La Penya del Moro o Turó Alt d’en Solanes és un turó de 275 m. d’al çada, situat a la divisòria dels termes municipals de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, al cim del qual es situa el poblat de la Penya del Moro, al sud del territori tradicional habitat per la tribu dels laietans.

El poblat dominava l’antic estuari del riu Llobregat – avui delta -que abrigava un important port d’ancoratge, potser el principal de tota la costa laietana.

El riu constituïa una via de penetració comercial molt important des de la costa cap a l’interior, i els poblats que es situaven a banda i banda del riu no eren aliens a aquest comerç fluvial. El poblat es situava estratè gicament de cara l’estuari i el riu.

L’any 1972 s’inicià l’excavació sistemàtica del poblat, i els treballs s’han desenvolupat al llarg de 21 campanyes, fins el moment actual (pri mavera de 1989),

Els sectors excavats són fonamentalment dos: l’àrea principal, cons tituïda per plataformes de vivendes flanquejades per possibles carrers (d’uns 1.250 m2) i un sector allunyat situat a ponent (sector SF, d’uns 200 m2).

Les vivendes excavades corresponen cronològicament a la segona meitat del segle V i el segle IV a C (la major activitat es detecta els anys 425-375/350), encara que es documenta en algunes zones testimonis ma terials d’ocupació més antiga. El poblat s’abandona, de forma progressiva i pacífica, cap a finals del segle IV a C. L’absència de materials de la prime ra meitat del segle V podria indicar una etapa de despoblament entre les dues fases esmentades, la segona meitat del segle VI i la del segle IV.

Les característiques topogràfiques del lloc, centrades principalment en uns pendents prou acusats condicionen la distribució de les habita cions. El poblat s’estructura en terrasses, seguint les corbes de nivell del turó. Les habitacions són excavades a la roca – pissarra -, i les banquetes retallades a la roca són remuntades amb murs de pedra. En altres cassos, l’excessiva pendent es salva mitjançant terraplenats.

La plataforma inferior es composa d’un conjunt d’habitacions en bateria amb parets mitjaneres comuns i portes obertes als possibles carrers.

L

.

L

L

– 65 –

MISCELLANA D’ESTUDIS SANTJUSTENCS

A la plataforma superior s’observa un altre conjunt d’habitacions adossades al retall de la roca, la qual serveix de banqueta de fonamentació per a la construcció d’un gran mur de més d’un metre de gruix, atravessat per un possible carrer transversal, perpendicular a l’anterior.

L’organització interna del poblat evidencia l’existència d’una mínima organització social i d’una planificació urbanística.

Les cases són fetes amb murs de pedra irregular cimentada amb terra, de vegades recobertes interiorment amb fang depurat. De forma rec tangular, a vegades es divideixen en dos àmbits gràcies a l’existència de parets mitjaneres. Almenys en dos cassos, s’han documentat cases de dos pisos. Els paviments són de fang endurit i presenten normalment una llar de foc quadrangular centrada respecte de l’habitació i feta amb una capa de fang recremat sobre un mosaic de fragments plans de terrissa.

Altres elements localitzats relacionats amb la casa són una sitja, escales de fang, banquetes tallades a la roca o de pedra per a suportar objectes, molins, dos possibles forns, etc.

En algunes vivendes, sota el paviment, s’han localitzat petites fosses tallades a la roca que contenien l’ofrena de parts de l’esquelet d’ovelles o de cabres; la significació ritual d’aquests sacrificis (22 en total) se’ns esca pa ara per ara. També s’han localitzat 4 enterraments infantils – fetus o recent nascuts – sota els paviments.

De l’utillatge recuperat en destaca, per la seva quantitat, la terrissa, que apareix prou fragmentada. A més de la ceràmica de cuina feta a mà i de la vaixella a torn, de fabricació indígena, apareix àmfora púnica i terrissa fina importada de Grècia. També es recullen els ossos d’animals per a l’estudi de la dieta dels antics moradors del poblat.

