1. ELS ANTECEDENTS MÉS REMOTS 

Primers intents al 1934 Ja hem vist en els testimonis de Magí Campreciós i Pere Brull, exposats en la Introducció, com al 1934 una colla d’escolans i alumnes de les escoles Núria van començar a practicar basquetbol impulsats pel Vicari Mossen. Pere Monmany i Armengol, en un solar del carrer Verge dels Dolors, que no està clar si era propietat de la parròquia, o de la família Vilaret. Aquests primers practi cants, joves, tenien entre 10 i 12 anys i el dia que els dirigia el Vicari aquest els hi portava una pilota reglamentària, els altres dies s’apanyaven com podien.

Els noms que es recorden són, Magi Campreciós i Ripoll, Joan Amigó i Rius, Joan Cucurella i Sèculi, Pastor Fosalva i Amat, Angel Salvador, Angel Blasco, i cal suposar que es van barrejar nens de 10 i 12 anys amb nois de 14 i 15. El que segur pretenia Mss. Monmany era oferir una distracció, una pràcti ca esportiva que ajudés i animés aquells escolanets i alumnes, alhora que els mantenia a recer de l’entorn parroquial. Desconeixem que es jugués cap partit contra algun adversari de vil·les properes, sembla que tot va ser intentar apren dre alguna cosa, fer exercici, i en tot cas, passar-s’ho bé.

Aquest breu record històric, tot i la seva migradesa de notícies, és l’antece dent històric més remot del que hem tingut notícia.

En relació la pràctica del basquetbol, creiem oportú aportar certes dades informatives, tant de l’aparició del bàsquet a Catalunya com de certes institu cions sociopolítiques d’aquells anys i la seva influència en el món de l’esport, que creiem poden interessar els lectors més encuriosits per la història.

A Espanya, el bàsquet entra per Catalunya i des d’aquí es va escampar a la resta de l’estat espanyol. Les primeres notícies que se’n tenen són del mes de gener de 1913. En el dietari escolar d’Artur Martorell, professor de l’Escola Vallparadís de Terrassa, d’on era director Alexandre Galí, s’hi han trobat dife rents referències al “Basket”, no obstant això no hi ha notícies de cap partit o equip en concret. Galí i Martorell eren amics i companys d’Eladi Homs, qui dels anys 1907 a 1910, becat per l’Ajuntament de Barcelona, va viatjar a EEUU a conèixer nous sistemes pedagògics i hi va descobrir el basquetbol com a esport de formació a les escoles. En tornar ho va explicar als seus amics que van inten tar aplicar-ho a la seva escola, com ho proven els documents trobats. Així doncs, en el dietari d’Artur Martorell es troben les primeres referències del bàsquet a Catalunya, a Terrassa, però quan es considera veritablement establert i definiti vament arrelat, és l’any 1921. És quan arriba a Barcelona procedent de Cuba, a

CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI

les Escoles Pies de Sant Antoni, el pare Eusebi Millán, que s’implanta el bàsquet a casa nostra. El pare Millán coneix el joc i no dubta a fer-lo prac ticar a la seva escola convençut dels seus valors formatius. L’arrancada costa molt. Llavors el futbol era el rei dels patis escolars i el pare Millán ha d’imposar, a l’hora de lleure, tres dies de bàsquet i tres de futbol.

Molt aviat neix el primer club català i espanyol. L’any 1922, un grup d’ex-alumnes del col·legi de Sant Antoni de Barcelona funden el Laietà Bàsquet Ball Club, recordant que els

laietans van ser una de les primeres El primer partit: CD Europa – Laietà BBC. tribus que van poblar l’antiga Cal observar la cistella damunt el travesser de Barcino. Ràpidament es va organitzar la porteria de futbol i el gran nombre d’espec tadors. Font: Fundació del Bàsquet Català

el primer partit “oficial”, el 8 de desembre de 1922, entre el Club Deportiu Europa i el Laietà. Es va jugar en el camp de futbol de l’Europa, uti litzant el terreny en tota la seva extensió, posant les cistelles de bàsquet damunt els travessers de les porteries de futbol i jugant 7 contra 7. Va guanyar l’Europa per 8 a 2. Aquest encontre és considerat l’inici del bàsquet a Catalunya i Espanya, i des d’aquell moment es produeix el seu arrelament i establiment arreu del nostre país.

