13. 9. PRESIDÈNCIA, ADMINISTRACIÓ I JUNTES 331

       1. Presidència 331

    Francesca Cortès i Vives, presidenta de l’Ateneu (1979-1986) 331

    Ramon Moragas i Badia 333

    Francesc Melià i Segarra 334

    Alfons Ortí i Guàrdia 335

    Josep M. Marquès i Heid 336

    9. 1. La feina de secretaria. Tasques administratives i més 338

       2. Juntes directives de l’Ateneu, 1994-2018 341

    10. LA SEU DE L’ATENEU 347

        1. Totes les obres de l’Ateneu 347

           1. Història de l’Ateneu en obres, 1918-1991 347

           2. Obres d’ampliació de 1990 i reformes posteriors 352

           3. Ascensor i reformes, 2002-2006 354

           4. Darreres reformes, 2006-2018 354

        2. La Sala de l’Ateneu 355

        3. El Cafè i restaurant de l’Ateneu 358

        4. El Pati del roure 364

        5. La Llar i el racó del soci 366

    11. ARXIUS DE L’ATENEU 367

        1. L’Arxiu Històric de l’Ateneu 367

        2. Arxius de les seccions 369

    12. MISSIÓ DE L’ATENEU 371

        1. Notes històriques d’un debat 371

        2. Una guia amb tots els topants 375

    13. JUNTA ACTUAL 381

    Objectius, prioritats i reptes 381

    La imperiosa obligació de les obres 383

    Venda de la Sala Gran 384

    Noves activitats introduïdes per aquesta junta 385

    Creu de Sant Jordi 387

    9. LA CULTURA COM A MOTOR 389

       1. Creadors de consciència democràtica. L’activisme cultural 389

       2. Entrevista a l’alcalde Josep Perpinyà i Palau 392

       3. Associacionisme i cultura a Sant Just Desvern 394

    BIBLIOGRAFIA 398

    ÍNDEX ONOMÀSTIC 400

    PRESIDÈNCIA, ADMINISTRACIÓ I JUNTES

13. 1. Presidència

Francesc Blasco Urpinell

Aquest apartat té un primer propòsit de retre ho- menatge a l’única presidenta que ha tingut l’Ateneu, la Francesca Cortès. A continuació volem donar veu als presidents Ramon Moragas —juny 1987 – febrer 1992; Francesc Melià —març 1992 – abril 1994; Al- fons Ortí —maig 1994 – gener 1997 i Josep M. Mar- quès, president durant els deu anys precedents als de la junta actual, presidida per Albert Macià. El seu testimoni, enllaça amb allò que més endavant ex- posa Albert Macià i tots ells són punts de referèn- cia claus per a entendre el curs dels darrers vint- i-cinc anys de l’Ateneu. En tercer lloc també hi ha el més sincer reconeixement a les persones de la feina diària, sovint feixuga, de secretaria. La taula que incloem al final pretén, d’altra banda, deixar constància de les persones que han format part de les juntes que hi ha hagut a l’Ateneu des de gener de 1994, comptant que les precedents ja van que- dar relacionades a «Una història de l’Ateneu», tants cops esmentada.¹⁴⁷

Francesca Cortès i Vives, presidenta de l’Ateneu (1979-1986)¹⁴⁸

La Francesca és l’única dona que ha estat presidenta de l’Ateneu. La seva mort sobtada, plorada per tot Sant Just, no li va permetre finalitzar el seu segon mandat al capdavant de la primera entitat del poble. Diferents persones li van dedicar paraules de reco- neixement, com les que podeu trobar a La Vall de Verç.¹⁴⁹ Això no obstant, aquí volem fer esment del testimoni d’homenatge, probablement menys cone- gut, que consisteix en un DVD de 1987 dipositat a l’Arxiu Històric de l’Ateneu.

Està retolat en tres línies, tant a la portada de la capsa com sobre el DVD mateix: «Homenatge

Fotografia de Francesca Cortès i Vives que va ser portada de La Vall de Verç del mes de setembre de 1986 (fotografia de Josep M. Domingo, fons Vídeo Produccions Vern, AHMSJD)

FRANCESCA CORTES (Vídeo sense so)». Un vídeo de vint-i-un minuts, amb els noms de Lluís Ram- ban i Josep M. Domingo als crèdits, que obre amb la informació següent: «Les imatges que veureu a continuació són el reportatge que Produccions Vern

realitzava en homenatge a Francesca Cortès i que va quedar sense acabar». El vídeo és una succes- sió d’imatges fi es i filmació —suposem que ori- ginalment en súper-8— que s’inicien a l’escala de l’església de Sant Just i fa un recorregut per tot el món de la Francesca, això és, la família, Sant Just i l’Ateneu amb el teatre i les festes. Els minuts final del vídeo estan dedicats a l’acte d’homenatge que l’Ateneu va fer a la Francesca el desembre de 1986 i inclou el descobriment d’una placa sota el roure de l’Ateneu amb la inscripció «L’Ateneu a la seva Presi- denta Francesca Cortès i Vives, 1918-1986, desem- bre 1986» i escenes de l’acte a la Sala Gran per la qual van passar el cor Lo Pom de Flors, l’Esbart de l’Ateneu, l’Orfeó Enric Morera i el Grup de Cant Gre- gorià sol i conjuntament amb balladores de l’Escola de Dansa Montserrat Roig.

La circumstància feliç és que el vídeo té tres mo- ments en què sí que hi ha so. El primer correspon a una entrevista breu que, a peu dret i en plena diada de Sant Just al carrer —de les Festes de Tardor de 1985, presumptament— fan a la Francesca. Us la transcrivim:

«Penses que les Festes de Tardor poden arribar a és- ser com, per exemple, el Mercat del Ram de Vic, que tinguin ressò a tot Catalunya?

Em sembla que si ens hi posàvem de debò tot el po-

ble potser sí.

Amb quin plaç [sic] més o menys?

Amb quin plaç?, potser màxim dos anys, poder [sic] no tres encara, tinc esperances que serà abans.

És optimista?

Sí, sempre, tota la vida.»

El segon registre sonor correspon a les paraules de clausura de l’acte d’homenatge a la Sala Gran pro- nunciades per Francesc Homedes —aleshores vo- cal de la junta de l’Ateneu— «Abans del comiat fina d’aquest acte d’homenatge a la Francesca Cortès volem, una vegada més, agrair la col·laboració de tots aquells que l’han fet possible i a tots vosaltres pel suport que li heu donat amb la vostra presència. Per acomiadar-nos, doncs, escoltàrem el poema que Josep M. Domingo va dedicar a la Francesca Cortès dies abans de l’adéu, Poema imprevist del feliç viatge.» A continuació es pot sentir el poema recitat per Josep M. Domingo sobre un fons d’imatges que acompanyen visualment les figu es poètiques que va declamant el Josep M. La imatge final correspon al contrallum dels raigs de sol que es fi tren entre- mig del brancam del roure de l’Ateneu despullat de fulles. Si teniu oportunitat, escolteu-lo, perquè cor- prèn i està molt ben recitat. Aquí el reproduïm en el format i amb la dedicatòria que ell el va escriure per la Berta, la fi la petita de la Francesca.

navegant serena envers el màgic forat que deixen els estels,

A qualsevol indret l’adéu que aquesta boira espessa et porti

reneixes a les remors dels ports coneguts silencis sadollats de records

a on no hi tenim accés

mentre cauen les primeres fulles d’un agost captiu,

Renaixeràs a l’esclat de la primera claror. el record Perquè ho saps, ens deixes

i vols marxar sola, valenta com sempre fins ’últim instant de la teva memòria, envejable fortalesa del primer viatge.

Presoners del moll en l’ou de vidre

veuràs aixecar les veles invisibles que la mar complaent omple… envers aquest indret,

més, molt més enllà

de la boira agobiant [sic] de cada dia. I enlairarem el mocador de lli,

no el de sempre sinó cadascú el nostre acomiadant el vaixell segur del seu destí

sense remor mar endins

fins ’horitzó cada vegada més ample…

(21 juliol a 8 d’agost. Revisió fina , 28 d’octubre 1986)

Josep M. Domingo i Campos

(El document del qual ha estat transcrit porta la següent dedicatòria manuscrita: «Per a tu, Alberta, com una petita ofrena d’homenatge», signat Josep M. Domingo Campos. 05 Sant Just Desvern/1986)

Ramon Moragas i Badia

De la transcripció de l’entrevista de Pere Font a Ramon Moragas el 31 de maig de 2016, extraiem el següent fragment relatiu a la seva tasca com a president:

«Vaig accedir a la presidència arran de la sentida mort de la presidenta Francesca Cortès. Jo era nou- vingut a Sant Just, on vivia des del 1979. En pro- posar-m’ho, tingué el dubte inicial de dir que no… però vaig obrir consultes amb gent que coneixia. El suport d’amics ateneistes fou incondicional, cir-

cumstància que m’animà a dir que sí. Era un mo- ment delicat i no convenia deixar tant de marge de temps sense direcció. De fet, acceptava cobrir fin al termini del mandat de la difunta Francisqueta. Portava una certa experiència associativa pel meu treball a la Fundació Artur Martorell, buscant fina – çament per a l’escola de mestres Rosa Sensat, on treballava el 1967. Soc fundador de la cooperativa Abacus, de la qual vaig ésser president i director. O sigui que d’experiència organitzativa creia tenir-ne prou per a endegar la marxa social de l’Ateneu, es- pecialment de l’Escola.

Ramon Moragas i Badia (fotografia de Lluís Ramban, AHA)

Del meu mandat recordo la feina per a intentar sal- var l’Escola de l’Ateneu. De les negociacions amb la conselleria d’Ensenyament per passar-la a escola pública. D’aquell pedaç de l’ampliació provisional al recinte del Walden perquè no hi havia més espai a l’Ateneu, fins a culminar el passi a l’Escola Mont- seny. Valgueren els meus contactes amb la Genera- litat i l’Ajuntament, amb els alcaldes Antoni Malaret i Robert Ramírez. Feia d’enllaç fins a assolir que fos la primera de les conegudes com a escola nova, pro- gressista i catalanista, que passava a ésser pública […]. Fou una època molt dura. Hi havia un deute sen- sible amb la Seguretat Social i d’altres que supera- ven el milió de pessetes […].

Calia anar a buscar diners, i jo en tenia molta ex- periència des de l’època de la Fundació Artur Mar- torell. Férem una llista de possibles donants per a cobrir 1,8 milions de pessetes d’aportacions volun- tàries. Un conegut va dir-me: “Et pagaré un sopar si arribes a aconseguir mig milió…”. I arribàrem als dos milions!»

Francesc Melià i Segarra

Fragment de la transcripció de Pere Font de l’entre- vista a Francesc Melià del 8 de novembre de 2016:

«El bienni 1992-1993 vas ésser president de l’Ateneu, el dinovè. Certament, un període curt.

Sí, un període curt… curt però intens. La meva vincu- lació a l’entitat comença el 1980 amb l’Esbart i par-

ticipo de la majoria d’activitats. Això em va portar en un moment donat a embrancar-me a ésser-ne president. Formava part de la Federació d’Ateneus de Catalunya, era membre de la junta i teníem lli- gams amb l’Ateneu de Sant Just. Crec que una cosa va portar l’altra. Em sentia molt arrelat al poble, ja que vaig estar molts anys treballant aquí i arrelat familiarment. Passava més hores a l’Ateneu que a casa. I quan entro de president em plantejo tirar en- davant un projecte curt però bastant intens.

Aquesta intensitat, amb quins fets cabdals la relaci- ones?

Primer, perquè vaig tenir el goig d’ésser el president del 75è aniversari. Em va tocar a mi com li hauria pogut tocar a qualsebol altre… Jo no vaig treballar per arribar a ésser el president de l’aniversari. Quan m’hi trobo, amb tot l’equip directiu i les seccions, crec que vam treballar amb moltes ganes i il·lusió per fer un programa d’actes que estigués a l’alçada que es mereixia l’efemèride. Es feren diferents ac- tes al marge de la relació institucional. Importants? La nova imatge de l’entitat amb el logo posat al dia i que vam confegir entre tots. L’actual emblema de la deessa Atenea fou fruit d’aquell mandat. L’altra fit fou posar una mica d’ordre en les relacions entre la junta central i les seccions. Per a millorar-ho ens calien uns nous estatuts. Crec que aquesta va ésser una feina molt important. No va ésser fàcil. Tothom apretava, però tots vam cedir poc o molt. Al final es va marcar una pauta, un camí per a poder treballar amb independència i sense entrar a la casa de l’al- tre, però essent conscients que cada secció havia

Francesc Melià i Segarra (fotografia de Lluís Ramban. AHA)

d’assumir la seva pròpia responsabilitat social.

Pel que dius i pel que es desprèn de les teves parau- les, arriba un moment en què estava a punt de tren- car-se l’Ateneu.

Sí, potser sí. Va haver-hi un moment molt dur, molt dur, quan pràcticament hi havia seccions que ple- gaven, que marxaven. A còpia de paciència, de la voluntat de tots poguérem redreçar el camí dels nous estatuts. De fet, s’aprovaren en trobar el punt d’equilibri, perquè tothom se sentís prou aixoplugat i representat per la nova oferta d’estatuts que plan- tejava la junta.

El dinovè president de l’Ateneu —si m’ho permets— és el primer professional que arriba amb el bagatge de conèixer les vicissituds de molts altres ateneus de la Federació.

Són aquí que fan l’assemblea de la Federació d’Ateneus, m’escullen com a president de la dita Federació. Vull dir que jo des de l’any 1984 estava treballant professionalment, però de manera volun- tària, dins del conjunt federat que gestionava molts projectes i ben variats pels quatre costats del país. Vivia i convivia amb moltes entitats a les quals vi- sitava per conèixer-ne el dia a dia, la problemàtica, la qual cosa et dona una idea general de com està aquest sector cultural, de quina manera pot funcio- nar millor. Vaig arribar aquí i entro com a president de l’Ateneu de Sant Just i m’adono, d’acord amb l’experiència adquirida, que per a avançar era im- portant canviar el règim estatutari, ja que el que hi havia aleshores no funcionava.

Per què deixes la presidència?

Malauradament, som pocs i estem a tot arreu; pas- sava aleshores i encara passa avui dia. Es bo que hi hagi recanvi. Arriba un moment que, a més, soc president de la secció Esbart i president de la Fe- deració d’Ateneus de Catalunya. Hi ha una dita ca- talana que ho defineix: “Home de molts oficis pocs beneficis . Naturalment, per a viure treballava a la meva autoescola del carrer de Sadet i era conscient que acabats els nous estatuts complia una etapa i no podia estirar més el temps amb la resta d’ocu- pacions.»

Alfons Ortí i Guàrdia

Fragment de la transcripció de Pere Font de l’entre- vista a Alfons Ortí del 9 de juny de 2016 en relació a la seva presidència:

«De la meva presidència recordo que fou durant uns moments força complicats. Jo tenia una vida pro- fessional tranquil·la i en Francesc Melià havia de deixar la presidència per motius que ara no recordo.

Alfons Ortí i Guàrdia (fotografia de Lluís Ramban, AHA)

Ell fou qui em demanà que m’incorporés a la jun- ta. Em va fer molta il·lusió perquè l’Ateneu el sentia, potser una mica romànticament, com una entitat que formava part de la nostra història, de la nos- tra vida i presidir-la era tot un honor que m’omplia de satisfacció. Amb aquest esperit vaig començar. Patírem problemes ben grossos. D’entrada, perquè el concessionari del bar restaurant deixà de pagar el lloguer perquè les coses no li funcionaven. Un greu problema que ens generà dificu tats econòmi- ques. Tot això amb una estructura de l’entitat que en aquella època era com un regne de taifes; vull dir, on cada secció feia el que volia i la presidència de l’Ateneu no tenia realment capacitat de gestió sobre el conjunt de les entitats. Vam intentar posar ordre a la llista de socis. Crec que férem una bona tasca de tipus administratiu i de control econòmic. Estalviàrem el que poguérem perquè veníem d’una penúria econòmica brutal en no disposar de cap ingrés provinent del bar… partides que no obstant això, s’havien previst dins del pressupost i bona part s’havien gastat. Aconseguir que el pressupost glo- bal de l’Ateneu integrés el de les seccions requerí un esforç descomunal, titànic. S’intentava fer coor- dinació d’actes per a evitar coincidències horàries, si més no!

No teníem la càrrega de cap hipoteca grossa, aquesta fou posterior a la meva presidència per les noves obres. No férem obres perquè no hi havia un sol duro a la caixa per embrancar-nos amb realitza-

cions estructurals o espectacles de gran volada, ja que no disposàvem de calés. Sobrevisquérem amb els ingressos de la quota dels socis i dels propis que generaven algunes de les activitats. Aleshores, en- tre un trenta o un quaranta per cent del pressupost es nodria de l’arrendament del bar-restaurant, i en fallar aquest, com ja he dit abans, ens obligaren a re- tallar despeses. L’arrendament de la Sala Gran per l’Ajuntament representava un ajut important. Mai no tinguérem problemes amb el conveni que renovà- rem sense cap problema durant les negociacions […]. Durant la meva presidència es creà Arteneu, agafen empenta els balls de saló i funcionen al seu ritme les seccions més tradicionals […]. Al conjunt del poble se’n fan moltes, d’activitats de les quals participa el jovent. Tothom té ganes de fer la seva activitat, aquella que li és més ajustada a la seva formació o sentit social o cultural de pertinença. Quan vaig descobrir que els geganters no formaven part de l’Ateneu, com tampoc la festa de Sant Antoni Abat (Tres tombs) o els Focs de Sant Joan, és a dir, tota una sèrie d’activitats que tenien l’esperit cultu- ral d’allò que l’Ateneu representa i no hi estaven in- tegrats, em va sorprendre i encara em sorprèn més ara. Evidentment, per als nouvinguts d’altres llocs d’Espanya, l’Ateneu ha tingut molt poca grapa. Un fet lloable i signifi atiu d’integració es produeix du- rant la presidència del meu antecessor, en Francesc Melià, quan s’organitza i es consolida l’Esbart, que aportà un gruix de gent jove que entra a formar part d’aquesta secció que mantinc que ha estat una de les més integradores. Quan desapareix, tota aques- ta gent —una majoria, joves— desapareix de l’enti- tat i malgrat els bons auguris inicials, es demostra que no sentien l’Ateneu.

Vist des d’ara, amb la perspectiva dels anys trans-

correguts, em sap greu no haver pogut exercir la presidència amb més potència, amb més força i amb més continuïtat. Vaig estar-hi relativament poc temps […]. Resumint: no estic decebut pel meu pas com a president de l’Ateneu, diria que responsable- ment orgullós d’haver intentat fer coses i una mica decebut en no haver obtingut tots els resultats que m’haurien agradat. Amb els membres de la junta di- rectiva ens vam entendre força bé. La lluita va ser, i mira que va costar, que els membres delegats de les seccions hi participessin. Intentàrem una tasca integradora però són els socis els qui hauran de valorar aquell període tan complicat […]. Dels fets destacats de la meva presidència? Em quedo amb les grans representacions i participació en festivals del nostre Esbart. També d’aquella efervescència dels balls de saló. Llàstima que no hi hagués més

Josep M. Marquès i Heid (fotografia de Lluís Ramban, AHA)

empenta per a conservar i preservar els valors de l’Esbart.»

Josep M. Marquès i Heid

El precedent president de l’Ateneu (2002-2011) va ésser entrevistat per l’equip de Pere Font el 5 de ju- liol de 2016. A continuació s’inclouen alguns aspec- tes que va comentar, particularment el debatut amb l’Ajuntament amb relació a l’àrea d’equipaments del barri centre. Es va expressar en aquests termes:

«Vaig ésser president d’una manera gairebé casual. Estava present a l’assemblea anual del 23 de fe- brer de 2002 quan després de llegir-se la memòria el president Jordi Figueras i la seva junta anuncien que dimiteixen. L’assemblea no va acceptar la idea del president per tal que delegats de les seccions assumissin formar una junta gestora. Jo era dele- gat de l’Orfeó i m’arriba la proposta d’ésser presi- dent. Els dic que tot sol no m’atreveixo. Obro consul- tes i puc convèncer els amics Joaquim Carbonell i Lluís Ramban de presentar candidatura. Ens accep- ten per unanimitat. O sigui que ja em veig dos anys de president de la gestora. En acabar, dos mandats més, 2004-2011. La gestora es posa a treballar aquell 2002. N’érem tres i molt ben avinguts per a salvar la mala situació de l’entitat. Però necessità- vem més persones per una junta completa. Així, al 2003 hi entren: Palmira Badell, Francesc Izquierdo, Jaume Valero, a més del Joaquim i el Lluís. Estic

molt content de la feina que férem i el meu agra- ïment més personal a l’assemblea de 2004, cele- brada el gener de 2005, que constitueixo una junta amb: Palmira Badell, Jaume Campreciós, Francesc Gallart, Josep Elies, Jaume Valero, que deixa d’ésser secretari per anar a viure fora de Sant Just […]. L’Im- ma Ripoll va patir un accident i sort que la teníem donada d’alta a la Seguretat Social. Durant el man- dat, vaig anar corregint el tema de la legalitat del personal. Ens passàrem un cert temps solucionant problemes persistents per deixar l’Ateneu en una bona via per continuar funcionant correctament […]. La meva obligació com a president de les diverses juntes que vaig presidir [de febrer de 2002 a final de 2011], va ésser posar a disposició dels socis un Ateneu capaç de mantenir les activitats de les sec- cions administrades de la millor manera amb els mitjans disponibles, que eren pocs. Les seccions en treuen molt profit i això m’omple d’alegria. El 2005 coincideix amb el 125è aniversari del cor Lo Pom de Flors. Van preparar molt bé un dels aniversaris més sonats. També es va parlar de fer la Fundació Ateneu. Creada una comissió ad hoc conclou que es- tudiada la proposta acuradament, es considera que no aportaria guanys remarcables.

Un dels temes que més feina ens va portar fou l’avantprojecte de remodelació del barri centre, que ens presentà l’Ajuntament i que incloïa un conveni marc.

El 8 d’abril de 2009 rebem una urgent proposta de l’Ajuntament sobre “l’Àrea d’equipaments de SJD, barri Centre”. Estudiàrem l’avantprojecte a fons, particularment el Josep Elies i la junta el desestimà. Per què? Resulta que l’espai destinat al nou edific de l’Ateneu el trobem totalment insuficient: els me- tres quadrats de sostre, com els metres quadrats de planta. El nou edifici també trobem inadequat: on el situaríem en el conjunt de l’àrea d’equipaments? La junta s’ha sorprès com després de tant de temps de converses —l’Ajuntament ens havia dit que no prendria cap iniciativa sense estar d’acord amb l’Ateneu— ara, decideix, sense dir-nos-en res, usar l’antiga Escola Montserrat. El consell dels nostres tècnics és de continuar a l’edifici actual adaptant-lo a les normes de seguretat vigents. Ens oposem al projecte, ja que a les opcions presentades trobem molt disminuït l’espai disponible.

Aleshores, darrere d’això hi ha una gran alegria per- què si haguéssim fet cas del que volia l’Ajuntament, anava tot el conjunt de l’edifici ensorrat i al solar ob- tingut aixecar-hi el projecte oficia . I en l’edifici nou ja no tindríem l’Ateneu, sinó una birrieta de local. A més, hauríem estat molt de temps al carrer, amb el

que comportava per a les seccions: si no tens lloc on assajar, arxiu, classes i material, instruments… Ens quedava un cafè de només cent metres qua- drats […]. En acomiadar-me l’any 2011 després de dos anys de junta gestora i de dos mandats, escric unes ratlles que llegeixo als assistents de l’assem- blea anual:

“Amb emoció i agraïment m’adreço a vosaltres al fi- nal del meu mandat en aquesta estimada entitat a la que he servit durant deu anys que han estat força difícils. La situació del cafè tancat era un problema ben gros. No recuperar-lo hauria estat de conse- qüències irreparables, però amb l’ajuda de tots ens en vàrem sortir, com farem sempre que ens trobem amb situacions que puguin semblar irreversibles, Gràcies a presidir l’Ateneu m’ha ajudat a millorar com a persona, a compartir decisions, cosa que no ha estat fàcil donat el meu caràcter. Endegar pro- jectes gràcies a les seccions i els directius ha estat fonamental en aquests anys. A tots ells els agra- eixo i admiro per la seva capacitat de creació, per l’esforç. Gràcies als socis que han col·laborat, a tots ells, sense excloure’n ni un, tots han estat impor- tants. Però, sense vosaltres, els del comitè execu- tiu: Palmira Badell, Josep Bullich, Jaume Campre- ciós, Joaquim Carbonell, Francesc Izquierdo, Josep Elies, Jaume Valero (e.p.d.), Francesc Gallart, Lluís Ramban, Vicenç Rodríguez i a tots els delegats de les seccions. Sense vosaltres res no s’hauria acon- seguit. Tant a vosaltres com als socis us demano perdó per les vegades que us hagi pogut ofendre o m’hagi equivocat en algunes decisions […]. He estat feliç en saber que es presenta una candidatura de qualitat per anar endavant amb la resta de mem- bres de la meva junta que encara tenen un període de mandat.

El motiu principal del perquè vaig acceptar ara fa

deu anys, era perquè volia ésser útil al meu País. Vaig pensar —n’estava i n’estic convençut— que des de l’Ateneu podia fer d’alçaprem per a la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra identitat com a poble. Mogut per aquest ideal i per Catalunya, llarga vida a l’Ateneu!”»

13. 2. La feina de secretaria. Tasques administratives i més

Francesc Blasco Urpinell

Durant aquests cent anys de vida el funcionament de l’Ateneu ha estat en bona part possible gràcies a les persones que han vetllat per l’entitat més enllà del que d’entrada hom pot imaginar. Per sobre de les diferents juntes que s’han anat succeint, de les presidències de les diferents seccions i de les pro- gramacions diverses que ha tingut l’Ateneu al llarg de la seva història, la figu a de la persona que s’ha fet càrrec de la secretaria ha estat determinant.

Les línies que segueixen són un petit mirall de les tres darreres persones que han exercit aquest càrrec.

Alfons Jansà i Orpinell (1927-1983)¹⁵⁰

La fi la de l’Alfons, Anna Rosa Jansà Leache, ex- pressa en aquests termes el record que té del seu pare amb relació a l’Ateneu:

«Que jo recordi, sempre he vist el pare anant a l’Ateneu. Segons he sentit dir a casa va començar a anar-hi l’any 1955 fent-hi feines d’oficina Des d’aleshores l’Ateneu va passar a ésser la seva pri- mera casa. De mica en mica es va anar involucrant

en més i més coses. Feines administratives, neteja, preparació d’esdeveniments, manteniment… jo crec que feia de tot. Ell es desvivia per l’Ateneu. Aprofit – va qualsevol ocasió per a anar-hi. Jo crec que l’únic que no feia era no fer res.

Quan moria un soci, ell s’encarregava de posar la bandera a mitja asta. Preparava els rebuts que els socis després venien a pagar—ho recordo bé per- què quan estava malalt jo l’havia ajudat a escriure’ls a màquina. Quan hi havia un espectacle era qui pu- java o baixava l’escenari segons fos menester. Es preocupava de cuidar les plantes que hi havia i quan hi havia alguna representació tallava unes tires de trepadores i les posava en els faldons de l’escenari per a fer bonic. Sempre buscava solucions a tot el que se li presentava o almenys aquesta era la seva intenció. La meva germana Míriam em va explicar que recordava que alguna vegada el meu pare li ha- via ensenyat la sala de màquines on es projectaven les pel·lícules quan hi havia cinema a la Sala Gran. La mare em va explicar que un dia va anar a l’Ate- neu per ajudar el pare a netejar el terra. Quan va

veure que per omplir una galleda d’aigua trigava molt perquè sortia un rajolí molt prim va agafar i va augmentar la pressió per omplir-la i acabar abans. El pare quan se’n va adonar va anar-hi corrents i li va dir una mica enfadat —“però què fas? No veus que jo ja tinc controlat el temps que tarda el rajolí a omplir la galleda? És just el temps que tinc per a fregar allà on soc i quan arribo ja la tinc plena”. El meu pare ho tenia tot sota control i no li agradava massa que ningú li canviés la seva manera de fer. Jo, quan vaig ésser prou gran el vaig acompanyar en algunes ocasions per ajudar-lo en algunes tas- ques de despatx o de manteniment. Va néixer al carrer Miquel de Reverter però al cap de poc ja va anar al carrer de Bonavista, on vam estar tota la fa- mília fins al 1965. Va morir el 16 de juliol de 1983¹⁵¹ a 56 anys al carrer Bovedilles 16, actualment és el carrer Tudona 19, sense arribar a conèixer cap dels seus cinc nets. El meu pare, fins al darrer moment, estant ja molt malalt, encara anava a l’Ateneu.»

Immaculada Ripoll i Moreno (1951)

Vint-i-nou anys a la secretaria amb vuit presidents diferents. Aquesta és la transcripció del Pere Font dels records abocats a l’entrevista que li va fer el 4 d’octubre de 2016:

«Quan era presidenta la Francisqueta —Francesca Cortès— a les Festes de Tardor necessitaven ajuda i me’n va demanar. M’hi vaig anar enganxant de mica en mica fins que arriba el canvi de junta i els nous membres em demanen de continuar. En Rafel Mala- ret i Amigó portava els números —era el tresorer— i jo venia un o dos dies a la setmana fins a acabar venint cada dia. De bon principi era com una feina voluntària de sis de la tarda a les nou del vespre, em van posar un sou de mitja jornada sense estar assegurada, això arribaria més tard.

Als finals dels setanta la comptabilitat era estupen- da perquè en Rafel era impecable per a aquestes coses. Però l’arxiu estava deixat i férem molta feina per intentar posar-lo al dia sobretot perquè a la sala de màquines del cinema hi havia un munt de bosses amb arxius tancats. Ho anàrem traient i col·locant. Recordo els programes antics, preciosos i ara arxi- vats. Era una tasca que m’agradava fins i tot hi ana- va durant les vacances per estar més tranquil·la.

Va arribar un moment durant la presidència de Jor-

di Figueras i Piñol que aquest va dir-me: “com que no pots portar rellotge t’assegurarem i els presi- dents que vinguin després que t’aguantin com jo o que s’apanyin”.

Després de la Francisqueta, momentàniament l’An- toni Malaret Julià, després: Ramon Moragas, Alfons Ortí, una altra vegada l’Antonet, després el Cisco Melià, el Jordi Figueras, transició i, finalmen , el se- nyor Josep Maria Marquès.

Cadascun tenen la seva història amb relació a la fei- na que feia de secretària. D’en Figueras només en puc dir meravelles. El senyor Moragas, tot era rec- titud, m’agradava treballar amb ell però de vegades em faltava una mica de suport. La Secretaria de l’Ateneu, com diu la Palmira Badell, “és la taula de les llàgrimes”, tothom venia a demanar, tothom ve- nia a plorar i havies d’escoltar tothom. Amb el Cisco Melià, molt bé perquè feia molts anys que ens co- neixíem, era president de la Federació d’Ateneus de Catalunya. El senyor Figueras hauria d’haver con- tinuat molts més anys de president. Potser hauria fet grans coses. Era una persona que dins de la bu- rocràcia sabia agafar les coses bé, amb paciència. Era un home que posava pau a la junta quan sorgia algun problema. En el tema dels números, com que treballava a Hisenda sabia molt bé per on anaven les coses i et comprenia. Gràcies al senyor Figueras avui dia puc cobrar una pensió. El senyor Marquès era tot un altre caràcter. Amb qui vaig passar-ho una mica malament fou amb l’Alfons Ortí, perquè s’ho emportava tot a casa seva. Recordo el Joan Ma- laret i Julià, tresorer de la junta, que tenia un pronto, però que durava poc.

Això no obstant, malgrat les picabaralles, crec que tots érem amics. Em sentia recolzada perquè quan teníem junta, bronques fortes, no n’he tingut mai, ans al contrari. Jo creava coses perquè me les dei- xaven fer, Arteneu, per exemple. Amb el Vicenç Ro- dríguez vàrem muntar Els Trons, de futbol americà. Vaig demanar per fer balls de saló, i també em di- gueren que sí. Particularment em va fer il·lusió cre- ar un grup de teatre amb la Mayka Dueñas.

Crec que a la meva manera algun granet de sorra he aportat a l’Ateneu. Foren vint-i-nou anys i mig. El 2004 pateixo un greu accident de trànsit i quedo te- traplègica. Es van equivocar i aquí estic.

A l’Ateneu he passat moments molt macos però de vegades em sentia sola. La Setmana de l’Ateneu, a

les primeres edicions tothom s’hi apuntava com a voluntari, després ja costava més, la gent se’n des- deia, però jo m’hi sentia molt a gust. Vaig aprendre molt de l’Antonet, molt, molt. Anava a casa seva i m’explicava coses de l’entitat. El meu avi, Pedro Mo- reno Carrasco, és un dels molts paletes i manobres que surten a la famosa foto històrica de la construc- ció de l’Ateneu. El meu pare, David Ripoll, sempre va fer teatre a l’Ateneu. Els pares també eren de la Penya Silenci. El meu marit, Josep Campañá canta- va al cor Lo Pom de Flors i els nostres fi ls van anar a l’Escola de Música. L’Ateneu sempre ha estat casa nostra.

