Resum & Abstract 10

Presentacions 11

Pròleg 13

1. NAIXEMENT DE L’ATENEU 17

   1. Precedents de l’associacionisme a Sant Just Desvern 17

   2. Els socis fundadors de l’Ateneu 19

2. ANIVERSARIS 23

   1. Els aniversaris de l’Ateneu 24

   2. L’any del Centenari 26

      1. Missa de la Coronació de W.A. Mozart. Coral Harmonia, Coral de la FederacióFarmacèutica, Orfeó Enric Morera, Jove Orquestra de Sant Cwugat i solistes 26

1. 1. 2. Sopar de gala i ball noucentista 28

      3. Actes dins la Festa Major de 201 33

      4. Reproducció de la fotografia de les ob es de l’Escola de l’Atenu 35

      5. Exposició “50 anys de pessebres de la SEAS” 37

      6. La Rataneu fa 100 anys 37

      7. Caminada del Centenari i dinar de germanor a Santa Creu d’Olorda 40

      8. Mitja Desvern 43

      9. Concert de l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona i el Cor Lo Pom de Flors 46

      10. Estrena de la Sardana del Centenari 48

      11. Concert del Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu i La Dolça Fusta 51

      12. Concert d’Andrea Motis i Joan Chamorro Trio 54

      13. Acte de cloenda del Centenari de l’Ateneu 54

 

 

Resum

El llibre recull història i històries menudes dels cent anys de l’Ateneu de Sant Just (1918-2018) amb motiu del seu centenari, sense cap pretensió exhaustiva ni acadèmica pel que fa al terme història. El llibre s’es- tructura en base a l’àmbit de les diferents seccions que han format part i formen part avui de l’Ateneu per contraposició a un relat cronològic de fets –base d’una obra anterior. Amb aquest esquema es presenta una amalgama de dades que inclou la transcripció de les més de setanta entrevistes fetes per vestir de contin- gut els diferents àmbits i referències documentals d’altres fonts, incloent una part important de fotografies Destaquen, des de l’òptica fundacional de l’Ateneu, l’àmbit de les escoles i, per l’extensió i acció perllongada en el temps, els apartats de les arts escèniques, la música, el ball, els esports i la pròpia transformació de l’edifici seu de l’Ateneu. La cultura manté un apartat definit malgrat que és sens dubte un eix transversal de tota l’activitat de l’Ateneu al llarg d’aquests cent anys. Els apartats finals inclouen la informació recent de la qual ha estat protagonista la present junta així com una projecció de futur de l’entitat.

Paraules clau: Ateneu, associacionisme a Catalunya, institució cultural, institució centenària, Sant Just Des- vern

Abstract

The book recounts parts of the history and stories that took place along the one-hundred years of life of the Ateneu de Sant Just Desvern (1918-2018) –a classical athenaeum borne out of the initiative of a civil association– on the occasion of its centennial, without any exhaustive or scholarly pretension as to the term history. The book is structured on the basis of the diffe ent sections that have been part and parcel of the Ateneu in the past, and today, as opposed to a chronological account of facts –the basis of a previous work. Under this scheme it is presented an amalgam of data including the transcript of more than seventy inter- views conducted to dress content from the various fields and documentary references from other sources, including a signifi ant portion of photographs. Highlights, from the Ateneu’s founding aim and background point of view, the field of schools and, by the extension and prolonged action over time, the sections of the performing arts, music, dancing, sports and the transformation of the building, headquarters of the Ateneu. The culture maintains a definite section in spite of the fact that it is undoubtedly a transversal axis of all the activity of the Ateneu during these one hundred years. The final sections include the basic and recent infor- mation of the institution, that has to be considered as the projects and work of the current managers, and a forecast of the evolution of this association in coming years.

Keywords: Athenaeum, civil association in Catalonia, cultural independent centre, culture and leisure, cente- narian institution, Sant Just Desvern, Barcelona

Presentacions

Maria Quintana i Cortès

Presidenta del Centre d’Estudis Santjustencs

Com a presidenta del Centre d’Estudis Santjustencs és per a mi un fet memorable que pugui presentar L’Ateneu de Sant Just Desvern 1918-2018 , la Miscel·lània dels cent anys de l’Ateneu. La vida de l’Ateneu s’ha viscut a la casa dels pares i a casa meva amb una gran intensitat per la continuada vinculació de tota la família amb la institució. Un compromís amb l’Ateneu que va des de l’avi Arcadi fins als pares, marit, ger- mans, oncles i el meu propi. A part d’aquesta joia personal sobre la qual no insistiré, crec que la celebració del centenari del que ha estat la primera associació de Sant Just —del qual ja ha passat un any— ha d’ésser motiu de satisfacció col·lectiva.

Escriure el llibre del centenari del nostre Ateneu és més que deixar escrita una part de la història de Sant Just, de la gent que durant un segle ha fet vida a l’entorn d’aquesta associació. Fer aquest llibre avui és, d’alguna manera, reivindicar el valor de moltes coses. Permeteu-me assenyalar-ne tres. En primer lloc, la voluntat de posar la cultura i el lleure a l’abast dels ciutadans. I això vol dir a prop i accessible per a tothom. En segon lloc, canalitzar les iniciatives i energia de la gent, particularment la més jove, i en tercer lloc, una idea d’identitat pel que fa al país, la seva llengua i la seva cultura. Bona part d’això, avui, sembla periclitat per molts factors que han fet d’un món petit com Sant Just tot un cosmos. Però precisament per aquest fet d’haver eixamplat els nostres horitzons crec que ens hem de preguntar si cadascú dels que viuen a Sant Just se senten còmodes amb unes relacions humanes diluïdes o inexistents, amb ofertes via internet de tota mena i la sensació que qualsevol cosa és a tocar del clic que fa el nostre dit índex.

Personalment crec fermament que cal reivindicar el valor dels ateneus i casinos assumint com a propi el missatge de títols de treballs com Ateneu. Cultura i llibertat, La legió silenciosa, Els ateneus a Catalunya. Cultu- ra i sociabilitat als segles xIx i xx, o el del recent documental Ateneus: llavor de llibertat, presentat el setembre passat, entre molts altres.

Estem d’acord que els temps han canviat, però creieu que l’evolució de la societat ha d’anar cap a comuni- tats on els individus visquin esquena per esquena sense cap mena d’interacció entre ells?

Podeu considerar L’Ateneu de Sant Just Desvern 1918-2018 un recull de records nostàlgics, una història pas- sada, altres temps. Jo, des d’aquí, voldria demanar-vos que també considereu aquestes pàgines com una reivindicació d’una manera de fer i d’estimar el país. No hem de tornar als temps reculats de les històries que s’hi expliquen, però sí al temps de fer coses amb voluntat, projecció i, aquest esperit característic de la nostra terra de portar la iniciativa per davant de criteris i propostes que volen suplantar allò que realment volem.

Tenim una gran tasca a fer amb la gent jove que també fa el seu camí però no sempre té la nostra compren- sió i ajut. L’esperit primigeni dels ateneus ha d’amarar la seva projecció cap al futur incorporant tanta gent jove com sigui possible. La força dels més joves va aixecar aquest, nostre, Ateneu. Posem els mitjans perquè els seus anhels hi puguin trobar cabuda.

Albert Macià i Fontanilles

President de l’Ateneu de Sant Just Desvern

El càrrec de president de l’Ateneu té, de tant en tant, moments molt agradables, i el moment d’escriure aquesta presentació n’és un: finalment la Mis el·lània del Centenari de l’Ateneu veu la llum.

Aquest treball que teniu a les mans és el fruit de la feina de més de tres anys de molts col·laboradors del Centre d’Estudis Santjustencs, la majoria socis també de l’Ateneu, i d’altres persones de Sant Just que en major o menor grau també han estat un testimoni de la vida de l’Ateneu. Haver vist de prop la feina feta per aquest equip em fa valorar encara més, si això és possible, totes les altres publicacions fetes pel CES.

La idea d’elaborar el llibre va sorgir, ja, a la primera reunió de la Comissió del Centenari de l’Ateneu. No recordo qui va ésser el primer a posar-ho damunt la taula; crec que qualsevol dels membres de la Comissió podria haver-ho fet, ja que estava en el pensament de tothom. Per tirar endavant la proposta es va acordar de parlar amb el Centre d’Estudis per veure si podrien acceptar l’encàrrec de confegir-lo com una

miscel·lània i la Maria Quintana, membre de la Comissió del Centenari —llavors ja presidenta del CES—, va fer immediatament seva la idea. Es va plantejar, a continuació, a la següent junta del Centre d’Estudis, que de seguida va acceptar el repte.

L’Ateneu com a tal i algunes de les seves seccions en particular ja han estat objecte de treballs a les miscel·lànies del CES. La tercera ja incloïa un treball sobre l’Orfeó Enric Morera amb motiu dels seus quaranta anys d’existència; la cinquena contenia un extens treball sota el títol «Una història de l’Ateneu. 75 anys de vida social (1918-1993)» que era, de fet, la posada al dia pel mateix autor, l’Antoni Malaret, de la conferència que va oferir el 1968 amb motiu del Cinquantenari de l’entitat; la catorzena estava dedicada majoritàriament al Cor lo Pom de Flors amb motiu del seu 125è aniversari i, finalment, la quinzena estava dedicada exclusivament al 75è aniversari de la SEAS.

La meva idea sobre el llibre era fer una nova posada al dia del treball de l’Antoni Malaret, però ja a la primera reunió que vam tenir el CES va fer un nou plantejament del que havia d’ésser el llibre del Centenari: creien, i trobo que ha estat un encert, que s’havia de fugir de la història vista per períodes presidèncials i que calia presentar una visió més transversal d’aquests cent anys de l’Ateneu. Vam deixar-ho a les seves mans ja que, al cap i la fi ells són els experts, i ara en tenim el resultat.

L’Ateneu ha viscut els seus primers cent anys, els que recull aquest llibre, en un període en el qual la humanitat ha fet un canvi radical, com mai s’havia vist a la història, molt especialment els darrers quaranta anys. Potser per a molta gent seria l’hora de plantejar-se si grans entitats com la nostra encara tenen sentit en aquest món tan canviant. Doncs sí, i potser cada vegada més, tot i que de ben segur cal fer canvis per atreure nova gent, especialment els joves. Cal que segueixi havent punts de trobada transversals on les persones a qui agrada fer teatre —per posar un exemple— el puguin fer sense aïllar-se en el seu món, compartint espais i projectes amb els qui volen cantar, o els qui volen ballar, pintar, jugar a escacs, anar a la muntanya o organitzar tota mena d’actes culturals. Cal que hi hagi espais oberts on la gent s’organitzi lliurement, que aprengui a compartir, a gestionar, a fer grans projectes a còpia d’anar-hi afegint granets de sorra… I això són els ateneus, ni més ni menys, uns centres on es viuen la llibertat, la igualtat, la solidaritat, el voluntariat… Sí, decididament, l’Ateneu ha de continuar endavant, hi ha molta feina a fer en la nostra societat per a millorar-la.

Us desitjo que aquest llibre us animi a continuar treballant en benefici de la nostra societat, del nostre país. Estic segur que d’aquí a cent anys, quan el Centre d’Estudis reculli dades del segon Centenari de l’Ateneu amb uns mitjans que desconeixem i els faci públics en uns formats que encara s’han d’inventar, l’Ateneu continuarà essent el punt de trobada de les persones de Sant Just que treballen per un món millor.

Pròleg

El Centenari de l’Ateneu, motiu que justifi a aquesta Miscel·lània, no pot explicar-se sense els prece- dents del cinquantè i setanta-cinquè aniversari. Malgrat que aquesta afirmació pugui semblar supèr- flua per evident, l’he escrita per a fer patent el decurs dels cent anys transcorreguts en els quals moltíssims persones hi han esmerçat esforços ja fos en temps de pau o de guerra. La frase també ve a tomb perquè el 75è aniversari en particular va ésser motiu del precedent del que hem pretès ara de nou, escriure una història de l’Ateneu.

Efectivament, Antoni Malaret i Amigó (1917-2001) va escriure «Una història de l’Ateneu. 75 anys de vida social (1918-1993)» el 1993, que va formar part de la V Miscel·lània del Centre d’Estudis Santjus- tencs.

A la introducció d’aquesta obra, Antoni Malaret explicava el camí emprès per abordar aquesta tasca,

«El repàs de les Actes esteses que resumeixen les activitats i els acords de les Juntes directives i de les Assemblees ordinàries i extraordinàries de socis són el fil conductor que orienta aquesta apro- ximació a la història de l’Ateneu Santjustenc que es relliga amb els acords personals i la informació particular que he aconseguit.»

