda
133	133	Francesc Gilabert de la Riera	Gleva ab sa casa
134	134	Francesc Gilabert de la Riera	Sobre la sua casa




NÚM. ORIGINAL	NÚM. TRANSCRIPCIÓ TRANSCRIPCIÓN	TERRATINENT TERRATENIENTE	NOM DE LA FINCA NOMBRE DE LA FINCA
135 Josep Roldan,
candeler de cera de Barcelona
Gleva ab sa casa


136 Dn. Josep Dusai Gleva ab sa casa
137 Dn. Josep Dusai La Torra Espigolera
138 Hereus de Pau Llunell, pagès de Sant Feliu de Llobregat
139 Hereus de Pau Llunell, pagès de Sant Feliu de Llobregat
140 Francesc Panyella, pagès de Sant Feliu
141* Francesc Andreu, corder de Sant Feliu
142* Mateu Guinot, pagès de Sant Feliu
143 Josep Tristany, pagès de Sant Feliu
144 Josep Marola, sastre de Sant Feliu
145 Hereus de Rigual, pagès de Sant Feliu
146 Hereus de Josep Campderrós,

El Cadastre de 1716 és un manuscrit cent per cent descriptiu: no hi ha figures, no hi ha dibuixos, no hi ha gràfics; només lletra. Tenim dues certeses: una, hi manquen pàgines; dues, en aquestes pà- gines que manquen hi continuava havent només lletra¹⁸. Els dos documents que comentem a conti- nuació són tot al contrari.

1. La informació en els cadastres de 1732 i 1742

Si el document cadastral de 1716 és cent per cent descriptiu, els documents cadastrals de 1732 i 1742 són enterament numèrics i gràfics i a continuació veurem per què.

Per simple comparació amb més documents relatius al cadastre imposat l’any 1715 en d’altres localitats catalanes (MASSANA, 1985; FACI & CAMAReRo, 2006b) és probable que manquin una relació al- fabètica dels terratinents, un resum de les cases i una acta resum amb l’extensió total del terme, els tipus de productes conreats, les rendes obtingudes pel comú, els noms i cognoms dels experts que el van redactar i les dates de realització. D’una altra banda, els documents cadastrals de l’any 1716 conservats a l’Arxiu His- tòric de Lleida ens confirmen que el cadastre de 1716 fou, arreu, enterament descriptiu i que només presenten petites diferències derivades de la manera de fer de cada un dels encarregats locals en la seva transcripció. Aquesta documentació es pot consultar en línia a http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/.

En els seus inicis, la implantació del nou impost del cadastre es va fer sense el suport d’un cos admi- nistratiu: ja hem esmentat abans que els primers (i importants) documents foren complimentats i redactats majoritàriament pel rector de cada par- ròquia amb l’ajut dels pagesos més instruïts de cada localitat. Hem explicat també que les recla- macions per unes quotes molt elevades no es van fer esperar i, al marge que no es va recaptar tot el que es pretenia, les quotes dels anys 1717 i 1718 ja foren inferiors a la quota de l’any 1716. A més, José Patiño, ideòleg del nou impost, fou nomenat In- tendent General de Marina i va prendre possessió del càrrec a principis de 1717, després d’abandonar el càrrec de Superintendent General de Catalunya. Els anys 1722 i 1724 es van publicar sengles de- crets que revisaven aspectes confusos de l’impost inicial, però no fou fins al nomenament d’Antoine de Sartine com a Superintendent General de Ca- talunya a finals de 1726 que es va començar una reforma de l’impost de gran abast. Aquesta reforma va culminar amb unes noves ordenances publica- des l’any 1735.

D’entrada l’administració borbònica havia creat un cos de geòmetres –el que avui dia anomenaríem topògrafs– amb els quals podia mesurar i qualificar més bé les finques. En segon lloc, es va prendre la decisió de revisar totes les terres de qualsevol par- ròquia o poble sobre la qual hi hagués una recla- mació i no atendre les reclamacions de manera in- dividual. Aquestes revisions es varen allargar més de vint anys i n’hi ha per tot Catalunya. A Sant Just Desvern n’hi va haver dues, els anys 1732 i 1742. Per les seves característiques, pel fet d’incorporar un petit mapa del municipi i per l’aixecament ge- omètric de cadascuna de les finques, la revisió de 1732 és del tot singular, tot i que ja hem dit abans i hi volem insistir, el manuscrit que es conserva actualment és una còpia fidel del document origi- nal (molt malmès segons s’indica) elaborada l’any 1832, just cent anys després. Diverses circumstàn- cies avalen la singularitat d’aquest document: tota la documentació cadastral de Sant Just Desvern s’ha guardat sempre en les dependències munici- pals mateix; una gran part de la documentació ca- dastral del corregiment de Barcelona es va perdre; i les revisions del cadastre amb el plànol detallat de cada una de les finques no són habituals, ja que només se n’han documentat en un 10% de les po- blacions catalanes.

pades per terratinent sinó que segueixen un ordre segons la ubicació en un possible plànol que no ha aparegut fins a la data. El nombre total de terra- tinents ascendeix fins a vuitanta, vint-i-quatre més que l’any 1716, fet que demostra un major repar- timent de la terra, ja que majoritàriament són una sèrie de petits terratinents els que cedeixen part de les seves terres a unes altres persones sense traspassar els seus béns en conjunt. Així doncs, la majoria de grans terratinents mantenen les seves propietats ja sigui en nombre de finques o en una superfície similar.

Les finques ja no es diferencien en funció de la utilitat com l’any 1716, sinó que en alguns casos s’agrupen si són finques contigües d’un mateix ter- ratinent. És a dir, que si el 1716 algú posseïa una vinya i un bosc confrontant en dues finques sepa- rades però contigües, el 1732 es converteixen en una sola finca¹⁹. Aquest pot ser un dels motius pels quals s’encadastressin menys finques el 1732 com- parant-les amb les del 1716, però també pot ser pel fet que el 1716 sembla que es varen incorporar al cadastre algunes finques de terratinents de Sant Joan Despí, que el 1732 ja no es varen incloure.

A la darrera pàgina, el geòmetra Vicenç Ferrer ex- plicava que havia trobat en el nostre terme un total de cent cinquanta-vuit peces de terra i que les ha- via mesurades al respecte de 2.025 canes quadra- des per cada mujada de terra, cosa que significa que la mujada tenia en aquest cas quaranta-cinc canes per costat.

Una de les imatges que volem destacar de la re- canació de 1732 és el dibuix del terme parroquial santjustenc tal com era en aquell moment. Fins al moment, es tracta de la cartografia més antiga que hem localitzat sobre els límits del terme de Sant Just Desvern²⁰. Per bé que es tracta d’un dibuix es- quemàtic, sense cap mena d’escala ni d’orientació, és molt fidel a la realitat i equiparable al dibuix que componen les finques del 1732. Els límits de les finques eren (i són) inviolables: una finca es pot agregar, segregar o dividir, però els límits originals romanen inalterables. L’orografia del terreny (ca- renes, valls, torrents, rieres, rius, etc.) i la mà de l’home (camins, parets, arbres…) ajudaven a mar-

car els límits de cada una de les finques. I fins a la implantació del cadastre a principis del segle XvIII no hi havia la necessitat de dibuixar sobre paper els límits d’aquestes finques. Els capbreus i més documents notarials explicitaven clarament que tothom sabia quins eren els límits de cada finca i les seves afrontacions. En el cas santjustenc, queda clar que les grans finques de la zona de muntanya quedaven delimitades per l’orografia del terreny, mentre que les delimitacions de les finques de la part baixa podrien ser una herència de les centuri- acions romanes, ja que hom hi observa un nombre de línies més o menys rectes més elevat.

Respecte de la revisió de l’any 1742 ja hem explicat que es va aprofitar la numeració de l’any 1732 per identificar les finques; hi trobem cent seixanta-sis finques encadastrades, vuit més que en la revisió de 1732, no pas per descobriment de noves finques sinó per la parcel·lació d’unes altres finques més grans. I tan sols en un parell de finques es va revisar lleugerament la superfície, de manera que el nom- bre de mujades encadastrades l’any 1742 és pràcti- cament el mateix que el de mujades de l’any 1732. Si bé l’objecte d’aquest treball és l’anàlisi del Ca- dastre de 1716, en alguns casos es donen algunes dades de les finques o de les propietats que es tro- ben relacionades en la revisió de l’any 1732, so- bretot quan hem detectat algun canvi o dada que hem cregut convenient ressaltar. No obstant això, de vegades ens hi haurem de referir i per fer més àgil la lectura sempre ens referirem a la Recanació de 1732 i a la Nueva Visura de 1742 com a Cadas- tre de 1732.

En el procés d’identificació de les finques d’ambdós cadastres, el de 1716 i el de 1732, hem constatat aquesta agrupació de finques que fa reduir sensiblement el nombre total de finques encadastra- des l’any 1732 en relació amb l’any 1716.
És probable que en fons no catalogats de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, que conserva tota la documentació generada per la Pia Almoina, una de les grans propietàries de terres santjustenques, hi hagi algun mapa més antic.

Silueta del terme parroquial de Sant Just Desvern segons el document cadastral de 1732, inclòs en el revers del full número 23 del manuscrit (fotografia dels autors; AMSJD)

Com era Sant Just Desvern el 1716
1. Arribant a Sant Just Desvern el 1716

El 1716, una hora i mitja després d’haver sortit de Barcelona per l’antic portal de Sant Antoni, arri- bem a Sant Just Desvern pel camí de Dalt (el camí ral o reial, segons el mateix Cadastre), el que ve d’Esplugues de Llobregat passant pel raval de Sant Mateu, i que discorre just a sobre o molt a prop de l’antiga Via Augusta romana. El camí arriba a Sant Just Desvern per la zona de la Creu, on hi ha una creu de terme i on, des de fa trenta anys, el comú hi ha instal·lat un hostal taverna sobre una finca de la família Cardona.

El camí de Dalt es troba just a la falda de la mun- tanya que s’anomena el Pedró i que des d’aquest punt ascendeix, per la dreta, fins a la serra passant per la falda de Sant Pere Màrtir. En aquest vessant de la muntanya trobem vinyes de pagesos propie- taris com en Gabriel Cardona i en Pau Pedrosa del Pla. A la dreta, els Pares Carmelitans, del convent del Carme de Barcelona, tenen una gran finca on conreen en part cereals i en part vinya. Passada una finca de Jacint Tudó arribem a l’hostal nou, anomenat l’hostal del Garrofer, que fa pocs anys s’ha reformat; el camí el deixa a mà esquerra per dirigir-se cap a la sagrera del poble, tot baixant per un lleuger pendent.

Tota aquesta zona que ara travessa el camí de Dalt és d’en Cardona; a mà esquerra, la finca descendeix i veiem el camí de la Plana que ve de l’Hospitalet de Llobregat –o la Provençana, topònim amb què també es coneixia en aquell moment aquesta par- ròquia–, i que es troba paral·lel a aquell però en una cota bastant inferior. Continuem pel camí de Dalt i de seguida arribem a una petita zona plana amb molta vegetació, abans de baixar per un fort pendent. En aquest punt tenim unes bones vistes sobre la sagrera, que ens queda als peus i, al fons, tota la vall de Sant Just. A mà dreta hi ha el bos- quet dels Pares Carmelitans, que travessa el camí que va a casa seva; a mà esquerra hi ha un bosc de nogueres a la zona del Serral, que és dels hereus d’en Mèlich.

Seguim pel camí de Dalt, que baixa amb fort pen-

dent fins arribar a l’hort de la casa Campreciós²¹i travessa el petit torrent que ve de la finca dels Pa- res Carmelitans. En aquest punt el camí es desvia a mà dreta i arriba a la casa Campreciós, que queda a l’esquerra, i a l’hort i la casa dels hereus d’en Ginestar, que queda a la dreta. Som a la sagrera del poble: hi trobem, en primer terme, l’hort de la casa dels Cardona, al mig d’un espai, la plaça, envoltat per la casa dels Ginestar, la casa dels Modolell de la Plaça, la rectoria, la casa d’en Mir (el sastre) i la dels Cardona, que es troba més al fons.

El camí de Dalt segueix amb un pendent suau en descens entre la casa Cardona, que queda situada a mà dreta a un nivell superior, i les terres de la casa Campreciós, i es troba amb un camí que si el prenem a la dreta pugem cap a l’església parro- quial i més amunt cap a la casa del notari Oriol. Si el prenem a l’esquerra, baixant, anirem a trobar el camí que ve de l’Hospitalet i va cap a Sant Feliu. Abans, però, on hi ha a mà dreta el camí que es dirigeix cap a la casa dels Sagrera –i després, ja cap a la vall o cap a la Salut–, hi ha a mà esquerra la modesta caseta dels Pasteller, que han aixecat en un petit terreny sota la casa dels Campreciós i al costat del camp dels Mèlich. Just passada aquesta caseta el camí travessa la gran propietat de la casa dels Claresvalls i passa per davant de casa seva, tot i que aquesta es troba en un nivell per sobre del camí. Passada la casa dels Claresvalls, que ens que- da a l’esquerra, trobem a mà dreta una gran finca tota plantada de vinya que és de Jacint Tudó i, pas- sada aquesta, la casa derruïda dels Roig.

El camí de Dalt passa ara per una zona que és co- neix per les Ametlleres i de seguida arriba a la zona del coll de Mura, tota plantada de vinyes, i que els Dusai tenen arrendada a molts pagesos del poble. L’antiga casa dels Mura no es veu des del camí, però queda a la dreta, molt a prop de la riera, als terrenys que es diuen de l’Espigolera i que són dels Dusai. Passat aquest coll trobem a mà esquerra la zona de les Clotes, on el camí gira a la dreta per dirigir-se cap a Sant Feliu de Llobregat, tot traves- sant la gran finca dels Dusai, i, en lleuger descens, fins a la riera.

21. En època medieval i moderna el cognom Campreciós apareix ins- crit en la variant Camppreciós (amb dues “p”), que mossèn TeNAS (1947, pàg. 41) fa derivar del llatí campo pretioso. D’acord amb el criteri exposat en el pròleg, en aquest llibre utilitzarem la versió Camppreciós quan fem referència als documents originals i la ver- sió Campreciós quan fem referència a la casa i cognom actuals.

El llegat del comte de Darnius

Pensem que és un bon moment per introduir en aquest treball la tasca que un dels nostres perso- natges va realitzar en aquella època. Així doncs, qui podria ser el millor per explicar-nos com arribar a Sant Just Desvern que un dels grans terratinents? Ens referim al comte de Darnius, el terratinent número 17 del Cadastre de 1716. El seu nom era Oleguer de Taverner i d’Ardena, i va néixer proba- blement el 1676²². Va morir a Barcelona, la ciutat on residia, l’any 1727. També es va donar a conèi- xer tan sols amb els cognoms de la seva mare, com a Oleguer d’Ardena i Darnius, pel fet que era ella la senyora de Darnius; Oleguer va heretar el títol de comte de Darnius del seu germà Miquel-Joan l’any 1708 i va esdevenir aleshores el segon comte de Darnius. Els comtes de Darnius eren els propieta- ris d’una finca coneguda per la Torre de Picalquers, ubicada a Esplugues de Llobregat, que per la part de Sant Just Desvern arribava fins a les Fatjones. En aquesta finca, que incloïa tota la muntanya de Sant Pere Màrtir, hi tenia lo maset habitat per An- dreu Baró, que era qui li feia les feines de maso- veria de la part de la finca de Sant Just Desvern.

Aquest segon comte de Darnius, en tant que car- tògraf (a més de noble) al servei de l’exèrcit bor- bònic, ens va deixar un mapa del corregiment de Barcelona, de l’any 1716, i una guia d’itineraris de Catalunya, de l’any 1725. El mapa el podem veure a la pàgina següent: sigui casualitat o no, Sant Just Desvern es troba pràcticament en el punt central, però el seu interès és pel fet que podem observar els camins principals del corregiment de Barcelona. Podem veure clarament com el camí per arribar a Sant Just Desvern és el que surt de Barcelona i passant per Sants es dirigeix a Esplugues de Llo- bregat i després a Sant Just Desvern, si bé, com veurem més endavant, es troba molt simplificat. Rebia el nom de camí de Dalt (de dalt de Barcelona, és clar), per diferenciar-lo del que anava per baix, o sigui per l’Hospitalet de Llobregat i per Cornellà de Llobregat, i que es trobava amb el camí de Dalt a la vila de Sant Feliu de Llobregat. Tots dos camins, el de Dalt i el de Baix, se separaven al coll dels Infor-

cats, on arribava el camí des de Sants²³.

L’origen del camí de Dalt es remunta a l’època me- dieval, nom amb el qual es diferenciava del camí antic, d’època romana, conegut per camí de l’Hos- pitalet. L’esperit pràctic dels romans els va portar a construir la Via Augusta entre Barcelona i Mar- torell per la part plana propera al riu Llobregat, però en aquest camí sovintejaven inundacions i desbordaments ocasionats pel riu. Tot i que no ens han arribat dades d’aquestes riuades anteriors a l’any 1000, les que hi ha registrades entre aquest any i l’època contemporània ens poden donar una idea que el trànsit per la Via Augusta no devia ser fàcil. Per aquest motiu, els romans es van veure obligats a construir un pas alternatiu una mica més al nord, més complex pel fet que s’apropava als contraforts de la serra de Collserola i havia de salvar alguns torrents que baixaven per aquests contraforts. Més endavant, ja en època medieval, la construcció de l’església i les masies de la sagrera (i, per tant, també el creixement de petits nuclis als pobles de la vora) va causar el canvi en les ru- tes habituals. Molts anys després, a finals del segle XVII, el comú de Sant Just Desvern justificava la construcció d’un hostal al peu d’aquest camí de Dalt pel volum elevat de trànsit que hi passava, se- nyal inequívoc que el camí de Baix era poc menys que intransitable.

La seva data de naixement és incerta. Hi ha fonts que la situen l’any 1661 (MoNTANeR, 2007).
Segons exposa Miquel VIveS en la seva tesi doctoral “L’evolució his- tòrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l’època romana fins al tercer decenni del segle XX” (Universitat de Barcelo- na, 2007), el topònim Inforcats deriva de la paraula bifurcació i no pas de forca, com dona peu a creure d’entrada.

Mapa general del principado de Catalvña y Rosellon con las fronteras de Francia, Aragon y Valenc., nvevamente aumentada y corregida por el conde de Darnius; autor: comte / conde de Darnius; any de l’obra original / año de la obra original: 1716 (Col·lecció digital – Mapes de Catalunya «s. XVII-XX»; www.cartotecadigital.icgc.cat)

Després de l’elaboració dels mapes el comte de Darnius es va aplicar en la descripció, amb tot de- tall, dels itineraris de Catalunya, tasca que va aca- bar amb el recull que es va publicar el 1725 i del qual hi ha diverses còpies manuscrites, algunes de les quals es troben digitalitzades a la Biblioteca Na- cional de España. Es tracta d’una guia de camins o itineraris que unien les principals ciutats catalanes. És un treball extensíssim que podem consultar en línia a l’enllaç www.bne.es. A la guia trobem trescents setanta-quatre itineraris, dels quals quatre passaven per Sant Just Desvern, sempre pel mateix camí, el camí de Dalt. A continuació veurem la descripció feta pel comte dels quatre itineraris que passaven per Sant Just Desvern.

Com s’arribava a Sant Just Desvern segons el com- te de Darnius? Segons la Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña, asi carre- teros, como mas quebrados Por los quales pueden transitar Exercitos, Artilleria, Carruage y Desta- camentos descrits pel comte de Darnius el 1725 només hi havia un camí, anomenat el camí de Dalt, que sortint de Sants passava per Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern i a l’altura de Sant Feliu de Llobregat es retrobava amb el camí prin- cipal que transcorria més a prop de la llera del riu Llobregat, passant per Cornellà i Sant Joan Despí. Aquest camí de Dalt apareix en els itineraris 33 i 34; vegem primer la descripció de l’itinerari 33:

Pàgines 12 revers i 13 anvers, on apareixen els itineraris 33 i 34 citats al text, extrets de la / Páginas 12 reverso y 13 anverso, donde aparecen los itinerarios 33 y 34 citados en el texto, extraídos de la Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña, asi carreteros, como mas quebrados Por los quales pueden transitar Exercitos, Arti- lleria, Carruage y Destacamentos. Hecho por el Coronel Conde de Darnius; probablement de l’any / probablemente del año 1726 (Biblioteca Nacional de España. Signatura: MSS/10529. Datació de la biblioteca / Datación de la biblio- teca: entre 1701 i 1800? www.bne.es)

1. De Barcelona â Martorel pasa â Sans donde deja el camino de dalt lo Hospitalet, Cornella don- de deja el camino que va â Tarragona pasando por Sitges despues S^nt Juan Despí S^nt Feliu de Llobre- gat, y aquí enquentra el camino de Dalt que pasa por Esplugas, y Sant Just Desvern, â mui corta distancia deja el camino que va â Villafranca (…).

A l’itinerari número 34 es torna a fer referència al camí de Dalt que passava per Sant Just Desvern:

1. De Barcelona â Villafranca del Panades pa- sando por el Lladoner pasa â Sans donde deja el camino de Dalt, que pasa por Esplugas y S^nt Just Desvern, Lo Hospitalet, Cornella donde deja el ca- mino que va a Tarragona, pasando por Sitges des- pues a S^nt Juan Despi S^nt Feliu de Llobregat y aquí enquentra el camino de Dalt a mui corta distancia deja el camino que va a Martorel y tomando en de- recha va â las orillas del Rio Llobregat le pasa con barca para despues en Sⁿ Vicens del Horts de aquí sube âl Hostal del Lladoner pasa â Cantallops (…).

També surt Sant Just Desvern als itineraris 202 i 367, que són, respectivament, el de Martorell a Barcelona –que és el camí invers a l’itinerari 33– i el de Vilafranca a Barcelona –el camí invers a l’itinerari 34.

1. Les vies de comunicació

La manca de cartografia a escala local del segle XvIII fa que la recerca de la traça dels antics camins rals sigui una tasca ingent, totalment subjectiva i, per tant, basada en criteris personals d’interpretació dels pocs senyals que de la descripció de les finques podem entreveure. Hem de llegir entre línies i bus- car fites o indrets que poguessin estar connectats. Camins antics que s’han perdut per causa de noves urbanitzacions o, de vegades, simples camins entre finques servides són ara carrers urbanitzats.

Com hem vist, a tot el territori català hi ha diver- sos mapes cartogràfics de principis del segle XvIII, ja sigui el mapa d’Oleguer Taverner, comte de Dar- nius i amb propietat al nostre poble, o bé mapes editats a Holanda de qualsevol dels dos bàndols in- tervinents a la guerra de Successió, que ens donen una imatge genèrica de les poblacions i rius que travessaven les vies principals, però la seva escala no ens permet cap mena de precisió.

De Barcelona â Martorel pasa â Sans donde deja el camino de dalt lo Hospitalet, Cornella donde deja el ca- mino que va â Tarragona pasando por Sitges despues S^ntJuan Despí S^ntFeliu de Llobregat, y aquí enquentra el camino de Dalt que pasa por Esplugas, y Sant Just Desvern, â mui corta distancia deja el camino que va â Villafranca (…)

En el itinerario número 34 se vuelve a hacer referen- cia al camí de Dalt que pasaba por Sant Just Desvern:

De Barcelona â Villafranca del Panades pasan- do por el Lladoner pasa â Sans donde deja el camino de Dalt, que pasa por Esplugas y S^ntJust Desvern, Lo Hospitalet, Cornella donde deja el camino que va a Ta- rragona, pasando por Sitges despues a S^ntJuan Despi S^nt Feliu de Llobregat y aquí enquentra el camino de Dalt a mui corta distancia deja el camino que va a Mar- torel y tomando en derecha va â las orillas del Rio Llo- bregat le pasa con barca para despues en SⁿVicens del Horts de aquí sube âl Hostal del Lladoner pasa â Cantallops (…)

También aparece Sant Just Desvern en los itine- rarios 202 y 367 que son, respectivamente, el de Martorell a Barcelona,

suposar que alguns dels antics camins que existien el 1716 ja no es cartografiaren perquè les vies que interessaven als militars eren les vies ràpides i, un cop executat el Camino de Cataluña l’any 1763, l’actual carretera Reial, només se’ns mostra aques- ta i els camins que duien al centre del poble o als pobles propers.

Així doncs, la documentació anterior més fiable són els pergamins medievals desgranats per Da- vid Guasch²⁴ amb tanta minuciositat i els mapes teòrics on, a partir d’aquests documents, s’han identificat els camins i topònims que hi apareixen. Gràcies a això se sap que hi havia un camí que des de Barcelona arribava al riu Llobregat per la zona de Picalquers. I també consta en algun estudi que Almansor va arribar a Barcelona pel camí de San- ta Creu d’Olorda, després d’arrasar el monestir de Sant Cugat del Vallès.

No obstant això, totes aquestes dades obren una tasca que no s’aborda en detall en aquest treball, si bé hem recollit en les explicacions algunes infor- macions que apareixen en documentació anterior als cadastres i, com s’ha dit, interpretada per David Guasch.

Basant-nos en les descripcions de les afrontacions de les finques del Cadastre de 1716 trobem una via principal que travessava el poble i dos brancals que sortint d’allà portaven a pobles veïns.

El Camí Reial nou i el Camí Reial vell

En el Cadastre de 1716 hi ha diverses afrontacions que fan referència a una via de comunicació que s’anomena camí Reial (escrit en tot moment Camí Real) i tot plegat es presta a certa confusió tenint en compte, a més, que actualment hi ha una via urbana de molta importància que es diu carrete- ra Reial –perquè això és el que va ser quan es va construir a finals del segle XvIII, mig segle després de l’època de què estem parlant– i que en intentar ubicar les finques dels cadastres de principis del segle XvIII porta sovint a equivocacions flagrants. De camins reials principals, el 1716 ja n’hi havia dos, diferenciats de forma ben senzilla: el vell i l’al- tre camí ral. No obstant això, en el document del Cadastre ens apareix descrit en les confrontacions de les finques amb diverses variants: ab lo Camí Real, ab lo Camí Real que va a l’esglesia de Sant

Just, ab lo Camí Real vell, ab lo Camí Real de Bar- celona a Sant Feliu i ab lo Camí Real de Barcelona a Esplugues.

El camí ral vell no era un traçat únic i es feia ser- vir per a brancals o derivacions del principal. Així doncs, no podem negar que el camí ral més antic de Sant Just Desvern era el brancal interior de la Via Augusta, anomenat a l’època de 1716 el camí de Dalt. Aquest camí, un cop passada la sagrera i l’es- glésia, es dirigia a la riera on, un cop travessada, es dirigia cap a can Roldan i després cap a la zona de la Salut. Un brancal, però, seguia riera avall i, al davant de can Gelabert de la Riera, el camí ral vell prenia la direcció de Sant Joan Despí pel camí de la Creu d’en Muntaner. Només una de les finques (la d’en Camppreciós, número 26) conserva aquest topònim, a la zona de les Ametlleres, avui el ce- mentiri municipal.

Avui dia encara, miraculosament per als romàntics de les vies antigues, es conserva un petit tram de terra en zona urbana, que a Sant Joan Despí ha pres el nom de camí de les Vinyes i que al nostre municipi li queden pocs anys de permanència.

Tornant al camí de Dalt, aquest és el camí que hem descrit en el capítol anterior, quan comentàvem el mapa del comte de Darnius. Quan aquest entrava a Sant Just per la zona de l’hostal del Garrofer per- dia aquest nom i es convertia en el camí ral, d’ús intern dels habitants del poble, per dirigir-se a la sagrera. Un cop passada la sagrera (avui la plaça de Verdaguer) prenia el nom de camí de Sant Feliu, tot canviant de direcció i descendint fins a la casa d’en Roig, on girava de nou per dirigir-se quasi en línia recta fins a Sant Feliu.

A finals del segle XIX, aquesta part del camí ano- menada camí de Sant Feliu s’anomenava camí del cementiri i, avui dia, es diu avinguda de la Indús- tria; el tram posterior s’ha reconvertit en el traçat aproximat de la carretera Reial i és el que el 1716 interpretaríem com a camí Real nou, si bé en el Cadastre mai s’empra la identificació com a “nou”.

El camí que va a l’Hospitalet

Aquest camí es troba només en una de les finques del Cadastre, en concret a la número 25, d’en Cam- ppreciós, finca que limitava al sud ab lo camí que va a l’Hospitalet. Entrava al poble pel sud-est, per la zona on avui comença el carrer dels Països Cata- lans de Sant Just Desvern, a tocar de la B-23. Tra- vessava a pocs metres el torrent de la Fontsanta –o de Gratomont, com diuen algunes descripcions de finques del 1716– per un pont que donava nom a alguna finca i també a la zona del voltant. És tam-

bé, segons alguns estudiosos, el traçat d’una antiga via romana que venia de l’Hospitalet, en concret de Quintianum²⁵, com s’ha explicat anteriorment. Un cop travessava el torrent es dirigia cap a can Modolell i després girava al nord per travessar la zona coneguda per la Plana –avui seria un camí paral·lel a la rambla de Sant Just– i a l’altura de l’actual Parador seguiria el traçat actual dels car- rers de Miquel Reverter i Josep Padrosa, que era la zona coneguda per la Sarriana. Acabava pocs me- tres més avall, i connectava amb el camí de Sant Feliu vorejant l’heretat d’en Claresvalls.

Curiosament, en el vol anomenat Fotoplano de Barcelona y sus contornos a escala 1:2.000 de l’any 1947, que es troba al web del ICGC, encara s’obser- ven restes d’aquest camí de l’Hospitalet a l’interior de les finques privades de la rambla de Sant Just, que es varen crear a partir de la urbanització de l’eixample a principis del segle XX, així com en ren- gleres d’arbres alineades al camí i inclús a algunes edificacions orientades segons el seu traçat.

24. Els Durfort, senyors del Baix Llobregat al segle XIII (Ajuntament de Sant Just Desvern: Quaderns d’Estudis Santjustencs I, 1984) i Sant Just Desvern, un paisatge i una història (Barcelona: Ajunta- ment de Sant Just Desvern i Publicacions de l’Abadia de Montse- rrat, 1987), pàg. 111-194.

En una anàlisi dels topònims i propietats antigues en el pla de Barcelona, Oriol OLeSTI (2009, pàg. 149) parla del cas del topònim Quintià, actual Quinçà, lloc que es trobava al costat d’una strata publica.

Croquis del Camí Reial vell, del Camí Reial de Sant Just a Sant Feliu de Llobregat i del camí que va a l’Hospitalet segons la interpretació de les dades dels cadastres de 1716 i 1732 (elaboració pròpia)

1. Els límits del terme

La silueta del terme municipal que consta en el ca- dastre de 1732, que reproduïm en dues imatges in- serides una al final del capítol 1 i l’altra a continua- ció, ens serveix per a començar les observacions en relació amb el terme de la parròquia de Sant Just Desvern. Com es pot veure, malgrat que és un es- quema, respon bàsicament a la forma del terme un cop restituït en la cartografia amb la inclusió de les finques. Així doncs, si es compara amb el perímetre de les finques encadastrades a Sant Just Desvern el 1716, pintat de color groc, s’observa com arriben a coincidir els vèrtexs, de forma relativa. A més, es fa constar també en color blanc el perímetre del terme municipal actual.

Superposició de l’esquema del terme de Sant Just Desvern que apareix al cadastre de 1732 (en color negre com a fons de la imatge), junt amb la línia i figura real del terme segons el cadastre de 1716, en color groc, i el terme actual en color blanc (elaboració pròpia a partir de la documentació de l’AMSJD)

Com veiem, els límits del terme que es correspo- nen amb la serra –a la imatge anterior, a la part superior i a la dreta– no s’han qüestionat mai, i són els mateixos. Ara, la part inferior (límit amb Esplu- gues i Sant Joan Despí) i la part esquerra (amb Sant Feliu de Llobregat) sí que han sofert diferències, si

bé en tots els casos han perdut (teòricament Sant Just Desvern) territori tant per la part de la Torre- blanca com per la de Sant Pere Màrtir. En aquests dos casos es deu al fet que en el municipi veí trobà- vem terres del mateix terratinent i, amb els anys, els límits dels termes municipals s’han situat de manera que el de Sant Just Desvern té actualment menys territori que el que aparentment declaraven els terratinents l’any 1716.

En aquella època els límits de les parròquies ve- nien determinats pels límits de les finques i només en els camins (i potser no en tots) es posaven les anomenades creus de terme per assenyalar el prin- cipi i el final del terme parroquial. Els problemes sorgien quan un mateix terratinent tenia finques a un costat i a l’altre del suposat límit parroquial. Aquesta qüestió causava conflictes primer entre rectors i més endavant entre ajuntaments. En el cas santjustenc l’orografia d’una bona part del ter- reny ha facilitat la delimitació d’una gran part del terme: entre la penya del Moro i Sant Pere Màrtir la carena ha marcat “naturalment” aquest límit. Per sota de Sant Pere Màrtir, el torrent de la Font- santa (antigament també conegut per torrent de Gotrenom o de Gratomont) ajudava a delimitar el terme amb Esplugues de Llobregat.

Per contra, els límits amb Sant Joan Despí i amb Sant Feliu de Llobregat foren més conflictius per la manca de referents orogràfics. Ni el fet que l’es- glésia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat fos erigida com a parròquia independent l’any 1524 va ajudar a clarificar els límits entre tots dos termes parroquials (Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat) des del parc de la Torreblanca fins al sector del mas Lluí²⁶. En el cas de Sant Joan Des- pí, la principal font de conflictes era la finca de la Torreblanca.

El límit de terme amb Sant Feliu de Llobregat

Es troba a la part on la carena de la serra que baixa de la penya del Moro va perdent cota fins arribar a la riera de Pahissa. De forma simplificada, podríem dir que el terme de Sant Feliu de Llobregat comen- çava al camí de la Salut, per la part alta, i seguint una línia a 45º acabava a la riera en el punt de da- vant de l’accés a la finca de la Torreblanca, per on seguia avall pel camí que anava al riu i que limitava amb la finca de ca n’Amigó.

Vegeu l’article “Les fites de terme del Mas Lluï” de Miquel GARCIA, Xavier MoNTÓN, Juli OCHoA, Albert RIeRA i Francesc RIeRA (1989), a la Miscel·lània d’Estudis Santjustencs I, pàg. 73-86

La línia de terme, però, no era recta i s’adaptava a les finques o als torrents, fet que dificulta traçar-la correctament. Se sap que el torrent de Matàsens (que probablement deriva de mata àsens) era límit de terme, però fins al punt on canvia de direcció per anar cap al sud-oest. Però entre el camí de la Salut i el torrent no es coneix del cert si realment el terme prenia la línia recta que hem dibuixat, ja que la propietat dels Llunell continuava dins el terme de Sant Feliu. Després, prenia la línia de màxim pendent pel vessant de l’Espigolera on aca- baven les finques d’en Solà i d’en Roig, vorejava les d’en Codina i les de n’Oliver i ja arribava a la riera. El límit de terme seguia avall per la riera, però pre- nia uns metres avall pel camí de ca n’Amigó, fins a trobar el camí dit de Santa Oliva –i el terme de Sant Joan Despí–, que era el límit físic de la finca dels Dusai, també coneguda per Torreblanca.

El límit de terme amb Sant Joan Despí

Aquest límit començava a l’encreuament del camí de ca n’Amigó amb el camí de Santa Oliva, i coin- cidia amb la finca de la Torreblanca en el terme de Sant Just Desvern. La finca seguia pel terme de Sant Joan Despí, per això hi havia tants litigis en- tre els dos municipis per tal d’aclarir la pertinen- ça de la casa. Segons hem pogut deduir dels dos documents dels cadastres de 1716 i de 1732 aquí analitzats, la casa es trobava al peu del camí de Santa Oliva, bastant més al sud del futur palau dels marquesos de Monistrol. Gràcies a les excavacions que s’han portat a terme recentment en aquesta zona, avui coneguda per les Begudes, s’han trobat restes d’una vil·la romana, però cap resta de fona- mentació moderna que pugui corroborar aquesta hipòtesi²⁷.

Des d’aquest punt, el límit de terme ascendia en línia recta en direcció nord-est fins arribar a les terres d’en Rigual i al camí de la casa Claresvalls. En aquell punt es dirigia al sud-est fins a trobar el camí de la Creu d’en Muntaner (avui camí de les Vinyes) i aviat prenia el trencall que seria el camí d’en Llonch fins a trobar el torrent Gran (avui dit torrent del Pont Reixat). En aquest punt passava pels límits sud de les finques d’en Tudó, d’en Fal- guera i d’en Cardona i, un cop travessat el torrent, passava sota les finques d’en de Quintana i traves- sava la finca d’en Modolell fins arribar al torrent de la Fontsanta, que feia de límit natural amb Es- plugues de Llobregat. En aquest punt hi havia una font i qui sap si era l’indret on hi havia l’ermita de Sant Martí de l’Erm, de la qual ja només

El límit de terme amb Esplugues de Llobregat

El límit de terme amb Esplugues és el torrent de la Fontsanta. El 1716 però, a part d’aquest nom, re- bia també el nom de torrent de Gratomont i era el torrent que baixava del lloc dit el Padró –que avui ocupa en gran part la urbanització de la Miranda de Sant Just.

El torrent de la Fontsanta feia de límit amb Esplu- gues de Llobregat fins a trobar el camí Ral, antiga Via Augusta. En aquest punt el torrent travessava el camí, però el límit de terme va a buscar a orient la carena de la muntanya que ascendia fins a un pe- tit coll, on sembla que hi havia una creu de terme, i que avui és on hi ha una petita rotonda a l’inici del carrer de Picalquers. Aquell límit coincidia el 1716 amb la propietat d’en Ramoneda, per això en alguns mapes aquest turó on ara hi ha la Miranda apareix amb el nom de turó d’en Ramoneda.

El límit de terme seguia amunt pel carrer de Pi- calquers, coincidint amb un camí ramader que es feia servir ja en temps medievals, i que era conegut per camí de carrerada, o de carena, i que era el que travessava Collserola. Aquest camí aviat arribava al puig Robí (avui conegut per turó del Temple), i a la seva falda deixava de fer de límit de terme. El límit de terme es trobava al cim d’aquest puig, i seguia avall i amunt el vessant de la muntanya fins al cim del puig d’Ossa (avui de Sant Pere Màrtir) prenent el traçat del barranc que avui es coneix amb el nom de barranc de la Font de la Senyora. La línia que uneix aquests punts és el límit que els documents medievals del segle XIv ens fan per a la parròquia de Sant Just.

Aquesta és una de les grans diferències que trobem amb el límit de terme actual i pensem que el des- plaçament de la línia de terme és pel fet que traves- sava la finca del comte de Darnius, hereu del cas- tell de Picalquers, finca de grans dimensions que s’estenia entre Esplugues i Sant Just però que, per

Aquesta hipòtesi es basa en dos documents: una nota de text in- closa en el llibre d’òbits número 4 de la parròquia de Sant Just Desvern de l’any 1722 i el dibuix de la finca de la Torreblanca del cadastre de 1732. En la nota de text el rector santjustenc explica que el rector de Sant Joan Despí pretenia tenir drets en l’admi- nistració dels sagraments sobre la casa dita la Torreblanca amb el pretext “de eser la meytat de ella de la Para [parròquia] de St Joan Despí”. El dubte que queda és si aquesta meitat es refereix a la casa en si mateixa o a tota la finca. Respecte del dibuix del cadastre de 1732, el podeu veure a la pàgina 125, on parlem de la finca dels Dusai: podria ser que el geòmetra hagués dibuixat la finca incloent una part que podria pertànyer a Sant Joan Despí? En qualsevol cas, la casa es trobaria dins dels terrenys que pertanyerien a la part de Sant Joan Despí i aleshores la reclamació de l’any 1721 del rector d’aquesta parròquia tindria fonament.

les dades dels documents, pensem que era el límit l’any 1716 i que amb el temps, com va passar amb el límit amb Sant Joan i la finca de la Torreblanca, es va traslladar.

El límit de terme amb Sarrià

Un cop arribat al puig d’Ossa, on també hi havia el límit entre Esplugues i Sarrià, el límit de terme és coincident amb l’actual, seguint la línia de carena amb el terme de Sarrià a orient fins al turó de l’Es- pinagosa, on començava el terme de Vallvidrera.

El límit de terme amb Vallvidrera

El límit de terme amb Vallvidrera ve marcat bàsi- cament per la carena de la serra que forma la vall de Sant Just si bé, l’any 1716, el límit de la parrò- quia no coincidia del tot amb aquesta carena. Els turons de l’Espinagosa (del terme de Sant Just) i de Llavallol (actualment al terme de Barcelona i antigament al de Vallvidrera) formaven tots dos un petit promontori pel nord del qual, i des d’època medieval, hi havia el traçat del camí que anava de Santa Creu d’Olorda a la parròquia de Vallvidrera. El límit de la parròquia seguia a oest aquest camí fins arribar al coll de can Cuiàs.

Des del coll de can Cuiàs, on es trobava l’ermita de Sant Joan de l’Erm, el límit de terme coincidia de nou amb la línia de carena, que deixava, per tant, la casa Cuiàs al terme de Sant Just, fins arribar al cim del turó de Marlès. Després del cim del turó de Mar- lès, el límit de la parròquia descendia per la carena de la muntanya fins al coll de les Torres, dit així perquè era el punt on passava un dels camins que es dirigia a la Torre de Santa Margarida i a la Torre del Bisbe. El límit de terme seguia per la carena de la muntanya fins al turó de la Coscollera, punt on començava el terme de Santa Creu d’Olorda.

El límit de terme amb Santa Creu d’Olorda Començava al cim del turó de la Coscollera i coin- cidia sempre amb el límit físic de la carena de la serra, passava doncs pel turó alt d’en Solanes, el coll d’en Solanes i ascendia fins al puig Castellar, o penya del Moro. D’aquest punt, seguint sempre la carena de la serra es dirigia al camí de la Salut, lloc on començava la parròquia de Sant Feliu de Llobregat.

Croquis que indica els límits de terme de Sant Just Desvern l’any 1716, indicant els topònims principals que iden- tificaven aquests límits, així com les vies principals de comunicació amb les parròquies veïnes (elaboració pròpia)

Ara que ja hem vist detalladament els límits del terme parroquial podem passar a conèixer-ne el contingut.

1. El poble a principis del segle XvIII

El Sant Just Desvern de principis del segle XvIII no era pas gaire diferent del Sant Just Desvern de l’edat mitjana: un hàbitat dispers format per quasi una trentena de masies sobre una superfície d’unes setanta-set hectàrees i un petit nucli (la sagrera o vila) format per l’església, la rectoria, el cementiri i cinc cases al voltant d’una plaça. D’aquesta plaça en sortien els camins que comunicaven amb Es- plugues de Llobregat, amb l’Hospitalet de Llobre- gat, amb Sant Joan Despí, amb Sant

i amb Sant Vicenç de Sarrià. D’aquests camins n’hi havia un més important –i més transitat– que els altres: era el camí que, provinent d’Esplugues de Llobregat, entrava a Sant Just Desvern pel que ara es coneix el Raval de la Creu (de terme), es dirigia fins a la plaça i baixava fins a trobar la riera en direcció a Sant Feliu de Llobregat. Era un tram del camí Reial (o camí Ral) i seguia, més o menys, el traçat d’una antiga variant de la Via Augusta ro- mana.

Una mica més enllà d’aquesta plaça hi havia set masies més que formaven pràcticament un cercle; la resta de cases i masies estaven disperses per la resta del terme parroquial i oferien en conjunt una imatge de Sant Just Desvern que en aquell mo- ment era idèntica a la de Santa Creu d’Olorda o Vallvidrera i diferent de la imatge d’Esplugues de Llobregat, Sarrià, Sant Joan Despí i, sobretot, Sant Feliu de Llobregat. Aquestes quatre últimes parrò- quies tenien, de feia anys per no dir segles, un nu- cli compacte de cases i al voltant un nombre reduït de masies, ben al contrari que Sant Just Desvern. I el retrat, la resposta que el rector Alonso Muñiz de Castilla va donar l’any 1789 al qüestionari de Francisco de Zamora, és vàlid també per aquest principi del segle XvIII:

Los dueños de estas 24 casas (es refereix a les ma- sies disperses) lo son igualmente de todo el térmi- no, los cuales viven en el centro de sus haciendas (…). Los restantes vecinos son casi todos dependi- entes de estos, que pasan del jornal que les dan, o bien por que han proporcionado terreno para que hagan plantíos pagando a los dueños de las tierras en parte de frutos o en censos (…).

Aquesta imatge de 1789 no la veiem encara en el Cadastre de 1716, però sí que s’observa ja en les recanacions de 1732 i 1742. Això no vol dir que la distribució de les finques de l’any 1716 no s’assem- blés al retrat de 1789, sinó que la part del cadastre que ens ha arribat es basa únicament en els terra- tinents²⁸.

1. Terratinents i masovers

L’any 1716 un dels qüestionaris que havien de res- pondre el rector de la parròquia i els dos represen- tants dels caps de casa escollits era un Vezindario, és a dir, calia fer una relació de tots els habitants del terme, especificant el nom, el cognom i l’edat del cap de casa, la seva professió i el nombre de persones i les edats dels que convivien amb ell –

dona, fills, néts, ascendents i altres. En el cas de Sant Just Desvern aquest document s’ha perdut i l’única relació de noms que tenim és la que ens proporciona el Cadastre de finques agrícoles i ur- banes. No obstant això, aquests noms fan referèn- cia als “terratinents” del terme i no als veïns, és a dir, fa referència a aquelles persones que tenien el domini útil de les terres del terme de Sant Just Desvern. És important diferenciar entre el domini eminent –el propietari de la terra, per la concessió de l’explotació de la qual solia cobrar un “impost” o “delme”– i el domini útil –qui treia fruit del tre- ball de la terra, pel qual havia de pagar un “impost” o “delme” al propietari del domini eminent. En el cas santjustenc, el principal senyor eminent en aquell moment era la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona, però no l’únic, ja que hi havia alous de la mateixa església de Sant Just Desvern, del mo- nestir de Sant Joan de l’Erm o del Priorat de Sant Genís de Rocafort, per esmentar només alguns que varen perdurar fins a les desamortitzacions de ter- res eclesiàstiques dels anys 1836 i 1855. En altres casos, el domini eminent i el domini útil requeien en la mateixa persona.

En el cas del domini eminent, el cadastre no ens proporciona cap informació de qui eren en aquell moment els propietaris directes de cada una de les finques, de manera que aquesta informació, en cas d’interessar-nos, l’hem de cercar en altres docu- ments no relacionats amb el cadastre (per exemple els capbreus).

En el cas del domini útil, el Cadastre de 1716 ens ofereix el nom del terratinent que en aquell mo- ment tenia la potestat directa de l’explotació; po- dem trobar terratinents de masos i terres o única- ment de terres, que les poden explotar directament o les poden arrendar a terceres persones. A Sant Just Desvern, segons el Cadastre de 1716, trobem de tot: terratinents de masos i terres, terratinents de terres, terratinents que exploten ells mateixos les terres i terratinents que arrenden l’explotació de les terres.