Durant La Setmana de l’Ateneu, el cap de setmana sortia el divendres de casa amb la maleta amb tota la roba i em quedava fins dilluns. Em dutxava a la dutxa d’aigua freda de l’Orfeó. Dormia a la sala de juntes. A la nit es feien actes que s’acabaven a les dues, quarts de tres. Calia recollir-ho tot i se’t feien les quatre i a les nou calia tornar a ésser aquí per començar els concursos, perquè aleshores fèiem

coses molt maques, no paràvem. Però vam anar perdent activitats i faltava gent per col·laborar.

Recordes el moment àlgid de socis durant els teus vint-i-nou anys a Secretaria?

No en recordo les xifres. En plegar l’any 2004 potser n’érem uns 900. La gent s’hi apuntava per les noves activitats. És curiós, quan veia la cara del soci era quan venien per Nadal a buscar la loteria. Alguns de vellets calia baixar fins al vestíbul a portar-los els dècims. Només dues vegades ens van tornar els cèntims. Una de les feines administratives que més feina i preocupació tinguérem fou la de demanar subvencions per remodelar la Sala del Cinquante- nari.»

Anna Castelló i Caballé (1983)

El 19 de juliol de 2018 l’Anna ens va explicar alguns detalls de la seva vida, com el fet que és llicenciada en geologia, així com les circumstàncies de l’entra- da a la secretaria de l’Ateneu.

L’Anna és present a l’Ateneu des de l’estiu de 2009, amb la junta d’en Josep Maria Marquès —president, Vicenç Rodríguez —vicepresident, Josep Bullich — secretari i Francesc Gallart —tresorer. En arribar hi havia en Jesús Guilà a les tasques de secretaria.

Va començar amb tres hores a les tardes en les quals només feia una tasca de conserge. D’aquesta època recorda que bona part de la feina la feien el Marquès i el Bullich des de casa.

Va ser a partir de la candidatura de 2012 i dels can- vis de l’any següent del secretari i tresorer que va quedar constituïda l’actual junta, formada per Al- bert Macià, Manel Ripoll, Anna Vilanova i Jaume Campreciós. Aleshores va canviar el sistema de tre- ball, i es va passar a una feina més d’equip, definin i centralitzant les tasques pròpiament de secretaria, de manera que van prendre un caire més professio- nal. Els objectius i les noves tasques encomanades per aquesta junta van engrescar l’Anna de manera que aleshores va decidir fer-se sòcia de l’Ateneu.

La seva perspectiva d’aquests vuit anys li han donat la visió que l’Ateneu d’avui funciona com una em- presa amb tota la càrrega administrativa que això implica; factures, liquidacions de l’IVA, asseguran- ces per als professors i tot el personal, encara que

sigui tan sols contractat per unes hores, com és el cas de les actuacions de músics.

La mostra més patent als seus ulls de com han hagut de canviar les coses és l’Escola de Música, que fins al curs 2013-2014 va funcionar de mane- ra pràcticament autònoma. El curs següent es va assumir una gestió centralitzada per tal de dur a terme la coordinació imprescindible per al seu bon funcionament, així com per quadrar els números i assolir un balanç sense dèficit.

De les tasques que té encomanades, la facturació és la que se li fa més feixuga. També troba a faltar una segona persona a secretaria per a compartir el volum de feina que hi ha. És conscient de l’esforç que va representar el Centenari però un cop passat, veu que continua havent-hi un gran volum de feina. Tampoc no s’està de dir que el treball que fa la jun- ta implica a cadascun dels membres esmerçar un nombre d’hores enorme.

Posant l’Ateneu en perspectiva actual i de futur, creu que avui dia l’Ajuntament supleix les tasques que en altre temps assumia l’Ateneu com a gestor cultural pràcticament exclusiu del poble, mentre que, d’altra banda, l’atracció de la gent jove continua essent una missió força difícil.

Vicepresident	Jaume Gelabert	Arteneu	Josep Farreras
Secretària	Anna Fernàndez	Esbart	Tomàs Núñez
Vicesecretari	Eduard Padrosa	La Vall de V.	Antoni Anguera
Tresorer	Josep Mateu	Billar	Pendent decisió

President	Alfons Ortí	Vocals
Vicepresident	Jaume Gelabert	Arteneu	Antoni Pi
Secretària	Anna Fernàndez	SEAS	Teresa Cots
Vicesecretari	Eduard Padrosa	La Vall de V.	Carles Benítez
Tresorer	Ferran Obiols	Orfeó	Ferran Asmarats

President Jordi Figueras

Secretari Ramon Moragas

Vicesecretari Vicenç Rodríguez

Tresorer Josep M. Masjuan

President Jordi Figueras

Vicepresident Maria Quintana

Secretari Joan Pere López

Vicesecretari Vicenç Rodríguez

Tresorer Josep M. Masjuan

President Jordi Figueras

Vicepresident Maria Quintana

Secretari Joan Pere López

Vicesecretari Vicenç Rodríguez

Tresorer Josep M. Masjuan

President Josep M. Marquès

Secretari Joaquim Carbonell

Tresorer Lluís Ramban

President Josep M. Marquès

Vicepresident Palmira Badell

Secretari Joaquim Carbonell

Vicesecretari Jaume Valero

Tresorer Francesc Izquierdo

President Josep M. Marquès

Secretari Jaume Valero

Vicesecretari Josep Elias

Tresorer Francesc Gallart

President Josep M. Marquès

_Secretari vacant (Josep Bullich en funcions)

Tresorer Francesc Gallart

President Josep M. Marquès

Secretari Josep Bullich

Tresorer Francesc Gallart

President Josep M. Marquès

Vicepresident Vicenç Rodríguez

Secretari Josep Bullich

Vicesecretari Jaume Campreciós

Tresorer Francesc Gallart

President	Josep M. Marquès	Vocals
Vicepresident	Vicenç Rodríguez	Arteneu	Teresa Faneca
Secretari	Josep Bullich	Ball de Saló	Julio Montes
Tresorer	Francesc Gallart	Billar	Pere A. Pruna
		C. Gregorià	Ramon Moragas
		Cor	R. Santacana
		Cultura	Rosa M. Pujadó
		Justeatre	E.Scazzocchio
		Orfeó	Albert Macià
		SEAS	Jordi Gironès
		La Vall de V.	Teresa Reverter

President Albert Macià Assessor J. Campreciós Vicepresident Vicenç Rodríguez

Secretària Manel Ripoll

Vicesecretària Anna Vilanova*

Tresorer Francesc Gallart

* L’Anna Vilanova havia format part de la junta directiva de l’Ateneu (1992-1997) però consta com Anna Fer- nàndez, que és el nom que tenia abans de canviar-se oficialment ’ordre dels cognoms

President	Albert Macià	Vocals
Vicepresidenta	Anna Vilanova		E. Scazzocchio
Vicepresidenta 2a	Romi Porredon**		Rosa M. Pujadó
Secretari	Jaume Campreciós		Joana Clavero
Tresorer	Manel Ripoll

* En virtut dels Estatuts aprovats a l’Assemblea Extraordinària del dia 1 de desembre de 2012, els vocals els elegeix l’Assemblea i no ho són d’una determinada secció

** El càrrec de vicepresidenta 2a es crea per permetre que aquesta persona pugui assistir a les assemble- es de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) en representació de la SEAS, i que no hagi d’anar-hi el president o el vicepresident de l’Ateneu, que podrien no ésser socis de la SEAS

President	Albert Macià	Vocals
Vicepresident	Anna Vilanova		E. Scazzocchio
Vicepresidenta 2a	Romi Porredon		Rosa M. Pujadó
Secretari	Jaume Campreciós		Joana Clavero
Tresorer	Manel Ripoll

President	Albert Macià	Vocals
Vicepresident	Anna Vilanova		E. Scazzocchio
Vicepresidenta 2a	Romi Porredon		Rosa M. Pujadó
Secretari	Jaume Campreciós		Joana Clavero
Tresorer	Manel Ripoll

Perspectiva del carrer de la República des del carrer de la Creu. Es veuen bé la terrassa i el terrat sobre el vestíbuls de l’entrada i de la sala (postal núm. 15 de la col·lecció anomenada «Dictadura Berenguer/República» editades entre 1928 i 1936, segons la classifi ació que en va fer Josep Quintana, centreestudissantjustencs.cat; d’autor desconegut, AHA)

14. LA SEU DE L’ATENEU

Francesc Blasco Urpinell

Hi ha dues dates rellevants respecte els edifici de l’Ateneu. En primer lloc la d’inici de les obres de les Escoles, el 1923, que al mateix temps tam- bé va representar disposar d’un cafè i d’un pati des del qual també es va projectar cine. Posteriorment hi ha l’any en què s’inaugura l’edifici del carrer de Sant Sebastià – Ateneu, el 1929. A partir d’aquí ve el

capítol de les reformes, majors o menors que s’han anat fent al llarg de gairebé noranta anys en aquest segon edifici que ha estat la seu de l’Ateneu des d’aleshores. En les pàgines següents es fa un re- lat seqüencial, encara que no exhaustiu, dels canvis que ha sofert.

14. 1. Totes les obres de l’Ateneu

Per fer aquesta recapitulació de les obres hem de- dicat un primer subapartat als tres documents fets per Rafael Malaret i Amigó¹⁵², dels quals hem ex- tret selectivament fragments per tal de donar una idea el més clara possible de l’evolució de la seu de l’Ateneu fins 1991, mantenint-ne la redacció i el títol. Aquesta descripció del Rafael de les obres de 1990 l’ha completat el testimoni de Jaume Campreciós i Colet indicant altres canvis que va implicar aquest reforma. A continuació el testimoni de Josep M. Marquès i Heid ens parla de la instal·lació de l’as- censor i, finalmen , gràcies de nou al Jaume s’expli- quen les darreres obres de 2016-2018.

14. 1. 1. Història de l’Ateneu en obres, 1918-1991

Selecció de fragments dels tres escrits, que Rafa- el Malaret i Amigó va fer entre 1991 i 2011. El més llarg, de 1991 porta el títol amb el que s’encapçala aquest apartat.

«El primer local social que va tenir l’Ateneu Santjus- tenc —inicialment anomenat així— va ésser l’ocu- pació d’uns baixos de lloguer situats al carrer de Bonavista 30-32, propietat de l’industrial tocinaire Joan Catasús i Martí. Allí els socis van fer les obres de condicionament per a una aula-escola i al seu

costat va habilitar-se un espai dedicat a cafè, on se celebraven algunes sessions de cinema mut, actes i festes socials […].

Una de les fotografies que han tingut més difusió de la vida i activitats socials de l’Ateneu ha estat, sen- se cap mena de dubte, aquella fotografia en què es veuen els propis socis que amb les seves mans van construint l’edifici [1923] que en principi va contenir dues aules. Una de nois i una altra de noies, conjun- tament amb un local destinat a cafè i un annex per a viure-hi el cafeter. Posteriorment, va habilitar-se un espai dedicat a pàrvuls. Per a finan ar-lo es va emetre un emprèstit sense retorn del qual encara es pot trobar algun títol al portador. Es va inaugurar a principis dels anys vint, quan n’era president Mi- quel Casanovas i Bosch¹⁵³ […].

L’augment de socis, molts d’ells treballadors de la Sanson […], va fer que l’edifici del carrer de Mont- serrat resultés insuficient per a l’activitat que s’hi portava a terme, fins i tot fent cinema en un impro- visat pati de l’escola. S’adquirí en molt bones con- dicions un nou solar amb façana al carrer de Sant Sebastià —així anomenat després de la República, més tard del 18 de julio i ara de l’Ateneu— que era propietat del senyor Gaspar Modolell i Jané.¹⁵⁴ So- bre aquest solar es va edifi ar la sala d’actes gran i

un edifici annex, del qual es destinà la planta baixa a cafè amb una terrassa que donava al carrer, con- juntament amb l’habitatge del cafeter i la secretaria [inaugurat el 1929]. La Sala Gran es va equipar amb una sèrie de llotges i una platea mòbil que proce- dien d’un teatre desmuntat de l’Exposició Univer- sal de Barcelona de 1888 […]. Les obres van ésser inaugurades a finals dels anys vint i van produir un considerable endeutament econòmic, que en tras- passar les escoles a l’Ajuntament amb l’adveniment de la República el 1931, es va eixugar en part [fin aquí, del document d’inicis de 1992].

La terrassa del cafè […] jo recordo que era de la ma- teixa superfície que actualment té el restaurant [es refereix al sector que té uns finest als que donen al carrer]. Tenia una barana feta d’obra amb un pas que donava al carrer, actualment carrer de l’Ateneu. A l’estiu es posaven unes taules en el seu recinte i es prenia un refresc tot fent petar les jugades. Re- cordo que per Setmana Santa es jugava a bitlles al mig del carrer perquè per aquella època era una obligació no jugar a cartes, ni dòmino, etc. Jugar a bitlles era una innocentada, no feien cap pecat [es- crit del 2 de juliol de 2011].

L’edifici de l’Ateneu estava compost, abans de 1957,

per la Sala Gran, amb l’entrada i el vestíbul apro- ximadament igual que actualment [es refereix al vestíbul al qual donen pas les portes automàtiques actuals. Ara s’entra a la Sala Gran per una porta, oberta posteriorment, alineada amb la porta de la Sala]. No hi havia l’escala per anar a la Secretaria actual. El Cafè amb els seus tres billars, la bibliote- ca —les seves finest es de mig punt donaven al pati del Roure— i l’habitatge del conserge al costat de la barra del bar. L’entrada al Cafè era per la terrassa a cel obert del carrer i pel vestíbul.

Per a anar al terrat i a la cabina de les màquines del cinema —actualment estan igual— s’hi anava per una escala que hi havia al Cafè al costat de la porta que dona al pati del Roure i sortia per la porta que avui s’entra a la secció de la Santjustenca Televisi- va. Al primer replà d’aquesta escala, a la dreta, hi havia instal·lada la Secretaria de l’Entitat amb els seus arxius, un lloc reduït, mínim. Tot el que avui és Secretaria, La Vall de Verç, sala de juntes, arxius i sanitaris era terrat. També ho era el vestíbul per anar a la Sala Piquet, és a dir, el punt on hi ha l’esca- la per a accedir-hi s’acabava l’edifici D’altra banda, aproximadament a l’alçada del paviment de la Sala del Cinquantenari teníem la teulada del cafè. Sor-

S’aixequen dues alçades a nivell de carrer per sobre la terrassa exterior que hi havia, i una sola alçada on anteriorment hi havia el terrat, sobre el vestíbul principal i el de la sala –que no tenia accés directe al carrer. A peu de carrer el tan- cament deixa les obertures de la nova porta i els finest als (autor desconegut, AHA)

tint del Cafè al pati del Roure anàvem al soterrani, que acollia com avui la secció SEAS, a més d’altres d’esportives. En aquell temps les seccions s’allotja- ven de la manera següent: la secció teatre a la Sala Gran, igualment l’Orfeó i el cor Lo Pom de Flors, que assajaven a l’escenari; la Penya Silenci, que organit- zava el balls, si no recordo malament al soterrani i

Secretaria i la secció de sardanes Juli Garreta a la mateixa secretaria; la secció d’escacs organitzava les partides al vestíbul de la Sala Gran. Igualment aquí es feien exposicions, a més d’algun concert. Hem de tenir present que en aquell temps es feien molts actes a la Sala Gran.

Les primeres obres de remodelació [de 1957, es- sent-ne president Joan Martí Aparici] es feren per cobrir la terrassa del cafè i cobrir el primer pis, ara sala d’assaigs. Es va obrir una porta per la part del vestíbul de la Sala Gran i es va fer l’escala que hi ha actualment per anar a l’Escola de Música. A tota la part que dona al carrer, sobre la terrassa coberta, s’hi instal·là la Llar del Soci amb una llar de foc que avui encara existeix. Al vestíbul superior es va fer l’escala actual amb accés a la Sala Piquet [a aquest nivell es van aixecar, doncs, dos pisos], un vestíbul [amb balcó de cara al carrer] que durant molts anys l’anomenàrem sala blava. La Sala Piquet va esde- venir el lloc de moltes activitats: teatre, cant coral, concerts d’instruments, conferències, etc., a més d’ésser el lloc per als assaigs de cant coral i com aula musical.

En efectuar les obres de la façana i teulada de la part del terrat [aquí es refereix a la teulada sobre el vestíbul de la Sala Gran] es va poder traslladar la Secretaria al nou lloc, que ja va poder disposar de la sala de juntes que avui tenim. Encara va res- tar durant molt de temps la secretaria vella, amb

l’escala que pujava a l’antic terrat, ara sala blava. Les obres efectuades es van fer sobre un projecte general [projectades per l’arquitecte municipal Jo- sep Alemany i Juvé] que anava més lluny però, com sempre, l’assumpte econòmic marca la marxa de les coses i no es va poder executar del tot. Falta- va la modifi ació de partir el cafè, que es va poder fer realitat l’any 1968 [fins aquí, del document del 3 d’octubre de 1991].

També es va efectuar l’actual composició de la faça- na de l’Ateneu —que va agradar a uns i a altres no—, i que és l’actual imatge de l’edifici de l’entitat […]. Les obres les van executar contractistes socis de l’Ate- neu constituïts en Unió de Constructors de l’Ateneu

—UCA [del text d’inicis de 1992]. L’UCA (Campreciós, Calopa, Fajardo, Ribes, Quintana i Malaret), el coor- dinador de la qual era Marcel Campreciós i Pagès i jo era el seu ajudant juntament amb Joan Quintana. També en prenia part el Martí Busquets i Gavarró i ens reuníem cada diumenge per tirar endavant les obres [segon fragment de l’escrit del 2 de juliol de 2011].

La commemoració de l’aniversari de la fundació de l’Ateneu el 1968 va ésser el motiu d’una nova mobi- lització social i de la realització de la segona fase de les obres d’ampliació i remodelació de l’edifici soci- al. La principal obra consistí a baixar el sostre del cafè, excessivament alt, per tal d’obtenir dues noves plantes superiors: un destinada a aules escolars, de manera que es va refundar l’antiga escola de l’Ate- neu, i l’altra destinada a sala o local apropiat a les diverses activitats socials; sala que adquirí popular- ment la denominació de Sala del Cinquantenari. Les dificu tats tècniques d’aquesta obra van ésser molt importants, pel reforçament que va fer-se a l’embi- gat que havia de suportar l’impacte del pes de les persones que omplissin les escoles i la Sala del Cin- quantenari. Les obres complementàries van ésser, a part de la comunicació amb la sala mateixa, la connexió amb la Sala Gran i una escala d’emergèn- cia. Els projectes i les obres van ésser efectuats du- rant la presidència dels senyors Antoni Massagué, Rafael Malaret, Just Amigó i Josep M. Martí. Malaret Constructora, S.A. va encarregar-se de l’execució d’aquestes obres. […] El titular que encapçalava la

convocatòria de l’assemblea de socis de l’Ateneu [Cap a una renovació de l’Ateneu] va ser la sortida cap a l’execució d’un nou projecte de millorament de les instal·lacions socials, en particular de la sala cinquantenari. Aquesta ha sofert una espectacular ampliació i modifi ació, que la presenta com a sala polivalent per conferències, concerts, dansa, teatre, reunions, etc. –amb una capacitat de dues-centes persones– que considerem indispensable per a les activitats de l’Ateneu i per les necessitats culturals i cíviques locals. L’alt cost de les obres efectuades que han inclòs la remodelació total del cafè-bar, han obtingut el recolzament econòmic de la Generalitat i del nostre Ajuntament. I, bé, cal dir-ho, l’aportació voluntària i milionària d’una subscripció popular. Aquestes obres han estat efectuades per la junta presidida per Ramon Moragas i per construccions Maragall sobre plànols de l’arquitecte Josep Vernier [segon fragment del text d’inicis de 1992].»

Nota complementària a l’escrit de Rafael Malaret: És oportú afegir que les obres de cobriment de la terrassa de 1957 que van donar lloc, al primer pis, a dos nivells diferents. Un que correspon al nivell del

vestíbul superior i tota l’ala que va quedar sobre el vestíbul de la sala –espai de l’antiga sala de juntes, secretaria i quartets annexes– i el nivell de l’espai de la Llar del soci, sobre l’antiga terrassa. Aquesta Llar del soci s’hi accedia des d’una segona escala amb entrada des del cafè. Això és conseqüència dels condicionaments estructurals de l’edifici que no van permetre allargar el terra del terrat sobre el vestíbul de la sala a tota la façana. Actualment això encara és així de manera que per anar a l’Escola de Música i a l’antiga Llar del soci –actual sala d’as- saigs de l’Orfeó– cal baixar uns graons.

14. 1. 2. Obres d’ampliació de 1990 i reformes posteriors

Durant la presidència de Ramon Moragas s’am- plia la façana que dona al pati del Roure i es re- modela l’àrea de serveis, segons un projecte de Josep Vernier i Magriñà de març de 1988. Això va

significar guanyar uns tres metres en tota la línia de façana del que ara és l’Escola de Música, la qual, consegüentment, es va remodelar traslladant la sala d’assaigs de l’Orfeó. L’estatge social de la SEAS també va tenir un increment de superfície després que se suprimissin els vells lavabos de la Sala Gran. La planta del cafè-restaurant i la Sala del Cinquan- tenari, al seu torn, van passar a tenir els lavabos actuals. A la sala, addicionalment, s’hi van fer les grades, el sostre de fusta i la calefacció, i es va dotar d’una habitació de calderes annexa. Totes aquestes obres es van acabar el 1990.

No va ésser fins la presidència de Jordi Figueras (1997-2001) que entre 1997 i 1998 es va remodelar el cafè-restaurant i s’hi va construir el taulell que hi ha actualment. Aquest canvi va coincidir amb l’en- trada i requeriments del senyor Bogunyà com a ar- rendatari del local.

L’avançament de la façana posterior s’ha completat en tota la seva alçada (autor desconegut, AHA)

14. 1. 3. Ascensor i reformes, 2002-2010

Josep M. Marquès va presidir la junta gestora de fe- brer de 2002 i les presidències de l’Ateneu des de març de 2003 fins a febrer de 2012. Aquí recollim la transcripció de Pere Font de l’entrevista que el seu equip li va fer el 5 de juliol de 2016 amb relació a les obres del seu mandat:

«Potenciar l’activitat cultural i alhora fer la millora general de les instal·lacions dels locals ha estat una preocupació. Però és un tema molt agut, perquè les lleis i normes ens fan impossible, donades la nos- tres possibilitats econòmiques, de refer l’edifici Això no obstant, instal·lar un ascensor era una ne- cessitat perquè a les plantes superiors hi accedissin els associats més grans o els disminuïts físics. Per buscar el forat on encabir-lo, canviàrem de lloc la sala de Lo Pom de Flors per un altre espai i renovà- rem la Sala Piquet. Rebérem una petita subvenció. Aprofito el moment per a dir que l’alcalde Perpinyà sempre ens ha ajudat en tot el que ha estat a les seves mans. El problema sorgeix quan cal canviar la potència elèctrica a 380 V. Després d’alguns mal- decaps inaugurem l’ascensor i convidem els socis més antics, més grans. Una festa emotiva, senzilla per un equipament llargament esperat.

Com a episodi lamentable, recordo que ens van trencar la porta de fusta de l’entrada. Acordàrem fer un accés més actual, amb portes corredisses de vi- dre, les que hi ha ara. Però vet-ho aquí que rebérem escrits de l’Ajuntament per no haver demanat per- mís d’obres. Què havíem de fer? Tornar a la porta de fusta? És que a casa no podem canviar un element fet malbé? Vaig denunciar públicament la intromis- sió administrativa de l’Ajuntament a través de Ràdio Desvern. Al fina , no va passar res.»

14. 1. 4. Darreres reformes, 2016-2018

El 2012, amb l’entrada de la nova junta, es plante- ja la possibilitat que els escoltes vinguin a l’Ateneu. Aquest tema fa pensar en una nova remodelació dels espais però l’Ajuntament exigeix el permís d’activitats, que representa posar al dia les obres fetes els anys anteriors. Com que al mateix temps l’Ajuntament estava estudiant la remodelació que necessitava la Sala Gran, finalment es va fer un pro- jecte global de tots els espais i l’Ateneu va demanar que es dissenyés una execució per fases —per anar fent en funció de la disponibilitat de recursos. L’es- tudi que es va elaborar va beneficiar molt l’Ateneu, que tot seguit va anar duent a terme un nombre im- portant de millores.

Escala d’emergència, primera actuació del pla d’obres de 2017-2018 vista des del lateral que limita amb la paret de la Sala Municipal de l’Ateneu (fotografia Lluís Ramban, AHA)

En primer lloc es va construir l’escala de sortida d’emergència finan ada amb fons propis i un ajut de la Generalitat. A continuació va arrencar una remo- delació total dels espais per posar-los al dia de tal que complissin els requisits necessaris per a la con- cessió de la llicència d’activitats. Això va comportar:

• Refer tota la instal·lació elèctrica.

• Instal·lar mitjans i detectors contra incendis.

• Posar aire condicionat a les sales Piquet, Cinquan- tenari i Enric Morera i Escola de Música —amb els subsegüents cicles de renovació d’aire que exigeix la normativa vigent.

• Posar remei a algunes patologies estructurals, particularment de les bigues.

Cal remarcar que tots aquests canvis no han repre- sentat cap increment de superfície ni del volum dis- ponible, sinó una distribució més racional i eficien . Les obres han pujat prop del milió d’euros i han es-

Sala Cinquantenari el 24 de novembre de 2018, jornada de portes obertes, amb una sèrie de plafons on s’explicaven totes les darreres reformes a favor de la seguretat i el confort, així com el finan ament de les obres (fotografia de Francesc Blasco, AHA)

tat finan ades amb els ingressos per la venda de la Sala Gran i els ajuts de la Generalitat.

En la darrera fase de tots aquests canvis també s’han posat al dia les instal·lacions de la Sala Cin- quantenari quant a il·luminació i so per tal de fer-la

plenament operativa per a espectacles de tota mena. Resta pendent de poder fer un canvi total de la co- berta, que s’ha d’adequar als nous materials i aïlla- ments.

14. 2. La Sala de l’Ateneu

La sala de l’Ateneu és encara avui l’única sala d’es- pectacles que ha tingut Sant Just. Una sala realment polivalent abans que el terme es posés de moda. Hem vist que fins el dia d’avui s’hi ha fet gairebé de tot. Ball, cine, teatre, dansa, concerts, espectacles, festivals, homenatges i actes diversos. Durant la ce- lebració dels cent anys de l’Ateneu en concret s’hi han fet els actes d’inauguració i clausura de l’any del centenari i els concerts de l’Orfeó i del Cor, en- tre altres. En el moment actual i ja com a sala que

pertany al municipi resten pendents les obres que li han de donar una nova vida, adaptant tota la in- fraestructura a les necessitats d’una sala del segle xxi tant pel que fa a prestacions com a seguretat. Això forma dels objectius de l’eix estratègic 1 del Pla d’Acció Municipal 2019-23.

Molt enrere queda tota la seva història amb aques- tes diverses funcions que enumeràvem més amunt. Algunes d’elles molt singulars i que sens cap dubte ja no tornarà a veure aquesta sala. A títol de mos-

La sala de l’Ateneu a la dècada dels anys quaranta o cinquanta. Amb cadires de fusta a les llotges, bancades al seu darrere i també a tota la platea (autor desconegut, AHA)

tra n’esmentarem tres. La festa de la vellesa que va organitzar la Caja de Pensiones para la Vejez i de Ahorros a partir de 1950-51 i que tenia el seu acte central a l’Ateneu. En segon lloc, la festa de fi de curs de les Escoles Núria que es feia cada any el 24 de juny, festivitat de Sant Joan. En aquesta cele- bració multitudinària dels nens i nenes que anaven a les Escoles Núria i les seves respectives famílies es passava la primera calorada de l’any a l’Ateneu, malgrat que s’obrissin les portes dels laterals per darrera de les llotges. Una tercera és la festa i Ball dels quintos, que feien els joves un cop entraven en caixa a l’espera dels sorteig que els assignaria la destinació on fer el servei militat obligatori. Això no obstant, al llarg de tot l’any es succeïen moltes festes, com s’ha comentat a l’apartat 10, prenent un protagonisme rellevant la festa major.

També s’ha comentat el fet que la platea i les llot- ges provenien d’un dels pavellons de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.¹⁵⁵ Aquesta platea, passava d’una posició amb un grau d’inclinació vers l’escenari, a una altra que la convertia en una super- fície completament plana. El mecanisme consistia en una sèrie de no menys de deu crics o gats que s’accionaven a mà amb l’ajut d’un nombre idèntic de

persones, amb l’ajut d’observadors. Al ser totalment manual l’acció havia de ser prou coordinada perquè tota la superfície s’aixequés de forma simultània. Els operadora s’havien d’introduir sota dita platea a través d’uns passadissos, talment com una trin- xera. Per fortuna aquest sistema es va acabar en el moment que es van introduir uns gats hidràulics. Això va succeir als anys vuitanta, quan ja era la Sala Municipal de l’Ateneu. Encara posteriorment es va substituir la vella fusta del terra.

La sala va tenir altres intervencions com l’amplia- ció de l’escenari, avançant-lo cap el públic de l’ordre d’un metre i mig, que va tenir lloc durant els anys noranta motivat per les necessitats escèniques de l’Esbart de l’Ateneu de Sant Just, i la climatització. Cal comptar que la ventilació de la sala només era possible a través de les portes laterals del costat esquerre –les de la dreta donaven al pati del roure per on es podia colar algú als espectacles de pa- gament. Un fet singular del sistema per airejar la sala eren les finest etes de la part alta d’ambdós laterals que s’havien d’obrir i tancar mitjançant una llarguíssima perxa. L’encarregat de fer-ho havia de maniobrar aquesta perxa de manera que encertés la baga superior de la finest a per tal que, tibant

cap avall, la finest a basculés mitjançant el seu eix transversal. Tot un exercici de braços i cervicals !

La calefacció de la sala funcionava amb una caldera de carbó, tot un luxe per bona part de les persones que la freqüentaven anant al cine i a casa en prou feines tenien un braser. Les escales que avui por- ten a la SEAS donaven accés al quartet del carbó. Aquest era pròpiament l’indret dels serveis de la sala de l’Ateneu perquè al costat mateix hi havia els sanitaris als quals s’accedia a través de dues portes del costat dret que menaven a un habitacle extern, respecte la sala, a nivell del pati del roure. Quan es van fer els serveis per a la sala al lloc on es troben avui dia, la SEAS va passar a tenir un nou espai per a la secció amb el qual limitava, anteriorment, paret amb paret.

La sala de l’Ateneu l’hem trobat referenciada de moltes maneres. Simplement com Ateneu els anys trenta o bé com salón de fiestas salón de festejos, salón teatro o cine Ateneo als programes de la fes- ta major dels anys quaranta als setanta. Després li hem dit sala gran de l’Ateneu per diferenciar-la de la Sala Cinquantenari i pel dol d’haver-ne per- dut el control, a partir que va passar a ser la Sala Municipal de l’Ateneu. Les referències no s’acaben aquí perquè en diferents punts del llibre se’n fa es-

ment i perquè sens dubte molta gent encara té la seva anècdota personal. La del Ferran Asmarats és de quan l’empresa Mulà va deixar de tenir-la arrendada. De l’entrevista del 7 de juny de 2106 de Pere Font, aquest va deixar la següent transcripció:

«Quan era regidor de l’Ajuntament, amb el Ramon Aguadé, i altres regidors del poble de tota la vida, amb Rodolfo Sanchez d’alcalde [1971-1979], se’ns presenta un dia l’Antonet Malaret a demanar-nos què podia fer l’ajuntament per salvar l’Ateneu, bàsicament la Sala Gran, que després de deixar els germans Mulà la concessió cinematogràfica, la tenien tancada. Fou una depriment sorpresa quan l’Antonet ens manifesta que estaven en conversa amb Muebles Tarragona que volia llogar aquella gran superfície per emmagatzemar-hi mobles!!! La cosa pintava fatal. Recordo la resposta del Rodolfo: “Home, no fotem; magatzem no!” I aquí s’inicia la salvació com a sala municipal començant per pa- gar-ne un lloguer. I de Muebles Tarragona mai més se’n va parlar. La majoria de regidors n’érem socis i teníem un gran sentiment de pertinença a l’Ateneu. Era impensable reconvertir la sala en un contenidor. No ho sabíeu, oi? Em sembla que és la primera ve- gada que ho explico més enllà de la família.»