La història que es presenta en aquesta nova Miscel·lània ha partit de premisses diferents, resultat de les reunions que van tenir lloc entre el març i el maig de 2016, a la seu de l’Ateneu, amb les persones que van respondre amb la seva presència a la convocatòria feta des de la junta de l’Ateneu. Aleshores es va veure com una muntanya refer el periple de l’Ateneu basant-se en el seu Arxiu Històric, que fin en aquell moment tot just havia començat a ésser endreçat amb la reagrupació lògica de documents i fotografies en aixes.

Davant la por d’enfrontar-se amb un arxiu que no estava prou indexat va semblar més a l’abast ba- sar la nova publicació en una sèrie d’entrevistes. Així, doncs, amb aquesta idea inicial es va abordar un bloc de seixanta-dues entrevistes, realitzat per l’equip de Palmira Badell (productora), Pere Font (entrevistador i transcriptor) i Lluís Ramban (fotografia) amb persones que podien informar sobre un ventall d’àmbits i seccions de l’Ateneu.

Aquestes entrevistes es van realitzar entre el maig de 2016 i el juny de 2017 de manera molt siste- màtica i professional, en paral·lel a l’elaboració d’una llista més completa d’àmbits en els quals no es va pensar inicialment. Tant és així que un capítol cabdal, el del propi Centenari, no s’havia inclòs a l’índex inicial d’àmbits. Així mateix, alguns dels àmbits inclosos en la llista inicial només queda- ven parcialment explicats amb el que l’entrevistat havia referit, de manera que es feia necessari un segon bloc d’entrevistes per arrodonir al màxim cada relat. Aquestes segones entrevistes es poden qualifi ar de més informals, ja que tot i que en la major part dels casos s’han fet asseguts al voltant d’una taula, en d’altres han estat informacions donades a peu de carrer.

A l’hora d’explicar les circumstàncies d’aquesta Miscel·lània cal esmentar també dos altres fets com són la història que ha anat escrivint La Vall de Verç en els seus quaranta anys d’existència —i que aquesta informació pugui ésser consultada via internet— i la col·laboració incondicional de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Just Desvern. Un i l’altre han ajudat a encarrilar els guions d’alguns àmbits que d’altra manera no s’haurien pogut explicar de manera tan ben documentada.

El resultat d’aquest procés explicat en xifres és que han passat gairebé quatre anys des d’aquelles primeres reunions fins que tot el material ha pres la forma d’aquesta publicació. Vint-i-cinc persones han contribuït amb la seva ploma a la redacció de quaranta entrades de l’índex, d’un total de noranta-dues, de manera que com a editor m’he fet càrrec de la resta. Per altra banda, l’índex onomàstic conté fins a 1.451 noms de persones que d’alguna manera han fet la seva aportació en aquesta història. En particular cal des- tacar el fet que algunes d’elles han posat a disposició d’aquesta publicació informació que tenia a casa seva i que ha resultat inèdita. Finalment, una contribució oral particular ha estat sens dubte la que ha aportat l’Arxiu Històric Municipal dels enregistraments de Ràdio Desvern arxivats a la seva Fonoteca, alguns de persones que ja no són entre nosaltres.

Tampoc no es pot oblidar que tres seccions d’aquest Ateneu centenari ja van escriure la seva història amb motiu d’un aniversari. El cor Lo Pom de Flors, la secció de més solera va celebrar el seu cent vint-i-cinquè aniversari el 2006. L’efemèride va ésser motiu de l’article «Lo Pom de Flors. Memòries i pensaments» d’Alba Ollé, publicat el 2007 a la XIV Miscel·lània d’Estudis Santjustencs. Igualment

l’Orfeó Enric Morera va celebrar el seu quarantè aniversari el 1991 i en aquest any es va publicar

«Orfeó “Enric Morera” 1951-1991», signat per Rafael i Antoni Malaret i Amigó, i que forma part de la III Miscel·lània d’Estudis Santjustencs. Finalment, la Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc (SEAS) va celebrar el seu setanta-cinquè aniversari el 2009 i el mateix any va publicar «SEAS, 75 anys de muntanya i cultura», un treball de diferents autors, com a monogràfic de la XV Miscel·lània d’Estudis Santjustencs. Aquests precedents fan que ja hi hagi molta història explicada i justifiquen d’alguna manera, que la forma i/o la profunditat a l’hora de relatar l’esdevenir d’aquestes seccions hagi pres altres enfocaments.

En aquestes primeres pàgines d’una nova història de l’Ateneu de Sant Just Desvern he de manifestar que aquest no és un relat fet per historiadors, com sí que ho ha estat la publicació «Ateneus. Cultura i llibertat»¹, entre altres obres de referència. Això no obstant, he disposat de la informació dels experts respecte del que consideren les bones pràctiques pel que fa a una bona descripció dels fets històrics que ha envoltat cada ateneu en particular i l’he aplicada en la mesura que ha estat possible. Em refereixo a l’obra «Memòria His- tòrica dels Ateneus de Catalunya»², de la qual he seguit les indicacions expressades sota l’epígraf Breu guió per a un treball de recuperació historiogràfi a dels nostres ateneus, particularment en els punts de les fonts i mètodes i en el de la història oral, amb les limitacions i condicionants que ja s’han apuntat.

Per tot el que s’ha dit fins aquí heu de considerar que L’Ateneu de Sant Just Desvern 1918-2018 és un recull heterogeni d’històries que han passat pel sedàs de la memòria dels qui les han explicades i la traça dels qui les han escrites, basades en major o menor mesura per les fonts documentals. Tant s’han passat per alt fets que hom pot considerar rellevants i no han quedat recollits com s’han descrit menudalles de la història més nímia i personal d’alguna persona. Queden, per tant, obertes altres històries que potser es podran explicar des d’una visió més documentada i, per tant, de més valor des del punt de vista historiogràfic

A l’hora de fer l’índex he intentat donar-hi la màxima coherència, tot i que soc conscient que podria haver estat un altre. D’altra banda, també és cert que els àmbits o disciplines són permeables de manera que una mateixa activitat podria haver estat emmarcada de manera diferent a com s’ha fet. Per sobre d’aquestes consideracions l’índex té una clara voluntat expositiva en si mateix. En primer lloc es presenten els actes del Centenari portats a terme entre juny de 2017 i juny de 2018. Aquests actes van omplir de contingut una celebració que va brillar per la implicació de la comissió constituïda per a aquest motiu i de les seccions. Tot plegat una mostra de voluntat i vitalitat. En segon terme, però en primer lloc quant als àmbits pels quals transcorre aquesta història de l’Ateneu, hi ha les escoles, una de les raons fundacionals de l’Ateneu de Sant Just i de molts altres. A continuació segueixen les arts escèniques i la música, dues altres acti- vitats que han aglutinat als ciutadans d’aquest país des del segle xix a l’entorn de societats, casinos i ateneus. Sense solució de continuïtat s’han desenvolupat els mitjans de comunicació, les festes, els esports i les penyes. A continuació es fa un repàs històric de totes les obres que ha sofert l’Ateneu al llarg d’aquests cent anys i una relació breu dels arxius de què disposa. Aquest darrer punt connecta amb el que s’ha esmentat anteriorment en el sentit que la documentació disponible és un convit per als estudiosos que vulguin aprofundir en la seva història.

En el penúltim capítol, però no en importància —last but not least, que dirien els anglosaxons—, es dona veu a la junta actual com a protagonista dels canvis tan rellevants que ha vist l’entitat, com són ara la venda de la Sala Gran, la Creu de Sant Jordi i, sobretot, la visió que tenen respecte de l’esde- venir de l’Ateneu.

No he volgut tancar aquesta publicació sense una mínima refl xió del que representa avui la cultura a la nostra societat i, en particular a Sant Just Desvern. Parlar de l’Ateneu porta inexorablement a parlar de la cultura i del lleure i és evident que aquests conceptes es desenvolupen actualment dins d’una societat que ha canviat força respecte a la de fa cent anys. Calia fer l’exercici d’aquest canvi de context econòmic, educatiu i social des dels orígens de l’Ateneu el 1918 fins al moment actual per veure les oportunitats i els reptes que en ple segle xxi aquests canvis representen.

La bona voluntat de tots els que han contribuït a omplir les pàgines d’aquesta història de l’Ateneu de

1. Arnaba t , Ramon i Ferré , Xavier (2015). Ateneus. Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània. Federació d’Ateneus de Catalunya, Barcelona.

2. Marín Sil vestre , Dolors (2009). Memòria Històrica dels Ateneus de Catalunya. Un patrimoni de pràctica associativa i una història que cal rescatar. Fundació Ferrer i Guàrdia, col·lecció «Quaderns d’història», núm. 3, Barcelona.

Sant Just Desvern ha permès que sortís a la llum un enfila l de vides personals, seccions, penyes i grups i, en definiti a, un munt d’energies que han portat a l’Ateneu de Sant Just Desvern al punt on el veiem avui. Cal demanar al lector que sigui indulgent en tot allò que no li faci prou el pes o que no hagi quedat recollit en aquesta publicació.

Francesc Blasco Urpinell

1. EL NAIXEMENT DE L’ATENEU

1. 1. Precedents de l’associacionisme a Sant Just Desvern

Francesc Blasco Urpinell

L’associacionisme a Sant Just Desvern ha estat tractat en diverses publicacions que enumerem en la nota a peu de pàgina. La primera d’elles és, sens dubte, la de mossèn Antonino Tenas³, on hi ha una assimilació dels termes «institució» i «associació». D’aquesta manera es descriuen les «institucions pietoses», les «religiosopopulars» i, en un capítol posterior les institucions desaparegudes. Entre les primeres ens parlen de les associacions de la Mare de Déu dels Dolors, de l’Àngel de la guarda o de la Sagrada Família i de les confraries, entre al- tres. Dins el segon grup inclou el grup que anomena

«obrers» i identifi a com els que s’ocupaven de l’ad- ministració temporal de les coses de les parròqui- es dels que es té constància a la parròquia de Sant Just des de 1438 i fins al primer terç del segle xviii. També els sagristans, baciners, macips, prohoms i administradors «que cuidaven del bon estat de les coses de l’església». Tal com ho entenem avui dia, tots aquests càrrecs dins l’església no tindrien res a veure amb el d’una associació. Això no obstant, aquest apartat l’acaba esmentant la «Schola canto- rum», creada el 1917. En el grup d’institucions des- aparegudes esmenta La Lira, el cafè d’El Colomar i el cor Lo Pom de Flors, de les creades abans de 1918.

La segona referència és l’apartat sobre la vida asso- ciativa de l’extens article de Mercè Renom dedicat a les grans transformacions del segle xix,⁴ on trobem la font més documentada sobre l’associacionisme a Sant Just Desvern. Renom ens parla d’uns grups formats a partir del primer terç del segle xix que es movien a l’entorn d’una idea d’esplai, d’un perso- natge carlí o com a grups que pretenien resoldre de manera conjunta la mala sort d’haver estat escollits en sorteig per anar a fer el servei militar obligatori

(a partir de la mort de Ferran VII el 1833). Deixant de banda la mitja dotzena de confraries d’inspiració religiosa i/o filant òpica que s’esmenten (en bona mesura documentades ja per A. Tenas), el cafè de Josep Català és el primer grup de persones aple- gades al voltant d’una activitat de lleure com era el joc dels daus, que jugaven de manera furtiva, per la qual cosa foren detinguts (1853)⁵. El local d’en Ca- talà, situat al carrer Badó (costat esquerre, pujant) fou posteriorment la seu d’un teatre. Sense més re- ferències que l’any 1870 també s’esmenta una so- cietat conflicti a relacionada amb el servei militar obligatori, així com algunes altres societats políti- ques. Aquestes societats es van mantenir durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) durant la qual es va proclamar la Primera República (1873). En el mateix sentit de protesta i oposició Renom assegura que hi va haver un ball, amb socis que es van negar a col·laborar en les despeses de la música de l’ofic de la festa major de 1870, del qual dona més detalls L’Abans a la pàgina 164. És, doncs, a partir de mitjan segle xix, però sobretot en el darrer quart d’aquest segle, quan surten a la llum les primeres societats que tenen la música i el lleure com a eix aglutinador. La publicació de L’Abans⁶ ha aportat noves dades sobre aspectes que havien quedat el·líptics en les dues publicacions esmentades anteriorment.

Particularment queda clar on va ésser el primer es-

tatge de La Lira i en segon lloc que al carrer Badó hi va haver, davant per davant, el cafè de cal Català i el cafè d’El Colomar. Aquests dos estatges més el del Casino van ésser el tres espais on van poder fi- xar la seu les associacions o simplement els grups de persones ideològicament afins durant una colla d’anys.