Als darrers anys s’ha treballat en dues zones: a l’anomenat sector SF (fins el 1985) i a l’àrea principal del poblat (1986-88), on s’han obert nous sectors (S, T, X) i s’han reexcavat sectors anteriorment exhumats (L).

F

Sector SF: Respecte el sector SF, el seu estudi ens ha demostrat que era

una àrea marginal del poblat. Això es veu per la irregular dis

posició urbanística de les restes d’habitació, per la poca den sitat de les troballes i pel fet que a l’oest de l’àrea excavada semblaven desaparèixer totalment les restes de construcció. La impressió que ens ofereix és la d’un barri extrem del poblat on les cases es trobaven es parses.

Un altre fet remarcable és l’aparició, per primer cop a la Penya del Moro, de materials ceràmics adscrivibles al Bronze Final i l’abundància i diversitat de materials del segle VI a C. El sector SF és també l’únic lloc on s’han pogut diferenciar diversos períodes dins la primera fase d’habita

– 66 –

LES DARRERES EXCAVACIONS AT, POBLAT IBERIC DE LA PENYDEI VORO

ció. Tanmateix s’ha constatat de manera fefaent la presència d’un hiatus al segle V aC, que a l’igual que a la resta del poblat, ens mostra, o bé que va ser abandonat, o bé que no arriben importacions d’aquesta època, encara que trobem materials datables en aquest moment dins unitats estratigràfi ques d’una cronologia posterior.

La segona fase ens mostra una ocupació important del lloc amb reaprofitaments d’estructures i el canvi de funcionalitat d’altres, demos trada per la colmatació del possible dipòsit construït en el moment ante rior. Pel que fa a materials apareguts dins els estrats de la segona fase cal dir que són similars en quant a proporcions i tipus als exhumats a l’àrea principal. Tanmateix, no s’han localitzat al sector SF formes de ceràmica àtica datables en el moment més recent del poblat, és a dir, sobre el 325-300 a C, cosa que fa sospitar un abandó prematur d’aquest sector de la Penya del Moro.

Àrea Principal: Pel que fa a la zona principal del poblat, cal assenyalar

els treballs que s’han anat efectuant els darrers anys a

la plataforma intermitja, on finalment s’han pogut unir els sectors Q i R amb les primeres habitacions excavades del poblat (17-14-7). Així mateix, amb l’excavació del sector L (antics àmbits 8-9 i I-J-K) s’ha unit la plataforma intermitja amb les habitacions de la platafor ma inferior (Z i Y).

Al sector L és, sens dubte, on s’han diferenciat i identificat més clarament dues etapes constructives dins la segona fase general de tot el poblat (mitjans del segle V fins al darrer quart del segle IV a C). A la pri mera etapa corresponen habitacions unifamiliars d’una única sala sense divisions internes. La llar de foc estaria centrada respecte l’àmbit. Cal des tacar també la presència de la única sitja localitzada fins el moment i situada clarament dins una de les habitacions. A la segona etapa, si bé es respecten les unitats d’ocupació anteriors, aquestes es compartimenten en dos o tres àmbits més petits, dels quals, els situats al NE, correspondrien a un petit espai o recambra utilitzat, possiblement, com a lloc d’emmagat zematge, i l’àmbit o àmbits localitzats al SO, on es localitzen les llars de foc, constituirien la part més activa de les habitacions. En aquesta segona etapa es crea un desnivell entre els àmbits que es solventa mitjançant la construcció d’una escala, que trobem a totes tres habitacions,

Cal situar cronològicament la primera etapa des de mitjans del segle V fins a principis del segle IV a C, i la segona, des de principis-mitjans del segle IV al darrer quart del mateix segle.

L’excavació del sector S ens proporcionà diverses novetats, junta ment amb el descobriment d’una nova habitació (S-5), molt similar – per les dimensions i la tècnica constructiva – a les habitacions Q i R-5. Aques

1

– 67 –

MISCEL.LÀNIA D’ESTUDIS SANTJUSTENCS

tes tres habitacions tenen la característica comuna de ser limitades a l’oest per un mur de gruixària excepcional, per a bastir el qual s’obrí en alguns punts una trinxera o encaix que tallava uns retalls anteriors.