El cafè de l’Ateneu vist des del darrere del taulell modernista del que s’aprecien els marbres encavalcats. Taules rodones, les preferides dels tertulians, i un reservat fet de mampara baixa (autor desconegut, AHA)

14. 3. El cafè i restaurant de l’Ateneu

D’aquest apartat es podria parlar molt perquè, d’al- guna manera, durant força anys va ésser el punt de reunió i nucli de trobada de totes les seccions. El Jaumet Poll del bar de l’Ateneu era la persona amb la qual calia parlar per a qualsevol acte que es fes a l’Ateneu tenint en compte, sobretot, que els entreactes del cinema, ball, festivals i el que fos passava per anar al cafè. Això era així perquè al vestíbul de la Sala Gran no hi va haver bar fin a finals dels anys cinquanta. Això comportava una forçosa connivència del llogater del cafè, el Jaumet, amb els organitzadors de cada activitat. Us podem remetre concretament a alguna anècdota que expli- quen els de la Penya Silenci –apartat 12.1– respon- sables gairebé exclusius dels balls durant la dècada dels cinquanta, o al programa de la festa major de 1950¹⁵⁶, on s’hi pot llegir aquest anunci: «Café del

Ateneo de San Justo, JAIME POLL, Bebidas heladas, cervezas, oranges, horchatas y toda clase de li- cores para celebrar con todo esplendor esta FIESTA MAYOR. Helados “Frigo” variados, Pompadour, jijo- na, nata, tartas familiares, etc. Servicio a domicilio, teléfono 128.»

Un aspecte documentat a les fotografies és el taulell modernista del cafè que, segons «Una història de l’Ateneu»¹⁵⁷ repetidament esmentada, va formar part del paquet de material i mobiliari que procedia d’un magatzem de l’Exposició Universal de 1888. Es pot veure una excel·lent imatge d’aquest taulell a la pàgina 194 de l’Abans.¹⁵⁸

La connivència i convivència dels llogaters del bar amb l’Ateneu ha passat per moments dolços i per moments difícils al llarg de la història de l’Ateneu. El testimoni que deixem a continuació de quatre ca-

feters, mostra la visió personal de la seva feina al cafè de l’Ateneu, a la vegada que també dona una panoràmica temporal i de canvi de patró de la seva funció.

Després del Jaumet va venir en Manel Tenes –el qual ja coneixia el negoci perquè havia estat cam- brer del mateix Jaumet– i després en Galisteo i el Josep M. Rius.

El quart¹⁵⁹ en donar continuïtat a la tasca de cafeter de l’Ateneu va ser en Josep M. Rius i Barreda (1946), que s’havia criat en part al darrera del taulell del cafè per la circumstància que el Jaumet, casat amb Maria Ribas, li era oncle avi. Però aquí no s’acaba la trama familiar que el vincula de petit amb l’Ateneu. El seu avi Jaume Rius i Pagès, casat amb Pepeta Ri- bas, va ser taquiller dels actes de l’Ateneu –no del cine– i cobrador dels rebuts de l’Ateneu al domicili de cada soci. Joan Castaño, d’altra banda, de la Pe- nya Silenci i casat amb Teresa Barreda, és el seu oncle.¹⁶⁰

Amb aquests precedents el Josep M. va iniciar la tasca de cafeter al voltant de 1980 deixant la feina anterior de representant dins del ram de l’automò- bil. La parella del Josep M. i la Joana vivien ales- hores a la confluència dels carrers Creu i Ateneu i tenien dos fi ls de vuit i sis anys. Això va compor- tar que la implicació de la Joana com a cuinera la pogués combinar amb les feines pròpies d’una llar amb nens, pel fet de viure tant a prop. Els va ajudar com a cambre José Sánchez Sánchez, Pepe, donant continuïtat a la feina que ja feia amb el Galisteo, i, ocasionalment, la Montserrat Barreda. L’horari era de nou del matí a dotze de la nit, treballant tota la setmana, inclosos els diumenges. Servien esmor- zars i dinars i, posteriorment, sopars ja que els del Cor li van demanar per poder menjar abans de l’assaig.

Els anys vuitanta el cafè no havia sofert cap modi- fi ació d’ençà la de 1968. Els billars estaven dispo- sats al centre del recinte del cafè i el Racó del Soci encara ocupava l’espai més immediat de la dreta, un cop passada l’antiga porta del carrer –avui la ter- cera finest a venint del carrer de la Creu. La petita sala que havia estat, alternativament, seu de la bi- blioteca i després dels escacs es feia servir alesho- res de menjador.

Al cap d’uns quatre anys el Josep M. i la Juanita van deixar el cafè de l’Ateneu, ell convençut que real- ment no havia nascut per a ser cafeter.

Uns altres cafeters van ser la parella de Paco Serra- no i l’Imma Grau, de la qual hem recollit el que ens deien en una entrevista feta per Ràdio Desvern del 23 de febrer de 1995¹⁶¹ i que descrivim tot seguit. El Paco va deixar el taxi i va agafar el bar de l’Ateneu el 1983. A la seva dona, l’Imma, per la seva banda li agradava la cuina i ja contribuïa al bar de l’Ate- neu amb el Josep M. Rius, el cafeter anterior. Tenien obert des de les 9.00 fins a les 12.00 de la nit. Al matí feien esmorzars i tenien com a clients el Marcel·lí Camats, l’Oliveres, Josep Bullich, Massagué, Enric Canal i Rafel Malaret, que esmorzaven a la taula ro- dona —sota la qual hi ha una placa amb el nom de tots els d’aquesta colla. Els dissabtes feien esmor- zars amb costelles, cap de be, cargols i els comen- sals s’hi estaven fins al migdia. Les tapes típiques del cafè de l’Ateneu eren aleshores: bunyols de ba- callà, cargols, anxoves, seitó amb vinagre, musclos, etc. que es preparaven particularment els diumen- ges. A les tardes dels dies de cada dia hi havia els iaios a partir de les sis i també el freqüentaven el senyor encarregat –Jaume Sorribas– del programa Filiprim d’en Bachs a TV3, paletes i molta altra gent. A partir de les 8.30-9.00 hi anava gent jove i des- prés la SEAS i l’Orfeó. Amb els joves el Paco i l’Imma van col·laborar en algunes festes posant música a tope, tenint només algun problema en alguna fes- ta disco. Pel Carnestoltes el cafè es vestia de festa, muntaven decoracions com si fos l’Oest americà o qualsevol altra ambientació. El cafè es transforma- va, amb la participació de Xibeques, i el Paco llogava una orquestra. La remodelació del bar¹⁶², segons el criteri del Paco expressat en aquesta entrevista, va trencar el caliu que hi havia. El Paco i l’Imma dei- xen l’Ateneu el 1990 perquè se’ls acaba el contracte i no es posen d’acord amb el nou preu del lloguer. Aleshores s’instal·len al que havia estat el taller del manyà Peco per crear el seu propi restaurant, La Bonaigua. Els van succeir la família Garcia-Rayo i a partir de desembre de 1998, Armand Garcia i Carles Farssach163 .

Taulell que va substituir el taulell modernista després de les obres de 1957. Ocupava l’angle interior dret, al costat de la porta del que aleshores era la Secció d’Escacs (autor desconegut, AHA)

Placa sota la taula rodona del cafè de la que fa esment el Paco a l’entrevista. Una foto ens recorda el que hi deia:

«Aquesta taula ha esta donada al cafè de l’Ateneu pels components de la tertúlia dels esmorzars dels dissabtes. J. Bullich i Rañé, M. Camats i Aznàrez, J. Isern i Casas, J. Mateu i Font, M. Vila i Palanques, Benjamín Marín, E. Canal i Puy,

A. Massagué i Roig, X. Jofre i López, R. Malaret i Amigó, J.M. Navinés i Pujol, J. Oliveras i Martí, F. Oromí i Puig, P. Pascual i Batet, J. Poll i Ribas, P. Pruna i Pons, V. Rodríguez i Amat, X. Serra i Gabriel, F. Serrano i Martínez.» La placa ja no hi és, malgrat que queda el senyal del punt on va estar enganxada (autor desconegut, foto actualment penjada a la sala del billar)

L’arrendament del cafè de l’Ateneu no ha estat sem- pre planera ja que en una ocasió va comportar pas- sar pels tribunals. Concretament, la junta presidida per Josep M. Marquès va patir una gestió difícil del cafè amb un arrendatari que va deixar deutes i un contenciós. La transcripció de Pere Font de l’entre- vista que va fer al Josep M. és la següent:

«Una de les coses importants que vam fer va ésser tornar a arrencar el funcionament del cafè. Em vaig passar els primers mesos de president de la gesto- ra, anant i tornant del jutjat. Ens el vam trobar tancat i barrat amb unes fustes a l’accés principal. I resulta que no podíem tocar res de la sala i el bar, com si no fóssim a casa! L’antic cafeter, assessorat per un bon advocat va deixar l’accés bloquejat i no pagava. El 6 de juny de 2002, vaig al jutjat per un interdicte del dret de pas. L’Enric Canal en canvia els panys. Connectàrem la llum dels billars i al vespre ja po- dien fer partides. Porto un reportatge gràfic de la situació del cafè al jutjat, ja que fins que no estigués desnonat en Joan Serrano, ell podia continuar explo- tant el bar perquè encara no s’havia extingit el con- tracte. El 17 de juny a les 12 del migdia, un servidor compareix al judici 162 al jutjat núm. 1 d’Esplugues i si la part contrària no disposa dels diners que ens deu dels lloguers, no pot comparèixer a l’interdicte. Dependrà del jutge la rapidesa de la sentència. El 15 de juliol té lloc la vista del procediment. Mentrestant ens movem per tenir un nou concessionari, però no podem tirar el nou contracte endavant per falta de sentència. Estàvem amb les mans lligades.

Finalment, perd el judici i el podem desnonar. Per cert, se’ns emportà totes les màquines, cafeteres i resta de material, que vam haver de tornar a com- prar. També ens va deixar uns deutes de quatre mi- lions de pessetes de la factura de la llum. La Com- panyia va arribar un moment que ens volia tallar el subministrament. Ens feu molt de mal i s’hauria po- gut carregar l’Ateneu. Fins que no ens el vam treure del damunt, no vam respirar tranquils.»

Després d’aquest incident, el setembre de 2002 van entrar Marc Carbonell, Víctor Brull i Roger Pascual, que es van constituir en cooperativa. Una anècdota de la reobertura del cafè és que es van trobar amb unes llistes de preus en pessetes, quan el país ja funcionava amb euros des del gener de 2002. Van regentar el bar fent esmorzars, menú de migdia i entrepans, plats combinats i tapes als vespres. Van tenir feina amb els sopars per a grups i, sobretot, quan hi havia partit de futbol. Per tal de donar ser- vei en aquestes ocasions van comprar un projector que els permetia visionar el partit sobre una de les parets blanques del cafè. Fins i tot en partits impor-

tants van haver de llogar un segon projector per donar un ple servei. La cooperativa dels tres socis es va desfer al cap d’un any però el Marc va continu- ar dos anys més com a cafeter de l’Ateneu. Durant aquest període l’activitat no es va limitar al servei de bar i menjador sinó que es van organitzar fes- tes de forma periòdica, particularment els mesos d’estiu –excepte les vacances d’agost. Durant dos o tres anys es van fer casals d’estiu organitzats per la Mònica Parra, amb piscina inclosa, al pati. Tam- bé es van disposar unes deu taules al pati del roure en un espai delimitat per jardineres. A l’interior es van fer festes i ball pràcticament cada mes, fins i tot amb DJ, a part d’aniversaris i casaments. Un as- pecte que avui hem de catalogar de singular va ser el d’instal·lar un piano al costat de la taula rodona. Un piano vell que es va portar amb feines i treballs fins el cafè i que en ocasions tocava David Castellà. La projecció de les festes es va estendre a la Sala Municipal amb un cap d’any i una revetlla de Sant Joan. Una festa especial va ser la que es va fer per recaptar diners per la Fundació Vicenç Ferrer amb l’objectiu de construir una escola a Anantapur, Índia. Tot i aquesta activitat i la rendibilitat del negoci, el Marc diu que es va trobar amb un seriós problema de contractació de personal, que preferia abans al- tres feines que la servitud d’un servei cara el públic que exigia uns horaris a vegades extrems i també amb pics de treball. Les tres persones que donaven servei, inclòs el Marc, sovint s’havien d’incrementar amb tres o quatre persones més pels partits, o quan hi havia un acte a la Sala Municipal.

De bons records guarda el d’haver donat una certa

continuïtat al cafè de l’Ateneu, entès aquest com a punt de trobada per a joves i grans que volen es- tar una estona junts, ja sigui fent un cafè o prenent unes cerveses. Així es va sentir amb gent de la casa com els dels balls de saló, Justeatre o l’esbart, però també amb els que venien els dimecres després de jugar a futbol sala a la pista del costat. I respecte a petits incidents esmenta algun entrebanc amb els propietaris de la taula rodona o les queixes dels ju- gadors de billar respecte l’enrenou que hi havia al bar. Tot plegat va ser el final d’una època que alguns creuen que va tancar de forma definiti a el concep- te clàssic de cafè d’ateneu o casino, tal com s’havia entès fins alesho es.

Fins aquí el testimoni dels llogaters Josep M. Rius i Paco Serrano que van estar al servei del cafè la dècada de 1980. També la de Marc Carbonell que ja va passar el testimoni a Carlos Daniel. Hem dei- xat l’experiència d’altres com en Marín, Cabello, Ca- mats, Hernàndez, Boguñà i Joan Serrano, dels quals

no estem ni en condicions de reconstruir la seqüèn- cia temporal exacta en la que es van anar succeint. La seqüència acaba amb l’arrendatari actual Carlos Daniel. El contracte amb ell també es deu a una pe- tita història que el Josep Bullich, el Ferran Asma- rats i el Francesc Gallart ens han explicat i que sin- tèticament es resumeix en els paràgrafs següents. Tots tres i algú altre van fer una excursió al càm- ping-balneari que hi ha més avall de Martinet —Cer- danya— amb el propòsit de menjar peus de porc, plat que els havien recomanat. En arribar i asseure’s a taula van saber, desil·lusionats que no els quedaven peus de porc. En Carlos, el cuiner, en veure el seu desencís va dir-los que no marxarien sense tas- tar-los i que els aconseguiria com fos. Aquesta bona disponibilitat va estimular el Josep a fer el comen- tari de si estarien interessats a traslladar-se a Sant Just per ésser els cafeters de l’Ateneu. Dit això van deixar l’adreça, que el Carlos va desempolsar en acabar l’estiu —i la concessió que tenia al càmping. Va trucar, s’ho va mirar i un cop entrats en tractes van arribar a un acord que incloïa la rehabilitació de l’antic pis que havia ocupat el cafeter Jaumet Poll i posteriorment el Manuel Tenes. El contacte amb el Carlos va tenir lloc l’agost de 2006 i l’1 de desembre del mateix any ja va obrir el cafè-restaurant.

El Carlos ho va explicar de manera semblant el 15 d’abril de 2017 en l’entrevista que li va fer el Pere Font, de la qual traiem alguns fragments:

«Ellos se instalaron para comer. Bueno, pues me puse a conversar con uno de los comensales al que le había encantado el manjar. En un momento dado, uno de ellos me dijo: “Oye, tenemos un restaurante para ti. Si quieres venir a verlo…” Anoté el teléfo- no y la dirección en un papelito. Al cabo de un mes, cosa curiosa, porque yo soy bastante despistado, ya que siempre que me dan un número de teléfono lo suelo perder. Esta vez, no. Me decidí y llamé. Vine a Sant Just a conocer el local. Me encantó, sobre todo cuando vi el pati del Roure. Un lugar alucinante […]. De condiciones, básicamente ninguna importante. La vivienda, ya que al trasladarnos a una población que no conocíamos lo lógico era pedirlo. La directiva me dio una mano muy grande porqué aquí se podía habilitar una vivienda y me dieron esta posibilidad viviendo unos cuantos meses en el anexo de la cafe- tería. Así iniciamos la tarea […]. El nuestro [Uruguay] es un país pequeño con tres millones y medio de ha- bitantes. También tiene sus problemas, no creas. No hay materias primas, dependemos del turismo y un

año es bueno y el siguiente malo. Y nos fuimos yen- do poco a poco […]. Básicamente, no hay mucha di- ferencia con la Cerdanya. Veníamos de una comar- ca muy catalana y nos encontramos aquí con otra zona también muy catalana. Aunque no hablamos el catalán, sí que lo entendemos por los tres años pasados en la Cerdanya. A veces intentamos hablar catalán, pero nos manejamos mejor con el castella- no. En Sant Just la gente es muy catalanista, poco más o menos que en la Cerdanya. En realidad en el cambio hubo muy poca diferencia. Aquí es diferente de Barcelona, donde habíamos estado en un barrio donde dominaba el castellano […]. Sant Just es un pueblo y la gente se conoce. A nosotros nos adopta- ron enseguida. Nos sentimos muy cómodos. Tene- mos como clientes diarios a un grupo de veteranos que desde que abrimos vienen a desayunar. Eso es muy bonito para nosotros porque ellos aquí se sienten cómodos. En realidad, sentimos el Ateneu como todos sus socios. Pertenecemos a una familia muy grande, porque vivimos en un pueblo pequeño donde todos nos conocemos. La gente valora muc- ho lo que hacemos. Están siempre felicitándonos y eso es un orgullo muy grande para la familia […]. Yo tenía familia acá, pero al cabo de un tiempo traje a mi hijo y a mi hija. Están todos conmigo trabajando: mi sobrino, dos hermanos, una hermana, mi cuña- da. Somos una familia muy grande. Todos acá, in- corporados y trabajando […]. Están siempre [la junta de l’Ateneu] a disposición de hablar con nosotros de cualquier tema. Te puedo decir que en diez años re- almente no hemos tenido problemas por cosas im- portantes. Nos reunimos para renovar el contrato y muy poca cosa más. La verdad, la verdad, es que las relaciones son más que cordiales […]. Somos la cara visible de una institución que pasa por el bar restaurante.¹⁶⁴ Tenemos clientes que son socios del Ateneu, pero la mayoría son de fuera. Entonces, eso en lugar de ser un mal, hace un bien, porque la gente conoce el Ateneu y sus secciones a partir del restaurante. Te digo eso porque pasa lo mismo con el Club de Tenis Sant Joan Despí, donde abrimos. El otro día me decía el director: “Ahora conocen más el Club gracias al restaurant”. Eso no es malo. La gente de fuera que viene, al ver los billares pregun- ta: “¿qué otras secciones tiene el Ateneu?” […]. Yo no estoy en el tema de opinar sobre eso [el futur de l’Ateneu], pero sí que observo que no se incor- pora gente joven. Pasan los años y la gente se hace mayor.»

Dibuix d’Ernest Agulló de la contraportada de La Vall de Verç de maig de 1990, número 120, que malgrat l’error de la data –el 1922 només existia el local del carrer Bonavista– entenem vol representar l’ambient del cafè de l’Ateneu de Sant Just de les primeres dècades (La Vall de Verç, imatge descarregada de xacpremsa.cultura.gencat.cat)

Els canvis al cafè de l’Ateneu no han estat exclusi- vament dels arrendadors i cambrers sinó també els del propi espai. Cal dir d’entrada que a l’Ateneu hi va viure la família del Jaumet Poll, per la qual es van fer obres de manera expressa. El mateix habitatge el va ocupar també la família del cafeter Tenas. Quant al cafè, inicialment el bar disposava d’una terrassa a l’aire lliure que donava al carrer de l’Ateneu, com es pot veure a les fotografies de l’època. Un cop desa- pareguda la terrassa, a dins hi va haver des de can- vis de taulell a canvis d’ubicació dels billars, fins al manteniment d’un espai reservat per als socis, Racó del Soci es va dir aleshores, quan la Llar va quedar desplaçada del primer pis, i un llarg etcètera. Hi ha també les anècdotes de les colles, particularment al voltant d’una taula rodona. Tal és el cas de la Penya

Silenci que s’hi reunia al seu voltant en un temps que n’hi havia més d’una, com hem pogut veure per les fotografies Ara només n’hi ha una, nascuda de la colla dels esmorzars dels dissabtes que comen- tava el Paco Serrano a l’entrevista.

Hem vist, a través del testimoni de tres antics cafe- ters i de l’actual, com ha canviat el cafè, bar o res- taurant de l’Ateneu en una transició que ha deixat enrere una manera de funcionar lligada a les idees de patrimoni i servei a l’entorn d’una associació per esdevenir un element essencial per a la subsistèn- cia d’aquesta associació, l’Ateneu. Potser el dibuix d’Ernest Agulló amb el text: «Ateneu 1922, què hem perdut d’allò?» de La Vall de Verç de maig de 1990 ja volia posar de manifest aquest sentiment.

14. 4. El pati del Roure

El pati del Roure és un dels llocs més emblemàtics de l’Ateneu. S’ha mantingut essencialment igual al llarg dels anys alhora que el roure anava creixent. Sota les seves branques s’han fet infinitat de foto- grafies balls, sardanes, homenatges, cantades, ses- sions de patinatge, partits de futbol sala i d’hoquei, dinars, sopars i vermuts amb motius tan diversos com la gent que s’ha assegut sota el seu brancam. Va ser un element central en els balls d’estiu de la Penya Silenci, la qual va contribuir a mantenir-lo: li van fer un terra nou.¹⁶⁵ Sota la seva capçada també s’hi van fer actes de conciliació, com el que va expli- car el Rafel Malaret a l’entrevista del Pere Font del 4 d’octubre de 2016:

«Jo formava part del consell de redacció del butlletí de la SEAS quan va sortir l’article del Vicenç Mas- carell: “que si l’Ateneu està tancat sobre si mateix i que era propi d’uns socis burgesos, etc.” El dir que era burgés va ésser contestat per gent com el Jor- di Cortès, Jaume Campreciós, que organitzaven el festival de folk dins de les Festes de la Tardor. L’on- cle Antonet també va contestar i es va organitzar un rebombori molt gros que al final en una trobada al pati del Roure, amb més de cinquanta persones, on va venir el Vicenç Mascarell, parlant i discutint sobre l’Ateneu, fou un revulsiu que animà la gent a que calia fer alguna cosa i van respondre.»

Segons va explicar Pere Pruna Gascon el roure es va

El roure en una imatge de finals de 1960 o inicis de 1970. L’orientació és en direcció a Les Escoles i la casa Costa (autor desconegut, AHA)

El roure cobert de neu després de la nevada del 8 de març de 2010 (fotografia i arxiu de Joan Urpine l)

Una imatge d’hivern del roure dels anys vuitanta del se- gle passat. L’orientació és en direcció a la pista de l’actu- al plaça d’Antoni Malaret i la part de l’edifici de l’Ateneu corresponent a l’habitatge del cafeter (autor desconegut, AHA)

plantar per la inauguració de les Escoles del carrer de Montserrat: «El roure el vam plantar amb motiu de la inauguració de les Escoles [1924], simultani a una cursa de patins i el trasllat a l’edifici del carrer de l’Ateneu [1929].»¹⁶⁶ Sembla clar que es va con- fondre perquè són dos fets separats entre si per cinc anys. La imatge de la pàgina 742 de l’Abans¹⁶⁷ ens mostra un pati amb dos arbres i l’edifici de la sala de l’Ateneu completament acabat. L’evidència gràfi a és, doncs, que si els arbres són dos amet- llers, com diu la llegenda de l’Abans, el roure es va plantar després de la inauguració de la nova seu del carrer de la República-Sant Sebastià el1929. Con- tràriament, si fossin roures hauríem d’admetre que el de l’esquerre és el roure que tenim actualment.

Actualment el roure rep les atencions del Ferran Tost, que l’esporga i el Xavier Amadó, que li fa els tractaments sistèmics per a evitar plagues. L’es- porgat té lloc al final de l’hivern i bàsicament és un esporgat de formació. El tractament anual del roure és mitjançant el que s’anomena endoteràpia que consisteix en injectar els productes fitosanit – ris a través de sis o set forats que es fan a la soca mitjançant un trepant. Ocasionalment s’ha d’aplicar un tractament aeri, com quan s’hi posa caparreta. Recentment el roure ha passat pel trauma de veu- re amputades algunes de les seves branques per tal de permetre l’aixecament de l’obligada escala d’emergència.

14. 5. La llar i el racó del soci

La llar del soci va ésser l’espai que es va incorpo- rar a l’edifici amb les obres de 1957, com s’ha co- mentat anteriorment. S’hi va instal·lar una televisió i això va representar un atractiu per molta gent quan aquesta encara era un bé poc freqüent a les llars. Això no obstant, la Llar va ser un punt de reunió de la gent més jove, fet que podem constatar amb els concerts i obres de teatre que s’hi van representar (vegis l’apartat 1.4)

Posteriorment va ésser simultàniament la seu de la biblioteca un cop es va traslladar des de la planta baixa. Al seu torn, la llar va ésser traslladada al cos- tat dret de l’entrada del cafè, on va prendre pròpia-

ment el nom de racó del soci. Aquest racó va tenir força moviment als anys seixanta i primeries dels setanta amb el floriment de la SEAS i l’entrada de gent jove a l’Orfeó. Era punt de reunió i els diumen- ges s’hi feia el vermut. Tenia una llar de foc i seients d’obra amb encoixinat. La llar de foc, a diferència de la del primer pis, era metàl·lica i va ésser dissenya- da per l’arquitecte Enric Sòria —disseny executat pel manyà Aguadé del carrer Badó. Amb les refor- mes de finals dels vuitanta va desaparèixer defin – tivament, i ara alguns l’enyoren, ja que els sembla que trobar-se al cafè-restaurant no és el mateix que disposar d’un espai més íntim i confortable.

15. ARXIUS DE L’ATENEU

Francesc Blasco Urpinell

15. 1. Arxiu Històric de l’Ateneu

Al llarg de la seva història l’Ateneu ha emmagatze- mat tota la informació escrita i gràfi a que ha anat generant. Això no obstant, la disponibilitat d’espai, la dedicació específi a de temps per a endreçar-lo i la tardana implantació de criteris de classifi ació han fet que aquest arxiu no hagi estat a l’abast de les persones interessades fins fa ben poc. Actualment la gestió i el control depenen del servei administra- tiu central de l’Ateneu. Cal comptar que noves inter- vencions de personal especialitzat el puguin posar al nivell que la ciència arxivística actual exigeix.

Sense tenir altres precedents anteriors, hem de co- mençar explicant que un primer esforç, purament de subsistència, per a salvar la documentació de l’Ateneu el va fer l’Imma Ripoll en un moment donat dels seus anys com a secretària. Des que la sala de l’Ateneu va deixar de funcionar com a sala de cine- ma, a l’antiga cabina de màquines del cinema es van anar acumulant carpetes i plecs amb documents de tota mena (també material de l’Esbart), que l’Imma va posar dins de caixes.

El 2004, amb motiu de la preparació del treball

«Sant Just Desvern i la Sardana. 1917-2010» l’An- toni Fuentes va començar a treballar amb la docu- mentació històrica de l’Ateneu. Aquesta, aleshores, estava repartida entre un armari de la Sala Piquet, l’antiga cabina de les màquines del cinema de l’Ate- neu i les lleixes de la de secretaria i de la sala de juntes. En definiti a, el material era abundós i de- sendreçat fins al punt que les caixes no portaven cap indicació del contingut i algunes de les que es- taven a les lleixes inferiors de la Sala Piquet tenien humitat i estaven atacades pel peixet de plata.

Va obrir sistemàticament totes les caixes i va acabar agrupant temes com, per exemple, tots els llibres d’actes; així mateix, va anar seleccionant el mate- rial que li resultava interessant per al seu treball. Tot aquest “arxiu” reagrupat va donar lloc a vuitan- ta-tres caixes que es van numerar correlativament i el seu contingut es va inventariar de manera no ex- haustiva en una base de dades. Tota la feina volun- tarista d’uns tres anys de l’Antoni Fuentes va quedar

Informe de l’Ajuntament de 5 de juny de 2015 i núme- ro de registre 3579 que es va elaborar després de la in- tervenció de Roger Cunties a l’Arxiu Històric de l’Ateneu. Porta la signatura de Sergi Seguí, regidor de Cultura i Patrimoni i de Joan Basagañas, regidor d’Ocupació i In- novació i Habitatge (AHA)

reflectida en un informe que va lliurar a la junta de l’Ateneu el 15 de maig de 2007. Aquest informe in- cloïa recomanacions i criteris per tal de continuar la tasca iniciada, així com una còpia de la base de dades i de les fotos que n’havia fet.

Posteriorment, entre els mesos de gener i maig de 2015 i gràcies a un pla ocupacional tramitat per l’Ajuntament de Sant Just, Roger Cunties i Farràs va fer una altra empenta en la gestió de l’Arxiu de

Disposició de les caixes numerades de l’Arxiu Històric de l’Ateneu a l’habitació habilitada exclusivament per a l’Arxiu (fotografia de Lluís Ramban AHA)

l’Ateneu. D’una banda, el material de partida van ésser les caixes deixades per en Fuentes més les que s’hi van ajuntar i que van trobar a la Sala del Cinquantenari. En segon lloc es van seguir de ma- nera genèrica els criteris del programari Gestió In- tegral dels Arxius Municipals (GIAM) de la Diputació de Barcelona, però amb l’ajut d’una aplicació creada expressament per a l’Ateneu per Xavi Barroso (tam- bé dins un pla ocupacional). Amb aquestes eines es va relacionar tot el material de tres maneres dife- rents, atenent bé als temes, bé a la ubicació dins les caixes o bé per data. Tenint en compte que aquest cop la relació del material de les caixes tampoc no va ésser exhaustiu, el resultat va donar un total de

1.177 registres i 203 caixes. Tot sota un quadre de classifi ació amb codis i jerarquies configu at de manera que el 100 corresponia a Administració Ge- neral, el 200 a Gestió Econòmica i Comptabilitat, el 300 a Activitats, el 400 a les Seccions i el 500 a l’Ar- xiu fotogràfic de ’Ateneu.

Un punt interessant pel que representava de donar peu a la continuïtat de la gestió de l’arxiu van ésser les eines de gestió, en essència dos formularis, que comprenien una «Fitxa inventari» que permetia do-

nar entrada a nou material i el «Fons fotogràfi ». De manera més formal, l’Ajuntament va lliurar una Guia de l’Arxiu de l’Ateneu en format paper, així com una nova base de dades en suport informàtic. De manera explícita es deixava constància que l’ob- jectiu darrer de la intervenció era «aprofundir en la història del nostre poble tot garantint el coneixe- ment, la conservació i l’accés als documents de la seva principal associació cultural».

Encara més endavant, en un altre pla ocupacional de 2016, Susanna Muriel va endreçar totes les fo- tografies històriques, les va desar en classifi adors específics per a fotografies Aquest nou pas en l’ar- xiu fotogràfic va obrir el codi 500 del quadre de clas- sifi ació amb 803 nous registres que es van afegir als 1.177 creats anteriorment. En volum, aquests arxius representen dotze caixes de 32 x 33 x 6 cm que van del codi 5000 al 5011, tres caixes més gros- ses (codis 5012-5014) i una caixeta amb plaques de fotogravat (2015).

Aquesta organització de l’Arxiu de l’Ateneu en base Access permet interrogar-lo des d’aquest progra- ma temptejant diferents camps de la Fitxa inven- tari o del Fons fotogràfic Això no obstant, malgrat

els salts qualitatius que ha experimentat l’arxiu de l’Ateneu aquest també ha sofert canvis quantitatius que reclamen una nova dedicació específi a i, fins i tot, més espai. Concretament les famílies de l’Antoni i el Rafel Malaret han lliurat capses del seu arxiu personal —10 capses—, cosa que també ha fet La Vall de Verç —9 capses— en la persona de Teresa Reverter i, d’altra banda, en Lluís Ramban ha portat uns dos centenars de CD del Fons Video Producci- ons Vern, que fins ara tenia a casa seva. De tot ple- gat resulta que l’Arxiu de l’Ateneu és un reservori d’informació que actualment ja permet una consul- ta a l’abast dels estudiosos i de la institució mateixa, però resta pendent de successives intervencions que detallin i classifiquin més acuradament el con- tingut de les capses, així com de tot el material nou que hi ha arribat.

Després de les obres de remodelació de tot l’edifi- ci de l’Ateneu portades a terme durant el 2018 i el 2019, l’espai físic de l’Arxiu és una habitació exclu-

siva per a aquesta finalitat on 212 capses numera- des estan alineades de manera correlativa en unes prestatgeries metàl·liques de fins a vuit nivells, que dona un total de quaranta-un metres lineals d’arxiu. Fins aquí l’Arxiu de l’Ateneu, però cal comptar que algunes seccions tenen el seu arxiu propi, com el Cor, la SEAS o l’Orfeó.

Un cas particular és l’hemeroteca de la revista La Vall de Verç a partir del moment que l’Arxiu Comar- cal del Baix Llobregat va assumir la digitalització de tots els seus exemplars, començant pel primer número (1979), però que es va aturar el 2016. Hi podeu accedir si us connecteu al portal de Revistes Catalanes amb l’Accés Obert (RACO) o bé a <http:// xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/ Pandora.exe#a>. Els números a partir d’aquesta data es poden consultar a l’Arxiu Històric Municipal de Sant Just Desvern mentre la digitalització no es posa al dia.