El primer estatge de La Lira al tercer pis de la plaça

Campreciós 2 va generar el denominatiu d’El Colo- mar, que posteriorment es va mantenir tot i passar al carrer Badó. Antonino Tenas en deixa constància al parlar de La Lira (pàgina 176): «Per haver posat

el seu estatge en un dels pisos més alts de la casa més alta que llavors ací hi havia, va ésser aquest estatge humorísticament batejat amb el nom de “El Colomar”…».

Una darrera referència de Viquipèdia⁷ parla (sense indicació de la font documental) de les «dues soci- etats recreatives que agrupaven les dues tendèn- cies o els dos grups d’interessos debatuts a l’ajun- tament, el Centre Familiar Santjustenc […] del grup Gaspar Modolell, i el cor Lo Pom de Flors […] del grup Cardona-Carbonell». Donant per certes aques- tes dades, trobem que Gaspar Modolell va estar en dues associacions o en una mateixa que va canviar de nom i estatge social. També cal notar que, apa-

rentment, La Renaixença, ubicada al número 3 del carrer de la Sala, estava situada davant per davant del Casino, situat al costat dels números parells. Cal pensar que es tracta d’un error administratiu del registre, de la mateixa manera que Renom ens diu que es va registrar carrer Sola en comptes de Sala. Altrament, si fos correcte el número 3 tindríem qua- tre diferents estatges socials per a aquestes prime- res associacions. La taula següent és una síntesi de la informació de les quatre fonts esmentades.

ASSOCIACIÓ

INICI/DURADA

NOM ALTERNATIU/ LOCAL SOCIAL

TIPUS

La Lira

1877-molt abans de 1925

(segons A.Tenas)

Campreciós, 2

(més tard al Cafè del Colomar,

c. Badó, 10)

Cor Clavé

_{Lo Pom de Flors 1881} El Casino, c. A. Clavé (grup Cardona-Carbonell)

Cor Clavé i Societat recreativa

Centro SJustense[sic] ^17/09/1881-

Badó, costat dret

(no documentat)

La Renaixença

(pres. Gaspar Modolell)

30/07/1893-

17/06/1894

c. Sala / c. Anselm Clavé, 3 Societat recreativa

Centre Familiar Santjustenc

El Colomar, c. Badó, 10 (grup G. Molodell)

Societat recreativa

A la llum de totes les dades disponibles sobre les primeres associacions de les quals es té notícia cal convenir amb la conclusió de Renom sobre el ca- ràcter voluble o canviant dels noms però potser no en el nombre d’estatges socials que hi hagué «… pel que es recorda, sembla que a Sant Just Desvern, de locals socials, només n’hi hagué dos que van pola- ritzar durant molts anys la vida sociopolítica local: el Casino, al carrer de la Sala, i cal Català, al carrer d’en Badó. És probable que algunes de les instituci- ons que s’esmenten en la relació anterior en fossin una de sola, que amb el temps va prendre noms di- ferents, i que algunes altres consistissin només en grups fets per a dur a terme alguna activitat concre- ta, aixoplugats dins d’alguna de les primeres.»

Més enllà de les especulacions, un document infor- matiu i curiós ens ha quedat de la festa major de

1917 amb relació a l’associacionisme a Sant Just. Entenem que es tracta d’un full informatiu per als associats de La Amistad i La Unió Jovenil Sanjus- tenca [sic] on es relacionen els ingressos i les des- peses ocasionats pels balls i altres espectacles que van tenir lloc els dies 6, 7 i 8 d’agost. Aquest full, de mida un pèl més gran que un A3, ens parla de dues associacions o agrupacions, com diu el full en qüestió, que no sabem si només eren operatives du- rant aquestes festes o tenien altres activitats però que, aparentment, estaven constituïdes per homes i prou. Aquests, d’altra banda, no estan diferenciats com a pertanyents a un o altre grup sinó que es- tan separats entre solters i casats, tal com també es distingien de manera molt estricta alguns balls d’una vetllada entre balls de solters i balls de casats.

1. 2. Els socis fundadors de l’Ateneu

Jordi Amigó i Barbeta

Quan es funda l’Ateneu l’any 1918, Sant Just Des- vern era una població que comptava amb uns 1.330 habitants i es trobava en creixement demogràfi des de l’any 1910, quan tenia només 1.193 habi- tants. Al 1920 el 62,8% del veïnat hi havia nascut i el 37,2% eren immigrants. En aquesta dècada hi va haver un creixement de 146 habitants de manera

que la població s’incrementà un 12%. L’alcalde del municipi era en Ferreol Navarra i Causa.

A principis del segle xx Sant Just ja havia deixat de ser un poble exclusivament agrari i l’agricultura com a font d’ingressos havia perdut pes. Eren mol- tes les persones que treballaven a industries de la rodalia, els serveis, el comerç i sobretot a diverses

empreses de construcció. Els paletes havien aug- mentat per la urbanització de terrenys agrícoles

–particularment l’obertura de la Rambla– que s’ani- mà amb l’arribada del corrent elèctric l’any 1914 i la millora del transport. El primer autobús no es va veure fins el 31 de desembre de 1916, fins llavors la única manera d’arribar des de Barcelona havia estat la diligència. Entre el 1912 i el 1923 es van sol·licitar tres-cents sis permisos de construcció de tota mena, dels quals un 34% –cent tres– feien referència a noves construccions i setanta-cinc a reformes. La mitjana de vint-i-cinc permisos per any és molt alta, podríem parlar d’una veritable fe- bre constructiva. La neutralitat espanyola durant la Guerra Europea de 1914-1918 afavorí els guanys de les empreses que van incrementar les vendes a les potencies enfrontades.

L’any 1917 havia tingut lloc a Sant Just la fundació del Club de Futbol i arran dels treballs de Pere Brull i Angela i d’Antoni Malaret i Amigó podem analitzar les dades d’associats i constatar una relació entre els socis fundadors de l’Ateneu i els del Club de Fut- bol. Hem vist que hi havia doble militància en cinc persones de les vuitanta-tres que van fundar l’Ate- neu. Dues eren els barcelonins Manuel Garcia Solà, primer president de l’Ateneu –situat per Pere Brull a la fundació del futbol– i Francesc Bassols que té el número 38 de soci fundador de l’Ateneu. El senyor Bassols va ser membre de junta de l’Ateneu des de la fundació fins el 1922 i també va participat a la fundació del Sporting Club Santjustenc a la primera junta. Tres jugadors de futbol, Ramon Campreciós Marca, Francisco Calopa Campama i Marcelo Cam- preciós Pagès van ser socis fundadors de l’Ateneu. Un dels objectius dels fundadors de l’Ateneu el juny de 1918 va ser l’educatiu. Els estatuts diuen clara- ment que volien “estendre i desenvolupar la Cultura i la Instrucció”. Cal dir que el poble només comptava amb una escola pública pagada per l’Estat a la Plaça dels Estudis Vells, i una escola privada de monges carmelites al carrer de la Sala. La mostra d’aquest neguit educatiu serà que el primer local social que va tenir llogat l’Ateneu al carrer Bonavista, 32 s’hi van començar a donar classes de nit per a vint-i- dos socis obrers. Poc després es començaren a fer classes diürnes per a nens.

Però que més sabem dels vuitanta-tres socis fun-

dadors? Ja hem vist la petita relació que hi havia amb els fundadors del Club de futbol de Sant Just. Sabem si militaven en altres entitats? Coneixem les seves afinitats polítiques? E en tots de Sant Just?

A l’Arxiu Municipal es conserva un document donat per Jaume Gelabert Tornè, un full imprès en format

A3, que dona compta de les despeses que hi havia hagut a la Festa Major de l’any 1917 centrades en l’envelat que instal·laven. Un estat comptable que havia estat fet de forma conjunta per les entitats L’Amistat i La Unió Jovenil Sanjustenca. Toni Fuentes en el seu estudi de les sardanes ens explica una ex- cursió que van fer a Vallvidrera el juny de 1916 “sei- xanta-cinc components del cor Amistad Sanjusten- se” i afegeix que els assistents van acabar ballant sardanes dirigits pel jove Josep Piquet i Gelabert, a qui trobem entre la llista de fundadors de l’Ateneu i de bibliotecari a la primera junta de 1918. El do- cument de l’estat de comptes m’ha permès poder establir una relació entre una quarta part dels fun- dadors de l’Ateneu i les persones que van adquirir entrades per l’envelat segons el document compta- ble de L’Amistat i la Unió Jovenil. D’aquesta compa- ració queda patent que vint-i-quatre dels fundadors de l’Ateneu dividits entre casats i solters, col·labo- raven adquirint entrades per anar a l’envelat de Festa Major. Quinze d’aquests pertanyien al grup dels casats i nou a la colla de joves, les seves edats anaven dels divuit als quaranta-vuit anys, amb una persona de seixanta-vuit, essent majoria els majors de trenta anys. D’aquest grup de vint-i-quatre que van formar l’Ateneu tots eren veïns de Sant Just. Quatre residien al carrer Badó i dos a cadascun dels carrers Bonavista, Creu, Font, Marquès de Monistrol i de la Sala. És important assenyalar que sis per- sones –d’una junta de tretze– de les que apareixen en el document de la Festa Major van ser membres de la primera junta de l’Ateneu: Simeó Reinal, Ma- nuel García Solà, Antoni Aragay, Josep Piquet Gela- bert, Jaume Cartró Boltà i Miquel Malaret Fosalva. El jardiner i soci fundador de l’Ateneu Josep Vives consta com responsable de la Unió d’Entitats Sant- justenca (suposem que es referia a l’Amistat i a la Unió) per rebre una subvenció de trenta-cinc pes- setes de l’Ajuntament, destinada a les despeses que han tingut per la Festa Major de 1918. El president de la societat La Amistad Sanjustense va oferir una llibreta d’estalvis amb cent pessetes a l’alcalde i al rector per tal que capital i interessos servissin per la construcció d’Escoles Públiques, quan només existien les de la Plaça dels Estudis.

El primer president i fundador de l’Ateneu, Manu-

el Garcia Solà, era un estiuejant de Barcelona que tenia una caseta al carrer Bonavista i que ja hem vist que estava posat en diverses iniciatives locals la més rellevant va ser sens dubte la creació de la primera empresa de transport d’autobusos a final de l’any 1916, de la qual en seria president. El se- nyor Garcia va convèncer un petit grup d’estiuejants

barcelonins com ell i els va fer socis fundadors de l’Ateneu. No són tants com pensàvem inicialment ja que els limitaríem a quinze a tot estirar, però van tenir un pes específic important i van ser col·labo- radors principals del president. Entre aquests es- tiuejants hi havia empresaris barcelonins del ram de la construcció, del transport, algun advocat o el secretari del consolat italià a Barcelona, etc. Per altra banda Alfredo Andreoli oferí a l’Ajuntament 790 pessetes d’una festa organitzada per recaptar fons per les escoles públiques. En aquest grup, que alguns anomenen de forasters, destaquen els ger- mans Bassols que van construir sengles torres al carrer Major cantonada Ateneu o el Sr. Angel Bono amb torre al carrer de l’Ateneu i palco –llotja en ca- talà correcte– a l’envelat de la Festa Major de 1917. Pel que fa al posicionament econòmic només set dels vuitanta-tres socis fundadors formaven part de la llista dels cinquanta primers contribuents del poble l’any 1900. Tot i que entre els fundador s’hi trobaven el primer, el segon i el setè contribuent: Gaspar Modolell Jané, Miquel Reverter i Daniel Car- dona i Civit. Hem constatat que tretze dels funda- dors s’havien sentit atrets per la vida pública i ja ha- vien format part del consistori municipal abans de la seva entrada a l’Ateneu, o bé van formar-ne part després de la fundació.

Pel que fa a l’edat, de les seixanta-una persones de

les quals l’hem pogut saber, podem dir que el més jove en el moment de la fundació tenia disset anys (Gaspar Orriols Comas) i el més gran en tenia se- tanta-sis (Josep Caballé Vallverdú). Aquest darrer havia nascut el 1842 i el tenim retratat en una fo- tografia de l’any 1923, quan es feia l’escola de l’Ate- neu, i tenia vuitanta-un anys. Només hi ha tres per- sones que superin els seixanta-quatre anys, una en té cinquanta-cinc i onze estan situats a la franja de la quarantena d’anys. Per tant, podem dir que les persones grans eren minoria entre els fundadors, ja que eren només quinze dels seixanta que coneixem l’edat.

El grup de fundadors més nombrós tenia edats que anaven dels vint-i-u als trenta-nou anys, qua- ranta-una persones son les compreses en aquesta franja d’edat. Si encara filem més prim, en trobem disset dins de la trentena i vint-i-quatre dins de la vintena. Es doncs el grup de persones més joves els que domina percentualment sobre el conjunt, i encara es rebaixa l’edat si afegim les tres persones que tenien entre disset i divuit anys. El president Manuel Garcia Solà era dins d’aquest grup amb trenta-set anys.