La llibreta del cobrament del cadastre de l’any 1721 inclou una relació molt extensa de mossos i jornalers que treballaven a les diferents masies del poble i que havien de pagar l’impost del Ca- dastre Personal.

Dibuix de la sagrera de Sant Just Desvern al voltant de l’església l’any 1716, segons la interpretació de les dades dels cadastres (elaboració pròpia)

Posarem algun exemple que ens permetrà diferen- ciar els tipus de terratinents: el primer terratinent del cadastre és Gabriel Cardona, amo del mas Car- dona (alou de la Pia Almoina des de l’any 1325), i d’un total de setze finques agrícoles. La seva famí- lia posseïa els drets de tinença del mas i d’explo- tació de les finques per herència dels seus avant- passats des de principis del segle XVI, quan el mas fou comprat per Miquel Solanes, del qual Gabriel Cardona n’era descendent, a Bernat Canyet. Amb tota seguretat, Gabriel Cardona, la seva família i alguns jornalers contractats per ell explotaven di- rectament aquestes terres.

El vuitè terratinent del cadastre és Jacint Tudó, bo- tiguer de teles de la ciutat de Barcelona, amo de la casa que avui es coneix per can Ginestar i que en el segle XvII es coneixia per can Duran. L’any 1696 Jacint Tudó va comprar la casa Duran, que estava a la venda en encant públic, i algunes peces de ter- ra, a Sant Just Desvern i a altres termes del Baix Llobregat. Com a botiguer de teles, el seu ofici no era fer de pagès i treballar ell mateix les terres que havia comprat, de manera que tenia masovers que feien aquestes feines per ell. El Cadastre de 1716 no ens ofereix els noms d’aquests masovers, però altres documents cadastrals posteriors sí que ens donen aquests noms.

Els terratinents compresos entre els números 33 i 56 corresponen a persones de poblacions veïnes que explotaven la majoria una sola finca propera al seu lloc d’origen: de Sant Feliu de Llobregat, els terratinents 33 a 41; de Sant Joan Despí, els terratinents 42 a 46; d’Esplugues de Llobregat, els terratinents 47 a 49; de Sarrià, els terratinents 50 a 53; de Barcelona, els terratinents 54 i 55; i de Vall- vidrera, el terratinent 56. En alguns d’aquests ca- sos és difícil saber si els noms referenciats corres- ponen a pagesos o a persones que exercien altres oficis i que tenien arrendada a algú altre l’explota- ció de la finca que posseïen a Sant Just Desvern. En algun cas sabem segur que havia d’estar arrendada, per exemple el terratinent número 42, Anton Solà, que era canonge de Toledo²⁹.

El nombre més gran de finques –i la superfície que ocupen aquestes finques– pertanyen a terratinents de l’estil de Gabriel Cardona, amos pagesos que

Sabem que Anton Solà era canonge de Toledo pel cadastre de 1732, no pas pel de 1716. En la descripció de les finques d’aquest últim cadastre se’ns fa saber la distància fins a casa seva, indicant que residia, en aquell moment, a Sant Joan Despí; així apareix a la lli- breta de cobrament del cadastre de l’any 1721.

treballen ells mateixos les terres amb l’ajut –o no– de jornalers.

El nombre més gran de terratinents correspon als forans, per bé que com hem explicat, la gran majo- ria només explotava una finca. De la mateixa ma- nera, hi havia terratinents santjustencs que posse- ïen i explotaven finques a Valldoreix, a Sant Feliu de Llobregat, a Sant Joan Despí, a l’Hospitalet de Llobregat,… però aquests cal anar-los a cercar en els cadastres de cada un d’aquests termes³⁰.

Les finques es troben numerades per ordre seguint una relació de terratinents, començant per en Ga- briel Cardona i acabant per en Gaspar Llavayol, pa- gès de Vallvidrera. Si bé no ho podem confirmar, sembla que l’ordre d’aquesta llista respon a la pro- ximitat de la casa respecte l’església. Així doncs, en Cardona era el més proper. Després trobaríem en Campreciós, els hereus d’en Ginestar, en Cortès (tenia una peça de terra a prop), el notari Oriol, els Modolell de la Plaça, que es trobaven a la sagrera del poble, i així cal anar relacionant-los en funció de la seva proximitat. El darrer és, doncs, en Dusai, que tenia les finques de l’Espigolera i la Torreblan- ca, les més allunyades.

En total en el Cadastre de 1716 hi trobem cinquan- ta-sis terratinents i gràcies a la recanació de 1732 podem saber que alguns d’aquests cinquanta-sis terratinents tenien un nivell social més alt i vivien fora del poble (especialment els ciutadans de Bar- celona), ja que en el document de 1732 els trobem relacionats al final, a la llista de propietaris de cases. També trobem un parell de terratinents que apa- reixen en les confrontacions de finques, però no tenen cap propietat el 1716, si bé en el 1742 sí que en posseeixen.

Per exemple, a L’Hospitalet a l’inici del S. XVIII. Homes i terres, de Maria Pilar MASSANA (1985), apareixen Gabriel Cardona i Joan Oliveres, de Sant Just Desvern, com a terratinents de l’Hospitalet de Llobregat segons el cadastre d’aquesta localitat de l’any 1718.

Llista de terratinents cadastrals de 1716

Finques numerades al Cadastre


	TERRATINENT* TERRATENIENTE*	FINQUES QUE POSSEEIX EL 1716 FINCAS QUE POSEE EN 1716	MUJADES MOJADAS

1	Gabriel Cardona	1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11-12-13-14- 15-16	36
2	Francesch Campreciós	17-18-19-20-21-22-23-24-25-26-27- 28-28bis-29	22 ½
3	Hereus de Francesch Ginestar	30-31-32	4
4	Francesch Cortès	33-34-35	33
5	Anton Oriol – Notari Real de Barna	36-37	2
6	Jaume Modolell de la Plassa	38-39-40-41-42-43-44	6 ½
7	Barhomeu Carbonell de Cornellà	45	¾
8	Jacinto Tudo (o Todo)	46-47-48-49-50-51-52-53-54-55-56	20
9	Pau Pedrosa del Pla	57-58-59-60-61	5
10	Convent del Carme de Barcelona	62-63-64-65-66-67-68-69	18 ½
11	Jacinto de Segrera (o Sagrera)	70-71-72-73-74-75-76-76bis-77-78	20 ¾
12	Lluís Claresvalls	79-80-81-82-83-84-85-86-87-88-89- 90-91	29
13	Hereus de Pau Roig	92-93-94-95-96-97-98	9
14	Joseph Mir	99	1
15	Miquel Solanes	100-101-102	31
16	Gabriel Fatjo y Parellada	103	57
17	Sr. Compta Darnius	104	6 ½
18	Joseph Marles	105	16 ½
19	Pera Cuyas	106	11
20	Antoni Gelabert del Coscoll	107-108-109	38 ½
21	Carbonell de la Montanya	110	33 ½
22	Joan Oliveras	111	32 ½
23	Francisco Vilar	112	51 ½
24	Sellares de Barcelona	113	1
25	Jaume Gelabert – Candeler de seu	114-115-116-117	22 ½
26	Jaume Bioscha	118	22
27	Joan Batista Modolell	119-120-121-122-123	27 ½
28	Francesch Pedrosa de la Montanya	124	33




	TERRATINENT* TERRATENIENTE*	FINQUES QUE POSSEEIX EL 1716 FINCAS QUE POSEE EN 1716	MUJADES MOJADAS

29	Hereus de Baldiri Melich (o Melis)	125-126-127-128-129-130-131-132	16 ½
30	Francesch Gilabert de la Riera	133-134	46
31	Joseph Roldan – Candeler de cera	135	16
32	Joseph Dusay	136-137	27
33	Hereus de Pau Llunell – Pagès de St Feliu	138-139	24
34	Francisco Panyella – Pagès de St Feliu	140	1

Finques no numerades al Cadastre**


	TERRATINENT* TERRATENIENTE*	FINQUES QUE POSSEEIX EL 1716 FINCAS QUE POSEE EN 1716	MUJADES MOJADAS

35	Francisco Andreu – Corder de St Feliu	-141	2 ¼
36	Mateu Guinot – Pagès de St Feliu	-142	2 ¼
37	Joseph Tristany – Pagès de St Feliu	-143	4
38	Joseph Marola – Sastre de St Feliu	-144	2 ¼
39	Joseph Rigual – Pages	-145	4 ¼
40	Hereus de Joseph Camderrós	-146	3 ½
41	Ramon Falguera	-147	3 ½
42	Anton Sola	(148-149)	3 ½
43	Joan Codina – Pagès de St Joan Despí	-150	4 ½
44	Felip de Quintana de Barcelona	(151-152-153)	5
45	Pau Salom de Sant Joan Despí	-154	1 ¼
46	Serra de Sant Joan Despí	(155-156)	1 ¼
47	Joseph Ramoneda de Esplugues	-157	2 ½
48	Joseph Casas de Esplugues	-158	2
49	Magi Carbonell de Esplugues	-159	1 ½
50	Barthomeu Cuyas de Sarriá	-160	3
51	Pau Cuyas de Sarriá	-161	3
52	Pau Corts de Sarriá	-162	1 ¼
53	Jaume Paxeras de Sarriá	-163	2 ¼
54	N Valls – Ferrer de tall de Barna vuy Miquel Vidal – Pagès en Barna	-164	1 ¼




	TERRATINENT* TERRATENIENTE*	FINQUES QUE POSSEEIX EL 1716 FINCAS QUE POSEE EN 1716	MUJADES MOJADAS

55	Joseph Mitjavila – Pagès de Barna	-165	2 ¼
56	Gaspar Llavayol – Pagès de Vallvidrera	(166-167-168)	11

* Hem respectat noms i cognoms tal com apareixen al document original del Cadastre tot i ser conscients que contenen algunes diferències amb normes i accepcions actuals / Hemos respetado nombres y apellidos tal como aparecen en el documento original del Catastro siendo conscientes que contienen algunas diferencias con normas y acepciones actuales

** Per facilitar la descripció hem numerat també aquestes finques, malgrat no ho estiguin en el document original

En fer la revisió de les finques, pel que fa a les situ- ades en tot el perímetre del municipi, la dificultat principal va ser el fet que tant les afrontacions com els elements naturals sovint no coincidien. Un cas molt habitual és el dels terratinents que no ano- menen que la finca veïna es troba en una altra par- ròquia, i unes altres vegades s’obvia que existeix un límit físic, com en el cas dels torrents. El que inicialment semblava una diferència de criteris en la descripció dels llindars va resultar ser en reali- tat, amb l’anàlisi dels topònims, la simple anotació de la descripció feta pel terratinent. Per aquest mo- tiu, per exemple, els torrents reben diferents noms segons el terratinent que les descriu.

Trobem doncs molt poques afrontacions descrites del tipus limita amb el terme de…, molt habitual en el cadastre de 1732, mentre que n’hi ha una vin- tena amb noms de terratinents la finca dels quals pertany sense cap mena de dubte al terme del cos- tat, tot i que no s’especifica.

Quan hem parlat dels límits del terme hem explicat que una part d’aquest límit és molt clara, i així es manifesta també en les afrontacions de les finques (ab la partió terme ab Sarrià, Serra divideix terme ab Santa Creu i Vallvidrera), mentre que la part que limita amb Sant Feliu de Llobregat i amb Sant Joan Despí presenta problemes que repercutien en la distribució de les finques entre els diferents ter- mes. A més, la repetició d’alguns cognoms que es dóna en les finques situades als límits del terme ens ha fet dubtar, precisament, de la situació dels límits del terme de Sant Just Desvern.

1. Les dades del Cadastre

Tenim motius per pensar que les declaracions dels terratinents de l’any 1716 es varen fer bastant rà- pidament i es feia constar allò que declarava ca-

dascú, sense més comprovacions. Així doncs, les superfícies serien aproximades i per aquest motiu pràcticament la totalitat de les finques s’amiden en quantitat de mujades enteres. Només en poques ocasions trobem una mesura amb mitja mojada o amb tres quartos de hermot.

La superfície encadastrada l’any 1716 és, en el total de les peces de terra, de 801,50 mujades.

Si fem la conversió amb la mesura més comuna- ment acceptada de relació entre mujades i metres quadrats, en què una mujada equivaldria a 4.896 m², obtenim que el terme parroquial havia de tenir unes trenta-nou hectàrees, quan en realitat eren setanta-set hectàrees o, en la mesura de l’època, unes 1.572 mujades. És a dir, que només es pagaria impost pel 51% de les terres o del seu producte. Un cop dibuixat el Cadastre, la manca de bondat de la majoria de les mesures es fa evident. Les dimensi- ons, a més, no es varen comprovar amb els títols de propietat que òbviament tots els terratinents te- nien, probablement per manca de temps.

Aquesta desviació no és igual en totes les finques. En algun cas, com la finca del comte de Darnius, la superfície declarada no arriba ni al 5% de la real, mentre que en les finques més petites la desviació és molt menor o pràcticament inexistent. Aquest és un dels motius que han portat a invalidar o qüestionar les dades provinents dels cadastres i el seu tractament sense un contrast de fiabilitat que no suporta cap dels estudiats fins ara. Si el nombre total de mujades és fals, com podem donar credibi- litat a les dades referents a les superfícies dedica- des a cada tipus de conreu, a la qualitat de la terra o al que s’hi cull anualment?

Amb tot, ens atrevim a presentar algunes dades extretes del Cadastre de 1716, com són els repar- timents de les mujades declarades i de les finques agrícoles segons l’origen del terratinent. Cal pren- dre-les com a merament informatives, ja que no és la nostra intenció demostrar res més enllà de la importància –d’altra banda ja coneguda al mar- ge d’aquestes xifres– dels terratinents barcelonins dins de la història de Sant Just Desvern. Cada una de les xifres es correspon a un terratinent.

Repartiment de les mujades declarades segons l’origen del terratinent

Procedència del terratinent


	SANT JUST DESVERN	BARCELONA	CORNELLÀ DE LLOBREGAT	PARRÒQUIES VEÏNES* PARROQUIAS VECINAS*

	35	2	0,75	24
	22,5	20		1
	4	18,5		2,25
	33	21		2,25
	6,5	29		4
	5	6,5		2,25
	9	16,5		4,25
	1	1		1,25
	31	22,5		3,5
	57	16		3,5
	11	27		4,5
	38,5	5		1,25
	33,5	1,25		1,25
	32,5	2,25		5
	51,5			2
	22			1,5
	27,5			3
	33			3
	16,5			1,25
	46			2,25
				11
Parcials Parciales	516	188,5	0,75	84,25
Total mujades / mojadas 789,50

* Es comptabilitzen les corresponents als termes de Sant Feliu de Llobregat, Santa Creu d’Olorda, Vallvidrera, Sa- rrià, Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí

Al total de 789,50 mujades cal afegir-ne dotze d’ar- bres fruiters que no pertanyen a cap terratinent en concret. No hem inclòs percentatges de cap mena d’acord amb el comentari anterior sobre la manca de realisme de les dades declarades.

Repartiment de les finques agrícoles segons l’origen del terratinent

Procedència del terratinent


	SANT JUST DESVERN	BARCELONA	CORNELLÀ DE LLOBREGAT	PARRÒQUIES VEÏNES* PARROQUIAS VECINAS*

	16	2	1	2
	14	11		1
	3	8		1
	3	10		1
	7	13		1
	5	1		1
	7	1		1
	1	1		1
	3	3		1
	1	1		2
	1	2		1
	3	3		1
	1	2		2
	1			1
	1			1
	1			1
	5			1
	1			1
	8			1
	2			1
				3
Parcials Parciales	84	58	1	26
Total 169

* Es comptabilitzen les corresponents als termes de Sant Feliu de Llobregat, Santa Creu d’Olorda, Vallvidrera, Sa- rrià, Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí

La inexactitud en les dimensions reals de les fin- ques va millorar en part amb la recanació feta el 1732, de la qual es varen treure les mesures de cada finca en canes –que ja garantia més precisió que en l’elaboració del cadastre de 1716– i es varen dibuixar esquemàticament. La paraula recanació mateix ja indica que es tracta de tornar a mesurar, en canes, les finques.

A la pàgina on comença la relació de productes amb els seus rendiments s’explica que la mida és la mujada de quaranta-cinc canes (noranta passos) cadascuna en quadre. I les mides es troben molt més detallades que en el Cadastre de 1716: apa- reixen precisions fins a la setzena part de mujada, mentre que a l’anterior només es precisava fins al quart de mujada.

Els gràfics de les finques que s’inclouen en la reca- nació de 1732 ens permeten verificar la mida presa per una cana. Prenent doncs aquelles confrontaci- ons de finques o bé mesures interiors de les quals no tenim cap dubte, hem pogut verificar que la mida de la cana emprada equival entre 1,45 m i 1,55 m, de manera que podem afirmar que les fin- ques es varen mesurar millor. Finalment, el nom- bre total de mujades encadastrades l’any 1732 és de 947, quantitat força per sobre de les encadastra- des el 1716, que ascendien a 801,50 mujades, però lluny encara de les 1.572 reals segons la superfície actual del terme municipal.

2.7 Els conreus

Una de les altres informacions que podem extreure del document del Cadastre de 1716 és la relativa al rendiment de la terra. Com que era una base fiscal i estava feta d’acord amb els criteris establerts en les seves normes, no tenim una fotografia exacta dels usos del sòl, ja que els cultius s’havien de clas- sificar obligatòriament en una sèrie de grups. No obstant això, malgrat la simplificació de les dades, almenys podem saber a trets generals l’aprofita- ment agrícola, el rendiment i la qualitat de la terra. Així doncs, com que tota la terra havia de tributar d’una manera o una altra, no hi ha part de la fin- ca que no es trobi descrita i destinada a un apro- fitament. En el Cadastre santjustenc de 1716, les plantacions de la terra que es varen fer constar es trobaven repartides en quatre grans grups: la ter- ra erma, la vinya, el conreu de cereals i el bosc. Malgrat que el document final té aquestes defini- cions, trobem que en alguna part del document es descrigueren també els arbres fruiters, però que el mateix redactor va eliminar –tot ratllant el text

del document, per indicar que s’eliminava–, i va corregir la descripció d’acord amb els quatre grups generals.

Per exemple, tot just començar la relació de fin- ques, en la número 11, que es trobava en el lloc de Sant Pere, es descriu que es dedicava al conreu de blat, civada i ordi, i tot seguit es deia que hi havia algunes figueres que donaven fruit i unes al- tres que encara eren molt petites. Aquesta darrera part de la plantació de figueres consta eliminat del text. Una mica més endavant, en la finca número 13, que es trobava just rere la casa Cardona, s’es- mentava que hi havia alguns ametllers i algunes figueres. Pel que fa a les oliveres, se’n varen fer constar a la finca número 25, situada en el camí a l’Hospitalet. En el cas dels arbres fruiters, aquests es troben esmentats en les finques 51 i 52.

Pel cas concret de la vinya, trobem una sèrie de finques que s’anomenen precisament com el tipus de vinya que s’hi plantava. És el cas de les finques conegudes per el Picapoll, el Mayol i el Macabeu, totes d’en Gabriel Cardona.

Un cop definit l’ús agrícola es detallaven les mu- jades destinades a cada plantació, en cas que n’hi hagués diverses, que es mesuraven en mujades. A més, se’n detallava l’aprofitament o rendiment. En el cas dels cereals, el rendiment es donava en vo- lum, en quarteres per cada tipus de cereal, i, en el cas de la vinya, que també es mesurava en vo- lum, per càrregues de vi per mujada i any; aquests rendiments variaven en funció de la qualitat de les terres de cada finca.

Pel que fa als boscos, malgrat que també és una part del text eliminada, en la finca 14, destinada a bosc i coneguda per lo Mas, s’esmenta que dit bosc s’acostumava a tallar cada vint anys.

Finalment se’n descrivia la qualitat. A Sant Just Desvern trobem quatre qualitats de la terra, cadas- cuna tributant de forma diferent, i de forma sim- plificada, des de la primera a la quarta qualitat. La terra erma sol estar valorada amb la tercera o la quarta qualitat, i la vinya, els cereals i els boscos amb la primera, segona o tercera qualitat.

Feta aquesta anàlisi podem observar, en la trans- cripció gràfica, el repartiment dels conreus sobre el mapa del terme. Per elaborar aquest mapa s’ha revisat també la informació continguda en el ca- dastre de l’any 1732, especialment en les finques on hi havia diversos tipus d’aprofitaments. En el cadastre de 1732 cada finca es troba dibuixada en forma esquemàtica i s’hi mostren les plantacions de forma més detallada que en el cadastre de 1716, informació que en alguns casos ens ha estat molt útil per a situar cada tipus de conreu declarat.

Per a la interpretació del plànol s’han emprat qua- tre colors: el color verd fosc per als boscos, el color verd clar per a les vinyes, el color marró fosc per als conreus i el color marró clar per a la terra erma. La representació gràfica de les dues pàgines se- güents correspon als principals aprofitaments de la terra de la parròquia de Sant Just Desvern se- gons les dades declarades en el cadastre de 1716 (elaboració pròpia).

1. Els habitants de Sant Just Desvern el 1716 i les seves cases
  1. Heretats i cases de Sant Just Desvern el 1716

Insistim en el fet que de tota la documentació sant- justenca que va originar la implantació del cadas- tre l’any 1716 només ens ha arribat el volum sobre el Cadastre de les finques. Falten el Interrogatorio, que feia una descripció general del poble, i el Vezin- dario, que incloïa la relació i composició de totes les famílies del poble. El Cadastre de les finques agrí- coles només fa referència als terratinents de cada una de les finques del terme i a les masies i cases que hi havia construïdes i en aquest capítol parla- rem d’aquestes cases i masies i dels seus habitants. D’una altra banda, és inviable parlar aquí de tots els habitants i de totes les famílies santjustenques de principis del segle XvIII. Aquest és un aspecte que depassa l’objectiu d’aquest treball i, per tant, ens limitarem a donar una breu ressenya familiar d’alguns dels terratinents que apareixen en el Ca- dastre de 1716.

Segons la normativa del cadastre, les edificacions de cada parròquia s’havien de repartir entre cinc categories (1a, 2a, 3a, 4a i 5a). L’impost per aplicar sobre cada categoria era del 10% del valor mensual del lloguer que se’n podria extreure en funció de la categoria; així, es considerava que del lloguer d’una casa de 1a categoria se’n podrien treure deu lliures al mes, de manera que l’impost que pagava l’amo d’una casa de 1a categoria era d’una lliura anual. Una casa de 2a categoria pagava dotze sous i una casa de 3a categoria pagava sis sous. A Sant Just Desvern no hi havia cases ni de 4a ni de 5a categoria. I les cases en construcció o enrunades no pagaven.

Per les descripcions del Cadastre de 1716 no po- dem saber a quina categoria pertanyien les cases i masies de Sant Just Desvern en aquell any, però sí que ho sabem per les llibretes del cobrament del cadastre a partir de 1726 i per la recanació de 1732. El Cadastre de 1716 només ens parla de casa i al- guna caseta. No hi ha carrers, només una plaça i camins. En la presentació del poble ja hem parlat

d’aquesta plaça: al seu voltant hi havia l’església, la rectoria, el cementiri i cinc cases habitades (can Mir, can Cardona, can Campreciós, can Ginestar de la plaça i can Modolell de la plaça). La resta d’edifi- cacions, vint-i-set cases (masies) i l’hostal, es tro- baven repartides per la resta del terme.

El cadastre situa vint-i-sis cases i dues casetes dins de les finques que les envolten. Les relacionem a la taula següent:

Relació de cases incloses en finques agrícoles


CASA	DESCRIPCIÓ DESCRIPCIÓN	FINCA
Campprecios	Pessa de terra en que se troba la casa**	27
Cortes	Gleva ab sa casa dins***	33
Oriol	Pessa de terra en que se troba la casa	36
Carbonell	Caseta i pessa de terra campa****	45
Tudo	Pessa de terra en que se troba la casa	50
Pedrosa del Pla	Pessa de terra en que se troba la casa	57
Convent del Carme de Barcelona	Gleva ab sa casa dins	62
Segrera	Pessa de terra en que se troba la casa	74
Claresvalls	Gleva ab sa casa dins	83
Roig	Pessa de terra en que se troba la casa	96 (derruïda*)
Solanes	Gleva ab sa casa dins	100
Fatjo	Gleva ab sa casa dins	103
Comte de Darnius	Gleva ab sa casa dins	104
Marles	Gleva ab sa casa dins	105
Cuyas	Gleva ab sa casa dins	106
Gelabert del Coscoll	Gleva ab sa casa dins	107
Carbonell de la Montanya	Gleva ab sa casa dins	110
Oliveras	Gleva ab sa casa dins	111
Vilar	Gleva ab sa casa dins	112
Sellares	Caseta junt ab terra*****	113
Gelabert (Candeler de sèu)	Gleva ab sa casa dins	114
Bioscha	Gleva ab sa casa dins	118
Modolell	Gleva ab sa casa dins	119
Pedrosa de la Montanya	Gleva ab sa casa dins	120




Melich	Gleva ab sa casa dins	125
Gilabert de la Riera	Gleva ab sa casa dins	133
Roldan	Gleva ab sa casa dins	135
Dusay	Gleva ab sa casa dins	136

* En ruinas / ** Trozo de tierra en el que se encuentra la casa / *** Gleba con su casa dentro / **** Casita y trozo de tierra campa / ***** Casita junto con tierra

L’ús del mot gleva per designar una bona part de les finques que envoltaven algunes de les cases ens remet al règim feudal, al nom donat a la terra a la qual eren adscrits els serfs (serf de la gleva) i determinats colons. Val a dir que és un mot força inapropiat per a una data tan avançada com el 1716 i quan alguns dels que hi figuren no es podien sen- tir identificats de cap manera amb els serfs de la gleva, com el comte de Darnius, els Marlés o els Dusai. En definitiva, aquestes vint-i-vuit edificaci- ons serien les masies que foren construïdes dins d’una finca agrícola, les terres de la qual envolten la construcció.

Pensem que en aquest Cadastre la diferència en- tre gleva i peça de terra es troba en la mesura de la superfície de terra. Les gleves són les finques més grans, les que avui dia diríem rústiques, sense atrevir-nos a afirmar però que les cases sobre les gleves puguin anomenar-se masies i la resta, no- més cases.

Les cases sobre peces de terra són cases de tipus més urbà, en terrenys de superfície màxima d’una mujada o fins i tot menys. En la terra del voltant només hi tindrien horts de tipus domèstic i en algunes, una era que hauria estat feta en temps antics. No totes es troben formant part de la sa- grera al voltant de l’església, com podria semblar i, així, la casa dels Pasteller, la dels Pi i la dels Roig se’n troben allunyades.

Per una altra banda, al final del Cadastre trobem la relació d’un altre grup de cases precisament on els fulls són més malmesos i, per tant, desconeixem si la relació era més extensa. En aquesta relació hi ha quatre cases, de les quals una apareix duplicada (la de can Roig) amb una de les masies que acabem de relacionar, probablement pel fet que en aquell mo- ment estava enrunada i no era habitable. Aquestes quatre cases són les següents:

l’hostal taverna, propietat del comú del poble;
la casa de Joseph Mir, en la plassa;
la casa dels hereus de Ginestar, en la plassa;
la casa dels hereus Roig vora el camí Ral (es cor- respon a la mateixa casa descrita a la finca 96).

Per tant, descomptant aquesta última casa que està duplicada, sumem tres cases més a les vint-i-vuit de la relació anterior.

Finalment, per les afrontacions d’algunes de les finques sabem que hi havia dues cases més que no ens apareixen ni en la primera relació ni en la llista següent, i que són can Cardona i can Modolell de la Plaça. El fet que el manuscrit estigui incomplet ens fa sospitar que se’n feia referència en la part perduda, junt amb unes altres dades que desconei- xem. Tampoc no hi apareixen ni l’església ni la rec- toria, però en aquest cas cal dir que les propietats de l’església potser no formaven part del cadastre. D’aquesta manera i segons aquest recompte, el nombre total d’edificacions a Sant Just Desvern l’any 1716 era de trenta-cinc: vint-i-set masies, una casa enrunada, quatre cases, un hostal, una església i una rectoria³¹.

1. Els terratinents santjustencs de 1716. Orígens i anàlisi

Un cop clarificats els edificis que formaven la par- ròquia segons el Cadastre de 1716 parlarem de les famílies que hi apareixen com a terratinents del terme parroquial i ens centrarem sobretot en les que hi tenien casa i hi vivien. Farem una descrip- ció de cada una de les masies i cases, compararem la superfície declarada i la superfície real, esmen- tarem amb quines altres finques i cases limitava i explicarem com s’hi arribava i qui n’era el propi- etari i les habitava en el moment de l’elaboració del Cadastre l’any 1716. També apuntarem què en queda actualment de cada una de les cases.

31. Tenim constància de l’existència d’unes altres edificacions que no consten en el Cadastre i que potser se’n feia referència en el Inte- rrogatorio perdut, edificacions que no eren operatives –com els molins de la riera– o habitables –com la torre Espigolera o algun mas rònec. És possible que entre aquests últims hi hagués una segona propietat de la família Cardona, l’antic mas dels Carbonell de la Creu, que sí que apareix en el cadastre de 1732.

1. Casa Cortès

Finca 33

Extensió / Extensión declarada: 31 mujades / mojadas (aprox. 151.776 m²) Superfície / Superficie verificada: 277.000 m² (56 mujades / mojadas)

Can Cortès (1969); autor Sebastià Farràs; fons / fondo Sebastià Farràs i Amigó

A la casa Cortès, l’any 1716 hi podíem arribar des del camí que neix rere la casa d’en Tudó, a tocar de can Pedrosa del Pla, i arriba a la casa Gelabert. Un cop arribem a aquesta casa, el camí baixa fins al tor- rent, el travessa i puja amb un fort pendent fins a la casa, passant sota la seva era. Encara avui podem fer aquest camí, pel carrer anomenat del camí de can Candeler.

Una altra manera d’arribar-hi era per can Padrosa, en un camí desaparegut, i que pujava fent ziga-zaga pel que avui seria el talús de les instal·lacions d’En- desa al camí de la Muntanya, i un cop dalt anava fins a can Cortès.

Aquest mas limitava al sud amb la casa Gelabert (l’actual can Candeler), a l’oest amb la casa Padro- sa, al nord amb la casa Biosca i a l’est amb el límit amb Esplugues. Era la finca més important de la casa Cortès, que tenia dues finques més de petites dimensions.

Actualment el mas encara es conserva, i la finca es correspondria a tota l’ocupació de les instal·lacions d’Endesa fins al camí de la deixalleria, baixaria fins al torrent de can Biosca, i pujaria pel vessant ocu- pant totes les terres entre aquest torrent i el de can

Candeler i s’aniria eixamplant cap a l’est fins arribar a la carena que baixa del turó del Temple i que va fins al pla de les Bruixes just al límit amb Esplugues. Segons el Cadastre de l’any 1716, l’amo de can Cor- tès era Francesc Cortès i Batlle; en aquell moment era el batlle de la parròquia. Era fill de Pau Cortès i Cardona i de Magdalena Batlle. Estava casat amb Sabina Gelabert de la Riera i Suriol, de Sant Just Desvern, des de 1691. En total varen tenir sis fills, tots ells nascuts abans de 1716. Només un dels sis fills va morir poc després de néixer. Al marge de la família de Francesc Cortès, segons la llibreta de co- brament del cadastre de l’any 1721 a la casa hi vivi- en tres mossos més.

1. Convent del Carme

Finca 62

Extensió / Extensión declarada: 9 mujades / mojadas (aprox. 44.064 m²) Superfície / Superficie verificada: 85.330 m² (17,5 mujades / mojadas)

Can Freixes (entre 1915-1917); autor desconegut / desconocido; fons / fondo AMSJD

La finca on tenien la casa els Pares Carmelitans era la més important de les que posseïen al poble, però no pas l’única, ja que tenien fins a set finques més repartides pel que avui seria el centre del poble. Si bé es creu que feien servir la casa per al cultiu de plantes medicinals, es desconeix si la feien servir també de residència o de retir, o només l’habita- ven els pares que tenien cura de l’hort i el viver. El cert és que en el cadastre hi declaren que planten vinya en quasi la meitat de la finca i una part per a cereals.

Sortosament, la casa i bona part del seu entorn es conserven encara sense urbanitzar, però la resta forma el parc del Canigó, els carrers Tramuntana, Freixes, Arc i Santa Gemma amb totes les seves ca- ses, l’escola Canigó i també els carrers i les cases dels carrers de l’Església, de Josep Modolell, de Do- lors Modolell i Bonavista (entre els carrers Freixes i Església). Com es veu, la finca era ben gran i ara es troba ben aprofitada.

El dia 5 de novembre de l’any 1709 els Pares Car- melitans calçats del convent del Carme de Barce- lona varen comprar, a carta de gràcia³², al doctor i notari de Barcelona Ramon Pellicer i Vidal l’he- retat i finques que aquest posseïa a Sant Just Des- vern. El convent del Carme es trobava emplaçat en el número 40 del carrer del Carme de Barcelona, just davant de l’antic hospital de la Santa Creu. Avui dia, de l’antic convent només en resta la por- talada que es troba a Sant Adrià de Besòs. A finals de la dècada dels anys cinquanta del segle XvIII Ga- briel Freixes va adquirir la casa i les finques; des d’aleshores la casa fou coneguda amb el seu nom actual: can Freixes.

En el moment del cadastre, l’any 1716, el maso- ver dels Pares Carmelitans era Antoni Clastes, santjustenc.

32. La compra a carta de gràcia permetia al venedor recuperar la pos- sessió del que havia venut al cap d’un temps pagant al comprador el mateix import que aquest havia satisfet.

Casa Claresvalls

Finca 83

Extensió declarada: 9 mujades / mojadas (aprox. 44.064 m²) Superfície / Superficie verificada: 87.420 m² (17,5 mujades / mojadas)

Can Geroni (sense data / sin fecha), casa desapareguda a finals dels anys 60 del segle XX / casa desaparecida a finales de los años 60 del siglo XX; autor desconegut / desconocido; fons / fondo Jaume Bosch i Andreu

La casa Claresvalls es trobava al peu d’un camí principal, sobre una gran finca de forma allargas- sada que s’estenia a tota la riba dreta de l’actual torrent del Pont Reixat, aleshores conegut per tor- rent Gran; a l’altre costat hi tenia el camí que ana- va a Sant Feliu (avui avinguda de la Indústria). A l’altre costat del torrent s’hi formava un petit pro- montori que quedava bastant elevat per sobre el torrent i les terres feien com una roca plantada en- mig del suau pendent que feien les terres del costat del torrent. Probablement per això la peça de terra elevada s’anomenà la Roqueta (en singular).

Al nord limitava amb aquest mateix camí (que gira- va per anar per la plana, avui arribaria a la rambla de Sant Just), que es feia torrent quan plovia i que avui és el carrer de Josep Padrosa. Al sud limitava amb més finques del mateix Claresvalls, que eren conegudes amb el nom del bosc de Sant Martí, per- què es trobaven a prop de l’ermita de Sant Martí de l’Erm.

Aquesta casa havia estat l’antic hostal com a mí- nim des de principis del segle XvI, però feia trenta anys que el comú n’havia instal·lat un de públic a

la zona de la Creu, a l’entrada del poble pel camí de Dalt, que venia d’Esplugues de Llobregat, i la casa Claresvalls havia perdut el privilegi de l’hostatge i la venda de carn.

En el moment del cadastre de 1716 el propietari de can Claresvalls (més endavant can Jeroni, casa actualment desapareguda) podria ser Lluís Clares- valls i Miquel, membre del Braç militar durant la guerra de Successió, oficial de la Coronela en el 3r batalló, 6a companyia del gremi de barreters d’agulla i passamaners. Estava casat amb Cateri- na Catxapay, hereva del mas i terres santjustencs. L’any del cadastre el masover de can Claresvalls era Francesc Comes i Capmany, santjustenc descen- dent d’occitans. Segons la llibreta del cobrament del cadastre de 1721 hi treballaven també un parell de mossos.

Casa Solanes

Finca 100

Extensió / Extensión declarada: 27 mujades / mojadas (aprox. 132.192 m²) Superfície / Superficie verificada: 278.145 m² (56 mujades / mojadas)

Can Solanes (1969), actualment es conserva dempeus / actualmente aún se conserva; autor Sebastià Farràs; fons /fondo Sebastià Farràs i Amigó

Mas situat al vessant de la muntanya de la penya del Moro, les terres del qual s’estenien més enllà de Sant Just, i que tenia molt bon domini visual del centre del poble. Per arribar-hi calia prendre

el camí que anava a can Mèlic des del centre, que creuava la riera, i deixant aquest mas a l’esquerra seguir el camí amunt passant també per can Cos- coll. El camí d’accés a la masia seguia amunt cap al coll d’en Solanes i després es dirigia a les Torres de Santa Margarida i del Bisbe. Per aquest motiu el camí es coneix per camí de les Torres.

El mas limitava a l’oest amb el mas Coscoll, al sud amb el mas Pedrosa de la Muntanya, a l’est amb la casa Oliveres, i al nord limitava amb el terme municipal de Santa Creu d’Olorda per la carena de la serra, que era identificada per la penya del Moro (propietat del mas) a un costat i a l’altre el turó alt d’en Solanes. Pel mig de la finca, i molt a prop del mas, naixia un petit torrent del qual el mas pre- nia l’aigua i que seguia vessant avall fins a la riera (traçat que avui ocupa el parc de la Plana Padrosa). En Solanes tenia també una finca anomenada les Ametlleres, situada davant la casa d’en Roig (avui tota la finca és el sector conegut amb el nom del Camp Roig, davant del Walden) i al peu del camí Ral, que anava a Sant Feliu.

Segons el Cadastre de l’any 1716, l’amo de can Solanes era Miquel Solanes i Famades. Era fill de Climent Solanes i Pedrosa i de Beneta Famades i Vilar. Estava casat amb Eulàlia Amigó, la seva sego- na dona, des del mateix any 1716. La seva primera dona fou Maria Llopart, de Corbera de Llobregat, amb qui s’havia casat l’any 1684 i amb qui va tenir, en total, set fills, tots nascuts abans de 1716.

Segons la llibreta de cobrament del cadastre de l’any 1721, hi havia tres mossos que vivien a can Solanes.

Casa Fatjó

Finca 103

Extensió / Extensión declarada: 57 mujades / mojadas (aprox. 279.072 m²) Superfície / Superficie verificada: 618.415 m² (126,3 mujades / mojadas)

Can Fatjó (1969), actualment es conserva dempeus per bé que reformada / actualmente se conserva aunque reforma- da; autor Sebastià Farràs; fons / fondo Sebastià Farràs i Amigó

La casa de Gabriel Fatjó era sobre una de les fin- ques més grans del poble, construïda sobre el ves- sant a solell de la seva finca, uns metres per so- bre del torrent de les Fatjones i abans que aquest desemboqui a la riera. S’hi arribava pel camí que anava a Vallvidrera, que abans era el que passava per darrere la casa.

La finca quedava dividida pel mig per un torrent, avui conegut com el torrent de les Fatjones, que es troba més avall amb el torrent de l’Infern (abans torrente Malo) i que separa aquesta casa amb la casa de Darnius. Arribava fins al capdamunt de la carena de la serra, que separava el terme amb el de Vallvidrera, i més a l’oest limitava amb la finca del mas Llavallol (que tot i ser de Vallvidrera tenia unes terres a Sant Just). A l’oest limitava amb la casa Cuiàs, una petita finca d’en Llavallol i amb la casa Merlès, coincidint amb la llera del torrent de can Marlès. A la part sud-oest de la finca quedava separada d’una finca d’en Campreciós per un petit torrent, que una mica més avall s’uneix amb el que ve de la casa Merlès.

En Gabriel Fatjó no tenia cap més propietat al poble. Segons el Cadastre de l’any 1716 l’amo de can Fat- jó era Gabriel Fatjó i Parellada. Era fill de Jacint Fatjó i de Teresa Parellada i Busquets, difunta l’any 1716 i hereva de l’antic mas Ramoneda. Estava ca- sat amb Eulàlia Camppreciós i Sadurní, de Corne- llà de Llobregat, des de 1708. En total varen tenir set fills, dels quals l’any 1716 havien nascut cinc. D’aquests cinc primers fills, dos eren bessons que varen morir poc després de néixer. A més de la fa- mília de Gabriel Fatjó, segons la llibreta de cobra- ment del cadastre de 1721 hi havia quatre mossos més vivint a la casa.

El Maset del comte Darnius

Finca 104

Extensió / Extensión declarada: 6,5 mujades / mojadas (aprox. 31.824 m²) Superfície / Superficie verificada: 944.852 m² (195 mujades / mojadas)

Can Baró (segona meitat del segle XX / segunda mitad del siglo XX), actualment es conserva dempeus / actualmente aún se conserva; autor Pere Brull; fons / fondo Pere Brull i Àngela

El comtat de Darnius, aquell any de 1716, era os- tentat per n’Oleguer de Taverner i d’Ardena, qui heretà aquest títol de comte per part dels d’Arde- na. La seva particularitat amb Sant Just és que es dedicava a la cartografia i havia elaborat als volts d’aquesta època un gran mapa del Principat acom- panyat de tots els itineraris que unien les princi- pals viles.

Abans hem vist com ens descrivia l’itinerari fins a Sant Just, on precisament ell tenia una gran fin- ca, la que avui és can Baró. La finca era aleshores coneguda per lo maset del comte Darnius i anti- gament havia estat coneguda per la Torre de Pical- quers, gran finca que tenia la casa a Esplugues (a la finca de la Torre dels Lleons), i que s’estenia també fins al nostre terme.

Encara avui dia trobem referències a la ubicació de la finca als voltants del carrer de Picalquers. A Sant Just Desvern hi tenia un maset, que li permetia tenir un masover que li mantingués i gestionés les terres. Sabem que ja el 1720 (i segur que també el 1716) el maset era habitat per Andreu Baró, de qui n’ha quedat el nom de la casa que encara existeix. La determinació d’aquesta finca ha estat dificulto- sa, per una banda pel fet que la superfície declarada era tan inferior en relació amb la que constava en el cadastre de 1732 i per l’altra per les confrontaci- ons declarades en el primer cadastre, que es troben molt simplificades en el segon. A més, ens trobem amb la dificultat de determinar el límit del terme municipal en aquella època, per la qual cosa la fin- ca que hem pressuposat difereix del terme oficial actualment, i que es basa més en els límits medi- evals, que feien passar el límit de la parròquia pel puig Robí i d’aquest fins al puig d’Ossa.

Finca del comte de Darnius; comparació de l’esquema que apareix al cadastre de 1732 (figura esquerra) amb el cro- quis digitalitzat sobre cartografia actual; la imatge que prové del cadastre es troba de forma simètrica a com apareix en el llibre; pensem que hi ha hagut un error en la transcripció gràfica (elaboració pròpia)

La casa es trobava situada a una cota lleugerament elevada però molt propera al torrent que passa pel mig de la finca, avui conegut per torrent de la Font del Ferro o de can Baró, però la finca tenia un altre torrent important, més al nord en una altra petita vall, i conegut per torrente Malo o avui dia torrent de l’Infern.

La finca limitava a l’est en part amb el terme d’Es- plugues de Llobregat i part amb el de Sarrià. Al nord, amb la finca de Pau Corts de Sarrià i, prin- cipalment, amb en Fatjó. A l’oest també limitava amb en Fatjó i, al sud, principalm ent amb la casa Vilà i, si fem cas de les afrontacions d’altres finques i de l’extensió real de la finca –atès que aquesta se- guia per Esplugues i, per tant, arribava al límit del puig Robí, avui turó del Temple–, també limitava amb les finques d’en Roig, en Magí Carbonell, les terres de la casa Cortès i en Claresvalls.

L’amo de can Baró era, en aquell moment, Oleguer de Taverner i d’Ardena –de qui ja hem parlat–, fill

de Francesc de Taverner i de Rubí i de Maria Ignà- sia d’Ardena i d’Aragó i segon comte de Darnius. Segons els cadastres de 1716 i 1732 era el propieta- ri de la finca més gran dins del terme de Sant Just Desvern, però la seva persona no apareix mai en els llibres sacramentals santjustencs. La propietat santjustenca li provenia de l’herència del castell de Picalquers, pertanyent a la veïna parròquia d’Es- plugues de Llobregat. Ja hem esmentat que en el moment del cadastre, l’any 1716, el masover que portava la finca era Andreu Baró.

Casa Marlès

Finca 105

Extensió / Extensión declarada: 16,5 mujades / mojadas (aprox. 80.794 m²) Superfície / Superficie verificada: 190.201 m² (38,85 mujades / mojadas)

Can Merlès (1956), actualment es conserva dempeus / actualmente aún se conserva; autor desconegut / desconocido; fons / fondo Jaume Taxé i Fàbregas

La casa Merlès es trobava situada a la part nord del poble, al vessant de la serra que separava aquest terme i el de Vallvidrera, en una cota baixa respecte de tota la resta de la finca que pujava pel vessant, i molt a prop del torrent que li subministrava aigua. El seu límit a orient era precisament aquest tor- rent, dit de can Merlès, i era el límit natural amb la casa Fatjó. Al nord limitava en part amb unes terres de la casa Cuiàs i també d’en Llavallol, i des- prés pujava per tot el vessant fins a la carena, on

començava el terme de Vallvidrera. A l’oest, el límit natural era el torrent dit de can Carbonell, que la separava d’aquesta altra casa. El camí que arribava a la casa s’ha convertit amb el temps en el camí principal a Vallvidrera, obert al trànsit, en detri- ment del camí antic molt més costerut que passava rere can Fatjó.

Els Marlès no tenien cap més propietat al poble. La finca de can Merlès havia format part del patri- moni de can Carbonell de la Muntanya. A mitjans del segle XvII fou adquirida per Josep Massana, mer- cader i ciutadà de Barcelona, que va construir una casa nova probablement damunt les restes d’un antic mas rònec. Aquest Josep Massana va ser tam- bé el propietari de l’actual can Sagrera. Segons el Cadastre de 1716, l’amo de can Merlès era Josep de Marlès i Massana, membre del Braç militar durant la guerra de Successió i net del Josep Massana es- mentat abans. Ni els documents cadastrals ni els documents parroquials ens permeten saber el nom del masover que sense dubte havia de portar la casa en el moment de l’elaboració del cadastre de 1716.

Casa Cuyàs

Finca 106

Extensió / Extensión declarada: 11 mujades / mojadas (aprox. 53.856 m²) Superfície / Superficie verificada: 107.636 m² (22 mujades / mojadas)

Can Cuiàs (2014); autora Olga Sbert

La família Cuiàs (o Cuyàs) era originària de Vall- vidrera. La casa Cuiàs, una masia encara existent en el límit de terme amb l’antic municipi de Vall- vidrera, pròpiament pertanyia a en Pere Cuiàs, que la va deixar en herència al seu fill Josep, ja que ell era propietari del mas el 1732.