Històricament dos són els indrets on el bàsquet comença a desenvolupar-se i ho farà durant molts anys: els centres escolars i els centres parroquials. Si a les primeries les intencions d’ambdues institucions són bàsicament formatives, en pocs anys es desperten altres forces menys vocacionals i comencen a aparèixer més interessos que no pas els pedagògics.

Passats els primers mesos, amb l’aparició de clubs i entitats que el practica ven, el Pare Millán, amb la col·laboració de les Escoles Franceses de Barcelona va organitzar, l’abril de 1923, el primer campionat de Catalunya que van dispu tar vuit equips: Laietà, Europa, Catalunya, Espanyol, Barcelona, Societé Patrie, Amèrica Starts i La France. El campionat va jugar-se a l’estadi de La Foixarda, a Montjuïc, pel sistema d’eliminatòries, arribant a la final el Societé Patrie i el

38

ELS ANTECEDENTS MÉS REMOTS

Barcelona, guanyant els primers per 8 a 4. A partir d’aquí va començar la crea

jó l’equips i clubs, així com la constitució de la Federació Catalana de Basquetbol, que té com a data oficial de creació l’any 1923. La notòria popula ritat del nostre esport i la creixença d’entitats que començaren a practicar-lo van alertar les institucions socials i polítiques del país que van veure en el nou esport un instrument útil a les seves finalitats, tal com ja hem indicat, i un cop supe rada l’etapa inicial.

Així, ja en els anys 30, la pràctica del bàsquet va ser promoguda pels cape llans més joves seguint les directius de les Joventuts Obreres de Catalunya (TOC), que el 1932 formen part de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. La JOC va ser fundada a Brusel.les el 1925 pel que s’esdevindria car denal, Josep Cardijn. Aleshores era molt difícil per a la JOC inserir-se dins les institucions del món obrer (sindicats, cooperatives, partits polítics, etc.) perquè els seus dirigents eren, en general, molt contraris a l’Església i estaven imbuïts d’un anticlericalisme molt enverinat. El 1936, just abans de començar la tràgi ca Guerra Civil espanyola, hi havia a Catalunya unes 40 seccions de JOC, que agrupaven en total poc més de 800 joves treballadors. D’alguna manera els “jocistes” foren com una resposta religiosa a la laicitat de la Segona República. Un exemple podria ser-ne la fundació de les Escoles Parroquials Núria, com també la proliferació de clubs esportius arreu de Catalunya promoguts pels joves vicaris. Tenim constància que el Vicari de Sant Just, Mn. Pere Monmany va promoure la formació d’equips de bàsquet a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. Malgrat l’anticlericalisme dominant dins del nou ordre polític nas cut el 14 d’abril de 1931, els “jocistes” donaven suport a la República dins del partit Unió Democràtica de Catalunya, que durant la Guerra va patir nombro ses baixes produïdes pels escamots incontrolats dels membres de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), com també durant i després de la victòria fran quista, l’exili i l’afusellament d’alguns dels seus dirigents; el més conegut, Manuel Carrasco i Formiguera, conseller del primer govern de la Generalitat presidida per Francesc Macià. Fou pres i afusellat el 9 d’abril de 1938 a Burgos, per catalanista.

En línies generals, es pot indicar que aquell interés en controlar la joventut i les seves manifestacions, en el nostre cas l’esport, es va implantar dràsticament en la immediata postguerra i en els anys 50, a través de les organitzacions del “Movimiento” i també de l’Esglèsia i les seves congregacions. La Organització Sindical va establir la entitat esportiva Educación y Descanso, dirigida al món del treball, i en l’àmbit religiós es va engegar la Obra Atlético Recreativa

39 

CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI

(O.A.R.), aquesta com una mena de federació guiada des dels bisbats que orga nitzava lligues anuals i aplegava una nombrosa quantitat d’equips integrats als grups parroquials i escolars d’Acció Catòlica. Entre d’altres, recordem el C.B. Collblanc, B.I.M., S.E.S.E., Grup Barna, J.A.C., etc, una majoria dels quals de mica en mica van anar ingressant a la Federació Catalana de Bàsquet, talment com, anys després, molt d’altres ho feren deixant la lliga d’Educación y Descanso, com és el cas del nostre C.B. Sant Just.