2. ANIVERSARIS

Francesc Blasco Urpinell

A l’hora de celebrar el centenari de l’Ateneu de Sant Just Desvern, és de justícia retre un homenatge a les institucions de les poblacions veïnes que ens han precedit en aniversaris semblants. Sant Just té tres veïns, si descomptem el cap i casal, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí. Totes tres poblacions tenen associacions que van celebrar el seu centenari abans que l’Ateneu de Sant Just. Com veurem tot seguit algunes fins i tot han arribat al 125è aniversari. Per ordre d’antiguitat les entitats són:

. El Casino Santfeliuenc, de 1879

. L’Ateneu de Sant Feliu, de 1881

. L’Ateneu instructiu de Sant Joan Despí, de 1882

. El Centre l’Avenç d’Esplugues de Llobregat, de 1906

Cal felicitar-se d’entrada per l’existència de totes plegades i també per les publicacions a què han do- nat lloc els seus aniversaris, fet que contribueix a un més bon coneixement de la nostra història i pa- trimoni. A continuació fem un breu comentari de les dues publicacions a les quals hem tingut accés amb un prec de disculpa si alguna altra ens ha passat per alt.

«Casino Santfeliuenc 1879-2014. Una aproxima- ció a la seva història» és una publicació del juny de 2016 editada pel Casino Santfeliuenc i de la qual són autors Eduard de Batlle Cruz i Antoni Esteve Camps. La publicació va comptar amb vint-i-un col·labora- dors entre empreses i particulars, a part de l’Ajun- tament de Sant Feliu. El llibre, de mida A4, està es- tructurat, d’una banda, en quatre etapes històriques

que comprenen els anys que van de 1879 a 2014 i de l’altra, en un extens Annex —117 pàgines— dedi- cades a mostrar documents i fotografies Entremig dels dos s’ubica un apartat que anomenen «Context de Sant Feliu» i que és un repàs succint de la histò- ria del període 1971-2014 amb una taula d’efemèri- des que va de l’any 1971 al 2000.

L’Ateneu, 1881-2006. La utopia de la llibertat és el lli- bre de Jordi Ferrer i Fontanet editat el desembre de 2006 per l’Ateneu Santfeliuenc amb la col·laboració

de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, la Dipu- tació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i Cai- xa Penedès. Té un format quadrat de 22,5 x 22,5 cm i s’estructura en set capítols que comprenen la seva història des de 1881 fins al 2006. Particularment destaquen el primer, on es desgrana l’ideal ateneis- ta amb un apartat tan suggerent com el que porta per títol «Instruir-vos i sereu lliures!»; el segon, on es descriu l’activitat de les escoles, i el quart, amb l’apartat «Desafectos: de la depuració a la clausura».

2. 1. Els aniversaris de l’Ateneu

Antoni Malaret i Amigó ha estat el soci que ha fet esment dels aniversaris de l’Ateneu i els ha historiat ni que sigui de manera breu. Així a la La Vall de Verç de desembre de 1989, en l’escrit «Ara fa cinquan- ta anys. L’Ateneu: la difícil supervivència» repassa- va el tràngol de la guerra del 36 i de la postguerra, com també va fer posteriorment el 1993 amb «Una història de l’Ateneu. 75 anys de vida social (1918- 1993)»⁸. Sorprenentment, en tots dos escrits recor- dava que el vint-i-cinquè aniversari va escaure en plena Guerra Civil espanyola quan, de fet, va ésser en plena II Guerra Mundial, ja que l’aniversari va es- caure el 1943. Sí que es van celebrar els trenta anys el 1948. En el primer document diu: «Aquesta nova junta gestora [després de la destitució governativa de sis dels membres escollits democràticament], sota la presidència de Bartomeu Puig i Oliveras, és la que duu a terme les festes commemoratives del XXX aniversari de l’Ateneu […] amb una sèrie d’actes i celebracions que varen culminar amb un acte fina el 19 de desembre de 1948, amb l’assistència de la vídua del primer president de l’Ateneu i fundador del mateix, Manel Garcia i Solà.»

Els actes centrals de tancament del cinquantena- ri van tenir lloc els dies 14 i 15 de desembre de 1968 amb imposició d’insígnies als socis fundadors supervivents, una exposició de treballs d’alumnes

de l’Escola de l’Ateneu i la conferència «Una història de l’Ateneu», pronunciada per Antoni Malaret el 14 i de la qual, el 1970, es va editar un llibret d’onze pàgines. Cenyint-nos a la vida de l’entitat, l’efemè- ride més important de 1968 va ésser sens dubte el fet que l’Ateneu ja tenia oberta la primera aula de la nova Escola de l’Ateneu, que es va consolidar amb el nou curs que començava el setembre d’aquell any. El 1993 es va celebrar el 75è aniversari que va te- nir, entre els seus actes, la festa de Sant Jordi, amb parada de llibres a Can Ginestar i la presentació de l’Auca de l’Ateneu per part de Joan Faneca al seu celler. Palmira Badell i Xita Camps van crear l’Auca, composta de quaranta-vuit vinyetes i els correspo- nents rodolins inspirades en la història i l’anecdo- tari de l’entitat —de la qual es va editar i posar a la venda un pòster. A l’acte també va haver-hi parla- ments de l’alcalde Ramon López i del president de l’Ateneu Francesc Melià. Produccions Vern va fer un vídeo de tota la festa i un segon vídeo on van pas- sant cadascuna de les vinyetes de l’Auca amb el seu rodolí, acompanyades d’un fons musical. Un segon acte de rellevància va ésser la presentació de «Una història de l’Ateneu. 75 anys de vida social (1918- 1993)», ja esmentada més amunt, escrita per Anto- ni Malaret i Amigó.

Auca de l’Ateneu feta l’any 1993 per Palmira Badell i Xita Camps amb motiu del 75è aniversari (AHA)

2. 2. L’any del Centenari

L’any del Centenari de l’Ateneu és el que va trans- córrer del dimecres 28 de juny de 2017 al dissabte 16 de juny de 2018, dates en què feia exactament cent anys del sopar-homenatge a Manuel Garcia i Solà —durant el qual va anunciar la intenció de crear un ateneu a Sant Just— i de l’assemblea de constitució, respectivament. Aquesta informació va quedar reflectida en el primer butlletí de maig de 2017, que va editar la comissió organitzadora del Centenari. Montse Molinero descriu així la tasca que va dur a terme aquesta comissió, de la qual formava part:

«La tasca de la Comissió del Centenari va ésser vet- llar per tal que durant un any cada mes hi hagués com a mínim una activitat destinada a tots els socis i ciutadans de Sant Just que ens volguessin acom- panyar.

Una de les primeres iniciatives va ésser que el cen- tenari en comptes de celebrar-se durant el 2018 (tal com estava previst), es faria des del 28 de juny de 2017 fins al 16 de juny de 2018, així d’aquesta ma- nera es feia un record del sopar que fa cent anys ha- via tingut lloc a les cotxeres de Sant Just i on es va comunicar que es faria un ateneu, i acabaríem just la mateixa data en què es van signar els documents dels Estatuts.»

Els «Butlletins informatius del Centenari de l’Ate- neu» van tenir continuïtat en tres butlletins més, el darrer és de maig de 2018. Aquestes publicacions breus de tan sols dues pàgines van ésser un mitjà efectiu de comunicació en el moment d’editar-les i avui són un document que convé tenir en comp- te a l’hora de fer una relació dels esdeveniments d’aquesta celebració.

Això no obstant, en termes estrictes de dates, el pri- mer acte —que va ésser el concert de la Missa de la Coronació per l’Orfeó— va quedar avançat cinc dies per imperatius d’agendes dels músics.

Tot seguit fem una breu ressenya cronològica de ca- dascun d’ells, tot destacant la naturalesa de l’acte i les circumstàncies particulars que el van envoltar.

2. 1. 1. Missa de la Coronació de W.A. Mozart a càrrec de tres corals i orquestra

L’acte va tenir lloc el diumenge 11 de juny de 2017 a les 7 de la tarda a la Sala Municipal de l’Ateneu.

Gestió de la idea del concert

La idea de fer la Missa de la Coronació de W. A. Mo- zart va sortir de la coneixença dels respectius di-

rectors de les tres corals i de l’orquestra de Sant Cugat. Els compromisos d’aquesta orquestra van condicionar les dates possibles dels concerts que s’havien de limitar a quatre. El de Sant Just va ésser el segon i les dates dels altres quatre van ser: a la catedral de Sant Feliu de Llobregat, el divendres 9 de juny; a l’església dels Pares Carmelites de l’avin- guda Diagonal, el dissabte 10 de juny i a l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció de Valldoreix, el dissabte 17 de juny.

La preparació dels concerts va representar una tas- ca de coordinació important entre l’orquestra, les corals i els solistes, per tancar tant les dates dels assaigs com les de les actuacions. L’Orfeó va fer tres assaigs de tota l’obra, únicament amb piano, a la Sala Polivalent de Sant Cugat i uns altres dos assaigs amb la Jove Orquestra a Sant Cugat i a les Carmelites.

Cors participants: Coral l’Harmonia de Valldoreix amb la direcció d’Albert Santiago

Coral de la Federació Farmacèutica amb Jordi Boltà com a director

Orfeó Enric Morera de l’Ateneu de Sant Just Des- vern sota la direcció de David Pastor

Solistes: Soledad Cardoso, soprano; Anna Tobella, mezzosoprano; Carles Prat, tenor i Jordi Boltà, baix. Orquestra: Jove Orquestra de Sant Cugat amb Irene Delgado Jiménez a la direcció

Programa: Simfonia 49 en Fa menor, «La passio- ne» de Joseph Haydn (1732-1809) i la Missa en Do Major, «Missa de la Coronació» (KV 317) per a cor, solistes i orquestra de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1761)

El concert es va desenvolupar amb la participació de setanta-quatre cantaires, vint músics i els quatre solistes. Les dues obres van ésser unànime i llar- gament aplaudides pel públic que va assolir un ple gairebé total de la Sala Gran de l’Ateneu.

Portada del programa de mà del concert de la Missa de la Coronació de W. A. Mozart de l’11 de juny de 2017 a l’Ateneu (AHA)

Músics, solistes i corals sobre l’escenari de la Sala Municipal de l’Ateneu en el concert de la Missa de la Coronació de

W. A. Mozart de l’11 de juny de 2017 (fotografia de Lluís Ramban AHA)

2. 1. 2. Sopar de gala i ball noucentista

Va tenir lloc a la Sala Gran de l’Ateneu el dimecres 28 de juny de 2017 a dos quarts de 9 del vespre i van obrir les celebracions del Centenari.

Comissió organitzadora: Palmira Badell, Joaquim Carbonell, Joan Castaño, Montse Molinero, Romi Porredon, Maria Quintana, i l’Albert Macià en quali- tat de president de l’Ateneu, periòdicament també hi assistien la resta de membres de la junta de l’Ate- neu. Montse Molinero ho explica així:

«La idea del sopar es va generar arran de la reu- nió convocada per l’Albert Macià el 2016 i on es van constituir diferents comissions, entre les quals hi havia la Comissió del Centenari.

L’organització va ésser molt complexa, hi havia molts detalls a tenir en compte: l’espai, la distribució de les taules, l’ambientació, com fer arribar als so- cis aquesta iniciativa, si havia d’haver-hi represen- tació institucional, si havia d’haver-hi discursos, si havia d’haver-hi ball i un llarg etcètera. Varen ésser moltes les hores de reunió per tal que res no fallés

i estigués tot a punt, ens vàrem repartir les tasques d’organització i un equip convençut del que volíem i com ho volíem ens vam posar mans a l’obra.

La coordinació entre els membres de la Comissió va ésser sempre compartida, vam fer un bon equip de treball, estàvem segurs que era un acte molt impor- tant i ens hi havíem d’esmerçar.»

En l’organització del sopar, a part dels components de la Comissió del Centenari, també hi van col·labo- rar Jenny Massip i Isabel Nebot en la tasca de deco- ració de la Sala Gran. Lluís Ramban es va encarre- gar de la documentació fotogràfi a prèvia a l’acte i també durant l’acte.

Suport: Ajuntament de Sant Just Desvern, Diputació de Barcelona, Departament de Cultura de la Gene- ralitat de Catalunya

Les empreses Finques Amat, CaixaBank, Celler de Can Mata, Caves Llopart, Celler Cooperatiu del Mas- roig i Aiguaneu

Proveïdors de serveis: Cuina Miracle, Forn Cuscó, Rayjor i Restaurant de l’Ateneu

Nombre d’assistents: 156

Nombre de convidats: 5

Les invitacions

El material lliurat als assistents va consistir en una còpia sobre cartolina crema (149 x 209 mm) del text Banquete de homenaje publicat el dia 15 de juliol de 1917 a El Faro del Llobregat, diari quinzenal inde- pendent publicat a Sant Feliu de Llobregat. El text començava així: «Tuvo lugar en la víspera de San Pedro la fiesta popular y banquete de homenaje que el pueblo sanjustense y colonia forastera tributaron a D. Manuel García Solá».