No s’esmenta res en aquest Cadastre de l’ermita o capella de Sant Joan de l’Erm o Salerm (ni en aquesta ni en cap més finca o confrontació), atès que es té constància que hi havia hagut en aquest indret o a prop, per la qual cosa podríem conside- rar que la capella havia perdut molta importància, però no podem afirmar que el 1716 es trobés des- apareguda, ja que se sap que el 1723 es va celebrar el darrer casament de la família Cuiàs en aquesta capella, com era tradició.

Les terres de la família Cuiàs pertanyien part a Sant Just Desvern i part al terme de Vallvidrera. Els seus descendents en varen ser propietaris fins a l’any 1915.

Aquesta casa és la que es troba més al nord del mu- nicipi, i també la que es troba a més altitud. Situa- da a pocs metres a orient del coll de can Cuiàs, una mica elevada sobre el turó, ja que per aquest coll hi passava el camí de les Torres que hem vist que nai- xia a la casa Solanes i arribava a la Torre de Santa Margarida. Des del coll es podia agafar el trencant que es dirigia al poble de Vallvidrera, situat a poc més de mig quilòmetre d’aquí. A l’est i al sud la finca limitava amb la casa Fatjó. A l’oest amb en Llavallol i en menor part amb en Marlès, i al nord resseguia la carena que separa el terme amb el de Vallvidrera, per on seguien les terres dels Cuiàs.

Segons el Cadastre de 1716 l’amo de la casa era Pere Cuiàs i Castellví, fill de Pau Cuiàs i d’Eulàlia Castellví i nascut molt probablement a Vallvidrera. Estava casat amb Margarida Modolell i Vistrell (o Ullestrell), de Sant Just Desvern, des de l’any 1677. Tenim documentats set fills d’aquest matrimoni, cap d’ells batejat a Sant Just Desvern. Segons la llibreta de cobrament del cadastre de l’any 1721 a més de la família de Pere Cuiàs hi havia quatre mossos més a la casa.

Casa Gelabert del Coscoll

Finca 107

Extensió / Extensión declarada: 35,5 mujades / mojadas (aprox. 173.808 m²) Superfície / Superficie verificada: 417.890 m² (85,35 mujades / mojadas)

Can Coscoll (1969), actualment es conserva dempeus / actualmente aún se conserva; autor Sebastià Farràs; fons /fondo Sebastià Farràs i Amigó

Casa situada per sobre de la casa Mèlic, a la qual s’arribava pel mateix camí, deixant aquesta casa i pujant muntanya amunt fins a prendre un trencant que travessava un petit torrent i arribava a aquesta casa, a mig vessant entre la riera i la carena. Molt a prop de la casa, però més a l’oest, naixia un altre torrent que també anava fins a la riera. Limitava al sud amb la casa Mèlic i també amb la casa Roldan a través de l’antic camí de la Salut. La finca seguia el camí fins a arribar al torrent que baixava de la penya del Moro –que feia de separació natural amb la zona del mas Llull. En l’encreuament del camí amb el torrent hi ha un petit turó sense nom que ja en aquella època era part d’en J. Oliver i part d’en Sagrera, que hi tenia vinyes. La finca dels Gelabert del Coscoll seguia al nord fins a la carena, que se- parava Sant Just de Santa Creu d’Olorda. A l’est limitava amb la casa Solanes i més al sud, amb la casa Pedrosa de la Muntanya.

Aquesta casa s’anomena ja només per Coscoll en el cadastre de 1732, nom amb què encara la coneixem avui dia. De fet, Coscoy o Coscoll era el cognom de la família que habitava el mas en època medieval, fet que va donar el nom de Mas Coscoller, i el to-

pònim del turó de la Coscollera –que va ser també el nom amb què va ser coneguda la vídua Coscoy en una època.

La família Gelabert tenia tres branques l’any 1716. Eren les formades per Francesc Gelabert (o Gila- bert) de la Riera, la de Pere Jaume Gelabert –que era candeler de seu a Barcelona– i la d’Antoni Ge- labert del Coscoll i Ribes. Aquest últim era, segons el Cadastre de 1716, l’amo de can Coscoll. Era fill de Gabriel Gelabert del Coscoll i Baruta i de Maria Ribes, tots dos difunts l’any 1716. Estava casat des de l’any 1706 amb Caterina Riera, nascuda proba- blement a Esplugues de Llobregat però que perta- nyia a la família de can Riera (actualment can Mè- lic); era la seva segona dona. En total varen tenir nou fills, dels quals l’any 1716 havien nascut cinc. La seva primera dona fou Maria Rosa Campderós i Calopa, de Sant Feliu de Llobregat, amb la qual va tenir sis fills, dels quals tres varen morir poc després de néixer.

Segons la llibreta de cobrament del cadastre de 1721, a més de la família d’Antoni Gelabert hi ha- via a la casa un mosso.

Casa Carbonell de la Montanya

Finca 110

Extensió / Extensión declarada: 33,5 mujades / mojadas (aprox. 164.016 m²) Superfície / Superficie verificada: 345.177 m² (70,5 mujades / mojadas)

Can Carbonell (principis del segle XX / principio del siglo XX), actualment es conserva dempeus / actualmente aún se conserva; autor desconegut / desconocido; fons / fondo Joaquim Carbonell i Calders

A la casa Carbonell de la Muntanya s’hi accedia pel camí que travessa la vall de Sant Just, que passava per can Padrosa, ja que aleshores no existia el pont que travessa la riera, conegut per camí de Vallvi- drera. Aquest camí, però, també es podia agafar fent una mica més de volta per darrere de la casa Cortès, si bé aquest tenia un recorregut més sinu- ós i amb pendents forts. En aquella època el camí de Vallvidrera entre can Padrosa i can Carbonell es trobava més avall, a tocar de la riera.

La finca dels Carbonell de la Muntanya s’estenia, com la majoria de les masies situades al vessant occidental, des de la riera fins a la carena que se- para amb els altres termes. En aquest cas, limitava amb Vallvidrera, i comprenia el coll de les Torres (amb el corresponent camí cap a Santa Margarida). La casa se situava a la part baixa de la finca, a tocar de la riera, i prop de la casa Vilà. A orient limitava amb la casa Merlès a través del torrent del mateix nom, i també amb una finca d’en Campreciós a la part baixa. Al sud, un petit límit mitjançant un torrent amb la casa Fatjó i amb les terres de can Vilà, a l’oest també amb la casa Vilà i al nord amb Vallvidrera.

Segons el Cadastre de 1716, l’amo de can Carbo- nell de la Muntanya era Maria Rosa Ametller, vídua de Francesc Carbonell i Parellada, hereu del mas i les terres; el seu únic fill era menor d’edat. Al mar- ge de la família Carbonell, a la casa hi havia, segons la llibreta de cobrament del cadastre de l’any 1721, tres mossos més, un dels quals era un dels ger- mans de Francesc Carbonell.

Casa Oliveras

Finca 111

Extensió / Extensión declarada: 32,5 mujades / mojadas (aprox. 159.120 m²) Superfície / Superficie verificada: 260.224 m² (53,15 mujades / mojadas)

Casa Oliveres (sense data / sin fecha), actualment es conserva dempeus / actualmente aún se conserva; autor desco- negut / desconocido; fons / fondo AMSJD

La finca de la casa Oliveres també s’estenia des de la riera i camí de Vallvidrera, al sud, fins al nord amb la serra que la separava del terme de Vallvidre- ra. En aquesta carena de la casa Oliveres, el turó de la Coscollera feia a l’oest no solament de límit amb la casa Oliveres sinó també amb el terme de San- ta Creu d’Olorda. A l’est la finca limitava en tota la seva longitud amb la casa Vilà i, al sud, en part també amb aquesta casa fins al meandre de la riera anomenat la Riba, on a l’altre costat es trobaven les terres de la casa Biosca. A continuació, pel sud li- mitava amb les terres de la casa Cortès mitjançant la riera. A ponent limitava amb la casa Padrosa i, a la part més elevada, amb la casa Solanes i amb el límit amb el terme de Santa Creu d’Olorda fins al turó de la Coscollera.

La casa en aquest cas se situava a mitja cota de la finca, dins un petit clos fet amb murs de pedra que envoltava la casa i la pallissa. L’era quedava fora, a una cota superior, i a tocar de la casa. S’hi arriba- va per un camí que sortia des de la casa Padrosa i enfilava muntanya amunt, que es correspon avui al carrer de les Oliveres. Per davant la casa, doncs, quedaven tots els camps que, en forma de terras- ses, permetien un cultiu en molt bones condicions i que, ja temps enllà, foren ocupats pels ibers i més endavant pels romans. I per darrere, i estenent-se per tot el vessant, el bosc i la mina d’aigua.

Segons el Cadastre de 1716, l’amo de ca n’Oliveres era Joan Oliveres i Mitjans, fill de Salvador Oliveres i Martí i de Maria Mitjans, tots dos difunts l’any 1716. Estava casat amb Maria Pobla des de l’any 1705; era la seva segona dona, de la qual desco- neixem la procedència. La seva primera dona fou Caterina Solanes i Famades, de Sant Just Desvern, amb qui va tenir nou fills. Joan Oliveres va morir el mateix any del cadastre, 1716.

Casa Vilar

Finca 112

Extensió / Extensión declarada: 51,5 mujades / mojadas (aprox. 252.144 m²) Superfície / Superficie verificada: 493.836 m² (100,9 mujades / mojadas)

Can Vilà (sense data / sin fecha), actualment es manté dempeus / actualmente aún se conserva; autor desconegut /desconocido; fons / fondo AMSJD

La casa Vilà, com la casa Oliveres, es trobava dins un clos amb parets de pedra. Aquesta, però, queda- va elevada des del camí d’accés, de manera que en acostar-nos-hi se’ns apareix com si fos emmuralla- da, per l’alçària que prenen aquests murs.

Aquesta gran finca és l’única que travessa la vall i se situa a tots dos vessants, des del terme de Vallvi- drera (on tan sols hi limita en una franja de trenta metres) fins a quasi arribar al terme d’Esplugues, amb la riera i el camí al centre de la seva extensió, i

la casa era prou a prop. Limitava a l’oest, com hem dit, en pocs metres amb el terme de Vallvidrera. Al nord i fins a arribar a la riera amb la casa Carbonell de la Muntanya i, travessada la riera, amb una finca de Jacint de Segrera i després amb una del comte de Darnius. A l’est, amb el torrent Bo (actualment de la Beca o del Bech), i tres propietaris que el se- paraven de la casa Biosca, que eren en Pau Roig, en Josep Casas i en Jacint de Segrera, i després ja venien els terrenys de la casa Biosca fins a trobar de nou la riera. Des d’allà, al sud-oest de la finca i en tot el llindar fins a la carena, limitava amb la casa Oliveres.

Segons el Cadastre de 1716, l’amo de can Vilà era Francesc Vilar i Riera, fill de Baldiri Vilar i Sant- feliu i de Maria Riera, ambdós difunts l’any 1716. Estava casat amb Maria Anna Ribes i Dalmases, de Sant Feliu de Llobregat, des de l’any 1715. Del seu matrimoni no en va néixer cap fill. Al marge de la família Vilar, a la casa hi havia un mosso segons la llibreta de cobrament del cadastre de l’any 1721, con quién tuvo nuevo hijos. Joan Oliveres murió el mismo año del Catastro, 1716.

Casa Gelabert

Finca 114

Extensió / Extensión declarada: 19,5 mujades / mojadas (aprox. 95.432 m²) Superfície / Superficie verificada: 168.200 m² (34,35 mujades / mojadas)

Can Candeler (1969), actualment es conserva dempeus / actualmente aún se conserva; autor Sebastià Farràs; fons /fondo Sebastià Farràs i Amigó

Es tracta de la casa avui coneguda amb el nom de can Candeler, per l’ofici dels seus propietaris (can- delers de seu³³de la ciutat de Barcelona), en la data d’elaboració del cadastre. S’hi arribava, si fa o no fa, per un camí que anava pel carrer actual.

La casa es trobava envoltada també per un clos, o recinte tancat al voltant, a tocar del camí que, tra- vessant a gual el torrent de can Cortès, arribava a aquesta masia; camí ben pintoresc que encara es conserva a data d’avui. El camí aviat perd cota just en passar a tocar del clos, de manera que també queda en part elevada, com li passa a can Vilà. La situació de la casa era allà on la finca feia una pe- tita vall, ja que tenia terres també a l’altre costat del torrent, on avui hi ha part de les instal·lacions d’Endesa.

La finca, de dimensions generoses, limitava a l’oest amb les terres del mas Pedrosa de la Muntanya; al nord, amb una petita part dels Pedrosa, i principal- ment amb la casa Cortès fins arribar al coll que es forma on comença l’actual carrer Picalquers. Allà la finca hi feia un vèrtex i ja descendia pel torrent que allà començava fins a arribar a la propietat d’en Gabriel Cardona, amb qui limitava al sud, fins a arribar a la riera de Sant Just, amb la qual limita- va en una petita feixa.

Segons el Cadastre de 1716 l’amo d’aquesta casa era Pere Jaume Gelabert, candeler de seu de Bar- celona, i estava arrendada a uns masovers, que en aquell any 1716 era Francesc Thomàs. En Pere Jaume Gelabert era descendent dels Gelabert del Coscoll santjustencs: un fill d’aquesta família, de nom Jaume, es va casar l’any 1634 amb la filla d’un candeler de seu de la ciutat de Barcelona, on va passar a residir. L’heretat fou adquirida pels Ge- labert candelers de seu de Barcelona entre 1659 i 1670; amb anterioritat es coneixia per la torre Ca- mosa. Molt probablement el Pere Jaume Gelabert del Cadastre de 1716 era fill o net d’aquest altre Jaume Gelabert del Coscoll.

Els candelers de seu feien candeles a partir de greix animal.

Casa Bioscha

Finca 118

Extensió / Extensión declarada: 22 mujades / mojadas (aprox. 107.712 m²)

Superfície / Superficie verificada: 209.778 m² (42,85 mujades / mojadas)

Can Biosca (sense data / sin fecha); autor desconegut / desconocido; fons / fondo Jaume Bosch i Andreu

A la casa Biosca s’hi havia d’arribar travessant la finca de casa Cortès, ja fos pel camí que va pel tor- rent i que ve de can Candeler, o per un antic camí avui desaparegut que anava per darrere de la casa Cortès fins al camí de Vallvidrera, davant de la casa Padrosa. La casa es trobava a l’extrem occidental de la finca, que després s‘estenia a llevant pel ves- sant de la muntanya.

A l’oest limitava amb la casa Cortès; al nord, en una petita part amb la riera a la zona coneguda per la Riba, i majoritàriament amb les terres de la casa Vilà en el paratge anomenat del torrent Bo (actual- ment de la Beca o del Bech); a l’est, amb una petita peça de Magí Carbonell (d’Esplugues de Llobre- gat), que es trobava ja a la carena. El seu límit sud coincidia amb un torrent important, anomenat actualment de can Biosca, que és el que després passa per can Cortès, segueix sota can Candeler i arriba al lloc actualment conegut per Baixada del mas Cardona, des d’on arriba (actualment canalit- zat) fins a la riera, on fins a finals dels anys seixanta del segle XX hi havia la Font de la Bonaigua.

Segons el Cadastre de 1716, l’amo de can Biosca

era Jaume Biosca i Mallol, fill de Salvador Biosca i Prats, difunt l’any 1716, i d’Eulàlia Mallol. Estava casat amb Esperança Oliveres i Solanes, de Sant Just Desvern, des de 1703. En total varen tenir nou fills, dels quals l’any 1716 havien nascut sis; dos d’aquests sis primers fills varen morir poc després de néixer. A més de la família de Jaume Biosca, se- gons la llibreta de cobrament del cadastre de l’any 1721 a la casa hi havia un parell de mossos.

Casa Modolell

Finca 119

Extensió / Extensión declarada: 24 mujades / mojadas (aprox. 117.504 m²) Superfície / Superficie verificada: 208.131 m² (42,5 mujades / mojadas)

Can Modolell (principis del segle XX / principio del siglo XX), actualment es manté dempeus / actualmente aún se conserva; autor desconegut / desconocido; fons / fondo Josefina Modolell i Ribalta

Com es pot observar fent un cop d’ull als mapes annexats, en aquella època els Modolell no eren els terratinents amb més extensió de terres, si bé l’evolució dels seus negocis varen fer que adqui- rissin moltes altres propietats amb el temps i que, a finals del segle XIX, els varen posicionar no sola- ment com a grans terratinents sinó com una fa- mília benestant i de les de més alt nivell social del poble i amb propietats a més municipis del voltant. La casa Modolell era a la part baixa de la finca, en un pla, a tocar del camí de l’Hospitalet. El seu as-

pecte era ben diferent del que té ara, que és una re- forma de finals del segle XIX o de principis del segle XX, probablement una casa pairal. La finca s’estenia pel que aleshores s’anomenava la Plana i arribava al nord fins a la propietat d’en Gabriel Cardona, i al sud fins a Sant Joan Despí. Era dividida quasi a parts iguals pel camí a l’Hospitalet. El seu límit oriental ens ha estat molt difícil de situar, essent doncs una aproximació, tan sols amb la certesa que limitava amb una finca d’en Claresvalls de grans dimensions. El límit a l’oest formava el camí de Sant Joan Despí (avui desaparegut excepte en un petit tram de poc més de trenta metres), tot vo- rejant les propietats d’en Campreciós, en Cardona i de nou en Claresvalls al paratge conegut amb el nom de bosc de Sant Martí, si bé el Cadastre no ens dona cap informació d’aquest antic camí.

La família Modolell tenia el 1716 tres branques: per una banda, la que formava en Joan-Baptis- ta Modolell de can Modolell, per una altra banda, la dels Modolell de la Plaça, dels quals parlarem més endavant, i una tercera formada pels Modole- ll-Ginestar. Totes tres eren descendents del matri- moni format l’any 1622 per Pau Modolell i Àngela Rovira.

Segons el Cadastre de 1716, l’amo de can Modolell era Joan-Baptista Modolell i Armengol, fill de Pau Modolell i Cardona, difunt l’any 1716, i de Frances- ca Armengol i Congustell. Estava casat amb Maria Ramoneda i Manent, d’Esplugues de Llobregat, des de l’any 1710. En total varen tenir onze fills, dels quals l’any 1716 havien nascut tres. Segons la lli- breta de cobrament del cadastre de l’any 1721 a can Modolell hi havia tres mossos.

Casa Pedrosa de la Montanya

Finca 124

Extensió / Extensión declarada: 33 mujades / mojadas (aprox. 161.568 m²) Superfície / Superficie verificada: 293.665 m² (60 mujades / mojadas)

Can Pedrosa (principis del segle XX / principio del siglo XX), actualment es manté dempeus / actualmente aún se conserva; autor desconegut / desconocido; fons / fondo Pere Padrosa i Pruna

De la família Pedrosa trobem dos membres el 1716, en Pau Pedrosa, o Pedrosa del Pla, i en Francesc Pedrosa, o Pedrosa de la Muntanya.

Les finques d’aquest darrer es corresponen bàsica- ment a la finca del mas Padrosa i en el cadastre del 1732 apareixen com a propietat de Jaume Pedrosa, fill de l’anterior Francesc Pedrosa. Els Pedrosa de la Muntanya varen mantenir, doncs, l’única finca que posseïen, la del mas Padrosa. Aquesta casa es correspon amb la masia de can Padrosa que conei- xem avui dia, ja que la dels Pedrosa del Pla, cone- guda per can Padroseta, va ser enderrocada a la dècada dels anys 60 del segle XX per obrir el carrer de Sant Josep.

La casa Pedrosa de la Muntanya es trobava pràcti- cament al centre geomètric del poble, retirada uns pocs metres de la riera i a un nivell superior per protecció, però traient-ne profit de l’aigua, ja que a l’edat mitjana s’hi va aixecar el molí que enca- ra es conserva, i que funcionava per decantació de l’aigua que s’acumulava a les basses –d’aquí l’antic nom: can Puig de les Basses. Aparentment i segons la restitució del cadastre, el camí que arribava a la casa i seguia després cap a la vall passava a tocar de la casa, ja que no hi havia cap més pont que el que es trobava al camí de l’Hospitalet. El camí que arri-

bava a can Padrosa es bifurcava en arribar a la casa, i un altre camí seguia amunt cap a ca n’Oliveres. La finca tenia una gran extensió i una petita part se situava a l’altre costat de la riera per sobre del molí. Confrontava al sud amb la casa Cortès, i en part amb la peça de la riera que tenia en Gelabert del Coscoll, junt amb en Campreciós, i tot seguit la casa Mèlic. A ponent limitava amb la casa Gelabert del Coscoll. Al nord, amb la casa Solanes. A l’est limitava amb la casa Oliveres. Abraçava tot el barri actual de la Plana i també el del Bellsoleig –excepte la part de més al nord, al capdamunt dels carrers del Pont i dels Til·lers.

Segons el Cadastre de 1716, l’amo de can Pedrosa de la Muntanya era Francesc Pedrosa i Sants, fill de Jaume Pedrosa i Solanes i de Francesca Sants, ambdós difunts l’any 1716. Estava casat amb Ma- ria Gràcia Oliveres i Solanes, de Sant Just Desvern, des de l’any 1694. En total varen tenir sis fills, tots ells nascuts abans de 1716; dos dels sis fills varen morir poc després de néixer. La llibreta de cobra- ment del cadastre de l’any 1721 ens fa saber que a can Padrosa, a més de la família de Francesc Pe- drosa, hi havia dos mossos i un traginer.

Casa Melich

Finca 125

Extensió / Extensión declarada: 7,5 mujades / mojadas (aprox. 161.568 m²) Superfície / Superficie verificada: 65.731m² (13,4 mujades / mojadas)

Can Mèlic (principis del segle XX / principio del siglo XX), actualment es conserva dempeus / actualmente aún se conserva; autor desconegut / desconocido; fons / fondo Jaume Gelabert i Mallol

A la casa Melich s’hi arribava pel camí que sortia de prop de la casa de Sagrera i que també era el que es feia servir per arribar a la casa Gelabert del Coscoll i a la casa Solanes. Travessava la riera a gual, i des- prés ascendia amb un fort pendent, i es correspon encara en aquest primer tram amb el carrer del Girasol, que passa a tocar de la masia. Aquell era l’extrem més a l’est de la finca, que limitava al sud amb la riera.

La finca s’estenia, doncs, a l’oest des del camí, fins a tocar les terres de la casa Roldan, i era travessada per dos torrents. El de més a l’oest, que naixia a la casa Gelabert del Coscoll, i l’altre quasi al mig de la finca, era el que baixava de la casa Solanes. Al nord limitava majoritàriament amb la casa Gelabert del Coscoll, i en part amb la casa Pedrosa de la Mun- tanya. A l’est, al costat del camí d’arribada (al lloc que avui es coneix amb el nom dels Garrofers) hi tenia unes terres en Campreciós.

El Cadastre de 1716 fa referència als legítims suc- cessors de Baldiri Mèlich i Ravella, amo de can Me- lich (fins al 1704 anomenat can Riera). Era fill de Joan Mèlich (o Melis) i Roger i de Maria Ravella i Bofill i natural del Papiol. Des de 1688 i fins a l’any 1704 fou el primer hostaler del nou hostal del comú santjustenc; l’any 1704 va comprar can Rie- ra. Es va morir l’any 1708, i va deixar com a hereu un fill de pocs anys. La seva vídua, Maria Mestres i Rigual, de Sant Feliu de Llobregat, va restar com a usufructuària del mas i terres. Varen tenir en total nou fills. A més de la vídua i els seus fills, segons la llibreta de cobrament del cadastre de l’any 1721 a can Melich hi havia dos mossos.

Casa Gilabert de la Riera

Finca 133

Extensió / Extensión declarada: 35,5 mujades / mojadas (aprox. 173.808 m²) Superfície / Superficie verificada: 312.477 m² (63,8 mujades / mojadas)

Can Gelabert (segona meitat del segle XX / segunda mitad del siglo XX); autor Pere Brull; fons /fondo Pere Brull i Àngela

La casa Gilabert de la Riera és la finca que avui coneixem bàsicament per can Gelabert, però en aquella època (tant el 1716 com el 1732) era cone- guda amb el nom de casa Gilabert de la Riera. Prenia el topònim de la riera en primer lloc per diferenciar-se de les altres dues branques de la fa- mília (els Gelabert del Coscoll i els Gelabert de can Candeler), perquè era a tocar del marge dret de la riera, i la seva propietat s’estenia des del mas Llull a la casa Mèlic. Antigament se servia aigua d’un molí del qual es desconeix la situació, però era un dels tres que es trobava a la riera de Sant Just.

La finca tenia una extensió gran, però la seva for- ma era ben singular, com es pot observar en els mapes annexats, ja que s’estenia per la riera fins al camí de la casa Mèlic, amb una forma allargas- sada que pot ser fruit d’haver-se segregat terres més al sud un temps abans. A l’oest limitava amb les terres dels Llunell, dites del mas Llull, i també amb el paratge conegut per Espigolera. Es troba- va separada gran part de la finca d’una resta que havia quedat al nord, i de gran extensió, que limi- tava amb el terme de Santa Creu d’Olorda. A l’est limitava amb la casa Roldan, mitjançant el torrent que baixa de la penya del Moro. Al sud limitava en part amb la casa Dusai, i també amb les terres del paratge conegut com les Ametlleres, i després amb la casa de Sagrera.

Segons el Cadastre de 1716, l’amo de can Gelabert era Francesc Gelabert de la Riera i Suriol, fill de Jaume Gelabert de la Riera i Rovira i d’Eulàlia Su- riol. Estava casat amb Teresa Llunell i Esteve, de Sant Feliu de Llobregat. En total varen tenir nou fills, dels quals l’any 1716 havien nascut set; quatre d’aquests set fills van morir abans dels cinc anys. A més de la família de Francesc Gelabert de la Riera, l’any 1721, segons la llibreta de cobrament del ca- dastre, a la casa hi havia quatre mossos.

Casa Roldan

Finca 135

Extensió / Extensión declarada: 16 mujades / mojadas (aprox. 78.336 m²) Superfície / Superficie verificada: 117.470 m² (24 mujades / mojadas)

Can Roldan (segona meitat del segle XX / segunda mitad del siglo XX), actualment es manté dempeus / actualmente aún se conserva; autor desconegut / desconocido; fons / fondo Eduard Celma i Gelabert

L’accés a la casa Roldan havia de fer-se pel camí que descendia a la riera i la travessava a gual, tra- çat que havia d’assemblar-se al que avui encara podem fer. Però també s’hi podia arribar des de la Salut pel camí Vell, que passava per darrere la casa i anava a buscar el que pujava des de la casa Gela- bert de la Riera. Es trobava en una finca no gaire gran, entre el torrent de la penya del Moro, que el separava de la casa Gelabert de la Riera, i les terres de la casa Mèlic. Al sud arribava una mica més avall de la riera, i al nord, el camí Vell de la Salut.

Segons el Cadastre de 1716, l’amo de can Roldan era Josep Roldan i Térmens, fill de Jaume Roldan i d’Eulàlia Térmens i Ginebreda i era natural de Bar- celona. La seva mare, morta abans de l’elaboració del cadastre, havia esdevingut l’hereva de can Tér- mens a mitjans del segle XvII i la va transmetre al seu fill, Josep Roldan i Térmens, candeler de cera de Barcelona. En Josep estava casat amb Gertrudis Gener, amb la qual va tenir com a mínim quatre fills documentats, només un dels quals fou batejat a Sant Just Desvern. La família de Josep Roldan es devia instal·lar a la casa pels volts de 1712, molt probablement després de la mort de la seva mare. A més de la família, segons la llibreta de cobrament del cadastre de l’any 1721 a la casa hi havia també tres mossos.

Casa Dusay

Finca 136

Extensió / Extensión declarada: 20 mujades / mojadas (aprox. 97.920 m²) Superfície / Superficie verificada: 366.818 m² (74,92 mujades / mojadas)

No s’ha localitzat cap testimoni gràfic d’aquesta casa que pugui donar una idea de com era la casa a principis del segle XvIII.

Gran peça de terra situada a l’extrem sud-oest del nostre terme. Antigament aquesta finca era de les finques més grans situades a la zona més plana del terme, ja que les traces en la cartografia fan enten- dre que en aquell moment aquesta finca s’estenia, per la part occidental, fins al camí dit de Santa Oli- va, per la part nord limitava en part amb la riera i, després, les seves terres la travessaven i s’estenien per la carena cap al camí de can Gelabert a la zona coneguda per l’Espigolera (o l’Spigolera); el límit oriental era un petit torrent que començava on ara hi ha el carrer del cementiri i desembocava a la ri- era, i el límit sud seguia la traça del que aleshores era el camí de casa Claresvalls (ara en part avingu- da de la Indústria) i anava en línia recta fins al dit camí del límit oest.

No podem afirmar si al segle XvIII el límit de Sant Just es corresponia amb aquesta finca, malgrat que tot sembla indicar que era així, per les descripcions que trobem en el Cadastre de 1716 d’aquesta fin- ca, i per la forma que es dibuixa en el Cadastre de

1732. I tampoc no podem confirmar que el límit del terme parroquial de Sant Just coincidís amb l’actual o bé si comprenia tota la finca. Tota la sèrie de camins i recorreguts interns d’aquesta propie- tat són els que ara configuren alguns traçats, que coincideixen amb carrers, o tanques, i que varen fer delimitar, potser erròniament, el terme muni- cipal al lloc actual. Així doncs, en aquest treball hem dibuixat el límit de terme fent-lo coincidir amb aquesta gran finca, tenint en compte que en el Cadastre de 1716 el límit sud són terres que té el mateix Dusai a Sant Joan Despí.

Com veiem era una gran extensió que va anar per- dent grandària per les divergències en relació amb la situació de la partió de terme amb Sant Joan Des- pí i Sant Feliu de Llobregat. En el cadastre de 1732 encara s’aprecia en el dibuix que el límit sud-oest de la finca és perpendicular a la riera, i actualment aquesta traça és obliqua. Més endavant perdrà tot el que ara es coneix com el barri de Torreblanca, situat a Sant Joan Despí. El camí de Santa Oliva, el límit per l’oest, apareix en diverses cartografies del segle XX, que de vegades es designa per torrent de la Guineu. Es trobava cinquanta metres en paral·lel i a l’oest de l’actual línia del tren, que fins al segle XIX encara apareix a la toponímia de Sant Feliu de Llobregat, i a la cartografia de Sant Just Desvern (per la part actual del polígon del Sud-Oest), també apareixien referències a un antic puig anomenat de Santa Oliva. Creiem doncs que un camí, o un tor- rent, són límits naturals de les finques i, per tant, que el terme parroquial de Sant Just Desvern era més al sud que actualment.

Finca de Josep Dusai, que comprèn l’Espigolera i també la que es coneix actualment com la Torreblanca, situades a cada banda de la riera que divideix la finca; comparació de l’esquema que apareix al cadastre de 1732 (figura esque- rra) amb el croquis digitalitzat sobre cartografia actual (elaboració pròpia)

Finca de Josep Dusai, que comprende la Espigolera y también la que se conoce actualmente como la Torreblanca, situa- das a cada lado de la riera que divide la finca; comparación del esquema que aparece en el catastro de 1732 (figura de la izquierda) con el esquema digitalizado sobre cartografía actual (elaboración propia)

Una altra observació que cal fer és la ubicació de la casa Dusai, que en cap dels dos cadastres apa- reix com a Torreblanca, i que segons el cadastre de 1732 es trobava al límit sud-oest de la finca. És a dir, molt més al sud d’allà on es va construir el palau dels marquesos de Monistrol l’any 1890, però també en la partió de tres termes municipals. Així doncs, els conflictes amb aquest límit en concret entre els termes de Sant Feliu, Sant Just i Sant Joan, que venen de molt antic, es referien a aquest costat de la finca i no pas al límit conegut actual- ment, que es troba molt a prop de la riera i que, com veiem en el croquis de 1732, se’n trobava en canvi ben lluny.

Per una altra banda, i per manca de dades, en aquests cadastres no podem explicar res de la cape- lla de Santa Anna, que de temps medievals ja es té constància que existia en aquesta finca, i que era al costat de la casa.

Segons el Cadastre de 1716, l’amo de can Dusai era Josep de Dusai-Aregall i de Bru, fill de Ramon de Dusai i d’Aragall, difunt l’any 1716, i de Maria de Bru i de Canter. L’any 1719 es va casar amb una cosina germana seva, Josefa de Cortada i de Bru, i l’any 1726 amb Teresa de Fiveller i de Rubí. A partir de desembre de 1721 va decidir traslladar la seva residència a la Torreblanca de Sant Just Des- vern. La finca la portaven uns masovers i pel fet de ser tan gran en tot moment hi havia més d’una família a càrrec. En el moment del cadastre, l’any 1716, hi ha documentades les famílies de Francesc Bonic i de Joan Vendrell, al marge d’un mosso.

Les altres cases

En aquest apartat es descriuen les cases que no s’anomenaven gleves, i que es diferenciaven bàsi- cament d’aquelles en què la peça de terra sobre la qual estaven construïdes era de reduïdes dimensi- ons, com es veurà en les descripcions.

Eren cases de tipus més urbà, en terrenys de su- perfície màxima d’una mujada, o fins i tot menys. A la terra del voltant només hi podia haver horts de tipus domèstic i alguna era que provenia de temps antics. La majoria es trobaven formant part de la sagrera al voltant de l’església, separades per camins que connectaven diferents finques, per les tanques dels horts, els pous, i també pel camí Ral que venia de Barcelona i anava cap a Sant Feliu, com a eix principal de comunicació situat al sud de la sagrera.

Les cases que es trobaven adjacents a la plaça i l’església, i que formaven una primera corona de cases, eren can Cardona, can Mir, can Modolell de la Plaça, can Ginestar i can Campreciós.

La transcripció gràfica del Cadastre ens mostra el fet que el 1716 ja apareixia una segona corona de cases rere les quals es varen construir ja pro- bablement en temps medievals. Així doncs, la dels Pedrosa del Pla, la dels Tudó, la del notari Anton Oriol i la dels Pasteller ja formaven part d’aquesta segona corona que començava a densificar el cen- tre. Si es compara amb el cadastre de 1732, trobem algunes cases més en aquest segon front, com la casa de Pere Petit al Padró i la de Gabriel Cardona al Serral, que habitava en Rafel Monpahó (tot i que no podem confirmar que ja existís el 1716, com

semblen indicar uns altres documents, i que la re- lacionarien amb la casa dels Carbonell de la Creu). La casa dels Pi i la dels Roig no es corresponen a aquest segon creixement de la sagrera, que ja era una realitat l’any 1716.

A continuació, passem a descriure aquestes cases i casetes.

Casa Camppreciós

Finca 27

Extensió / Extensión declarada: 1 mujada / mojada (aprox. 4.896 m²) Superfície / Superficie verificada: 11.387 m² (2 mujades / mojadas)

Can Campreciós (principis del segle XX / principio del siglo XX); autor Antoni Gallardo; fons / fondo Arxiu Centre Excursionista de Catalunya

Casa que es trobava a la sagrera del poble, en el conjunt de cinc cases al voltant del temple parro- quial, i al peu de la Via Augusta, en aquella èpo- ca anomenada camí Ral. A llevant limitava amb el camí, on just davant es trobava la casa dels Gines- tar, i més al nord, la casa Cardona. Al nord, amb el camí que seguia fins a Sant Feliu passant per davant de la casa Claresvalls i la casa Roig. A l’oest, amb la casa de Bartomeu Carbonell, on vivien els Pasteller, i que pocs anys després va ser ocupada per la família Bertran. Al sud, el torrent que naixia a la casa dels Pares Carmelitans (avui can Freixes) i després es converteix en el torrent Gran (avui del Pont Reixat).

És una casa que encara es conserva, si bé avui és una casa en tester al cap del carrer, i no té terres al voltant. Tan sols conserva a la part posterior una petita eixida.

Segons el Cadastre de 1716 l’amo de can Campre- ciós era Francesc Camppreciós i Obiols, fill de Pau Camppreciós i Coll i de Maria Obiols i Bonells. Esta- va casat amb Maria Coscollana i Sala, de Viladecans, des de l’any 1683. En total varen tenir deu fills, tots ells nascuts abans de 1716; tant sols un d’aquests deu fills va morir poc després de néixer. Segons la llibreta de cobrament del cadastre de l’any 1721, a can Campreciós hi havia també tres mossos.

Casa d’Anton Oriol

Finca 36

Extensió / Extensión declarada: 1 mujada / mojada (aprox. 4.896 m²) Superfície / Superficie verificada: 5.048 m² (1 mujada / mojada)

Casa Oriol (1928), a la dreta de la imatge / a la derecha de la imagen; autor J.B.; fons / fondo Àngel Porcel i Ansón

Casa que va enrunar-se pocs anys després, com es documenta a les llibretes de cobrament dels anys següents. Era propietat d’Antoni Oriol, notari reial de Barcelona, que es va morir sense descendència. Pensem que la casa es trobava on avui hi ha la casa coneguda per can Mata, o a tocar d’aquesta i que, potser, les cases que es troben encara al carrer del Pedró formaven part d’aquesta propietat. S’hi acce- dia pel camí públic que passava rere l’església –avui carrer de Carles Mercader– i arribava fins a la casa. La casa tenia encara una mica de terres al voltant.

Segons el croquis de la finca del cadastre de 1732 (i com que encara no existia el carrer de Bonavista) la finca arribava fins on avui hi ha l’accés a la masia de can Ginestar, i s’estenia rere l’església. A l’oest limitava amb una finca dels Modolell de la Plaça, al lloc que es deia el Padró. Al nord i a l’oest limitava amb la casa Tudó (avui can Ginestar), i al sud amb l’església.

Segons el Cadastre de 1716 l’amo d’aquesta casa era Antoni Oriol, que pertanyia a la família propi- etària de ca n’Oriol de Rubí. Fou nomenat notari reial per Carles II l’any 1674 i va ocupar diferents càrrecs administratius a la ciutat de Barcelona. L’any 1688 fou notari jurat a la cort del veguer. La propietat d’aquesta casa li venia per la seva dona, Emerenciana Guerra, filla d’un botiguer de teles de Barcelona, Rafael Guerra, que la va adquirir a mitjans del segle XVII. No tenia cap més vinculació amb Sant Just Desvern que la propietat de les dues finques declarades en el Cadastre de 1716.

En el moment del cadastre, l’any 1716, el masover de la casa era Joan-Baptista Carbonell, dels Carbo- nell de la Muntanya.

Casa Modolell de Plassa

Finca 39

Extensió / Extensión declarada: 1 mujada / mojada (aprox. 4.896 m²) Superfície / Superficie verificada: 2.898 m² (0,6 mujades / mojadas)

Can Madorellet (entre 1915-1917); autor desconegut / desconocido; fons / fondo AMSJD

Casa coneguda en aquell moment de manera indis- tinta com can Modolell de la Plaça o can Carbonell de la Plaça pel fet que el seu propietari (absent) era Jaume Modolell i Carbonell, hereu de la casa cone- guda fins aleshores com Carbonell de la Plaça; això fa que, en els cadastres, algunes finques es digui que limiten amb Carbonell o amb Modolell indis- tintament. Posseïen sis finques més, les dues més singulars conegudes per Roqueta Grossa i Roqueta Xica, de què després parlarem.

Aquesta és una de les cases que no apareix en el document del Cadastre que ha arribat fins a no- saltres. En la descripció de la finca número 39 hi diu que Jaume Modolell posseheix altra pessa de terra que es La gleva de Sa Casa i a la part final, quan es parla de les cases que no tenen terres al voltant, aquesta no és esmentada, la qual cosa ens fa suposar que apareixia en fulls del manuscrit que s’han perdut.

La casa es trobava sobre una petita finca i s’hi acce- dia per un carreró rere els horts d’en Cardona, i era al costat de la casa dels Ginestar. Tenia tota la finca en un interior de cases, i limitava a l’oest amb els Ginestar però també amb la casa Campreciós fins a arribar al torrent que la separava d’una finca d’en Gabriel Cardona (avui el carrer de Badó). A l’est tenia la finca dels Pares Carmelitans o del convent del Carme de Barcelona (avui can Freixes), ja que el carrer de Bonavista encara no existia.

Actualment encara es troba dreta, si bé reformada de l’aspecte que aleshores tenia, i es coneix per can Madorellet (de Madorell o Modolell).

Segons el Cadastre de 1716, l’amo d’aquesta casa era Jaume Modolell i Carbonell. Era fill de Pastor Modolell i Rovira i de Maria Carbonell i Gener, tots dos difunts l’any 1716; la seva mare era l’hereva de la casa, fins aleshores coneguda com can Carbonell de la Plaça, i d’aquí les dues variants per anomenar la casa que hem vist al principi. Els pares de Jau- me Modolell varen marxar a viure a Sant Boi de Llobregat pels volts de l’any 1687 i probablement varen deixar la casa en mans d’algun masover, tot i que la documentació disponible no ens dona cap pista sobre el nom d’aquest possible masover que portés la casa. En Jaume Modolell es va casar a Sant Boi amb Marianna Gelabert l’any 1702 i hi va morir abans de 1732, ja que en aquest cadastre apareix la seva vídua com a terratinent, tot i que continuaven vivint a Sant Boi de Llobregat.

Caseta de Barthomeu Carbonell

Finca 45

Extensió / Extensión declarada: 3/4 mujada / mojada (aprox. 3.672 m²) Superfície / Superficie verificada: 1.689 m² (1/3 mujada / mojada)

Caseta / Casita de Bartomeu Carbonell (principis del segle XX / principio del siglo XX); autor desconegut / descono- cido; fons / fondo Ana Gerez García

Caseta al peu del camí Ral a Sant Feliu sota la casa d’en Campreciós, al punt on sortia el camí cap a la casa de Sagrera i que després, per diferents trencalls, es dirigia a la vall. Es correspon avui a l’encreuament del capdamunt de l’avinguda de la Indústria amb el carrer de Miquel Reverter i es va enderrocar per edificar una torre i posteriorment l’actual bloc de pisos, per bé que darrere un passat- ge recorda els darrers habitants, els Bertran.

Segons el Cadastre de 1716, la caseta estava en mans de los marmessors de Barthomeu Carbonell de Cornellà. Aquest Bartomeu Carbonell era Bar- tomeu Carbonell i Riera, amo de can Pasteller (des- prés can Bertran) i descendent dels Carbonell de la Muntanya. Era fill de Bartomeu Carbonell i Cardo- na i de Margarida Riera i Arnella, ambdós difunts l’any 1716. Estava casat amb Maria Pi, de Sant Just Desvern, des de l’any 1669 i residien a Cornellà de Llobregat, de manera que en desconeixem la data de la defunció, però podria ser anterior a 1716³⁴. Aquesta Maria Pi era l’hereva de la casa com a filla única supervivent del segon matrimoni de la vídua

de Magí Pasteller; per aquest motiu en alguna part del manuscrit del Cadastre es parla dels hereus de Magí Pasteller. Un dels marmessors als quals fa re- ferència el Cadastre de 1716 era un germà de Bar- tomeu, Pere Carbonell, pagès del Papiol.

Documents parroquials i cadastrals ens fan saber que, en el moment del cadastre, el masover de la casa era Jaume Ravella, persona que segons el manuscrit original habitava aleshores la casa dels hereus de Francesc Ginestar. És possible que por- tés les dues cases, de les més petites del poble en aquell moment.

34. En aquest aspecte la documentació de què disposem és confosa: el Cadastre parla dels marmessors de Barthomeu Carbonell de Cor- nellà, i dona entenent que l’esmentat Bartomeu era mort, mentre a l’AMSJD es conserva un testament del mateix Bartomeu datat el 28 de maig de 1719, és a dir, de tres anys més tard.

1. Casa Tudó

Finca 50

Extensió / Extensión declarada: 1 mujada / mojada (aprox. 4.896 m²) Superfície / Superficie verificada: 6.070 m² (1,2 mujades / mojadas)

Can Ginestar (1911); autor desconegut / desconocido; fons / fondo Josefina Modolell i Ribalta

La casa Tudó es trobava molt a prop de l’església, a l’altre costat del camí que pujava fins al Padró. Pensem que hi havia un altre camí que passava pel límit sud de la finca. Aquest era un camí que, més amunt i ja passat el lloc del Padró, tenia ja molta importància en època medieval perquè es tractava del camí de carrerada, és a dir, el de la transhu-

mància. La part inferior devia ser un trencant del camí de la casa de Sagrera, tal com ha perviscut i ens mostren les traces de les propietats en aques- ta zona. Amb el temps, però, l’obertura del carrer de Bonavista, o potser abans, va deixar sense ús aquest camí de fort pendent.

La casa limitava al sud en part amb la casa Cardona i en part amb la del notari Antoni Oriol. Al nord, amb la casa Pedrosa del Pla i a l’oest i a l’est, amb el Tudó mateix.

En el Cadastre de 1716 trobem tres finques que formen la casa Tudó, i en el Cadastre de 1732 en són una de sola, més ajustat a la realitat ja que no es trobaven separades per cap camí ni altres pas- sos, però tenien forts canvis de nivell entre si. La finca en total tenia, doncs, quaranta-quatre hec- tàrees de terreny, segons mides en plànol. La casa Tudó es devia trobar a la part central de la finca. A orient, sobre la casa, la finca tenia un fort pendent i es dirigia cap al lloc del Padró. Avui dia aquesta peça ha quedat separada pel pas del carrer de Bona- vista. A ponent, sota la casa, la finca s’estenia fins a arribar a la riera, imatge que ens costa d’imaginar per tota la urbanització de la zona.

Segons el Cadastre de 1716, l’amo d’aquesta casa era Jacint Tudó, un botiguer de teles de Barcelona originari del poble de Montmaneu (Anoia). Havia adquirit l’antic mas Duran l’any 1696 en subhasta en encant públic. La seva residència habitual era a Barcelona i va deixar el mas a càrrec d’una família de masovers originaris de Santa Creu d’Olorda, els Amigó del Baluard. Apareix de manera puntual en els llibres sacramentals santjustencs, ell i la seva família, com a padrins de baptisme o de confirma- ció d’infants dels seus masovers. Quan va adquirir la casa Duran l’any 1696, es trobava en molt mal estat i la va reconstruir al seu gust tal com podem veure perfectament a la fotografia de l’any 1870 que es troba a l’AMSJD. Segons una de les llindes de la casa, la reforma es va dur a terme o es va aca- bar l’any 1703.

Can Tudó rep actualment el nom de can Ginestar i per aquest motiu creiem que convé aclarir que no era la casa originària dels Ginestar de 1716. Va rebre el nom de can Ginestar a partir de la sego- na dècada del segle XIX, quan un descendent dels Ginestar, Josep Modolell-Ginestar, la va comprar al propietari d’aquell moment, un barceloní que l’ha- via comprada a la família Tudó.

