INTRODUCCIÓ
L’objectiu d’aquest treball és deixar constància de la història del bàsquet a Sant Just Desvern, des de la seva aparició fins els nostres dies. La intenció, doncs, és exposar senzillament el pas del temps i el pas dels homes i dones en
quest temps, creant la història del C.B. Sant Just, des dels orígens fins l’any actual, 2006, en que es celebra el Cinquantè aniversari de l’entitat.
Amb aquest punt de vista els aspectes que bàsicament s’han considerat, sense oblidar l’oportunitat d’altres, són:
La trajectòria esportiva i social del club. La seva fundació, les inquietuds dels primers homes que van tirar-ho endavant i el desenvolupament posterior de l’entitat, destacant els afers més notables.
Els components dels equips masculins i femenins, primordialment els Sèniors, els seus entrenadors i els dirigents en l’àmbit d’organització, és a dir, les Juntes Directives.
Els equips que s’han anat constituint, els seus entrenadors, els campionats on han competit i llurs classificacions.
Sens dubte mancaran noms i afers que uns i altres, cadascú a la seva època, trobaran a faltar. També hi haurà fets i moments que poden tenir interpreta cions diferents i fins i tot contràries a les que s’expliquen. Bé, seran punts de vista distints de les informacions que els autors hem anat recollint o de les que hem viscut en els nostres anys al club. En qualsevol cas, però no hi ha cap inten ció deslleial, en tot cas, poca traça
Lògicament s’ha realitzat una tasca de recerca per poder disposar de la màxi ma informació possible, consultant una determinada documentació i parlant amb uns quants protagonistes d’aquesta història, relacionats al final de la publicació.
A l’Arxiu del Club Bàsquet Sant Just, hem disposat de nombrosa informa ció començant per la dels anys 70, en que les Juntes Directives del moment van tenir la cựra i l’encert de redactar la Memòria Anual on s’exposa la composició dels equips, les classificacions en els seus campionats, les decisions més notables
29
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
de la Junta i els afers econòmics de la temporada. Disposar d’aquesta documen tació, així com la de les dècades dels anys vuitanta, noranta i inicis de l’actual segle, ha estat cabdal per realitzar la present publicació i per determinar el seu format i contingut, i cal agrair-ho a la llarga feina de recopilació i ordenació por tada a terme per la Sra. Núria Buisán, directiva des de fa molts anys i els seus companys i companyes de l’actual Junta del club. També, a l’Arxiu Històric Municipal de Can Ginestar, hem accedit a la informació que en el seu dia va recollir en Carles Benítez Baudés, historiador, que ha estat molt útil tant per algunes noves notícies com per contrastar-les amb les que ja disposàvem, així com diferents articles i informacions publicats a la revista “La Vall de Verç”. I després, les informacions, fotogràfiques, escrites i orals, que els amics de molts anys i altres coneguts més recents ens han aportat en les trobades i xerrades que hem anat realitzant.
Explicar la història del bàsquet a Sant Just Desvern, o el que pot ser el mateix, la vida i desenvolupament esportiu i humà dei Club Bàsquet Sant Just, no serà diferent de la de molts altres clubs i entitats esportives d’arreu de Catalunya. Sovint els seus inicis són confusos, poc clars, amb uns amants de l’esport, en el nostre cas el basquetbol, que amb gran entusiasme i un enorme desig de practicar l’esport que han elegit, van realitzar fets inimaginables per aconseguir els seus objectius. També és freqüent la dificultat de poder establir una data exacta d‘inici que ens serveixi avui per anar concretant avenços, com memoracions i aniversaris. L’experiència ens diu que els dubtes sobre els inicis no ens han de preocupar. El que cal conèixer és com van sorgir aquests pioners, quina motivació els impulsava, com van reeixir en les seves peripècies primeres i com i quan van aconseguir una continuïtat que avui en dia hagi fructificat en una història, en una trajectòria, que pot explicar-se. Aquest és el nostre cas i per sort hem trobat testimonis d’èpoques que no sospitàvem pas que ja es comen cés a practicar el bàsquet a la nostra població de Sant Just Desvern.
no
no
Amb la intenció, doncs, d’establir, el més aproximadament possible, com van ser els primers moments, ens cal deixar constància de les fonts on hem anat a beure, perquè d’elles neix aquesta crònica i són dels pocs santjustencs que van viure aquells inicis i se’n recorden.