En una cartolina de mida igual, de color salmó i sa- nefa de les rajoles de l’Ateneu, hi havia la descripció del menú, que va consistir en entremesos, pollastre amb prunes i fruita seca, coca i xocolata. Tot acom- panyat amb vi del Celler del Masroig i cava Llopart. Addicionalment es va lliurar un carnet de ball (74 x 105 mm) de dos fulls a conjunt amb la targeta del menú. Es presentava una llista de deu balls que anaven del vals La Pepeta al vals jota L’Espardenyal

– ball de rams, al costat de cadascun del quals es deixava un espai per apuntar-hi amb qui s’havia compromès cada ball.

Desenvolupament de l’acte

L’acte es va desenvolupar d’acord amb l’ordre se- güent:

Moments musicals, mentre anaven entrant els as- sistents, a càrrec d’alumnes de l’Escola de Música de l’Ateneu, dirigides per Mònica Escutia, que toca- ven des de la llotja esquerra més propera a l’esce- nari.

Un cop les taules van ésser plenes, el president de l’Ateneu Albert Macià va donar la benvinguda als as- sistents, cosa que donà peu a l’inici del sopar.

A les postres es va fer una representació teatral per rememorar la constitució de l’Ateneu de feia cent anys. Aquesta representació va ésser creada per Jordi Domènec i Roger Cònsul.⁹ Es va fer una rèpli- ca del discurs del senyor Garcia, promotor i primer president de l’Ateneu. Un text d’unes cinc-centes paraules que es veien interrompudes pel conduc- tor i mecànic Juan Martínez —Roger Cònsul— de la Companyia d’Autobusos amb el qual s’establia un diàleg —creació del Roger mateix. El Martínez opi- nava i qüestionava aspectes inherents a la creació i

funcions de l’Ateneu, així com de les potencialitats de la classe benestant, com el senyor García, en contraposició als menestrals com ell. També hi va participar la pastoreta Itziar Villanueva. La repre- sentació va finalitzar amb un brindis per a com- memorar el Centenari de l’Ateneu. Per a deixar un referent més explícit de la representació que es co- menta, incloem el discurs del senyor Garcia —Jordi Domènec—i uns fragments d’aquesta conversa fa- cilitats pel Roger Cònsul.

Moment de l’actuació de Roger Cònsul representant el paper d’en Martínez en conversa amb el senyor Garcia Solà, el seu cap a l’empresa d’autobusos (fotografia de Lluís Ramban AHA)

Text del discurs de Manuel Garcia i Solà —Jordi Do- mènec

«Abans de res, moltes gràcies a totes les autoritats que ens acompanyen avui aquí. Tinents d’alcalde, senyors Ferreol Navarra i Pedro Doménech; alcal- de d’Esplugues, don José Argemí; senyor exdiputat Pere Corominas; senyor Modolell fi l; senyor Caubet, en representació de Foment del Treball Nacional; membres de la comissió organitzadora i del Consell d’administració; mossèn Antonino Tenas, que l’any passat va ésser nomenat el nou rector del poble. Gràcies per aquesta placa que m’acaben d’entregar. Bona nit, amics i amigues. Després d’aquest brin- dis, us voldria adreçar algunes paraules. Per als qui no em conegueu, que de ben segur sou pocs, soc Manuel Garcia i Solà. I tinc l’honor de transmetre-us una idea que em ronda pel cap ja fa temps. Ja sabeu que actualment vivim en temps convulsos i d’incer- tesa. La guerra fa estralls a Europa i segurament els aliats guanyaran a l’imperi germànic. No hem de menystenir el fet que la guerra ens ha portat diners i han augmentat les nostres exportacions, per bé que la classe obrera està en contínua revolta.

A casa nostra, Prat de la Riba, el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, amb mitjans mínims ha realitzat una tasca ingent en tots els ordres. Ell va fundar fa deu anys, l’any 1907, l’Institut d’Estudis Catalans, també va impulsar el primer diccionari ortogràfic de Fabra per a ordenar la nostra llengua i va crear l’Escola del Treball, el primer centre de formació laboral de tota la península.

Per això és tan important que tota aquesta feina la continuem, fins i tot a Sant Just, encara que sigui a nivell local i que això no s’aturi. La cultura és fona- mental i bàsica per al progrés i per a l’educació dels pobles. Així, hem pensat de constituir una societat que podria anomenar-se Ateneu, nom que deriva del temple dedicat a la deessa grega, com ja sabeu. En aquest lloc anomenat Ateneu, voldríem formar sobretot persones. S’hi podrien fer conferències, cursos i lectures, es podria propugnar l’elevació cultural de la gent i seria un element cívico-pedagò- gic de les activitats ciutadanes. Un espai on poder desenvolupar la cultura i la instrucció i que els seus socis i afiliats puguin beneficia -se de la benefi èn- cia en els seus múltiples aspectes.

Avui també comptem amb el suport del meu amic, el senyor Pere Coromines, exdiputat republicà na- cionalista al Parlament de Catalunya, i un dels fun- dadors de l’Institut d’Estudis Catalans, que m’ha promès que ens donarà tot el seu suport i farà tot el possible perquè aquest projecte esdevingui una realitat aviat, assistint a actes i concentracions cívi- ques abans i després de la constitució del dit Ateneu. I una cosa ha de quedar ben clara: l’Ateneu mai no serà de cap partit polític i aquí dins, per tant, que- darà prohibida tota discussió de caràcter polític o religiós.

Per això, a partir d’ara ens posarem a treballar de valent. Tothom qui vulgui ajudar que ho manifesti. El primer pas serà nomenar una comissió organitza- dora que es reunirà en un pis del carrer Bonavista número 44 i propietat de la família Claramunt-Pa- gès de Cal Roldan.»

Text del diàleg entre Juan Martínez i el senyor Ma- nuel Garcia —Roger Cònsul i Jordi Domènec

«Martínez: Ohhhh! Per Déu! Quin susto m’heu fotut!

Garcia Solà: Què passa allà? Qui hi ha? Martínez: Senyor Garcia, soc jo, en Martínez! Garcia Solà: Martínez? I què hi feu aquí?

Martínez: Collons, sentia soroll! Per un moment he pensat que hauria d’avisar el sometent! Marededéu! No tenia ni idea que hi hagués una runió.

Garcia Solà: Es pot saber què hi feu aquí?

Martínez: És el 13, senyor Garcia. Fa un soroll raro quan frena. Ksksksksksksksks! Venia a fer-li un vis- tasso, no fos cas… Els frens són cosa important! Imagini’s que baixo cap a Collblanc i de sobte l’auto- bús, zaaaaas, no me freni…

Garcia Solà: No crec que ara sigui el millor moment, Martínez…

Martínez: Oh, quan vol que ho faci? Jo tinc de dormir les meves hores que si no l’endemà no rendeixo! I sabeu què passa, senyor Garcia, que jo soc un home nocturn; no puc anar a gitar-me d’hora, és així.

Garcia Solà: Martínez…

Martínez: I en canvi al matí, collines com em costa d’arrencar. Ep, però puntual sempre, eh, jo. Sempre. Pot mirar quan vulgui la meva hoja d’entradas y sa- lidas: Jo cumplo les dotze hores a rajatabla. De sis del matí a sis de la tarda. I ara això per què ho deia? Garcia Solà: Senyor Martínez…

Martínez: Ah, sí, perquè soc nocturn. És per això que ara quan he acabat de sopar m’he dit: “Juan, torna al garatge, i mira-t’ho ara això del 13, que demà al matí et costarà Déu i ajut aixecar-te més d’hora”. A casa sopem d’hora […].

Martínez: Senyor Garcia Solà, que puc fer-li una pre-gunta? Jo el conec una micona a vostè, i sé que és un home culte i que té un esperit… d’això, com en diuen?… Idealista, això, idealista. Encara que per a mi el que és més important, senyor Garcia, és que jo a vostè el considero un home bo. Un home bo, sí, deixeu-m’ho dir. Culte, preocupat pels demés, llest, amb visió de futur… Jo en canvi no vaig puguer anar a instrucció de petit; com vostè i com tanta gent d’aquest sopar, oi? Però també tinc el meu coneixe- ment, eh, i els meus ideals, no es pensin… Per això, amb tots els respectes, li voldria preguntar una cosa: aquest Ateneu de què parla… de quina mena serà? Vull dir que a Barcelona, per exemple, n’hi ha molts de clubs i d’associacions d’aquesta mena: Ateneus, Orfeons… Bé, i a Cornellà, Esplugues… Però bé, en aquest poble nostre, amb tants senyorets nouvin- guts com hi ha, els que en diuen la colònia forastera, vaja ja sap què vull dir… no em queda clar si volen fer un club per a senyorets, per als amos, o un casal del poble…

Garcia Solà: M’encanta que em faci aquesta pregun- ta, Martínez; una pregunta, que no és gens imper- tinent, d’altra banda. Com sap, tot i la meva alta po- sició i les meves amistats aquí presents, jo soc una persona amb escrúpols. Mai no he buscat només l’enriquiment personal. Això ho trobaria mesquí i d’una falta de moralitat absoluta. Aquesta Compa- nyia d’Autobusos que avui ens acull n’és la prova: és una companyia per subscripció d’accions [silenci]. El meu ideal de societat seria bastir un món just, al màxim d’igualitari, on tothom tingués les mateixes oportunitats. Jo em considero fi l dels ideals de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat, fraternitat… Però també he mirat sempre de tocar de peus a ter- ra. I per això sé que aconseguir aquest ideal no es fa amb un dia, ni amb un any. Les diferències socials s’han d’anar llimant de mica en mica, i sobretot: la gran revolució serà sempre donar una bona educa- ció a tothom.

Martínez: Veig que sí que toca de peus a terra, se- nyor Garcia, però no m’ha respost d’una manera concreta. Jo ja sé que Sant Just no és el Paral·lel, ni molt menys Petrograd. Ja sé que en el seu Ateneu, senyor Garcia, no hi haurà reunions clandestines de la CNT o de l’UGT, ni s’hi amagaran armes, com en els locals anarquistes, ni serà el lloc d’on sortiran pamflets de crida a vagues generals o sectorials de la construcció, del tèxtil, del ram de l’aigua o del que sigui.

Garcia Solà: Això mai. El nostre Ateneu no pot servir per fer política.

Martínez: Així que tampoc serà un club com aquells clubs exclusius que són només per a amos i prohoms.

Garcia Solà: Aquesta és la intenció, Martínez: que l’Ateneu sigui sempre dels seus socis!

Martínez: Ah! Però aquí hi ha el tema, aquí hi ha el tema… A Sant Just hi ha molta gent que no es podrà pagar una quota de soci. Quant valdrà ésser soci? Només s’ho podran permetre els industrials que han fet bons negocis? Perquè és clar, la burgesia in- dustrial d’aquest país té diners, i molts! Però gràci- es a la guerra que hi ha a Europa! Diners bruts! I els pobres obrers? És clar, ells no participen d’aquests grans beneficis! Els obrers, a treballar! Per això hi ha tants enfrontaments i lluita de classes […].

Garcia Solà: Que consti que només estic refl xio- nant en veu alta, eh. Però se m’ha acudit que, pel que fa a les obres, i per tal que el futur Ateneu sigui més per a tothom, potser la gent que tingui diners podria aportar el material d’obra: totxanes, ciment, bigues, bastides… i els santjustencs que vulguin ésser socis però no puguin aportar diners, podrien ésser la mà d’obra, els paletes. Així l’Ateneu també seria popular, oi?

Martínez: On s’ha de signar? Jo seria el primer que vindria a treballar, senyor Garcia. I ho faria a gust després de la jornada de treball, cada dia que cal- gués. Oh! Els meus fi ls podran anar a estudi! Això és un miracle! I hi aniran en una escola que hauré fet amb les meves mans! No hi ha res més bonic per a un pare, senyor Garcia! I hi haurà una biblioteca? Garcia Solà: Aquesta és la idea!

Martínez: Oh, que bé! A la meva dona li encanta llegir novel·les. Ara ha descobert un autor que es diu Víctor Català, i que es veu que és una dona… Garcia Solà: Ah, sí, quin escàndol! No sé si en tin- drem de llibres d’aquesta senyoreta. Aquest Víctor Català s’ha passat de la ratlla.