La casa Tudó fotografiada l’any 1870 quan ja era propietat dels Modolell-Ginestar (fons AMSJD)

Per acabar d’embolicar l’explicació, el fet és que Ja- cint Tudó, a part de la propietat dels Duran, va ad- quirir l’any 1717 totes les propietats dels Ginestar, tres finques en aquells moments pendents d’herèn- cia, i algunes finques d’uns altres propietaris, tal com consta en el cadastre de 1732. Les altres tres finques que els hereus d’en Ginestar tenien encara el 1716 eren la casa Ginestar i dues finques més al lloc de les Ametlleres –avui carrer de Duran i Jor- dà. La casa era a la plaça i es trobava mig enrunada. Aquestes tres finques varen retornar per ordre ju- dicial als descendents dels Ginestar, cognominats aleshores Modolell-Ginestar, després d’un plet amb la família Tudó a la dècada de 1730.

En el moment del cadastre, l’any 1716, la casa la portava un masover, Josep Amigó del Baluard i Cuiàs. Segons la llibreta de cobrament del cadastre de l’any 1721 hi havia també un mosso.

1. Casa Pedrosa del Pla

Finca 57

Extensió / Extensión declarada: 1 mujada / mojada (aprox. 4.896 m²) Superfície / Superficie verificada: 10.245 m² (2 mujades / mojadas)

No s’ha localitzat cap testimoni gràfic d’aquesta casa que pugui donar una idea de com era la casa a principis del segle XvIII.

La casa de Pau Pedrosa s’anomenava casa Pedrosa del Pla per diferenciar-la de la casa pairal dels Pe- drosa, situada molt a prop d’aquesta i més al nord. En aquell any la casa Padrosa s’anomenava casa Pedrosa de la Muntanya.

La casa Pedrosa del Pla es trobava entre les finques d’en Tudó –on hi havia la casa–, en Cardona i les terres de la casa Cortès, i s’hi arribava per un camí que la separava de la casa Tudó –avui can Ginestar. La finca feia un fort pendent perquè arribava fins al torrent que baixava del mas Cardona (no es tracta de la casa Cardona, si no del nom d’una finca dels Cardona que encara es conserva).

El límit est de la finca on es trobava la casa va esde- venir, amb el temps, el camí que portava a la font, coneguda com a Font de la Bonaigua, situada so- bre el punt on el torrent es trobava amb la riera. La casa Pedrosa del Pla es va enderrocar a finals dels anys seixanta del segle XX perquè es trobava enmig del nou carrer que es va obrir, i que avui coneixem per carrer de Sant Josep. Aquest lloc es coneix en- cara per can Padroseta.

Segons el Cadastre de 1716, l’amo de can Pedrosa del Pla era Pau Pedrosa i Julià, fill de Pau Pedrosa i Solanes, difunt l’any 1716, i de Margarida Julià. Es va casar l’any 1722 amb Margarida Puig. Varen te- nir en total sis fills, dels quals dos varen morir poc després de néixer. Era cosí germà de l’amo de can Pedrosa de la Muntanya, Francesc Pedrosa i Sants.

1. Casa de Segrera

Finca 74

Extensió / Extensión declarada: 1,5 mujades / mojadas (aprox. 7.344 m²) Superfície / Superficie verificada: 24.407 m² (5 mujades / mojadas)

Can Sagrera (segona dècada del segle XX / segunda dècada del siglo XX), actualment es conserva dempeus / actual- mente aún se conserva; autor desconegut / desconocido; col·lecció / colección Pere Brull; fons / fondo AMSJD

La família de Segrera es troba representada el 1716 amb en Jacint de Segrera.

La seva casa era en un pla elevat que es formava a ponent del camí cap a la riera des del centre de la població, i era d’una gran extensió. La manera d’arribar a la casa de Segrera era precisament per aquest camí, que era un trencall del camí Reial que es dirigia a Sant Feliu de Llobregat a l’altura de can Pasteller (que aviat va ser can Bertran).

La finca on es trobava la casa limitava a llevant amb el camí dit de casa Sagrera i que seguia per anar a can Mèlic tot travessant la riera a gual. Al nord limitava, mitjançant el talús que baixava cap a la riera, amb la llenca de terra de la casa Gelabert de la Riera, que trobaven en aquest indret on hi havia el camí al final de la seva finca. A ponent, limitava amb la resta de finca de la casa de Segrera, i al sud en part amb la finca de Francesc Cortès, coneguda com el Camp de Sant Just, i en part amb la casa Claresvalls.

Segons el Cadastre de 1716 l’amo de can Sagrera podria ser Jacint Sagrera i Massana, oïdor i diputat militar i probable net de Josep Massana, amo de can Sagrera i de can Merlès a la segona meitat del segle XVII; en cas de ser certa aquesta filiació, seria cosí germà de part de les mares de Josep de Marlès i Massana, amo de can Merlès. Cabria la possibilitat que Josep Massana hagués deixat en herència una casa a una filla (casada amb un Sagrera) i l’altra casa a una altra filla (casada amb un Marlès).

En el moment del cadastre, l’any 1716, la casa la portava un masover, Ramon Pei, i segons la llibre- ta de cobrament del cadastre de l’any 1721, a can Sagrera hi havia un mosso.

1. Casa Roig

Finca 96

Extensió / Extensión declarada: 1 mujada / mojada (aprox. 4.896 m²) Superfície / Superficie verificada: 10.074 m² (2 mujades / mojadas)

No s’ha localitzat cap testimoni gràfic d’aquesta casa que pugui donar una idea de com era la casa a principis del segle XvIII.

L’any 1716 aquesta casa, derruïda tal com consta descrita, era propietat dels hereus de Pau Roig, que no vivien a Sant Just Desvern. La finca es troba- va partida en dues parts pel camí Reial que anava a Sant Feliu de Llobregat, i la casa era a ponent del camí. La situació actual sembla correspondre’s amb les finques que es troben al carrer de Camp Roig, entre l’avinguda de la Indústria i el carrer de Cervantes.

Com es pot observar, el topònim correcte d’aquest barri i del carrer no és el de Camp Roig, sinó el de can Roig, error que sembla haver-se produït en una traducció incorrecta del castellà i que, espe- rem, es resoldrà ben aviat. La cartografia de 1935 indica que el lloc s’anomenava Pla de can Roig, per sortir de dubtes.

Aquesta casa apareix també mencionada en la part final del Cadastre, sense numerar, i en una part bastant il·legible. Malgrat tot, es pot llegir que era a la vora del camí Reial, i que es trobava derruïda del tot. Els Roig, a més, tenien les terres que es trobaven entre la torre Espigolera (aleshores pro- pietat d’en Josep Dusai) i el terme de Sant Feliu de Llobregat (actualment carrer del Bullidor), a tocar del camí de can Gelabert de la Riera.

El Cadastre de 1716 fa referència als legítims suc-

cessors de Pau Roig (los hereus de Pau Roig), di- funt l’any 1716, amo de can Roig. Es tracta de Pau Roig i Nicolau, fill de Pau Roig i Guitart i de Maria Lluïsa Nicolau, mort l’any 1711. Havia estat casat amb Madrona Amat i Rauric, de Sant Boi de Llo- bregat, amb qui va tenir com a mínim set fills, dos dels quals varen morir poc després de néixer. És probable que l’any 1716 la casa no estigués en con- dicions de ser ocupada i que es trobés buida, però l’any 1720 un masover, Francesc Canals, tenia les terres de can Roig arrendades. I tot i el seu mal estat l’any 1716, la casa continuava estant encadas- trada l’any 1732.

1. Caseta d’en Pi (o d’en Sellarès)

Finca 113

Extensió / Extensión declarada: 1 mujada / mojada (aprox. 4.986 m²) Superfície / Superficie verificada: 2.957 m² (0,6 mujades / mojadas)

No s’ha localitzat cap testimoni gràfic d’aquesta casa que pugui donar una idea de com era la casa a principis del segle XvIII.

Si bé és un Sellarès qui té la casa en propietat, és Jaume Pi i Rossell, masover, qui l’habitava tal com ens indiquen les confrontacions de les finques del costat. Aquest fet porta a alguna confusió en la ubi- cació de la finca, si bé és una finca els límits de la qual s’han mantingut inalterats i es troba a la zona actualment coneguda com els Garrofers. Pot- ser una de les dues cases que encara hi ha es troba aixecada al mateix indret que la casa d’en Pi.

Era una peça de terra allargada que tocava al sud amb la riera, i es trobava entre la casa Mèlic i les terres de la riera que posseïa la casa Coscoll –lloc d’on varen aprofitar per prendre les aigües per a la masia. Hi havia una caseta de reduïdes dimensions. Segons el Cadastre de 1716, el propietari de la caseta podria ser Alonso de Sellarès, membre del Braç militar durant la guerra de Successió. El 1732 la finca l’adquireix en Francesc Romagosa.

Creiem que a tocar d’aquesta finca és on se situava el molí del mig de la riera de Sant Just en època medieval.

1. Casa de Joseph Mir

Superfície / Superficie verificada: 458 m² (0,1 mujada / mojada)

Can Mir (1911), casa actualment desapareguda / casa actualmente desaparecida; autor desconegut / desconocido; fons / fondo AMSJD

Apareix mencionada en la part final del Cadastre, sense numerar, i en una part bastant il·legible.

Se’ns descriu que a Sant Just Desvern hi havia una casa a la plassa que era d’en Joseph Mir, i tan sols podem saber que tenia quatre aposentos al segon sostre (al primer pis). A llevant confrontava amb el cementiri i a migdia, amb la plaça. A ponent afron- tava amb la casa Cardona i a tramuntana, amb un camí que el separava de terres que també eren d’en Gabriel Cardona.

Aclarim que la plaça es trobava una mica desplaça- da cap a l’església de com està avui dia i, per això, tenien façana a la plaça can Mir i també can Modo- lell de la Plaça.

Segons el Cadastre de 1716 l’amo de la casa, ac- tualment desapareguda, era Josep Mir i Coll, fill de Pau Mir i Clos i d’Elisabet Coll. Estava casat amb Elena Pineda, de Sant Feliu de Codines, des de l’any 1680. En data no definida però anterior a 1704, es varen traslladar a Sant Joan Despí. A Sant Just Desvern varen tenir set fills, tots nascuts abans de l’any 1716, dels quals un com a mínim va morir poc després de néixer. Tenim constància que entre el 1700 i el 1710 la casa va estar llogada a un masover, Jaume Vilaplana, mentre que en el moment del cadastre, l’any 1716, l’habitava Josep Artigas, sastre.

1. Casa Ginestar

Superfície / Superficie verificada: 660 m² (0,15 mujades / mojadas)

Can Ginestar de la plaça (entre 1915-1917), casa actualment desapareguda / casa actualmente desaparecida; autor desconegut / desconocido; fons / fondo AMSJD

Apareix mencionada en la part final del manuscrit, sense numerar, i en una part bastant il·legible.

Tot i que les afrontacions de la casa són molt clares respecte de la seva situació, la confusió de noms amb l’actual can Ginestar i l’explicació de mossèn Antonino Tenas en el seu llibre de 1947 ens han provocat més d’un maldecap a l’hora de situar-la sobre el mapa: es trobava a la plassa i, per les con- frontacions que s’esmenten en diverses finques del Cadastre, creiem que es trobava situada a l’actual cantonada de la plaça de Verdaguer amb la plaça de Campreciós, on ara hi ha un bloc de pisos amb una porxada, i estava al costat –enganxada– de la casa dels Modolell de Plassa.

Aquell dia, però, la casa dels hereus de Francesc Ginestar que era a la plassa es trobava parcialment derruïda, tenia una era i un hort, i era habitada (com ens diu el Cadastre mateix) per en Jaume Ravella, que ens consta per altres documents, tant parroquials com cadastrals, com a masover de la caseta de Bartomeu Carbonell, com hem vist abans. D’una altra banda, els mateixos documents parroquials i cadastrals ens indiquen que el maso- ver de can Ginestar de la Plaça era, aquells anys, Josep Tàsies. La casa es trobava al costat de la d’en Modolell de la Plaça i davant de la d’en Campreciós. Aquesta casa es correspondria al número 4 actual de la plaça de Verdaguer, i antigament havia estat també de la família Duran.

El Cadastre de 1716 fa referència als legítims successors de l’amo de can Ginestar antic –o can Ginestar de la Plaça, casa actualment desaparegu- da, com acabem d’explicar. El nom d’aquest amo era Francesc Modolell i Ginestar i es va morir l’any 1714, deixant una filla i un fill menors d’edat. La seva vídua era Marianna Roca i Massana, de Cor- bera de Llobregat. L’any 1717 la casa i les terres foren venudes en subhasta pública a Jacint Tudó pels tutors i curadors de l’herència, de manera que l’amo de can Tudó va augmentar les propietats que tenia a Sant Just Desvern. Una de les noves finques adquirides per en Tudó als hereus dels Ginestar es trobava en el paratge de les Ametlleres, on avui es troba l’antiga fàbrica Myrurgia.

En el cadastre de 1732 aquesta heretat encara fi- gura en mans de la família Tudó, en aquest cas en mans del fill de Jacint Tudó, Joan Tudó, però ja hi havia sentència ferma des de 1728 que deia que la casa i les terres havien de retornar al fill de Fran- cesc Modolell, Joan Modolell-Ginestar i Roca.

1. Casa Cardona

Superfície / Superficie verificada: 2.745 m² (0,5 mujades / mojadas)

Can Cardona (principis del segle XX / principio del siglo XX); autor desconegut / desconocido; fons / fondo família Cardona Gelabert

El fet que cap de les dues cases (can Cardona i la casa que antigament es coneixia per can Carbonell de la Creu) que posseïa Gabriel Cardona no apare- guin en el Cadastre de 1716 ens porta a deduir que es trobaven relacionades a la part final del Cadastre (la que es troba desapareguda), ja que els fulls con- servats acaben amb la descripció –incompleta– de la casa Roig. El fet que les seves cases poguessin estar en aquella part final significa que eren cases en zona urbana, és a dir, que no tenien terres al voltant, tan sols horts o eres, com era habitual.

Les dues cases eren, per una banda, la casa Cardo- na pròpiament dita, que encara perviu avui dia, a tocar de la plaça, on tenia els horts. Rere la casa, passat el camí que pujava a l’església, hi havia els camps, que arribaven fins a la casa d’en Tudó i del notari Antoni Oriol.

La segona casa seria l’antiga casa coneguda per can Carbonell de la Creu (i encara més antigament el mas Codina), que adquirí Francesc Cardona a mit- jans del segle XvII³⁵ i que es trobava aixecada en una gran finca anomenada així perquè es trobava a to- car de la creu de terme que se situava al camí més antic, el que venia de Sants per Esplugues de Llo- bregat. Aquesta casa, segons el gràfic del cadastre de 1732, sembla que es trobava al lloc conegut avui dia com el Serral que, com que es trobava elevat respecte el camí, era una zona segura que permetia la vigilància.

Segons el Cadastre de 1716 l’amo d’aquestes dues cases era Gabriel Cardona i Fàbrega, fill de Fran- cesc Cardona i Mateu i de Maria Fàbrega, ambdós difunts l’any 1716. Estava casat amb Madrona Ale- gre i Mata, de Castellví de Rosanes, la seva segona dona, des de 1712. En total varen tenir deu fills, dels quals l’any 1716 només havien nascut tres, morts poc després de néixer. La seva primera dona fou Eulàlia Santfeliu i Gelabert, de Santa Creu d’Olorda, casats l’any 1709; només varen tenir una filla, morta als dos anys. Segons la llibreta de co- brament del cadastre de l’any 1721, a la casa també hi vivia un germà de Gabriel Cardona, Jaume Car- dona, amb la seva família.

Al cadastre de 1732 apareixen tres cases a la llista resum propietat de la família Cardona, si bé només dues es poden identificar dibuixades als mapes de les finques. Creiem que la tercera era l’edifici ano- menat “l’Estudi”, construït feia molt poc al costat de can Mir, on ara s’aixeca l’ajuntament, en terres de la família Cardona.

1. Hostal del Garrofer

Hostal del Garrofer (sense data / sin fecha), actualment es conserva dempeus / actualmente aún se conserva; autor F. Ribera; fons / fondo Arxiu Parroquial

Apareix mencionat en la part final del Cadastre, sense numerar, i en una part bastant il·legible, i és la primera entrada de les cases que no es troben en cap gran finca o gleva.

Aquest hostal es trobava aixecat sobre una part de la finca de la Creu –que era d’en Gabriel Cardona– i es trobava al peu del camí Ral que venia de Bar- celona. Era un camí per on transitava molta gent que arribava a Sant Just Desvern o bé passava per aquí per anar a Sant Feliu de Llobregat. Era el lloc indicat per instal·lar-hi l’hostal del comú.

Feia just trenta anys que s’havia construït a instàn- cies dels regidors del comú de Sant Just Desvern,

que prengueren la decisió d’instal·lar un hostal ta- verna, el benefici de l’arrendament del qual seria per al comú del poble. El fet és que l’any 1686, quan es va fer la compra del terreny, ja hi havia un hostal a Sant Just, però es trobava una mica més cap a Sant Feliu, també al peu del camí Ral, en una casa que havia estat coneguda per can Carbonell de la Carnisseria i que en aquell moment era pro- pietat de la família Catxapay. La seva propietària, Caterina Catxapay, va emprendre’s a plets amb el comú al·legant els drets exclusius de venda, però els va perdre. En el moment del cadastre aquesta casa es coneixia amb el nom de can Claresvalls.

Malauradament, el manuscrit del Cadastre no ens dona el nom de l’hostaler de l’any 1716, que s’ar- rendava cada any.

35. Segons mossèn Antonino TeNAS (1947, pàg. 62), unes notes de l’arxiu parroquial perdudes durant l’incendi que va cremar l’es- glésia de Sant Just Desvern el mes de juliol de 1936 indicaven que la compra s’havia efectuat entre els anys 1656 o 1657. Segons aquestes notes, la casa “era situada cerca la Creu de pedra que està devant lo Camí Real qui ve de Barcelona. Antigament se deia Carbonell de la Creu”.

Els mapes del Cadastre de 1716
1. La gènesi dels mapes

El dibuix del mapa de Sant Just Desvern del 1716 és la transcripció gràfica d’un text. No és gens ha- bitual fer aquesta tasca aparentment a la inversa del que se sol fer en una guia.

En un primer moment, a la dècada dels anys 90 del segle XX, i a partir d’uns plànols del cadastre de rústica de l’any 1935 (conservats a l’AMSJD) i del mapa de finques de finals del segle XIX, es van con- trastar els dibuixos de les finques del manuscrit de 1732 amb els dibuixos dels plànols i del mapa amb la intenció, per una banda, de comprovar si els dibuixos es corresponien amb la realitat de les finques i, per una altra banda, de comprovar si les superfícies declarades s’ajustaven a les superfícies reals. En el primer cas, la resposta fou altament positiva, mentre que en el segon cas la resposta fou negativa.

Tal com hem avançat en el pròleg, en una sego- na fase d’aquest treball, paradoxalment, el muni- cipi mateix era un gran prejudici. Així doncs, tal com exposem, en els nostres dibuixos vàrem ha- ver d’esborrar literalment el municipi actual com a pas previ: la gènesi dels mapes que presentem en aquest llibre va començar amb aquest procés i, després, s’hi van afegir els torrents i les corbes de nivell. Redibuixar la topografia de fa tres-cents anys també ha estat prou difícil i ha calgut loca- litzar una gran documentació cartogràfica en els arxius. Sortosament, a data d’avui es compta amb una elevada informació de forma telemàtica, ja si- gui a través del portal del Registre de Planejament Urbanístic de la Generalitat de Catalunya³⁶ (on hem consultat els plànols de propietats en sectors de planejament), així com la Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya³⁷.

Aquesta consulta també ens era necessària per a la restitució dels camins, si bé ens han “aparegut” a mesura que anàvem transcrivint la ubicació de les finques al lloc correcte.

Un cop col·locada la topografia, els turons i els tor- rents, i només una part dels camins –i aquests sem- pre en provisional– no es podia tampoc començar a dibuixar. Ens hem valgut de dues bases de dades elaborades a partir del document del Cadastre de 1716 i també del de 1732, i de la transcripció li- teral del Cadastre de 1716 a un document de text. Aquest abocament de dades, fet amb l’ajut d’en Francesc Riera i Prenafeta, ens permetia cercar, per una banda, els llindars comuns de les diver- ses finques, aquelles que tenien el nom comú, els noms dels camins i dels torrents i, així, de mica en mica, vam anar classificant les finques per zones. Una altra de les bases que s’ha utilitzat per a elabo- rar el treball és el cadastre de finques rústiques de l’any 1935, i revisat el 1955, que es troba a l’AMS- JD. Consta de tretze fulls, equivalents a cada po- lígon de finques rústiques, a escala 1:2.000, i que conté una riquesa de topònims i llocs que ha estat molt valuosa també, però bàsicament ens ha servit per a delimitar les finques més grans on hi havia un mas i, sobretot, les finques a les zones dels dos polígons industrials actuals del municipi.

Inicialment el treball s’ha fet sobre paper, amb calques sobre els plànols base, de tota mena i a diverses escales, basant-nos en els dibuixos de ca- dascuna de les finques que consten en el cadastre de 1732. Primerament va ser necessari trobar la correspondència entre totes i així, en transcriure una a una les finques de 1716, podíem anar a cer- car el dibuix de 1732. Un cop localitzada la finca el 1732, i guiant-nos per la intuïció de la ubicació, anàvem comparant delimitacions cadastrals anti- gues i actuals així com les confrontacions naturals, anar col·locant cada peça sobre el trencaclosques. Amb el treball fet prop d’un 95%, certes parts del municipi ens quedaven en blanc, en concret la cor- responent a l’actual Illa Walden i el Barri Sud, que en el cadastre de 1955 ja es trobaven dins de zona urbana i no foren dibuixats.

A final de l’any 2015, es va reprendre l’estudi del mapa de finques de final del segle XIX, estudiant-lo amb detall i fent-ne una calca completa. El resul- tat a net d’aquest mapa era un mapa parcel·lari del Sant Just de finals del segle XIX. I gràcies a això hem pogut concloure el mapa de 1716.

Per a la presentació del treball, per la quantitat i la diversitat d’informació que el document ens proporciona, hem optat per segregar-la per tipus i dibuixar els diversos mapes que s’inclouen en aquest treball, en funció de la temàtica a tractar, per treure més profit i comprensió del terme en aquella data.

1. Transcripció gràfica literal del Cadastre manuscrit de 1716

El mapa literal de Sant Just Desvern el 1716 –que es troba a la contracoberta posterior– reflecteix la transcripció estricta del Cadastre per aquelles fin- ques que s’han pogut localitzar, i mira de ser al més fidedigne possible a les dimensions reals. No obstant això, algunes finques no s’han pogut iden- tificar de forma gràfica amb prou precisió i les hem dibuixat amb línia discontínua. En uns altres casos només algun dels límits no s’ha pogut precisar.

En tractar-se d’un dibuix que mostra només allò que el text descriu, els camins, els torrents i la riera tan sols apareixen si s’hi fa referència en la descripció de les finques. Hi fem constar el nom de la persona terratinent, el número de finca corres- ponent del Cadastre de 1716 i, si n’hi ha, la casa. En aquest mapa, el límit del terme municipal que s’ha fet constar és el que resulta de les conclusions de l’estudi que es troba explicat en el llibre.

1. Mapa comprensiu de Sant Just Desvern el 1716

El mapa comprensiu –que es troba a la contraco- berta posterior– reflecteix la transcripció de les finques que s’han pogut localitzar prenent la base del mapa literal anterior, i incorpora per una banda el traçat dels camins de forma completa, segons la interpretació realitzada i el resultat del treball d’investigació. S’hi ha incorporat el traçat dels car- rers actuals per a la millor comprensió del mapa. S’hi han incorporat també alguns topònims mo- derns entre parèntesi per a facilitar la ubicació dels llocs.

Per cada finca apareixen el nom del terratinent, el nom amb què es va encadastrar i el número de la finca del Cadastre de 1716. A més, hi apareixen el límit de terme de l‘any 1716 resultat del treball, i també l’actual (en línia de punts) obtingut de les bases cartogràfiques per tal de poder visualitzar allò a què es fa referència en aquest treball respec- te les diferències que hi hem trobat.

5. Els llochs de Sant Just Desvern el 1716

En aquesta darrera part del treball aprofundirem en el document alhora que ens endinsarem inten- sament en el poble de 1716, ja que amb la identi- ficació dels paratges o llochs més importants que apareixen en el Cadastre és quan obtenim la visió més nítida i més detallada del municipi. Si, a més, els identifiquem amb els camins, les cases que hi eren a prop i el que s’hi cultivava, la nostra imagi- nació farà la resta.

En el Cadastre de 1716 els llocs ens venen donats a pràcticament cada finca, a excepció de les finques finals, les no numerades i que pertanyien als terra- tinents forans on, malauradament, el lloc es troba en blanc. En alguns casos, però, per les dades de les afrontacions les hem pogut situar però, si re- bien un nom diferent, no ens ha arribat.

En el Cadastre de 1716, la identificació de les finques no es va fer per l’extensió d’una mateixa propietat, sinó que es diferenciaven segons què es cultivava, encara que fossin finques contigües d’un mateix terratinent. En canvi, en el de 1732, algu- nes de les peces de terra ja es troben agrupades en funció de la propietat i no pel tipus de cultiu. Per aquest motiu aparentment sembla que es re- dueixin les propietats en alguns casos, però només es tracta d’agrupacions. Però aquest criteri no és extensiu a tot el Cadastre, com es veurà més en- davant.

1. Els topònims i els llochs segons apareixen a les finques

A continuació es llisten tots els topònims i els llocs que apareixen en el Cadastre de 1716 seguint l’or- dre d’aparició amb indicació, si és possible, de la ubicació actual.

Els llochs de Sant Just Desvern segons el Cadastre de 1716 i la ubicació actual


NOM DEL LLOCH NOMBRE DEL LUGAR	FINQUES ON APAREIX FINCAS DONDE APARECE	UBICACIÓ ACTUAL UBICACIÓN ACTUAL
La Riba	1	Torrent de la Fontsanta en el límit de terme amb Sant Joan Despí
Lo mayol de Sant Pere	5	Carretera Reial – Av. Baix Llobregat
La vinya de Sant Pere	6	C. Major – C. Santa Teresa – Carretera Reial
La vinya de Sant Martí	7 – 86	Av. Baix Llobregat i entorns
Lo lloch dit Sant Pere	11	C. Hereter i c. Sadet entre c. Major i Ctra. Reial
Lo hostal del Garrofer	12	Edifici avui conegut com a Hostal Vell
Lo lloch dit lo Mas	14 – 55	Baixada del mas Cardona
Lo lloch dit del Corral	16	C. Badó
Lo pont	17 – 123	C. Països Catalans, prop la B-23
Lo lloch dit la Plana	18 – 24	C. Montserrat a c. Sadet, entre c. Catalunya i c. Creu
Lo lloch dit lo Clos	21	Av. Indústria – C. Esports – Camp de futbol – C. Jacinto Benavente
Lo lloch dit las Fexas	25	Carretera Reial – Rambla de Sant Just
Lo lloch dit las Ametlle-ras	26 – 38 – 101	Escola Montseny i part del camp de futbol
Lo lloch dit lo Coll	30 – 37 – 52 – 67	Part del polígon industrial del Sud-Oest entre la Carretera Reial i el c. Juan de la Cierva
Lo lloch dit lo Camp de Sant Just	34 – 131	C. Josep Anselm Clavé – C. Josep Padrosa – Av. Indústria
La Sarriana	40	C. Josep Padrosa i entorns
Pessa del Padró	41	Parc del Canigó
La Roqueta Grossa	43	C. Tudona – C. Creu entre c. Roquetes i c. Salva-dor Espriu
La Roqueta Xica	44	C. Tudona – C. Creu entre c. Santa Teresa i c. Hereter
Lo lloch dit la Roqueta	46 – 69 – 70 – 85	Carretera Reial entre torrent del Pont Reixat i c. Roquetes, i també la peça entre els c. Santa Teresa, pl. del Parador, c. Tudona i c. Creu




Lo lloch de las Clotas	48 – 95	Carretera Reial – C. Pla del Vent – C. Pont Rei-xat
Lo lloch dit la Creu	61	C. Creu – C. del Raval de la Creu
Lo camp de l’Hostal	65	C. Creu – C. Nord – C. Major – C. Verge del Pilar
Pessa de lo Torrent bo	76 bis – 97 – 98 – 158	Part sud del torrent de la Beca
Lo Mas Lluy	88	Barri del mas Lluí
Lo lloc dit lo mas Llull	138 – 139 – 140 – 141	Barri del mas Lluí
Puig Robi	90	Turó del Temple, entre el ptge. Xaloc i c. Jordi de Déu d’Esplugues de Llobregat
Lo bosch de Sant Martí	91	Av. Baix Llobregat – B-23 – Torrent del Pont Reixat – Carretera Reial
La Torra Spigolera	92 – 137	Av. de la Riera – C. Bullidor – Pg. del Camí de can Gelabert – Masia de can Gelabert de la Rie-ra
Lo lloch dit la Torra Espigolera	148 – 149 – 150	Av. de la Riera – C. Bullidor – Pg. del Camí de can Gelabert – Masia de can Gelabert de la Rie-ra
La Roureda	132	Residència Nostra Senyora de Lourdes
Lo lloch dit Lo Maset	160 – 161 – 162 – 163 – 164 – 165 – 166	Terres de la masia de can Baró

Identificació dels llochs

En el mapa dels principals topònims es troben indicats alguns dels llocs del Cadastre de 1716. Pensem que la millor comprensió de la ubicació d’aquests llochs és comparant-los amb el poble ac- tual, per això hem fet una tria d’alguns dels llocs més representatius i tot seguit els mostrem amb més detall. Cada lloc s’acompanya de la ubicació resultant de la transcripció gràfica del Cadastre de 1716, i en color més clar hi ha representats els ca- rrers i noms actuals.

Recordem que en aquest apartat es tracten tan sols els topònims dels llocs tal com apareixen en el Ca- dastre santjustenc; no es tracta de les extensions de la propietat, que s’han tractat en el capítol an- terior. Fem aquest aclariment perquè alguns topò- nims, com que es corresponen amb els noms de les cases, podrien portar a algun error si mirem els mapes en la clau dels titulars de les finques.

En qualsevol cas, tots els topònims surten indicats en el mapa de transcripció literal del Cadastre de 1716.

Sant Pere

Aquest paratge es correspon amb les finques 5, 6 i 11 que posseïa en Gabriel Cardona, dues destina- des a vinya.

Actualment ens resta el barri de les Basses de Sant Pere que, com veiem en el mapa, es troba desplaçat uns dos-cents metres al sud-est en relació amb el lloc original.

El topònim “Basses de Sant Pere” s’associa a l’exis- tència de molins fariners, com en el cas de la ciu- tat de Barcelona. No obstant això, desconeixem el perquè del topònim actual al nostre municipi en aquesta ubicació.

Sant Martí

L’origen d’aquest topònim es troba en l’ermita de Sant Martí. Aquesta ermita es trobava al terme de Sant Joan Despí i, segons estudis propis recents, la ubicació és aproximadament en la vertical de l’ac- tual rotonda del Walden7, sota la B-23.

En el Cadastre de 1716 apareix el lloc de Sant Mar- tí, situat a tocar del municipi de Sant Joan Despí, a la riba esquerra del torrent Gran. Era majoritària- ment un bosc de grans dimensions, que ocupava pràcticament la totalitat de l’actual polígon indus- trial del Pont Reixat, i una gran extensió de vinya, que podia ocupar els costats est i sud d’aquest bosc.

El mas Llull

El mas Llull –avui mas Lluí–, era el nom d’aquest paratge en el Cadastre de 1716.

Creiem que va patir la deformació per la castella- nització del nom i, avui, catalanitzat com a “Lluí”

–porta accent i significa brillantor. El seu nom, doncs, hauria de ser “Llull” o bé, qui sap, “Llu- nell”, ja que va conviure en l’època i en la zona (Llunell – Llull), i que era el cognom dels terra- tinents d’aquella zona el 1716.

Era una gran peça de bosc al costat del torrent de Matàsens, del qual avui no queda res, a tocar del terme de Sant Feliu de Llobregat. Al cadastre de 1732 ja no trobem aquest topònim.

El Coll de Mura (lo Coll)

Topònim d’època baix-medieval que ens recorda la torre de Mura que va existir prop d’aquest paratge i que era coneguda també per torre Muredine. Es creu que aquesta torre, propietat dels senyors de Mura en època medieval, va adquirir el nom de tor- re Espigolera, si bé no podem corroborar-ho amb cap document a data d’avui. Com tampoc no po- dem demostrar si l’ermita de Sant Martí es trobava relacionada amb els Mura a Sant Just Desvern.

El coll es trobava situat davant de la torre, a l’altre costat de la riera de Sant Just. Era travessat pel camí Vell, o camí ral Vell, que es dirigia des de la riera de Sant Just a Sant Joan Despí passant per la creu d’en Muntaner. Avui el lloc es troba identificat per la benzinera Tres Santos i una gran part del polígon industrial del Sud-Oest.

La Torra Spigolera

La Torra Spigolera també la trobem escrita com a Spigulera i Espigolera en el mateix document del 1716.

Es tractava d’un bosc on hi havia les restes de les edificacions que ja feia prop de dos-cents anys que s’havien abandonat, i de la qual només restava el topònim que identificava diverses finques de dife- rents terratinents, els Dusai, els Roig, en Codina i mossèn Antoni Solà.

Es trobava situada al límit amb el terme de Sant Feliu de Llobregat, entre la riera i el mas Llull, a ponent de la masia de can Gelabert de la Riera. El paratge va quedar totalment destruït i modificat a causa de la instal·lació d’una bòvila l’any 1923.

La Torreblanca

Citem aquest topònim, tot i que inexistent en aquest document, que per la importància que té no el podem obviar.

Sabem que el topònim de la Torreblanca era el nom que es donava a aquesta finca des del segle XVI, però no apareix així en el Cadastre de 1716. En aquesta data era propietat dels Dusai, ciutadans honrats de Barcelona, com també ho eren de la fin- ca de l’Espigolera situada just davant, i les quals estaven connectades per un camí particular que travessava la riera.

Las Ametlleras

Paratge situat al voltant del camí ral Vell, i que donava nom a diverses finques de diversos terra- tinents. Malgrat el nom, en cap de les finques el 1716 s’hi cultivaven aquests arbres, sinó blat i ci- vada.

Limitava amb el coll de Mura a ponent i amb la zona del Clos a orient. A migdia hi havia la casa d’en Roig i el camí ral Nou, de Sant Feliu.

En aquest lloc avui dia trobem el cementiri muni- cipal, els pisos del Camp Roig (deformació de pla de can Roig) i l’escola Montseny.

Lo Clos

Lloc situat a l’est de les Ametlleres, limitava a mig- dia amb el camí ral Nou o camí de Sant Feliu. A orient tenia la gran propietat i casa de Jacint de Sagrera.

Principalment era en Tudó, que era el terratinent de la zona, si bé en Campreciós tenia una finca amb aquest mateix nom que es trobava a l’altre costat de les Ametlleres, a la zona del coll de Mura.

A la zona del Clos s’hi cultivava vinya l’any 1716. Encara avui dia s’ha conservat aquest topònim, però en una extensió més reduïda, en una illa de naus industrials i un carrer que porta aquest nom.

Lo camp de Sant Just

Dues finques del Cadastre de 1716 reben aquest nom, una propietat d’en Cortès i l’altra dels hereus de la casa Mèlic, situades a tots dos extrems del petit torrent que baixava de la finca actual de can Freixes.

Es trobava situada entre els carrers actuals de l’avinguda de la Indústria i el carrer d’Anselm Cla- vé, i es destinava principalment al conreu. A mig- dia hi tenia el camí que venia de l’Hospitalet i que enllaçava amb el que anava a Sant Feliu.

Es va començar a urbanitzar a finals del segle XIX amb les cases entre mitgeres del carrer d’Anselm Clavé. A principis del segle XX l’obertura de la car- retera de Muntanya, avui carrer de Miquel Rever- ter, va partir el paratge en dos, i es varen construir algunes cases al nou carrer.

La Roqueta

Eren en realitat dues peces de terra conegudes ja des de temps medievals que, en el Cadastre de 1716, s’identifiquen de forma general com la Roqueta i, en dos casos, com a Roqueta Grossa i com a Ro- queta Xica –que eren dues finques dels Modolell de la Plaça–, i que són els que ens donen la clau del nom. Un cop situades les finques observem com una zona és més petita que l’altra.

El nom de la Roqueta sembla que vindria donat perquè la topografia en aquesta zona feia un petit penya-segat o promontori entre dos torrents, i que semblava una roca. Avui dia trobem el carrer de les Roquetes, situat pràcticament a l’indret original.

La Sarriana

A l’est de la Roqueta, a tocar del camí que venia de l’Hospitalet –també dit de la plana– trobem el lloc de la Sarriana. Limitava al nord amb el petit torrent que baixava de l’actual can Freixes.

Només dues finques duien aquest topònim l’any 1716 i ben aviat havien de desaparèixer. En aquest indret anys abans hi havia hagut un mas, ja desa- paregut quan en Tudó va adquirir la finca.

Les dues finques a data d’avui es troben edificades amb diverses cases unifamiliars.

La Roureda

Era una peça de terra situada al vessant nord del turonet que avui coneixem com el Serral, proba- blement formada per un bosc de roures.

Actualment en part de la finca es troba la residèn- cia de Nostra Senyora de Lourdes.

El límit nord es va convertir en un camí cap a la sagrera, i a mitjan del segle XIX es va començar a edificar. Avui és el carrer d’Anselm Clavé, per uns quants anys conegut com el carrer de la Sala.

Lo Padró

Reben aquest nom dues zones separades per la fin- ca dels Pares Carmelitans (avui can Freixes). Una era dels Modolell de la Plaça, i era prop de la sagre- ra. L’altra era d’en Tudó i es trobava ja al límit amb Esplugues de Llobregat.

Aquesta zona també va ser coneguda com el Put- xet. Actualment el nom del barri (la Miranda) no s’identifica amb el de Padró, però trobem el carrer de la Creu del Pedró.

El carrer del Pedró és el que resta del camí que passava per aquest lloc i que era l’antic camí de transhumància medieval.

Lo pont

El torrent de Gratomont, també conegut com el de la Fontsanta per la font que hi havia a l’indret on es trobaven els termes de Sant Just Desvern, Esplu- gues de Llobregat i Sant Joan Despí, era travessat pel camí que anava a l’Hospitalet (aquest prenia el traçat del carrer del Dr. Ramon Turró d’Esplugues de Llobregat).

En el Cadastre de 1716 diverses finques s’anome- nen per l’indret del pont que només podia estar coincidint amb el traçat de l’antic camí, i que es podia trobar cent metres al sud de l’actual carre- tera Reial. De forma quasi casual avui dia un altre pont, sota la B-23, travessa aquesta via pel mateix indret que fa tres-cents anys.

Las Clotas

L’indret de les Clotes es trobava a l’encreuament de dos camins: el Camí Ral vell i el Camí Ral nou, per això en alguns mapes apareix el topònim de Qua- tre Camins per a referir-se a aquest punt, ja que es podien prendre quatre direccions diferents: a Sant Just Desvern, a Sant Joan Despí, a Sant Feliu de Llobregat i a la Salut.

L’any 1716 aquest topònim donava nom a dues fin- ques, la més gran, d’en Tudó i l’altra, de la família Roig. Pensem que la d’en Falguera també es troba- va al paratge, si bé no es descriu en detall al docu- ment perquè era d’un terratinent foraster al poble. Aquest paratge, de més antic, prenia el nom de les Tàpies d’en Calopa.

Lo torrent Bo

El torrent Bo era el nom pel qual es coneixia el tor- rent que es trobava a la vall de can Vilà. El vessant orientat a nord es trobava probablement arrendat a terratinents com en de Sagrera, en Casas i en Roig, que en treien profit com a bosc.

A migdia, ja al vessant d’un altre petit torrent dels molts que trobem a la vall de Sant Just, hi havia les terres de la casa Biosca i a llevant, les terres del comte de Darnius –als peus del puig d’Ossa.

Avui aquest torrent és conegut com el torrent de la Beca.

1. Els cursos d’aigua

Els torrents i la riera pública han estat un dels grans aliats per permetre la transcripció gràfica del document. En el document del Cadastre són una referència clau per a la identificació dels llindars de les finques, ja que són pocs els casos en què el terratinent no declara bé el nom.

La riera

Es correspon amb la riera actual, la riera de Sant Just, si bé en aquella data no es trobava canalitzada en els trams en què ara ho està i, per tant, avui dia alguns terratinents obviarien el seu pas per algun costat de les seves finques. Apareix esmentada com a Riera pública en la majoria de casos i, en la resta, com a riera.

El torrent Bo

Es correspon amb el torrent que avui porta el nom de torrent de l’Embut o més conegut per torrent de la Beca, si bé algunes cartografies encara porten el seu nom com a torrent Bo. Es trobava a la vall que es corresponia a la casa Vilà, amb el principi a tocar de l’actual plaça de Mireia i desembocava a la riera de Sant Just a la zona de la Riba, sota la finca dels cultius Isart.

El torrent de la Fontsanta

El torrent de la Fontsanta és la partió natural del terme amb Esplugues de Llobregat, en tota la part sud-est del nostre terme, fins a trobar el turó d’en Ramoneda, que fa també de frontera natural per la seva carena fins al punt de la Creueta –actual- ment la cruïlla del carrer de Picalquers amb el de Canigó. El 1716, aquest torrent estava format per dues branques que confluïen on ara hi ha la plaça de Maragall. Una anava a l’esquerra pel que ara és el carrer de la Verge del Pilar fins al bosc del Mil·le- nari, i l’altra seguia més a la dreta pel que ara és el carrer de Sant Ferran.

En algunes finques aquest torrent és anomenat torrent d’en Majoral, en d’altres, torrent de Gra- tomont i en d’altres, de la Font Santa, segons el descrivia el seu terratinent.

No és improbable l’existència d’una font en aquest torrent, que nosaltres ubiquem al límit amb els tres termes municipals de Sant Just Desvern, Es- plugues de Llobregat i Sant Joan Despí.

Aquests tres noms del torrent es corresponen amb les nomenclatures del torrent al llarg de la histò- ria, la més antiga de les quals és la de Gratomont

–en època medieval trobem el nom de Gotrenom–,

probablement per referir-se al Mont d’Ossa (actu- alment Sant Pere Màrtir).

El torrent Gran

El torrent Gran és un torrent que dividia el poble pràcticament en dues meitats. Aquest torrent co- mençava a l’heretat actual de can Freixes, aproxi- madament on ara hi ha la cruïlla del carrer Freixes amb el carrer del Mercat. Després seguia pendent avall i en corba fins a arribar a la propietat d’en Lluís Claresvalls, que quedava partida en dues pel torrent.

Per fer-nos-en una idea i fins a la propietat d’en Claresvalls, el curs del torrent anava des de la cru- ïlla que hem anomenat del carrer Freixes, pendent avall paral·lela a la dreta de l’actual carrer d’en Badó, fins a la plaça Campreciós (encara avui hi ha una font i una androna que ens n’indica el pas soterrat). Segueix avall per la partió dels darreres de les finques situades unes al carrer de Josep An- selm Clavé i les altres, al passatge de Sant Lluís, on hi ha encara una androna pública, passa per sota el passatge Montserrat, travessa el carrer de Fleming, sota el passatge de Sans, i segueix avall travessant l’interior de l’Illa Walden fins al Pont Reixat, i després sota la zona verda del polígon fins a Sant Joan Despí, on conflueix amb el torrent de la Fontsanta.

El torrent es va conèixer més endavant per torrent de can Geroni (l’antiga casa Claresvalls) en la zona on després se situaria la fàbrica de ciment Sanson, ja que discorria pel costat d’aquesta casa. La casa Claresvalls es trobava en el que ara és la cantonada del carrer de l’Hereter amb l’avinguda de la Indús- tria, fins que a primers del anys 60 del segle XX va ser enderrocada per construir-hi tres blocs de pisos entre el carrer de Fleming, l’avinguda de la Indús- tria i el carrer de la Tudona.

El traçat en corba ha resultat molt vinculat al tra- çat de diversos carrers i passatges actuals del nos- tre poble, inclús de la partió de diverses finques, i la ubicació de determinats camins que tot vore- jant-lo ens permetien en aquella època de principis del segle XvIII travessar el poble.

En el Cadastre de 1716 aquest torrent també s’ano- mena d’en Comas, com bé es descriu en la gran finca de bosc de Felip de Quintana, que limitava a ponent amb Sant Joan Despí, a mig dia y a tre- montana ab lo Torrent gran dit den Comas.

El torrent de Matasans

Avui dia hauríem de llegir aquest nom com a Ma- tàsens, amb el seu origen en Mata Àsens, o mata

ases, pressuposant-li un traç tortuós i poc amable de circular o de travessar amb animals. Actualment ja no apareix en les bases cartogràfiques perquè es va incorporar en part a la urbanització del barri del mas Lluí i en part perquè es troba canalitzat. És el torrent que crea el límit natural amb el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat.

Només una finca del Cadastre s’identifica amb aquest nom, en concret una de Francesc Camppre- ciós per sobre de la propietat dels Llunell.

1. Turons de referència citats en el Cadastre

És rellevant la poca referència que es fa als punts elevats de la vall de Sant Just en aquest document. Pensem que es deu al fet que el municipi per aquella banda quedava, i queda, ben delimitat per la carena de la vall mateixa i, per tant, no calia identificar-los de forma concreta.

Puig Robí

Un dels paratges sorprenents en aquest Cadastre de 1716 és el nom del puig Robí, que és una peça de bosc dolent que posseeix en Claresvalls a la vall de Sant Just. Aquesta petita finca limitava bàsicament amb la finca del comte de Darnius. Trobem en uns altres documents referències d’aquest puig com a puig Marrobí, més endavant com a turó de la Torre i avui dia és conegut per turó del Temple.

La cartografia actual situa erròniament el turó del Temple més a l’est del que en realitat es trobava, ja que l’ubiquen sota Sant Pere Màrtir, ja al terme d’Esplugues.

La ubicació exacta era a l’oest del pla de les Brui- xes –quedava per sobre del pla–, en un lloc avui desfigurat pels carrers que formen el límit oriental de la urbanització de la Miranda. Aquest pla o coll separa visualment el puig Robí del puig d’Orsa o d’Ossa –avui Sant Pere Màrtir.

Fragment d’un mapa al·legòric d’editorial Alpina de l’any 1968 (fons ICGC)

En Francesc Carreras i Candi ens l’identifica a la seva Geografia General de Catalunya, ja que al se- gle XIII aquest era precisament el límit occidental del territori de la ciutat de Barcelona, que es troba referit en un document de l’any 1470 com a puig Marobi o Marrobi, al costat de la Torre de Pical- quers, quan es descriu la ubicació del coll de Co- dines –conegut actualment per pla de les Bruixes. Tot fa pensar que probablement sobre aquest turó s’aixecà un temple o una torre, les runes de la qual deurien fer aparèixer aquest topònim, tot i que no consta informació d’investigacions que s’hagin fet sobre l’existència de dites edificacions.