15. 2. Arxius de les seccions

Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc (SEAS)

L’arxiu de la Secció Excursionista de l’Ateneu de Sant Just Desvern (SEAS) disposa dels apartats se- güents:

Tota la correspondència generada des de 1996. Relació de totes les activitats que es fan i, particu- larment, de les periòdiques.

Cronologia des de 1934 en base Access.

Arxiu digital d’imatges des de 1934 agrupada per decennis i que s’incrementa anualment amb les fo- tos de grup.

Col·lecció completa del Butlletí, que va de 1934 a 1936 i de 1965 a l’actualitat, consultable sota la cap- çalera Publicacions del portal. Amb una llista crono- lògica sota l’epígraf Escrits dels butlletins, amb el títol i autor de tots els articles apareguts, llista que s’actualitza cada desembre <http://www.santjust. org/seas/publicacions/escritsbutlleti.pdf>.

Hi ha un arxiu personal de Jordi Gironès en base Access de fins a 1.450 excursions amb l’itinerari, temps parcials i notes addicionals, que qualsevol soci pot consultar des de l’ordinador de la seu so- cial de la secció.

Finalment, malgrat que no es tracta d’un arxiu, cal esmentar la Biblioteca, amb més de vuit-cents lli- bres dedicats a la temàtica excursionista, i també sobre geografia i viatges. Inclou una cartoteca en

format paper i digital que cobreix tant la geografi catalana com la de la resta de la península i indrets concrets d’Europa.

Orfeó Enric Morera

L’Orfeó Enric Morera té, bàsicament, sis registres. Un d’actes de junta i assemblees; un de les activi- tats de l’any en curs que finalment donen lloc a la memòria anual; un dels cantaires que hi ha hagut des de 1951; un arxiu de les peces de música que s’han cantat; un arxiu fotogràfic; i un darrer de fo- nogràfic dels discos enregistrats i dels concerts gravats no professionalment —d’ençà que la tecno- logia ha quedat a l’abast de gairebé tothom amb les càmeres digitals i tauletes, entre altres.

De les activitats es porta el recompte de 689 con- certs fins a desembre de 2018. Pel que fa a les me- mòries, hi ha memòries sense interrupcions de tots els anys, tenint en compte que s’elaboren exclusiva- ment en el format Power Point des de 2015.

De la llista de cantaires podem saber els noms i la corda de cadascun dels que han passat per l’Orfeó gràcies a un primer recull que va fer el 1991 en Ra- fael Malaret i Amigó i que s’ha anant mantenint ac- tualitzat. D’aquest recompte podem saber que l’11 de maig de 1991 ja hi havien passat 342 cantaires, i que entre gener i novembre de 2019 s’hi han in- corporat onze cantaires, de manera que s’ha arribat

als 44 cantaires actius actuals i als 665 dels que hi han passat.

L’arxiu de cançons és voluminós perquè, de fet, re- presenta la suma de totes les còpies de què es dis- posa de bona part de les 655 cançons que ha arribat a cantar l’Orfeó.

Les noves fotografies que en la seva gran majoria encara fa en Lluís Ramban i Jordà es reben per blocs, acompanyades de les corresponents noves pàgines de miniatures —referències seria el nom que li escau. Aquestes pàgines s’afegeixen als qua- tre arxivadors ja existents. Cada pàgina té 24 foto- grafies miniatura que permeten arribar a l’arxiu ori- ginal dins del corresponent DVD. Això no obstant, no es pot fer cap cerca específi a perquè, ara com ara, les fotografies no estan indexades en cap base de dades que permeti interrogar l’arxiu amb un nom, una data o un acte concret. Dels anys més pròxims hi ha també un cert nombre de DVD, cadascun amb un concert específic de ’Orfeó.

L’arxiu d’enregistraments en discs de vinil és de nou¹⁶⁸ i com a CD hi ha el de la missa emesa i en- registrada per TV2-Televisió de Catalunya, la de la Missa de la Coronació del Concert del Centenari i registres dels concerts del dia de Nadal a l’esglé- sia parroquial dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desvern. Ara bé, pel que fa als enregistraments de música, els més recents es poden escoltar i descar- regar del web de l’Orfeó, que actualment manté al dia Jordi Farràs.

Un aspecte gens menyspreable i que d’alguna ma- nera és un refl x de l’activat d’aquests gairebé se- tanta anys de l’Orfeó —els farà el 2021— són totes les peces que s’exposen a les vitrines i les parets de la sala d’assaigs de l’Orfeó. Corresponen a regals d’altres orfeons o ens locals per la participació en trobades, plaques commemoratives, discos propis o d’altri i fotografies —de les quals probablement no n’hi ha més còpies. De tot això no n’hi ha cap in- ventari i seria molt convenient fer-lo, i incloure-hi per descomptat els dos busts, un d’Enric Morera de Xavier Modolell —«Enric Morera, 1865-1942, Ofre- na dels amics de l’Orfeó, 27-Nov-65»— i l’altre del mestre Antoni Coll de R. Coello «L’Ateneu de Sant Just Desvern al mestre Antoni Coll i Cruells, 1929- 2001, 20 maig 2006» —que es troben en diferents punts de la primera planta.

Altres seccions

De forma semblant a l’Orfeó, el Cor Lo Pom de Flors disposa d’arxiu de partitures, de documentació va- riada i de fotografies a la vegada que també nom- brosos records i plaques de la seva participació en trobades i concerts.

La Vall de Verç disposa d’un arxiu-biblioteca de totes les revistes publicades fins el dia d’avui i ha dipo- sitat recentment el seu arxiu administratiu a l’AHA, però no disposa d’arxiu fotogràfic ni de cap altra mena.

16. MISSIÓ DE L’ATENEU

Francesc Blasco Urpinell

16. 1. Notes històriques d’un debat

Una sèrie de documents¹⁶⁹ posen en evidència que al llarg dels darrers quaranta anys, i particularment les dècades dels anys setanta i vuitanta, l’Ateneu s’ha plantejat diferents qüestions relatives a la integració de la gent nouvinguda, la superació d’una crisi d’idees, la manca de socis i gent compromesa o plantejaments més radicals sobre el futur de l’Ateneu. Aquí se’n recullen unes quantes amb l’única i exclusiva intenció de posar en evidència aquest fet que, d’altra banda és un signe evident de vitalitat. Al final d’aquestes quatre –literal– notes històriques farem un comentari integrant les idees vessades en el segon d’aquests escrits, de 1976- 77 i els dos següents que ja són de la dècada dels vuitanta.

Una situació de confrontació d’idees entre gent jove que s’aplegava a l’entorn de la SEAS i la junta de l’Ateneu es va produir arrel de l’escrit «La SEAS a l’Ateneu», de Vicenç Mascarell, al butlletí número

78 de la SEAS de març-abril de 1974. L’autor va escriure: «crec que [l’Ateneu] és una entitat classista, burgesa i fins i tot decadent, i que el seu caràcter és reaccionari en tant que absorbeix unes necessitats sense desenvolupar-les, i demagògic, en tant que possibilita unes activitats pel poble i per al poble però que les reprimeix d’entrada per l’estret marc de les seves estructures, anquilosades i burgeses. […] Perquè no es tracta que l’Ateneu aculli, sinó que sigui allò que la majoria vol, i que assumeixi la responsabilitat d’impulsar i de desenvolupar, trencant les llances que calguin. […] Perquè l’Ateneu sense el poble és una institució decadent i reaccionària i la seva vida i la seva existència, no serà millor ni més llarga pel millor o pitjor compte que tingui del bell roure que tantes vivències ha recollit. Cal renovar i cal transformar d’arrel les seves estructures, alliberar-les de tantes pressions, activar-les en funció de les necessitats i els interessos de la gent de Sant Just, paral·leles

per altra banda a la resta d’altres poblacions però amb unes característiques pròpies. […]

Arrel de l’escrit es va convocar una taula rodona oberta a tots els socis de la SEAS de la qual es va fer ressò el butlletí següent de maig-juny. El que es va presentar com una síntesi d’aquesta taula deia:

«es va presentar la problemàtica de l’aïllament de l’Ateneu envers el poble, les possibles causes, i unes possibles solucions. Es va dir que un fet important per solucionar-ho seria ajudar a les famílies d’immigrants a introduir-se a l’Ateneu. Un problema que es presenta amb això és el de l’idioma. També es va dir que aquest problema no ho és tant, perquè és un fet també que dels 700 socis que hi ha a l’Ateneu, solament una petita part “treballa” per l’entitat.» Com a resposta de la carta del Vicenç, Antoni Malaret i Amigó va publicar al butlletí de maig-juny la seva resposta de la qual extraiem les següents frases:

«L’Ateneu a part de les dificultats de sobreviure a unes circumstàncies, primer tràgiques, després difícils, equívoques i encara avui dificultoses, ha hagut de sostenir-se sobre un esquema econòmic, deficitari i mai brillant, que solament li ha permès, més que promocionar activitats, que també ho ha fet, donar acollida i suport a les iniciatives dels seus socis que a través de les Seccions, de l’acció individual, o de grups, eren propiciades. […] Estructures anquilosades i burgeses. Potser sí, segons el que vulgui entendre’s per burgeses. Nosaltres, hem conservat unes estructures – les possibles– que figuren reflectides en els estatuts reglamentaris, romàntics, influenciats pel liberalisme latent en el nostre país a l’any de la fundació de l’Ateneu, el 1917. […] Quin suggeriment possible, quina idea plantejada ha trobat el refús d’un recolzament econòmic, dintre les limitacions de la tresoreria social, o el moral si ha calgut? I que consti que si s’ha salvat l’existència física de la nostra

Entitat, ha estat mantenint-la dins d’un ambient popular, democràtic, de lliure crítica, pel que l’han volguda exercir, resistint les pressions exteriors que la volien transformar en una entitat dirigida.» L’escrit d’Antoni Malaret acabava amb una cita del Diario de Barcelona, sense esmentar data ni autor, de la qual també traiem la següent frase: «Si se desea vitalizar una institución, conviene participar activamente de sus actividades y promover otras nuevas que puedan brindar alicientes y estímulos para que otros miembros pasivos se inserten también en el engranaje de realizaciones.»

Al butlletí de juliol de la SEAS Jordi Gironès va intervenir en el debat arrel del qualificatiu burgès emprat pel Vicenç, que va utilitzar com a títol del seu propi escrit, que manifestava: «Vull reconèixer el mèrit que ha tingut l’exposició plantejada pel senyor Antoni Malaret al butlletí núm. 79, amb qui estic totalment d’acord. […] Què fàcil és titllar de burgès al veí quan un mateix empeny per assolir una bona plaça remunerada al treball i se les veu i desitja per pagar-se el cotxe. […] No amics, això és una contradicció que no fa més que demostrar una incapacitat per a sortir d’una estructura social que ens està perdent.»

També va intervenir «un catalán castellano parlante». Aquest darrer va centrar el problema del debat bàsicament en l’existència, d’acord amb una fluixa argumentació, de dos grups dins la SEAS:

«Hasta ahora ha existido en la SEAS dos grupos más o menos diferenciados: montañeros y no montañeros, o bien “los de arriba” y “los de abajo” […] Las conexiones entre ambos eran más bien reducidas, por no decir nulas. Esta falta de relaciones era debida, a mi entender, a los diferentes objetivos de ambos, a saber, montaña para unos y diversión para los otros.» i acabava proposant: «yo propongo […] la reestructuración de los actuales núcleos, incluyendo su fusión para la consecución de un GRUPO, que responda a nuestras más elementales necesidades: diversión, formación, comunicación, etc.» Al butlletí del mes de gener-febrer de 1975, el que signava com a «un catalán castellano parlante» tornava a entrar al debat contestant a l’article «Burgès» del Jordi Gironès. En aquest segon i extens article argumentava: «Lo que es muy probable es, que si no tenemos las convicciones suficientemente fuertes para soportar que se nos tache de “inconformistas”, “revolucionarios”, “contestatarios” o “bohemios”, con todo lo que ello

comporta, [sucederá] que claudiquemos y seamos absorbidos por la monótona vida de asalariados deseosos de ser burgueses.[…] Para mi no es válido gritar histéricamente: “Hay que trabajar, trabajar, trabajar . . . y no saber hacia dónde nos encaminamos.»

Encara hi va haver una contrarèplica del Vicenç al butlletí de gener-febrer de 1975 contestant la carta de l’Antoni Malaret, de la qual ja no direm res sinó emplaçar al lector interessat a llegir els textos íntegres¹⁷⁰ si vol fer-se una idea més precisa dels arguments de cadascun dels que van participar al debat. Això no obstant, ha de quedar clar que, excepte l’Antoni Malaret, el contertulians tenien vint-i-cinc o vint-i-sis anys l’abril de 1974.

Posteriorment a l’enrenou a l’entorn dels joves de la SEAS, i probablement com a conseqüència de la discussió que es va generar, algú va elaborar el document «Per un Ateneu popular. Reflexions sobre la seva possible realitat». No porta data però per altres referències del text deu ser de 1976-77. Aquest document dedica el primer i segon punt a fer un recorregut per la història de l’Ateneu, reconeixent el mèrit d’haver sobreviscut una guerra i una dura immediata postguerra i, malgrat això, haver assolit l’expansió de les diferents seccions:

«Aquesta és una feina feta per l’Ateneu de la que avui dia ens en podem sentir més satisfets i que va comportar que l’estratègia portada a terme donés la sensació d’un tancament enfront de les activitats o aspiracions de fora de l’entitat; no oblidem els constants enfrontaments entre els membres de les juntes i les autoritats locals a tots nivells; crida constant per a justificar un programa redactat en català o problemes que ara fan somriure com els provocats per una conferència en la que per primera vegada es parlava del Mercat Comú, etc.[…] Cal tenir en compte que encara avui regidors de l’Ajuntament posen impediments al normal funcionament del “Patronat Municipal” justificant que el que es fa no és potenciar l’activitat cultural del poble sinó que s’ajuda al manteniment de l’Ateneu. Per tant, la lluita encara és vigent.» A continuació s’enceta l’apartat «Vers un Ateneu popular» on es repassa l’activitat actual de les seccions, rebat l’afirmació que a l’Ateneu «no es fa res» i manifesta que: «les activitats socials actuals són totalment diferents a les del moment de la seva iniciació [de l’Ateneu]. Per aquest motiu el nostre plantejament ha d’estar d’acord amb el moment actual i intentar trobar un

camí que amb aquests nous condicionaments ens permeti donar una sortida vàlida a la nostra entitat.» El document aborda el seu tercer punt «Com portar- ho a terme?» fent referència a les imprescindibles instal·lacions, comptant que les actuals no estan en condicions d’oferir un bon servei: «el manteniment d’una entitat, la seva conservació, l’amortització d’uns préstecs, la constant adequació i ampliació […] que han fet d’un edifici, que al començament dèiem que encara ens sorprenia per les seves dimensions, en un seguit de cossos que en molts casos no són adequats a les necessitats per les que han estat creats, o que no reuneixen cap condició confortable […] Per mantenir tort el que hem dit són necessaris uns ingressos mínims que obliguen al manteniment d’unes quotes, que ben mirat són mínimes, però que representen un fre important. […] Com podem evitar, doncs, que els diners siguin un fre? […] es tractaria d’aconseguir, d’un ajuntament totalment democràtic, la subvenció mínimament necessària que cobrís la totalitat de les despeses fixes de l’entitat, eliminant automàticament les quotes dels socis i permetent l’entrada lliure de tots aquells grups que tenen una vida regular a la nostra població i de tots els que es poguessin formar posteriorment. En cap moment aquesta subvenció significaria una fiscalització de les activitats de l’Ateneu.[…] No es tracta d’un traspàs. Es tracta de la transformació d’una entitat privada en una de pública, mitjançant l’ajuda econòmica del municipi, integrant a tots els grups que actualment porten a terme activitats a la localitat.[…] Amb l’ajuda econòmica, però no fiscalitzadora de l’ajuntament, es podrien resoldre les activitats de manteniment, i per portar a terme actes diversos es podria comptar amb l’ajuda inicial de les seccions –tal com ja es fa actualment– que tindrien les seves subvencions directes del municipi.[…] També l’explotació directa del cafè-bar-restaurant.[…] Altres formes d’ingressos podrien ser quotes de socis protectors de l’Ateneu.[…] Tenint en compte que la gent no surt de casa per anar a un lloc on estarà menys còmode, cal pensar urgentment en una renovació de les dependències actuals.[…] A l’entitat quedarien integrades unes seccions que forçosament han de portar les seves activitats a l’aire lliure o bé en locals adequats. D’aquesta manera es podria disposar de les instal·lacions esportives ja existents i d’altres que estan en projecte de construcció.»

En darrer lloc i per tancar l’argumentació de

l’escrit es diu: «No es tracta de fer les funcions pròpies de l’ajuntament en cap moment. El que nosaltres voldríem aconseguir és tot allò que

és bàsic i primordial per a portar a terme unes activitats culturals i recreatives amb tota llibertat i amb l’ajuda incondicional d’un municipi realment democràtic al servei del poble. Es tracta d’una transformació total de la nostra entitat amb unes possibilitats infinites d’obertura a tots els àmbits, però amb la renúncia, per tal d’aconseguir aquesta transformació, de l’entitat privada de socis a una entitat oberta realment a tot el poble.»

Dins d’aquestes notes històriques que expliquen, a salts, les inquietuds dels que en tot moment volien millorar el present i fer la projecció cap el futur de l’entitat, n’hi ha dues que es van generar com a conseqüència del trencament amb les festes de tardor produït de forma oficial després de les de 1985 –vegis el capítol 10.4 Festes de Tardor. El setembre de 1986 Antoni Malaret i Julià va haver d’assumir la presidència de l’Ateneu per la mort sobtada de Francesca Cortès. El data 20 d’aquest mes l’Ateneu, suposem la junta, va fer un document intern com a resultat d’una reunió prèvia que, entenem, hi havia no tan sols la junta sinó també socis interessats per la marxa de l’Ateneu. Es diu: «Es tracta d’un resum esquemàtic, on volem reflectir, tant sols, les idees centrals expressades i presentades en blocs temàtics.» Són sis blocs, però només farem esment del primer que fa referència als «Aspectes generals», que no són menors. Es reafirma la catalanitat de l’entitat deixant clar que «això no ha de representar, en cap moment, posicions combatives contra els castellano- parlants» A continuació es relacionen una sèrie de punts essencials en el debat de què ha de fer l’Ateneu, per a qui i amb quins recursos. Aquest resum ho presenta així: «Definir l’Ateneu del futur, amb valentia i imaginació, cercant noves formes d’expressió adequades als moments actuals i futurs, que puguin ser assumides per la nostra entitat (exemples: noves tecnologies, esports, activitats d’oci …) crear, si cal, noves seccions. Analitzar quin Ateneu pot necessitar Sant Just en el futur. Aquest projecte de futur s’ha de plantejar a mig i llarg termini; cal avançar i consolidar. Dibuixar aquest futur a partir de la realitat concreta, és a dir, consolidar i potenciar el que avui tenim. Tenir present que és més important l’esperit de fer coses que els diners. Definir l’espai cultural i recreatiu que l’Ateneu vol ocupar en el futur: espai cultural de base i/o espai cultural més elevat?, de gent que hi participi o que hi assisteixi? Qui paga aquest espai?» El document apunta, així mateix, a aspectes que segueixen essent troncals com és: «cercar formes que puguin atreure les noves generacions.

Si bé avui tenen molta oferta, aquesta tendeix a la individualització i la gent busca comunicar-se.» Els altres cinc punts, llevat de l’econòmic, poden considerar-se secundaris davant del repte que representen aquests «Aspectes generals».

L’escrit que volem comentar a continuació és

«L’Ateneu i el seu futur», no té data ni signatura però deu ser de 1987 –menys d’un any respecte l’anterior– sent president Ramon Moragas. Sí sabem que es genera com a resultat d’una consulta a expresidents de l’entitat i de les seccions. Es diu: «Aquesta diguem-ne “crisi” ha estat el que ha impulsat als directius actuals de l’Ateneu, a demanar a uns significats socis –antics dirigents, presidents de les seccions, assidus a l’edifici social– que a través de les seves experiències personals, les seves impressions de contrast amb l’actualitat, les noves exigències i les estructures canviants que caracteritzen l’actualitat, aportessin idees, suggeriments i propostes, que puguin informar i configurar el futur social de l’Ateneu.» Dels seus suggeriments destaquem: «ens cal atreure un major número de socis que augmentin no solament les finances socials, amb el pagament d’una quota, sinó que participin en les activitats que actualment es realitzen a l’entitat i les que puguin crear-se per tal de fer més atractiu i actual el context cultural, esportiu i d’ocupació de l’oci recreatiu.[…] L’actual registre de socis es manté en un nivell podríem dir inalterable durant els darrers vint anys –de 600 a 700 socis– que ens diuen clarament que la societat no creix. I no creix perquè no es produeix una incorporació de la joventut santjustenca, que augmenta com augmenta la població. […] Les seccions jovenívoles de l’Orfeó i de la SEAS, no produeixen moltes de les vegades la incorporació dels seus membres practicants a socis de número de l’Ateneu. Què podem fer per interessar-los ? […] L’Ateneu ha intentat la seva captació a través de l’organització de balls i festivals, sense gaire èxit i amb importants escàndols. […] L’Ajuntament de Sant Just ha fet una important inversió per a la promoció d’activitats de cara els joves com poden ésser el Casal de la joventut, can Ginestar, ràdio Desvern, tallers, etc. Per tant, es fa difícil veure que caldria fer per atreure la joventut al nostre local social no solament per anar-hi a jugar a billar, a cartes o, simplement, a prendre una coca-cola i passar-hi l’estona. La potenciació de les actuals Seccions, buscant-les-hi uns nous atractius, podria ésser una mesura immediata mentrestant es prepara un pla de reformes de l’edifici social que pot donar lloc a la institució de noves activitats

[…]: fotografia, arts, tècniques informàtiques, audiovisuals, cinema, música.[…] I cal aprofitar i portar a cap la iniciativa de l’Orfeó de fer la reforma de la Sala del Cinquantenari, adaptant-la a les noves necessitats.[…] L’Ateneu està poc endeutat i cal que ho estigui més si cal demanar crèdits per la seva execució així com compaginar-los amb la petició de subvencions i ajudes oficials.[…] Caldrà veure com es podria millorar la instal·lació del cafè per tal que els socis puguin tenir un tracte preferencial, sense afectar la concurrència dels que no siguin socis.» Fins aquí els quatre episodis de debat que han quedat recollits en els escrits que breument hem comentat. Del darrer fins el dia d’avui queda un interval de més de trenta anys dels quals no tenim informació, malgrat que és segur que n’hi deu haver, de quines propostes o en quins termes s’han plantejat els objectius de l’Ateneu.

Vist amb la perspectiva de gairebé mig segle –més de quaranta dels escrits del butlletí de la SEAS i de la proposta d’ateneu popular i trenta-tres anys dels dos escrits de 1986 i 1987– i amb la constatació de com ha evolucionat la societat i la pròpia entitat, podem recapitular comprovant l’encert o l’error en les estimacions d’aquells anys, posant també de relleu els reptes que persisteixen i aquells que són nous. Els apunts que fem a continuació no són cap anàlisi, sinó només una invitació per repensar el moment en què ens trobem i cap on ens sembla que cal anar:

1. d’ençà els documents de 1986-87 es van produir dos esdeveniments que van donar una pujança de gent jove important com van ser l’Esbart (1980-2005) i l’equip de futbol americà dels Trons (1990-1996);

2. actualment el teatre, amb els Pastorets de Sant Just i l’escola Tamboret i el grup CorAggio són un revulsiu jove que té l’Ateneu;

3. la gestió d’espais i les finances, juntament amb un aspecte del que ni se’n parlava com és la seguretat, s’han resolt de la millor forma possible amb la venda de la sala de l’Ateneu i la sol·licitud d’ajuts públics per dur a terme una rehabilitació de tot l’edifici amb un endeutament mínim;

4. la renovació de les Seccions no s’ha produït de manera que la joventut que s’atribuïa a l’Orfeó i a la SEAS –en els documents de 1986-87– ja no és tal, si exceptuem l’Escola de Música;

5. l’atracció de la població de Sant Just cap a l’Ateneu ha seguit minvant ja que el nombre de socis ha passat de 727 socis a l’assemblea de 20 de febrer de 1971 a 469 el 31 de juliol de 2019, comptant que d’aquests ben bé una seixantena

són alumnes de l’Escola de Música;

6. les propostes d’un ateneu popular s’han assolit en part, de manera indirecta –i sense fer ús del terme– si es considera, d’una banda, el rol de gestor cultural que exerceix l’ajuntament, fonamentalment per la via de subcontractacions i, de l’altra, via els ajuts que reben les associacions. Les instal·lacions per a la pràctica de l’esport popular són també únicament de titularitat publica;

7. l’oferta d’oci i cultura a Sant Just s’ha incrementat i diversificat per la progressiva implicació de l’administració local en aquest àmbit;

8. aquest de facto ateneu o casa de cultura pública fa que, de forma general, el ciutadà no vegi la raó per pagar una quota d’una associació que no li ofereix res que no pugi tenir a través dels casals de cultura;

9. sense una definició clara de rols o àrees que faci de l’oferta de l’Ateneu –i demés associacions– i l’Ajuntament un tot respecte a la cultura i l’oci a Sant Just hi haurà repetició, solapament i competència;

10. el tarannà més individualista que comporta l’estructura social actual, juntament amb el fenomen de gentrificació que es produeix a Sant Just pel cost de l’habitatge, contribueixen a que un gruix de la població visqui en una absoluta ignorància respecte el poble on viu i, particularment, d’esquena a la seva activitat cultural;

11. l’interès per l’oci i la cultura a Sant Just queda sovint circumscrit a una baixa participació en quan a assistència als actes i encara menor en el grau d’implicació en els consells de cultura, associacions o altres plataformes, sempre referit en xifres relatives respecte la població actual;

La missió de l’Ateneu de Sant Just respecte la cultura, la llengua i la concepció del país ha estat pràcticament el mateix des del seu naixement. I com aquest ateneu, moltes altres associacions arreu de la nostra geografia, raó per la qual es pot dir que han estat una part important de l’ànima d’aquest poble que és Catalunya. Si això un dia canvia deixarem de ser país i serem una altra cosa. Aquest esperit s’ha entès doncs, fins ara, com una de les missions de l’Ateneu. D’altra banda, entenent la cultura com un patrimoni universal i transversal, la seva gestió per part de l’Ateneu de Sant Just no es pot deslligar de les polítiques culturals de l’administració local per raó dels ajuts que rep i per raó del públic a qui va dirigida la seva oferta, que és el mateix. Dins d’aquest doble context cal desitjar un bon futur a l’Ateneu sense oblidar que hi ha un camí per recórrer en l’objectiu d’atreure el jovent cap activitats culturals, cíviques i de lleure. I hi ha un repte per aconseguir el millor programa d’oferta cultural de la Sala Municipal de l’Ateneu, entre altres.

16. 2. Una guia amb tots els topants

La continuïtat dels ateneus depèn de dos aspectes essencials. D’una banda de l’esperit i la voluntat de les persones que creuen que els ateneus són una part important del teixit social del país. D’altra ban- da de la bona gestió administrativa i de planifi ació de l’oferta dels que es posen al capdavant de les as- sociacions. La primera condició pressuposa que hi ha aquestes persones gestionant i aquelles altres recolzant, amb la seva assistència i col·laboració, que facin que l’ateneu sigui una societat dinàmica que satisfà unes expectatives de lleure i cultura. D’aquesta afirmació es desprèn que si el nombre mínim i raonable de persones que hi ha a banda i banda d’aquest sistema dinàmic no s’assoleix, l’es- tructura no pot resistir.

Les conclusions del 6è Congrés d’Ateneus de Cata- lunya de gener-maig de 2019¹⁷¹ són l’essència d’una reflexió col·lectiva a l’entorn de les bones pràctiques en quan a la gestió i una guia per encarar ponde- radament el seu futur. S’han presentat sota el títol

«Manifest dels Ateneus» i el seu text és el següent:

«Des del darrer Congrés d’Ateneus de l’any 2009 i amb l’impuls de la Federació d’Ateneus de Catalu- nya, els ateneus hem treballat durant 10 anys en el si de les nostres entitats, per definir el futur i afron- tar els reptes del moviment ateneístic que confor- mem. Enmig de temps convulsos que sacsegen la vida del país, és el moment d’enfortir la nostra aposta col·lectiva. Per això avui, 4 de maig de 2019, en el marc de la cloenda del 6è Congrés d’Ateneus

ens permeti caminar cap a un futur millor per a l’associacionisme cultural, afirman -nos i reconei- xent-nos com un dels màxims garants en la defensa dels drets i les llibertats col·lectives.»

Imatge de la portada del document de conclusions del 6è Congrés d’Ateneus de Catalunya que la Federació d’Ate- neus de Catalunya ha penjat al seu web (descarregat de https://participa.ateneus.cat, segons l’adreça completa de la nota 167)

de Catalunya, volem posar sobre la taula nous rep- tes conjunts per continuar fent créixer l’associaci- onisme de base. Un model d’associacionisme ver- tebrador de l’estima per un país i una llengua, així com de valors tan necessaris actualment com el respecte, la igualtat, la democràcia i la solidaritat. Som centenars de persones treballant con- juntament, convençudes que l’acció col·lecti- va és imprescindible per fer realitat la gran diversitat d’anhels i desitjos que apleguem. És per això que aquests propers anys que venen, treballarem per al reconeixement social del moviment ateneístic com a part imprescindible de la vida sociocultural de Catalunya.

Volem també que els ateneus se situïn al segle xxi amb veu pròpia i teixint aliances amb col·lec- tius i perfils de persones diversos que ens perme- tin establir un diàleg franc i obert amb la societat. Seguirem apostant per a garantir el manteniment i la difusió de la cultura catalana, la tradicional i la contemporània; els espais de convivència i arrela- ment; el treball comunitari, en xarxa i el voluntariat; el suport de les arts en totes les seves disciplines i sobretot, seguirem treballant per enfortir la nostra base associativa i la nostra tasca de gestió del vo- luntariat, tan importants per a la vida i el dia a dia de tots els ateneus.

Finalment, també volem obrir aquesta etapa pre- sentant-nos, com sempre, amb els braços oberts i amb tota la disposició per a treballar i col·laborar amb les administracions públiques i els actius cul- turals del país, per a garantir un treball comú que

El valor d’aquest document rau en el fet de posar de manifest, d’una banda, la vitalitat actual dels ate- neus i, de l’altra, els reptes de futur que no són pas menors. Cal assenyalar un cop més les paraules clau lligades als ateneus, i altres associacions amb finalitats similars, com són l’amor pel país i la llengua, el respecte i la democràcia, la cultura i el treball comunitari basat essencialment en el voluntariat.

En la Introducció del document podem llegir la for- ma d’organització del treball del Congrés, així com la síntesi de les propostes i aportacions via telemàtica.

«El contingut d’aquest document és fruit del treball realitzat en el marc del 6è Congrés d’Ateneus, orga- nitzat des de la Federació d’Ateneus de Catalunya,i re- sultat d’un procés participatiu que ha de servir com a guia de propòsits i objectius conjunts per al moviment ateneístic. Cada una de les propostes aquí recollides sorgeixen de les vuit jornades de debat celebrades des del mes de febrer en quatre punts diferents del territori català, així com de les aportacions realitza- des virtualment a la Plataforma Decidim dels Ate- neus.»

El text s’estructura a través de quatre grans blocs temàtics: Gestió interna de les entitats, Ateneus i actualitat, Entorn local i Organització i funció de la Federació d’Ateneus de Catalunya, més dues taules rodones sobre Ateneus i educació i sobre Comuni- cació i cultura. D’aquests blocs, excepte del quart, i de les taules, reproduïm a continuació de forma re- sumida la seva essència.

«Gestió interna de les entitats

El paper del voluntariat i la professionalització Incorporar personal remunerat per a fer més àgil i eficient la gestió de ’entitat

Contractar persones que treballin per captar no- ves subvencions i que puguin fer-ne la tramita- ció, per a la captació de nous recursos, per a ga- rantir el compliment de les normatives vigents i per a millorar l’atenció i el servei als associats. Una persona contractada podria treballar en diver- ses entitats a l’hora.

Afavorir la conciliació familiar dels membres de la junta directiva

Generar una forma i uns horaris de treball que facin compatibles la vida associativa amb la vida familiar. Especialitzar el personal laboral de l’entitat

Cal especialitzar el personal laboral de l’entitat en temes clau: programació, comunicació, dinamitza- ció i administració. D’aquesta manera augmentarà la qualitat dels resultats obtinguts i s’agilitzaran les tasques.

Crear incentius per a cridar persones a participar de voluntàries a les entitats

Més enllà del voluntariat puntual, cal generar for- mes de voluntariat amb recorregut temporal, que es fidelitzi i sigui part acti a de l’entitat.