Martínez: Bé, el progrés també portarà coses ines- perades, oi? A mi sap què m’hi agradaria fer, al futur Ateneu? [silenci]. Teatre! Hi he anat dues vegades al teatre, a Barcelona, la primera al Teatre Principal, allà al final de la Rambla, hi ha anat vostè? Jo era petit. Vaig veure-hi el Don Juan Tenorio, era per Tots Sants. I l’altra vegada va ésser de jovenet, un estiu, amb els amics vam anar al passeig de Gràcia, que hi havia tot d’envelats. Quin riure! Vam veure una co- mèdia que no sé com es deia, d’un tal Serafí Pitarra. Era sobre Jaume el Conqueridor, però el Rei només conqueria dones! Miri, encara ric ara!

Garcia Solà: Tampoc no sé si portarem gaires obres d’en Pitarra, Martínez. Ara culturalment corren al- tres temps, més nobles i elevats: Noucentisme, en diuen. Però bé, ja ho veurem…»

El Butlletí cel Centenari va recollir així la participa- ció institucional i el sopar:

«Van acompanyar-nos a l’acte representants de l’Ajuntament —l’alcalde, en Josep Perpinyà, i el re- gidor de Cultura, en Sergi Seguí—, de la

Diputació —la diputada de cultura Blanca Arbell— i de la Federació d’Ateneus de Catalunya— el presi- dent, en Salvador Casals; per la seva part en Lluís Puig —aleshores director general de Cultura Popu- lar i actualment conseller de Cultura— va declinar la invitació per motius d’agenda […]. [El sopar] Va ésser cuinat i servit per Cuina Miracle i vam comp- tar amb la col·laboració de Caves Llopart, que en- guany fa 130 anys, del Celler Cooperatiu del Mas- roig, que aquest any també celebra el seu centenari, i d’Aigües del Montseny. La col·laboració d’aquestes empreses va ésser possible gràcies a les gestions del Celler de Can Mata. Per la seva part l’Ajuntament va donar-nos tota mena de facilitats per al muntat- ge i desmuntatge de la Sala.»

Després de recollir les taules i cadires es va donar pas al ball amb l’Orquestrina «La Bonaigua», cons- tituïda especialment per a aquest acte i dirigida pel veí d’Esplugues Marcel Casellas Navinés. Van in- terpretar balls tradicionals de festa major, com el ball del fanalet, el ball de rams, etc., on tothom vam poder xalar amb la música i el ball tot recordant els moments viscuts en aquella mateixa sala per molts dels presents,

2. 1. 1. Actes dins la Festa Major 2107

Segons recull el Butlletí informatiu del Centenari de juliol, «Enguany s’ha encarregat a l’Ateneu de fer el pregó de la Festa Major. Serà un pregó curt i una mica teatralitzat […]. El proper dia 1 d’agost, dimarts, a les 7 de la tarda, des del balcó de l’Ajun- tament […]. I el dia 2 d’agost, dimecres, també dins del programa de Festa Major, els Pastorets torna- ran a representar els Laberints de Contes. L’infan- til serà, com sempre, als jardins de Can Ginestar i el d’adults aquest any tindrà com a escenari l’Ate- neu, que oferirà una de les últimes possibilitats de moure’s per unes dependències que es modifi aran substancialment amb les obres previstes.»

Moment del pregó de Festa Major al balcó de l’Ajuntament amb els senyors alcalde i regidor de Cultura, Josep Perpinyà i Sergi Seguí, respectivament, amb banda vermella i el president, vicepresidenta i vicepresident de l’Ateneu, Albert Macià, Romi Porredon i Jaume Campreciós, respectivament, amb banda verda (fotografia de Lluís Ramban AHA)

Pregó de Festa Major de l’1 d’agost de 2017 des del balcó de l’Ajuntament

Amb motiu del seu Centenari el va fer l’Ateneu en forma d’una representació en la qual van participar el president i vicepresident de l’Ateneu i CorAggio en presència del senyor alcalde Josep Perpinyà i el regidor de Cultura Sergi Seguí.

A continuació reproduïm una part del diàleg que acompanyava aquesta escenifi ació. [Sortida al balcó de l’Ajuntament de l’alcalde i el regi- dor de Cultura, música de Festa Major; aniran vestits amb americana fosca i camisa blanca, portaran un barret de copa, una banda i una escarapel·la. No duran cap distintiu de grocs o blaus]

Alcalde: Benvinguts a la festa major 2017. Enguany som el regidor de Cultura i jo mateix qui farem el pregó de la Festa Major.

Regidor: Alcalde, què et sembla si en lloc de fer-lo nosaltres el fa l’Ateneu, que celebra els seus pri- mers cent anys, i per tant es mereix aquest privi- legi?

Alcalde: Mira, primer nosaltres desitgem una bona festa major a santjustenques i santjustencs, i a veu-

re si surt algú de l’Ateneu i ens vol dir unes paraules. [Surten els membres de la junta de l’Ateneu (al seu darrere els portaveus dels grups municipal)] President de l’Ateneu: Distingides atrocitats / Supo- so que no volíeu fer tot el pregó vosaltres, oi? Sapi- gueu que les entitats sempre estem disposades a col·laborar, i més quan portem cent anys a la nos- tra esquena i n’hem vistes de tots colors. Per això la junta de l’Ateneu ja veníem cap aquí per pujar a aquest balcó i fer-ho nosaltres. Però com que ja te- nim una edat, hem arribat una mica tard.

Recordeu que sense les entitats aquest poble —ni cap altre— no tindria el valor humà que ens fa ésser més participatius i promotors de la cultura popular. Membre de la junta: Va, comencem el pregó, que l’al- calde i el regidor ja han fet el seu paper.

President de l’Ateneu: Bé, bé. Fa cent anys que es va fundar l’Ateneu. Nosaltres ja vam començar a cele- brar-ho fa unes setmanes amb el sopar de gala. Per cert, tot un èxit!!! Però avui arriba la Festa Major de Sant Just Desvern i com no podia ésser d’una altra manera l’Ateneu, encara que entrat en edat, també vol participar-hi, i vol compartir amb tots vosaltres

aquesta llarga setmana de gatzara, música, sopars, competicions entre blaus i grocs… i tot això acom- panyat de tota la gent que s’estima Sant Just.

Una membre de CorAggio: Un moment, un moment, nosaltres també som de l’Ateneu i volem compartir aquesta Festa Major amb algú molt especial, la Pilar Farigola, una dona que té tants anys com l’Ateneu, és a dir, 100, i que és la sòcia de més edat de la casa, i com que nosaltres el que sabem fer és cantar, ho farem cantant.

[Cançó de feliç aniversari, i una nena lliura un ram de flo s a la Pilar Farigola. Es produeix un diàleg entre veïns, un és situat al balcó del mossèn i uns altres situats entre el públic, que pujaran a l’esce- nari] […]

[El president de l’Ateneu decideix tallar el diàleg] President de l’Ateneu: Bé, ja n’hi ha prou de xerra- meca!. A Sant Just per Festa Major sortim al carrer i compartim espais. La gent gran (com nosaltres), la gent jove (com vosaltres), i el més petits de casa, que també n’hi ha per aquí, participem en totes les activitats. Una Festa Major no pot ésser de silenci: ha d’ésser de gresca, concerts, xerinola… Ep! però sempre des del respecte, vetllant perquè no hi hagi comportaments sexistes, perquè l’alcohol sigui per beure, i no per treure el comportament incívic que malmet la festa.

Mireu, jo crec que una Festa Major ha de trencar barreres; que què vull dir amb això? Que els joves s’haurien d’acostar a activitats clàssiques i els grans hauríem d’aproximar-nos a les barraques, concerts, esdeveniments esportius, competició grocs-blaus… i tots plegats retrobar-nos i passar-ho bé, que no hi ha cap llei que digui que només ho podem passar bé amb els de la nostra edat.

El veí de la plaça té dret a demanar tranquil·litat, però de tant en tant també ha d’entendre que la gent necessita viure, trobar-se amb els veïns, conviure, gaudir sense necessitat de fugir del poble. // Així, doncs, gaudim d’aquesta setmana de Festa Major, gaudim-ne els infants, els joves i els grans; gaudim dels nostres gegants, del drac, dels diablets, dels tabalers i dels dimonis, que donen llum i color a aquest esdeveniment tan important per als santjus- tencs i santjustenques. Gaudim-ne, és una ordre!

Totes les seccions de l’Ateneu us volem animar a participar de les activitats programades. Així, doncs, us desitgem una bona Festa Major!

[Música de festa major i omplir la plaça de confeti]

2. 1. 2. Reproducció de la fotografia de le obres de l’Escola de l’Ateneu Joaquim Carbonell i Calders

Va tenir lloc el 12 d’octubre de 2017 i va ésser prè- viament anunciada al Butlletí Informatiu del Cente- nari amb el títol «Refem la història».

En començar les activitats de la celebració del Cen- tenari de l’Ateneu, que durarien més o menys un any, se’m va acudir que una activitat interessant i bonica podria ésser la reproducció de la coneguda fotografia on es veuen els socis de 1923 que amb les seves mans i eines estan construint el primer local social propietat de l’entitat; calia reproduir-la amb persones figu ants d’ara i la localització de la foto no podia ésser altra que el mateix espai on es feu l’original. Volia donar-li un caire que fos el de retre un merescut homenatge a les persones que fundaren l’Ateneu pocs anys abans del de la foto, o sigui, els que el 1918 crearen l’Ateneu Santjustenc. Així, doncs, em vaig posar a treballar sobre aquesta hipòtesi començant primer de tot en la cerca d’un fotògraf que estigués disposat a col·laborar. En Lluís Ramban, responsable de la secció de l’Ateneu ‘Pro- duccions Vern’ va acceptar l’encàrrec en la primera conversa que mantinguérem. La Rosa Crusellas, la meva esposa, també va mostrar l’entusiasme per treballar-hi i fer realitat el projecte. L’equip humà ja estava decidit.

Pel vessant del material necessari, primer de tot férem un inventari de les eines i objectes que apa- reixen en la foto de 1923 per tal de començar la cer- ca entre els paletes i empreses de construcció del poble a fi que ens les deixessin. Paral·lelament anà- vem buscant les complicitats dels socis i les sòcies de l’Ateneu que volguessin intervenir, posar, el dia de la realització de la instantània commemorativa. Una cosa i una altra ens dugué a esmerçar molt de temps mantenint diverses converses amb empre- ses i sòcies i socis per anar-los convencent de la bondat del projecte. Per sort molts dies abans de la realització de la foto ho teníem tot resolt. Tothom fou molt generós.

Quin dia calia fer la foto? Va ésser senzill trobar una data escaient. La instantània original fou feta durant la tardor de 1923 i per tant nosaltres escollírem el dia 12 d’octubre de 2017 per fer-la; esperàvem tenir una llum semblant a la del 1928 i així fou, la me- teorologia ens fou favorable i ens oferí un bon dia. Així fou com en aquella data acordada tots els col- laboradors ens trobàrem a l’hora convinguda a l’atri de l’antiga escola de l’Ateneu per realitzar la nostra participació en els actes del Centenari de l’entitat.

Més de 50 persones i un munt d’eines i objectes ho feren possible. L’homenatge fotogràfic estava rea- litzat!

Per tal de mostrar el treball, les dues fotos oficial fetes per Produccions Vern van estar exposades al públic una llarga temporada a la Sala Piquet de l’Ateneu.

Una col·laboració desinteressada de Víctor Murillo de l’Agrupació Fotogràfi a de Sant Just ens perme-

té obtenir un fotomuntatge on apareix una part de l’actual edifici de Les Escoles, aquell primer estatge social de l’Ateneu, ocupat pels socis treballadors de 1923, els mateixos de la foto original antiga posats sobre un edifici modern. Una visió que aquests dar- rers no pogueren veure mai, ja que l’acabament de tot el complex es dugué a terme molts anys més tard, quan l’edifici e a ja de propietat municipal.

Muntatge fotogràfic amb la foto de 1923 sobreposada al pati de Les Escoles d’avui dia (fotografia de 1923 d’autor des- conegut i fotomuntatge de Víctor Murillo, AHA)

2. 1. 3. Exposició «50 anys de pessebres de la SEAS»

L’acte inaugural de l’exposició «50 anys de pesse- bres de la SEAS» amb l’assistència de 77 persones va tenir lloc l’11 de setembre de 2017. L’exposició va estar oberta al públic des d’aquesta data fins al 7 de gener de 2018 a la Sala Piquet de l’Ateneu. Du- rant l’acte inaugural es va presentar el butlletí mo- nogràfic en color dedicat a aquesta efemèride, amb un disseny de la portada fet per Toni Royo. També es va lliurar a Joan Gómez, Jordi de la Riva i Joan Urpinell, com a responsables actuals d’aquesta ac- tivitat, de tres àlbums de fotos que recullen els pes- sebres col·locats durant aquests anys.