Sense més que exposar aquestes mostres històriques transcrivim literalment dos escrits entranyables. El primer testimoni que ens va orientar cap el que ano
30
menem “Els antecedents més remots”, ens el va oferir en Pere Brull i Angela, amb el següent text:
ITT
T
)
“BÀSQUET A SANT JUST”
L’any 1934 la nostra Parròquia tenia un solar al carrer Verge dels Dolors, on actualment veurem, al n°6, un habitatge modern.
El rector d’aquella època, mossèn Antonino Tenas i Alibés, volia construir-hi una escola (les Núria, que, finalment, es construiren al carrer Bonavista n°100), però considerà que el terreny era petit, tot i que li agradava per estar a prop de l’es glésia.
Mentre no tenia utilitat, el Vicari d’aleshores, Mossèn Pere Monmany i Armengol (fill de Pallejà), amb permís del Sr. Rector, va instal·lar-hi un camp de bàsquet i va formar un equip amb els escolans de l’època.
Avui només queden dos testimonis i cap dels dos recorden altres noms, però ens diuen que aquell primer intent va durar molt poc. Foren en, Joan Amigó i Rius (ja difunt), en Magi Campreciós i Ripoll, i en Joan Cucurella i Séculi.
No fou fins l’any 1939 setembreloctubre) que es tornà a jugar a aquest esport, arran del nomenament de Pere Brull com a Delegat d’Esports de l’Organització Juvenil, ja que, al mateix temps, es crearen els equips de futbol i d’altres esports dedi cats a la joventut.
El camp sinstal·là al carrer Montserrat, al costat de cal “Lleis”, actual no8, molt a prop del local que, aleshores, tenia la dita organització, a les antigues escoles conegu des com de l’Ateneu (actual Montserrat), entre aquest carrer i el de l’Ateneu, a la part superior doncs aquell terreny estava a dos nivells i a la part baixa quedava petit.
Era un camp d’ametllers, propietat de Gaspar Modolell Jané qui, al veure que havien tallat alguns arbres i aplanaven el terreny, un dia que ell el travessava per anar al cafè de l’Ateneu, lloc habitual en ell en moments d’oci, muntà en colera cri dant i preguntant qui havia autoritzat aquella barbaritat. Recordo que li varem contestar que havien estat els seus fills, Salvador i Xavier, els que ho havien deter
31
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
minat (cal tenir en compte que, en aquella època, aquests dos fills eren Caps de l’or ganització de FET i JONS), els quals, sens dubte, volien fer mèrits davant els demés caps. El que ningú sabia era que no havien comptat amb el seu pare ni en la seva aprovació, però el camp seguí per molt temps.
Comptàvem, com entrenador, amb els serveis dels carter del poble, en Josep Martinez, mort prematurament, que es casà amb la santjustenca Filomena Pi Campreciós, del carrer Laureà Miró (actual Avinguda de la Indústria). La veritat és que no aconseguia crear el que podriem anomenar “equip”, doncs si bé era perso na preparada, nosaltres no assimilàvem les seves ensenyances.
En aquells primers temps els noms dels jugadors eren: Pere Brull Angela, Jaume Duran Feliu, Pastor Fosalva Amat, Gabriel Pagès Amigó, Joaquim Pañella Petit, Joaquim Petit Petit i Josep L. Surroca Pratdesaba.
ca
El “Súmmum” d’aquest equip, on ningú recorda haver guanyat mai un partit de competició, fou el dia que, en el camp de l’Acció Catòlica de L’Hospitalet, fórem derrotats res menys que per 70 a 0. No cal dir que els jugadors ens varem confabu lar per no explicar mai aquest detall del resultat.
Anys després, ja es va disposar de la pista de les escoles conegudes com “nacio nals”, al carrer de la Creu, gran pati del darrera l’edifici i connectat amb els locals de l’Organització Juvenil (any 1948). Fou coneguda com a “Pista Sant Ferran” is essent al centre del poble, en època de poques activitats, concentrava a gran munió d’espectadors, molts d’ells mirant des del carrer, ja que hi havia una reixa que ho permetia i estava a major altura.
Era un terreny de terra envoltat de pins, amb cistelles posades dalt d’un pal, és a dir, sense massa categoria, però que servi durant molt de temps per les noves gene racions, les quals, aquesta vegada si, donaren dies de glòria al nostre bàsquet.