El finan ament de les entitats

Establir col·laboracions amb proveïdors i negocis de proximitat

Per a poder establir relacions econòmiques més properes i àgils, a la vegada que es fa xarxa comer- cial amb l’entorn.

Diversifi ar les formes de finan ament de les en- titats

És interessant que les entitats no tinguin una única forma de finan ament i que trobin maneres diver- ses de generar ingressos. Poden ésser a partir de les quotes de socis, lloguers de sales, programar activitats amb preu, demanar subvencions, patroci- nis…, per exemple.

Òrgans directius i planificació de relleus

Crear comissions de suport de treball a les juntes directives

Aquestes comissions farien que el treball fos més còmode i, alhora, descarregarien de responsabili- tats la junta directiva.

Especialitzar els càrrecs de la junta directiva Per a afavorir la concreció de les tasques de cada membre de la junta.

Acotar els mandats a un nombre determinat d’anys

La reducció del temps dels càrrecs de junta podria millorar-ne el funcionament; això, al seu torn, fo- mentaria la circulació de persones noves a les jun- tes.

Potenciar la presència de dones a les juntes di- rectives

La presència de dones en els òrgans directius és encara escassa, per això cal prendre mesures per a assegurar la presència de dones en espais de deci- sió, i d’aquesta manera treballar cap a la implemen- tació de la perspectiva de gènere als ateneus.

Eines i tècniques d’organització

Incorporar de manera efectiva les noves tecnolo- gies

Incorporar l’ús d’eines tecnològiques per al funcio- nament i difusió de les activitats de les entitats. Es- pecialment pel que fa a l’ús de les xarxes socials, per tal d’afavorir la comunicació amb el públic jove.

Crear espais de participació dels socis

Crear un espai on el soci pugui fer aportacions en qualsevol moment per a potenciar la participació activa dels associats, ja sigui mitjançant bústies de suggeriments, assemblees obertes periòdiques o habilitant eines virtuals tipus web o xarxes socials. Crear comissions de xarxes socials dintre les en- titats

Ésser presents a la xarxa és imprescindible per a sobreviure. Les xarxes socials són eines de comunicació cada vegada més presents i cada cop es veu més clar que en el futur tindran un pes encara més significatiu. Per això cal que les entitats s’hi facin presents a l’hora de donar a conèixer tots els aspectes relacionats amb l’entitat.

Ateneus i actualitat

El paper dels ateneus avui

Organitzar taules rodones d’actualitat

Les temàtiques d’aquestes taules haurien d’ésser proposades per les mateixes persones associades, servirien per a treballar i difondre temes d’actuali- tat que interessin a les entitats, per tal de fomentar les activitats de caràcter social i d’agenda política. Incorporar-hi persones de col·lectius i perfils diver- sos.

Elaborar sociogrames de la realitat de l’entorn de l’entitat

Per tal de diversifi ar els perfils dels socis i sòcies, cada entitat hauria de fer un sociograma de la rea- litat del seu entorn, amb la finalitat de conèixer-lo millor i poder establir estratègies d’acostament als col·lectius de l’entorn.

Intergeneracionalitat

Establir convenis amb universitats i centres d’es- tudis locals

Per a incloure projectes a les entitats que fomen- tin la participació de nous perfils de persones. Això serviria per a incentivar la formació i les activitats de les persones grans, amb les aules d’extensió universitària.

Facilitar la implementació de les propostes dels joves de les entitats

Facilitar que les propostes dels joves tinguin possi- bilitat d’ésser implementades tot fent-los partícips i protagonistes.

Potenciar les activitats intergeneracionals Fomentar les activitats intergeneracionals per a aprofitar l’experiència de la gent gran i les noves idees de la gent jove.

Fidelitzar persones de mitjana edat

Ja que és la franja d’edat que més manca a les enti- tats. D’aquesta manera calen polítiques actives per

a incorporar i fidelitzar aquest perfil gen acional.

Ateneus i perspectiva de gènere

Facilitar i fomentar la participació activa i el pa- per de les dones a les entitats

Com que la participació activa de les dones ha estat històricament relegada a un segon pla, calen mesu- res específiques per a generar un canvi en la pre- sència i activitat femenina a les entitats.

Fomentar accions per a conscienciar sobre la perspectiva de gènere

Perquè les entitats culturals siguin espais inclu- sius i fomentar la participació de les dones, cal que s’aprofundeixi en aspectes clau com la perspectiva de gènere, tant a escala teòrica com pràctica.

Entorn local

Relacions amb l’Administració pública

Potenciar la relació de les entitats amb l’Adminis- tració local

Per tal de facilitar els tractes necessaris amb l’Ad- ministració pública que tenen les entitats, cal esta- blir una relació forta i fluïda amb ’Administració.

Establir convenis de col·laboració amb l’Admi- nistració que facilitin la gestió de les aportacions econòmique

Com que l’actual sistema de subvencions és cada cop més complex per a les entitats culturals (espe- cialment les més petites), fora bo d’aprofitar els ini- cis de legislatura per a programar reunions amb les administracions locals i mirar d’establir convenis de col·laboració que facilitin la gestió de les aporta- cions econòmiques.

Treball en xarxa

Crear convenis i col·laboracions amb altres enti- tats

El treball en xarxa i les col·laboracions amb les enti- tats de l’entorn territorial poden fomentar l’enforti- ment i la referencialitat dels ateneus, alhora que es genera obertura a l’exterior i la crida a nou públic. Crear i/o participar en les taules d’entitats a es- cala local

Crear taules d’entitats locals amb l’objectiu de re- duir costos en la compra de materials, lloguer d’es- pais etc. En el cas que aquestes taules ja estiguin creades, cal buscar la manera de poder-hi partici- par activament.

Crear un sistema d’intercanvi d’informació i re- cursos entre les entitats

Consolidar canals de comunicació efectius entre les diferents entitats per a fomentar el coneixement mutu.

Expansió i acostament a l’entorn

Incentivar estudis per a conèixer l’impacte econò-

mic i social de l’activitat dels ateneus

Generar material teòric a partir d’estudis econò- mics i socials de l’activitat dels ateneus.

Participar activament en la vida associativa i so- cial de l’entorn

Participar com a ateneus en les activitats sociocul- turals de l’entorn local, amb la finalitat d’atreure de- terminats col·lectius cap a les entitats.

Establir un contacte permanent amb els mitjans de comunicació

Establir un contacte permanent amb la premsa i els mitjans de comunicació locals per a visibilitzar l’ac- tivitat dels ateneus i la seva tasca.

Realitzar un sistema de recollida de dades de les activitats realitzades durant l’any

Realitzar memòries anuals que permetrien a les entitats saber quina ha estat la implicació (interna i externa) de les activitats realitzades durant l’any. Realitzar enquestes per als socis sobre interes- sos i necessitats

Identifi ar necessitats, gustos i preferències, que motivin als socis i sòcies a partir d’enquestes. D’aquesta manera es podran orientar i especifi ar les agendes d’acord amb els interessos comuns.»

Els punts i les conclusions de les taules rodones sobre educació i comunicació i cultura van ser els següents:

«Ateneus i Educació

Explorar iniciatives educatives en xarxa públi- co-privades

Treballar per generar iniciatives educatives des del moviment ateneístic amb el suport de l’Administra- ció.

Reconèixer, posar en valor i connectar els diver- sos agents educadors del territori

Potenciar i fomentar el treball conjunt amb agents educadors del territori català, tant en l’àmbit formal com en el no formal.

Treballar per potenciar els ateneus com a ens par- ticipatius en el sistema educatiu de les persones En la línia dels dos punts anteriors, treballar per si- tuar i fomentar els ateneus com a ens actius i par- ticipatius en l’educació no formal de les persones.

Comunicació i cultura

Generar una base de dades amb correus de per- sones de referència dels mitjans a qui adreçar-se per a enviar-los notícies i/o informació D’aquesta manera les entitats podran accedir als mitjans de comunicació sempre que els calgui d’una manera ben senzilla i fàcil.

Plantejar un espai en què els ateneus tinguin re- presentació als mitjans

Generar una activitat col·lectiva de ràdio on cada sessió la preparés un ateneu per explicar la seva tasca cultural. D’aquesta manera, més enllà de la difusió, també es generaria arxiu patrimonial penjat al web.»

Una anàlisi detallada de cadascun dels punts i conclusions d’aquest 6è Congrés d’Ateneus de Catalunya aplicada al cas de l’Ateneu de Sant Just i el seu entorn és una tasca que cal fer com a col- lectivitat.

17. JUNTA ACTUAL DE L’ATENEU

Albert Macià i Fontanilles

Objectius, prioritats i reptes en el moment de constituir-se

La junta directiva que gestiona l’Ateneu en el mo- ment que aquest llibre veu la llum va ésser elegida a l’Assemblea general ordinària celebrada el dis- sabte 25 de febrer de 2012. Les persones que vo- lien formar-ne part es van presentar en bloc, com a candidatura, en comptes de fer-ho individualment per a un càrrec determinat.

La idea de formar aquesta candidatura va ésser d’en Jaume Campreciós, que estava seriosament preocupat pel futur de l’Ateneu en veure l’evolució de l’entitat, cada cop més envellida, pràcticament sense activitats al marge de les que feien cadascu- na de les seccions, i convertida en uns regnes de tai- fes on sovint la mà esquerra desconeixia el que feia la mà dreta. L’Ateneu s’acostava als cent anys i, com deia ell mateix, si no se li donava un tomb acabarien celebrant el Centenari tot fent una cercavila de l’Ate- neu a l’Ajuntament per lliurar les claus de l’entitat i dissoldre-la definiti ament.

Quan el Jaume va proposar-ho tenia molt clar quines eren les tres persones que havien de formar el nucli de la candidatura: em va proposar a mi per a la presidència, el Manel Ripoll per a la tresoreria i ell es va reservar la secretaria. Faltava algú més i de seguida va haver-hi consens per demanar a l’Anna Vilanova —que ja havia estat a la junta de l’Ateneu— que acceptés la vicepresidència.

L’any 2012 l’Ateneu es regia pels estatuts de l’any 1993, la durada dels càrrecs de la junta directiva era de dos anys, i cada any es renovaven la meitat dels càrrecs. L’any 2012 tocava renovar la presidèn- cia, la secretaria i la vicesecretaria, i vam optar a aquests càrrecs: Albert Macià (presidència), Manel Ripoll (secretaria) i Anna Vilanova (vicesecretaria). El primer any el Jaume Campreciós es va incorpo- rar a la junta com a «assessor».

L’any 2013 es renovava l’altra meitat de la junta, i es va aprofitar el moment per a reestructurar els càr- recs i deixar-los com era la intenció de la candida- tura: l’Albert Macià com a president, l’Anna Vilanova com a vicepresidenta, el Jaume Campreciós com a secretari i el Manel Ripoll com a tresorer. S’hi va in-

corporar una vicepresidència segona, que ocupà la Romi Porredon, de tal manera que aquesta persona pogués assistir a les reunions de la FEEC en nom de la SEAS.

La primera tasca que va fer la junta va ésser adap- tar els Estatuts al llibre cinquè del Codi Civil Català. Les associacions tenien un termini màxim per a fer- ho, a punt de fini , i podien perdre subvencions si no ho feien. Més que adaptació es van redactar uns estatuts nous, de tipus estàndard, que, a efectes del que estem parlant en aquest article el més impor- tant que s’ha de destacar és que els càrrecs de junta passaven a tenir una durada de quatre anys.

L’any 2014 tocava tornar a renovar càrrecs, ja que els que hi havia estaven elegits amb els estatuts del 1993 i, per tant, la seva durada era de dos anys. Això no obstant es va tornar a reelegir la candidatura.

L’any 2018 novament tocava elegir els membres de la junta i s’hi afegia una nova trava: els estatuts estableixen que no es poden reelegir persones durant més de dos mandats en el mateix càrrec. En aquestes circumstàncies es va estudiar la possibilitat de canviar els càrrecs, però de seguida es va veure que cadascun dels membres de la junta té un perfil molt específic i no va semblar ètic fer aquest tripijoc. Prèvia consulta als Serveis Jurídics de la Federació d’Ateneus, es va plantejar la situació a l’Assemblea que, com que és sobirana, va acceptar la renovació dels càrrecs. En aquella assemblea, però, la junta va exposar que continuava perquè hi havia dues grans operacions en marxa, com eren el Centenari i les obres, i deixar l’Ateneu en mans d’una nova junta amb projectes de tanta enverga- dura a mitges podia ésser negatiu per a l’entitat. La junta ja va anunciar que passats dos anys, és a dir, el 2020, dimitirien irrevocablement.

La voluntat de la candidatura en el moment de pre- sentar-se es pot resumir en els punts que vaig llegir a l’Assemblea de 2012:

· «Parlo en nom d’un equip format per les tres per- sones que optem als càrrecs vacants de la junta, però també per altres persones que seran al nos- tre costat i treballaran amb nosaltres.

• Per als càrrecs vacants de la junta, ens presen-

tem el Manel Ripoll (secretari), l’Anna Vilanova (vi- cesecretària) i jo (president). Altres membres de l’equip seran Jaume Campreciós, Arnau Cònsul…

• • Ens presentem perquè creiem que entitats com l’Ateneu (“societat civil”) continuen essent tan ne- cessàries avui com ho eren quan van ésser fun- dades, però perquè sobrevisquin cal adaptar-les als temps en què vivim i a les noves necessitats de la societat del segle xxi. (Aquest és el nostre objectiu; el nostre repte.)

  • Veiem que tenim un Ateneu envellit; la mitjana d’edat dels socis s’incrementa any rere any i si no canviem aquesta tendència, en molt pocs anys el manteniment de l’Ateneu serà inviable. Cal rejo- venir-lo. Cal atreure gent. Cal tornar a l’Ateneu el prestigi que li correspon.

  • Som conscients que hi ha molta feina a fer, però tenim ganes de fer-la i idees noves per a dur-la endavant. No cal dir que estem oberts a qualsevol proposta que ens pugueu fer, així com, també, es-

tem disposats a obrir les portes a tothom que hi vulgui participar.

• Ens trobem davant de temps molt difícils per qüestions totalment alienes a l’Ateneu, però preci- sament és en aquests moments difícils quan més necessita la societat les entitats com la nostra.

• Per acabar voldria agrair en nom del meu equip, la feina feta pels membres de la junta que deixeu el càrrec. Sabem que heu fet una bona feina i heu representat molt dignament la nostra entitat. Per aquest motiu us volem demanar que ens doneu suport en aquest nou camí que tot just volem em- prendre.»

De fet aquest text llegit davant l’Assemblea només era una síntesi d’un programa molt més ampli que tenia quatre grans línies de treball: incrementar el nombre de socis, millorar la comunicació, mantenir i millorar el patrimoni —les instal·lacions— i ésser més ecològics.

La imperiosa obligació de les obres

Quan la junta de 2012 ens vam fer càrrec de l’Ate- neu l’edifici fet i refet en diverses fases, estava en un estat lamentable, fruit de la impossibilitat de disposar dels fons necessaris per a rehabilitar-lo. Instal·lacions elèctriques antiquades i d’elevat con- sum energètic, marcs de fusta de portes i finest es podrits del tot (amb el perill que algun vidre acabés fent mal a algú), canonades d’aigua que rebentaven, espais foscos, etc., dibuixaven un panorama desola- dor. L’última obra que s’havia pogut fer va ésser la instal·lació de l’ascensor, un gran encert de la junta anterior, per cert, de la qual encara s’estava acabant de pagar el crèdit.

Les primeres visites a l’Ajuntament per temptejar la possibilitat d’ajuts econòmics per a obres rebien sempre la mateixa resposta: l’Ajuntament no podia concedir-nos cap subvenció perquè als ajuntaments no els està permès de fer inversions en espais pri- vats.

L’any 2013 es van iniciar contactes per tal que els Escoltes, el Cau, entressin a formar part de l’Ate- neu. El Cau tenia necessitat d’un espai perquè ha- vien de marxar de la parròquia en un curt termini de temps. Les converses eren a tres bandes: el Cau, que tenia la necessitat de l’espai; l’Ajuntament, que tenia un problema gros damunt la taula, i Ateneu, on en general es veia bé l’entrada de joves a l’enti- tat malgrat el recel d’alguns sectors. De seguida es van començar a fer plànols per veure on es podia encabir el Cau, i després de donar-hi algunes voltes es va creure que el lloc més adient —i el que menys objeccions tindria— era la part del darrere de l’Es- cola de Música. El projecte es va arribar a presentar a l’assemblea general ordinària de 2015. En aquell moment el projecte consistia a reestructurar l’Es- cola de Música i fer una planta nova damunt l’antiga secretaria.

El pas següent era redactar un projecte per a pre- sentar-lo a l’Ajuntament i demanar el finan ament adient; al cap i la fi si el Cau anava a l’Ateneu era, en gran part, perquè l’Ajuntament hi estava inte- ressat. L’Ajuntament, però, estava treballant en un projecte paral·lel; havia encarregat a una empresa d’enginyeria un projecte de rehabilitació de la Sala Gran, projecte que va acabar abastant tot l’edifici Cal recordar que l’Ateneu encara era el propietari de la Sala Gran, i que aquest projecte l’Ajuntament el devia fer en previsió d’una compra de la Sala Gran o d’un contracte de cessió o arrendament a molt llarg termini, opcions, totes, que havien sortit a les con- verses, oficials i oficioses que hi havia regularment amb els representants de la casa gran. Va ésser

dins d’aquest projecte global, finan at per l’Ajunta- ment, que es van fer els plànols definitius del que havien d’ésser les obres de rehabilitació de l’edifici L’Ajuntament va lliurar el projecte el mes de febrer de 2016.

Hi havia els plànols però no hi havia diners per tirar endavant les obres. La hipoteca de l’ascensor ven- cia i això obria les portes a la possibilitat d’engegar la primera fase de les obres, la més crítica: la cons- trucció de l’escala d’emergència metàl·lica que surt al pati del Roure. A l’assemblea del 28 de febrer de 2015 es va demanar autorització per a poder en- deutar-se fins a 200.000 €, import que es va consi- derar que era el màxim que podia assumir l’Ateneu sense posar en perill el seu funcionament.

Per què es va considerar que el primer que calia fer era aquesta escala d’emergència? La resposta ra- dica en el requeriment que vam rebre dels serveis tècnics de l’Ajuntament, que ens obligaven a reduir l’aforament de la Sala del Cinquantenari de les du- es-centes persones que hi caben a una setantena. Es va veure molt clar des del primer moment per on calia començar. Va ésser un període de fer números; la junta sabia fins on es podia endeutar, però calia veure com respirava l’Ajuntament en el tema Cau. De cop i volta va arribar la notícia que el Cau aniria, finalmen , al local on havia estat el bar de la plaça de Joan Maragall, en comptes de venir a l’Ateneu, de manera que es perdien les opcions de portar joves a l’Ateneu i finan ar parcialment les obres.

Cap a la tardor de 2016, amb l’autorització d’endeu- tament per a l’Assemblea, un projecte executiu a les mans i amb les converses amb l’Ajuntament per la venda de la Sala Gran en marxa, mentre s’acabaven de fer els darrers números, va sortir una convoca- tòria de subvencions de la Generalitat (OSIC) per a obres en equipaments culturals. L’Ateneu no s’ho podia creure! Li va faltar temps per a presentar una sol·licitud per a la primera fase (escala del pati del Roure i altres petites intervencions) i la Generalitat va atorgar una subvenció de poc més de 60.000

€. Tan bon punt es va tenir coneixement d’aquesta subvenció es van licitar les obres, que van comen- çar a les primeries de 2017. L’objectiu era tenir l’es- cala finalitzada a mitjan juny per tal de no afectar el funcionament del restaurant els mesos d’estiu; aquest objectiu es va assolir.

Al desembre de 2017 es va signar la venda de la Sala Gran i a partir d’aquell moment ja es podia aca- bar de pagar la primera fase de les obres (sense fer ús de l’endeutament autoritzat) i començar a tirar endavant les fases següents. Al mes de març de 2018 començava la segona moguda, consistent a ti-

rar a terra i tornar a construir l’escala d’emergència interior i refer íntegrament tota la part de l’antiga secretaria, és a dir, tot l’espai que queda sobre el vestíbul de la Sala Gran.

Cap a la tardor de 2018 les obres estaven a punt d’ésser acabades, amb la previsió de fer ús parcial de l’endeutament aprovat. Aleshores va sortir una nova convocatòria de subvencions de la Generali- tat i hi vam presentar una nova sol·licitud. La Ge- neralitat va atorgar aquesta vegada una subvenció

200.000 € (l’Ateneu va ésser l’entitat que va rebre més subvenció en aquella convocatòria), cosa que permetia no haver d’hipotecar l’edifici i atacar pe- tits aspectes que havien quedat pendents per man- ca de pressupost, especialment l’equipament tècnic de la Sala del Cinquantenari. Al començament de 2019 les obres es donaven per acabades.

La venda de la Sala Gran

La venda de la Sala Gran era un tema latent des de feia molts anys. L’Ateneu la va tenir llogada a l’em- presa d’en Mulà, que hi feia cinema i balls, i quan aquesta va plegar, l’estiu del 1970, de seguida es va recórrer a l’Ajuntament perquè l’Ateneu no po- dia afrontar-ne el manteniment. Van ésser quasi 50 anys amb l’Ajuntament de llogater.

Al començament d’aquest període de lloguer l’Ajun- tament hauria pogut fer moltes coses, però la Sala encara devia fer goig (vista amb els ulls de l’època) i les arques municipals devien tenir, també, altres prioritats en un poble que començava una ràpida transformació.

Amb els anys la Sala es va anar deteriorant i les inversions que calia fer-hi eren més i més altes. La legislació, per la seva banda, també va anar evolu- cionant i les possibilitats dels ajuntaments d’inver- tir diners públics en un edifici privat eren cada cop més difícils.

En el mandat de la junta anterior, l’Ajuntament va voler agafar el bou per les banyes i va redactar un macro projecte que abastava tota la zona: Ateneu, actual plaça d’Antoni Malaret, la casa Costa i les Es- coles. Era un projecte milionari, faraònic, que con- sistia a tirar-ho tot a terra, fer un gran aparcament soterrani i al damunt construir-hi un edifici per a l’Ateneu (al carrer de la Creu), un gran auditori de titularitat municipal i la resta seria una plaça pú- blica. Eren anys de vaques grasses i semblava que hi havia d’haver diners per a tot i per a tothom. En- cara sort que no es va tirar endavant, perquè amb l’arribada de la crisi potser avui encara estaria tot empantanegat.

La junta anterior no va estar d’acord amb el pro- jecte i, per tant, no es va tirar endavant. A més va denunciar el contracte amb l’Ajuntament perquè estava arribant a la seva fi i alia denunciar-lo amb un parell d’anys d’antelació per tal que no es reno- vés de manera automàtica. Aquesta era la situació de la Sala Gran quan vaig accedir a la presidència. En previsió que solucionar aquest tema ens ocupa- ria un temps llarg, la primera decisió de la junta va ésser de revocar l’acord anterior (denúncia del con- tracte) i continuar llogant la Sala a l’Ajuntament fin que trobéssim una solució definiti a. L’Ajuntament ens suggeria que la venguéssim o que féssim una cessió a llarg termini, opcions que eren les úniques acceptables per a fer-hi la inversió necessària.

La junta tenia clar que l’opció de vendre-la era la millor, ja que amb l’import que se n’obtindria es po- drien fer millores a l’edifici social. Hi havia, però, el dubte de si la venda tindria el vistiplau dels socis. Durant molt de temps, ben bé un parell d’anys, es va anar traient el tema en converses amb diferents socis per copsar-ne el parer, i també es van deixar anar globus sonda en un parell d’assemblees. El re- sultat va ésser que la gran majoria dels socis veia bé la possible venda i destinació dels diners obtin- guts a la millora de les instal·lacions. Quan ho vam tenir clar ho vam plantejar a l’Ajuntament.

A partir d’aquest moment la maquinària es va po- sar en funcionament; l’Ajuntament va començar a treballar per calcular el preu que en podia pagar (segons uns barems existents) i a l’Ateneu vam de- manar una valoració de l’edifici

L’edifici ens el van taxar en 1.100.000 d’euros, apro- ximadament, en un informe ple de notes que posa- ven en entredit la valoració que donaven. No hi ha- via altres operacions semblants en el mercat en la nostra zona geogràfi a i això feia pràcticament im- possible d’ajustar un preu real; a més, aquesta valo- ració es va fer com si la Sala estigués en bones con- dicions de funcionament, i no era el cas (la Sala, com la resta de l’Ateneu, no tenia llicència d’activitats). Per la seva banda l’Ajuntament va fer el seu càlcul d’acord amb els barems de compliment obligat. Després d’un temps ens va comunicar el preu que podia oferir-nos: uns 600.000 euros i va sol·licitar permís al Departament de Governació de la Gene- ralitat per a comprar-lo, ja que estava obligat a fer- ho en tractar-se d’una compra sense concurrència d’ofertes i superior a 100.000 euros.

Amb la mel als llavis que ens havia deixat la nostra taxació, aquesta oferta semblava una mica curta, i es van arribar a plantejar altres alternatives, com

vendre la sala a un tercer. No es va arribar mai a aprofundir en aquest tema perquè la junta tenia molt clar que la Sala estava al servei del poble i que la mi- llor solució era deixar-la en mans de l’Ajuntament. Amb els números definitius damunt la taula es va convocar una assemblea extraordinària per tal d’obtenir l’autorització dels socis, necessària per a dur a terme l’operació. L’assemblea tingué lloc el dia 17 de juliol de 2017 i l’operació es va aprovar amb 95 vots a favor, dues abstencions i dos vots en contra, un per motius sentimentals i l’altre per creu- re que el preu de venda era molt baix.

Quan tot apuntava que ja podíem signar el docu- ment de compravenda, en veure la documentació que calia signar ens vam adonar que les condicions del manteniment de sostres i teulades de l’edifici no eren les que havíem entès i, en conseqüència, les que havíem explicat a l’Assemblea del 17 de juliol; això va obligar a demorar la signatura i a convocar una nova assemblea extraordinària, el dia 18 de de- sembre de 2017, on es va llegir el text del document

que havíem de signar. L’Assemblea ho va aprovar per unanimitat.

L’acte de la signatura es va celebrar a l’Ajuntament l’endemà, el 19 de desembre de 2017, a les 4 de la tarda. Vam signar tres documents, per aquest or- dre: en primer lloc una declaració d’obra nova per posar al dia la informació del Registre de la Propi- etat, l’última inscripció en el qual datava de 1957!; després una venda a l’Ajuntament del 31,07% de la totalitat de l’Ateneu, i finalment la Divisió Horitzontal de l’edifici i adjudicació del 31,07% a l’Ajuntament (Sala Gran) i la resta per l’Ateneu. La venda de la Sala Gran quedava tancada.

Noves activitats introduïdes per la junta

Les seccions de l’Ateneu no han parat mai de realit- zar les seves activitats obertes al públic: concerts, representacions, excursions, conferències, tertú- lies, etc. Al marge d’aquestes activitats l’Ateneu n’organitzava, de tant en tant, algunes més, sempre aïllades, sense conformar una programació estable.

Quan el 2012 va entrar la nova junta ja s’estaven fent els espectacles de l’Espai A, una iniciativa de la Federació d’Ateneus i el Departament de Cultura per a portar espectacles amateurs i de qualitat als es- cenaris dels ateneus. S’oferia un catàleg i calia con- tractar un mínim de tres espectacles, que n’havien d’incloure un de teatre, un de corals i un d’esbarts com a mínim. La junta va continuar dins l’Espai A tot contractant 4 o 5 espectacles cada any, fins que aquesta iniciativa va acabar al final del primer se- mestre de 2016. A més dels espectacles de l’Espai A de vegades es programaven activitats aïllades que tant podien ésser de teatre com musicals.

La junta aviat va veure que amb aquella programa- ció no feia prou visible l’Ateneu, i de seguida va co- mençar a implantar nous cicles d’espectacles. Així, cap a finals de 2012 començaven els recitals de poesia amb tast de vins, l’octubre de 2012 el Docu- mental del Mes tornava a l’Ateneu, i al desembre del mateix any s’iniciava un primer cicle de jazz, cicle que només va constar de quatre concerts. Un any mes tard, al gener de 2014 començava un nou cicle de jazz, amb nous organitzadors, i vam haver d’es- perar fins a l’any 2018 per a començar dos cicles nous, els dos de música clàssica: Estones de Clàs- sica (gener de 2018) i els Concerts de l’Orquestra Barroca de Barcelona (febrer 2018). L’any 2019 ha començat el cicle Gaudí de Cinema català.

Creu de Sant Jordi dins l’estoig original, segons es va mostrar a la jornada de portes obertes de l’Ateneu del 24 de novembre de 2018 (fotografia de Francesc Blasco, AHA)

El diferents cicles s’han organitzat cercant sempre algú que faci la programació mentre l’Ateneu es limita a planifi ar les dates i aportar els recursos necessaris per a fer possibles les activitats en els seus locals.

El recitals poètics amb tast de vins els organitzava l’Arnau Cònsul, responsable de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu, i tenia la col·laboració del Celler de Can Mata. Se’n van fer molts, fins que l’Arnau Cònsul va obrir la seva llibreria —Cal Llibreter— i es va endur aquests recitals, de manera que actualment es fan a l’Ateneu els actes per als quals es preveu un elevat nombre de públic.

El Documental del Mes ja s’havia projectat a l’Ateneu. Està organitzat per Paral·lel 40 i cada mes ofereix un documental diferent que es projecta en una vuitan- tena de sales. A les sales de Catalunya se’n projecta la versió subtitulada en català. Darrere Paral·lel 40 hi ha el soci Joan Gonzàlez, la qual cosa va facili- tar des del primer moment l’adhesió de l’Ateneu a aquest projecte.

El primer cicle de Jazz, de tan sols quatre concerts, va estar organitzat per Sax Sounds Magazine —Deme Gómez. El segon i successius estan organitzats per OnAir Jazz Series —Joan Urpinell i Nolasc Riba. Els dos cicles de música clàssica es van organitzar aprofitant sinergies diferents i van coincidir en el temps. El cicle Estones de Clàssica, dirigit per Xavi- er Garcia, pretén realitzar concerts variats tant pel que fa als músics que hi intervenen —moltes joves promeses, així com músics consolidats— com al ti- pus de formacions —duets, tercets, quartets, etc.— i tipologia d’instruments —piano, cant, corda, etc. La possibilitat de fer el cicle de concerts de l’Orquestra Barroca de Barcelona, per la seva banda, va arribar gairebé de casualitat, ja que l’Orquestra tenia neces- sitat de fer actuacions fora de la ciutat de Barcelona per a poder accedir a subvencions de la Diputació i es va adreçar al regidor de Cultura, en Sergi Seguí; les converses posteriors, a tres bandes, van fructi- fi ar de seguida. L’Orquestra Barroca de Barcelona és una orquestra de cambra d’entre deu i quinze músics —segons el concert— formada només per instruments de corda i que interpreten música de l’època barroca amb un nivell de qualitat altíssim. L’últim cicle que s’ha posat en marxa és el Cicle Gaudí de Cinema Català, organitzat per l’Acadèmia Catalana de Cinema per a promoure el cinema fet a casa nostra i, majoritàriament, en la nostra llengua. En aquest cas va ésser l’Acadèmia qui va perseguir l’Ateneu perquè s’incorporés al cicle, i en un primer moment li vam dir que no per manca de recursos humans per a dur-lo a terme. Finalment, però, veient

que era una oportunitat magnífi a i gràcies a l’acord amb la secció local d’Òmnium Cultural de Sant Just pel qual es comprometen a posar els recursos humans necessaris per a tirar-lo endavant, ha estat possible integrar-lo en la nostra programació.

La Creu de Sant Jordi

Els butlletins periòdics de la Federació d’Ateneus porten sovint notícies d’entitats que sol·liciten la Creu de Sant Jordi. Es va creure que si a altres as- sociacions els la donaven, l’Ateneu també podria sol·licitar-la, perquè al llarg dels anys havia fet mè- rits més que suficients per constar entre les grans entitats del país. Feta aquesta refl xió, ja ens els primers mesos de funcionament de la junta es va decidir sol·licitar la Creu de Sant Jordi per a l’any del Centenari.

La proposta de sol·licitar-la va ésser portada a la junta directiva, que la va acceptar sense pensar-hi. El tema es va comentar a la Comissió organitzadora dels actes del Centenari, però es va considerar que la gestió d’aquesta petició corresponia fer-la direc-

tament a la junta directiva.