2. 1. 4. La Rataneu fa 100 anys

Representació del conte escrit per Palmira Badell a la Sala Gran de l’Ateneu els dies 22 i 29 d’octubre de 2107. La descripció del procés creatiu que repro- duïm a continuació és de l’autora. També s’inclou la carta que des del grup de producció de Rataneu

es va enviar a totes les seccions per aconseguir que hi participessin.

Com vaig escriure La Rataneu fa 100 anys

Palmira Badell i Farigola

«Va ésser durant una de les primeres reunions de la comissió del Centenari de l’Ateneu. Es feien propos- tes de què i de com ho faríem, de les quals algunes s’han dut a terme i d’altres han passat per alt. Ja se sap que aquestes coses van així. Surten idees, que de moment semblen bones, però acaben en no res i les que no ho semblen i amb el temps agafen em- penta. Tot d’una l’Anna Vilanova, secretària de l’en- titat, em planteja de fer un conte on expliqui la his- tòria de l’Ateneu. Aquesta no era la meva intenció, però les paraules de l’Anna em van calar fins al moll de l’os. Tant és així que vaig desconnectar de tot el que no fos allò que acabava de sentir. Em trobava asseguda de cara al carrer des d’on veia les palme- res de les cases del davant i els cables del corrent, on tantes vegades hi hem vist desfilar rates, tot fent funambulisme. Doncs, ja ho vaig tenir; una rata de

protagonista. I es diria Rataneu.

Em vaig il·lusionar i vaig posar fil a l’agulla. Fou una feina d’aquella de fer i desfer. De posar i treu- re. De no descuidar res. D’esborrar i començar de nou. Apassionant. Sí, va ésser apassionant. Encara que estava condicionada pels fets viscuts, em vaig permetre inventar una narradora. La Rataneu seria una rata centenària com la mateixa Ateneu i expli- caria tot el que havia vist als seus nets. Una família instal·lada en algun racó de l’edifici tal com sem- pre ens hem imaginat. Vaig decidir de no esmentar ningú per no ferir susceptibilitats. I també no seguir el pas del temps com si es tractés d’una història. Això ja era fet. De tant en tant portava la feina feta a la comissió, que m’ajudava a no errar conceptes. I,

sobretot, fer una llista de festes, seccions i esdeve- niments importants.

Mentre anava escrivint va sorgir la idea de fer-ne una interpretació teatral. Hi vaig estar d’acord, però confessant la meva ignorància per a escriure teatre. El Roger Cònsul, que n’havia de portar la direcció escènica, em va ajudar en aquesta feina. Teníem un conte on una àvia explica als nets. Gairebé un monò- leg. Això no era assumible per la gent de Pastorets que interpretarien l’obra. A la vegada que passàvem el text de narració a teatre vam adequar-lo a dife- rents personatges: la Rataneu, el ratavi, dues fi les, dos ratiets, dues ratietes, sis nets i netes i dos, tam- bé net i neta, però ja adolescents. Amb aquest canvi el text va quedar repartit.

Moment de les salutacions al final de la representació de La Rataneu fa 100 anys del dia 22 d’octubre de 2017 (fotogra- fia de Lluís Ramban AHA)

Arribada l’hora de la veritat vam començar amb la lectura i un seguit d’assajos i més assajos. Anàvem escanyats de temps i el neguit d’una novetat com aquesta em feia estar un xic intranquil·la. Haig de reconèixer que l’equip de Pastorets em van demos- trar un nivell arran de la professionalitat. La seva actuació, la de tothom, va ésser d’excel·lència. Tam- bé hi van col·laborar totes les seccions, que en un moment donat, van apareixent a l’escenari. I alhora es va acompanyar, per a completar la informació, amb un vídeo muntat pel Roger Cònsul.

La sensació va ésser d’èxit pel que fa a la resposta del públic. En guardo un molt bon record i des d’aquestes pàgines vull agrair a la Comissió del Centenari de l’Ateneu per la seva confian a, a les seccions per la seva col·laboració, a Pastorets per la seva implicació, tant actuant com ajudant a fer- ho possible, a la Xita Camps per les caretes de la ratada, al Roger Cònsul per la direcció i a tothom qui amb la seva presència em van fer sentir tanta felicitat. Gràcies!»

Carta del grup de producció de La Rataneu adreçada a les seccions de l’Ateneu

«Benvolgudes seccions de l’Ateneu,

Des de la secció de Pastorets us escrivim aquestes ratlles per informar-vos d’un projecte que estem assajant, vinculat als actes del Centenari de l’Ate- neu: un conte escenifi at de la Palmira Badell que es diu La Rataneu celebra cent anys. Si tot va bé, el muntatge teatral d’aquest conte s’estrenarà durant les properes Festes de Tardor, segurament entre el 22 i el 27 d’octubre.

Però el motiu d’aquesta carta va més enllà que la simple informació del projecte de la Rataneu… Veu- reu, en el fons, el conte de la Palmira relata els cent anys d’història del nostre Ateneu, i com tots i totes sabeu, l’Ateneu no hauria fet cent anys sense la seva gent, sense les seves seccions. I el muntatge teatral vol agafar aquesta idea i fer-la realitat en escena: Per una banda hi haurà el treball teatral que ja es- tem assajant una vintena d’actors i actrius de Pas- torets: aprendre el text, interpretar, moure’s per l’escenari, etc.

Però per una altra, ens agradaria molt que totes les seccions de la casa hi tinguéssiu una petita apari- ció, un minut de glòria; molt fàcil escènicament, molt lliure —vull dir que podríeu dir-hi la vostra en l’as- pecte de “què fer”, i de molt poca feina d’assaigs. I tampoc cal que hi intervinguin tots els components de la secció, sinó que en podeu ésser uns quants, en

representació de la secció…

En poso exemples, orientatius i inventats, perquè s’entengui millor la idea:

Quan la Rataneu parla, per exemple, de l’Orfeó Enric Morera, o del Cor Lo Pom de Flors, o de Coraggio, apareixen uns representants d’aquestes seccions

—per separat o junts, això ja es veuria— i canten una cançó, o mitja… una que ja tinguin preparada. Quan la Rataneu parla dels balls de saló, per exem- ple: apareixen unes quantes parelles de ball, creua l’escena de cap a cap, ballant a ritme d’una música que sonarà —la que vulgueu vosaltres.

Quan la Rataneu parla de la SEAS, apareixen uns excursionistes que caminen i canten, o caminen i xerren i expliquen acudits, o decideixen fer un glop d’aigua o el que sigui perquè estan cansats.

Quan la Rataneu parla d’Arteneu, apareixen uns ar- tistes amb el seu cavallet i el seu material de pintor, que van a pintar a l’exterior, per exemple…

Suposo que s’entén la idea, oi?

Es tracta de fer un muntatge teatral que expliqui vi- sualment qui ha fet l’Ateneu, què s’hi fa, qui hi ha, què s’hi pot fer, i que sense la seva gent —gent amb voluntat de fer coses, amb il·lusió de fer coses— l’Ateneu no hauria arribat als 100 anys. I al fina espectacular que pensem, apareixerien a l’escenari tots els representants de totes les seccions per fer aquell quadre famós amb què comença la pel·lícula Novecento “Tots units fem l’Ateneu”.

Esperem que us hàgim engrescat una mica, que discutiu la proposta dins la vostra secció, i que ens digueu alguna cosa al més aviat possible. N’anem parlant, moltes gràcies!

Grup de producció de La Rataneu.»

2. 1. 5. Caminada del Centenari i dinar de germanor a Santa Creu d’Olorda

Va tenir lloc el 18 de març de 2018 i les dades de l’acte són les següents:

Organització: SEAS, amb Pere Aceitón, Albert Cor- tès, Romi Porredon i Lluís Solé i la col·laboració de Pere Pascual i Joan Gironès. L’organització es va fer càrrec de l’aigua, el vi, la reserva de barbacoes i el lloguer dels vestits per a les representacions.

Col·laboració: Ajuntament de Sant Just Desvern amb el transport i muntatge de taules i cadires.

Recorregut: camí de Sant Just a Santa Creu de la SEAS amb pujada a la Penya del Moro. Un recorre- gut de 4,5 quilòmetres.

Explicacions del patrimoni arquitectònic i històric del lloc: Manel Ripoll Rajadell a la Penya del Moro, Daniel Cardona a la Torre del Bisbe, Francesc Riera

a Valldonzella i Esther Hachuel a Santa Creu. Teatralització en tres punts del recorregut amb tex- tos de Roger Cònsul i la participació de membres de Al 2000 50 i Justeatre.

La primera representació va tenir lloc al coll de Can Solanes, sobre els ibers. La trama va consistir en una polèmica entre marit i muller sobre el casori d’un fi l en què s’havia de menjar senglar. Hi van intervenir Ceci Carrasco, Magdalena Comadevall, Mingo Padró, Joan Salvia i Pep Vila. En reproduïm uns fragments del text:

«[Dona 1 i Dona 2 cullen ametlles i mentrestant van cantant.]

DONES: “ametlles, ametlles, a dins del cistell, que bones, que dolces, els grecs paguen bé”

DONA 1: Tu, agafa un roc i comença a trencar amet- lles. Jo acabaré d’omplir el cistell.

DONA 2: Voy! [S’asseu, i tria una pedra de la vora.] Ah, i recorda també de recollir una mica de sàlvia. Si no comencem a fer l’adob avui, el senglar no serà prou tendre, i el casament del teu fi l no lluirà. [Co- mença a picar.]

DONA 1: Ai, sí! Els nostres homes caçadors! Si avui tampoc cacen res, no sé pas com ens ho farem! [La sent picar les ametlles.] Però què fas? No piquis tan fort, dona, que les trencaràs!

DONA 2: Ai, tant se val, no? Una ametlla és una ametlla, trencada o sencera!

DONA 1: Els grecs amb qui comerciem volen les ametlles senceres. S’hi miren molt, i un dracma és un dracma, tu!

DONA 2: Són uns primmirats, aquests grecs! [Des- prés d’una estona de silenci, tornen a cantar.] “ametlles, ametlles, a dins del cistell,

que bones que dolces, els grecs paguen bé” […]. DONA 2: Parlant d’homes, mira qui ve! [Assenyala cap a l’altra banda, lluny, per on venen els homes.] HOME 1: No ho entenc, fi l, no ho entenc!

NOI: Doncs és ben fàcil, papa, coi: cap senglar no ha caigut a la trampa! Ja veuràs la mama quina cara posarà…

HOME 1: Però és que no ho puc entendre. A veure: tu no vas tapar el forat amb branques com fem sem- pre?

HOME 2: [Una mica cansat del seu company.] Sííííí… HOME 1: I vas posar-hi les estaques, oi? Perquè quedés ben ferit…

HOME 2: Sí, és clar, com sempre!!! HOME 2: I el forat era prou gran?

NOI: Ja l’has vist el forat, papa! Era el forat de sem- pre, el forat de sempre!!!

HOME 1: Doncs com no sigui que els senglars s’han

tornat intel·ligents…

HOME 2: Jo ja t’he dit el que penso, que encara fa massa calor i no baixen. Ostres! Mira qui hi ha allà tu! Les nostres dones!

HOME 1: I ara què els direm? Se’n fotran de nosal- tres quan vegin que no portem res…

NOI: Jo ja us vaig dir, papa, que a mi m’agradava més el conill que el senglar, per a la boda. I de co- nills en tenim a casa! […].

DONA 1: El teu pare em va prometre que si no era capaç de caçar cap senglar, agafaria la mula i se n’aniria fins a Bàrkeno, al bell mig de la plana dels Laietans, a comprar un animal exòtic per a la teva boda: un faisà, un antílop, o potser carn d’os o d’ele- fant… Però et sortirà molt car, eh…

HOME 1: Encara em queda un dia! Anem! NOI: I si féssim conill?»

A Valldonzella es va escenifi ar una aparent discre- pància entre les monges deodates i el bisbe de Bar- celona amb la mare superiora entremig. Les mon- ges havien d’escollir orde, mentrestant el bisbe rep pastes i ratafia i acaba ebri. Hi van intervenir Ange- lina Estany, Carme López, Ángeles Perea, Romi Por- redon i Roger Cònsul. Heus-ne ací uns fragments del text:

[Un grup de monges cus i canta:]

«Totes: “Som les monges de la Vall, al convent totes vivim…”

Sor Laieta: Sor Gertrudis, per què no ens expliques més històries de la teva peregrinació a Sant Jaume de Compostel·la?

Sor Agneta: Sí, sí, explica-la, explica-la…

Sor Gertrudis: A veure què us en puc dir… (pensa) Ah sí, els millors dolços de la meva vida, germanes! Sor Agneta: Ah sí, explica’ns, explica’ns…

Sor Gertrudis: Va ésser en el camí de tornada. Al monestir de Santo Domingo de la Calzada, a prop de Silos…

Sor Agneta: Com es deien, com es deien?