Coll de Mura

Segons algunes afrontacions del Cadastre de 1716 hi havia un indret anomenat el Coll de Mura, o simplement lo coll, ja que dels deu terratinents que l’esmenten només en un cas, en una finca de Joan-Baptista Modolell, s’esmenta el topònim Mura. Totes aquestes petites finques pertanyien a la casa Dusai, que les tenia arrendades a tots ells. En aquest indret les finques es trobaven plantades de vinya.

Mura és el nom que les terres de la casa Dusai te- nien a l’edat mitjana i que, com veiem, encara es conservava l’any 1716. En temps medievals hi ha

via hagut una torre, coneguda per torre de Mura o també torre Muredine³⁸.

Aquest indret anomenat lo coll de Mura era la part de la propietat dels Dusai que quedava entre el camí reial a Sant Feliu i la riera de Sant Just. La part més elevada era la del camí, i la finca anava descendent fins a la riera. Es corresponia amb la finca número 136 de la casa Dusai. Sembla que la torre de Mura era la que després es conegué com l’Espigolera³⁹. Les restes d’aquesta torre es devien trobar l’any 1716 a l’altra finca propietat dels Du- sai, però a tocar d’aquesta, a l’altre costat de la ri- era, la número 137 coneguda per Torra Spigolera.

1. Els edificis i els llocs públics

L’hostal del Garrofer

Avui aquest edifici és conegut com l’hostal Vell, i el trobem en la relació d’altres cases del final del document del Cadastre de 1716.

A la data de redacció del Cadastre de 1716 era conegut com a hostal del Garrofer i era el nom que rebia l’hostal del comú, que s’havia instal·lat l’any 1686 al lloc de la Creu, sobre una propietat que el comú va comprar a en Cardona. L’elecció del lloc va ser perquè es trobava al peu del camí ral que ve- nia de Barcelona i Esplugues, conegut com el camí de Dalt. A més, també gaudia d’una visió excel·lent del delta del Llobregat i del camí de la Plana que anava a l’Hospitalet, perquè aquest lloc era en un punt alt i es trobava preservat de les inundacions que sovint afectaven el camí de Baix, el més antic, i que passava per Cornellà de Llobregat.

Trobem referència a l’hostal del Garrofer en quatre finques que hi limitaven. En primer lloc, una fin- ca (la número 8) de Gabriel Cardona coneguda per pessa de vinya sobre lo hostal i també en una altra finca d’en Cardona (la número 12), que es trobava a la vora del Cami real junt lo Hostal del Garro- fer. Aquesta darrera tenia una gran extensió i era la finca de la qual se segregà la part on s’edificà el dit hostal taverna.

Els Pares Carmelitans tenien també dues finques prop de l’hostal. Una s’anomenava lo camp del Hostal, la número 65 del Cadastre, i l’altra era una vinya que estava situada prop lo Hostal (la número 68).

Vegeu Els Durfort…, pàg. 18.
Per a la relació entre la torre de Mura i la torre Espigolera, vegeu El Bullidor, jaciment medieval, de Jordi AMIGÓ, Josep BARBeRÀ, Jor- di CoRTADeLLA, David GUASCH, Josep Maria SoLIAS i Maria del Agua CoRTéS (1986), Quaderns d’Estudis Santjustencs III (Ajuntament de Sant Just Desvern).

L’església

A Sant Just Desvern l’església parroquial ha estat sempre situada al petit promontori sobre la sagre- ra i, per tant, no tenim dubte d’on s’ubicava.

Les referències a l’església ens apareixen en quatre finques. En totes apareix per a identificar el camí amb el qual afronten les diferents finques. La pri- mera finca on apareix dit camí és a la número 12, de Gabriel Cardona, gran finca situada a ponent del Cami real que va a la Ig^a. de St. Just. La se- güent finca on apareix és la número 13, també d’en Gabriel Cardona. En aquest cas, hi afronta pel sud i és el mateix camí amb el qual afronta la número 75 d’en Jacint de Sagrera. Aquesta finca, anomenada lo camp de paso della lo cami, tenia a ponent el cami publich de la Igl^a. a la Font.

El camí en qüestió és el que començava dalt de tot de l’actual carrer de Carles Mercader, que més en- davant es va acabar coneixent per camí de les Es- coles. Aquest camí després prenia la direcció nord per l’actual carrer de Miquel Reverter i, per tant, deixava al costat esquerre la propietat d’en Jacint de Sagrera amb la seva casa i, a la dreta, passada la finca d’en Cardona, aquesta altra finca de con- reu. Segons el document, el camí arribava a una font, que probablement era la mateixa font que al segle XIX es coneixia per Font de la Bonaigua, que es trobava en el lloc on el torrent del mas Cardona desembocava a la riera de Sant Just.

La darrera finca on es fa referència a un cami que va a la Ig^aés la número 36, del notari Antoni Ori- ol, amb el qual afrontava a ponent. Pensem que aquest seria aproximadament el capdamunt de l’actual carrer de Carles Mercader.

El cementiri

La referència ens ve donada en la descripció de la casa de Josep Mir, a la petita llista del final del do- cument. Allà se’ns indica que la casa confronta a llevant amb lo sementiri i a migdia amb la plaça. Es devia trobar, doncs, entre aquesta casa i l’esglé- sia, si bé ara se’ns fa difícil d’imaginar aquest espai per la urbanització de la plaça de l’església i les es- cales. El cementiri va estar en aquest emplaçament fins l’any 1871, en què es va traslladar a la ubicació actual que, aleshores, estava totalment allunyada del nucli habitat.

La plassa

La plassa, al voltant de la qual es va originar la sa- grera de la parròquia a mitjan del segle XIv amb la construcció de tres o quatre cases, és a la qual es fa referència en aquest document del Cadastre de 1716.

En aquella data era l’únic espai públic que existia. Les referències a aquesta plaça són molt interes- sants perquè ens situen la plaça més a llevant que no ara. Així doncs, la plaça es trobava davant de dues cases: can Mir i can Modolell de la Plaça. La casa de can Mir limita a migdia amb la plaça, i la de can Modolell es trobava precisament a la pla- ça, com indica el mateix nom. Can Mir es troba a la llista de cases al final del document, i la casa dels Modolell de la Plaça no es troba relacionada probablement perquè es va perdre la part final del document. La casa Modolell de la Plaça limitava al nord amb la plaça.

Can Mir es va enderrocar per edificar la Casa Con- sistorial a finals de la dècada dels 60 del segle XX, i can Modolell de Plaça encara és al seu lloc, i avui dia es coneix per can Madorellet. La plaça de 1716 es troba avui en part ocupada pels horts de la rec- toria, i la plaça de Jacint Verdaguer actual ocupa tot l’espai que en aquella època ocupaven els horts de can Cardona, situats a tocar del camí ral davant de can Campreciós i de can Ginestar.

1. Les creus de terme

El Cadastre de 1716 ens aporta referències de fins a dues creus de terme. Malgrat que en el document no reben cap nom diferent, nosaltres, un cop col- locades les finques on es fa referència a les creus sobre el mapa, les hem anomenat per l’indret on eren o bé per com es coneixen ara.

La creu de l’hostal

La creu situada davant de l’hostal, ara hostal Vell i aleshores hostal del Garrofer, la trobem referen- ciada en tres de les finques de Pau Pedrosa del Pla anomenades la pessa de la Creu, la vinya de la Creu i lloch dit la Creu (les finques números 59, 60 i 61) i en una d’en Tudó dita la vinya de la Creu (la finca número 53).

Ja que unes altres finques d’aquesta zona s’iden- tifiquen segons la situació per sobre o per sota de l’hostal, creiem que la creu en aquella època era més a llevant de l’indret d’on ara es troba, és a dir, al punt on el camí de Dalt canvia d’orientació per dirigir-se a la sagrera, un cop arribats a l’hostal. Malauradament no hem trobat en fotografies anti- gues ni en la cartografia consultada cap referència a la seva ubicació.

Aquesta creu farà deu anys que s’ha reconstruït i s’ha col·locat davant de l’antic hostal, desplaçada uns quants metres a ponent del seu lloc original, sobre el lloc on es trobava el pou del comú.

La creu de Llavallol

Aquesta creu, situada en el límit amb el terme de Vallvidrera i ara coneguda amb el nom de creu d’en Llavallol, es trobava en el camí a Santa Creu d’Olorda, que passava també per can Cuiàs. Rep el nom del terratinent de les finques de l’entorn de la creu l’any 1716, en Gaspar Llavayol.

Les dues finques que porten la referència a la creu s’anomenen lloch dit la Creu i en la Creu; estan sense numerar perquè el seu terratinent era del terme de Vallvidrera, però a la llista de finques del capítol corresponent els pertoquen els números 166 i 167 respectivament.

La creu de Llavallol encara existeix, si bé l’actual sembla una reproducció de principis del segle XX.

El Padró

Si bé l’actual creu del Pedró és una creu contem- porània, parlem d’aquest topònim per les referèn- cies a una possible creu.

El padró és un topònim que apareix en poques fin- ques del Cadastre de 1716, com hem explicat en el capítol anterior. En el Mapa geológico y topográ- fico de la Provincia de Barcelona fet pel canonge Jaime Almera l’any 1890, apareix el topònim del coll de la Creueta del Candelé, i en el mapa de Sant Just Desvern de l’any 1914 corresponent a la col- lecció de les Minutes Municipals (ambdós dins de la web de la Cartoteca Digital de l’Institut Carto- gràfic i Geològic de Catalunya) apareix el Camí de la Creueta.

La creu en qüestió a què es fa referència en aquests dos documents es trobava als peus del camí de transhumància que anava per la carena, que hem identificat que es corresponia amb l’actual carrer del Pedró per una banda, i per la part del carrer del Canigó i el carrer de Picalquers per l’altra. La creu, doncs, es trobava just on comença el carrer Picalquers, on ara hi ha una petita rotonda. Pen- sem que el topònim del padró de 1716 té a veure amb aquesta creu o simplement amb un pedestal que es trobava en aquell indret, nom que prenia la peça de terra que en Jacint Tudó tenia precisa- ment allà, a la qual es dirigia el camí del Pedró que passava per les finques dels Modolell de la Plaça de sobre l’església.

1. Mapa dels principals topònims de Sant Just Desvern el 1716

Com a resum d’aquest capítol, en el mapa següent hem transcrit, sobre una base drets més destacables. També s’hi han dibuixat les masies i les cases, els principals camins rals i els torrents i la riera.

1. Conclusions

1. 1. Algunes xifres del cadastre

L’elaboració d’aquests mapes ens ha permès com- provar que es van revisar totes les finques del ter- me: el terme municipal actual es correspon amb el terme parroquial de principis del segle XvIII, de ma- nera que s’han pogut identificar i situar damunt el mapa totes les finques dibuixades el 1732 sense que quedi cap forat. L’elaboració d’aquests mapes també ens ha permès comprovar com la revisió de 1732 es va fer per zones geogràfiques dins del ter- me parroquial, a diferència del cadastre de 1716, que es va fer per propietaris.

El fet que Sant Just Desvern era, en aquella èpo- ca, una parròquia d’hàbitat dispers sense cap nucli de població agregat permet comparar la suma de totes les superfícies amb l’extensió real del muni- cipi: aquesta és de 7,81 km². En el cas del cadastre de 1716 la suma de superfícies declarades de les cent seixanta-nou finques és de 3,87 km² (49,6% sobre l’extensió real), en la revisió de 1732 la suma de les cent cinquanta-vuit finques és de 4,60 km² (58,9% sobre l’extensió real) i en la revisió de 1742 la suma de les cent seixanta-sis finques és de 4,70 km² (60,2% sobre l’extensió real). Els quilòmetres quadrats que falten no es poden cobrir amb les superfícies ocupades pels edificis, els camins i els cursos d’aigua, de manera que hi ha un clar dèficit d’informació. Però l’ocultació no està en el nom- bre de finques sinó en les superfícies d’aquestes i aleshores no podríem parlar d’ocultació sinó de de- ficiències –o falsedat– en les mesures preses⁴⁰. Així doncs, a partir dels dibuixos de l’any 1732 s’ha fet una comprovació més: contrastar les superfícies declarades amb les superfícies calculades a partir de les xifres de canes incloses a cada dibuix d’una mostra de cinquanta-cinc finques. És a dir, inten-

tar esbrinar si són correctes les superfícies decla- rades a partir del càlcul matemàtic de les dades de cada finca. En aquest cas, l’encert és molt elevat i algunes diferències descobertes no són rellevants, tot i que quan n’hi ha sempre és inferior la super- fície declarada que la calculada.

Una altra ocultació es podria trobar en el nombre de contribuents. Ha quedat sobradament demos- trat que el Vezindario de Campoflorido és, en el cas de Catalunya, clarament deficitari. En el cas santjustenc, la pèrdua de la documentació referent a aquest recompte de població no ens permet saber res més que el nombre total d’habitants (dos-cents trenta-sis) per a l’any 1717. La xifra s’ha contrastat amb els baptismes, matrimonis i enterraments per calcular taxes brutes de natalitat (57‰), nupcia- litat (10,8‰) i mortalitat (42,4‰), taxes absolu- tament fora dels estàndards de l’època. Aprofitant les llibretes del cobrament de l’impost del cadastre dels anys 1724 i 1726 i les fitxes de família genera- des a partir de la reconstrucció familiar de la po- blació santjustenca⁴¹, hem intentat fer un retrat al més complet possible del poble, la qual cosa ens ha permès comprovar que el nombre d’habitants de 1717 s’hauria d’incrementar d’una manera signifi- cativa (entre un 30% i un 40% més) i que les llibre- tes del cobrament inclouen tots els contribuents que hi havia al poble en aquell moment.

40. Aquestes diferències les hem pogut constatar per unes altres vies: un document de l’arxiu parroquial de l’any 1690 detalla les tres finques de l’heretat que deixa Francesc Ginestar; les hem com- parades amb les descripcions del cadastre de 1716 i una finca que el 1690 té una superfície declarada d’una mujada i mitja el 1716 només en té una, i una segona finca que el 1690 tenia declarades quatre mujades el 1716 només en té dues.

“Reconstrucció de famílies de la parròquia de Sant Just Desvern (1509-1936). Un estudi de demografia històrica”, tesi doctoral de Raimon MASDéU (2015), Universitat Autònoma de Barcelona.

Pàgina de la llibreta del cobrament del cadastre de l’any 1780 amb el detall dels imports que s’han d’abonar per cada un dels conceptes de cinc contribuents diferents on observem les diferències entre uns i altres (fotografia dels autors; AMSJD)

Estudis que ens han precedit han posat en dubte el valor històric i estadístic de les dades extretes de la documentació cadastral. Les ocultacions i falsi- ficacions de tota mena, ja siguin voluntàries o per manca de preparació de les persones encarregades d’elaborar les primeres respostes, poden invalidar qualsevol tipus d’aproximació que en fem. A més, no podem contrastar les dades amb altres fonts d’informació semblants. Per exemple, ens podem creure els tipus de conreus declarats però hem de tenir clar que poden canviar d’un any per un altre, de manera que la fotografia de 1716 pot haver vari- at l’any 1732, com la de 1742 pot ser diferent tant de la de 1732 com de la de 1716⁴².

Quins imports havia de satisfer, en el seu conjunt, la població santjustenca? La quota de l’any 1717

–de la qual no tenim llibreta amb el repartiment i cobrament per cap de casa– fou d’11.967 rals d’ardit. La primera llibreta que ens aporta aquesta dada és la de 1724: 12.839 rals d’ardit, amb un in- crement del 7,3% respecte de 1717. La següent que ens aporta aquesta dada és la de 1727: 10.951 rals d’ardit, amb un descens quasi del 15% respecte de 1724.

L’any 1747 l’import és de 10.513 rals d’ardit i l’any 1782 l’import és de 1.388 lliures i 18 sous (13.889 rals d’ardit). La quota de l’any 1814 fou, excepci- onalment, de 21.606 rals de billó, moneda oficia- litzada l’any 1809; aquesta quota doblava l’import imposat per a l’any 1803.

Aquests imports s’havien de repartir entre aquelles persones que estaven obligades a pagar: els caps de casa, els treballadors majors de catorze anys, tant per compte propi com per compte aliè, els propie- taris i arrendataris de finques i la resta d’activitats menestrals i artesanals.

Tota la documentació generada durant l’any 1716 i les revisions dels anys posteriors havia de servir per repartir equitativament l’import assignat i així sembla que ho indiquin les diferents llibretes. Pre- nem d’exemple la llibreta de l’any 1737, després de l’ordenança d’Antonio de Sartine de 1735: hi apa- reixen cent nou persones. No totes paguen ni totes són de Sant Just Desvern i no tothom paga pels mateixos conceptes.

De conceptes, n’hi ha set: l’impost reial sobre béns immobles, que en aquest cas són les finques, del

qual se’n separa l’impost per les cases, que ve de- tallat a part; l’impost personal, que grava els in- gressos derivats de l’activitat professional; l’impost sobre el bestiar, que abans de 1735 es cobrava amb el concepte “industrial”; un impost anomenat “fu- sellers, basses i ordes”⁴³, relacionat amb el sosteni- ment de forces militars; l’impost sobre els censals; i l’impost sobre el ganancial, que només gravava determinades activitats comercials. No hi ha cap concepte que el pagui tothom: l’impost reial el paguen vuitanta-sis persones, l’impost sobre les cases el paguen trenta-cinc persones –n’hi ha una que paga tres cases i dues que paguen dues cases–, l’impost personal el paguen quaranta-vuit perso- nes, l’impost sobre el bestiar el paguen trenta-cinc persones, l’impost “fusellers, basses i ordes” el pa- guen cinquanta-una persones, l’impost sobre els censals el paguen tres persones i l’impost sobre els guanys comercials el paguen sis persones; l’activi- tat comercial del terme l’any 1737 era ben minsa: un ferrer, un sastre i els arrendataris de l’hostal, la carnisseria, la fleca i la botiga. Tampoc no hi ha cap persona que hagi de pagar per tots set conceptes alhora: n’hi ha tres que en paguen sis i vint-i-qua- tre que en paguen cinc; la resta fins a cent nou en paguen quatre o menys. Per una altra banda, a la relació hi consten sis persones que no paguen per cap concepte però tenen propietats a Sant Just.

La quota assignada per a l’any 1737 al poble eren

11.043 rals d’ardit. En canvi, la suma de tots els imports segons la llibreta dona 10.580,2 rals d’ar- dit. Faltarien, doncs, 463 rals d’ardit per arribar a la quota assignada. Tot i no tenir els imports de la quota assignada per als anys 1720 i 1721, la suma de les quantitats a pagar per cada contribuent tam- poc no cobreix el 100% de l’import que presumim per a aquells anys. Es cobria d’alguna manera la diferència? Si era així, d’on sortien els diners per cobrir-la? Les llibretes no en donen cap pista⁴⁴. Hem vist que les quotes assignades, en els primers seixanta anys, han variat poc i a la baixa. Per una altra banda, si a la relació de 1720 apareixen no-

ranta-vuit persones i a la relació de 1737 n’aparei- xen cent nou, això voldria dir que com més gent pagués menys havien de pagar cada una de les persones que eren a la llista –hi havia més contri- buents i menys quota a repartir entre ells. I en el cas santjustenc els que suportaven més pes recap- tatori, i amb diferència, eren els caps de casa de les masies⁴⁵. Sense ànim d’exactitud, el percentatge que representava la trentena de masies oscil·lava entre el 84% de 1720 i el 50% de 1800 sobre el total de la quota assignada a tota la població. Però dins d’aquest percentatge la part que corresponia a cada masia no era la mateixa cada any.

Per comprovar-ho hem fet el seguiment de la part de la quota calculada per a algunes de les masies: can Solanes, que era la finca que va pagar més els anys 1720 i 1721; can Carbonell de la Muntanya, que és una finca que es va mantenir igual al llarg de tot el període i els conceptes pels quals pagava no havien de variar gaire d’un any per l’altre; i can Merlès, el propietari de la qual va generar amb la seva reclamació la revisió de 1742. Tot plegat es pot veure a la taula següent:

A la nota anterior hem fet referència a unes finques d’una herència de l’any 1690 on vèiem que les superfícies no coincidien amb les dades del cadastre de 1716; respecte dels productes que s’hi con- reaven, en una finca hi ha coincidència plena i en les altres dues no n’hi ha.
Aquest concepte englobava tributs militars: “fusellers” fa referèn- cia al sosteniment de les “esquadres de fusellers”, origen dels mos- sos d’esquadra o sometent; “basses” fa referència a les “basses de la Ciutadella de Barcelona” (sense que hàgim pogut esbrinar què vol dir exactament) i “ordes” fa referència a les “ordres” que rebien els ajuntaments constantment sobretot de les autoritats militars i que havien de pagar.
En el cas concret dels dèficits dels anys 1720 i 1721 ja hem explicat que l’any 1722 es va aplicar un recàrrec del 30% per cobrir-los, però en anys posteriors, en què devia passar el mateix, no hem trobat cap mètode correctiu.

Imports assignats del cadastre a tres masies en diferents anys (1720-1814)


MASIA	CAN CARBONELL	CAN SOLANES	CAN MERLÈS
Any / Año	ll.	s.	d.	ll.	s.	d.	ll.	s.	d.

1720	16	5	11	45	17	8	20	13	4
1721	16	17	5	45	14	8	21	4	10
1724	17	9	1	53	3	5	22	6	8
1726	15	6	0	43	7	9	18	9	6
1736 i 1737	18	1	8	36	18	3	22	15	6
1738	11	10	11	25	19	1	14	7	5
1744	19	1	11	21	15	3	10	4	6
1751	21	18	6	23	17	2	10	8	0
1761	25	7	7	21	0	9	11	16	0
1770	24	1	8	25	10	7	11	19	0
1780	23	9	10	29	5	7	18	6	8




MASIA	CAN CARBONELL	CAN SOLANES	CAN MERLÈS
Any / Año	ll.	s.	d.	ll.	s.	d.	ll.	s.	d.

1790	25	2	0	25	8	7	18	0	8
1800	25	2	3	37	9	1	12	4	8
1814	63	11	6	71	12	2	29	3	4

ll. => lliures / libras; s. => sous / sueldos; d. => diners / dineros Elaboració pròpia a partir de les llibretes de cobrament del cadastre

L’any 1724 can Solanes ja no era la masia que paga- va més impost (quedava situada en segona posició darrera de can Gelabert) i l’any 1737 havia baixat fins a la desena posició en el rànquing santjustenc. No disposem de documentació que ens ajudi a comprendre l’evolució dels imports per masia: és a dir, a les llibretes només consta l’import anual a pagar però no s’explica com es calcula l’import, d’on prové la xifra assignada a cada casa.

Deixant al marge aquesta última quota excepci- onal de l’any 1814, la diferència a can Carbonell de nou lliures entre l’any 1800 (vint-i-cinc lliures) i l’any 1720 (setze lliures) pot semblar gran –re- presenta un 56% d’increment–, però en vuitanta anys l’increment lineal anual –que no és cert, com hem vist– no arriba al 0,7%. En el mateix període, a can Solanes van veure reduïda la seva quota en vuit lliures (de quaranta-cinc l’any 1720 a tren- ta-set l’any 1800) i a can Merlès es va incrementar en quasi nou lliures (de vint l’any 1720 a vint-i- nou l’any 1800, un increment del 45%). Tenint en compte el progrés econòmic del segle XvIII, aquests increments a can Carbonell i a can Merlès foren, presumiblement, perfectament assumibles. Però cal tenir en compte que aquest no era l’únic im- post al qual estava sotmès un cap de casa. Al marge dels impostos indirectes, si s’explotaven terres fora del terme de residència mateix s’havia de pagar l’impost del cadastre on fos, com pagaven a Sant Just Desvern els terratinents forans, que hem vist que no eren pocs.

Com a exemples de la fossilització dels imports de l’impost hi ha el cas de les cases i del perso- nal de vint-i-cinc rals (mossos per compte d’altri).

En el cas de les masoveries propietat de nobles o ciutadans honrats barcelonins, els qui assumien el pagament de les quotes eren els masovers.

En el cas de les cases, a partir del moment que es va separar de l’impost reial, probablement després de l’ordenança del desembre de 1735, l’import de l’impost sobre les cases es va mantenir invariable: per una casa de 1a es pagava una lliura, per una casa de 2a es pagaven dotze sous i per una de 3a es pagaven sis sous, tant l’any 1737 com l’any 1800. Respecte del personal de vint-i-cinc rals, aquest fou un dels imports que es va modificar entre 1723 i 1725, donada la dificultat d’aplicar el que deien les normes generals de 1716: la manera de calcu- lar-ho era complicada i així ho demostren els dife- rents imports que trobem en els anys 1720, 1721 i 1722 entre els mossos, que van des de sis sous els que menys van pagar fins a més de quatre lliures el que més va pagar, mentre veiem que per a l’any 1726 ja es va adoptar una quota fixa que pagaven pràcticament tots els mossos. Aquesta quota fixa l’hem trobada idèntica (vint-i-cinc rals que equiva- lien a dues lliures i deu sous) tant l’any 1726 com l’any 1814.

1. La fi de l’impost del cadastre

És possible que els supòsits de l’impost fossin igualitaris –qui més declarava més pagava–, però els mitjans de l’època no eren suficients per mantenir aquest igualitarisme progressiu. Es va recollir una quantitat d’informació monumental (amb falsedats i ocultacions) que no es va actualitzar –o no es va poder actualitzar– mentre el país progressava demogràficament i econòmicament. Al final, l’administració borbònica fixava un import anual per recaptar entre tots els habitants del Principat; aquest import es repartia entre vegueries i sotsvegueries primer i entre corregiments després i dins de cada unitat territorial es repartia entre ciutats, viles i parròquies. I dins de cada ciutat, vila i parròquia es repartia entre aquelles persones que estaven obligades a contribuir.

Ens falta la documentació –si és que mai va exis- tir– que ens ajudi a conèixer el sistema de repar- timent entre cada un dels contribuents i relacio- nar-lo amb les dades recollides pel cadastre i les diferents revisions. Dit d’una altra manera, no podem saber si les dades recollides varen servir a l’hora d’establir les quotes de cada contribuent o aquest repartiment es va fer aleatòriament, en fun- ció d’interessos possiblement partidistes dins de cada terme. Els responsables del cobrament –no sabem si també del repartiment– eren el batlle i els regidors, que cada any eren diferents però, en el cas santjustenc, sempre pertanyen a les famílies de les principals masies del poble.

Hem vist que en els primers anys no es va recaptar tot el que es demanava, eren pocs a repartir i s’ar- ribava fins on s’arribava. A mesura que va augmen- tar l’activitat econòmica del país (i la població), l’impost no es va actualitzar, hi havia més gent a repartir i les quotes per persona si no eren més lleugeres foren més assumibles. No obstant això, les guerres contra França tant a finals de segle XvIII com, sobretot, a principis de segle XIX varen alterar l’estructura d’un impost bastant estable després de la reforma de 1735. Amb tot, cal tenir ben present que aquest, el cadastre, no era l’únic impost que es pagava. Aquí hem vist només un exemple i una part, potser la més important, de la càrrega fiscal que hagueren de suportar els habitants de Cata- lunya durant bona part del segle XvIII i la primera meitat del segle XIX. Cal sumar-hi els impostos que es pagaven fora del terme pel mateix concepte i els impostos indirectes sobre el consum d’alguns productes (la sal, el tabac, alguns teixits, el paper segellat, entre altres). Per una altra banda, hi ha molta informació per treballar, com hem vist, i la nostra intenció era, amb aquesta publicació, donar a conèixer sobretot els mapes que hem elaborat a partir de tota la documentació relacionada amb l’impost del cadastre que hi ha a l’AMSJD.

La manca de dades posteriors a 1814 no ens permet saber com fou el final d’aquest impost en aquesta població, però la còpia de 1832 dels llibres de 1732 i 1742 ens permet suposar que els conceptes i el tipus de repartiment no devien canviar gaire fins a la reforma imposada amb la Llei de 1845. I no fou fins a l’amillarament del municipi de l’any 1852 que no hi va haver unes noves bases per al càlcul de l’impost del cadastre, és a dir, una nova revisió de les finques, a Sant Just Desvern.

Annex. Transcripció literal del Cadastre de 1716

A continuació s’inclou la transcripció del document santjustenc del Cadastre de 1716. No es tracta d’una edició crítica sinó d’una còpia literal del manuscrit tal com ens ha arribat a nosaltres. Com es pot com- provar tot seguit, el text està redactat íntegrament en català i no hi ha pràcticament accents ni signes de puntuació. En tots els casos hem respectat les formes originals, però tot i així el text és molt entenedor. Altrament, hauria estat impossible de fer el treball que us hem presentat. La part més extensa correspon a la descripció de les finques amb una fórmula clarament repetitiva: tipus de possessió, nom, distància a la casa del terratinent, superfície, què es cull a l’any, les afrontacions i la qualitat. Hem assenyalat de la manera següent “(—)” la part del text que s’ha perdut de les pàgines finals del manuscrit, tot i que en alguns casos pel context es pot saber què hi deia a la part desapareguda. En algun altre cas hem substituït algun mot inintel·ligible per “(il·legible)”.

1. 1. Primo posseheix una pessa de terra plantada de vinya nomenada La Riba distant de sa Casa un quart bastant de tinguda de dos mujadas, si cullen tres carregas de vi per mujada cada any, confronta à llevant ab terras de Joan Batista Modolell de dit terme a Migdia ab lo torrent de fontsanta, a ponent part ab dit Modolell y part ab t. Palmarola de S^t Joan Despi y a tremuntana ab don Lluis Claresvalls es dita terra de la segona calitat del terme.
  2. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya situada sota la casa den Modolell distant de sa casa un quart de tinguda de una mujada si cullen tres carregas de vi Confronta à llevant ab dit Modolell a migdia ab lo torrent de la font santa à ponent ab dit don Lluis Claresvalls y a tremuntana ab lo mateix, es dita pessa de terra de la segona calitat del terme.
  3. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya anomenada La vinya del trobat distant de sa casa un quart de tinguda de una mujada si cullen dos carregas de vi confronta à llevant ab Fran^ch Campprecios pages de dit terme a Migdia ab dit Cardona à ponent y à tremuntana ab terras del Convent del Carme de Bar^na, es dita pessa de terra de la tersera calitat del terme.
  4. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya nomenada lo Picapoll distant de sa casa un quart de tinguda de dos mujadas si cullen dos carregas de vi per mujada cad (—) ny Confronta à llevant ab dit torrent de la font santa a migdia part ab dit Campprecios y part ab Maria Melis viuda de Baldiri Melis, a ponent ab dit Convent del Carme y a tremuntana ab dit Joan Batta Modolell Es dita pessa de terra de la tersera calitat del terme.
  5. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya de tinguda de una mujada nomenada lo Mayol de S^t Pere distant de sa casa un quart si cullen tres carregas de vi cada any Confronta a llevant ab (—) ateix

Cardona a mig dia ab dit (—) Lluis Claresvalls a ponent ab (—) mateix y a tremuntana ab dit Campprecios, Es dita pessa de terra de la segona calitat de dit terme.

1. 1. Item posseheix altra pessa de terra plantad (—) e vinya nomenada La vinya de S^t Pere distant de sa casa un quart de tinguda una mujada si cullen sinch carregas de vi cada any Confronta à llevant ab dit Campprecios à mig dia ab dit Cardona, à ponent ab lo mateix y a tremuntana ab dit Campprecios, es dita pessa de terra de la primera calitat del terme.
  2. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya nomenada la vinya de S^t Marti distant de sa casa un quart de tinguda una mujada Si cullen dos carregas de vi cada any Confronta a llevant ab lo Señor Felip Quintana Ciutada honrat de Bar^na à mig dia ab lo torrent à ponent ab (en blanc) y a tremuntana ab lo Señor Jaume de Falguera Ciutada honrrat de Bar^na Es dita pessa de terra de la quarta calitat del terme
  3. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya sobre lo hostal distant de sa casa mitg quart de tinguda tres mujadas, Si cullen dos carregas de vi per mujada cada any Confronta à llevant part ab Joseph Ramoneda pages de Esplugues y part ab dit Convent del Carme, à mitg dia ab lo Cami Real, a ponent ab los hereus de Pau Pedrosa pages de S^t Just Desvern y a tremuntana ab dit Convent del Carme Es dita pessa de terra de la tersera calitat del terme.
  4. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya nomenada lo Macabeu distant de sa casa mitg quart de tinguda una mujada, Si cullen dos carregas de vi cada any, Confronta à llevant ab don Jacinto Sagrera a Mitg dia ab Jacinto Tudo Botiguer de draps de Bar^na à ponent y a tremuntana ab Fra^ch Gilabert de la Riera pages de dit terme. Es dita pessa de terra de la quarta calitat del terme.
  5. Item posseheix una pesa de terra dita lo Trobat dista de sa casa un quart, contenint una mujada de terra de sembradura. Si cull blat, sivada y ordi, se cultiva vi any per altre, confronta à llevant ab dit Fra^ch Campprecios y part ab dit Cardona a mitg dia y a ponent ab dit Joan Batta Modolell y à tremuntana ab dit Convent del Carme dona de fruyts dos quarteras ^y ^mitja per una que son sinch quarteras de blat o sis de sivada quant se sembra, dita terra es de la segona calitat del terme.

1. 1. Item posseheix una pessa de terra en lo lloch dit S^t. Pere dista de sa casa un quart i mitg contenint dos mujadas, si cull blat, sivada y ordi se cultiva un any per altre ab algunas figueras que ja llevan, y altres que son molt petitas, que se judica donaran cada any juntas una carrega de figues que son de valor de 12 s Confronta à llevant ab dit Campprecios a Mitg dia ab dit Modolell y ab lo mateix Cardona a ponent ab dit

Cardona y a tremuntana ab dit Campprecios, dona de fruyts dos quarteras ^y ^mitja per una y cada mujada a sinch quarteras de blat o sis de sivada quant se sembra dita terra es de la segona calitat del terme.

1. 1. Item posseheix una pessa de terra a la vora del Cami Real junt lo hostal del Garrofer dista de la sua casa mitg quart contenint sis mujadas, si cull blat, sivada, y ordi, se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab lo Cami real que va a la Ig^ade S^tJust, a mitg dia ab dit Joan Batta Modolell a ponent ab lo Camí Real que va a Barcelona, y à tremuntana ab los hereus de Baldiri Melis pages de dit terme, dona de fruyts so es las tres mujadas tres quarteras per una de blat y cada mujada sis quarteras de blat, o vuyt de sivada quant se sembra perque son de la primera calitat del terme y las restants tres mujadas donan de fruyts dos quarteras y mitja per una y cada mujada sinch quarteras de blat o sis de sivada quant se sembra dita terra per ser de la segona calitat del terme.
  2. Item posseheix una pessa de terra tras de la casa de dit Cardona y junt à ella contenint dos mujadas, si cull blat, sivada y ordi se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab dit Jacinto Tudo, à mitg dia ab lo Cami que va a la Ig^ay part ab dit Fran^chCampprecios, a ponent ab lo Cami Real y à tremuntana ab don Jacinto Sagrera Dona de fruyts tres quarteras per una de blat que son sis quarteras per mujada o vuyt de sivada quant se sembra dita terra es de la primera calitat del terme. Y tambe se troban en dita terra alguns ametllers y figueras que se judica donan de lucro cada any vint reals
  3. Item posseheix una pessa de terra de Bosch en lo lloch dit lo Bosch ^Mas dista de sa casa mitg quart consisteix en sis mujadas Confronta à llevant ab dit Tudo, a mitg dia ab lo dit Convent del Carme y part ab Carbonell de Plassa a ponent ab dit Tudo y part ab Pau Pedrosa pages de dit terme y à tremuntana ab dit Pedrosa ^si ^mateix y part ab Pere Jaume Gelabert Candeler de seu de Bar^a Dona de util cada mujada de vint en vint anys que se acostuma tallar sinch lliures es terra de la tersera calitat del terme.
  4. Item posseheix altra pesa de terra de hermot en dit lloc dit lo Mas dista de sa Casa mig quart consisteix en tres mojades Confronta à solixent ab dit Pere Jaume Gelabert a mig dia ab dit Cardona, à ponent ab dit Pau Pedrosa y à tremuntana ab lo mateix Pedrosa. Dona de util cada mujada un sou per quiscun any. Es de la quarta calitat del terme.
  5. It posseheix dit Cardona altra pessa de terra de hermot en lo lloch dit del Corral dista de sa casa un tir de escopeta, consisteix en dos mojadas, confronta a Solixent ab lo dit Convent del Carme a mitg dia ab dit Cardona, à ponent ab lo Cami real y a tremuntana ab los hereus de dit Barldiri Melis. Dona de util cada mujada un sou per quiscun any Es terra de la quarta calitat del terme.

1. 1. Primo posseheix una pessa de terra plantada de vinya en lo lloch dit lo Pont distant de sa casa un quart de tinguda una mujada si cullen dos carregas de vi, Confronta à llevant ab los hereus de dit Baldiri Melis a mitg dia ab dit Joan Batista Modolell, à ponent ab dit Gabriel Cardona y a tremuntana ab lo mateix es dita terra de la tersera calitat del terme.
  2. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya en lo lloch dit La Plana distant de sa Casa un quart de tinguda dos mujadas si cullen dos carregas de vi per mujada Confronta a llevant ab dit Joan Batista

Modolell, a mitg dia ab dit Modolell y part ab dit Campprecios, a ponent ab dit Jacinto Tudo, y a tremuntana ab don Jacinto Sagrera y part ab dit Gabriel Cardona es dita terra de la tersera calitat del terme.

1. 1. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya en lo lloch dit la Noguera distant de sa Casa un quart de tinguda de dos mujadas si cullen dos carregas de vi per mujada cada any Confronta a llevant ab dit Campprecios y part ab dit Jacinto Tudo, a mitg dia ab dit Gabriel Cardona, à ponent ab dit Convent del

Carme y part ab dit Cardona y a tremuntana ab dit Cardona y part ab dit Dⁿ Lluis Claresvalls Es dita terra de la tersera calitat del terme.

1. 1. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya situada prop La riera distant de sa Casa un quart de tinguda una mujada si cullen dos carregas de vi quiscun any, Confronta a llevant ab Antoni Gelabert

del Coscoll pages de dit terme à mig dia ab dit Campprecios à ponent ab Lo Cami y a tremuntana ab Fran^ch Pedrosa pages de dit terme Es dita pessa de terra de la tersera calitat del terme.

1. 1. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya situada en lo lloch dit lo Clos, distant de Sa Casa un quart y mitg de tinguda de tres mujadas Si cullen dos carregas de vi per mujada quiscun any Confronta à llevant ab los hereus de Fran^ch Ginestà pages de dit terme y part ab dit Campprecios à mitgdia ab Miquel Solanes pages de dit terme a ponent ab dit Modolell y part ab dit Convent del Carme y part ab los hereus de dit Baldiri Melis y à tremuntana ab don Joseph Dusay, es dita terra de la tersera calitat del terme.
  2. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya situada al torrent de Matasans distant de sa casa mitja hora de tinguda una mujada si cullen sinch carregas de vi Confronta à llevant ab dit Compprecios a mitg

dia ab los hereus de Casa Llunell de S^t Feliu, à ponent ab dit Llunell y a tremuntana ab los hereus de Benet Major de S^t Feliu Es dita terra de la primera calitat del terme.

1. 1. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya situada en lo sobredit lloch distant de Sa Casa mitja hora de tinguda un mujada si cullen dos carregas de vi quiscun any Confronta à llevant ab dit Llunell y part ab los hereus del d^r Geronim Salvador, a mitg dia ab dit Llunell a ponent ab dit Campprecios y a tremuntana part ab dit Llunell y part ab dit Major es dita terra de la tersera calitat del terme.
  2. Item posseheix altra pessa de terra en lo lloch dit La Plana distant de sa casa un quart Contenint tres mujadas de Conrreu si cull blat sivada y ordi, se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab dit Camppreccios a mitg dia ab dit Joan Batta Modolell y part ab dit Campprecios, a ponent ab dit Cardona y a tremuntana ab dit Jacinto Tudo y part ab dit Campprecios Dona de fruyts dos quarteras y mitja per una que son sinch quarteras de blat per mujada cada any, o sis de sivada quant se sembra dita terra es de la segona calitat del terme.
  3. Item posseheix altra pessa de terra en lo lloch dit Las Fexas, dista de sa casa mitja hora contenint dos mujadas, si cull blat, sivada y ordi se cultiva un any per altre confronta à llevant ab dit Convent del Carme a mitg dia ab lo cami que va al Hospitalet a ponent ab lo mateix camí y a tremuntana ab dit Modolell dona de fruyts tres quarteras per una que son sis quarteras de blat per mujada cada any o vuyt de sivada quant se sembra Es dita terra de la primera calitat del terme.
  4. vv Item posseheix altra pessa de terra en lo lloch dit Las ametlleras dista de sa Casa mitja hora contenint una mujada si cull blat sivada y ordi Se cultiva un any per altre confronta à llevant ab los hereus de dit Baldiri Melis y part ab Anton Gelabert del Coscoll de dit terme, à mitg dia ab lo cami real vell a ponent ab dit Cami

y à tremuntana ab los hereus de Fran^ch Ginesta de dit terme, Dona de fruyts dos quarteras y mitja per una, que son sich quarteras de blat quiscun any o sis de sivada quant se sembra dita terra es de la segona calitat del terme.

1. 1. Item posseheix altra pessa de terra en que se troba construida la casa Contenint una mujada de terra de sembradura si cull blat, sivada y ordi se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab los hereus de dit Ginestà y part ab dit Gabriel Cardona à mitg dia ab los hereus de dit Melis a ponent ab los hereus de Magi Pasteller y a tremuntana ab dit Cardona. Dona de fruyts tres quarteras per una que son sis quarteras de blat cada any o vuyt de sivada quant se sembra, dita terra es de la primera calitat del terme.
  2. Item posseheix dit Campresios altra pessa de terra dita lo hortet dista de la casa un quart contenint en sí dos quartos es herm afronta a solixent, ponent y a migdia ab Fran^ch Pedrosa de d^a Parra y a tremontana ab dit Pedrosa mitgensant la Riera publica de dit terme es de la tercera qualitat de las terras de dit terme.

s/n. It posseheix dit Camprecios altra pesa de terra dita las Feixas de la Font dista de la Casa un quart consisteix en una mojada y es herm ab algunas socas de Oliveras derruidas Confronta a solixent ab la Caseta dita den Pi, a ponent ab los hereus de Baldiri Melich a migdia ab la Riera publica y a tremontana ab dit Campresios es dita terra de la tercera qualitat del terme, y dona de util 4 s quiscun any.

1. 1. Item posseheix altra pessa de terra de Bosch en lo lloch prop Casa den Fetjo dista de sa Casa mitja hora, Consisteix en tres mujadas de terra, confronta à llevant ab Gabriel Fetjo pages de dit terme a mitg dia ab lo mateix à ponent ab los hereus de Fran^ch Carbonell pages de dit terme y à tremuntana ab lo torrent, Dona de

util cada mujada 4 sous per quiscun any es de la tersera qualitat del terme.

1. 1. Primo posseheixen una pessa de terra de vinya perduda en lo lloch dit Lo Coll, distant de sa Casa un quart y mitg de tinguda una mujada que vuy no si cull res per ser vinya perduda Confronta à llevant ab dit Fran^ch Campprecios à mitgdia ab dit Joan Batta Modolell, a ponent ab Anton Oriol no^ti real habitant en Bar^na y a tremuntana ab Joseph Tristany pages de S^t Feliu, Es dita terra de la quarta calitat del terme.
  2. Item posseheix una pessa de terra herma distant de sa Casa un quart y mitg de tinguda de dos mujadas dona de util un sou per quiscuna mujada cada any Confronta à llevant ab Fran^ch Gilabert de la Riera pages de dit terme, a mitg dia ab Jaume Modolell pages de dit terme y part ab dit Campprecios a ponent ab lo camí real ^dit ^Ginestar y a tremuntana ^ab ^lo ^mateix ^y ^part ab dit Fran^ch Gilabert es dita terra de la tersera calitat del terme.
  3. Item posseheix^enaltra pessa de terra herma distant de sa casa un quart i mitg de tinguda una mujada, dona de util un sou per quiscun any, confronta à llevant ab ell mateix à mitgdia ab ell mateix à ponent ab lo cami real y à tremuntana ab dit Gilabert de la Riera, es dita terra de la quarta calitat del terme.

1. 1. Primo posseheix una gleva o, tinencia de terra ab sa Casa dins contenint trenta una mujada de terra so es sinch de conrreu es a saber tres de la tersera calitat del terme y dos de la primera calitat, si cull blat, sivada y ordi Se cultivan un any per altre = Nou mujadas plantadas de vinya so es sinc^h de la primera calitat, tres mujadas de la segona calitat y una mujada de la tersera calitat = Dotse mujadas de bosch, so es set mujadas de la primera calitat = dos mujadas de la segona calitat y las restants tres mujadas de la tersera calitat y las altras sinch mujadas de herm so es una mujada de la segona calitat una mujada de la tersera calitat y las restants tres mujadas de la quarta calitat Confronta la dita gleva o tinencia de terra à llevant ab Jaume Biosca de dit terme, à mitgdia part ab dit Pere Jaume Gelabert y part ab dit don Lluis Claresvalls à ponent

ab dit Pere Jaume Gelabert y a tremuntana ab Francesch Pedrosa pages de dit terme y part ab la Riera = Las tres mujadas de conrreu de la tersera calitat donan de fruyts una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras de blat per mujada cada any o quatre quarteras de sivada quant se sembra = Las dos mujadas de conrreu de la primera calitat donan de fruyts tres quarteras per una que son sis quarteras de blat per mujada cada any o vuyt quarteras de sivada quant se sembra = Las sinch mujadas de vinya de vinya de la primera calitat donan de fruyts sinch carregas de vi per mujada = Las tres mujadas de la segona calitat donan de fruyts tres carregas de vi per mujada y la mujada de vinya de la tersera calitat dona de fruyts dos carregas

de vi per cada any = Las set mujadas de bosch de la primera calitat donan de util 10 sous per cada mujada quiscun any = Las dos mujadas de la segona calitat donan de util 6 sous per mujada cada any y las restants tres mujadas de la tersera calitat 4 sous per mujada cada any = Y las sinch mujadas de herm de la segona calitat donan de util cada any un sou per mujada.

1. 1. Item posseheix altra pessa de terra en lo lloch dit Lo Camp de S^t Just dista de sa casa mitja hora contenint una mujada Si cull blat, sivada y ordi, se cultiva un any per altre. Confronta a llevant ab lo cami de Casa Sagrera à mitg dia ab lo cami que va a S^t Feliu y part ab dit don Lluis Claresvalls, a ponent ab dit Claresvalls y a tremuntana ab dit don Jacinto Sagrera. Dona de fruyts tres quarteras per una que son sis quarteras de blat la mujada cada any o vuyt quarteras de sivada quant se sembra dita terra es de la primera calitat del terme.
  2. Item posseheix una pessa de terra herma distant de sa casa un quart de tinguda una mujada dona de util un sou per quiscun any confronta à llevant ab dit Pere jaume Gelabert y part ab don Joseph Novell à mitg dia y à ponent ab dit Jacinto Tudo y a tremuntaba ab dit Pere Jaume Gelabert, Es dita terra de la quarta calitat del terme.