No hi ha cap normativa específi a de com s’ha de fer la sol·licitud, ni de quin termini hi ha per a pre- sentar-la. En el cas d’entitats les sol·licituds han de fer-les elles mateixes, i normalment les presenten el segon semestre de l’any per tal de donar temps per a recollir adhesions. En el cas de l’Ateneu, im- mersos en obres i altres gestions d’envergadura, van anar passant els mesos sense fer la sol·lici- tud. Finalment es va fer el dia 10 de gener de 2018, quan només faltaven tres mesos per a Sant Jordi, mitjançant un escrit adreçat al conseller de Cultura, l’Honorable Sr. Lluís Puig, que estava exiliat a Brus- sel·les arran de la persecució política pels fets de l’1 d’octubre de 2017.

A partir d’aquest moment es van començar a reco- llir adhesions. L’Ateneu va considerar oportú lliurar només una relació de les persones i entitats que s’havien adherit i posar els originals a disposició de la Generalitat per si calia fer cap verifi ació. Es va lliurar la primera relació d’adhesions amb data 2 de febrer de 2018, i posteriorment —28 de febrer, 19

Davant la porta del Palau de la Música després de l’entrega de la Creu de Sant Jordi. Primera fila: Montse Molinero, Albert Macià i Sergi Seguí. Darrere: Manel Ripoll, Montserrat Rajadell, Marina Figueras, Jaume Campreciós, Romi Porredon i Francesc Melià. (fotografia d’autor des onegut de la Federació d’Ateneus de Catalunya, AHA)

de març i 10 d’abril— es va anar lliurant la relació actualitzada. El recompte de la relació final incloïa vuit organismes, trenta-vuit federacions o associa- cions i tres-centes deu persones a títol individual, entre les quals figu aven expresidents i exconse- llers de la Generalitat, persones que tenien la Creu de Sant Jordi a títol individual, Premis Nacionals

—de música, literatura i cultura— alcaldes i exal- caldes, regidors i exregidors, arquebisbes i bisbes i socis i amics de l’Ateneu.

Va passar la diada de Sant Jordi i no hi havia notí- cia de les Creus de Sant Jordi. Cal recordar que el Govern de l’1 d’octubre era a l’exili i que se n’havia nomenat un de nou. La primera notícia de la con- cessió va arribar mitjançant una trucada que va fer personalment el conseller de Cultura a l’exili, el senyor Lluís Puig, des de Brussel·les el dia 10 de maig, trucada que va agafar el president de l’Ate- neu en plena reunió de la Comissió del Centenari. El conseller va demanar que no es fes públic fins que no aparegués als diaris. Un parell de dies més tard els diaris anunciaven la notícia.

L’acte de lliurament de les Creus es va celebrar al

Palau de la Música Catalana el dia 23 de juliol de 2018, amb la presència del nou president de la Generalitat, el Molt Honorable Senyor Quim Torra, la nova consellera de Cultura, l’Honorable Senyora Laura Borràs, i el nou president del Parlament, el Molt Honorable Senyor Roger Torrent.

Amb motiu de la concessió de la Creu de Sant Jordi, l’Ateneu va editar unes targes postals amb el següent text: «Sant Just Desvern, 24 de juliol de 2018. Amigues i amics, Us fem avinent que ahir el Molt Honorable Sr. Quim Torra, President de la Generalitat, va fer el lliurament de les Creus de Sant Jordi d’enguany, entre elles la de l’Ateneu.

Estem molt contents per aquesta distinció que creiem que és un just homenatge als centenars, milers, de socis que durant aquests 100 anys han tirat endavant aquest projecte col·lectiu que és l’Ateneu. Passat l’estiu farem un acte per tal de presentar-la als nostres socis i amics.

Us agraïm molt el suport que ens heu donat i us desitgem que tingueu un bon estiu.

Molt cordialment, La Junta Directiva»

17. LA CULTURA COM A MOTOR

Volem cloure el llibre amb un apunt, encara que mínim, sobre la cultura, després de fer-ho sobre l’associacionisme que representen els ateneus. Cal dir d’entrada que el tema és motiu permanent de debat a la nostra societat, de manera que no hi ha cap pretensió de resoldre’l des d’aquí. Això no obstant, en els tres apartats següents s’exposen punts de vista a l’entorn de la cultura que potser caldria considerar dins d’una planifi ació d’aquest àmbit a Sant Just Desvern.

En primer lloc es presenta un article retrospectiu sobre l’activisme cultural de Gaspar Orriols de 2011 i que versa sobre «l’acumulació de forces que empenyien cap a la transformació de la societat espanyola», com diu l’autor mateix.

En segon lloc incloem la transcripció de l’entrevista de Pere Font a Josep Perpinyà i Palau —alcalde de Sant Just des d’abril de 2004— del 15 de juny de 2017 on es vessen unes refl xions sobre el teixit associatiu de Sant Just i, particularment de l’Ateneu. Finalment, prenent el fil de dues enquestes sobre cultura i festes i el projecte europeu Poctefa en el qual participa Sant Just, s’exposen precedents de la gestió cultural a Sant Just des de l’Administració local, alhora que es planteja la pregunta de com es poden millorar les relacions que idealment s’hauri- en d’establir entre actors i gestors de la cultura, tot comptant que aquesta comença per una definici d’objectius. Aquest apartat s’ha encapçalat amb el títol Associacionisme i cultura a Sant Just Desvern.

En relació amb els altres animals, els humans ens caracteritzem per la capacitat d’aprendre a fer co- ses diferents de les que sabíem fer fins fa un mo- ment. D’aquí neixen la inquietud i la intel·ligència de cadascun de nosaltres i, també, les forces trans- formadores que mouen l’evolució dels col·lectius humans vers un futur que no coneixem, però que, estem convençuts, estarà influenciat per allò que nosaltres fem o deixem de fer. Aquest motor no té aturador i ha mogut, mou i mourà molts aspectes de la vida individual i col·lectiva de les persones. Com a contrapunt convé notar com la manca d’aquest mo- tor pot explicar, per exemple, que els nius de formi- gues o els ruscs d’abelles mantinguin pràcticament aturat el procés d’evolució biològica que els ha dut fins a la seva complexa estructura social. Bé, és cert que nosaltres també continuem tenint rei, però… L’activisme cultural i associatiu sorgeix de manera natural i, si no hi ha restriccions que ho impedeixin,

tendeix a proliferar. Per exemple a Sant Just Des- vern, que és el lloc on es refereixen els comentaris concrets d’aquest escrit, hi ha actualment més d’un centenar d’entitats, una per cada 160 habitants, i no cal insistir en els efectes positius que se’n deriven per a les persones que hi participen i per a la co- hesió social del conjunt de la població. Ara bé, als promotors de tota aquesta activitat difícilment els quedarà la sensació d’estar contribuint a una trans- formació real de la societat, tal com sí que els ha quedat als que van fer coses semblants durant els anys seixanta i setanta del segle passat. Es podria dir que aquesta és una de les raons que han fet tan atractiu el moviment del 15M. En un moment com l’actual, en què les expectatives de transformació social són d’electroencefalograma pla i en què tot sembla moure’s a la deriva sota unes forces supe- riors, “quasidivines”, anomenades mercats, el 15M ha trencat esquemes i ha donat la sensació d’obrir

possibilitats de canvi, i més si tenim en compte els moviments similars que s’han desenvolupat o s’es- tan desenvolupant a països ben diferents.

Precisament el que caracteritza el període que ens ocupa, del 1960 al 1979, és l’acumulació de forces que empenyien cap a la transformació de la soci- etat espanyola. A les tensions contra la cotilla del règim polític franquista, resultants de la dinàmica econòmica i de la contestació social i política, s’hi van ajuntar les ànsies de trencament generacional que, sense entrar ara en les causes, van sorgir en- tre els joves de tots els països industrialitzats, no només del nostre. Aquestes ànsies afectaven des de la vestimenta i els cabells fins a les relacions in- terpersonals i l’actitud davant la vida, i tenien dues propietats no gaire corrents: la d’influir en tots els joves, amb rares excepcions, i la d’ésser intrínse- cament contestatàries i generadores d’esperit de lluita. El fet és que, conjuntament amb la transició democràtica, els canvis es van produir en tots els ordres de la vida i als activistes d’aquell moment els queda la sensació d’haver-ne estat coprotagonistes.

Si hi afegim que d’aquell moment n’ha resultat un llarg període de desenvolupament positiu sobre les condicions de vida i les possibilitats de realització personal d’una gran part de la població, és com- prensible que els participants en aquell moviment se’n sentin satisfets. De fet, però, més que satisfets han de sentir-se afortunats pel moment que els ha tocat de viure.

Aquest escrit només pretén presentar alguns co- mentaris i refl xions a partir de vivències personals que, si bé es refereixen a Sant Just Desvern, de ben segur es poden extrapolar a tots i a cadascun dels pobles de la nostra comarca. També s’ha de dir que qui l’escriu no ha estat pas un gran activista, sinó més aviat un simple participant en la moguda, com tants i tantes altres.

S’ha de començar recordant la travessia del desert de la postguerra, abans del període que ens ocupa i quan era difícil creure que les coses podien canvi- ar. En aquell temps, l’Ateneu i la Parròquia consti- tuïen els únics llocs on es desenvolupava una certa activitat cultural i on es podia donar aixopluc a les

iniciatives que poguessin sorgir com, per exemple, va ésser la fundació de l’Orfeó Enric Morera el 1951. Això sí, sempre sotmesos als equilibris necessaris amb les autoritats i organitzacions franquistes. No va ésser fins al 1976 que va aparèixer l’Associació de Veïns i, amb ella, un tercer punt de referència a l’hora de desenvolupar iniciatives.

Els moments d’efervescència només es poden donar si hi ha joves implicats i, per això, cal veure com i per on es va moure la gent jove en aquells moments. El monopoli del Frente de Juventudes va transformar-se el 1960 en l’OJE en un intent de modernitzar-se, però va ésser gradualment trencat per la creació d’una colla d’entitats juvenils. Preci- sament el mateix 1960 va sorgir a la parròquia un agrupament escolta, encara que de curta durada per diferències amb el rector, i en un segon intent el 1968 va formar-se l’Agrupament Martin Luther King. Un any després apareixia el Club Esplai Ara Mateix, també acollit als espais parroquials. Aques- tes dues entitats han mantingut des de llavors una activitat continuada dedicada al lleure infantil i juve- nil i han generat i participat en múltiples iniciatives d’àmbit local.

El 1968, aprofitant les instal·lacions del cinema par- roquial, un grup de joves, el més veterà dels quals tenia 19 anys, va posar en marxa el Cine Club Recer- ca, realitzant tot un seguit d’activitats al voltant del cinema que van esdevenir una escola de discussió col·lectiva i d’anàlisi crítica. De fet, en aquella època, els cineclubs van sorgir com bolets pels diferents pobles i barris de les ciutats, segurament gràcies al fet que algú mantenia circuits de circulació de film i, també, de comentaristes. En aquelles sessions de cinefòrum els debats duraven més que no pas la pel·lícula i ben aviat van haver de fer-se al local d’un cinema comercial. Encara avui, si es vol fer un debat sobre la societat espanyola d’aquell temps, no hi ha pel·lícula més idònia que La Caza, de Carlos Saura, on fins i tot les fures que empaiten els conills hi tenen un paper important. I si es vol tenir un èxit de públic total s’ha de buscar una pel·lícula prohi- bida, com era Viridiana en aquells moments, i pro- jectar-la. El clima que es creava en aquells fòrums té molt en comú amb el que s’ha pogut veure a les assemblees que s’han fet aquest any davant l’Ajun- tament amb motiu del 15M. Llavors hi havia el con- venciment que en els debats es deien i, per tant, se sentien coses que no sortien a la premsa escrita ni, per descomptat, en altres mitjans de comunicació. Es podria dir que el 15M expressa el convenciment que això també passa avui.

A l’Ateneu el jovent hi va entrar a través de la sec-

ció excursionista SEAS, quan va ésser refundada el 1964 amb el propòsit d’oferir un lloc d’esbarjo als joves. Aquesta entrada va ésser un procés impe- tuós que va donar combustible a l’Ateneu per una colla d’anys i que, de moment, no s’ha tornat a re- petir. Des del principi, la gestió de la secció va estar pràcticament en mans dels joves, que llavors tenien 14 o 15 anys. Això, juntament amb l’esperit laic de l’Ateneu i el fet que l’única alternativa era l’OJE, va produir un fort impuls i va atreure molts nois i, més gradualment, també moltes noies. Aquella explosió de joves dins l’Ateneu va produir fortes contradicci- ons, començant per la mateixa SEAS, on convivien els qui defensaven l’objectiu excursionista com a finalitat primordial amb els qui creien que s’havien de fer altres coses, diguem-ne culturals, conjunta- ment amb gent que el que volia era viure la vida. Els debats a la junta de la SEAS i a les pàgines del seu Butlletí eren una constant i es van perllongar fins a final dels setanta, quan el centre es va anar concentrant en l’excursionisme i activitats culturals relacionades. És a dir, va començar com a entitat ju- venil i es va anar convertint en centre excursionis- ta, i així continua actualment amb força èxit i amb uns quants dels que van entrar llavors entre els responsables. Pel camí, els afanys d’aquells joves es van anar projectant sobre l’Ateneu, començant per l’ocupació dels espais i pels usos que els do- naven. Va ésser així com els continguts de revista juvenil que van omplir durant uns anys el butlletí de la SEAS van traduir-se en la revista Ateneu, la qual, editada a partir del 1969, durant un temps va donar lloc finalment a La Vall de Verç, que des de 1979 ha estat i continua essent la revista d’informació ge- neral del poble, acompanyada només del butlletí municipal. Es van anar organitzant grups amb ob- jectius concrets i es va reactivar la secció de Cultu- ra, que recollia iniciatives diverses i que, d’alguna manera, actuava com a interlocutor dels joves da- vant la junta. Aquells joves no tenien cap interès a ocupar càrrecs directius però els conflictes sorgien contínuament a partir del trencament generacio- nal i les diferències ideològiques. Un dels resultats més emblemàtics d’aquestes tensions van ésser les Festes de Tardor que, a partir de 1974, quan la secció de Cultura va assumir-ne l’organització, van esdevenir unes festes amb molta participació i forta incidència popular, que van anar incorporant la col- laboració de moltes altres entitats i que, a final dels vuitanta, després d’una certa desinflada van acabar essent assumides per l’Ajuntament. Fent honor al tí- tol de l’exposició motiu d’aquest catàleg, l’activitat més emblemàtica de les Festes de Tardor encara és

el dia de Sant Just al carrer, que, per a un poble que combina perfectament un alt nivell de tranquil·litat amb un cert ensopiment, va signifi ar un petit ter- ratrèmol i, durant els primers deu anys, molta eu- fòria per als joves implicats en l’organització. Paga la pena recordar com es va produir el canvi de l’any 1974: la decció de Cultura havia aconseguit que Gar- cía Márquez (o Vargas Llosa, ja que entre ells s’havi- en de posar d’acord) acceptés de fer una conferèn- cia, però la junta de l’Ateneu va espantar-se i no va autoritzar-la, al·legant el perill que la sala s’ensor- rés amb la gentada. D’aquí en va resultar un debat molt agre, que va culminar en una assemblea on les discussions i acusacions van acabar quan, parlant de les Festes de Tardor, algú de la junta va dir «per què no les organitzeu vosaltres?» I algú dels joves es va atrevir a contestar, «doncs sí, ho farem!» Això va donar llibertat total i les festes es van organitzar sense cap restricció. Els objectius van ésser sortir al carrer i ampliar el punt de mira cap a tota la po- blació, especialment els sectors castellanoparlants i de l’emigració. Aquesta voluntat es va traduir en el bilingüisme de tota la propaganda, fins al punt que el tríptic desplegable anunciava Festes de Tardor, per una banda, i Fiestas de Otoño, per l’altra, i també en una de les activitats més signifi atives del pro- grama: el recital conjunt d’Ovidi Montllor i Manuel Gerena. El tríptic del programa anava acompanyat de diversos escrits explicatius sobre les intencions i la filosofi de tot plegat, en un intent de mobilitzar la gent i de convèncer-la d’alguna cosa. Ara bé, l’any següent l’estil es va anar reconduint, normalitzant, podríem dir, la informació ja no va ésser bilingüe i la ideologia es va anar atenuant, però l’èxit popular de les festes va anar creixent i va aconseguir una

certa incidència en afavorir la integració de sectors socials diversos.

Actualment l’Ateneu torna a organitzar la Setmana de l’Ateneu com un conjunt d’activitats de les seves seccions, fent segurament el que li correspon, i les Festes de Tardor es fan des de l’Ajuntament amb força participació però amb un ambient més estàn- dard. D’altra banda, l’Esplai Ara Mateix ja fa uns any que és fora dels espais de la parròquia, perquè s’ha traslladat a unes instal·lacions municipals, i l’Agru- pament Escolta està en procés de fer una cosa sem- blant. Tot això no treu que s’hagi d’agrair a ambdues institucions que, en el seu moment, fossin recepti- ves a les necessitats socials i acollissin les inicia- tives que van permetre la foguerada produïda per aquells joves.

Del neguit i l’esforç de tota aquella colla de joves en van sortir moltes coses, a més d’uns quants candi- dats en llistes electorals, però el més remarcable de tot són les influències que van rebre ells matei- xos. La participació activa dins del formigueig social de les persones constitueix la millor escola per a adquirir consciència de la realitat que ens envolta, incloent-hi el sentit de la responsabilitat, l’esperit solidari i, també, la consciència democràtica. I això és a part de l’enfocament ideològic que cadascú hi vagi donant i, en certa manera, és independent de les circumstàncies del moment.

En definiti a, tant aleshores com ara, la participa- ció activa en les diverses formes d’activisme social constitueix un mecanisme efectiu perquè les perso- nes desenvolupin aquests valors i, d’aquesta mane- ra, els introdueixin i consolidin entre el conjunt de la societat.

En aquesta entrevista Pere Font planteja a Josep Perpinyà algunes de les qüestions que han descab- dellat alguns dels seixanta-un altres testimonis que recull aquest llibre. Dues qüestions que es toquen són, d’una banda, la que aleshores semblava força imminent venda de la Sala Gran i, d’una altra, si hi ha competència entre ajuntaments i ateneus. Aquestes van ésser les preguntes i les respostes:

«Als pobles mitjans sol haver-hi una entitat cultural forta davant d’un ajuntament i que sempre mantenen accions positives o negatives que semblen enfron- tar-los. Com has viscut com a regidor i després com a alcalde la relació amb l’Ateneu?

Si això passa, és un gran error. Absolutament. Jo he defensat, primer com a regidor i després com a al- calde, que hi hagués una bona entesa. També et diré que aquí dins la casa —Casa de la Vila— no he vist en aquests disset anys, quatre com a regidor de Cul- tura i tretze d’alcalde, cap posicionaments en con- tra de l’Ateneu. De vegades es creen tabús, es diuen coses sense fonament. La relació és excel·lent. Per què? Doncs perquè l’Ateneu és la primera entitat del municipi on les seccions fan una tasca espectacu- lar en tots els seus vessants. De vegades ho lliguem només amb la cultura, però també amb la formació. Només cal recordar els orígens: les escoles que és

la primera causa i preocupació vital dels fundadors. Per tant, l’Ateneu té una presència molt important en la història del poble. Que l’Ajuntament anés en contra de l’Ateneu em semblaria una actitud foras- senyada.

Ara mateix estem parlant d’intentar adquirir la Sala Gran i les negociacions estan avançades i són molt positives. Nosaltres estem redactant els documents i espero que el president i els socis de l’Ateneu els aprovin, en una assemblea que crec que aviat es convocarà. Si no es porta a terme el projecte, no serà per culpa nostra. Nosaltres no serem els que direm no. Com et dic, les converses són francament bones, positives i no trobo absolutament cap mo- tiu perquè això no sigui així. Per tant, volem ajudar l’Ateneu.

En general, els ateneus del país tenen diversos pro- blemes: edificis vells, precarietat econòmica per a fer activitats, nombre de socis que va minvant i no hi ha renovació que cobreixi les baixes, etcètera.

És cert que teníem un projecte de molta envergadu- ra els anys 2006-2007 i que la crisi ho va fer saltar

tot pels aires. Era un bon projecte. Es parlava de set o vuit milions d’euros que l’Ajuntament podria pres- supostar, però… encara sort que no vam començar tot allò perquè amb la crisi s’hauria creat una situa- ció complexa. La diferència és que han transcorre- gut uns quants anys que ens han permès replante- jar-ho tot.

Els ateneus, com altres equipaments culturals sorgits per iniciativa privada i que ara són centenaris, troben que els ajuntaments els fan competència organitzant actes paral·lels o semblants?

Aquest és un debat permanent. Crec que som un complement. Absoluta llibertat i autonomia perquè l’Ateneu faci les seves activitats. Crec que hauríem de parlar de coordinació, de cooperació. L’Ajunta- ment, quina funció té? D’equilibri, però també hi ha casos en alguns pobles, que cal estimular coses per- què no hi ha cap entitat que ho porti a terme. Seria absolutament absurd que hi hagués competència. No, no pot haver-hi competència, per a això hi ha el Consell Popular de Cultura, el regidor i equips tèc- nics, de persones que permanentment coordinen

les activitats de les cent trenta, o cent quaranta en- titats del poble; sinònim que els caps de setmana i els dies feiners a la tarda vespre, es mouen moltes activitats i que algunes se solapen. Guaita, per a mi és un tema de coordinació que cal anar afinan . No crec que l’Ajuntament faci competència.

Recordo que quan entro de regidor de Cultura vaig dir: “Si hi ha algú al municipi que faci el que jo vull fer, que ho faci”. És una norma que he seguit. Si jo pretenc fer una activitat i resulta que una entitat n’està preparant una de semblant, que la faci, en tot cas l’Ajuntament els donarà suport i hi ajudarà tant com pugui.

Centenari de l’Ateneu, quina refl xió cal fer davant del futur?

No tan sols de l’Ateneu, sinó de totes les entitats amb les quals compartim el patiment, és la renova- ció de gent al capdavant de les entitats. És un pro- blema. No passa així a les entitats esportives, on ha entrat gent nova, compromesa, rigorosa. Les enti- tats culturals tenen més dificu tats i cal ajudar-les.

Ara mateix, el problema de les sardanes amb la desaparició de l’entitat. Ara és l’Ajuntament qui ha de programar les audicions, espero que aviat es creï una nova entitat. Em sap greu perquè estem par- lant de la cultura catalana i cal que hi hagi gent que continuï la tasca de fomentar la sardana. Cal refl – xionar sobre el futur, sobre el canvi generacional a les juntes directives, el necessari rejoveniment de la massa social. No serà fàcil.

En els anys de la transició, 1975-1979 sorgiren grups entusiastes que sota el paraigua de l’Ateneu van re- moure el teixit associatiu. Podria sortir un grup sem- blant?

Ha sorgit El Nucli, que organitza la festa major. Són un grup de joves que tenen aquest compromís anu- al i puntual. Als joves els costa molt haver de se- guir unes exigències burocràtiques per organitzar coses. Els anys que esmentes tot era més fàcil. Ara requereix un control més alt. El jovent ha canviat. Cal que ens hi anem adaptant.»

La cultura és un debat permanent arreu. A Barcelo- na, el debat ha estat i està en tots els àmbits, des de la política de museus fins a la música i el teatre pas- sant pels equipaments i un llarg etcètera. No prete- nem donar cap fórmula per al cas de Sant Just però sí plantejar si s’han resolt les preguntes pertinents, si el que hi ha damunt la taula està pensat amb prou projecció i ordre de prioritats i si s’ha comptat prou amb el teixit associatiu.

L’eix cultura de l’actual pacte de govern 2019-2023 de Sant Just Desvern anunciat al portal <informa- ció.santjust.net< conté els elements següents, que apuntem de manera condensada:

• • reconvertir el Consell de Cultura en el Consell de la Cultura i les Arts

  • impulsar el projecte «La fàbrica d’Art» amb fór- mules d’autogestió, espai de creació, residències artístiques, lloguer d’espais i espais de coworking. També habilitar la primera planta del mercat com a espai expositiu, remodelar la sala Ateneu i en- degar el projecte «Sulfat de Ferro» de Carrau Blau

  • rehabilitar la Sala Municipal de l’Ateneu

  • promoure un nou Singul’Art, festival d’arts escè- niques

  • ampliar l’horari d’obertura de la Biblioteca

• recuperar el patrimoni arquitectònic

• generar projectes per a incentivar la participació d’adolescents i preadolescents en la dinàmica de la formació i creació artística

• donar suport a la cultura popular

• impulsar la música incloent Sant Just en els cir- cuits de promoció de concerts de qualitat

• reforçar les polítiques de memòria democràtica

• recuperar el treball per conèixer el passat de Sant Just reprenent la recerca arqueològica

L’eix conté, gairebé sense excepcions, les vint alter- natives que es varen proposar als santjustencs de- manant-los votar un ordre de prioritat. Ens referim a l’enquesta anunciada dins el Pla d’Acció Cultural. Es deia: «Fins al 15 de març [2019] es pot partici- par a títol individual mitjançant un formulari web al qual es pot accedir a través de santjust.cat. Caldrà prioritzar 10 de les 20 propostes». Hi van respondre cinquanta-cinc persones, de les quals només vint- i-dues ho feren correctament. L’ordre de prioritats, de més a menys, de les tres primeres opcions dels que van respondre bé va ser: «Arranjar la sala de l’Ateneu i oferir una programació estable», «Suport a les entitats» i «Preus per franja d’edat i renda».

No hem vist explícit dins l’eix Cultura del pacte de

govern aquest «suport» que a l’enquesta s’expres- sava així: «Es donarà més suport (logístic, infraes- tructural i personal) a entitats que gestionen molt i que pateixen més desgast, i facilitar la creació en algun equipament d’un espai de recursos associa- tius.»

Per tant, ens hem de demanar si la prioritat ja està decidida i si ho està quina és. Això no obstant, atesa la baixíssima participació de l’esmentada enquesta amb relació al cens d’empadronament i el fet que no s’hagi plantejat un debat obert, transversal i prou representatiu, pot fer pensar que les grans qüesti- ons es reservin per a cercles d’experts i professio- nals de la gestió cultural. Aquest darrer punt no és menor, perquè sovint hi ha inputs que semblen de- mostrar que en realitat funciona així. Hem vist més aviat grandiloqüència en manifestacions culturals anunciades amb profusió de mitjans però sabem que el dia a dia i la projecció de llarg abast és el que pondera una bona política cultural.

De què hem de parlar a Sant Just quan diem cul- tura? Perquè les nostres circumstàncies i condi- cionants són aquests: l’oferta pròxima i variada la tenim a tocar, Barcelona; el gruix de la cultura la ca- pitalitza l’Administració local; no s’han repartit rols i sovint les ofertes dins un mateix àmbit es dupliquen creant punts de competència entre oferta pública i oferta privada; el grau de participació/assistència a molts actes és minsa; hi ha poca participació dels més joves en les associacions o grups de cultura lo- cal; no hi ha cap activitat singular que pugui servir de reclam per a la població local o per a la de l’en- torn; des de fa anys Sant Just no disposa d’una sala d’actes que ofereixi els mínims requisits indispen- sables. Finalment i per damunt de tot, desconeixem quants santjustencs viuen al marge de qualsevol manifestació que es faci a Sant Just, la qual cosa porta a preguntar-se per a qui es fa el que es fa a Sant Just?

Això és així perquè la vinculació al territori dels santjustencs es manté en uns percentatges de po- blació que estan en declivi permanent. Dit d’una al- tra manera, mentre per una banda el nombre d’ha- bitants augmenta, per una altra costa veure cares noves en moltes de les manifestacions culturals o de lleure. Consegüentment, cada cop és més difícil abordar polítiques de l’àmbit que sigui, en nom de tot el poble o per a una major part del poble.

Les xifres de pertinença a l’Ateneu al llarg dels anys parlen per si soles. En l’enquesta dels anys 1963- 1964 que es comenta parlant de la Secció Cultura, el nombre d’habitants de Sant Just era de 6.750 i el nombre de socis de l’Ateneu 780. Avui som 18.000 santjustencs i el nombre de socis es de 469 (dades de juliol de 2019).

No tenim un model on emmirallar-nos per tal de fer una millor gestió de la cultura. Dos exemples poden il·lustrar el que volem dir. El primer té a veure amb el que es va poder sentir a la sessió «Ciutats Crea- tives Kreanta-Rutes Singulars» del dia 18 d’octubre de 2108 a l’HLG CityPark Sant Just, dins el programa Poctefa¹⁷³. Hi va haver cinc àmbits entre matí i tarda, tres dels quals giraven a l’entorn del turisme i els altres dos versaven sobre economia. Les refl xions són diverses. D’una banda pretendre que Sant Just atregui el turisme és, probablement, una quimera. En segon lloc, un tema com el de la ponència «L’eco- nomia creativa en ciutats metropolitanes mitjanes», ens va gran una vegada més, de la mateixa manera que el model de gestió museístic de la ciutat de To- losa de Llenguadoc, una altra de les ponències de l’àmbit «Innovant en turisme cultural responsable». Tot això deixant al marge les consideracions de si la cultura ens ha de portar visitants a Sant Just o si la cultura ha d’ésser o no un motor econòmic per a Sant Just.

Dins un altre context —aquest és el segon exem- ple— l’article «Cultura emergente en la Barcelo- na periférica», de Sonia Martínez de 20 de juny de 2017¹⁷⁴ ens parla de la gestió en xarxa del teatre que es porta a Viladecans. Aquí sí que hi podria ha- ver un model de gestió per entrar en els circuits cul- turals del nostre entorn més immediat. Però potser el model també és massa gran perquè parlar de cent funcions anuals, 30.000 entrades venudes i un aforament de 828 butaques per a la sala gran i de 126 per a la petita són xifres que també maregen. A la pregunta de quin ha d’ésser el nostre model cultural ha de seguir la de qui l’ha de gestionar. I aquí tornem a la gestió dels professionals i experts que dèiem més amunt. A partir de la informació disponible es dedueix que la gestió del projecte eu- ropeu esmentat s’ha fet sense comptar o comptant mínimament amb els actors locals. Quan l’Ajunta- ment de Sant Just, o els delegats de l’Ajuntament, escriuen al programa de mà de l’esdeveniment Sin-

gul’Art: «Sant Just Singulart és el primer festival de creació contemporània, economia creativa i turisme cultural que organitza l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Gràcies al projecte Rutes Singulars, cofi- nançat per FEDER a través del programa Poctefa, hem creat una oferta turística cultural, activa i ac- cessible. Apostem pel treball en xarxa i la creació contemporània de proximitat com a motor econò- mic sostenible per als municipis. Fixem la mirada en el capital que ens és propi posant en valor el nos- tre patrimoni i la nostra singularitat, fomentant la participació ciutadana i empresarial i donant suport a la creació i l’emprenedoria local. Del 4 al 7 d’oc- tubre de 2018 Sant Just Desvern acollirà un esde- veniment gratuït i per a tots els públics, que pretén ésser exemple de bona pràctica artística en matèria d’innovació aplicada a l’economia local. Durant el festival, el paisatge urbà, industrial i natural de Sant Just Desvern es transformarà en un punt de troba- da creatiu per a artistes, professionals, visitants i residents. Una eina d’articulació que esperem que generi participació, futures col·laboracions i nous circuits transfronterers.

Sortim al carrer i revaloritzem [sic] l’espai públic. Recuperem i adeqüem espais per a la creació, el networking i l’exhibició artística contemporània de proximitat. Programem un total de dinou accions en deu ubicacions diferents, amb més de quaranta ar- tistes en cartell i cinquanta empreses implicades.» Llegint-ho, hom queda meravellat per l’ambició i projecció que pot tenir, alhora que es fa preguntes amb relació a l’abast, terminis, costos i continuïtat. I per sobre d’aquests punts s’interroga sobre si es parla d’un foc nou, per dir-ho d’alguna manera, o es compta amb una part del teixit associatiu i social existent. Res de tot això va ésser debatut en l’acte de les X Jornades Ciutats Creatives Kreanta que hem comentat anteriorment.

Sortint de l’àmbit d’aquest projecte cal considerar també que la gestió del dia a dia de la cultura inclou les festes, sobre les quals també és desitjable cri- teri i confluència d’interessos. A l’enquesta feta pel Consell Municipal de Cultura del 22 de novembre de 2018 hi van respondre unes trenta persones i els

«Actes populars —cercavila i ball de gegants— van rebre cinc vots, superant els tres vots dels actes infantils, els concerts de música i les fi es i actes comercials, entre altres. El nombre total de vots de l’histograma de resultats va ésser de vint-i-set. Una participació de nou ínfim ».

I novament també la pregunta, qui ha de gestionar la cultura? Tanmateix l’escenari que descrivia Laura Serra a l’Ara del 7 de juliol de 2019 no és desitjable

per a Sant Just: «Acusen les administracions [un col·lectiu de 43 entitats reunides sota la primera trobada de projectes independents de Barcelona] de prioritzar les indústries culturals en detriment de la investigació o la feina de llarg recorregut».

Si la gestió de la cultura no estableix un estret ca- nemàs amb el teixit associatiu i creatiu existent i no defineix polítiques culturals de llarg abast, l’opció cultural s’anirà a buscar a un altre lloc, no es ren- dibilitzarà la inversió pública en cultura i no es con- tribuirà a establir els mínims vincles ciutadans que puguin fer del nostre poble una comunitat d’interes- sos, si més no culturals, compartits.