Je72
Costa que tallessin els pins, però s’aprofità la visita d’un inspector de la Delegació Provincial d’Ensenyament que determinà la tala ja què, des de feia temps, les orugues conegudes com la processionària afectava als infants. A més, els conven cé de la millora que fora cimentar el terreny, doncs resultaria més sa, cosa que, des de molt temps enrere, no volien entendre els mestres, tot i la insistència del propi Ajuntament a fer-ho.
No cal dir que amb la pista de ciment s‘aconsegui un bon camp, a part de poder lo marcar decentment i fer-ne ús amb més comoditat, s‘hi col·locaren cistelles en un plafó a continuació d‘uns pals corbats de formigó, arribant, fins i tot, anys més tard, a fer-hi unes petites grades juntes a la paret del cafè de l‘Ateneu. A més, es situà una tanca de fusta delimitant i separant el camp del públic. D’aquesta època hi ha algu na fotografia i inclús una breu pel·lícula d‘aficionat, en blanc i negre, de l’any 1958.
Les noves generacions que ja s’ho prengueren seriosament i els responsables n‘e ren, en Francesc Ruiz Pelegrin, Pastor Fosalva Amat, Jordi Molinos Pubill i Francesc Gallart Malaret. Els dos últim plens de vida que poden informar molt millor i amb més detall, doncs feia temps que havia començat una època en la qual jo ja no vaig participar-hi.
Els jugadors foren: Ramon Aguadé Bosch, Josep Asmarats Marti, Ignasi Casas Cadena, Jordi Roger, Jordi Molinos Pubill, Angel Cuenca Algóvia, Joan Cuesta, Salvador Sanchis.
L’any 1969, la Secció Femenina de Falange, reemprenguè activitats i comença ren a practicar bàsquet, formant un equip que es mantingué un parell d’anys. La promotora i delegada fou Vicenta Palazón Morata, empleada com a administrati va al nostre Ajuntament. També jugaven a la pista Sant Ferran del carrer de la Creu.
Ja no en sé res més del bàsquet, com no sigui la magnifica trajectòria que, anys més tard, inicià amb més impuls que mai, arribant al Pavelló esportiu de la Bonaigua, de la que no en sé res, però he pogut gaudir de les noves instal·lacions, club organitzat i diferents categories, amb equips masculins i femenins. Fa uns anys, Núria Buisán, directiva del club llavors i actualment, em va demanar detalls, doncs volien fer la història. Poca cosa vaig proporcionar-li, a part d’una copia de la pel·lícula ja esmentada.
Pere Brull Angela Sant Just Desvern, octubre de 2004
CLUB BASQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
Aquest text d’en Pere Brull situa uns personatges i uns llocs físics de l’enge gada inicial, de la represa després de la guerra i dels inicis més organitzats que han tingut continuïtat fins avui. Un recull d’idees varies que ens permeten lli gar algunes altres referències i arribar a uns anys, a meitat de la dècada dels cin quanta, dels que tenim prou coneixements i protagonistes. Sortosament, per arribar a conèixer els primers intents dels anys 30, un dels pioners esmentats per en Pere Brull, en Magí Campreciós, figura prou coneguda a Sant Just, quan l’hem requerit a explicar-nos els seus records, ens ha obsequiat amb un inapre ciable relat del que ell recorda. Aquí el tenim :
“El CB Sant Just m‘ha demanat que fes una mica de història sobre els primers temps del bàsquet a Sant Just, que recordo va ser sobre l’any 1934, fins el 36.
Recordo, una mica vagament, que per iniciativa del llavors Sr. Vicari de Sant Just, que crec era Mossèn Armengol, es va construir un camp de bàsquet entre els carrers Verge dels Dolors i Carles Mercader, entre les finques ocupades per la família Fontanals, que tenien l‘entrada per l‘actual carrer Campreciós, i la vivenda de la familia Garrigó, actualment els no 6 i 8 del carrer Verge dels Dolors, en uns terrenys propietat de la familia Vilaret, molt vinculats amb la parròquia.
Aquests terrenys ja estaven aplanats en haver estat part del camp de futbol dels anys 20, i encara es conservava una paret que era la part posterior de la vivenda dels Srs. Fontanals i on hi havia la propaganda d‘una casa d’articles d‘esports, Casa Sibecas, i no recordo bé si era del carrer Hospital o del Carme, de Barcelona.