La novetat més important és l’aparició, per primera vegada al poblat, d’una via de comunicació transversal, que segueix el sentit del pendent, en direcció NO-SE. A la banda alta d’aquesta àrea de circulació, concreta ment al S, s’ha descobert una petita estructura que podria correspondre a les restes d’un forn.

Pel que fa al sector T, s’han de destacar bàsicament dos fets: en pri mer lloc, la continuació de les estructures d’habitació d’època ibèrica tant en direcció SE com vers el cim del turó, encara que molt arrassades pel pendent i per les estructures que s’hi superposen. Aquestes possiblement es poden relacionar amb la torre medieval circular exenta que s’alça al cim del turó, construïda amb gran quantitat de morter. Creiem que els paviments de calç localitzats en el sector T podrien correspondre, més que a habitacions relacionades amb la torre, a estructures de preparació o fabricació del morter necessari per a construir-la. No han aparegut mate rials que ens puguin proporcionar una cronologia precisa d’aquestes es tructures, consistint aquells en fragments de teula i ceràmica reduïda feta a torn lent.

Els treballs efectuats a la plataforma inferior l’estiu de 1988 (sector X) ens han mostrat l’existència de, com a mínim, dues noves habitacions, que encara no s’han finalitzar d’excavar, i que correspondrien, també, a la segona fase d’habitació del poblat. Les característiques constructives de l‘anomenada habitació X (de la que coneixem una major extensió) són similars a les de la resta de la plataforma inferior del poblat, incloent-hi l’existència d’una llar de foc.

Un element interessant a destacar, que trobem en diversos d’aquests sectors, és l’aparició de nombrosos sacrificis d’ovi-caprid ja documentats en altres habitacions del poblat. Només al sector T se’n recuperaren 8. Al sector L n’aparegueren 4, així com una inhumació infantil, i al sector X una altra ofrena i un nou enterrament infantil,

Aquest ha estat un resum de les darreres excavacions. L’equip té previst continuar-les; la propera campanya tindrà lloc, en principi, el mes de setembre de 1989. Com sempre, els veïns de Sant Just hi sou convidats a participar-hi i, si més no, a fer-nos una visita per a conèixer els treballs que hi desenvolupem.

De tota manera, la debilitat de les estructures i l’existència de la forta pendent, les inclemències del temps i el comportament vandàlic d’ex cavadors clandestins o de visitants sense escrúpols ens obliga a cobrir la majoria de les estructures exhumades, pel que avui dia aquestes no són visibles en la seva major part.

– 68 –

LES DARRERES EXCAVACIONS AL POKLIT IBÈRIC DE LA PENYA DEI MORO

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

BALLBÉ, X.; BARBERÀ, J.; BARRIAL, O.; FOLCH, J.; MENÈNDEZ, X.; MIRÓ, C.;

MIRO, M. T.; MIRO, N.; MOLIST, N.; SOLIAS, J. M. (1986): Distribución del espacio en el poblado ibérico de La Penya del Moro de Sant Just Desvern (Baix Llobregat). Arqueologia Espacial. Coloquio sobre el Microespacio, 3. Vol. 9,

320. 303-320. Teruel, 1986. BARBERÀ, J.; MORRAL, E.; SANMARTÍ, E. (1979): La Penya del Moro de Sant

Just Desvern (Barcelona). Quaderns de Treball, 1. I.P.A., Barcelona, 1979. BARBERÀ, J.; SANMARTÍ, E.; & alii (1982): Excavacions al poblat ibèric de la

Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelona). Campanyes 1974-75 i

1977-81. Monografies Arqueològiques. Vol. 1. Barcelona, 1982. MIRÓ, C.; MOLIST, N. (en premsa): Elements de ritual domèstic al poblat ibèric

de la Penya del Moro. Coloquio Internacional sobre las religiones prehistò ricas en la Península Ibérica. Salamanca-Càceres, 1987.

– 69 –

POBLAT IBERIC PENYA DEL MORO sant just desvern.

Ofrenes d ovicàprid Inhumacions infantils

PLANTA SECTOR ORIENTAL