Per a acabar incloem aquí el resultat de les dues preguntes que de manera sistemàtica el Pere Font va fer als seixanta-dos entrevistats: Com veus el fu- tur de l’Ateneu? Creus que l’Ajuntament fa la compe- tència a l’Ateneu?

No podem fer una taula amb un recompte dels que veuen un futur negre i dels que són optimistes, com tampoc el podem fer del sís i dels nos respecte de la competència amb l’Ajuntament. Les respostes han estat diverses, algunes molt estructurades.

Hi ha unanimitat sobre el fet que el futur depèn d’atreure gent jove. Cal tenir nous projectes o ofer- tes que despertin l’interès, malgrat que hi ha qui creu que l’Ateneu ha perdut oportunitats de noves activitats que han acabat anant a noves associaci- ons. Segons aquestes persones, les noves activitats haurien donat renovació i múscul a l’Ateneu. Els pessimistes constaten que els fi ls propis no van a l’Ateneu. Els problemes laborals i econòmics, així com les possibilitats que ofereixen les noves tecno- logies els allunyen d’unes ofertes limitades i que no els atreuen. Els més idealistes, per a dir-ne d’alguna manera, creuen que el fòrum que han representat els ateneus no pot morir perquè és escola de vida. Només dues persones estan convençudes que cal una professionalització dels gestors de la cultura, de la mateixa manera que ha passat amb els ofici

i professions. Dos fets que van de bracet és que la minva de jovent vol dir absència de nou voluntariat que es posi al capdavant de les associacions o que hi col·labori, i aquí hi ha unanimitat. Finalment, un cert percentatge de persones creuen que l’Ateneu va prou bé i que de crisis n’hi ha hagut al llarg de tota la història de l’Ateneu.

Molts dels que creuen que hi ha competència amb l’Ajuntament esmenten el cas de la dualitat de la mú- sica a Sant Just amb l’Escola de Música de l’Ateneu i la que hi ha a Les Escoles o el fet que a un grup que vulgui, per exemple, disposar d’un espai a l’Ateneu se li exigirà fer-se soci mentre que l’Ajuntament n’hi

pot oferir a cost zero —s’esmenta no com a hipòtesi sinó com a fet real. Altres creuen que cadascú fa la seva feina o que hi ha complementarietat. Assumei- xen que hi ha coses que no les pot fer l’Ateneu. Una gran majoria, però, creu que els centres cívics fan un cert grau de competència i que la situació ideal passaria per una bona coordinació.

La conclusió genèrica sobre la situació de l’associ- acionisme, aquí materialitzat amb l’entitat de l’Ate- neu, és que cal aconseguir prioritàriament l’atracció de gent jove amb projectes atractius. I per a fer-ho encara més genèric, de més abast i vestir-ho de promesa: Qui aconsegueixi donar alternatives en tots els àmbits de la vida als joves tindrà el premi de la glòria!

BIBLIOGRAFIA

De l’Ateneu de Sant Just Desvern i les seves seccions

Av (1995).Cronologia i fets de Sant Just Desvern al segle xx. Barcelona: Ajuntament de Sant Just Desvern. Av (2009). SEAS, 75 anys de muntanya i cultura. XV Miscel·lània d’Estudis Santjustencs.

Font, Pere i Reverter, Teresa (2010). L’Abans, Sant Just Desvern. Recull gràfic 1870-197 , editorial Efadós.

Fuentes i Núñez, Antoni (2007). «Sant Just Desvern i Josep Anselm Clavé». A: XIV Miscel·lània d’Estudis San- tjustencs, pàg. 57-69.

Fuentes i Núñez, Antoni (2011). «Sant Just Desvern i la sardana 1917-2010». A: XVI Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, Centre d’Estudis Santjustencs, pàg. 7-163.

Malaret Amigó, Antoni (1969). Una història de l’Ateneu. Opuscle publicat el 1970 que recull la conferència pronunciada el 14 de desembre de 1969 a l’Ateneu amb motiu de l’Any del Cinquantenari.

Malaret , Antoni (1993). «Una història de l’Ateneu. 75 anys de vida social (1918-1993)». A: V Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, pàg. 7-82.

Malaret , Antoni (1997). «Sant Just Desvern. Aproximació a quaranta anys de vida local (1939-1979)». VIII Miscel·lània d’Estudis Santjustencs.

Malaret i Amigó,Rafael i Antoni (1991). «Orfeó “Enric Morera” 1951-1991. Ateneu de Sant Just Desvern». A:

III Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, pàg. 77-105.

Ollé , Alba (2007). «Lo Pom de Flors. Memòries i pensaments». A: XIV Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, pàg. 5-55.

Renomi Pulit, Mercè (1987). «Les grans transformacions del segle xix». A: AV: Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.

Tenas i Alibés, Antonino (1947). Notes històriques del poble i la parròquia de Sant Just Desvern. Fidel R. Ferran Impressor. Facsímil del CES de 2005.

Casino i Ateneu de Sant Feliu de Llobregat

De Batlle Cruz , Eduard i Esteve Camps, Antoni (2016). Casino Santfeliuenc 1879-2014. Una aproximació a la seva història. Edició: Casino Santfeliuenc.

Ferrer i F ont anet , Jordi (2006). L’Ateneu, 1881-2006. La utopia de la llibertat. Edició: Ateneu Santfeliuenc.

Sobre els ateneus

Av (2018). Missió de la universitat i confluències amb el món de la recerca local. X Espai Despuig. Edita: Institut Ramon Muntaner, Calaceit.

Arnaba t , Ramon i Ferré , Xavier (2015). Ateneus. Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contem- porània. Federació d’Ateneus de Catalunya, Barcelona.

Izquierdo, Santiago (2018). Els ateneus a Catalunya. Cultura i sociabilitat als segles xIx i xx. Catalan Historical Review, 11, 151-162.

Marín Sil vestre , Dolors (2009). Memòria Històrica dels Ateneus de Catalunya. Un patrimoni de pràctica as- sociativa i una història que cal rescatar. Fundació Ferrer i Guàrdia, col·lecció «Quaderns d’història», núm. 3, Barcelona.

Martínez Rodríguez , Mariano (2011 ). La legió silenciosa. L’associacionisme cultural català: una mirada des de la transició mirant cap el futur. Treball de final de carrera d’Humanitats de la UOC. http://xarxanet.org/biblio- teca/la-legio-silenciosa-lassociacionisme-cultural-catala-una-mirada-des-de-la-transicio-miran

Rotger Duny ó, Agnès (2010). «El naixement dels ateneus». A: Sàpiens, núm. 97, desembre.

La cultura a Europa

Cultural Statistics (2019). An online Eurostat publication, edició en pdf, ISBN: 978-92-76-09702-0. Eurostat Cat. No.: KS-01-19-712-EN-N. https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/Culture_sta- tistics

La cultura dins els objectius de desenvolupament sostenible

EU 2030 Agenda: What role for culture? https://www.ietm.org/en/EU-2030-Agenda

Culture in the Sustainable Development Goals: A guide for local action (2018). UCLG, United Cities and Local Governments; culture 21, UCLG Committee. https://teh.net/resources/

ÍNDEX ONOMÀSTIC

Abad Martorell, Marc 110 Abelló Andreu, Joan 311 Aceitón Marín, Pere 40 Adam, Miquel 70

Aguadé Bosch, Maria 131

Aguadé Bosch, Ramon 320, 321, 322, 357

Aguadé, Joan 148

Aguilar Iniesta, Francesc 174 Aguilar, Clara 120, 231, 270

Agulló, Ernest 363

Ainaud de Lasarte, Josep M. 301 Aizpúrua, Ignasi 114

Aladesa, Glòria 46

Alapont Domènech, Chente 110, 111

Alavedra Segurañas, Joan 159, 165

Albanell, Pep 116, 119

Albiol, Josep 201

Alegret, Artur 91

Alekhine, Alexander 309 Alemany Juvé, Josep 350 Àlex Trotzig 110

Alibau, Núria 117, 211, 212, 213

Alies López, Francesc 174, 208

Almon, Arturo 364

Alonso, Ferran 204

Alonso, Pitxi 325

Alsina, Joan 43, 46 Amades Ros, Gonçal 64 Amadó, Arnau 231, 365

Amadó, Xavier 304

Amargós, Maria 91

Amat Amigó, Immaculada 65, 73, 78, 79,

100, 283, 289

Amat Amigó, Joana 80, 227

Amat, Joan 296

Amat, Josep 296

Amat, Marian 86

Amigó Barbeta, Jordi 19, 84, 235, 256, 258,

259

Amigó Font, Cinta 135

Amigó Rius, Just 73, 79, 84, 132, 214, 280,

299, 351

Amor 262

Amorós Valls, Consol 331 Amorós, Dr. 314

Andorrà, Ester 71

Andreoli, Alfredo 21 Andreu, Josep M. 201 Anfruns, Gabriel 166, 173

Anglada, Carme 182

Anglada, Lola 288

Anguera, Antoni 227, 229, 230, 231, 235,

341

Aragall, Ramon 219

Aragay, Antoni 20

Arànega, Mercè 67

Arango Uchima, Santiago 44 Arañó, Marta 299

Arbell, Blanca 33

Argemí, José 31

Ariño, Daniel 220, 221

Arís Reynal, Alfred 320, 321

Arís, Victòria 93, 94, 96, 97

Arkwright, Sofia 29

Armengol, Gemma 137

Arnabat, Ramon 14, 73

Arroyo, Francesc 99

Arrufat, Joan 309, 311

Artal, Eduard 43, 46

Artís, Avel·lí “Tísner” 76, 79 Asmarats Gallart, Joan 120

Asmarats Martí, Ferran 173, 182, 185, 311,

342, 357, 362

Asmarats Martí, Josep 311 Asmarats, Josep 168

Ausió, Carme 276

Ayala, Francesc 304

Aymerich, Joan 222

Babiloni, Yolanda 120 Badell Farigola, Mateu 253

Badell Farigola, Palmira 13, 24, 28, 37, 39,

71, 120, 140, 204, 245, 252, 336, 337,

339, 343

Badia Nogués, Anna 110 Bagunyà, Borja 70

Bagur Linares, Eva M. 277 Balada Monclús, Glòria 265, 268

Balada Monclús, Marta 73, 78, 80

Balada, Eliseu 280

Balada, Francesc 311 Balcells Garcia, Joan 165 Balcells, Maria Teresa 204 Balcells, Rosa 204

Baldi Coll, Lluís 64

Baldrich Roselló, Jordi 118, 120 Baldrich Serrano, Neus 120 Baldrich Serrano, Núria 120 Ballart, Josep M. 304

Ballart, Ramon 61, 62, 75, 76 Ballester, M. Teresa 66 Balsebre, Margarita 100

Baños Rodríguez, Fulgenci 227, 295, 297,

298, 299, 300, 301, 304

Barba Balasch, Casimiro 323 Barbal, Maria 72

Barber, Rosa 116, 120

Barbero, Carles 110

Bardají Farré , Maria 118, 120

Bardají, Xavier 120

Bardisa, Miquel 124, 127

Barreda, Montserrat 359

Barreda, Teresa 95, 318, 359

Barrera, Carles 46

Barroso, Àlex 43, 46

Barroso, Xavi 368

Bartolí, Marc 110

Bartolí, Mariano 168

Bartolomé, Joan 211 Bas Bonet, Josep M. 196

Bas Pérez, Carme 310, 311

Bas Rosselló, Josep M. 99, 309, 310, 311

Bas, Jordi 151

Basagañas Camps, Joan 367 Bassols, Francesc 20, 21

Batet Boneu, Mercè 55, 58 Batet, Carme F. 91 Batiste, Jordi 216

Baucells, Quique 126

Becchi, Estela 304

Benguerel, Xavier 77

Benítez, Carles 229, 230, 329, 342

Benítez, Manolo 111

Benito 323

Berga Martí, Dolors 135 Berraondo Cavallé, Eduard 313 Bertran, Anna 299

Bertran, Jaume 130

Bertran, Jaume “Gelabert” 130

Besses Bruñén, Pilar 110, 111

Biarnés, Antoni 91

Blai 297

Blai, Albert 64

Blanc, Miquel 231

Blanch, Laia 110

Blasco Sao, Lluís 147, 155

Blasco Urpinell, Francesc 17, 23, 53, 54, 66,

68, 71, 73, 85, 111, 112, 117, 119, 131,

145, 147, 152, 154, 155, 176, 178, 182,

199, 202, 203, 205, 206, 207, 212, 213,

218, 219, 221, 222, 223, 225, 226, 228,

232, 236, 237, 239, 242, 253, 271, 278,

292, 298, 305, 308, 309, 315, 319, 320,

321, 325, 327, 328, 331, 338, 340, 347,

355, 371, 385, 394

Blay, Pere 150

Bofi l Levi, Ricardo 63, 262 Bofi l, Jordi R. 318

Bofi l, Josep “Pepet Xacó” 130 Bofi l, Marcel·lí 52, 200, 201

Bogunyà 352, 361

Bohigas, Maria 70

Boix, Francesc 240

Boixeda, Ramon 71

Bolladeras, Anna 86

Boltà, Jordi 26

Bonet, Blai 76

Bonet, Martí 193

Bono, Àngel 21

Bornay Da Silva, Paloma 110 Boronat, Imma 225, 226

Boronat, Rafel 201

Borralleras, Aurèlia 91

Borràs Castanyer, Laura 387, 388

Bosch 364

Bosch Andreu, Jaume 311, 315, 316, 317 Bosch Andreu, Jordi 168

Bosch, Assumpció 148

Bosch, Dolors 91

Bosch, Pere 94, 130, 255

Bosch, Raül 110

Bosch, Teresa 135

Braojos, Víctor 220

Bravo Flores, Isaïes 174, 299, 304

Bravo, Pilar 304 Brillas Vilà, Joan 178 Broggi, Eugènia 70

Brufau, Robert 308

Brull Angela, Pere 20, 66, 253, 315 Brull Prats, Víctor 361

Brull, Antoni, 91

Bucchi, Estefano 44 Buero Vallejo, Antonio 76 Buisán, Diego 71

Buixeda, Agustí 168

Bullich Modolell, Lourdes 120

Bullich Rañé, Josep 52, 186, 198, 201, 204,

205, 207, 222, 306, 307, 337, 341, 343,

344, 359, 360, 362

Bullich Rañé, Lluís 73, 78, 79, 80, 125, 213,

214, 215, 216, 217, 249, 252, 289, 298

Bullich Rañé, Núria 182 Bullich Tella, Josep 176, 178

Bullich, Mireia 120

Burzón Moliner, Lourdes 111 Busquet, Núria 70

Busquets, Martí 94, 130, 185

Busquets, Montserrat 135

Bustos, Alicia 110

Caballé Vallverdú, Josep 21 Cabanach, Lluís “Luigi” 216 Cabello 361

Cabré Masjuan, Antoni 80 Cabré, Concepció 91

Cabré, Jaume 70 Cabutí, Josep M. 308 Calafell, Mireia 71

Calders, Pere 76, 77, 79, 83

Calduch, Lluís 140

Calopa 350

Calopa Amigó, Pere 130, 296, 316, 317, 319 Calopa Campamà, Francisco 20

Calopa, Francesc 91

Calopa, Sever 168

Camats 361

Camats Aznàrez, Joan 135

Camats Aznàrez, Marcel·lí 298, 299, 359,

360

Camats, Pepeta 91

Camats, Salvador 168

Caminal, Josep 194, 196 Caminals Vidal, Carme 64

Campañà Condeminas, Antoni 161, 168,

178

Campañà, Josep 313, 340

Campañà, Marta 110

Campañà, Toni 111

Campo, Carlos 46

Campos, Jaume 46

Campos, Jordi i Magdalena 137 Campreciós Colet, Jaume 34, 150, 151, 280,

299, 304, 337, 341, 343, 344, 345, 347,

364, 381, 382, 388

Campreciós Colet, Joan 299 Campreciós Marca, Ramon 20 Campreciós Pagès, Marcel 20, 315, 316

Campreciós Reinal, Enric 315, 318

Campreciós Ripoll, Magí 253, 254, 306,

318, 323

Campreciós Ripoll, Martí 55, 315, 316, 317,

318, 319

Campreciós, Isidre 350

Campreciós, Jordi 182

Campreciós, Marcel 225, 315

Campreciós, Pepi 132

Camprubí, Jaume 66, 201

Camps Garcia, Maria 59, 65, 66

Camps, Dolors 73, 74, 77, 81

Camps, Francesca 86, 91

Camps, Judith 99

Camps, Lídia 99

Camps, Xita 24, 39, 114, 225, 229, 245, 252,

327

Canal Puy, Enric 359, 360, 361

Canal, Jordi 233

Canal, Juan Manuel 208 Canaleta, Isidre 233

Canaletas, Elvira 208

Canals, Leonci 304, 305 Candel Erraiz, Nieves 258

Candial Carbonell, Rosa 64, 73, 125, 128

Cano, Sergi 292

Canut, Lluís 325

Canyelles Grau, Josep 259, 260, 268, 298

Cañadó, Jordi 311

Cañamares, Faustino 168

Cañamares, Fermín 168

Capdevila, Josep 201

Capmany, Jordi 314

Capmany, M. Aurèlia 76, 77

Caraltó, Josep 168, 306

Caraltó, Mercè 211 Carandell, Josep M. 281 Carballés, Josep 113, 114

Carballido, Vicenç 261, 265

Carbó Amigó, Emili 61, 73, 79, 280 Carbó Amigó, Josefina 7 Carbonell 225

Carbonell Calders, Joaquim 28, 35, 43, 73,

75, 76, 78, 82, 135, 160, 182, 198, 201,

299, 336, 337, 342, 343

Carbonell Crusellas, Marc 43, 46, 299, 361

Carbonell Modolell, Joaquim 18, 19

Carbonell, Chantal 211

Carbonell, Joan 306, 307, 308

Carbonell, Laia 71

Carceller Montaner, Pilar 113, 114, 115 Cardona Albella, Joaquim 174

Cardona Civit, Daniel 18, 19, 21, 227

Cardona Gelabert, Jordi 61, 91, 253, 296,

297, 00

Cardona Peiró, Ciscu 118, 119, 120

Cardona Pera, Daniel 40, 208, 227, 298,

301, 304

Cardona Pera, Dolors 182

Cardona Pera, M. Claustre 64, 66, 182, 227

Cardona, Joan 321

Cardoso, Soledad 26

Carla 229

Carme Anglada, Modest 174, 182 Carmona Roger, José A. 174 Carrasco, Cecília 40, 113, 114, 115

Carreras, Joan 70 Carrero Blanco, Luis 269 Carrillo, Markos 111 Cartró Boltà, Jaume 20

Cartró, Ernest 91, 297, 309

Cartró, Jaume 311

Casals Treserras, Lluís 233 Casals, Alícia 304

Casals, Miquel 111

Casals, Pau 179

Casals, Salvador 33, 55 Casanovas Ballart, Eulàlia 258 Casanovas Bosch, Miquel 347

Casanovas Montoro, Miquel 174, 292, 323

Casanovas, Jaume 201

Casas Colet, Ignasi 296, 311

Casas, Àngel 233, 252

Casasses Figueres, Enric 220, 221

Casell, Josep 311

Casellas Navinés, Marcel 33, 140

Cases, Joan 233

Castaño Barrera, Joan 28, 55, 315, 316,

318, 319, 359

Castell, Josep 311

Castellà, David 111

Castelló Caballé, Anna 55, 340 Castelló Guirle, Norma 110 Castelló, Francisco 321 Castells Oliveres, Xavier 127

Castellví Milà, Immaculada 276, 277, 325 Castellví Munté, Lluís 289

Castellví, Francesc 168 Castillo Sanmartín, Àngels 304

Castillo Sanmartín, Francesc 229, 299, 302,

304

Castro Chesa, Jesús 174 Castro Giró, Jordi 324 Castro Giró, Oriol 44 Castro, Francesc 73

Català, Josep 17

Català, Victor Catalan, Joan 307

Catasús Martí, Joan 347 Cebada, Àngels 184

Celma Gelabert, Eduard 298

Celma Gelabert, Ramon 174, 280, 298

Cerdà-Solsona, Jaume 55, 306, 307, 308,

315, 316, 317

Chafer, Elvira 111

Chamorro, Joan 54, 219, 278

Chassaigne, Camilo 222

Chassaigne, Fernando 222

Chassaigne, Jean 222

Christa Leem 290

Cid, Marta 111

Clara 211

Clavero Campos, Joana 151, 154, 344, 345

Climent, Rosa 135, 182

Cobeña Guàrdia, Judith 73, 85, 131

Cobeña, Marià 311

Coderch, Elisenda 182

Coderch, Laura 292 Codina, Josep Anton 76 Coello, R. 370

Colell, Mònica 110

Colet, Rosita 150

Coll Alentorn, Miquel 301

Coll Cruells, Antoni 47, 95, 168, 169, 171,

173, 178, 185, 186, 187, 204, 205, 209,

240, 370

Coll, Lluís 309, 311

Collantes, German “Josep” 321 Collell, Jaume 308

Colliard, Gilles 220, 221

Collino 127

Colomines, Marc G. 110 Coma Quintana, Laia 134 Coma, Elvira 91

Comadevall Reixach, Magdalena 40, 115

Comas, Antoni 62

Comas, Cristina 182 Company Prats, Joaquim 270

Compañon Reyero, Begoña 170, 171, 172,

173, 174

Condominas, Mònica 116, 120

Constantí, David 308 Cònsul Giribet, Isidor 113

Cònsul Porredon, Arnau 70, 80, 279, 382,

386

Cònsul Porredon, Roger 29, 30, 32, 38, 39,

40, 41, 55, 67, 80, 85, 94, 110, 113, 114,

116, 117, 121

Corberó 262

Corberó, Georgina 134

Corominas, Pere 31

Corrales Recasens, Eulàlia 208 Corrales Recasens, Josep M. 188, 201

Corrales, Manuel 82

Cortès Franch, Jordi 73, 78, 150, 174, 273,

280, 299, 364

Cortès Vives, Francesca 65, 79, 91, 95, 97,

98, 100, 104, 109, 136, 190, 236, 275,

289, 331, 332, 333, 339, 373

Cortès Vives, Montserrat 91 Cortès, Arcadi 85, 87, 94, 95, 130

Cortès, Josep 167, 168

Costa, Helena 66

Cots Balasch, Jesús 158, 210, 232, 256,

258, 338

Cots Pau, Teresa 302, 304, 342

Crespo Carvajal, Caterina 78, 98, 100, 135,

160, 208

Crespo Carvajal, Magdalena 135 Crespo Carvajal, Pere 201

Crespo Carvajal, Salvador 188, 201

Crespo Fàbregas, M. Teresa 276, 277

Cristià, Joan 173 Crusellas Prat, Lluís 298 Crusellas Prat, Núria 74

Crusellas Prat, Rosa 35, 78, 83, 84, 135,

136, 182, 225, 307

Cubells, Kiku 46

Cucurella, Albert 311

Cuevas, Isma 225, 226

Cuní, Josep 194

Cunties Farràs, Roger 367 Cuscó, Jaume 254

Cutillas, Carmen 142

de Batlle Cruz, Eduard 23 de Geniers, Encarnació 88 de la Riva, Jordi 37, 304 de Manel, Raquel 67

de Moner Canut, Josep 110 de Paz, Cinta 292

de Pedrolo, Manuel 76, 83 del Pino, Sofia 11

del Pozo, Néstor 46

del Valle Fernández, Maria 110 Delgado de Haro, José M. 94, 130 Delgado Jiménez, Irene 26

Déu, Jaume 168, 311 Díaz Carretero, Josep 44 Díaz, Ismael 110

Digon Rábanos, August 298 Dineret Sanromà, Jaume 256 Domènech, Baldiri 208

Domènech, Herminia 137, 140, 142

Domènech, Hermínia 91, 94, 95, 97

Domènech, Jordi 29, 30, 31, 32, 110, 121 Domènech, Josep M. 311

Domènech, Júlia 91

Domènech, Pedro 31

Domènech, Sebastià 168, 311 Domenyo, Manel Xavier 201

Domingo Campos, Josep M. 125, 214, 227,

232, 233, 234, 235, 236, 239, 331, 332,

333

Domingo Quintana, Marta 55, 56, 57, 85,

109, 134, 211

Domingo Quintana, Mireia 85, 134

Donnay, Montserrat 66

Doñate, Esther 109, 178, 186

Dueñas Cañete, Mayka 101, 104, 109, 116,

339

Duncan, Lee 254

Duran, Carme 91

Duran, Pep 98

Durâo, Joaquim 311

Elias, Josep 306, 337, 343

Elias, Sebastià 326

Escandell, Antònia 70

Escofet Cardona, Francesc 208 Escoffe , Eduard 71

Escútia, Mònica 29, 55, 120, 207 Espart Ticó, Josep 76

Espejo, Ligia 110

Espert, Juli 308

Espert, Núria 98

Espín, David 111 Espinàs, Josep M. 76

Estany, Angelina 41, 113, 114, 115

Estella, Marcel 311, 364

Estella, Pere 82

Esteva Rius, Montserrat 55

Esteva, Josep 91

Esteve Camps, Antoni 23 Esteve Leonor 91

Esteve, Francesc 82

Estrada, Gregori 194 Estrade Moragas, Abril 44 Fabra, Pompeu 300

Fàbregas Oliveras, Francesc 99, 123, 232,

252, 281, 282, 283, 284, 285, 286, 287,

288, 289, 298, 301

Fàbregas, Jaume 151

Fajardo 350

Falcó 186

Falcó, Amàlia 204

Falcó, Imma 211

Falguera, Anna 209

Falguera, Rosa 128

Fandos Castaño, M. José 110 Fandos Félez, Josep 323

Faneca Espinós, Joan 24, 55, 56, 57, 99,

104, 109, 121, 124, 125, 227, 236. 285,

288, 291

Faneca Espinós, Teresa 225, 226, 240, 304,

344

Farigola Blay, Leònida 151

Farigola Blay, Pepitu 150, 320, 321, 322 Farigola Goldstein, Josep 327

Farigola Ràfols, Pilar 35, 55, 147

Farràs Amigó, Sebastià 161, 299

Farràs Xarles, Jordi 48, 49, 167, 174, 182,

289, 300, 302, 304, 370

Farré, Pere 306

Farreras, Josep 225, 341

Farrero, Anna 51, 203

Farssach, Carles 359 Faucon Araño, Raquel 44 Faura, Josep 201

Fernández, Carlos 111

Fernández, Laia 111 Fernández, M. Antònia 182 Fernández, Vicenç 306

Ferran, Antoni 201

Ferré, Xavier 14

Ferrer Fontanet, Jordi 24 Fígols, Carme 91

Figueras Piñol, Jordi 135, 169, 336, 339,

342, 352

Figueras Piñol, Marina 388 Figueras Raurell, Josep 174

Filella Roldan, Manel 62, 63, 66, 201

Fina, Carme 67

Firth Marsden, Kathleen 105, 110, 112

Flix Sorolla, Joan 169, 208, 249

Flix, Enric 245, 252

Flix, Joan (pare) 91, 168 Flordelís Blanco, Isidre 311 Florenza Brillas, Esteve 201

Florenza Brillas, Josep 274, 275, 276

Florenza Brillas, Mercè 245, 253

Flos 98

Flotats Bastardas, Carles 142

Flotats Bastardas, Laia 110, 116, 136, 139,

141, 142

Flotats Bastardas, Marina 142 Flotats, Domènec 136, 141

Folch Camarasa 76

Folch, Anna 151

Font Grasa, Conxita 150

Font Grasa, Pere 13, 17, 77, 83, 85, 94, 98,

99, 101, 104, 116, 123, 136, 147, 150,

165, 173, 185, 187, 225, 227, 231, 232,

235, 251, 253, 259, 265, 270, 271, 273,

305, 306, 310, 311, 312, 316, 317, 318,

320, 327, 333, 334, 335, 336, 339, 354,

357, 358, 361, 364, 365, 389, 392, 393,

396

Font, Baldiri 168

Font, Eulàlia 91

Font, Neus 91

Fontanals Vivés, Ramon 178 Fontdevila, Anton 302 Fontova Batet, Mercè 151 Fontova, Jordi 73

Fontova, Oriol 292

Fonts, Ramon 245

Forcadell, Carme 54

Forns, Antonio 225

Fortea, Emili 178, 211

Fosalva Torrent, Just 101, 110, 111, 112,

120

Fosalva Torrent, Teresa 265, 267, 327

Fosalva, Èlia 120

Fosalva, Pastor 147

Franco 282

Franco, Jaume 304

Freixas, Ramon 168

Fuentes Núñez, Antoni 49, 155, 158, 165,

168, 367, 368

Fusté Flavià, Josep 364 Fusté Izquierdo, Elisabet 325 Fusté Saus, Cecília 110 Fusté, Ramon 62

Gaig Llavayol, Pilar 178 Gaig Martínez, Francesc 174

Galera, José Miguel 205, 207 Galí Medina, Ramon 174 Galisteo 359

Gallart Malaret, Francesc 182, 337, 341,

343, 344, 362

Gallart Malaret, Joan 174, 323, 327 Gallart Malaret, M. Teresa 185 Gallart Soriguera, Joan 296 Galtés, Pepeta 91

Gamundi, Berta 120

Garay, Gorka 219

Garcés, Àlex 304

Garcia Alibau, Núria 110 Garcia Bernal, Maria 182, 304 Garcia Boguñà, Andrea 110

Garcia Carbó, Francesc 227, 262

Garcia Cardona, Xavier 220, 386 Garcia Gerez, Helena 110 Garcia Grau, Manel 253

García Márquez, Gabriel 392 Garcia Maya, Marta 110, 112 Garcia Molina, Cristina 70

Garcia Solà, Manuel 20, 21, 24, 26, 29, 82

Garcia-Rayo 359

Garcia, Armand 111, 359

Garcia, David 229 Garcia, Josep M. 201 Garcia, Josep M. 364 Garcia, Lorenzo 268, 308

Garcia, Melcior 311

Garcia, Mercè 182, 325

Garcia, Nati 91

García, Núria 120, 144, 231 Garcia, Santiago “Jackie” 216 Garí Aguilera, Belén 110

Garriga Cardona, Josep M. 324, 327

Garriga, Àngela 62

Garriga, Francesc 71

Garrigós, Francesc 299

Garrigós, Jordi 110, 116

Garrofé Farràs, Arnau 220 Gas, Mario 99

Gascon, Martí 201

Gasull, Anton 80

Gaya, Josep 178

Gelabert Torné, Jaume 20, 130, 289, 341,

342

Gelabert, Alfons 168

Gelabert, Bonaventura 311 Gelabert, M. Victòria 208 Gelabert, Núria 318

Gelonch, Francesc 71

Gerena, Manuel 281, 286, 392

Gil Durillo, Pep 174, 182, 299, 304 Gil Membrado, Tomàs 49

Gil Ribera, Josep Lluís 229, 231, 249, 253,

299

Gil, Alba 213

Giménez, Juan “Juanini” 364 Giménez, Pili 64

Giner Palau, Fina 277

Giner Zapata, Elisabet 117, 120, 182, 211,

212, 213

Giner Zapata, Meritxell 117, 120, 182, 211,

212, 213

Giner, Carmen 142

Giralt Martínez, Francesc 73, 101, 110, 120,

227, 230, 231, 304

Giralt, Ernest 51, 189, 197, 201, 203, 204

Gironès Sabaté, Joan 309, 311

Gironès Vilardebò, Joan 40, 304

Gironès Vilardebó, Jordi 99, 213, 214, 227,

229, 295, 298, 302, 303, 304, 309, 344,

369, 372

Gisbert, David 43

Gispert, Salvador 91

Godall, Alfons 325

Gómez del Moral, Joan C. 201 Gómez Lombardia, Marta 110 Gómez Marzo, Marta 110 Gómez Vinagre, Marta 110 Gómez, Deme 386

Gómez, Joan 37, 304

Gómez, Manuel 308

Gomila, Jordi 43, 44, 46

Gomis, Joaquim 79 González Castillo, Joan 174

Gonzàlez Herrero, Joan 229, 249, 251, 252,

253, 259, 265, 266, 286, 299, 327, 386

González Sánchez, Roger 110 González Zamorano, Lluís 262 González, Basilio 110

González, Carme 121 González, Joan J. 182 González, Jordi 111, 194

González, Marian 225, 226

González, Modesto 312, 313

Gorriz, Josep 67

Grande, Pep 123, 128

Grané, Ramon 264, 268

Grau, Imma 359

Grezner, Vicenç 201 Gros Martín, Daniel 273 Gual, Anna 71

Gual, Jaume 201

Guamis, Vanesa 111

Gubern, Roman 264

Guerda 225

Guilà, Jesús 341

Guilà, Montserrat 111

Guilella, Joan 201

Guillen, Ulises 110, 111

Guitart, Joan 192

Hachuel, Esther 40

Haro, Francesc 311

Haro, Josep 308

Hernàndez 361

Hernández Jodar, Marta 110 Hernàndez Redondo, Jesús 174, 277

Hernàndez, Antoni 253

Hernàndez, Carles 43, 111, 116

Hernández, Eva 111

Hernàndez, Higini 304

Hernández, Quique 111

Herranz, Marta 211, 212

Herranz, Neus 120, 211, 212

Herrera, Enric 216

Higueras, Paco 142

Hintze, Rosa M. 98, 99

Homedes Jasanada, Francesc 78, 80, 227,

298, 332

Huguet, Aina 110

Hurtuna, Josep 183

Ibàñez Palomero, Pepitu 95 Ibàñez Palomero, Teresa 95 Iborra, Pere 242, 243 Iglesias , Ignasi 86