Lògicament el terreny era de terra i sense marcar, però jugàvem amb una tre menda il·lusió. Els que vam començar érem alumnes de les Escoles Núria, propietat de la parròquia, i teníem de 10 a 12 anys. Jugàvem amb un reglament particular fet per nosaltres mateixos i quan es presentava el Sr. Vicari podiem jugar amb una pilota que ell portava que suposo seria de reglament, i quan jugàvem nosaltres sols fèiem servir la primera pilota que trobàvem. Fèiem pocs punts, ja que era molt difi cil encertar el forat de la cistella.
El que aguantava les cistelles, tant el pal com el tauler eren de fusta, sense pin tar, aguantava les inclemències del temps i penso que devien ser construïdes pels
34
ellers de fusteria d’en Gaspar Orriols, del carrer Marqués de Monistrol, però igno
d’on van sortir les anelles o aros i qui ho va col·locar.
No recordo molt bé els companys de fatigues, però parlant amb en Pere Brull hem recordat que qui segur que hi era és en Joan Cucurella i segurament, pensant en els companys d’escola d‘aquells temps, podien ser-hi en Pastor Fosalva, en Joan Amigó, l’Àngel Salvador, l’Angel Blasco i altres. Espero que en Joan Cucurella se‘n pugui recordar d‘algú més.
Aquest camp que he explicat va durar fins a principi de la Guerra Civil, l’any 36, i com es pot suposar no vam fer cap partit amb altres poblacions, al menys que jo recordi.
Després de la Guerra es va fer un altre camp en terrenys de la familia Modolell, al costat esquerra de l’Ateneu i recordo que allà hi jugaven a futbol els de la Penya Silenci.
Espero que aquest escrit sigui d’utilitat per refer la història del bàsquet santjus tenc.
Cordialment
Magi Campreciós i Ripoll
Desembre de 2004
Es pot observar que en els dos escrits hi ha coincidències i potser punts divergents en el que refereixen dels primers intents, i també hi ha certa barreja en els fets, cosa possiblement de la memòria. En tot cas, davant aquestes notí cies els autors, gent dels anys cinquanta i seixanta, quan l’arrencada definitiva, hem intentat bastir el que considerem els inicis de la nostra història. Probablement, doncs, si ens referim als incipients primers i pocs intents de 1934 podríem dir que el bàsquet a Sant Just compleix ja 72 anys. Però creiem que no seria objectiu, com tampoc ho seria atendre l’època de postguerra que va durar uns pocs anys en la dècada dels anys 40, sense continuïtat i amb poques notícies en quan a organització i partits. En canvi sí que podem afirmar amb
CLUB BÀSQUET SANT JUST 50è ANIVERSARI
seguretat que l’arrencada de 1954 i 55 ja no ha tingut aturador. Per tant si acceptem que la història del bàsquet santjustenc ha tingut diferents i variats epi sodis en els seus inicis, tant se val, doncs, si enguany commemorem 70, 60 o 50 anys, creiem que el que compta és conèixer, poder-ho transmetre, oferir a les generacions actuals i futures la forma de començar, de fer i de funcionar, un impuls entusiasta i unes vicissituds que han permès una trajectòria fins els nos tres dies i que els avui enamorats del bàsquet, a Sant Just, coneguin les seves arrels, el camí fer i ho valorin i n’aprenguin. No obstant això, com és prou sig nificant establir una data històrica que sigui referència, es considera que el moment en que es produeix una continuïtat en l’activitat i una participació en competicions oficials, pot ser un bon punt de partida cronològica, i així la tem porada 2005-2006, s’estableix com la del Cinquanta aniversari de la fundació del Club Bàsquet Sant Just.
Així doncs, aquesta publicació es va impulsar i es va començar a plantejar considerant el fet que podríem celebrar les noces d’or, el Cinquantenari del C.B. Sant Just, pensant en uns inicis dels anys cinquanta que coneixíem, i sorpre nentment han aparegut fets nous, anteriors als coneguts, iniciatives històriques, personatges impensables i, per tant, aquest contingut tan ric va anar fent gruix en el nostre ànim, estimulant-lo a treballar i investigar, i la present publicació n’és el resultat.
Joan Guiu i Torras i Pere Font i Grasa
Sant Just Desvern, juny de 2006
NOTA. En els inicis d’aquest treball varem poder conversar amb en Pere Brull i en Magi Campreciós, que il·lusionats ens van fer arribar els escrits repro duïts tal com els escriviren. En el moment de l’edició d’aquest llibre, en Magi Campreciós i Ripoll, malauradament, ens ha deixat. Va morir el febrer del pre sent any 2006, vagi el nostre homenatge i reconeixement des d’aquestes ratlles. Descansa en pau Magi.
36