1. 1. Primo posseheix una pessa de terra en que se troba construida una casa contenint una mujada de terra de sembradura si cull blat, sivada y ordi Se cultiva un any per altre Confronta a llevant ab dit Jacinto Tudo y part ab dit Jaume Modolell a mitg dia ab dit Modolell, à ponent ab lo cami que va a la Ig^a y part ab dit Tudo y à tremuntana ab dit Tudo Dona de fruyts dos quarteras per una que son quatre quarteras de blat o quatre quarteras de sivada quant se sembra Es dita terra de la tersera calitatdel terme.
  2. Item posseheix altra pessa de terra en lo lloch dit Lo Coll distant de sa casa mitja hora contenint una mujada Si cull blat, sivada y ordi, se cultiva un any per altre Confronta a solixent ab los hereus de dit Fran^ch Ginestar, a mitgdia ab Joseph Marola sastre de S^t Feliu, à ponent ab dit Marola y part ab Joseph Tristany pages de S^t Feliu y à tremuntana ab dit Tristany Dona de fruyts dos quarteras per una que son quatre quarteras de blat o quatre quarteras de sivada quant se sembra es dita terra de la tersera calitat del terme.

1. 1. Primo posseheix una pessa de terra en lo lloch dit Las Ametlleras dista de Sa Casa un quart y mitg Contenint una mujada, si cull blat, sivada y ordi Se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab dit Fran^ch Gilabert de la Riera a mitgdia ab lo mateix a ponent ab los y a tremuntana ab los hereus de dit Fran^ch Ginestar Dona de fruyts dos quarteras y mitja per una que son sinch quarteras de blat o sis de sivada quant se sembra dita terra es de la segona calitat del terme.
  2. Item posseheix altra pessa de terra que es La gleva de Sa Casa contenint una mujada de terra de sembradura si cull blat, sivada y ordi Se sembra un any per altre, Confronta à llevant ab dit Convent del Carme, à mitgdia ab dit Gabriel Cardona mitgensant un torrent, à ponent ab dit Campprecios mitgensant un Cami y à tremuntana ab dita Casa y part ab los hereus de dit Fran^ch Ginestar Dona de fruyts dos quarteras y mitja per

una que son sinch quarteras de blat o sis de sivada quant se sembra, dita terra es de la segona calitat del terme.

1. 1. Item posseheix altra pessa de terra dita La Sarriana distant de Sa Casa mitg quart Contenint una mujada si cull blat, sivada y ordi se cultiva un any per altre Confronta à Solixent ab Lo Cami real, a mitgdia ab dit don Jacinto Sagrera à ponent ab dit don Lluis Claresvalls y à tremuntana ab Jacinto Tudo Dona de fruyts dos quarteras per una que son quatre quarteras de blat o quatre quarteras de sivada quant se sembra es dita terra de la tersera calitat del terme.
  2. Item posseheix dit Carbonell altra pessa de terra dita del Padro dista mig quart de sa Casa contenint en si una mojada plantada de viña si cull dos carregas de vi p Confronta a Solixent ab lo dit Convent del Carme a migdia ab dit Convent a tremontana ab dit Convent y a Ponent ab ell mateix Jaume Carbonell. Es dita terra de la tercera qualitat de dit terme.
  3. It posseheix dit Carbonell altra pessa de terra herm en lo lloch dit Lo padro dista de la Casa mig quart contenint en si tres quartas Confronta a Solixent ab si mateix y ab dit Convent del Carme a Ponent ab Anton Oriol a migdia ab dit Convent del Carme y a tremontana ab dit Convent y dit Anton Oriol dona de fruyt uns anys ab altres quatre sous per quiscun any, es dita terra de la tercera qualitat dels Boschos de dit Terme.
  4. It posseheix dit Carbonell altra pessa de terra herma dita La Roqueta Grosa dista de la Casa un quart contenint una mojada confronta a Solixent ab Dⁿ Lluis Claresvalls a ponent ab los frares del Carme a migdia ab Gabriel Cardona y a tremontana ab dit Claresvalls mitgensant un torrent dona de fruyt per quiscun any quatre sous, es dita pesa de la tercera qualitat dels Boschos de dit Terme.
  5. It posseheix dit Jaume Carbonell altra pessa de terra dita La Roqueta xica dista de la Casa un quart contenint dita pessa tres quartos de hermot confronta a Solixent ab dⁿ Jacinto de Segrera a ponent ab dⁿ Lluis Claresvalls, a migdia ab Jacinto Tudo y a tremontana ab dit Claresvalls dona de fruyt per quiscun any (abreviatura inintel·ligible) quatre sous mojada es dita pesa de la tercera qualitat dels Boschos de dit terme.

1. 1. Posseheixen los Marmesors de Barthomeu Carbonell de Cornella una caseta y pessa de terra campa junt ab dita casa contenint tot junt tres quartos de terra confronta a Solixent ab Fran^ch Camprecios a migdia ab los hereus de Baldiri Melich a ponent ab dits Hereus Melich y a tremontana ab lo Cami Real de S^tJust a S^t Feliu de Llobregat, se sembra dita terra un any per altra y si cull en ella lo any ques sembra (abreviatura inintel·ligible) sis quarteras de blat per mujada es dita pesa de la p^ra qualitat de las terras de dit Terme.

1. 1. Primo posseheix una pessa de terra en lo lloch dit La Roqueta distant de sa Casa un quart contenint una mujada de conrreu, si cull blat, sivada y ordi, se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab dit Fran^ch Campprecios a mitgdia ab lo mateix, à ponent ab lo mateix, y a tremuntana ab dit Dⁿ Lluis Claresvalls y part ab Carbonell de Plassa Dona de fruyts dos quarteras y mitja per una que son sinch quarteras de blat per mujada o sis quarteras de sivada quant se sembra es dita terra de la segona calitat del terme.
  2. Item posseheix una pessa de terra en lo lloch dit Sarriana distant de Sa Casa mitg quart contenint una mujada de conrreu, si cull blat, ordi y sivada, se cultiva un any per altre Confronta a llevant ab dit Carbonell de Plassa, a mitgdia ab dit dⁿ Lluis Claresvalls, a ponent ab lo mateix y a tremuntana ab los hereus de dit Baldiri Melis mitgensant lo Cami Real Dona de fruyts dos q^ras y mitja per una que son sinch q^ras de blat y sis de sivada quant se sembra, es dita terra de la segona calitat del terme.
  3. Item posseheix una pessa de terra en lo lloch dit Las Clotas distant de sa Casa un quart y mitg contenint quatre mujadas de conrreu, si cull blat, ordi y sivada Se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab Jau^e Falguera Ciutada honrrat de Barª y part ab los hereus de Pau Roig pages de dit terme, à mitgdia ab t

.. Ramoneda de S^tJoan Despi , à ponent ab lo Cami Real y a tremuntana ab los hereus de dit Baldiri Melis Dona de fruyts dos quarteras y mitja per una que son sinch quarteras de blat per mujada y sis de sivada quant se sembra, es dita terra de la segona calitat del terme.

1. 1. Item posseheix altra pessa de terra sota sa casa y contigua à ella contenint dos mujadas de conrreu, si cull blat, ordi y sivada se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab lo mateix Tudò y part ab Pau Pedrosa de dit terme a mitgdia ab don Jacinto Sagrera y part ab dit Gabriel Cardona, a ponent ab lo Cami real que va de la Igª a la font y a tremuntana ab la riera Dona de fruyts dos quarteras y mitja per una que son sinch quarteras de blat per mujada o sis de sivada quant se sembra es dita terra de la segona calitat del terme.
  2. Item posseheix altra pessa de terra en que esta construida la Casa contenint una mujada de conrreu, si cull blat, ordi y sivada Se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab dit Tudo à mitg dia ab la Igª mitgensant lo Cami publich, à ponent ab dit Gabriel Cardona y à tremuntana ab dit Pau Pedrosa y part ab lo mateix Tudo. Dona de fruyts ¹ ^qra 2 q^ras per una que son qua tres qr^as de blat o quatre de sivada quant se sembra Es dita terra de la tersera calitat del terme.
  3. Item posseheix una pessa de terra plantada de vinya situada en lo lloch dit lo Clos distant de Sa Casa un quart de tinguda de tres mujadas, Si cullen sinch carregas de vi per mujada quiscun any Y tambe se troban en dita terra differents arbres fruyters de differents generos que lo util que donan se judica vint lliures lo any Confronta dita terra à llevant ab dit don Lluis Claresvalls, à mitg dia ab lo Cami real, à ponent ab los hereus de dit Pau Roig y part ab Antoni Gelabert del Coscoll, y part ab los hereus de dit Baldiri Melis y a tremuntana ab dit Fran^chGilabert de la Riera y part ab dit Gabriel Cardona. Es dita terra de la primera calitat del terme.
  4. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya situada en lo lloch dit lo Coll distant de sa Casa un quart y mitg de tinguda una mujada Si cullen sinch carregas de vi En que se troban alguns arbres fruyters molt novells que encara no donan fruyts Confronta a llevant ab lo dit Convent del Carme, à mitg dia ab Joseph Campderròs de S^t Feliu à ponent ab t.. Rigol de S^t Feliu y à tremuntana ab dit Joseph Marola de S^t Feliu Es dita terra de la primera calitat del terme.
  5. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya dita la vinya de la Creu, distant de sa Casa un quart de

tinguda de una mujada Si cullen sinch carregas de vi Confronta à llevant ab dit Convent del Carme à mitg dia ab dit Joan Batista Modolell, à ponent ab dit Modolell y part ab dit Gabriel Cardona y à tremuntana ab lo Cami real, es dita terra de la primera calitat del terme.

1. 1. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya en lo lloch dit Lo Padro, distant de sa Casa un quart de tinguda de tres mujadas si cullen sinch carregas de vi per mujada cada any Confronta à llevant ab Salvador Ferrer de Barª de Esplugues a mitg dia ab Joseph Ramoneda de Esplugues y part ab dit Convent del Carme à ponent ab dit Carbonell de Plassa y à tremuntana ab dit Fran^ch Cortes y part ab dit Tudo Es dita terra de la primera calitat del terme.
  2. Item posseheix una pessa de terra de Bosch en lo lloch dit Lo Mas dista de Sa Casa un quart consisteix en dos mujadas Confronta a llevant ab dit Fran^ch Cortes y part ab dit Tudò, a mitgdia ab lo mateix Tudo, à ponent ab dit Gabriel Cardona y a tremuntana ab dit Pere Jaume Gelabert Dona de util 4 sous per mujada cada any es dita terra de la tersera calitat del terme.
  3. Item posseheix una pessa de terra herma sobre Casa consisteix en una mujada Confronta à llevant ab dit Carbonell de Plassa a mitg dia ab lo mateix y part ab dit Anton Oriol à ponent ab dit Tudo y à tremuntana ab dit Gabriel Cardona y part ab dit Pau Pedrosa Dona de util cada any 1 sou, es dita terra de la quarta calitat del terme.

1. 1. Primo posseheix una pessa de terra en la qual es construida la Casa, contenint una mujada de conrreu. Si cull blat, ordi y sivada se cultiva un any per altre Confronta a llevant ab dit Gabriel Cardona y part ab dir Tudo, à mitg dia ab dit Tudo a ponent ab lo mateix y a tremuntana ab lo mateix. Dona de fruyts tres quarteras

per una que son sis quarteras de blat o vuyt de sivada quant se sembra, es dita terra de la primera calitat del terme.

1. 1. Item posseheix una pessa de terra dita las fexas de la riera distant de sa Casa mitg quart contenint una mujada de conrreu si cull blat, ordi y sivada se cultiva un any per altra Confronta à llevant ab dit Pere Jaume Gelabert, à mitg dia ab dit Gabriel Cardona y part ab dit Tudo, a ponent ab la Riera y part ab dit Gelabert y à tremuntana ab lo mateix Gelabert. Dona de fruyts dos q^ra^s y mitja per una que son sinch q^ras de blat o sis de sivada quant se sembra es dita terra de la segona calitat del terme.
  2. Item posseheix altra pessa de terra dita La pessa de la Creu distant de sa casa mitg quart, contenint una mujada de conrreu, si cull blat, sivada y ordi, se cultiva un any per altre. Confronta a llevant ab dit Gabriel Cardona à mitg dia ab lo cami real à ponent ab dit Cardona y à tremuntana ab lo mateix Padrosa. Dona de fruyts una quartera y mitja per q^ra que son tres q^ras de blat o 4 q^ras de sivada quant se sembra, es dita terra de la tersera calitat del terme.
  3. Item posseheix altra pessa de terra plantada de vinya dita la vinya de la Creu distant de sa Casa mitg quart, de tinguda una mujada Si cullen dos carregas de vi. Confronta à llevant ab dit Gabriel Cardona, à mitg dia ab dit Pedrosa, à ponent ab dit Cardona y a tremuntana ab lo mateix Padrosa, es dita terra de la tersera calitat del terme.
  4. Item posseheix altra pessa de terra herma en lo lloch dit La Creu dista de sa Casa mitg quart consisteix en una mujada de terra Confronta à llevant ab dit Cardona a mitg dia ab dit Pedrosa a ponent ab lo mateix Cardona y à tremuntana ab dit Convent del Carme. Dona de util cada any un sou es dita terra de la quarta calitat del terme.

1. 1. Primo posseheix una Gleva o, tinencia de terra ab sa Casa dins contenint nou mujadas de terra so es una mujada de conrreu de la primera calitat, altra mujada de conrreu de la segona calitat les quals se sembran un any per altre si cull blat, ordi y sivada_ dos mujadas de bosch de la quarta calitat_ una mujada de herm de la quarta calitat_ dos mujadas de vinya de la tersera calitat y dos mujadas de vinya de la quarta calitat.

Confronta la dita gleva o, tinencia de terra à llevant ab Joseph Ramoneda de Esplugas y part ab dit Gabriel Cardona a mitg dia ab dit Pau Pedrosa y part ab dit Cardona, à ponent ab dit Cardona y part ab dit Carbonell de Plassa y a tremuntana ab lo mateix Carbonell y part ab dit Tudo. La una mujada de conrreu de la primera calitat dona de fruyts tres quarteras per una que son sis q^ras de blat o vuyt de sivada quant se sembra, la una mujada de conrreu de la segona calitat dona de fruyts dos q^ras y mitja per q^ra que son sinch q^ra^s de blat o sis de sivada quant se sembra. Las dos mujadas de bosch de la 4 calitat donan de fruyt util 1 sou per mujada cada any. La una mujada de herm da la quarta calitat dona de util 1 sou cada any. Las dos mujadas de vinya de la tersera calitat donan de fruyts dos carregas de vi per mujada cada any y las dos mujadas de vinya de la quarta calitat no donan util algu per ser vinya perduda y la terra no serveix per a res.

1. 1. Item posseheix una pessa de terra prop la Casa den Modolell, distant de sa Casa un quart, contenint una mujada de conrreu, si cull blat, ordi y sivada se cultiva un any per altra Confronta a llevant ab dit Cardona a mitg dia ab lo mateix, a ponent ab dit Fran^ch Campprecios y a tremuntana ab lo dit Convent del Carme. Dona de fruyts dos q^ras y mitja per una q^ra que son sinch q^ras de blat o sis de sivada quant se sembra, es dita terra de la segona calitat del terme.
  2. Item posseheix una pessa de terra prop La Casa den Roig, distant de sa Casa un quart contenint tres quartas de conrreu, si cull blat, ordi y sivada, se cultiva un any per altre. Confronta à llevant ab los hereus de dit Pau Roig, a mitg dia ab dit don Lluis Claresvalls, à ponent ab los hereus de dit Baldiri Melis, y à tremuntana ab lo Cami real Dona de fruyts dos q^ras y mitja per una que son sinch q^ras de blat per mujada o sis de sivada quant se sembra, es dita terra de la segona calitat del terme.
  3. Item posseheix una pessa de terra dita Lo Camp del Hostal, dista de sa Casa mitg quart, contenint tres mujadas de conrreu, si cull blat, ordi y sivada, se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab lo dit Convent Cami real, a mitg dia ab lo torrent que divideix lo terme de S^t Just del de Esplugas, a ponent ab dit Convent y part ab dit Tudo y a tremuntana ab dit Tudo Dona de fruyts dos q^ras y mitja per q^ra que son sinch q^ras de blat per mujada o sis de sivada quant se sembra, es dita terra de la segona calitat del terme.
  4. Item posseheix una pessa de terra plantada de vinya situada prop la Casa den Modolell, distant de Sa Casa un quart y mitg de tinguda de tres quartas Si cullen dos carregas de vi ^per ^mujadaquiscun any Confronta à solixent ab dit Gabriel Cardona à mitg dia ab lo mateix, a ponent ab dit Joan Batta Modolell y a tremuntana ab dit Modolell, Es dita terra de la tersera calitat del terme.
  5. Item posseheix una pessa de terra plantada de vinya situada en lo lloch dit Lo Coll, distant de sa casa mitja hora de tinguda una mujada si cullen dos carregas de vi quiscun any Confronta à llevant ab los hereus de dit Baldiri Melis a mitg dia ab don Lluis Claresvalls a ponent ab dit Tudò y a tremuntana ab dit Joan Batta Modolell. Es dita terra de la tersera calitat del terme.
  6. Item posseheix una pessa de terra plantada de vinya situada prop Lo Hostal distant de Sa Casa mitg quart de tinguda una mujada si cullen dos carregas de vi cada any Confronta à llevant ab dit Covent del Carme, à mitg dia ab lo dit torrent, à ponent y a tremuntana ab dit Tudo, Es dita terra de la tersera calitat del terme.
  7. Item posseheix una pessa de terra plantada de vinya situada en lo lloch dit La Roqueta distant de sa casa un quart de tinguda de dos mujadas si cullen sinch carregas de vi per mujada cada any Confronta a llevant ab dit Gabriel Cardona, a mitg dia ab dit Claresvalls a ponent ab lo mateix y a tremuntana ab Carbonell de Plassa. Es dita terra de la primera calitat del terme.

1. 1. P^mo posseheix una pesa de terra vinya plantada dista dita la Roqueta dista de la Casa mig quart contenint en si una mujada se cullen dos carregas de vi per mojada quiscun any, Confronta a Solixent ab lo Cami R^l de Bar^na a S^tFeliu a ponent ab los hereus den Carbonell de la Plasa y ab dⁿLluis Claresvalls, a mig dia ab dit Fran^ch Camprecios y Jacinto Todo y a tremontana ab dits hereus den Carbonell es dita terra de la tercera qualitat del terme.
  2. It posseheix altra pessa de terra vinya plantada o la gleva de la Casa dista de ella un tir de fusill contenint en

si tres ^dos mojadas se cullen sinch carregas de vi per mujada quiscun any Confronta a Solixent ab Fran^ch Cortes de S^t Just a migdia ab dit Segrera a Ponent y a tremontana ab si mateix dit Segrera es dita terra de la primera qualitat de las terras de dit terme.

1. 1. It posseheix altre pesa de vinya plantada contenint en si dos mojades dista de la Casa un tir de fusill, se cullen dos carregas de vi per mojada quiscun any Confronta a Solixent ab dit Fran^ch Segrera, a Ponent y a migdia ab si mateix dit Segrera y a tremontana ab dit Fran^ch Gilabert de la Riera, es dita terra de la tercera qualitat de dit terme.
  2. It posseheix altra pesa de terra campa situada en la mateixa gleva de la Casa contenint en si quatra mojadas se cull blat, ordi y sivada, Se conresa un any per altra confronta a Solixent ab si mateix dⁿ Jacinto Segrera

a Ponent ab dit Gabriel Cardona, a migdia ab dit dⁿ Lluís Claresvalls y a tremontana ab dit Fran^ch Gilabert de la Riera, dona de fruyt lo any ques sembra una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras per mojada, quatre de sivada es dita terra de la tercera qualitat del Terme.

1. 1. It posseheix altra pesa de terra de sembradura en la qual esta construida sa Casa de dit dⁿ Jacinto de Segrera contenint en si una mojada y mitja se sembra un any per altre si cull blat, ordi y sivada Confronta a Solixent ab dit Gabriel Cardona, a Migdia ab dit Fran^ch Cortes y part ab si mateix de dit Segrera a Ponent ab si mateix dit Segrera y a tremontana ab dit Fran^ch Gilabert de la Riera dona de fruyt lo any que se sembra sinch quarteras de blat, o qu sis de sivada per mojada es dita terra de la segona qualitat de las del terme.
  2. It posseheix altra pesa de terra dita lo Camp de part della lo Cami dista de la Casa un tir de Escopeta conte mitja mojada de conrreu si cull blat, ordi, y sivada se cultiva un any per altra, confronta a Solixent ab dit G y a migdia ab dit Gabriel Cardona a tremontana ab dit Jacinto Todo y a ponent ab lo Cami publich de la Igla a la font, dona de fruyts lo any ques sembra dos quarteras y mitja per quartera de blat que son sinch per mojada y sis de sivada quant se sembra, es dita terra de la primera ^segona qualitat de las del dit Terme.
  3. It posseheix altra pesa de terra plantada de vinya dita la Vinya de la Montanya distant de sa Casa mitja hora de tinguda sis mojadas si cullan sinch carregas de vi per mojada Confronta a Solixent ab y a migdia ab Antoni Gelabert del Coscol de d^a Parra a ponent ab dⁿ Joseph Oliver y a tremontana ab dit Fran^ch Gilabert de la Riera, es dita terra de la primera qualitat.

X-. It posseheix altra pesa de terra de conrreu dita lo Torrent bo dista de Casa tres quarts contenint en si una mojada si cull blat, ordi, y sivada se cultiva un any per altra, Confronta a Solixent ab N Casas de Esplugas a ponent ab y a tremontana ab Fran^ch Vilar y a migdia ab Jaume Bioscha tots de la pnt Parra dona de fruyts una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras de blat,o, quatra de sivada quant se sembra, es dita terra de la tercera qualitat de las del Terme

1. 1. It posseheix altra pesa de terra herma dita Lo torrent bo dista de la Casa tres quarts contenint en si una mojada de terra Confronta a Solixent ab N Casas de Esplugues a ponent Y tremontana ab Fran^ch Vilar de S^t Just y a migdia ab Jaume Bioscha, dona de util quiscun any un sou. Es de la quarta calitat.
  2. It poseheix altra pesa de bosch dita de la montanya dista de la casa tres quarts una hora contenint en si dos mojadas de terra, Confronta a Solixent ab lo Compta Darnius a ponent y a migdia ab Fran^ch Vilar y a tremontana ab la Riera de dit Terme dona de util per cada any quatre sous per mojada es dita terra de la tercera qualitat de Bosch de dit Terme.

1. 1. P^mo posseheix una pesa de terra vinya plantada dita de na Pagesa dista de Casa mitja hora de tinguda tres mojadas si cullan cada any sinch carregas de vi per mojada Confronta a Solixent ab dit Gabriel Cardona a migdia ab dit Cardona y dit Batista Modolell a ponent y a tremontana ab dit Batista Modolell, es dita vinya de la primera qualitat de las terras de dit Terme
  2. It posseheix altra pesa de terra vinya plantada dita ta de Cas La Vinya del Pont, dista de Casa mitja hora de tinguda una mojada, si cullan cada any tres carregas de vi per mojada, confronta a Solixent part ab dit

Batista Modolell y part ab dit Gabriel Cardona, a Ponent part ab dit Cardona y part ab Joseph Mir, a midgia ab lo torrent que divideix lo Terme de S^t Just ab Esplugues y a tremontana ab dit Batista Modolell, es dita

vinya de la segona qualitat de las vinyas de dit Terme.

1. 1. It posseheix altra pesa de terra vinya plantada dita del Mas Lluy dista de la Casa tres quarts de tinguda dos mojadas, si cullen en dita vinya dos carregas per mojada cada any, Confronta a Solixent ab los hereus de Joseph Roldan Candeler de Sera de Bar^na a ponent ab los hereus de Casa Llunell de S^t Feliu a migdia ab dit

Fran^ch Gilabert de la Riera y a tremontana ab ell mateix dit Claresvalls, es dita vinya de la tercera qualitat de las vinyas de dit Terme.

1. 1. It posseheix altra pesa de terra anomenada La Mojada dista de la Casa un quart contenint en si una mojada de conrreu, si cull blat, ordi o sivada se cultiva un any per altra, confronta a solixent ab Miquel Solanes de S^t Just, a Ponent ab los hereus den Joseph Campderros de S^t Feliu a migdia ab lo Cami R^l de Bar^na a S^t Feliu y

a tremontana ab lo dit Convent dels frares del Carme dona de fruyts lo any ques sembra dos quarteras y mitja per quartera de blat que son sinch quarteras per mojada ,o, sis de sivada, es dita terra de la segona qualitat de las terras de dit terme.

1. 1. It posseheix una tinensia ,o, Gleva de terra ab sa Casa dins, contenint en si nou mojadas de terra, ço es tres mojades de conrreu de la primera qualitat, una mojada de la segona qualitat, tres mojades de la primera

qualitat y dos mojades de la quarta ^tercera qualitat, Confronta la dita gleva a Solixent ab los hereus de Baldiri Melich de S^t Just, a ponent ab los hereus de Pau Roig a migdia ab lo torrent gran y a tremontana ab lo Cami Real y ab dit don Jacinto Segrera. Las tres mojadas de la primera qualitat dona de fruyts tres quarteras per una que son sis quarteras per mojada de blat, o, vuyt de sivada = La una mojada de la segona qualitat dona de fruyt lo any ques sembra, una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras de blat per mojada, o sis de sivada, Las tres mojadas de la primera qualitat dona de fruyts tres quarteras per quartera de blat, que son sis quarteras per mojada, o, vuyt de sivada lo any ques sembra y las dos mojadas de la tercera qualitat dona de

fruyt lo any ques sembra una quartera y mitja per quartera de blat que son tres quarteras per mojada, o, quatra de sivada.

1. 1. It poseheix una pessa de terra contenint en si mitja mojada de conrreu, ^dista ^de ^casa ^un ^quart si cul blat ordi y sivada, se sembra un any per altra, confronta a solixent ab dit Gabriel Cardona, a tremontana ab dits frares del Carme a migdia ab dit Claresvalls y a ponent tambe ab dit Claresvalls, dona de fruyt lo any ques conrresa una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras de blat per mojada ,o, quatra de sivada, es dita terra de la tercera qualitat de las terras de dit Terme.
  2. It posseheix altra pesa de terra junt ab la sobradita, y dita la Roqueta contenint en si mitja mojada de conrreu dista de la Casa un quart, si cull blat ordi y sivada, se conrresa un any per altra confronta a Solixent, a migdia, a ponent y a tremontana ab si mateix dit Claresvalls, dona de fruyt lo any ques sembra una quartera y mitja per quartera que es tres quarteras per mojada ,o, quatra de sivada es dita pesa de la tercera qualitat de las terras de dit Terme.
  3. It posseheix altra pesa de terra plantada de vinya dita La vinya de S^t Marti distant de la Casa un quart de tinguda tres mujadas si cull dos carregas de vi per mojada quiscun any Confronta a Solixent ab dit Batista Modolell a ponent ab si mateix Claresvalls a migdia Pau Salom de S^t Joan Despi y a tremontana ab dit Gabriel Cardona, es dita pesa de la tercera qualitat de las vinyas de dit Terme
  4. It posseheix altre pesa de terra anomenada tras lo torrent dista de la Casa un tir de escopeta contenint en si quatra mojadas es dita terra part bosch de gatosas y part herm y de ningun util Confronta a Solixent ab dit Jacinto Todo y ab los hereus den Carbonell de la Plasa a ponent ab si mateix Claresvalls a migdia ab dⁿ Jacinto Segrera y a tremontana ab si mateix Claresvalls mitgensant lo torrent dona de fruyt dita pesa per quiscun any quatra sous ^per ^mojada per ser de la tercera qualitat dels Boschos de dit Terme.
  5. It posseheix altra pesa de bosch dolent dit Lo Mas Lluy distant de la Casa tres quarts contenint en si dos mojadas Confronta a Solixent ab si mateix Claresvalls a ponent ab los hereus de N Llunell de S^tFeliu a migdia ab dits hereus de Llunell y a tremontana ab dit Fran^ch Gilabert de la Riera, dona de fruyt cada any quatre sous per mojada y es de la tercera qualitat dels Boschos de dit terme.
  6. It posseheix altra pessa de terra herma dita de na pagesa distant de la Casa mitja hora contenint en si una mojada confronta a Solixent ab dit Gabriel Cardona a ponent ab dit Modolell a migdia ab lo torrent dit de la

Font Santa y a tremontana ab si mateix Claresvalls, dona de util quiscun any quatre sous y es de la tercera qualitat dels Boschos de dit Terme.

1. 1. Y posseheix altra pesa de bosch o hermot dita Puig Robi distant de sa Casa una hora contenint en si una mojada, confronta a Solixent ab Lo dit Compte Darnius a ponent ab la Serra divideix lo terme ab Esplugues a migdia ab dit Compte Darnius y a tremontana ab dit Fran^ch Cortes de S^t Just dona de fruyt dit hermot un sou per quiscun any per ser de la quarta qualitat dels boschos de dit Terme.
  2. It posseheix altra pesa de terra herma dita lo bosch de S^t Marti distant de la Casa un quart confronta a Solixent ab si mateix Claresvalls a ponent ab lo torrent gran a migdia ab los hereus de Baldiri Melich de S^t Just y ab N Quintana de Bar^na y a tremontana ab si mateix Claresvalls dona de profit conte en si una mojada y dona de profit per quiscun any quatre sous per ser de la qualitat tercera dels boschos de dit Terme.

1. 1. P^mo posseheix una pesa de terra vinya plantada situada en la Torra Spigulera dista de la Casa mitja hora de tinguda una mojada si cull quiscun any tres carregas de vi, confronta a Solixent ab dⁿ Joseph Duzay a Ponent ab Fran^co Panyella a migdia ab si mateix Roig y a tremontana ab Dⁿ N Sola de Barcelona es dita terra de la segona qualitat de las vinyas del dit Terme.
  2. It posseheix una pesa de terra de conrreu dista de la Casa mitja hora dita la Torra Espigulera de tinencia de una mojada si cull Blat Ordi y Sivada se sembra un any per altra Confronta a Solixent ab dit dⁿ Joseph

Duzay a Ponent ab dit Fran^co Panyella a migdia amb dit Duzay y a tremontana ab si mateix Roig, dona de fruyt lo any ques conrresa una ^dos quarteras y mitja per quartera de blat que son sinch quarteras per mojada, o sis de sivada, es dita pesa del segon grau de las terras de dit Terme.

1. 1. It posseheix altra pesa de terra herma dita la torra Spigulera distant de sa casa mitja hora de tinguda una mojada confronta a solixent ab dit dⁿ Joseph Duzay a ponent ab dit Fran^co Panyella, a migdia y a tremontana ab si mateix Roig dona de fruyt cada any un sou per ser de la quarta y mes dolenta qualitat dels boschos de dit terme.
  2. It posseheix altra pesa de terra dita las Clotas distant de sa Casa mig quart de tinguda de 1 mujada es terra de conrreu se sembra un any per altra, si cull blat ordi y sivada Confronta a Solixent ab dit dⁿ Lluis Claresvalls

a ponent ab Jacinto Todo part y part ab dⁿ Ramon Falguera a migdia ab dit Falguera y a tremontana ab dit Jacinto Todo, dona de fruyt lo any ques sembra dos quarteras y mitja per quartera de semb que son sinch quarteras per mojada de blat ,o, sis de sivada, es dita pesa de la segona qualitat de las terras de dit terme.

1. 1. It posseheix altra pesa de terra de conrreu en la qual esta construida la Casa la qual es del tot derruida y incapas de habitar es dita pessa de tinguda una mojada se sembra un any per altra, si cull blat, ordi y sivada si Confronta a Solixent ab dit dⁿ Lluis Claresvalls y Jacinto Todo a ponent ab los frares del Carme y part ab Miquel Solanes a migdia ab dit Claresvalls y a tremontana ab dit Antoni Gelabert del Coscoll, si cull lo any que se sembra tres quarteras per quartera que son sis quarteras de Blat per mojada,o, vuyt de sivada es dita pesa de la primera qualitat de las terras de dit terme.
  2. It posseheix altra pesa plantada de vinya dita Lo Torrent bo dista de la Casa una hora si cullan cada any dos carregas de vi per mojada es dita vinya de tinencia de una mojada, Confronta a Solixent y a migdia ab Lo Compta Darnius à ponent ab Jaume Bioscha y a tremontana ab si mateix Roig, es dita pesa de la tercera qualitat de las vinyas de dit terme.
  3. It posseheix altra pesa de terra de Bosch dit Lo Torrent bo distant de sa casa una hora de tinguda tres mojadas Confronta a Solixent ab Fran^ch Vilar a ponent ab Joseph Cases de Esplugues, a migdia ab si mateix Roig y part ab Jaume Bioscha y a tremontana ab lo dit Torrent bo dona de fruyt cada any quatra sous per ser de la tercera qualitat dels Boschs de dit Terme.
  4. 1. 1. Posseheix una pesa de terra de conrreu dita de sota Casa Modolell de tinguda una mojada si cull Blat, ordi y sivada dista de sa Casa mitja hora se conrresa un any per altra confronta a Solixent ab dit dⁿ Lluis Claresvalls a ponent ab dit Batista Modolell a migdia ab lo Torrent gran y a tremontana ab dit Gabriel Cardona, dona de fruyt lo any ques sembra dos quarteras y mitja per quartera que son sinch quarteras per mojada de blat,o, sis de sivada es dita pesa de la segona qualitat de las terras de dit Terme.
    1. 1. P^mo posseheix una Gleva,o, tinencia de terra ab sa Casa dins, contenint vint y set mojades, ço es una mojada de vinya de la segona qualitat, altra de conrreu de la segona qualitat, altra de conrreu de sinch mojadas, altra de conrreu de tres mojadas de la tercera qualitat, sis mojadas de vinya de la primera qualitat tres mojadas de vinya de la tercera qualitat, tres mojadas de vinya de la segona qualitat, dos mojadas de Bosch de la tercera qualitat, dos mojadas de Bosch de la segona qualitat y altres dos mojadas de herm de la quarta qualitat. Confronta dita Gleva o tinencia de terra a Llevant ab Fran^ch Pedrosa part y part ab Joan Oliveras, a ponent ab Antoni Gelabert del Coscoll a migdia ab dit Fran^ch Pedrosa y a tremonta ab la Serra que divideix lo present Terme ab lo terme de S^ta Creu ditas terras de conrreu se sembran un any per altra donan de fruyt lo any que
    se sembran, ço es las de la primera qualitat tres quarteras per quartera que son sis quarteras de blat ,o, vuyt de sivada, Las de la segona qualitat dos quarteras y mitja per quartera que son sinch quarteras per qarra da
    
    ,o, sis de sivada, las de la tersera qualitat una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras de blat per mojada, o, quatra de sivada, Las mojadas de vinya del primera qualitat dona de fruyt cada any sinc carregas de vi, las de la segona qualitat dona cada any tres carregas de vi per mojada y las de la tercera qualitat donan de fruyt dos carregas de vi cada any. Las quatre ^dos mojadas de Bosch de la segona qualitat donan de fruyt cada any sis sous, Las dos mojadas de bosch de la tercera qualitat donan de fruyt cada any quatre sous y las altras dos mojadas de bosch ,o, herm dona de fruyt cada any un sou.
    1. 1. It posseheix una de terra de conrreu dita Las Ametlleras dista de sa Casa mitja hora de tinencia tres mojadas si cull Blat, Ordi y sivada, se sembra un any per altra, Confronta a Solixent ab la Casa de dit Roig part,
    y part ab Antoni Gelabert, y part ab dit Fran^ch Campresios a Ponent ab dit dⁿLluis Claresvalls a migdia ab lo Cami R^l de Bar^na a S^t Feliu y a tremontana ab Los hereus de Baldiri Melich part y part ab dit Fran^ch
    
    Campresios dona de fruyt lo any que se sembra dos quarteras y mitja per quartera que son sinch quarteras de blat per mojada ,o, sis de sivada, es dita terra de la segona qualitat de las terras de dit Terme
    1. 1. It posseheix altra pesa de vinya plantada dita la vinya llauradora dista de la Casa un quart, de tinguda una mojada. Confronta a Solixent y a migdia ab Fran^ch Pedrosa a Ponent y a tremontana ab dit Antoni Gelabert del Coscoll, dona de fruyt cada any tres carregas de vi, es dita pessa de la segona qualitat de las vinyas del dit Terme.
    1. 1. Primo posseheix una Gleva o tinensia de terra ab sa Casa dins, de tinguda sinquanta set mojadas, ço es una mojada de vinya de la segona qualitat, una mojada de vinya de la tercera qualitat, tres mojadas de vinya de la primera qualitat, tres mojadas de conrreu de la primera qualitat y tres mojadas de conrreu de la tercera qualitat, dos mojadas y mitja hermot de la quarta qualitat, tres mojadas hermot de la quarta qualitat, tres mojadas de Bosch de la tercera qualitat, dos mojadas y mitja de la segona qualitat, tres mojadas de Bosch de la tercera qualitat, tres mojadas de Bosch de la tercera qualitat, tres mojadas y mitja de Bosch de la Segona qualitat, dotse mojadas y mitja de la primera qualitat, dos mojadas de Bosch de la segona qualitat, set mojadas de Bosch de la segona qualitat, tres mojadas de Bosch de la segona qualitat, y una mojada hermot de la quarta qualitat. Las tres mojadas de conrreu de la primera qualitat se sembran un any per altra y donan de fruyt lo any que se sembra tres quarteras per quartera que son sis quarteras de blat per mojada, o, vuyt de
    sivada. Las dos tres mojades de conrreu del tercer grau donan de fruyt lo any que se sembran una quartera y mitja per quartera, que son tres quarteras per mojada de blat ,o, quatra de sivada. Las tres mojadas de vinya del primer grau donan de fruyt cada any sinch carregas de vi. Las una mojada de vinya del segon grau dona de fruyt cada any tres carregas de vi i la altra mojada de vinya de la tercera qualitat dona de fruyt cada any dos carregas de vi. Las sis mojadas y mitja de herm de la quarta qualitat donan de fruyt per mojada cada any un sou. Las dotse mojadas y mitja de Bosch del primer grau dona de fruyt cada any deu sous per mojada.
    
    Las divuyt mojadas de bosch de la p segona qualitat, dona de fruyt cada any sis sous per mojada, y las nou mojadas y mitja de Bosch de la tercera qualitat dona de fruyt cada any quatre sous per mojada. Confronta dita Gleva o tinencia de terra, a Solixent ab Gaspar Llavayol de Vallvidrera part y part ab N Valls farre de tall de Barcelona, y part ab Pau Corts de Sarria, a Ponent ab dit Fran^ch Camprecios part y part ab los hereus de Casa Carbonell de la Montanya y part ab dⁿ Joseph Marles, a migdia ab lo Compta Darnius part y part ab dⁿ Jacinto Segrera, y a tremontana pa part ab dⁿ Joseph Marles, part ab Gaspar Llavayol, y part ab Pera Cuyas de Va S^t Just.
    1. 1. P^mo posseheix una Gleva ,o, tinensia de terra ab sa Casa dins de tinguda sis mojadas y mitja so es tres mojadas de conrreu de la tercera qualitat una mojada de conrreu de la primera qualitat altra mojada de conrreu de
    la tercera qualitat altre mitja mojada de conrreu de la tercera qualitat y una quarta de vinya de la tercera qualitat. Confronta dita Gleva ,o, tinencia de terra a Solixent ab si mate ponent y migdia ab lo m si mateix Compta y a tremontana ab dit Gabriel Fatjo. La mojada de conrreu de la primera qualitat se sembra un any per altra y lo any ques sembra dona de fruyt tres quarteras per una que son sis quarteras de blat per mojada
    
    ,o, vuyt de sivada. Las quatra mojadas y mitja de conrreu de la tercera qualitat donan de fruyt lo any que se sembran una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras per mojada y la mitja mojada de vinya de la tercera qualitat dona de fruyt lo any (abreviatura inintel·ligible) dos carregas per mojada.
    1. 1. P^mo posseheix una Gleva, o, tinencia de terra ab sa Casa dins de tinguda de setse mojadas y mitja; ço es sis mojadas de vinya de la primera qualitat, dos mojadas de conrreu de la segona qualitat, una mojada de bosch de la segona qualitat, sinch mojadas de bosch de la tercera qualitat y dos mojadas y mitja de hermot de la quarta qualitat. Confronta dita Gleva, o, tinencia de terra a Solixent ab Pera Cuyas part y part ab Gaspar Llavayol de Vallvidrera, a ponent ab los hereus de Carbonell de la Montanya a migdia ab dit Fatjo y a tremonta ab la Serra divideix lo pnt Terme ab lo de S^taCreu y Vallvidrera. Las sis mojadas de vinya de la primera qualitat dona de fruyt cada any sinc carregas de vi per mojada. Las dos mojadas de conrreu ^de ^la ^segona ^qualitat se sembran un any per altre, si cull blat ordi y sivada dona de fruyt lo any que se sembra dos quarteras y mitja per quartera, que son sinc quarteras per mojada de blat, o, sis de sivada La una mojada de bosch de la segona qualitat dona de fruyt cada any sis sous, Las sinch mojadas de la tercera qualitat de Bosch dona de fruyt cada any quatre sous y las dos mojadas y mitja de hermot de la quarta qualitat dona de fruyt cada any un sou.
    1. 1. P^mo posseheix un Gleva ,o, tinencia de terra ab sa Casa dins de tinensia onsa mojadas de terra ço es dos mojadas de conrreu de la tercera qualitat, tres mojadas de vinya de la tercera qualitat una mojada de Bosch de la segona qualitat, altra mojada de Bosch de la tercera qualitat y tres mojadas de Bosch de la tercera qualitat y una mojada de hermot de la quarta qualitat. Confronta dita Gleva ,o, tinencia de terra a Solixent ab y a migdia ab dit Gabriel Fatjo a ponent ab dit dⁿ Joseph Marles y part ab dit Llavayol y a tremonta ab la Serra divideix lo present terme ab la de Vallvidrera. Las dos mojadas de conrreu de la tercera qualitat se sembra un any per altra, dona de fruyt lo any ques sembra una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras de
    blat ,o, quatra de sivada per mojada. Los tres mojadas de vinya de la tercera qualitat dona de fruyt cada any dos carregas de vi per mojada. La una mojada de Bosch de la segona qualitat dona de fruyt cada any sis sous. Las quatra mujadas de bosch del tercer grau dona de fruyt quatra mu sous per mujada cada any y la mojada de hermot de la quarta qualitat dona de fruyt cada any q un sou.
    1. 1. Primo posseheix un Gleva ,o, tinencia de terra ab sa Casa dins de tinguda de trenta vuyt y quatre ^sinch mojadas; ço es las tres mojadas de conrreu de la segona qualitat, tres mojadas de conrreu de la tercera qualitat, dos mojadas de vinya de la segona qualitat, dos mojadas de vinya de la primera qualitat, dos mojadas de conrreu de la tercera qualitat, tres mojadas de vinya de la primera qualitat, tres mojadas de b quinse ^tretse mojadas y mitja de bosch de la tercera qualitat, y nou mojadas de herm de la quarta qualitat. Confronta a Solixent ab dits Solanes y Fran^ch Pedrosa, a Ponent ab dits Fran^ch Gilabert de la Riera, Joseph Roldan y ab dⁿJacinto Serrera, a migdia ab los hereus de Baldiri Melich y a tremontana ab la Sera que divideix lo present Terme ab
    lo de S^ta Creu. Las tres mojadas de conrreu de la segona qualitat se sembran un any per altra, si cull blat, ordi y sivada dona de fruyt lo any ques sembra dos quarteras y mitja per quartera, que son sinch quarteras de blat
    
    ,o, sis de sivada per mojada, Las tres mojadas de conrreu de la tercera qualitat se sembra asi mateix y dona de fruyt lo any ques sembra una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras de blat ,o, quatra de sivada per mojada. las dos mojadas de vinya de la segona qualitat dona de fruyt cada any tres carregas de vi. Las sinch mojadas de vinya de la primera qualitat dona de fruyt sinch carregas de vi per mojada. Las tretse mojadas y mitja de bosch de la tercera qualitat dona de fruyt quatra sous per mojada cada any y las q nou mojadas de hermot de la quarta qualitat dona de fruyt un sou cada any.
    1. 1. It posseheix altra pesa de conrreu dita lo Camp de las Emetlleres dista de Casa mitja hora conte en si una mojada si cull blat, ordi, y sivada se conrresa un any per altre. Confronta a solixent ab dit Jacinto Todo a ponent ab dit Campresios a migdia ab los hereus de Pau Roig y a tremontana ab los hereus de Baldiri Melich, dona de fruyt lo any ques sembra dos quarteras y mitja per quartera que son sinch quarteras de blat ,o, sis de sivada per mojada, es dita pessa de la segona qualitat de las terras de dit Terme.
        