Iglesias Coll, Roser 327 Iñíguez, Isabel 99

Isanda, Anna 73, 74, 76, 81

Isern Casas, Joaquim 323, 360

Ivars Amich, Ramon B. 98, 99, 100, 121

Izaga Espinosa, Juan M. 94, 97 Izaga Espinosa, Pilar 258

Izquierdo Amigó, Francesc 307, 336, 337,

343

Izquierdo, Josep 252 Jané Balsebre, Ònia 110 Jané, Albert 74, 83

Jansà Leache, Anna R. 338 Jansà Leache, Míriam 338

Jansà Orpinell, Alfons 123, 136, 288, 311,

338

Jaria, Amparo 318

Jaumà, Rossend 110, 308, 327 Jiménez Huertas, Mercè 204 Jiménez Huertas, Núria 135 Jiménez Morell, Teresa 178 Jiménez Vergara, Antoni 326, 327

Jiménez, Berta 78

Jiménez, Imma 75, 76, 78

Jiménez, Javier 201

Jiménez, M. Teresa 109, 186

Jimeno, Joana 304

Jimeno, Pilar 304

Jodar, Susana 151, 154

Jofre López, Xavier 178, 205, 209, 210, 360

Jofre, Elvira, 91

Jorba, Josep 78

Jornet, Josefina 25

Jornet, Laureà “Mariano” 256 José Cela, Camilo 76

Juan Babot, Salvador 258, 259, 260, 265,

269, 270, 288

Julià 269

Julià, Miquel 91

Just, Cassià 196

Kleiner, Cristina 233

Kopf, Alicia 70

Labòria, Lluís 140,, 269

Lahosa, Joan Enric 263, 264, 269

Lara, Míriam 110

Larreula, Enric 67

Lassaque, Aurèlia 71

Latorre, Francesc 306

Laura 66

Lavernia, Josep 311

Làzaro, Alexandre 168

Lebron, Pol 292

Ledo, Adriana 182

Leuthard Egli, Fernando 320, 321, 323

Linares, Carles 327

Linares, Clara 110

Linares, Felip 327

Linares, Marta 114

Lirola, Isabel 142

Lizúndia, Fernando 131

Llàcer, Vicenç 46

Llach, Lluís 232, 280, 288

Llavina, Jordi 71, 279

Lleixà, Daniel 236, 298

Lleonart, Jordi 98

Llinares, Patrícia 134

Llobera, Mariona 211

Llobera, Montse 98

Llompart, Jesús 201

Llongueras, Joan 183 Llop, Josep Manuel 262 Llorach, Rafael 91

Lluch, Gertrudis 347 Lluís, Joan Lluís 70 Lluís, Lídia 120

Llum Vidal, Blanca 71 Lluveras, Montserrat 209 López Esteve, Adriana 44

López Frigola, Montserrat 204, 209, 210

López Llaví, Josep M. 263, 264 López Lozano, Ramon 24 López, Alícia 120, 182

López, Carlos 110

López, Carme 41, 113, 114, 115

López, Francesc 201 López, Joan Pere 342 López, José A. 65 López, Mireia 110

Lorente, Assumpta 110, 111, 112

Lorenzo, Adriana 207

Lozano, Maria 91

Luchetti, Alfred 267

Ludevid, M. Dolors 51, 203

Luna, Eduardo 82 Mach Bosch, Esteve 61

Macià i Fontanilles, Albert 11,. 28, 29, 34,

55, 56, 57, 116, 120, 182, 226, 331, 340,

341, 344, 345, 381, 382, 387, 388

Macias Canalias, Ricard 168, 173, 175, 178,

186

Madirolas, Maite 113, 114

Madueño, Antoni 201

Maig, Francesc 321

Mainar, Josep 159

Malaret Fosalva, Miquel 20

Malaret i Amigó, Antoni 12, 13, 14, 20, 24,

59, 65, 73, 74, 82, 84, 91, 135, 157, 177,

185, 204, 234, 240, 253, 254, 280, 282,

296, 310, 319, 331, 334, 340, 350, 356,

357, 358, 364, 369, 370, 371, 372

Malaret i Amigó, Rafael 12, 13, 14, 52, 55,

58, 77, 162, 168, 177, 185, 186, 201, 204,

297, 339, 347, 350, 351, 359, 360, 369,

370

Malaret Julià, Antoni 78, 79, 208, 259, 262,

289, 290, 304, 339, 373

Malaret Julià, Carme 118, 125, 127, 128,

225, 265, 288, 325, 326

Malaret Julià, Immaculada 78, 80, 135,

160, 208

Malaret Julià, Joan 78, 208, 213, 214, 304,

339

Malaret Julià, Marta 101, 104, 122,, 123,

124, 125, 126, 127, 128, 236

Malaret Julià, Rafel 213, 214, 229, 327, 364

Malaret, Francisqueta 150

Malaret, Xavier 304

Mallol, Tomàs 240

Maluquer, Jordi 274

Manau, Antònia 91

Manchado 364 Mancilla, Josep M. 311 Manuel, Eugènia 91

Manuel, Jordi 110

Manzanares, Xavier 110, 111

Maña, La 291

Mañé Baleta, Pere 95, 96, 157, 165, 166,

168, 173, 176, 178, 183

Marca, Jaume 91

Marcos, Diego 125 Margalef, M. Cinta 66

Margarit Consernau, Joan 55, 70

Marian, Gonzàlez 225

Marín 361

Marín Ausió, Sandra 277 Marin Silvestre, Dolors 14 Marín, Carmen 111

Marín, Isabel 325

Marín, Jordi 110

Marquès Heid, Josep M. 110, 120, 182, 199,

302, 331, 336, 339, 341, 342, 343, 344,

347, 354, 361

Marques Rigal, Joan 110 Màrquez, Eduard 72

Martí Aparici, Joan 74, 183, 350 Martí Berga, M. Dolors 74

Martí Jané, Josep M. 61, 77, 159, 351

Martí, Empar 91

Martí, Montserrat 74 Martín Lima, Fernando 327 Martín, Benjamín 360

Martín, Ferran 110, 111

Martinell, Alfons 135

Martínez 319

Martínez Cortès, Daniel 110, 112 Martínez Fraile, Raimon 191 Martínez Rodríguez, Andrés 110 Martínez Silva, Isaura 65 Martínez, Ignacio 110

Martínez, Jorge 242

Martínez, Josep 309, 310, 311 Martínez, M. Jesús 65 Martínez, Sonia 395

Martorell, Josep 298

Martorell, Oriol 191, 194

Mas Ros 157

Mas, Enriqueta 91

Mas, Josep 196, 198, 201 Mas, M. Rosa 66

Mascarell Canalda, Ferran 78, 99, 100, 290 Mascarell Llàcer, Anna 285

Mascarell Llàcer, Vicenç 73, 78, 79, 98, 99,

100, 227, 281, 282, 292, 364, 371, 372

Mascarell, Josep 250

Masclans, Mar 182

Masip, Joan 132

Masjuan Codina, Josep M. 59, 61, 63, 73, 78,

80, 188, 198, 201, 245, 249, 252, 342

Massagué Magriñà, Jordi 76, 80, 94, 98,

289, 299

Massagué Roig, Antoni 73, 74, 280, 351,

359, 360

Massip Vilanova, Joan 249, 252

Massip, Jenny 28

Massó Belbeny, Leopold 178 Massó, Pere 168

Mata Garriga, Marta 62 Matas Llopart, Joan 157 Mateo, Gemma 211, 212, 213

Mateu Bullich, J. “Tortell P.” 289 Mateu Font, Josep 341, 360

Mauri, Maria 220, 221

Maymó Puig, Florenci 231, 243, 244, 245,

246, 247, 248, 249, 250, 251, 252, 327

Mayoral, Jaume 311 McCook Silva, Jorge 110 Medina, Òscar 111

Melià Segarra, Francesc 24, 136, 137, 141,

143, 253, 324, 331, 334, 335, 336, 339,

341, 388

Mena, Marc 219

Mèndez, Josefina 20

Méndez, Sílvia 134

Menoyo, Lluís 59, 65

Mercader, Gay 232 Mesado, José Antonio 111 Mestres, Elvira 91

Mier, Carles 311

Milà Mitjans, Josep 82, 91, 95, 96 Milà Nuell, Josep 304

Milà Ripoll, Joan 91 Millan 313

Millet, Víctor 244 Minguell, Josep M. 194

Miquel Simó, Domènec 110, 327

Miquel, Rubèn 111

Mir Gómez, Jaume 74, 91, 178, 179, 296,

297

Mir, Boris 209, 210, 211

Miracle, Josep 159, 160 Miralles, Joan Jordi 70 Miranda, Jaume 195

Mitjans Julià, Feliça 168, 182, 186, 364

Mitjans, Josep 168

Mitjans, Núria 304

Modolell Jané, Gaspar 18, 19, 347 Modolell Lluch, Santiago 296

Modolell Lluch, Xavier 147, 176, 296, 370

Modolell Ribalta, Josefina 253 321, 347 Modolell Ribalta, Montserrat 347 Modolell, Anna M. 66

Moix Fabra, M. Victòria 110 Molas, Àlex 219

Molinero Juncà, Montse 26, 28, 54, 116, 388

Molins Crusellas, Vicenç 98, 99, 100

Molins Furió, Vicenç 97, 98

Moll, Sònia 71

Moncada, Jesús 79

Montagut, Aram 219

Montagut, Enriqueta 229

Montagut, Pere 82, 91, 168 Montagut, Pere (Pça.Camp) 229 Montes, Julio 151, 344

Montes, Lluís 110

Montiel, Montse 229, 327

Montiel, Nuri 327

Montilla Aguilera, José 302 Montllor, Ovidi 232, 280, 286, 392 Montmany Vila, Maria 165 Montmany, Joaquima 91

Monton, Xavier 230, 329

Montorio, Toni 125, 128

Monzó, Francesc 110

Monzón, Manuel 110

Mor, Adolf 309, 311

Mora Alzinelles, Víctor 86 Mora Capdevila, Àngel 174 Mora, Xavier 201

Moragas Badia, Ramon 51, 52, 66, 80, 188,

191, 192, 194, 196, 198, 199, 200, 201,

203, 253, 306, 307, 308, 331, 333, 334,

339, 342, 344, 351,352, 374

Morales, Vicenç 113, 114 Moreno Carrasco, Pedro 340 Moreno Dalmau, Joaquim 306 Moreno Pallí, Lluís 161 Moreno, Josep 311

Morera Viura, Enric 176 Mosoll, Florenci 168

Motis, Andrea 54, 219, 278

Moya, Cristina 288

Mulà 256, 258, 262, 268, 280, 357, 383

Mullor, Cristina 211

Munujos, Petraki 201

Muriel, Susanna 368

Murillo, Victor 36, 37

Nadal, Santi 128

Navarra Causa, Ferriol 19

Navinés Pujol, Josep M. 55, 168, 185, 186,

201, 206, 305, 306, 307, 308, 311, 360,

364

Navinés, Albert 311 Navinés, M. Rosa 74 Navinés, Salvador 91, 97

Nebot Carrió, Isabel 28, 114, 289, 327

Nebot, Nil 117 Neus i Xavi 141

Nevado Cañamero, Miquel 135 Neymar 326

Nico 216

Nicolau, Joan 135

Nieto, Julia 110

Noguera, Ernest 46

Nogués Bardolet, Amèlia 105, 110, 112,

120

Nopca, Jordi 70

Noy, Alfons 97

Nuet Badia, Eulàlia 299 Nuet Badia, Josep 299, 323

Núñez, Isabel 142

Núñez, Tomàs 137, 140, 142, 341

Obiols Bou, Francesc 135, 136, 174 Obiols Bou, Montserrat 182

Obiols, Bartomeu 168

Obiols, Ferran 342

Obiols, Josep 168

Obiols, Víctor 71

Obradó, Miquel 182 Ochoa Torra, Elisenda 110

Ochoa, Gonzàlez, Juli 227, 228, 229, 253,

327

Ochoa, Júlia 17

Oliva, Teresa 182

Olivé, Dr. 314

Olivé, Jaume 95

Olivé, Pere 231

Oliver, Joan “PereQuart” 280 Oliveras Avià, Jorge Juan 208 Oliveras Avià, M. Carmen 208

Oliveras Martí, Joan 82, 91, 311, 318, 359,

360, 364

Oliveras, Jaume 297

Oliveras, Madrona 325

Ollé Juhera, Jordi 169, 173, 175

Ollé, Alba 14, 165, 166, 169

Oromí Puig, Francesc 360 Oromí Puig, M. Teresa 94, 95, 97

Oromí, Arcadi 364

Oromí, Francesc 364

Orriols Comas, Gaspar 21, 130, 168, 176,

185

Orriols Comas, Pere 296, 297, 304

Orriols Tubella, Gaspar 78, 99, 113, 114,

115, 292, 389, 390

Orriols Tubella, Pere 229, 231, 245, 327

Orriols, Maria 74

Orriols, Ventura 168

Ortega, Joan 127

Ortí Guàrdia, Alfons 331, 335, 339, 341, 342

Orts, Anselm 64

Otero, Jesús 47

Pablos Garcia, Pere 174

Padró Hernàndez, Mingo 40, 113, 114, 115

Padró, Bernat 234

Padrosa, Eduard 308, 341, 342 Pagès Amigó, Gabriel 364 Pagès Bofi l, Immaculada 268 Pagès Mesado, M. Antònia 325 Pagès Mesado, Salvador 94 Pagès Pagès, Antoni 178, 179

Pagès, Jaume 91, 168

Pagès, Josep 311

Palanca 130

Pallardó, Josep M. 215 Pallejà, Lina 110 Palomero, Josep R. 311 Pantinat, Anna 71

Pañella Petit, Montserrat 168, 179, 183

Parera Gabarró, Agustí 147, 311

Parera Urpí, Sergi 174, 327

París, Xavier 204, 205, 207

Pascual Batet, Mercè 225, 226

Pascual Batet, Pere 40, 169, 170, 174, 208,

299, 304, 360

Pascual Bosch, Ramon 297, 320, 321

Pascual Campreciós, Joan 48, 120, 174,

182

Pascual Granados, Elisabet 44 Pascual Navinés, Pere 91 Pascual Sala, Roger 46, 299, 361

Pascual, Mireia 211, 212, 213

Pastor Pi, David 26, 178, 180, 183, 184

Pastor, Anton 271

Pavlovsky, Ángel 290

Peco, Josep 91

Pedrals, Josep 71

Penella, Josep 311, 319 Pera Pareto, Joan Anton 304

Perea, Ángeles 41, 113, 114, 115

Pereña, Robert 82 Pérez Conill, Jordi 73

Pérez Lozano, José M. 259 Pérez Montolio, Matías 323 Pérez Simó, Montserrat 62, 66 Pérez Simó, Roser 62

Pérez Verdú, Carme 310 Pérez, Carlos 93, 94, 96, 97

Pérez, Helena 182 Pérez, M. Teresa 110 Pérez, Marc 44

Pérez, Miquel 311

Pérez, Pilar 208

Pérez, Sergi 110

Perico 272

Peris, Anna 86, 91

Perpinyà Palau, Josep 33, 34, 52, 55, 56,

84, 226, 302, 307, 340, 389, 392

Petit Matas, Assumpció 131, 132

Petit, Consol 137

Peya, Clara 71

Pi de la Serra, Francesc 281 Pi, Anna 91

Pi, Antoni 201, 342

Pi, Esteve 54

Pi, Maria 74

Pi, Teresa 150

Pi, Toni 225

Picas, Jaume 79

Piédrola, Àngels 111

Piella, Ferran 110

Piñol, Alexandre 298

Piñol, David 311

Piqué, Maria 91

Piquet Gelabert, Josep 20, 82, 130, 165,

168, 176, 177, 178, 208

Piquet Montmany, Mercè 165,. 176

Pius XII 259

Pla Altimira, Maria 110

Planagumà, Sílvia 48, 172, 173, 175 Planas Farigola, Frederic 227 Planas Farigola, Pilar 55, 83, 84

Planas, Marta 111

Poblet, Montse 110

Poll Crespo, Bernat 116, 120

Poll Gelabert, Joan 274, 275, 276, 277

Poll Gelabert, Núria 123, 128

Poll Gelabert, Ramon 174, 323, 324, 326,

327

Poll Gómez, Josep 298

Poll Navinés, Joan 185, 306, 307, 315, 316,

317, 318, 364

Poll Navinés, Rafel 364 Poll Puig, Joan 315, 316 Poll Puig, Jordi 55

Poll Ribas, Fidel 55, 306, 315, 316, 317,

318, 319, 323, 360

Poll Ribas, Joan 360 Poll, Cinto 364

Poll, Jaume 91, 318, 358, 362, 363

Pomar Salamanca, Arturo 309, 310 Pons Alorda, Jaume 71

Pons, Arnau 70

Pons, Joan 225

Pont, Laura 120, 121

Pont, Sergi 120, 231

Porredon Capdevila, Romi 28, 34, 40, 41,

113, 114, 115, 120, 302, 304, 344, 345,

381, 388

Porta, Andrea 142

Porta, Carme 231, 314

Porta, Jaume 125

Porta, Josep 265

Porter Moix, Miquel 264, 266, 275

Porti, Neus 182

Pradas 306

Prat, Àngels 80

Prat, Carles 26

Pratdesaba, M. “Big Mama” 220 Prenafeta, Emili 168

Prenafeta, M. Rosa 318

Prenafeta, Matilde 325

Prieto, Jesús Ángel 262, 265

Prieto, Josep 201

Pruna Crusellas, Núria 64

Pruna Gascon, Pere 82, 91, 147, 295, 296,

364

Pruna Pons, M. Antònia 74

Pruna Pons, Pere Anton 74, 82, 201, 306,

307, 308, 344, 360

Puente, Joan 311

Puertas, Pere “Santos” 219, 220

Puertas, Víctor 220

Puig Antich, Salvador 269

Puig Gordi, Lluís 33, 55, 58, 387, 388 Puig Oliveras, Bartomeu 24

Puig, Carme 127

Puig, Joan 311

Puig, Jordi 137

Puig, Manuel 311

Puig, Matilde i Rossend 137, 140

Puig, Toni 126, 127, 128, 236

Puig, Xavier 128

Puigbò, Joan 110

Puigdemont, Carles 54, 55, 58

Puigdemont, Dolors 113 Puiggròs Martí, Elisabet 109

Puiggròs Modolell, Xavier 74, 132, 311

Puiggròs, Txell 120

Puigpelat, Francesc 70

Pujadas, Irene 318 Pujades Rúbies, Romà 174

Pujadó Polo , Rosa M. 66, 80, 344, 345

Pujol 316

Pujol Soley, Jordi 171, 302

Pujol, Àngel 151, 306, 308

Pujol, Cira 110

Pujol, Enric 208

Pujol, Francesc 208

Pujol, Joaquim 91

Quer, Josep 211

Quer, Mercè 66

Quesada, Esther 120

Quesada, Lluís 64

Quintana Campreciós, Joan 85, 91, 94, 129,

130, 168, 350

Quintana Cortès, Alberta 85, 332, 333

Quintana Cortés, Josep 52, 75, 78, 85, 91,

120, 165, 168, 176, 185, 186, 187, 201,

227, 234, 265, 345

Quintana Cortés, Maria 11, 12, 28, 85, 87,

94, 95, 97, 101, 131, 132, 135, 342

Rabasa, Vicenç 168 Rabe, Georg Hans 201 Raimon i Analissa 232

Rajadell Puiggròs, Núria 73 Rajadell, Josep 95, 168, 364

Ramban Jordà , Lluis 13, 28, 29, 30, 31, 32,

35, 36, 48, 50, 53, 56, 78, 100, 117, 132,

141, 142, 143, 144, 162, 174, 179, 183,

184, 190, 193, 194, 200, 212, 226, 231,

232, 233, 234, 235, 236, 238,, 239, 240,

241, 253, 265, 279, 293, 307, 331, 334,

335, 336, 337, 342, 354, 368, 370, 382,

393

Ramírez Balcells, Robert 65, 334

Ramírez Bofi l, Jordi 111, 120

Ramírez, Lluís 110 Ramon Farré, Josep 183 Ramos Bosch, Xavier 110 Ramos, Josep 63, 66

Ramos, Mònica 132

Ramos, Òscar 252

Ramos, Renata 111, 313

Rañé Blasco, Ferran 55, 56, 57, 86, 95, 98,

99, 100, 104, 109, 289

Rañé Blasco, Miquel 99 Rebollar, Ramon 151, 308

Recasens, Josep 76

Redondo, Óscar 110

Regàs, Oriol 215, 216

Reina López, Miquel 320, 322

Reinal, Simeó 20

Renom i Pulit, Mercé 17, 18, 19,

Reverter Sala, Miquel 127, 229

Reverter Sala, Teresa 17, 45, 230, 231, 232,

299, 304, 327, 344, 358, 365

Reverter, Miquel 21

Revilla Briongos, Agustí 182 Revuelta, Sara 110

Rexach, Modest 193

Riba Joan, Manel 110, 111

Riba Renom, Nolasc 218, 386

Riba, Miquel 242

Ribalta Vilaplana, Antoni 321 Ribas, Pepeta 91, 359

Ribas, Pere 168

Ribas, Rosa 135 Ribera Llop, Daniel 62

Ribera Mitjans, Mireia 132 Ribes 350

Ribes Riera , Elisabet 64 Ribes Riera, Josep M. 327 Ribes, Estanislau 97

Ribó, Rafel 288

Ribot, Pere 193

Ricard 117

Ricart Codina, Anna M. 110 Riera Batiste, Vicenç 91, 94

Riera Morejon, Francesc 168, 176, 177

Riera Prenafeta, Francesc 40, 309, 312,

313, 314, 320, 323, 327

Riera Prenafeta, M. Rosa 325 Riera Salvador, Francesc 208 Riera, Bonaventura 315, 323

Riera, Marcel 70

Riera, Margarita 304

Rigabert, Jordi 201

Rigau, Antoni 177

Rigau, Serena 66

Rioja, Ramon 236 Ripoll Freixes, Enric 76

Ripoll Garcia, Manel 113, 114, 115, 280,

304, 341, 344, 345, 381, 382, 388

Ripoll Garrido, David 94, 97, 98, 340

Ripoll Moreno, Imma 55, 101, 104, 290,

337, 339, 367

Ripoll Rajadell, Manuel 40

Rius Barreda, Josep M. 174, 232, 289, 304,

323, 324, 359, 361

Rius Pagès, Jaume 359 Rius, Ferran 198, 201

Rius, Joaquim 52

Rius, Jordi 142

Riverola Sabaté, Montserrat 84 Roca, Joan 113, 114, 116, 225

Rodés, Assumpció 74

Rodríguez Amat, Vicenç 101, 104, 110, 111,

116, 307, 312, 313, 314, 337, 339, 341,

342, 343, 344, 347, 360

Rodríguez Quiñones, Francesc 323 Rodríguez, Carles 308

Rodríguez, Carlos Daniel 361, 362

Rodríguez, Cati 211, 212, 213

Rodríguez, Conxita 182

Rodríguez, Edu 231

Rodríguez, Fàtima 110

Rodríguez, Jose 43 Rodríguez, Miguel Ángel 43 Rodríguez, Omar 110

Roger, Jordi 135

Roger, Núria 135, 136

Rognoni, Irma 211

Roig Felip, Marta 98, 124, 125, 131, 133,

134, 236

Roldan, Joan 311

Roma, Ramon 137, 140, 142

Romaguera, Joaquim 263 Roman Expósito, Marta 44 Romera, Marc 71

Romero Segarra, Francesc 174 Romero, Ana 111

Romeva 306

Ros, Immaculada 98

Ros, Meritxell 111

Ros, Rafael 137, 142

Rosalia 128

Rosell Fajardo, Carme 277 Rossell, Sandro 326

Rothkovic, Silvie 71

Roure, Teodor 178, 205

Rovira, M. Àngels 51, 203 Royo , Toni 37

Royo, Jesús 91

Royo, Mercè 67

Rubio Armengou, Marina 74, 176, 178

Rubio Garcia, Costi 122, 128 Rubio Ibarz, Alfons 174 Rubio, Cristina 110

Rubió, Isidre 137

Rubio, Manuel 91

Ruiz Ribes, Susanna 132 Rusiñol Petit, Josep M. 135 Sabadell Segú, Enric 300 Sàbat, Antoni 192, 193

Sagristà, Sergi 293

Sala Mitjans, Montserrat 299, 304

Sala, Fèlix 296

Sala, Montserrat 110

Sales, Joan 77 Sales, Josep M. 120

Sales, Mariona 120, 211, 212, 213 Salinas, José Luis 110

Salrach, Elisenda 110

Salvat, Joan 252

Sàlvia Escola, Joan 40, 101, 110, 111, 120

Sampere, Màrius 71

Sánchez Cuéllar, Rodolfo 326, 357 Sánchez Llobet, Rodolfo 174 Sánchez Madriguera, Isabel 183 Sánchez Sànchez, José 359 Sánchez-Piñol, Albert 71

Sánchez-Valverde, Paula 220

Sánchez, Carme M. 44, 64

Sánchez, Ludi 304

Sànchez, Míriam 229

Sánchez, Pepe 168

Sanchís, Anna 110

Sanchís, Eduard 64

Sanchís, Miquel 168

Sanpedro, Anna 182

Santacana Marín 325

Santacana Martí, Robert 162, 168, 173,

323, 344

Santacana, Josep 168 Santacreu Patau, Josep 327 Santamaria, Rosa 182

Santi 229

Santiago, Albert 26

Santiago, Carmen 325

Sanz, Consol 66

Sardà Rodríguez, Joan Albert 312, 313

Sastre Planella, Montserrat 281, 288

Saura Domènech, Llorenç 174, 208, 324

Scazzocchio, Emilio 111, 344, 345

Scazzocchio, Giorgio 101

Sebastià Pons, Joan 76 Sebastià, Llorenç 91

Sèculi Sánchez, Elisa 59, 61, 62, 63, 73, 74,

77, 80, 81, 83

Segalés, Joan 288

Seguí, Sergi 33, 34,, 55, 226, 367, 386, 388

Segura Crespo, Clara 55, 98, 109, 134

Segura Romero, Carles 74, 76, 77, 79

Segura Romero, Lluís 78, 140, 141, 142,

182, 246, 259, 260, 261, 262, 263, 265,

268, 270

Segura Romero, Ricard 78, 94, 97, 98, 100,

135, 160, 182, 188, 201, 282

Sellés, Pepita 47

Sendrós Tolsa, Josep M. 111, 174 Senpau Jové, Pilar 362

Senties, Andreu 82

Serra Corominas, Joaquim 49 Serra Gabriel, Xavier 323, 360

Serra, Antònia 91

Serra, Blanca 288

Serra, Concepció 91

Serra, Joan 66

Serra, Laura 396

Serra, Màrius 72

Serrahima, Neus 66

Serrahima, Núria 178

Serrano Martínez, Paco 359, 361, 363

Serrano, Glòria 120

Serrano, Joan 361

Serrano, Pepita 318

Serrano, Sergi 43, 46

Sílvia 233

Simó Esteva, Anna 111, 304, 327

Simó Esteva, Antoni 78, 125, 227, 282, 289,

298, 304

Simón Pujal, Miquel 110 Simón, Ángeles 137, 140

Simón, Marc 111

Sobrequés, Santiago 301 Sogas, M. Assumpta 66 Sola, M. Teresa 110 Solanich Balius, Rafel 165

Solano Sabadell, Santi 104, 116, 120, 123,

125, 127, 128, 290

Solé, Jaume 309, 311

Solé, Joan 201

Solé, Lluís 40, 41, 42

Sòria, Enric 366

Soriano Garrido, Oriol 323, 327

Sorribas, Jaume 359 Soto Massip, Paula 110 Soto, Andrea 111

Subirats, Andreu 71

Sunyol, Víctor 71

Suñé Fontova, Roser 277 Suriñach, Filomena 91

Surroca Carmona, Joan Manuel 55 Surroca Pratdesaba, Josep L. 55

Surroca Pratdesaba, Montserrat 187, 208

Taboada, Aurora 142

Tàpias, Núria 143

Tarrada, Sílvia 136, 231

Tarrada, Teresa 231

Tarradellas Joan, Josep 182, 187 Taurel Benitah, Amanda 110 Taxé, Maite 127

Tenas, Manel 359, 362, 363

Tenes i Alibés, Antonino 17, 18, 95, 166,

188, 318

Terrada, Fina 276

Teruel, Cristóbal 311

Tobella, Anna 26

Torelló, Angelina 127

Torra Pla, Joaquim 387, 388

Torras 301

Torras, M. Àngels 55

Torrent Ramió, Roger 387, 388

Tort, Joan 91, 168

Tosas Rimbau, M. Rosa 84 Tosas, Gina 231, 270

Tost Carbonell, Ferran 323, 324, 365 Tost Carbonell, Raül 323

Tost López, Lluc 43 Traver, Josep 54

Travesset, Joaquim 311

Travesset, Magí 280

Travesset, Sigrid 64

Tremoleda 76

Trotzig, Queralt 110

Tubella Fajardo, Manuel 296 Tubella Piquet, Joan 280, 324

Tubella Piquet, Maria Rosa 165, 182, 208

Tubella, Montse 67

Turon, Berta 110

Turon, Francesc 299

Turull, Joan 321

Ubiña Lagos, Reyes 110 Ufenast Vallejo, Javier 110

Urpí Busquets, Florenci 91, 168

Urpí Mans, Cèlia 55, 147

Urpí, Francesc 82

Urpí, Ramon 168

Urpinell Gómez, Joan 37, 227, 298, 304,

365

Urpinell López, Joan 218, 219, 386 Urpinell Pañella, Pere 168

Uson Llansana, Xavier 249, 251, 252

Valdepérez, Juan 110

Valenzuela Izquierdo, Helena 110 Valero, Jaume 336, 337, 343

Vallbona, Anna 71 Vallejo Ruiz, Susana 249 Vallespí, Marta 91

Vallespín, Andrés 321 Valls López, Joan 110 Valls, Aina 207

Valls, Josep 167, 168

Valls, Silvestre 157

Valls, Xavier 70 Varela, M. Josep 66

Vargas Llosa, Mario 392 Vargas, Cristina 231

Veciana, Roger 120

Vendrell, Enric 304

Ventura, Francisco 64

Vergano, Serena 262

Vergé, Sofia 9

Vergés, Agustí 311

Verges, Pilar 110

Vernier Magriñà, Pep 229, 230, 231, 351,

352, 359

Veselov, Fedor 220

Veselova, Irina 220

Vidal-Conte, Mireia 71

Vidal, Just 130, 315, 316, 319

Vidal, Roser 150

Vidal, Vidal 130, 318 Vila Palanques, M 360 Vila, Isidre 265

Vila, Pep 40

Vila, Santi 54

Vilagut Torrents, Antoni 323

Vilanova Fernàndez, Anna 37, 120, 204,

208, 211, 245, 341, 342, 344, 345, 381,

382

Vilanova, Maria Josep 110 Vilapinyò, Jordi 204

Vilaplana, Àlex 111

Vilarubla, Santi 201

Vilella, Laura 111

Villanova, Jaume 74, 87, 96

Villanueva, Fina 304

Villanueva, Itziar 30

Villanueva, Miquel 55

Villatoro, Vicenç 72 Villegas López, Manuel 259 Viñas, Lluís 97

Visiedo Yàñez, Diego 44 Vivas, Julià 91

Vives Cortès, Miquel 135 Vivés, Agustí 82, 91

Vives, Fernandet 167

Vives, Jaume 364

Vives, Jordi 73, 79, 80

Vives, Josep 20, 70, 72, 91, 94, 168

Vives, Miquel 130, 147, 168

Vives, Quim 364

Vizoso, Mar 134

Wagensberg Lubinski, Jorge 98 Xirinachs, Josep M. 288

Ylla, Carme 299

Zapata Puig, M. Àngels 120, 182

Zapata Puig, Pilar 120, 182, 185, 186

Zapata, Jeroni 137

Zappa, Viviana 110

Zaragoza, Rosa 140

Zarroca, Carme 136, 141

MISCEL·LÀNIA D’ESTUDIS SANTJUSTENCS XXIV