Aquesta és la formació del primer equip de futbol al camp dit de cal Llong, al voltant de l’any 1919, on actualment trobem el carrer Verge dels Dolors, tocant a la paret de cal Rodes, avui carrer Campreciós. Aquests dos carrers varen obrir-se coincidint amb la urbanització del voltant de la plaça Verdaguer , l’any 1923, però el club de futbol ja no funcionava des de l’anterior, 1922, (Pere Brull i Angela: Miscel·lània d’Estudis Sanjustencs IV-1992). En aquest espai que de mica en mica s’anava urbanitzant, l’any 1934 el Vicari Monmany va organitzar-hi el primer partit de bàsquet.

1.2 Anys 40. Represa intermitent Tothom coneix com va rodar la vida de la societat catalana un cop acabada la Guerra Civil. Si s’havia patit un trasbals enorme, els primers anys de postguerra van ser prou difícils. No obstant això, calia tirar endavant i activar les inquie tuds com es podia i amb els recursos que el moment oferia..

Com ja hem indicat abans, bàsicament l’esport va ser regulat per les orga nitzacions juvenils de Falange i més endavant pel “Movimiento Nacional”, tots ho sabem, per tant a Sant Just s’establí també la “Delegación de Deportes de la

40

ELS ANTECEDENTS MÉS REMOTS

Srganización Juvenil”, que regulava i dirigia la organització de qualsevol esport dedicat al jovent. Les notícies sobre el bàsquet ens venen d’en Pere Brull (81 wys en l’actual 2006 i amb el cap i la memòria molt clars), que va ser nomenat llavors Delegat de l’esmentada organització juvenil. La O.J.E (Organización Juvenil Española).

Tal com ens ha explicat, es va instal·lar un camp al terreny propietat de Gaspar Modolell Jané, entre el carrer de l’Ateneu i el carrer Montserrat. El rerreny era a dos nivells, i en la part superior, la que tocava al carrer de l’Ateneu, hi havien uns ametllers que els fills del Sr. Modolell, Salvador i Xavier, impli cats en l’organització oficial, van donar el vist i plau per “eliminar-los” sense comptar amb el parer del seu pare, qui va organitzar un bon escàndol en ado nar-se’n. En ser el terreny de dos nivells, el camp es va disposar en paral·lel al carrer Ateneu, és a dir a l’inrevés de com anys després, i encara actualment, es va constituir, al llarg de tot el terreny, un cop rebaixat. Els pals de les cistelles anaven col·locats dins uns peces enterrades al terra i després de cada partit o entrenament s’havien de treure, ja que en ser el pati de les “Escuelas Nacionales”, els mestres no volien pas aquells pals. Tota una història.

Seguint la relació d’en Brull, l’entrenador primer, més o menys circumstan cial, va ser en Josep Martinez, carter del poble, i el grup d’entusiastes aprenents eren: Pere Brull Angela, Jaume Duran Feliu, Pastor Fosalva Amat, Gabriel Pagés Amigó, Joaquim Pañella Petit, Joaquim Petit Petit i Josep L. Surroca Pratdesaba. Sembla que anaven entrenant i de tant en tant i jugaven partits amistosos amb equips de localitats veïnes, adscrits a l’organització oficial, OJE, o de la vessant de l’Acció Catòlica, una de les organitzacions de la Església que, com hem dit, cambé “vetllava” per l’esbarjo, l’esport i la formació del jovent de la immediata postguerra.

Segons el record d’en Pere Brull, l’únic resultat del que fa memòria és un funest “70 a 0″ al camp de l’Acció Catòlica de l’Hospitalet. Curiosa memòria. Aquesta activitat iniciada a les primeries dels anys 40 es va acabar cap a la mei tat de la dècada, amb més o menys intermitències.

on 9

CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI

Equip 1946 047 amb la pista transversal. Drets: Joan Castaño, Pastor Fosalva i Pere Brull. Ajupits: Jaume Duran i Gabriel Pagès.

42