        It posseheix altra pesa de terra de conrreu dita la pessa de la Riera dista de sa Casa mig quart conte en si dos mojadas si cull blat ordi y sivada y se sembra un any per altra Confronta a solixent ab dit Fran^ch Pedrosa a Ponent ab dit Campresios a migdia ab la Riera de dit Terme y a tremontana ab dit Pedrosa, dona de fruyt
    lo any ques sembra una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras de blat, o, quatra de sivada per mojada, es dita pessa de la tercera qualitat de las terras de dit Terme.
    1. 1. P^mo posseheix un Gleva ,o, tinencia de terra ab sa Casa dins de trentatres mojadas y mitja de tinguda, ço
    es una ^quatra mojada de vinya de la primera qualitat, dos quatra mojadas de vinya de la segona qualitat, dos mojadas de vinya de la una mojada de vinya de la segona qualitat = dos mojadas de vinya de la tercera qualitat = tres mojadas de conrreu de la segona qualitat = dos mojadas de conrreu de la tercera qualitat = dos mojadas de bosch de la primera qualitat = dotse mojadas y mitja de bosch de la tercera qualitat y onse mojadas de herm de la quarta qualitat. La una mojada de conrreu de la s vinya de la segona qualitat dona de fruyt cada any tres carregas de vi = Las dos mojadas de vinya de la tercera qualitat dona de fruyt cada any dos carregas de vi. Las terras de conrreu se sembran un any per altra y si cull blat ordi, y sivada, donan de profit las tres mojadas de conrreu de la segona qualitat dos quarteras y mitja per quartera que son sinch quarteras
    
    de blat ,o, sis de sivada per mojada per quiscun any – Las dos mojadas de conrreu de la tercera qualitat donan de fruyt lo any ques sembran una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras per de blat ,o, quatra
    
    de sivada per mojada Las dos mojadas de bosch de la primera qualitat dona de fruyt cada any deu sous Las dotse mojadas y mitja de bosch de la tercera qualitat dona de fruyt quatra sous quiscun any y las onse mojadas de hermot dona de fruyt un sou per mojada cada any. Confronta dita Gleva ,o, tinencia de terra a Solixent ab
    
    dits dⁿ Joseph Marles, Fran^ch Campresios y Gabriel Fatjo, a Ponent ab Fran^co Vilar de S^t Just, a migdia ab lo dit Vilar y a tremontana ab la Serra divideix lo present Terme ab lo de S^ta Creu.
    1. 1. Primo posseheix una Gleva ,o, tinencia de terra ab sa Casa dins de tinguda de trenta dos mojadas y mitja de terra, ço es nou mojadas de vinya de la primera qualitat y una mojada de vinya de la segona qualitat, una mojada de conrreu de la primera qualitat, una mojada de conrreu de la segona qualitat, tres mojadas de conrreu de la tercera qualitat sinch mojadas de Bosch de la primera qualitat, quatra de la tercera qualitat
    y vuyt y mojadas y mitja de la segona qualitat. Las nou mojadas de vinya de la primera qualitat donan de fruyt cada any sinch carregas de vi = Las mojada de vinya de la segona qualitat dona de fruyt tres carregas de vi per mojada cada any. Lo conrreu se sembra un any per altra, si cull blat, ordi y sivada dona de fruyt lo any ques sembra ço es La una mojada de la primera qualitat dona de fruyt lo any ques sembra tres quarteras per una que son sis quarteras de blat ,o, vuyt de sivada per mojada – La una mojada de conrreu de la segona qualitat dona de fruyt lo any ques sembra dos quarteras y mitja per quartera que son sinch quarteras de blat
    
    ,o, sis de sivada per mojada – Las tres mojadas de la tercera qualitat donan de fruyt lo any ques sembran una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras de blat ,o, quatra de sivada per mojada. Las sinch mojadas de Bosch de la primera qualitat dona de fruyt cada any deu sous per mojada – Las quatra mojadas de bosch
    
    de la tercera qualitat dona de fruyt quatre sous per mojada cada any y las vuyt y mitja mojadas de bosch del segon grau dona de fruyt cada any sis sous per mojada Confronta a Solixent ab Fran^co Vilar, a ponent ab dit Fran^ch Pedrosa y part ab Miquel Solanes, a migdia ab la Riera de dit Terme y part ab dit Pedrosa y a tremontana ab la Serra que divideix lo pnt Terme ab lo de S^ta Creu.
    1. 1. Primo posseheix una Gleva,o, tinencia de terra ab sa Casa dins de tinguda de sinquanta una mojada y mitja, ço es sinch mojadas de conrreu de la primera qualitat, dos mojadas de conrreu de la segona qualitat y sinch mojadas de conrreu de la tercera qualitat – sinch mojadas de vinya de la primera qualitat, una mojada de vinya de la segona qualitat y dos mojadas de la tercera qualitat – set mojadas ^y ^mitja de Bosch de la segona qualitat set mojadas de Bosch de la tercera qualitat y setse mojadas de Bosch de la quarta qualitat Las sinch mojadas de conrreu se sembran un any per altra son de la primera qualitat si cull blat ordi y sivada, donan de fruyt lo any ques sembran tres quarteras per quartera que son sis quarteras de blat,o, vuyt de sivada per mojada Las dos mojadas de conrreu de la segona qualitat donan de fruyt lo any ques sembran dos quarteras y mitja per quartera que son sinch quarteras de blat,o, sis de sivada per mojada, Las sis mojadas de conrreu del tercer grau dona de fruyt lo any ques sembra una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras de blat ,o, quatra de sivada per mojada. Las sinch mojadas de vinya de la primera qualitat dona de fruyt cada any sinch carregas de vi per mojada – Las una mojada de vinya de la segona qualitat dona de fruyt cada any tres carregas de vi per mojada y las dos mojadas de vinya del tercer grau dona de fruyt cada any dos carregas de vi per mojada – Las set mojadas y mitja de bosch de la primera qualitat donan de fruyt cada any sis sous per mojada. Las set mojadas de bosch de la tercera qualitat donan de fruyt cada any quatra sous y las setsa mojadas de bosch o hermot dona de fruyt cada any un sou per mojada. Confronta dita Gleva, o, tinencia de terra a Solixent ab los hereus de Fran^ch Carbonell de la Montanya part y part ab dⁿ Jacinto Segrera y part ab lo Compta Darnius a ponent ab dit Joan Oliveras a migdia, part ab dit Jaume Bioscha, part ab dit Segrera y part ab lo torrent bo, y a tremontana ab la Serra divideix lo pnt Terme ab lo de S^ta Creu.
  5. 1. 1. Posseheix una Caseta junt ab una mojada de terra de conrreu es de la segona qualitat se sembra un any per altra, si cull blat Ordi y sivada dona de fruyt lo any ques sembra dos quarteras y mitja per quartera que son sinch quarteras de blat ,o, sis de sivada. Confronta dita Casa y terra a Solixent ab dit Antoni Gelabert del Coscoll, a ponent ab dit Campresios, a migdia ab la Riera de dit Terme y a tremontana ab dit Antoni Gelabert del Coscoll.
    1. 1. Primo posseheix una Gleva ,o, tinencia de terra ab sa Casa dins situada de tinencia de deset ^dinou mojadas y mitja; ço es tres mojadas de vinya de la primera qualitat, una mojada de vinya de la segona qualitat, set
    mojadas de vinya de la tercera qualitat = dos mojadas conrreu de la segona qualitat = dos mojadas conrreu de la tercera qualitat y quatra mojadas y mitja de hermot de la quarta qualitat = Las dos tres mojadas de vinya de la primera qualitat donan de fruyt sinch carregas de vi per mojada cada any. La una mojada de vinya de la segona qualitat dona de fruyt tres carregas de vi per mojada cada any. Y las set mojadas de vinya de la tercera qualitat donan de fruyt dos carregas de vi per mojada cada any. Las dos mojadas de conrreu de la segona qualitat se conrresan una any per altra, si cull blat ordi y sivada, dona de fruyt lo any ques sembra dos quarteras y mitja per quartera que son sinc quarteras de blat,o, sis de sivada per mojada. Las dos mojadas de conrreu de la tercera qualitat donan de fruyt lo any que se sembran una quartera y mitja per quartera que son tres quarteras de blat, o, quatre de sivada per mojada, y las quatra mojadas y mitja de hermot de la quarta qualitat donan de fruyt un sou per mojada per cada any. Confronta dita gleva o tinencia de terra a Solixent ab la divisio del present Terme ab lo de Esplugas part y part ab dit Fran^ch Cortes, a ponent ab dit Gabriel Cardona part y part ab dit Pau Pedrosa, a migdia part ab dit Gabriel Cardona y part ab dit Jacinto Todo a Tremontana part ab dit Pau Pedrosa, part ab dit Fran^ch Cortes y part ab Fran^ch Pedrosa.
    
    115. (Nota dels autors: Número anotat per error dins de la finca anterior)
    1. It posseheix altra pesa de vinya plantada contenint una mojada de la segona qualitat dita la vinya den Solanes dista de Casa mitja hora Confronta a Solixent ab si mateix dit Gelabert y a migdia y a tremontana, a Sol ponent ab dit Miquel Solanes dona de fruyt cada any tres carregas de vi per mojada. Conte en si una mojada.
    2. It posseheix altra pesa de terra herma junt a la sobredita vinya dista de Casa mitja hora dita Lo hermot de Casa Solanes conte en si dos mojadas confronta a Solixent ab Miquel Solanes ab dit Fran^ch Padrosa a migdia ab Fran^ch Pedrosa a Ponent y a tremontana ab dit Miquel Solanes, dona de fruyt un sou cada any per mojada y es dita pesa de la quarta qualitat dels boschs de dit Terme.
    1. Primo posseheix una Gleva ,o, tinencia de terra ab sa Casa dins de tinguda de vint y dos mojadas de terra, ço es tres mojadas de vinya de la primera qualitat, una mojada de vinya de la tercera qualitat, dos mojadas de conrreu de la primera qualitat, una mojada de conrreu de la segona qualitat, sinch mojadas de conrreu de la tercera qualitat, dos mojadas de Bosch de la primera qualitat, una mojada de bosch de la segona qualitat, sis mojadas de bosch de la tercera qualitat y una mo mojada de bosch de la quarta qualitat. Las tres mojadas de vinya de la primera qualitat donan de fruyt sinch carregas de vi per mojada cada any. La una mojada de vinya de la tercera qualitat dona de fruyt dos carregas de vi per mojada cada any. Las dos mojadas de conareu de la primera qualitat se sembran un any per altra, si cull blat, ordi y sivada donan de fruyt lo any que se sembran tres quarteras per quartera, que son sis quarteras de blat ,o, vuyt de sivada per mojada. La una mojada de conrreu de la segona qualitat se sembra axi mateix, dona de fruyt lo any que se sembra dos quarteras y mitja per quartera que son sinch quarteras de blat ,o, sis de sivada per mojada. Los sinch mojadas de conrreu de la tercera qualitat se sembran axi mateix donan de fruyt lo any que se sembran una quartera y mitja per quartera
    que son tres quarteras de blat ,o, quatra de sivada per mojada. Las dos mojadas de bosch de la primera qualitat donan de fruyt deu sous cada any per mojada. La una mojada de bosch de la segona qualitat dona de fruyt
    
    sis sous per mojada cada any. Las sis mojadas de bosch de la tercera qualitat dona de fruyt quatra sous cada any per mojada. Y la una mojada de bosch de la quarta qualitat dona de fruyt un sou per mojada cada any. Confronta a Solixent ab dit Pau Roig part y part ab Magi Carbonell de Esplugas y part ab Fran^chCortes, a migdia y a ponent tot ab Fran^ch Cortes y a tremontana ab Fran^ch Vilar part y part ab dⁿ Jacinto Segrera y part ab Joseph Cases de Esplugas.
    1. Primo posseheix dit Joan Batista Modolell una Gleva ,o, tinencia de terra ab sa Casa dins de tinguda de vint y tres mojadas, ço es dos mojadas de vinya de la primera qualitat, quatre mojadas de vinya de la segona qualitat, quatra ^tres mojadas de vinya de la tercera qualitat dos mojadas de conrreu de la primera qualitat sis
    mojadas y mitja de conrreu de la segona qualitat, tres mojadas de conrreu de la tercera qualitat, sis mojadas de herm de la quarta qualitat
    
    Primo posseheix dit Modolell una Gleva ,o, tinensia de terra ab sa Casa dins de tinguda vint y quatra mojadas, ço es dos mojadas de vinya de la primera qualitat quatra mojadas de vinya de la segona qualitat y mitja mojada de vinya de la tercera qualitat = dos mojadas de conrreu de la primera qualitat, set mojadas y mitja de conrreu de la segona qualitat, dos mojadas de conrreu de la tercera qualitat, y sis mojadas de herm de la quarta qualitat. Las dos mojadas de vinya de la primera qualitat donan de fruyt sis carregas de vi per mojada cada any Las quatra mojadas de vinya de la segona qualitat dona de fruyt tres carregas de vi per mojada cada any y la mitja mojada de vinya de la tercera qualitat dona de fruyt dos carregas de vi per mojada cada any. Las terras de conrreu se sembran un any per altra. Las dos mojadas de conrreu de la
    
    primera qualitat donan de fruyt lo any ques sembran tres quarteras per quartera que son sis quarteras de blat
    
    ,o, vuyt de sivada per mojada. Los set mojadas y mitja de conrreu de la segona qualitat donan de fruyt lo any ques sembran dos quarteras y mitja per quartera que son sinch quarteras de blat ,o, sis de sivada per mojada. Las dos mojadas de conrreu de la tercera qualitat dona de fruyt lo any ques sembran una quartera y mitja per quartera, que son tres quarteras de blat ,o, quatre de sivada per mojada y las sis mojadas de hermot de
    
    la quarta qualitat donan de fruyt un sou cada any per mojada. Confronta dita Gleva ,o, tinencia de terra a Solixent ab dit Gabriel Cardona part y part ab dit Jacinto Todo a Ponent part ab dit dⁿ Lluis Claresvalls, part ab dit Gabriel Cardona y part ab dit Fran^ch Campresios a migdia part ab dit Cardona, part ab los dits frares del Carme y part ab dit dⁿ Lluis Claresvals y part ab dit Campresios, y a tremontana part ab lo Cami Real part ab dit Cardona y part ab dit Campresios.
    1. It posseheix altra pesa de terra vinya plantada dita La Vinya de la Avia de tinguda mitja mojada distant de Casa mig quart confronta a Solixent ab Joseph Mir de S^t Just a Ponent ab dit Gabriel Cardona a migdia ab lo torrent dit de Gratomont y a tremontana ab dit Gabriel Cardona es dita pesa de la tercera qualitat dona de fruyt cada any tres carregas de vi per mojada.
    2. It posseheix altra pesa de vinya plantada dita la Vinya de la Riba de tinensia de una mojada, dista de Casa mig quart Confronta a Solixent ab dit dⁿ Lluis Claresvalls a ponent ab dit Cardona a migdia ab dit Torrent de Gratomont y a tremontana ab dit Claresvalls, es dita vinya de la tercera qualitat de las vinyas del pnt Terme, dona de fruyt cada any tres carregas de vi per mojada.
    3. It posseheix altra pessa de terra de vinya plantada de tinensia una mojada dita Coll de Mura, dista de Casa mitja hora Confronta a Solixent ab dit Fran^ch Campresios a ponent ab Joseph Marola sastre de S^t Feliu a migdia part ab dit Campresios y part ab dits frares del Carme y a tremontana ab Los hereus de Casa Ginesta es dita vinya de la tercera qualitat dona de fruyt tres carregas de vi per mojada.
    4. It posseheix altra pessa de terra de conrreu de tinguda una mojada dita Lo Pont dista de Casa mig quart confronta a Solixent ab lo dit Torrent de Gratomont a Ponent ab dit Gabriel Cardona a migdia ab dit dⁿ Lluis Claresvalls y a tremontana part ab dit Cardona, part ab dit Campresios y part ab los hereus de Baldiri Melich es dita pessa de la tercera qualitat de las terras de dit Terme, si cull blat, ordi y sivada se sembra un any per
    altra, dona de fruyt lo any que se sembra una quartera y mitja per quartera y tres quarteras de blat ,o, quatra de sivada per mojada.
    1. P^mo posseheix un Gleva ,o, tinencia de terra ab sa Casa dins de tinguda de trenta y tres mojadas; ço es dotse mojadas de vinya de la primera qualitat, dos mojadas de vinya de la tercera qualitat, una mojada de conrreu de la segona qualitat, tres mojadas de conrreu de la tercera qualitat, tretse mojadas de Bosch de la tercera qualitat, una mojada de Bosch de la segona qualitat y una mojada de herm de la quarta qualitat Las dotse mojadas de vinya de la primera qualitat donan de fruyt cada any sinch carregas de vi per mojada, Las dos mojadas de vinya de la tercera qualitat donan de fruyt tres carregas de vi per mojada cada any. La una mojada de conrreu de la segona qualitat se sembra un any per altra, si cull blat, ordi y sivada y dona de fruyt lo any que se sembra dos quarteras y mitja per quartera que son sinch quarteras de blat ,o, sis de sivada per mojada. Las tres mojadas de conrreu de la tercera qualitat se sembran un any per altra donan de fruyt lo
    any que se sembran una quarera y mitja per quartera que son tres quarteras de blat ,o, quatre de sivada per mojada. Las una mojada de Bosch de la segona qualitat dona de fruyt cada any sis sous per mojada. Las tretse mojadas de Bosch de la tercera qualitat dona de fruyt quatre sous cada any per mojada. Y La una mojada
    
    de hermot dona de fruyt un sou per mojada cada any. Confronta dita Gleva ,o, tinencia de terra a Solixent ab Joan Oliveras a Ponent ab Miquel Solanes part, part ab Antoni Gelabert del Coscoll, y part ab Fran^ch Campresios, a migdia part ab Fran^ch Cortes y part ab Jaume Gelabert Candeler y a tremontana part ab dit Solanes y part ab dit Jaume Gelabert.
    1. Primo posseheixen dits hereus una Gleva ,o, tinencia de terra ab sa Casa dins de tinguda de quat set mojadas y mitja, ço es quatra mojadas de conrreu de la segona qualitat y tres mojadas y mitja de vinya de la segona qualitat. Las quatra mojadas de conrreu de la segona qualitat se sembran un any per altra, si cull blat ordi y sivada dona de fruyt lo any que se sembra dos quarteras y mitja per quartera que son sinc quarteras de blat ,o, sis de sivada per mojada. Las tres mojadas y mitja de vinya de la segona qualitat dona de fruyt cada any tres carregas de vi per mojada. Confronta dita Gleva ,o, tinencia de terra a Solixent ab Fran^ch Campresios a ponent ab Joseph Roldan Candeler de Sera de Bar^na a migdia ab la Riera de dit Terme y a tremontana ab Antoni Gelabert del Coscoll.
    2. It posseheix altra pessa de terra vinya plantada de tinguda una mojada dita La vinya de S^t Marti, Confronta a Solixent ab Pau Salom de S^t Joan Despi, a mitg dia ab dit Felip de Quintana a ponent ab dit Dⁿ Lluis Claresvalls y a tremuntana ab lo mateix dista de sa Casa mitja hora si cullen sinch carregas de vi per mujada es dita terra de la primera calitat del terme.
    3. Item posseheix una pessa de terra plantada de vinya dita la vinya del Coll distant de sa Casa mitja hora de tinguda de una mujada si cullen tres carregas de vi quiscun any Confronta dita terra a llevant ab lo torrent den Majoral, à mitg dia ab dit Joan Batta Modolell, a ponent ab dit Fran^ch Campprecios y a tremuntana ab dit Gabriel Cardona, es dita terra de la segona calitat del terme.
    4. Item posseheix una pessa de terra plantada de vinya dita La vinya de Casa den Roig distant de sa Casa mitja hora de tinguda de una mujada si cullen sinch carregas de vi quiscun any Confronta à llevant ab dit Fran^ch Campprecios, a mig dia ab dit Miquel Solanes, a ponent ab dit Convent del Carme y a tremuntana ab dit Campprecios, es dita terra de la primera calitat del terme.
    5. Item posseheix altra pessa de terra dita lo Camp de la Monja distant de sa Casa mitja hora contenint una mujada de conrreu, si cull blat, sivada y ordi, se cultiva un any per altre. Confronta a llevant ab dit Convent del Carme, à mitgdia ab dit Claresvalls, à ponent ab dit Jacinto Tudo y a tremuntana ab lo Cami real, Dona de fruyts dos q^ras y mitja per q^ra que son sinch q^ras de blat o, sis de sivada quant se sembra es dita terra de la segona calitat del terme.
  6. 1. Item posseheix altra pessa de terra dita lo Camp de las Ametlleras distant de sa Casa mitja hora, contenint una mujada de conrreu. si cull blat ordi y Sisivada se cultiva any per altra. Confronta a llevant ab dit Jacinto Tudo à mitg dia ab dit Gelabert del Coscoll, à ponent ab dit Campprecios y a tremuntana ab dit Gilabert de la Riera. Dona de fruyts dos q^ra^s y mitja per q^ra que son sinch q^ras de blat o, sis de sivada quant se sembra es dita terra de la segona calitat del terme.
    2. Item posseheix altra pessa de terra dita Lo Camp de S^tJust distant de sa Casa un quart Contenint tres mujadas de conrreu, si cull blat ordi y sivada, se cultiva un any per altre. Confronta à llevant ab dit Gabriel Cardona à mitg dia ab dits hereus de Melich y part ab a ponent ab lo Cami Real y a tremuntana ab dit Campprecios y part ab dit Magi Pasteller y dona de fruyts dos q^ras y mitja per q^ra que son sinch q^ra^s de blat per mujada o, sis de sivada quant se sembra, es dita terra de la segona calitat del terme.
    3. Item posseheix una pessa de terra de Bosch dita la Roureda, dista de sa casa un quart consisteix en una mujada, confronta a llevant y mitg dia y ponent ab dit Gabriel Cardona y a tremuntana ab dits hereus de Melich. Dona de util 4 sous cada any, es dita terra de la tersera calitat del terme.
    1. Primo posseheix una gleva o, tinencia de terra ab sa Casa dins Contenint trenta sinch ³⁵ mujadas de terra so es onse mujadas de conrreu que se sembran un any per altre so es sis mujadas de la primera calitat del terme y sinch de la segona calitat = set mujadas de vinya de la segona calitat y las restants disset mujadas de bosch so es deu mujadas de la segona calitat quatre mujadas de la tersera calitat y las altras tres mujadas de la quarta calitat Confronta la dita gleva o, tinencia de terra a llevant ab la riera de S^t Just y part ab dit Jacinto Tudo
    a mitg dia ab dit don Jacinto Sagrera y part ab dit Gabriel Cardona y part ab dit Tudo y part ab los hereus de dit Baldiri Melich a ponent ab los hereus de dit Fran^ch Ginestar y part ab don Joseph Dusay y part ab
    
    don Anton Sola y a tremuntana ab los hereus de Pau Llunell pages de S^t Feliu de Llobregat y part ab dit don Lluis Claresvalls y part ab los hereus de Joseph Roldan Candeler de sera de Bar^na y part ab la riera = Las sis mujadas de conrreu de la primera calitat donan de fruyts tres q^ras per una que son sis q^ra^s de blat per mujada
    
    o vuyt de sivada quant se sembra = Las sinch mujadas de conrreu de la segona calitat donan de fruyts dos q^ra^s y mitja per q^ra que son sinch qras de blat per mujada, o, sis de sivada quant se sembra = Las set mujadas de vinya donan de fruyts tres carregas de vi per mujada y las disset mujadas de bosch donan de util so es
    
    las deu mujadas de la segona calitat 6 sous per mujada = Las quatra mujadas de la tersera calitat 4 sous per mujada y las restants tres mujadas de la quarta calitat 4 1 sou per mujada cada any.
    1. Item posseheix una tinencia de terra sobre la sua casa distant de ella mitja hora contenint onse mujadas de terra so es dos mujadas de conrreu de la segona calitat en que se sembra blat ordi, y sivada y se cultivan un any per altre = sinch mujadas de vinya de la primera calitat y quatre mujadas de bosch so es tres de la
    tersera calitat y una de la quarta calitat Confronta la dita tinencia de terra a llevant ab dit Antoni Gelabert del Coscoll à mitg dia ab dit don Jacinto Sagrera y part ab don Carlos Oliver y part ab dit Joseph Roldan a ponent ab dit Dⁿ Lluis Claresvalls y part ab lo Cami de S^ta Creu y a tremuntana ab Fran^co Bosch no^a = Las dos mujadas de conrreu donan de fruyts dos q^ras y mitja per una que son sinch q^ras de blat per mujada o, sis de sivada quant se sembra = Las sinch mujadas de vinya donan de fruyts sinch carregas de vi per mujada cada any y las 4 mujadas de bosch donan de util so es las tres mujadas de la tersera calitat 4 sous per mujada y la una mujada de la quarta calitat 1 sou cada any.
    1. Posseheix una gleva o tinencia de terra ab sa Casa dins contenint setse mujadas de terra so es quatre mujadas de conrreu, a saber es dos de la segona calitat del terme y altres dos de la tersera calitat en las quals se sembra blat ordi y sivada y se sembran un any per altre = onse mujadas platadas de vinya so es vuyt de la primera calitat y las tres de la tersera calitat y la restant una mujada herma de la quarta calitat del terme. Confronta la dita gleva o, tinencia de terra a llevant ab dit Antoni Gelabert del Coscoll y part ab los hereus de dit Baldiri
    Melis à mig dia ab dit Fran^ch Gilabert de la Riera y part ab la riera a ponent ab dit Claresvalls y part ab dit Gilabert de la Riera y a tremuntana ab dit DⁿCarlos Oliver y part ab dit Fran^chGilabert. Las dos mujadas de conrreu de la segona de calitat donan de fruyts dos q^ras y mitja per quartera que son sinch q^ras de blat per mujadas o, sis de sivada quant se sembra y las ditas dos mujadas de conrreu de la tersera calitat una q^ras ^y ^mitja per una que son 3 q^ra^s per mujada o 4 quarteras de sivada quant se sembra = las ditas 8 mujadas de vinya de la primera calitat donan de fruyts sinch carregas de vi per mujada cada any y las tres mujadas de la tersera calitat donan dos carregas de vi per mujada cada any y la mujada de herm de la quarta calitat dona de util 1 sou cada any.
    1. Primo posseheix una gleva o, tinencia de terra ab sa Casa dins contenint vint mujadas de terra so es tres mujadas de conrreu de la tersera calitat del terme en las quals se cull blat ordi y sivada y se sembra un any per altre = quatre mujadas de vinya de la primera calitat del terme y las restants tretse mujadas de bosch so es vuyt mujadas de la tersera calitat del terme y las altras sinch mujadas de la quarta calitat Confronta dita gleva o, tinencia de terra à llevant ab dit Fran^ch Gilabert de la Riera a mitg dia ab Joseph Tristany pages de S^tFeliu y part ab los hereus de Thomas Rigol pages de S^tFeliu y part ab Fran^coAndreu corder de S^tFeliu y part ab Fran^coPanyella pages de S^tFeliu y part ab lo mateix Dusay a ponent ab lo mateix Dusay dividint dit terme del de S^t Joan Despi y a tremuntana ab la Riera = Las tres mujadas de conrreu donan de fruyts una cortera y mitja per q^ra que son 3 q^ras de blat per mujada o, 4 de q^ras de sivada quant se sembra = Las 4 mujadas de vinya donan de fruyts sinch carregas de vi per mujada = Las vuyt mujadas de bosch de la tersera calitat
    donan de util 4 sous per mujada cada any y las sinch mujadas de bosch de la quarta calitat donan de util 1 sou per mujada cada any.
    1. Item posseheix altra pessa de terra de Bosch dita la torra Espigolera distant de sa casa un quart consisteix en set mujadas de terra so es tres mujadas de la segona calitat del terme y las restants quatre mujadas de la quarta calitat Confronta dita pessa de terra a llevant ab dit Fra y a tremuntana ab dit Fran^ch Gilabert de la Riera a mitg dia ab la Riera y à ponent ab Joseph Codina pages de S^t Joan Despi Dona de util dita pessa de terra so es las tre mujadas de la segona calitat 6 sous per mujada, cada any y las quatre mujadas de la quarta calitat 1 sou per mujada cada any.
    1. Primo posseheixen una pessa de terra plantada de vinya en lo lloch dit lo Mas Llull distant de sa Casa mitja hora de tinguda de sis mujadas, si cullen sinch mujadas de carregas de vi per mujada cada any. Confronta à llevant à ponent à mitg dia ab los mateixos hereus de Llunell y à tremuntana ab dit Fran^ch Campprecios. Es dita pessa de terra de la primera calitat del terme.
    2. Item posseheixen una pessa de terra de bosch situada en lo lloc dit lo Mas Llull distant de sa Casa mitja hora Consisteix en divuyt mujadas Confronta a llevant ab dit Gilabert de la Riera y part ab dit Claresvalls à mitg dia ab dit Gilabert a ponent ab los mateixos hereus de Llunell mitgensant lo torrent y a tremuntana ab los hereus de Benet Major pages de S^t Feliu y part ab los hereus del D^r Geronim Salvador, Dona de util 1 sou per mujada cada any.
    1. Posseheix una pessa de terra plantada de vinya en lo lloch dit Mas Llull distant de sa casa mitja hora de tinguda de una mujada si cullen tres carregas de vi cada any Confronta a llevant ab Fran^co Andreu corder de S^t Feliu a mitg dia, a ponent y à tremuntana ab don Joseph Dusay Es dita pessa de terra de la segona calitat del terme.
    Primo posseheix una pessa de terra plantada de vinya en lo lloch dit Mas Llull distant de sa Casa mitja hora de tinguda de dos mujadas ^y ^una ^quarta. Si cullen sinch carregas de vi per mujada cada any Confronta à llevant
    
    y tremuntana ab dit don Joseph Dusay à mig dia ab Mateu Guinot pages de S^t Feliu y a ponent part ab dit Dusay y part ab dit Fran^co Panyella, Es dita terra de la primera calitat del terme.
    
    Una mojada está encatastrada en S^t Joan y S^t Just deu cobrar solament per la mujada y quarta Notta que totas dos mujadas y una quarta estan continuades en lo original catastro
    
    Posseheix una pessa de terra plantada de vinya en lo lloch dit (en blanc) distant de sa casa un quart de tinguda dos mujadas y una quarta si cullen sinch carregas de vi per mujada cada any Confronta a llevant ab dit DⁿJoseph Dusay a mitg dia ab Joseph Campderròs pages de S^tfeliu a ponent ab dit Fran^coAndreu y à tremuntana ab dit Dusay, es dita terra de la primera calitat del terme.
    
    Deuen cobrar solament per una mujada per esser encatastrada tota esta vinya en S^t Joan y trobanse enmig dos termes, es precis se prejudique quiscun de la mitat.
    
    Nota lo mateix del de dal dit
    
    Posseheix una pessa de terra plantada de vinya en lo lloch (en blanc) distant de sa Casa un quart de tinguda de quatre mujadas Si cullen sinch carregas de vi per mujada cada any Confronta a llevant ab dit Fran^ch Campprecios a mitg dia ab los hereus de dit Fran^ch Ginestar y part ab Joseph Marola sastre de S^t Feliu a ponent y à tremuntana ab dit dⁿ Joseph Dusay, es dita terra de la primera calitat del terme.
    
    Posseheix una pessa de terra plantada de vinya (en blanc) distant de sa casa un quart de tinguda de dos mujadas y una quarta si cullen sinch carregas de vi per mujada cada any Confronta a llevant ab los hereus de dit Fran^ch Ginestar à mitg dia ab dit Jacinto Tudo y part ab dit Rigual a ponent ab dit Rigual ^y ^a ^tremuntana ab dit Tristany y part ab dit Campprecios = es de p^a calitat.
    
    Posseheixen una pessa de terra plantada de vinya (en blanc) distant de sa casa un quart de tinguda de quatre mujadas y una quarta si cullen sinch carregas de vi per mujada cada any Confronta à llevant ab dit Jacinto Tudo y part ab dit Fran^chCampprecios a mitg dia ab Lo Cami Real que va de Bar^naa S^tFeliu a ponent y a tremuntana ab dit Joseph Tristany y part ab dit Joseph Marola es dita terra de la primera calitat del terme.
    
    Posseheixen una pessa de terra plan dita (en blanc) distant de sa Casa un quart contenint una mujada y una quarta de conrreu, si cull blat, ordi y sivada se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab dit don Lluis Claresvalls y part ab dit Convent del Carme à mitg dia ab lo Cami real, a ponent ab dit Rigual y à tremuntana ab dit Jacinto Tudo. Dona de fruyts dos quarteras y mitja per q^ra que son sinch q^ras de blat per mujada o, sis de sivada quant se sembra, es dita terra de la segona calitat del terme.
    
    Posseheix una pessa de terra plantada de vinya (en blanc) distant de sa Casa mitja hora de tinguda de tres mujadas y mitja Si cullen sinch carregas de vi per mujada cada any Confronta à llevant ab Pau Roig de S^t Just, a Ponent ab la partio del pnt Terme ab lo de S^t Joan a migdia ab dit Claresvalls ab Gabriel Cardona y ab N Quintana de Bar^na y a tremontana ab dit Jacinto Todo es dita terra de la P^ra calitat del terme.
    
    P^mo posseheix una pessa de terra situada en lo lloch la torra espigolera contenint tres quartas de conrreu distant de sa Casa mitja hora si cull blat, ordi y sivada se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab dit Fran^ch Gilabert de la Riera à mitg dia y à ponent ab lo mateix dⁿ Anton Sola y a tremuntana ab los hereus de dit Pau Llunell Dona de fruyts una q^ra y mitja per q^ra que son tres q^ras de blat per mujada, o, quatre de sivada quant se sembra es dita terra de la tersera calitat del terme.
    
    Item posseheix una pessa de terra plantada de vinya en dit lloc la torra espigolera distant de sa Casa mitja hora de tinguda de dos mujadas y tres quartas si cullen tres carregas de vi per mujada cada any Confronta à llevant ab dit Gilabert de la Riera a mitg dia ab los hereus de dit Pau Roig a ponent y à tremuntana ab dit Dⁿ Anton Sola, es dita terra de la segona calitat del terme.
    
    Posseheix una pessa de terra situada en lo lloch dit la torra espigolera contenint quatre mujadas y mitja de conrreu dista de sa Casa mitja hora si cull blat ordi y sivada, se cultiva un any per altre Confronta à llevant ab dit Dⁿ Joseph Dusay a mitg dia ab la Riera, a ponent ab don Carlos Oliver y a tremuntana ab dit Fran^co Panyella. Dona de fruyts sinch tres quarteras per una que son sis q^rasde blat per mujada o, vuyt de sivada quant se sembra es dita terra de la primera calitat del terme.
    
    Pri(—)o poseheix una pesa de terra de vinya plantada contenint casi una mojada distant de sa Casa mitja hora si cullan sinch carregas de vi per mojada cada any Confronta a Solixent ab dⁿ Lluis Clarasvalls a ponent ab Gabriel Cardona a migdia ab lo torrent gran y a tremontana ab dⁿ Ramon Falguera es dita pesa de la primera qualitat de las vinyas de dit terme.
    
    It poseheix altra pesa de vinya plantada contenint en si una mojada distant de sa Casa mitja hora, si cullen tres carregas de vi cada any. Confronta a Solixent ab dit Claresvalls a mig dia ab los hereus de Baldiri Melich, a ponent ab dit Claresvalls y a tremontana ab Lo Torrent gran, es dita pesa de la segona qualitat de las vinyas de dit Terme.
    
    It posseheix altra pesa de Bosch contenint en si 3 mojadas Confronta a Solixent ab lo mateix Quintana part y part ab los hereus de dit Melich a Ponent ab si mateix Quintana ^y ab la partio del pnt Terme ab lo de S^t Joan Despi, a mig dia y a tremontana ab lo Torrent gran dit den Comas es dit Bosch de la tercera qualitat, dona de fruyt cada any 4 sous per mojada.
    
    Posseheix una pessa de terra plantada de vinya contenint en si una mojada y una quarta distant de la Casa mitja hora si cullan sinch carregas de vi per mojada cada any. Confronta a Solixent ab dⁿ Lluis Claresvalls a Ponent ab dit Quintana, a migdia ab N Serra y a Tremontana ab los hereus de dit Baldiri Melich – p^ra qualitat.
    
    Primo posseheix una pesa plantada de vinya contenint en si una mojada dista de la Casa mitja hora si cullan dos carregas de cada any, confr(—)a a Solixent ab dit Serra a Ponent ab dit Batista Modolell a migdia ab dit Modolell y a tremontana ab Pau Salom de S^t Joan – de 3^ra qualitat
    
    It posseheix altra pessa de hermot de tinguda una quarta dista de Casa mitja hora confronta a Solixent y a migdia ab dit Modolell a ponent ab dit Serra y a tremontana ab dit Salom de S^t Joan dona de fruyt cada any un sou es dita pessa de la quarta qualitat dels hermots de dit Terme.
    
    Posseheix una vinya pessa de terra de vinya plantada distant de sa Casa un quart de tinguda sinch mojadas si cullen dos carregas de vi per mojada cada any. Confronta a Solixent ab la sera que divideix lo pnt Terme ab lo de Esplugues a migdia ab lo Cami Rl de Barna a dit terme de Esplugues a Ponent ab dit Gabriel Cardona y a Tremontana ab dit Jacinto Todo – 3a calitat.
    
    Deuen cobrar solament per mitat per trobarse esta terra encatastrada en lo terme de Esplugas y es precis cobrar per mitat fins qe se done altre providencia per lo Sr Intendent
    
    Nota que tot se deu cobrar
    
    Posseheix una pessa de terra de Bosch en lo lloch dit Torrent Bo dista de sa Casa mitja hora. Confronta a Solixent ab Pau Roig de S^t Just, a migdia ab Jaume Bioscha a Ponent ab dⁿ Jacinto Segrera y a tremontana ab lo dit Torrent Bo. dona de fruyt cada any un sou per mojada y conte en — si dos mojadas y es de la tercera qualitat dels Boschs de dit Terme.
    
    Posseheix una pesa de terra de bosch de tinguda una mojada y mitja distant de sa Casa mitja hora. Confronta a Solixent ab la Partio del pnt Terme ab lo de Esplugues a migdia ab Fran^ch Cortes de S^tJust a ponent ab Jaume Bioscha de S^t Just y a tremontana ab Joseph Casas de Esplugues dona de fruyt un sou per mojada cada any, es dita pessa de la tercera qualitat dels boschs de dit Terme
    
    Posseheix una pessa de terra plantada de vinya en lo Lloch dit Lo mazet dista de la Casa tres quarts contenint en si tres mojadas dona de fruyt cada any sinch carregas de vi per mojada Confronta a Solixent ab Pau Cuyas de Sarria a migdia ab lo Compta Darnius a Ponent ab dit Compta y a tremontana ab Gabriel Fatjo de S^t Just es dita pessa de la primera qualitat de las vinyas de dit Terme.
    
    Posseheix una pessa de terra vinya plantada en lo lloch dit lo mazet de tinguda 3 mojadas dista de sa Casa tres quarts confronta a Solixent ab Jaume Paxeras de Sarria a migdia ab N Valls de Sarria part y part ab Joseph Mitjavila a Ponent ab Barthomeu Cuyas y a tremontana ab lo Compta Darnius dona de fruyt cada any sinch carregas de vi per mojada, es de la primera qualitat de las vinyas del pnt Terme.
  7. Poseheix una pessa de terra vinya plantada en lo lloch dit lo Mazet de tinguda una mojada y una quarta dista de Casa tres quarts Confronta a Solixent ab la Partio del terme de Sarria a Ponent ab Gabriel Fatjo a migdia ab lo Comp(—) Darnius y a tremontana ab la partio de Sarria dona de fruyt cada any sinch carregas de vi per mojada es de la primera qualitat de las vinyas de dit Terme.
    
    Posseheix una pessa de terra plantada de viña en lo lloch dit lo Mazet de tinguda dos mojadas y una quarta. Confronta a Solixent ab l y a tremontana ab la Partio del pnt terme ab lo de Sarria a migdia ab N Valls mestre de tall de Bar^na y a Ponent ab Pau Cuyas y ab Pau Corts tots de Sarria dona de fruyt sinch carregas de vi per mojada cada any es de la primera qualitat de las vinyas del pnt Terme.
    
    Posseheix una pessa de terra plantada de vinya en lo lloch dit lo Maset de tinguda de una mujada y una quarta ^T (dista de sa casa tres quarts). Confronta à llevant ab lo terme de Sarrià, a migdia ab Joseph Mitjavila pages de Sarria a ponent ab dit Pau Cuyas y a tremuntana ab dit Jaume Paxeras Dona de fruyt sinch carregas de vi per mujada cada any Es de la primera calitat de las vinyas de dit terme.
    
    Posseheix una pessa de terra plantada de vinya en lo lloch dit lo Maset detinguda de tinguda distant de sa casa tres quarts, de tinguda dos mujadas y una quarta Confronta à llevant ab lo terme de Sarria a Migdia ab lo Compte Darnius a ponent (—) Pau Cuyas y a tremun (—) dit Valls Dona de fruyt sinch (—) ga (—) de vi per mujada cada an (—) dita terra de la primera calitat d (—) nyas de dit terme.
    
    P^m^o posseheix una pessa de terra plantada de vinya en lo lloch dit la Creu distant de sa casa un quart de tinguda de sinch mujadas y una quarta si cullen sinch carregas de vi per mujada cada any Confronta à llevant y a migdia ab dit Gabriel Fetjo y Parellad (—) a ponent ab dit Llavayol y part a (—) dit Fetjó y a tremuntana ab lo cami publich Es dita terra de la primera calitat del terme.
    
    Item posseheix una pessa de terra de bosch situada en lo dit lloch nomenat la Creu dista de sa casa un qu (–
    
    -) de tinguda una mujada y tres quar (—) Confronta a llevant y a mitg dia ab (—) Llavayol a ponent ab dit Fetjó y a (—) muntana ab la divisio del terme (—) Vallvidrera Dona de util 4 sous per mujada cada any es dita terra de la t (—) sera calitat del terme.
    
    Item posseheix una pessa de t (—) de Bosch situada prop Casa M (—) dista de sa Casa un quart y m (—) de tinguda quatre mujadas y (—) Confronta à llevant ab Pere Cuy (—) S^tJust y part ab dit Fatjó a mi (—) ab lo mateix Fatjó y a pon (—) don Joseph Marles y a tr (—) ab dit Pere Cuyas es dit (—) terse (—) a calitat del (—)
    
    En lo sobredit t (—) Mojad (—) de hor (—) part de (—) y dona de util a (—) nos a (—) 100 sous la mujada lo any
    
    Tambe se troban en dit terme sis mujadas de oliveras que produeixan uns anys ab altres vuyt cortans de oli per mujada.
    
    Y tambe se troban en dit terme sis mujadas de arbres fruyters de differents generos que entre tots donan vint carregas de fruytas cada any.
    
    Lo Decimador universal de dita parra es lo R^t Rector de ella, lo que acostuma recullir en fruyts cada any per delme y primicia es 3 q^ras de blat, 30 de mestall 2 de sivada una de favas, sis cortans de llegums 70 carregas de vi
    
    Decimadors particulars los hereus de Dⁿ Fran^co de Agullo Consisteix son delme sobre los fruyts de una mujadas de terra (il·legible) part de la pessa de terra dita Las Ametlleras de tinguda de tres mujades que Miquel Solanes posseheix designada en segon lloch de son Catastro. Y lo Capitol de la Seu de Bar^na per raho de la Pabordia de S^t Joan Despi a dit Capitol (il·legible) reb lo delme de una ^mija mujada y mitja de dita pessa de terra y tambe
    
    reb dit Capitol lo delme de una mujada de terra de Conrreu que Joan Batta Modolell posseheix compresa ab la primera designacio del Catastro lo qual Delme de Agullo fet lo compte ab diners uns anys ab altres importa 14 sous cada any Y lo de dit Capitol per dits dos partits 21 sous.
    
    En dit terme hi ha una Casa que servexi per hostal taverna y (il·legible) y tambe servexi per (il·legible) (—) el qu (—) verna y (—) per preu de 495 (—) del Comu d (—) it term (—) seria estava arrendada (—) 125 sous lo any y vuy (—) haura tant preu. Es t (—) mu de dit Terme.
    
    En dit terme hi ha una casa (—) da en la plassa que de Joseph M (—) bitant en S^t Joan Despi consisteix en (–
    
    -) tre aposentos al segon ^primer sostre y los m (—) texos (il·legible) estimada sa propietat en 200 lliures y habitada per Joseph Artigas sastre qui paga de lloguer de ella 14 lliures per lo any. Confronta a llevant ab lo sementiri
    
    a mitgdia ab la plassa a ponent ab dit Gabriel Cardona y a tremuntana ab lo mateix Cardona mitgensant un Cami.
    
    Se troba altra casa situada en (—) plassa que es dels hereus de Fran^ch G (—) Consistint en un aposento (il·legible) (—) veix de cuyna y un aposento (—) demes es tot derruit estimad (—) prietat en lo estat ques tro (—) habitada per Jaume Rave (—) de lloguer de ella y de v (—) dita la hera y un hor (—) lo any Confronta a lleva (—) nell de Plassa a ponent a (—) y a tremuntana ab la plas (—)
    
    Tambe se troba una Casa (—) del tot a la vora del Cami ra (—) pria dels hereus de Pau Roig (—) en proprietat en lo (—) tat ques (—) a 25 lliures dista d (—) lo Pobl (—) Confronta à llevant a (—) Tudo a mitgdia ab l (—) a ponent ab dit Miqu (—) y a tremuntan (—) del C (—)
    
    Bibliografia / Bibliografía
    
    AGUILeRA, Gemma (octubre / 2007). “L’endemà de l’11 de setembre”. Sàpiens (60), pàg. 48-51.
    
    ALBAReDA, Joaquim (1993). Els catalans i Felip V. De la conspiració a la revolta 1700-1705. Barcelona: Vicens i Vives i Fundació la Caixa.
    
    – (2000). La guerra de Successió i l’onze de setembre. Barcelona: Empúries.
    
    ALCÁzAR, Manuel-G. (juliol / 2000). “El Catastro y su evolución hasta el siglo XVI”. CT: Catastro (39), pàg.
    
    51-63.
    
    ALCoBeRRo, Agustí (octubre / 2004). “Carrasclet, el gran enemic de Felip V”. Sàpiens (24), pàg. 22-29.
    - (2005). “El cadastre de Catalunya (1713-1845): de la imposició a la fossilització”. Pedralbes: revista d’història moderna (25), pàg. 231-257.
    - (octubre / 2007). “Una veritable guerra mundial”. Sàpiens (60), pàg. 22-23.
    ALIMeNTo, Antonella (desembre / 2002). “Los catastros del siglo XvIII, entre tradición y modernidad”. CT: Catastro (46), pàg. 17-26.
    
    AMIGÓ, Jordi i altres (1986). El Bullidor, jaciment medieval. Estudi de materials i documentació. (Ajunta- ment, Ed.) Sant Just Desvern: Quaderns d’Estudis Santjustencs III.
    
    BoIX, Lurdes (2014). “La Guerra de Successió (1705-1714) i el cadastre de Patiño de 1716 a l’Escala”. An- nals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (45), pàg. 475-498.
    
    BURGUeÑo, Jesús (2007). “Cartografia cadastral de la província de Lleida (segles XVIII-XIX)”. La cartografia cadastral a Espanya (segles XVIII-XX), pàg. 39-49. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.
    - (2008). El mapa com a llenguatge geogràfic: recull de textos històrics (ss. XVII-XX): Diago, Borsano, Aparici, Canellas, Massanés, Bertran, Cerdà, Papell, Ferrer, Vila. Barcelona: Institut d’Estudis Ca- talans.
    - (2009). “Els geòmetres del cadastre de Catalunya (1720-1815)”. Cuadernos de Geografía (86), pàg. 261- 288.
    CAMAReRo, Concepción (2002). “El catastro en España en el siglo XVIII”, a Primer Congreso sobre el Ca- tastro en la Unión Europea, pàg. 1-20. Granada.
    
    CARDoNA, Daniel i altres (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Barcelona: Ajuntament de Sant Just Desvern i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
    
    CARReRAS, Francesc (1908-1918). Geografia General de Catalunya (Vol. VI – La ciutat de Barcelona). Bar- celona: Albert Martín.
    
    CoLoMeR, Mercè (2008). “Francesc Sans de Miquel, un militar austriacista exiliat a Viena (1667-1757)”.
    
    Pedralbes: revista d’història moderna (28), pàg. 149-172.
    
    CÒNSUL, Arnau (octubre / 2007). “La guerra dels catalans”. Sàpiens (60), pàg. 40-41 i 44-46.
    
    Despertador de Cathalunya (1713). Barcelona: Impremta de Rafel Figueró.
    
    ESCARTíN, Eduardo (1981). “El catastro catalán: teoría y realidad”. Pedralbes: revista d’història moderna
    
    (1), pàg. 253-265.
    
    FÀBReGUeS-BoIXAR, Oriol de (1993). “Aspectes sanitaris de Sant Just Desvern al segle XVIII”. Gimbernat: revista catalana d’història de la medicina i de la ciència (20), pàg. 103-113.
    
    FACI, Pilar; CAMAReRo, Concepción (2006a). “La estructura documental del Catastro de Patiño, según las Reglas Anexas al Real Decreto de 9 de diciembre de 1715”. CT: Catastro (56), pàg. 89-116.
    - (2006b). “La documentación del catastro de Patiño en el Archivo Histórico Provincial de Lleida”. CT: Catastro (57), pàg. 95-162.
    - (2007). “La legislación del Catastro de Patiño”. CT: Catastro (59), pàg. 93-148.
    FeLIU, Gaspar (2002). “El primer impost borbònic sobre Barcelona: el donatiu de 1715”. Barcelona Qua- derns d’Història (7), pàg. 103-118.
    
    FeRReR, Llorenç (2002). “¿Modernización fiscal? La implantación del Catastro en Catalunya”. CT: Catastro
    
    (46), pàg. 27-35.
    
    FoNT, Pere; ReveRTeR, Teresa (2011). L’Abans. Sant Just Desvern. Recull gràfic 1870-1975. El Papiol: Efa- dós.
    
    FUeNTeS, Josep Ramon i altres (2001). Introducció al dret local i urbanístic de Catalunya. Barcelona: Tirant lo Blanch.
    
    GALeRA, Montserrat (1991). “L’evolució de la cartografia de Catalunya durant els segles XVII i XVIII”. Tre- balls de la Societat Catalana de Geografia (27), pàg. 27-46.
    
    GARCIA, Albert; GUÀRDIA, Manuel (1984a). “Introducció a l’estructura física de la Barcelona de principis del
    
    s. XVIII”, pàg. 675-688. Dins DIveRSoS AUToRS. Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona.
    - (1984b). “L’estudi de l’espai urbà de la Barcelona de principis del s. XVIII: el Cadastre de 1716”, pàg. 643- 674. Dins DIveRSoS AUToRS. Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona.
    GARCIA, Miquel i altres (1989). “Les fites de terme del Mas Lluï”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs (I), pàg. 71-86.
    
    GIRALT, Emili (1952). “La viticultura y el comercio catalán del siglo XVIII”. Estudios de Historia Moderna
    
    (II), pàg. 73-93.
    - (1993). Vinyes i vins: mil anys d’història. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Bar- celona.
    GISBeRT, Meritxell (2010). “El plànol topogràfic del regadiu i ciutat de Manresa, de Marià Potó (1867)”.
    
    Treballs de la Societat Catalana de Geografia (70), pàg. 181-203.
    
    GUASCH, David (1984). Els Durfort, senyors del Baix Llobregat al segle XIII. (Ajuntament, Ed.) Sant Just Desvern: Quaderns d’Estudis Santjustencs I.
    
    IGLéSIeS, Josep (març / 1991 (1959)). “La població catalana al primer quart del segle XVIII”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia (25), pàg. 123-160.
    
    MARTíNez, Enrique (coord.) (1999-2003). Atlas histórico de España (Vol. I-II). Madrid: Istmo SA.
    
    MASDéU, Raimon (2015). “Reconstrucció de famílies de la parròquia de Sant Just Desvern (1509-1936). Un estudi de demografia històrica”. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallès.
    
    MASSANA, Maria Pilar (1985). L’Hospitalet a l’inici del s. XVIII. Homes i terres. L’Hospitalet de Llobregat: Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
    
    MATA, Jordi (octubre / 2007). “Quan el mal ve d’Almansa…” Sàpiens (60), pàg. 32-33 i 36-37.
    
    MeRCADeR, Joan (1961). “L’establiment del Reial Cadastre a Catalunya i la seva fonamentació econòmica i social”, pàg. 295-303. Dins DIveRSoS AUToRS. Miscel·lània Fontserè. Barcelona.
    
    MoLAS, Pere (2002). “Reflexions sobre la societat barcelonesa del segle XVIII”. Barcelona Quaderns d’His- tòria (7), pàg. 51-69.
    
    MoNTANeR, Maria Carme (primavera / 2007). “Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius”.
    
    Mètode (53), pàg. 104-113.
    
    NADAL, Joaquim (1971). La introducción del Catastro en Gerona. Contribución al estudio del régimen fiscal de Cataluña en tiempos de Felipe V. Barcelona: Universidad de Barcelona.

(1975). “Una font important per a la història econòmica de Catalunya: el reial cadastre (1715-1845)”, pàg. 209-222. Dins DIveRSoS AUToRS. Homenaje al dr. D. Juan Reglà Campistol, vol. II. València: Universitat de València, Facultat de Filosofia i Lletres.

Nous Horitzons Fundació. (2010). Begues 1714. La guerra de Successió i les seves conseqüències. Barce- lona: Nous Horitzons Fundació.

Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña establecida por su magestad (1716). Bar- celona: Impremta de Joseph Texido.

OLeSTI, Oriol (2009). “Propietat i riquesa a l’ager barcinonensis”, pàg. 141-158. Dins César CARReRAS; Josep GUITART (Ed.), Barcino. I. Marques i terrisseries d’àmfores al pla de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

PeReLLÓ, Antònia Maria (1996). L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

PéRez, Miquel; Sanahuja, Dolors (1985). Itinerari d’arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya. (Ajuntament, Ed.) Sant Just Desvern: Quaderns d’Estudis Santjustencs II.

Pronostich catala historic, geografic, astronomic, instructiu y religios per lo any 1847 (1846). Barcelona: Impremta y llibreria de Agustí Gaspar y Roca.

RoCA, Pere (abril / 2005). “¿Quién trabajaba en las masías? Criados y criadas en la agricultura catalana (1670-1870)”. Historia Agraria (35), pàg. 49-92.

SeGURA, Antoni (1983). “El cadastre: la seva història (1715-1845) i la seva importància com a font docu- mental”. Estudis d’Història Agrària (4), pàg. 129-143.

SoLANS, Conxita; FoRNS, Maria Cristina (2011). Una vila per un riu – La baronia de Molins de Rei. Segles XVI-XIX. Molins de Rei: Ajuntament de Molins de Rei.

SoLé, Miquel (1991). Fineixi la nació amb glòria… – L’onze de Setembre de 1714. Barcelona: Barcanova. SUÁRez, Silvia; MAGRIÑÀ, Ana Priscila (2010). 1001 Curiositats de Barcelona. Barcelona: l’Arca.

TARRAGÓ, Salvador (1971). “Barcelona según el catastro de 1717-19”. Cuadernos de Arquitectura y Urba- nismo (80), 16-27.

TeNAS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona: Fidel R. Ferran, impressor.

ToRRA, Coral (2013). “Els Tudó. 120 anys en la història de can Ginestar (1696-1816)”. Miscel·lània d’Estu- dis Santjustencs (XVIII), pàg. 157-288.

VIveS, Miquel (2007). “L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l’època romana fins al tercer decenni del segle XX”. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Barcelona.

ZAMoRA, Francisco de (1992). El Baix Llobregat el 1789. Respostes al questionari de Francisco de Zamora. (Jaume CoDINA; Josep MoRÁN; Mercè ReNoM, Ed.) Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Webgrafia / Webgrafía

DIRECCIÓN GENERAL DEL CATASTRO http://www.catastro.meh.es/esp/ct_catastro.asp ENCICLOPÈDIA CATALANA www.enciclopedia.cat

www.grec.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC www.icgc.cat DE CATALUNYA

PERMANENT COMMITTEE ON CADASTRE http://www.eurocadastre.org IN THE EUROPEAN UNION

REVISTES CATALANES D’ACCÉS OBERT www.raco.cat

Glossari

Afrontació: El fet d’afrontar una heretat, camp, etc., amb un altre (font: https://www.enciclopedia.cat/). Alou: L’alou era el règim de propietat de béns immobles, generalment terres, en el qual durant l’edat me-

dieval el propietari (l’aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres, és a dir, tant

el domini directe (la propietat), com el domini útil (el dret d’ús) (font: https://ca.wikipedia.org/).

Amirallament: L’amillarament (del castellà amillaramiento) era l’informe o document que elaboraven els ajuntaments contemporanis per saber la riquesa pecuniària, urbana i rústica dels contribuents de llur terme municipal. A l’amillarament s’escrivien diverses variables, entre les quals el nom del cap de família, la casa, les parcel·les de terreny que posseïa, la seva localització i els topònims, què s’hi conreava i, sobretot, el líquid imposable a partir del qual es calculava el que havia de pagar aquella casa (font: https://ca.wikipedia.org/).

Cana: Una cana era una unitat de mesura de longitud equivalent a vuit pams que s’utilitzava a l’antiga Corona d’Aragó, sobretot al Principat de Catalunya. Tot i que en aquella època eren d’ús habitual els derivats d’aquest mot com recanar i, especialment, recanació (també en la versió castellana recana- ción), aquests derivats no són admesos ni en llengua catalana ni en llengua castellana.

Capbreu: Un capbreu és un document on s’anotaven, en forma abreujada i en períodes cronològics espa- iats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos tenidors (podien ser de remença) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals (font: https://ca.wikipedia.org/).

Càrrega de vi: Unitat de mesura, amb diferents valors, però que generalment correspon a la quantitat que pot portar un animal de càrrega. En el cas del vi s’estimava entre cent vint i cent trenta litres (font: http://www.diccionari.cat/).

Ciutadà honrat: Els ciutadans honrats foren una mena d’aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana a l’empara del creixement polític de les grans ciutats (font: https://ca.wikipedia.org/).

Decimador: Altrament dit “delmer”, persona encarregada de cobrar els delmes (font: https://dilc.org/).

Delme: El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos (font: https:// ca.wikipedia.org/).

Diner: Convencionalment s’usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal. El sistema complet denominava sous a la suma de dotze diners i lliura al conjunt de vint sous o dos-cents quaranta diners (font: https://ca.wikipedia.org/).

Ermot: Tros de terra àrida i inculta amb vegetació magra i resseca (font: https://www.enciclopedia.cat/).

Gleva: En el règim feudal, nom donat a la terra a la qual eren adscrits els serfs (serf de la gleva) i deter- minats colons (font: http://www.diccionari.cat/).

Ítem: De l’adverbi llatí item («i a més, i també»), que s’acostumava a emprar a l’inici de cada paràgraf en textos acadèmics (font: https://ca.wiktionary.org/).

Lliura: La lliura barcelonina era una unitat monetària encunyada a Barcelona i utilitzada a l’edat mitjana i l’edat moderna a Catalunya. Una lliura equivalia a vint sous i un sou equivalia a dotze diners. Una lliura equivalia a deu rals d’ardit, de manera que només cal dividir per deu o multiplicar per deu per passar de rals d’ardit a lliures i de lliures a rals d’ardit, respectivament (font: https://ca.wikipedia. org/).

Marmessor: Un marmessor és la persona encarregada de fer complir i d’executar la darrera voluntat d’un testador. Tant pot ser designat pel testador en el testament (marmessor testamentari) o per una re- solució judicial (marmessor datiu), i té la potestat de custodiar els béns que ha deixat una persona en morir (cabal hereditari) (font: https://ca.wikipedia.org/).

Mas: Explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp amb diverses dependències, anome- nada sovint masia, que té bosc, pastures i terres de conreu adscrites (font: Gran Diccionari de la Llengua Catalana).

Mig quart (com a mesura de distància): Denominació de la mesura de distància entre dos llocs en funció del temps que es tarda a anar-hi, en aquest cas entre set i vuit minuts.

Mujada: La mujada era una unitat de mesura agrària d’àrea d’origen romà (modiata en llatí, equivalent a cent per cent peus romans), usada –especialment pels pagesos– al Barcelonès, el Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat. Es dividia en dues quarteres, o quatre quartans, o cinc quintanes, o setze mun- dines, o seixanta-quatre picotins. El seu valor era de vint-i-cinc per vint-i-cinc destres quadrats, equivalent a quaranta-cinc per quaranta-cinc canes quadrades, és a dir, 4.896,5 m². Per tant, la mu- jada equivalia a un quadrat de noranta passes de costat. Aquesta mesura reflecteix aproximadament la quantitat de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia (font: https://ca.wikipedia.org/).

Onzè: Impost municipal d’origen medieval sobre les rendes del treball (font: Els impostos sobre la renda a catalunya: Redelmes, onzens i similars, de Jordi Morelló i Baget).

Primícia: La primícia és una renda eclesiàstica que suposava el pagament per part del pagès d’una part de les collites. Popularment era anomenada promeia. Històricament, era el dret als primers fruits. Segons el dret català medieval, en les relacions emfitèutiques de la Catalunya Vella, es refereix a la part de la collita que els pagesos, per pacte o per costum, abonaven als seus senyors a més del delme. De quantitat més petita que aquest darrer, variava d’una contrada a una altra, segons el costum, i podia arribar a representar d’una vintena a una seixantena part dels fruits (font: https:// ca.wikipedia.org/).

Quartera: Mesura catalana per a grans, emprada al Principat i a les Illes. Era dividida generalment en dot- ze quartans, però a Girona ho era en quatre quartans o mesures i a Mallorca en trenta-sis almuds. El seu valor és variable; a Barcelona val 69,518 l, a Lleida i Andorra 73,36 l, a Tarragona 70,8 l, a Mallorca 70,34 l, etc. A Girona, a més de la quartera antiga, de 72,32 l, ha estat emprada la quartera moderna o nova, igual a quatre mesures grans, o sia exactament 80 l. Aquesta quartera també és utilitzada com a mesura d’olives, avellanes, fruita, etc (font: https://www.enciclopedia.cat/).

Ral d’ardit: Unitat de compte usada al Principat de Catalunya a partir del segle XvII amb una equivalència de vint-i-quatre diners o dos sous (font: http://www.diccionari.cat/).

Ral de billó: Unitat de compte usada a la monarquia hispànica, generalitzada des del segle XvIII i oficialitza- da el 1809. El ral de billó i el ral d’ardit eren pràcticament equivalents; la proporció que mantenien entre si era d’1,06 rals de billó per cada ral d’ardit (font: https://www.enciclopedia.cat/).

Recanació: Fet de tornar a mesurar les finques d’un terme per comprovar les mesures preses en ocasions anteriors (vegeu cana).

Sou: El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en dotze diners (font: https://ca.wikipedia.org/).

Vintè: Impost municipal d’origen medieval sobre les rendes del treball (font: Els impostos sobre la renda a catalunya: Redelmes, onzens i similars, de Jordi Morelló i Baget).

Glosario

Afrontación: Parte de una cosa que hace frente a otra o linda con ella (fuente: https://dle.rae.es/).

Albacea: Albacea es la persona encargada por un testador o por un juez de cumplir la última voluntad del causante y custodiar sus bienes (el caudal hereditario). En el primer caso (cuando ha sido nombrado en el testamento) se denomina albacea testamentario, y en el segundo, albacea dativo (fuente: https:// es.wikipedia.org/).

Alodio: El alodio es el régimen de propiedad de bienes inmuebles generalmente tierras, en el cual el propie- tario tiene el dominio completo sobre ellas, es decir, tanto el directo como el de uso. El alodio también puede definirse como una propiedad que está libre de toda carga señorial (fuente: https://es.wikipedia. org/).

Amillaramiento: Lista o padrón en que constan los bienes amillarados y sus titulares (fuente: https://dle.rae. es/).

Cabreo: Cabreo, o cabrevación, es el acto jurídico de deslindar terrenos o fincas que, estando sujetos al pago de laudemios, luismos, o cargas reales semejantes, habían ya escapado de la obligación de efectuar dichos pagos, normalmente por el olvido y el paso del tiempo. Además del proceso de deslinde, es asimismo cabreo el acto de exigir los pagos atrasados de censos y laudemios, que se estimaban ya indebidos por hallarse prescritos u olvidados (fuente: https://es.wikipedia.org/).

Cana: Unidad de medida de longitud equivalente a unos ocho palmos que se utilizaba en la antigua Corona de Aragón, sobretodo en el Principat de Catalunya.

Carga de vino: Unidad de medida de diferentes valores que suele corresponder con la cantidad que puede transportar un animal de carga. En el caso del vino se estima entre ciento veinte y ciento treinta litros.

Ciudadano honrado: La expresión en catalán Ciutadans honrats (en español, ciudadanos honrados) se refiere a una clase de aristocracia urbana que se desarrolló en la Corona de Aragón durante la baja edad media simultáneamente al propio crecimiento político de las grandes ciudades (fuente: https://es.wikipedia. org/).

Diezmero: Encargado de recoger los diezmos (fuente: https://dle.rae.es/).

Diezmo: El diezmo (del latín decimus, décimo) es un impuesto del 10% (la décima parte de los haberes usual- mente referidos a la producción o al comercio) que se debía satisfacer a diferentes estamentos, tales como antiguas repúblicas, monarquías, señoríos, vinculado a estos, que se abonaba en razón de obte-

ner alguna contraprestación o utilidad como «contribuyente», razón que fue diversificada durante las respectivas épocas (fuente: https://es.wikipedia.org/).

Dinero: El dinero (del latín denarius) fue la moneda de menor valor del Imperio carolingio, que perduró hasta la época moderna en los sistemas monetarios derivados del carolingio. En la Marca Hispánica, por ejem- plo, las acuñaron Carlomagno y Luis el Piadoso. Con el establecimiento del poder carolingio se inicia la moneda aragonesa con la aparición de los dineros de los diferentes reinos y condados, que cada vez tienen menor valor (fuente: https://es.wikipedia.org/).

Gleba: Tierra de cultivo (fuente: https://dle.rae.es/).

Ítem: Cada uno de los artículos o capítulos de que consta una escritura u otro instrumento (fuente: https:// dle.rae.es/).

Libra: Moneda acuñada en Barcelona utilizada durante la edad media y la edad moderna. Equivalía a veinte sueldos, a diez reales d’«ardit» y a doscientos cuarenta dineros.

Masía: Casa de labor, con finca agrícola y ganadera, típica del territorio que ocupaba el antiguo reino de Ara- gón (fuente: https://dle.rae.es/).

«Mig quart» (como medida de distancia): Denominación de una medida de distancia entre dos puntos en función del tiempo que se tarda en llegar, en este caso entre siete y ocho minutos.

Mojada: Medida agraria usada en Cataluña, que tiene 2.025 canas cuadradas y equivale a cerca de 49 áreas (fuente: https://dle.rae.es/).

«Onzè» (onceavo): Impuesto municipal de origen medieval sobre las rentas del trabajo (fuente: Els impostos sobre la renda a catalunya: Redelmes, onzens i similars, de Jordi Morelló i Baget).

«Primícia»: Tipo de tributo feudal que cobraba la iglesia sobre una parte de la cosecha de los payeses.

«Quartera»: Medida de capacidad catalana utilizada especialmente con el grano.

Real de «ardit»: Unidad monetaria del Principat de Catalunya utilizada partir del siglo XVII.

Real de vellón: Moneda de plata, del valor de 34 maravedís, que equivalía a 25 céntimos de peseta (fuente: https://dle.rae.es/).

Recanación: Volver a medir las fincas de un termino para comprobar las medidas tomadas en ocasiones anteriores (ver cana).

Sueldo: El sueldo fue una unidad de cuenta con valor de 1/20 parte de la libra (fuente: https://es.wikipedia. org/).

«Vintè» (veinteavo): Impuesto municipal de origen medieval sobre las rentas del trabajo (fuente: Els impostos sobre la renda a catalunya: Redelmes, onzens i similars, de Jordi Morelló i Baget).

Yermo: Terreno no cultivado (fuente: https://dle.rae.es/).

Índex onomàstic / Índice onomástico

Alegre i Mata, Madrona 142

Almansor 64

Almera, Jaime 175

Amat i Rauric, Madrona 138

Ametller, Maria Rosa 110

Amigó del Baluard i Cuiàs, Josep 133, 134

Amigó, Eulàlia 100

Andreu, Francesc 50, 80

Ardena i d’Aragó, Maria Ignàsia d’ 105

Ardena i Darnius, Oleguer d’ (vegeu / ver Oleguer de

Taverner-Montornès i d’Ardena)

Armengol i Congustell, Francesca 117

Artigas, Josep 139

Baró, Andreu 59, 103, 105

Batlle, Magdalena 96

Bernada (o Bernadà), Jacint 28, 35

Biosca i Mallol, Jaume 49, 79, 116

Biosca i Prats, Salvador 116

Bonic, Francesc 126

Bru i de Canter, Maria de 126

Campderós i Calopa, Maria Rosa 109

Campderrós, Josep 50, 80

Camppreciós i Coll, Pau 128

Camppreciós i Sadurní, Eulàlia 102

Camppreciós i Obiols, Francesc 45, 46, 58, 65, 78, 79,

101, 110, 117, 119, 120, 128, 131, 140, 159, 170

Canals, Francesc 138

Canyet, Bernat 77

Carbonell de la Muntanya (vegeu / ver Francesc

Carbonell i Parellada)

Carbonell i Cardona, Bartomeu 131

Carbonell i Gener, Maria 130

Carbonell i Parellada, Francesc 48, 79, 110

Carbonell i Riera, Bartomeu 46, 79, 127, 131, 132, 140

Carbonell, Joan Baptista 129

Carbonell, Magí 50, 80, 104, 115

Carbonell, Pau 32

Carbonell, Pere 132

Cardona i Fàbrega, Gabriel ………………………………………

34, 41, 45, 57, 58, 70, 77, 78, 79, 86, 114, 117, 126, 130,

135, 139, 142, 143, 152, 172, 173

Cardona i Mateu, Francesc 142

Cardona, Francesc 142

Cardona, Jaume 142

Carles II 129

Carreras i Candi, Francesc 171

Casas, Josep 50, 80, 113, 167

Castell del Puig, Josep 32

Castellví, Eulàlia 107

Catxapay, Caterina 99, 144

Claresvalls i Miquel, Lluís 48, 58, 66, 99, 104, 117,

169, 170

Clastes, Antoni 97

Codina, Joan 50, 70, 80, 156

Coll, Elisabet 139

Comes i Capmany, Francesc 99

Contamina, José de 25

Cortada i de Bru, Josefa de 126

Cortès i Batlle, Francesc 33, 46, 78, 79, 96, 136, 160

Cortès i Cardona, Pau 96

Corts, Pau 51, 80, 104

Coscollana i Sala, Maria 128

Cuiàs i Castellví, Pere 49, 79, 107

Cuiàs, Bartomeu 50, 80

Cuiàs, Josep 107

Cuiàs, Pau 51, 80, 107

Darnius, comte de (vegeu / ver Oleguer de

Taverner-Montornès i d’Ardena)

Dusai i d’Aragall, Ramon de 126

Dusai-Aregall i de Bru, Josep de 50, 58, 70, 78, 80, 93,

124, 126, 137, 156, 157, 172

Fàbrega, Maria 142

Falguera, Ramon 50, 70, 80, 166

Famades i Vilar, Beneta 100

Fatjó i Parellada, Gabriel 48, 79, 101, 102, 104

Fatjó, Jacint 102

Ferrer, Vicenç 33, 53

Fiveller i de Rubí, Teresa de 126

Freixes, Gabriel 97

Galí, Sadurní 33

Garay, Martín de 25

Gayà, Antoni 32

Gelabert de la Riera i Rovira, Jaume 122

Gelabert de la Riera i Suriol, Sabina 96

Gelabert del Coscoll i Baruta, Gabriel 109

Gelabert del Coscoll i Ribes, Antoni 49, 79, 108, 109,

119, ,121

Gelabert del Coscoll, Jaume 114

Gelabert, Jaume 33

Gelabert, Marianna 129

Gelabert, Pere Jaume 49, 79, 109, 114, 121

Gener, Gertrudis 123

Gilabert de la Riera i Suriol, Francesc 32, 49, 80,

109, 122

Guerra, Emerenciana 129

Guerra, Rafael 129

Guinot, Mateu 50, 80

Jufreu, Pere 34

Julià, Margarida 135

Llavayol (o Llavallol), Gaspar 51, 78, 81, 101, 105,

107, 175

Llopart, Maria 100

Llunell i Esteve, Teresa 122

Llunell, Pau 44, 50, 70, 80, 121, 170

Mallol, Eulàlia 116

Marlès i Massana, Josep de 48, 79, 93, 106, 107, 137

Marlès, Francesc de 31

Marola, Josep 50, 80

Massana, Josep 106, 137

Mèlich i Roger, Joan 120

Mèlich i Ravella, Baldiri 49, 57, 58, 80, 120

Mestres i Rigual, Maria 120

Mir i Clos, Pau 139

Mir i Coll, Josep 48, 58, 79, 94, 139, 173

Mitjans, Maria 112

Mitjavila, Josep 51, 81

Modolell de la Plaça i Carbonell, Jaume 46, 58, 78,

79, 117, 129, 130, 140, 161, 164, 174, 175

Modolell i Armengol, Joan Baptista 49, 70, 79, 116,

117, 171

Modolell i Cardona, Pau 117

Modolell i Ginestar, Francesc 46, 58, 78, 94, 117, 127,

130, 132, 133, 134, 140, 141

Modolell i Rovira, Pastor 130

Modolell i Vistrell, Margarida 107

Modolell, Pau 117

Modolell-Ginestar i Roca, Joan 141

Modolell-Ginestar, Josep 133

Mon, Alejandro 25

Monistrol (marquès de) 70, 125

Monpahó, Rafel 126

Montero, Baltasar 31

Muñiz de Castilla, Alonso 74

Mura (família) 58, 155

Nicolau, Maria Lluïsa 138

Obiols i Bonells, Maria 128

Oliver, J. 70, 108

Oliveres i Mitjans, Joan 49, 79, 112

Oliveres i Martí, Salvador 112

Oliveres i Solanes, Esperança 116

Oliveres i Solanes, Maria Gràcia 119

Oriol, Antoni 46, 58, 78, 79, 126, 128, 129, 133, 142, 173

Padrosa, Jaume 32, 118

Panyella, Francesc 50, 80

Parellada i Busquets, Teresa 102

Pares Carmelitans 57, 58, 96, 97, 127, 130, 164, 172

Pastaller, Magí 58, 93, 126, 127, 132

Patiño Rosales, José 21, 37, 52

Paxeras, Jaume 51, 80

Pedrajas, José de 25

Pedrosa de la Muntanya i Sants, Francesc 49, 79, 114,

118, 119, 135

Pedrosa del Pla i Julià, Pau47, 57, 79, 118, 126, 135, 174 Pedrosa i Solanes, Jaume 119

Pedrosa i Solanes, Pau 135

Pei, Ramon 137

Pellicer i Vidal, Ramon 97

Pérez Brancho, Andrés 25

Petit, Pere 126

Pi i Rossell, Jaume 138

Pi, Maria 131

Pineda, Elena 139

Pobla, Maria 112

Puig i Ferín, Mateu 32

Puig, Margarida 135

Quintana, Felip de 50, 70, 80, 169

Ramoneda i Manent, Maria 117

Ramoneda, Josep 50, 71, 80

Ravella i Bofill, Maria 120

Ravella, Jaume 132, 140

Ribes i Dalmases, Maria Anna 113

Ribes, Maria 109

Riera i Arnella, Margarida 131

Riera i Prenafeta, Francesc 146

Riera, Caterina 109

Riera, Maria 113

Rigual, Josep 50, 70, 80

Roca i Massana, Marianna 141

Roig i Guitart, Pau 138

Roig i Nicolau, Pau 48, 58, 65, 70, 79, 93, 94, 104,

113, 127, 137, 138, 156, 166, 167

Roldan i Térmens, Josep 50, 80, 123

Roldan, Jaume 123

Romagosa, Francesc 138

Rovira, Àngela 117

Rovira, Josep 35

Sagrera (o Segrera) i Massana, Jacint de 47, 48, 58, 7

9, 108, 113, 136, 137, 167, 173

Salom, Pau 50, 80

Santfeliu i Gelabert, Eulàlia 142

Santillán, Ramón de 25

Sants, Francesca 119

Sartine, Antonio (o Antoine) de 24, 31, 32, 33, 34,

52, 182

Sellarès, Alonso de 49, 79, 138

Serra 50, 80

Solà, Antoni 50, 70, 77, 80, 156

Solanes i Famades, Caterina 112

Solanes i Famades, Miquel 48, 79, 100

Solanes i Pedrosa, Climent 100

Solanes, Miquel 77

Suriol, Eulàlia 122

Tàsies, Josep 140

Taverner i d’Ardena, Oleguer de (vegeu / ver Oleguer de Taverner-Montornès i d’Ardena)

Taverner i de Rubí, Francesc de 105

Taverner-Montornès i d’Ardena, Miquel-Joan de 59

Taverner-Montornès i d’Ardena, Oleguer de 44, 48,

59, 61, 62, 63, 65, 71, 79, 82, 93, 101, 102, 103, 104, 105,

113, 167, 170

Tenas, Antonino 140

Térmens i Ginebreda, Eulàlia 123

Thomàs, Francesc 114

Tristany, Josep 50, 80

Tudó, Jacint 46, 47, 57, 58, 70, 77, 79, 95, 126, 133,

134, 135, 141, 142, 159, 162, 164, 166, 174, 175

Tudó, Joan 14

Valls 51, 80

Vendrell, Joan 126

Vidal, Miquel 51, 80

Vilaplana, Jaume 139

Vilar i Riera, Francesc 34, 49, 79, 113

Vilar i Santfeliu, Baldiri 113

Zamora, Francisco de 74

Índex toponímic / Índice toponímico

Alt d’en Solanes (turó) 72, 100

Ametlleres, les 58, 65, 100, 122, 134, 141, 159

Amigó (finca) 69, 70

Anoia 133

Arc (carrer) 97

Badó (carrer) 130, 169

Baix (camí de) 59, 60, 172

Baix Llobregat 77

Baixada del mas Cardona 115

Barcelona 21, 26, 30, 31, 32, 35, 52, 57, 59, 60,

63, 64, 65, 66, 72, 75, 77, 78, 97, 106, 109, 114, 123, 126,

128, 129, 133, 152, 157, 171

Barri Sud 146

Basses de Sant Pere (barri) 152

Begudes, les 70

Bellsoleig 119

Bo (torrent) 113, 115, 167, 168

Bonavista (carrer) 97, 129, 130, 133

Bruixes, de les (pla) 96, 170, 171

Bullidor (carrer) 137

ca n’Oliveres 100, 111, 112, 113, 119

ca n’Oriol 58, 78, 126, 128, 129, 133

Camí Reial (Camí Real/camí Ral) 57, 64, 65, 67, 71,

74, 94, 100, 126, 127, 131, 136, 137, 143, 144, 155, 158,

159, 166, 172, 174

Camino de Cataluña 64

Camp de Sant Just 137, 160

Camp Roig 100, 137, 158

Campreciós (plaça) 140, 169

can Baró 102, 103, 104

can Baró (torrent) 104

can Bertran 127, 131, 136

can Biosca 95, 111, 113, 115, 167

can Biosca (torrent) 95, 115

can Campreciós 58, 92, 126, 127, 128, 130, 174

can Candeler 95, 113, 114, 115

can Candeler (camí) 95

can Candeler (torrent) 115

can Carbonell 106

can Carbonell de la Carnisseria 144

can Carbonell de la Creu 127, 142

can Carbonell de la Muntanya 106, 110, 113, 129,

131, 184

can Carbonell de la Plaça 130

can Carbonell (torrent) 113

can Cardona 58, 86, 92, 94, 126, 127, 133, 139, 141,

142, 174

can Claresvalls 98, 99, 144, 123, 128, 137, 169

can Cortès 95, 96, 104, 110, 111, 114, 115

can Cortès (torrent) 114

can Coscoll (o Coscoy) (vegeu / ver can Gelabert del

Coscoll)

can Cuiàs (coll) 72, 107

can Cuiàs (o Cuyàs) 72, 101, 105, 106, 107

can Duran 77, 133

can Dusai (o Dusay) . 58, 70, 78, 122, 123, 125, 126, 172

can Fatjó 101, 102, 104, 105, 106, 107, 110

can Freixes 96, 97, 127, 130, 160, 162, 164, 169

can Gelabert del Coscoll 100, 108, 109, 119, 120, 138

can Gelabert (camí) 123

can Gelabert (Candeler de sèu) 95, 113, 185

can Gelabert (o Gilabert) de la Riera 65, 121, 122,

123, 136, 137, 156

can Geroni (torrent) 169

can Ginestar 77, 129, 132, 133, 135

can Ginestar de la plaça 58, 92, 126, 140, 141, 174

can Jeroni 99

can Madorellet (vegeu / ver can Modolell de la Plaça)

can Mata 128

can Mèlic58, 108, 109, 119, 120, 121, 123, 128, 136, 138 can Mèlic (camí) 100

can Merlès 105, 106, 137, 184, 185

can Merlès (torrent) 101

can Mir 58, 92, 126, 139, 142, 174

can Modolell 66, 70, 116, 117

can Modolell de la Plaça 58, 78, 92, 94, 117, 126, 129,

130, 139, 140, 174

can Padrosa (o Pedrosa) 95, 100, 108, 110, 114, 118,

119, 120, 135

can Pasteller 58, 93, 126, 127, 131, 136

can Pedrosa de la Muntanya (vegeu / ver can Padrosa)

can Pedrosa del Pla (o Pedroseta) 95, 126, 133, 135

can Pedroseta (o Padroseta) 118, 135

can Pi 93, 127, 138

can Puig de les Basses 118

can Ramoneda 71, 102

can Riera 109, 120

can Roig 93, 127, 137, 138, 142, 158

can Roldan 65, 108, 120, 122, 123

can Sagrera (o Segrera) 58, 106, 120, 122, 131, 133,

136, 137

can Sellarès 138

can Solanes 99, 100, 107, 108, 111, 119, 120, 184, 185

can Térmens 123

can Tudó 126, 129, 132, 133, 134, 135, 141

can Vilà de la Muntanya 110, 112, 113, 114, 167

Canigó (carrer) 168, 175

Canigó (parc i escola) 17

Carles Mercader (carrer) 128, 173

Carme (carrer) 97

carretera Reial 64, 65, 165

Casa Consistorial 174

Castellví de Rosanes 142

Catalunya (Principat de) 21, 23, 24, 37, 102, 186

Cervantes (carrer) 137

Clos, el 158, 159

Clotes, les 58, 166

Codines (coll) 171

Coll de Mura 58, 155, 158, 159, 171, 172

Collserola 60, 71

Comas (torrent) 169

Corbera de Llobregat 100, 141

Cornellà de Llobregat 59, 62, 102, 131, 172

Coscollera (turó) 72, 109, 111

Creu del Pedró (carrer) 128, 164, 175

Creu d’en Muntaner (camí de la) 65, 70, 155

Creu, la (finca) 143, 174

Creueta, la 168, 175

Dalt (camí de) 57, 58, 59, 60, 62, 63, 65, 99, 172, 174

Darnius (vegeu / ver can Baró)

Dolors Modolell (carrer) 97

Dr. Ramon Turró (carrer) 165

Duran i Jordà (carrer) 134

Embut, l’ (torrent) 168

Escoles (camí) 173

Església (carrer) 97

Espigolera, l’ (Spigolera; Spigulera) 58, 70, 78, 121,

123, 137, 155, 156, 157, 172

Espinagosa, l’ (collet/coll/turó) 72

Esplugues de Llobregat 44, 57, 59, 62, 65,

68, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 77, 95, 99, 103, 104, 105, 109,

112, 115, 117, 142, 164, 165, 168, 170, 172

Estudi, l’ 142

Falguera (finca) 70, 166

Fatjones, les (torrent) 101

Fatjones, les (finca) 59

Fleming (carrer) 169

Font de la Beca o del Bech (torrent) 113, 115, 167, 168

Font de la Bonaigua 115, 135, 173

Font de la Senyora (barranc) 71

Font del Ferro (torrent) 104

Fontsanta (torrent) 65, 69, 70, 71, 165, 168, 169

Freixes (carrer) 97, 169

Garrofers, els 120, 138

Girasol (carrer) 120

Gran (torrent) 70, 98, 127, 153, 169

Gratomont (o Gotrenom) (torrent) 65, 69, 71, 165, 168

Guineu, la (torrent) 124

Hereter (carrer) 169

Holanda 63

Hospitalet de Llobregat, l’ 57, 58, 59, 60, 65, 66, 73, 78,

86, 116, 117, 118, 160, 162, 165, 172

hostal del Garrofer, l’ 42, 57, 65, 143, 172, 174

hostal Vell, l’ 172, 174

Indústria (avinguda de la) 65, 98, 123, 131, 137, 160, 169

Infern, l’ (torrent) 101, 104

Inforcats (coll dels) 59

Jacint Verdaguer (plaça) 65, 140, 141, 174

Josep Anselm Clavé (carrer) 160, 163, 169

Josep Modolell (carrer) 97

Josep Padrosa (carrer de) 66, 98

Llavallol (creu) 175

Llavallol (turó) 72

Llobregat (riu) 60, 62, 64, 172

Llonch (camí d’en) 68

Majoral (torrent) 168

Malo (torrent) 101, 104

Maragall (plaça) 168

Marlès (turó) 72

Martorell 60, 63

mas Cardona 77

mas Cardona (torrent) 115

mas Codina 142

mas Coscoller (vegeu / ver can Gelabert del Coscoll)

mas Llavallol 101

mas Lluí (o Llull) 69, 108, 121, 154, 156, 170

Matàsens (o Matasans) (torrent) 70, 154, 169

Mercat (carrer) 169

Mil·lenari (bosc) 168

Miquel Reverter (carrer) 66, 131, 160, 173

Miranda, la (urbanització) 69, 164, 170

Mireia (plaça) 168

Mont d’Ossa (vegeu també Puig d’Ossa) 71, 72, 103,

167, 169, 170

Montmaneu 133

Montseny (escola) 158

Montserrat (passatge) 169

Moro, del (penya) 69, 72, 99, 100, 108, 122, 123

Muntanya (camí) 95

Muntanya (carretera) 160

Mura (el coll de) 58, 155, 58, 159, 171, 172

Mura (senyors de) 155

Mura (vegeu / ver torre de Mura)

Oliver (finca) 70

Oliveres (carrer) 111

Pahissa (riera) 69

Països Catalans (carrer) 65

Papiol, el 120, 132

Parador, el 66

Pedró (carrer) 128, 164, 175

Pedró, el (o Padró) 57, 71, 126, 129, 132, 133, 164, 175

Picalquers (carrer) 71, 103, 168, 175

Picalquers (torre de) 59, 103, 171

Pla de can Roig 137, 158

Plana, la 66, 98, 117

Plana, la (camí) 57, 162, 172

Plana Padrosa, la (parc) 100

Pont, el (carrer) 119

Pont Reixat (torrent) 70, 98

Provençana, la 57

Puig Castellar 72

Puig d’Ossa (o Orsa) 71, 72, 103, 167, 170

Puig Robí (o Marrobí) 71, 103, 104, 170

Putxet, el 164

Quatre Camins 166

Quintana, de (finca) 70, 169

Quintià (o Quinçà) 66

Ramoneda (turó) 71, 168

Raval de la Creu 74

Riba, la 111, 115, 168

Roqueta, la 96, 161, 162

Roqueta Grossa 130, 161

Roqueta Xica 130, 161

Roquetes (carrer) 161

Roureda, la 163

Rubí 129

Sala, la (carrer) 163

Salut, la 58, 65, 69, 70, 72, 122, 123, 166

Sans (passatge) 169

Sant Adrià de Besòs 97

Sant Antoni (portal de) 57

Sant Boi de Llobregat 130, 138

Sant Cugat del Vallès 64

Sant Feliu (camí) 65, 66, 159

Sant Feliu de Codines 139

Sant Feliu de Llobregat 44, 58, 59,

62, 63, 68, 69, 72, 73, 74, 77, 78, 81, 109, 113, 120, 122,

124, 136, 137, 143, 154, 156, 166, 170

Sant Ferran (carrer) 168

Sant Joan de l’Erm o Salerm (capella/monestir) 72,

75, 107

Sant Joan Despí 44, 53, 62, 65, 68, 69, 70, 71, 73, 74,

77, 78, 81, 117, 124, 139, 153, 155, 165, 166, 168, 169

Sant Josep (carrer) 118, 135

Sant Just (vall) 57, 72, 110, 167, 170

Sant Just (rambla) 66, 98

Sant Just (riera) 114, 121, 138, 155, 168, 172, 173

Sant Just Desvern 24, 25, 31, 32, 33, 34, 40, 42, 44, 52,

53, 57, 59, 60, 62, 63, 65, 68, 69, 70, 73, 74, 75, 77, 81,

82, 86, 87, 91, 94, 96, 97, 103, 105, 107, 112, 116, 119,

123, 124, 126, 129, 131, 137, 139, 141, 143, 145, 147,

149, 155, 165, 166, 168, 173, 175, 179, 182, 185, 187

Sant Llorenç (església) 69

Sant Lluís (passatge) 169

Sant Martí (bosc) 98, 117

Sant Martí (lloc) 153

Sant Martí de l’Erm (ermita) 70, 98, 153, 155

Sant Mateu (raval de) 57

Sant Pere (lloc) 86, 152

Sant Pere Màrtir 57, 59, 69, 71, 169, 170

Santa Anna (capella) 126

Santa Creu (hospital) 97

Santa Creu d’Olorda 64, 72, 73, 74, 100, 108, 111,

121, 133, 142, 175

Santa Gemma (carrer) 97

Santa Oliva (camí) 70, 123, 124

Sants 59, 60, 62, 142

Sarrià (Sant Vicenç) 44, 72, 74, 77, 81, 104

Sarriana, la 66, 162

Serral, el 57, 126, 142, 163

Solanes (coll) 72, 100

Sud-Oest (polígon) 124, 155

Tàpies d’en Calopa 166

Temple, el (turó) 71, 96, 104, 170

Til·lers (carrer) 119

Toledo 77

torre Camosa 114

torre de Mura 155, 172

torre de Picalquers (finca) 59, 103, 171

torre de Santa Margarida 72, 100, 107, 110

torre del Bisbe 77, 100

torre dels Lleons (finca) 103

torre Muredine (vegeu / ver torre de Mura)

Torre, la (turó) 170

Torreblanca, la (parc) 69

Torreblanca, la (vegeu / ver can Dusai)

Torres, les (camí) 100, 107

Torres, les (coll) 72, 110

Tramuntana (carrer) 97

Tudona, la (carrer) 169

Valldoreix 78

Vallvidrera (Santa Maria) 44, 72, 73, 74, 77, 78, 81,

101, 105, 106, 107, 110, 111, 112, 113, 115, 175

Vell de la Salut (camí) 123

Verge del Pilar (carrer) 168

Via Augusta 57, 60, 65, 71, 74, 127

Viladecans 128

Vilafranca 63

Vinyes (camí) 65, 70

Walden7 100, 153

Articles publicats sobre Sant Just que s’esmenten a El territori de Sant Just Desvern al s. XVIII

Amigó, Jordi i altres (1986). El Bullidor, jaciment medieval. Estudi de materials i documentació. (Ajuntament, Ed.) Sant Just Desvern: Quaderns d’Estudis Santjustencs III.

Cardona, Daniel i altres (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Barcelona. Ajuntament de Sant Just Desvern i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Font, Pere; Reverter, Teresa (2011). L’Abans. Sant Just Desvern. Recull gràfic 1870-1975. El Papiol, Efadós.

Garcia, Miquel i altres (1989). “Les fites de terme del Mas Lluï”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs I.

Guasch, David (1984). Els Durfort, senyors del Baix Llobregat al segle XIII. (Ajuntament, Ed.) Sant Just Desvern: Quaderns d’Estudis Santjustencs I.

Pérez, Miquel; Sanahuja, Dolors (1985). Itinerari d’arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya. (Ajuntament, Ed.) Sant Just Desvern: Quaderns d’Estudis Santjustencs II.

Sbert, Olga (2012), “Recerca i orientacions sobre l’etimologia del topònim de Sant Just Desvern”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs XVII.

Tenas, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona: Fidel R. Ferran, impressor (editat posteriorment com a facsímil el 2005 pel Centre d’Estudis Santjustencs).

Torra, Coral; Ochoa, Juli (2002), “El llegat del prevere Joan”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs XI.

Torra, Coral (2013). “Els Tudó. 120 anys en la història de can Ginestar (1696-1816)”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs XVIII.

MISCEL·LÀNIA D’ESTUDIS SANTJUSTENCS XXIII

Juliol 2019

Olga Sbert i Pérez

Raimon Masdéu i Térmens

ÍNDEX

Resum

Abstract

Presentacions

Els mapes com a base de la història local del segle XvIII

Pròleg

Introducció al Cadastre

Orígens del Cadastre de 1716

La documentació cadastral de Sant Just Desvern

El Cadastre de 1716

Les revisions de 1732 i 1742

Les llibretes del cobrament de l’impost del cadastre

La informació en el Cadastre de 1716

Les finques

Relació de les finques agrícoles de Sant Just Des- vern segons el Cadastre de 1716

La informació en els cadastres de 1732 i 1742

Com era Sant Just Desvern el 1716

Arribant a Sant Just Desvern el 1716

El llegat del comte de Darnius

Les vies de comunicació

El Camí Reial nou i el Camí Reial vell

El camí que va a l’Hospitalet

Els límits del terme

El límit de terme amb Sant Feliu de Llobregat

El límit de terme amb Sant Joan Despí

El límit de terme amb Esplugues de Llobregat

El límit de terme amb Sarrià

El límit de terme amb Vallvidrera

El poble a principis del segle XvIII

Terratinents i masovers

Llista de terratinents cadastrals de 1716

Les dades del Cadastre

Repartiment de les mujades declarades segons l’origen del terratinent

Repartiment de les finques agrícoles segons l’origen del terratinent

2.7 Els conreus

Els habitants de Sant Just Desvern el 1716 i les seves cases

Heretats i cases de Sant Just Desvern el 1716

Relació de cases incloses en finques agrícoles

Els terratinents santjustencs de 1716. Orígens i anàlisi

Casa Cortès

Convent del Carme

Casa Claresvalls

Casa Solanes

Casa Fatjó

El Maset del comte Darnius

Casa Marlès

Casa Cuyàs

Casa Gelabert del Coscoll

Casa Carbonell de la Montanya

Casa Oliveras

Casa Vilar

Casa Gelabert

Casa Bioscha

Casa Modolell

Casa Pedrosa de la Montanya

Casa Melich

Casa Gilabert de la Riera

Casa Roldan

Casa Dusay

Casa Camppreciós

Casa d’Anton Oriol

Casa Modolell de Plassa

Caseta de Barthomeu Carbonell

Casa Tudó

Casa Pedrosa del Pla

Casa de Segrera

Casa Roig

Caseta d’en Pi (o d’en Sellarès)

Casa de Joseph Mir

Casa Ginestar

Casa Cardona

Hostal del Garrofer

Els mapes del Cadastre de 1716

La gènesi dels mapes

Transcripció gràfica literal del Cadastre manuscrit de 1716

Mapa comprensiu de Sant Just Desvern el 1716

5. Els llochs de Sant Just Desvern el 1716

Els topònims i els llochs segons apareixen a les finques