Sor Gertrudis: “Pestiños”, es deien “pestiños”[…]. [Entra la mare superiora]

Superiora: Germanes, germanes… Deixeu tot el que estigueu fent, que el senyor bisbe ja ha arribat. Ve- jam, posem-nos totes en fila i repassem (les monges es posen totes en fila . Per què ve el senyor bisbe? Sor Laieta: Per donar-nos un orde.

Expectació dels seguidors de la Caminada davant la representació al costat de les runes del monestir de Valldonzella del 18 de març de 2018 (fotografia i arxiu de Lluís Solé

Superiora: Exacte. Ja sabeu que el Sant Pare de Roma ha ordenat que totes les germanes monges com nosaltres, de tota la cristiandat, estiguin regu- lades en diferents ordes religiosos. I recordeu que això només ens pot portar coses bones per a la nos- tra comunitat. Sí?

Totes: Sí […]

[Entren superiora i bisbe. Bisbe fa el besamans. Gertrudis li ofereix galetes i ratafia El bisbe només agafa el got de ratafia.

Bisbe: Germanes, com sabeu soc aquí amb un man- dat que ve expressament de Sa Santedat el Sant Pare de Roma. [Beu] És bona aquesta ratafia Des- prés del darrer Concili, la cúria vaticana ha decidit que vol tenir la cristiandat més controlada, i tot i que no entenguem els designis del Senyor, els cre- ients en la fe de Crist, ens hem de mantenir ferms en l’obediència. La veu del Sant Pare és la veu de Déu. [beu] Mmmmm… I Déu ha volgut que la vostra tasca sigui regulada amb… amb els ordes que… ja existeixen… […].

Sor Laieta: Senyor bisbe, tenim un dilema… com van vestides les monges en cada orde?

Bisbe: Cagun déu, germana!

[Totes se senyen.]

Bisbe: Ai, perdó… Ara triaran l’orde pels vestits que porten? [Silenci, totes el miren esperant la respos- ta.] Bé doncs… Crec que les benetes van grises… [A mesura que es vagin fent els comentaris, el bisbe s’anirà emprenyant, i bevent. Comentaris sobre el color gris, “Insípid / però gris clar o gris fosc?”] Bisbe: Les del Cister, blanques;

[Comentaris sobre el color blanc “taques”]

Bisbe: Les clarisses, marrons;

[Comentaris sobre el color marró, “que lleig! / a mi m’agrada”]

Bisbe: les dominiques de blanc i negre

[Comentaris sobre la “combinació de colors blanc i negre”]

Bisbe: I les carmelites descalces

Totes: No, descalces no, eh…!

Sor Gertrudis: Quin fred als peus!

Sor Agneta: Ens constiparíem totes a l’hivern! Bisbe: [Borratxo del tot.] Ja ho tinc germanes, el mo- nestir de Valldonzella serà de l’orde del claribenecis- ter dominidescalces! [Cau en rodó i es fot a roncar.]»

A l’esplanada de Santa Creu es va representar un

aplec amb la benedicció final del bisbe a la sortida de missa on van participar tots els actors anteriors. S’acabava amb un ball i un galop amb la participa- ció de músics.

A les representacions hi van intervenir un total de deu persones i en les tres escenes es va fer servir veu en off.

Es va mantenir la reserva de sis barbacoes durant tot el matí per tal de poder coure la carn a la bra- sa de tots els assistents, caminants i no caminants que van participar en el dinar. S’hi van apuntar no- ranta-cinc persones —organització inclosa— i el re- compte final es a mantenir al voltant de cent.

2. 1. 6. Mitja Desvern

Va tenir lloc el dissabte 21 d’abril amb origen i ar- ribada al pavelló poliesportiu municipal de La Bo- naigua.

Origen i desenvolupament de la proposta

La idea d’organitzar una cursa de muntanya ja la va plantejar Sergi Serrano a la SEAS en l’assemblea de 2016 i, posteriorment, en Marc la plantejà a la junta com a activitat complementària o sobreposa- da a la Caminada Popular de 2017. Això no obstant, la idea no es va arrencar fins al plantejament com a activitat dins els actes del Centenari de l’Ateneu i prèvia consulta sobre la predisposició de l’Ajunta- ment envers aquest acte.

Els precedents dins la SEAS d’una cursa de munta- nya els trobem en la cursa que es va fer amb motiu del 50è aniversari de l’Ateneu i, més reculat en el temps, en la realitzada el 1935.¹⁰

Organització

Va anar a càrrec del Grup d’Alta Muntanya de la SEAS, format per una dotzena de membres, apro- ximadament. Ara bé, el nucli de l’organització el van constituir Marc Carbonell, Sergi Serrano, Joan Al- sina, Edu Artal, Àlex Barroso i Jordi Gomila. Des de bon començament el grup va tenir clar que calia la participació d’una de les empreses expertes a orga- nitzar curses. Amb aquest objectiu es van temptejar i demanar pressupost a tres empreses diferents. Finalment es van decidir per Runedia, la qual es va encarregar de les inscripcions, dorsals (amb xip), els cronometratges i el muntatge de l’arc de sortida. Col·laboracions

Ajuntament de Sant Just Desvern, que va posar a disposició de l’organització la policia municipal i agents cívics, el pavelló exterior del Poliesportiu La Bonaigua i serveis annexos, així com els mitjans ne- cessaris per a la senyalització.

Jose Rodríguez (amic del Sergi Serrano) va disse- nyar el logo de la Mitja Desvern, consistent en una superposició de l’itinerari —rack— de la cursa amb les siluetes de tres corredors.

Ràdio Desvern amb en Carles Hernández Agrupació Escolta Martin Luther King, amb Lluc Tost i dos membres més —control de pas i avitua- llament.

Gravació amb dron feta per David Gisbert i Miguel Ángel Rodríguez. Un previ de les imatges es poden veure al Facebook de la Mitja Desvern, però l’edició i difusió definiti a encara restaven pendents el juliol de 2018.

Recorregut de la cursa

La distància a recórrer es va adaptar a dos nivells d’exigència física. Es va dissenyar un circuit pròpia- ment de mitja marató amb una distància de 21 km i un altre de tan sols 8 km.

La cursa de 21 km va portar els corredors a la Pe- nya del Moro, el Turó Rodó, la Coscollera i el Puig d’Ossa (Sant Pere Màrtir) per un circuit format per tres voltes (loops) amb un itinerari diferent, però to- tes tres passaven pel Poliesportiu de La Bonaigua. La cursa de 8 km va ésser un recorregut circular que els portava a La Salut de Sant Feliu, la Penya del Moro i tornaven al poliesportiu passant ben a la vora de Ca n’Oliveres i de Can Padrosa.

Patrocinadors

Es va contactar amb empreses de l’entorn per tal d’assolir, tant com fos possible, un balanç econòmic de l’activitat amb pèrdues mínimes.

L’empresa Ventós va ésser la principal contribuent. La resta d’empreses, de les quals es va deixar cons- tància a la part inferior de la samarreta de la cursa, van fer aportacions entre 150 i 300 €. En total es van aconseguir poc més de 2.000 €.

Inscripció i material lliurat

El preu de la inscripció va ésser de 17 € per a la de 21 km i de 12 € per a la curta.

Del material lliurat cal destacar la samarreta tècni- ca de la Mitja Desvern, el disseny de la qual va com-

pletar el fabricant amb el logo i els patrocinadors esmentats, i la banda dessuadora per al front amb el nom i l’escut de la SEAS. Comptant el material complementari i l’esmorzar que es va oferir en aca- bar la cursa podem assegurar, sens dubte, que tot plegat superava amb escreix el preu de la inscripció.

Avaluació de l’activitat i guanyadors

Cal considerar aquesta activitat com un èxit rotund pel triple motiu dels tres-cents inscrits, per trac- tar-se d’una proposta nova, sense experiència re- cent, i pel fet que va ésser assumida pels membres més joves de la Secció i amics i coneguts d’aquests de la mateixa edat.

Guanyadors de la Cursa de 8 km

Categoria femenina: 1a Abril Estrade Moragas

2a Raquel Faucon Araño 3a Adriana López Esteve

Categoria masculina: 1r Josep Díaz Carretero

2n Diego Visiedo Yáñez

3r Marc Pérez

Guanyadors de la Cursa de 21 km

Categoria femenina: 1a Elisabet Pascual Granados

2a Marta Román Expósito 3a Laura Sánchez Palau

Categoria masculina: 1r Oriol Castro i Giró

2n Santiago Arango Uchima 3r Bucci Estefano

El Butlletí núm. 337 de la SEAS de juliol-agost 2018 va publicar «La Mitja Desvern», escrit per Jordi Go- mila, que reproduïm, exceptuant-ne el paràgraf dels guanyadors:

«Dissabte passat, dia 21 d’abril, el Grup d’Alta Mun- tanya de la SEAS vàrem organitzar la “Mitja Des- vern”, una cursa de muntanya per celebrar el Cen- tenari de l’Ateneu (1918-2018). La cursa constava de dues distàncies: la Mitja de 21 km i 800 m de desnivell acumulat i una altra de 8 km i de 250 m de desnivell. La peculiaritat de la nostra Mitja era el fet que constava de tres loops en què els corredors i les corredores sortien del complex Esportiu de La Bonaigua i pujaven i baixaven a diversos cims de l’entorn santjustenc de Collserola, passant cada cop pel complex, on hi havia els avituallaments i tots els amics, familiars i públic de la cursa. Els cims dels que varen poder gaudir els corredors van ser: en primer lloc la Penya del Moro, que també va ésser el loop de la cursa curta de 8 km, el Turó Rodó, la Coscollera i el Puig d’Ossa.

El dia de la cursa fou la cirereta d’un pastís que hem

anat cuinant durant mesos; mesos de feina en els quals, com passa en els grups amb nombroses per- sones, hi ha qui s’hi deixa més la pell en hores de treball, reunions, escrits, organització, cercar patro- cinadors, etc. i qui no s’hi pot implicar tant, ja sigui per context familiar o bé per horaris. Qui més qui menys, però, tots hem intentat posar-hi el nostre gra de sorra perquè la cursa tirés endavant i fos un èxit, però sí que és veritat que hi ha hagut quatre o cinc persones que han tirat més del carro i han treballat més que els altres. Això sí, els dies previs i el dia de la cursa, tot el grup ens hi vàrem posar al 100% i ens ho vam currar.

Així va arribar el divendres 20, dia en què els cor- redors ja podien començar a recollir els dorsals, la cinta de la SEAS, i la bossa del corredor. A les qua- tre de la tarda vam quedar al local de la SEAS on ja érem uns quants dels organitzadors i molts amics de la SEAS que des d’aquestes quatre ratlles volem agrair-vos de tot cor tota l’ajuda i el suport que ens vàreu donar. Moltes gràcies! Com us deia, a les qua- tre ja estàvem tots plegats omplint les bosses dels corredors amb tot el material que ens havien donat els patrocinadors: crema solar, brou, tríptics, dol- ços, barretes energètiques i la samarreta, que val a dir que tothom ens va felicitar pel seu disseny i el seu teixit. Tots a l’una omplint bosses i a mitja tarda ja van començar a arribar els corredors per recollir els dorsals i les bosses. Ens vam organitzar prou bé i mentre els uns ens encarregàvem d’aquesta feina, els altres anaven amunt i avall a buscar les botifar- res, la beguda, el pa, l’embotit, els tomàquets, etc., i també anant a marcar per la muntanya els recorre- guts de la cursa amb cintes. Tota la tarda enfeinats fins que vàrem tancar la recollida de dorsals. En acabat, la feina va continuar al complex de La Bo- naigua on havíem de muntar tanques, cintes, orga- nitzar l’aparcament per als cotxes i tot cruspint-nos entre feina i feina unes pizzes fins que vam arribar a la una de la matinada.

Ja per fi arribà el dissabte 21 d’abril, dia de la cursa.

A les 6 del matí ja estàvem en dansa. Uns a l’Ateneu carregant les bosses dels corredors a la furgoneta i els altres a La Bonaigua muntant la barbacoa per a les botifarres, les taules per als avituallaments, la barra del bar, l’arc de sortida —des d’aquí un agra- ïment als companys de Runedia per tot el suport i la paciència—, l’ajut dels voluntaris del Cau, la feina dels amics de Ràdio Desvern —en especial del Car- les—, les cintes entre tanques, tallar la fruita i tota la feina prèvia al començament de la cursa. Fou en aquesta estona en què tota la gent de la SEAS vàreu fer possible l’esdeveniment, perquè sense vosal-

Mitja Desvern. Arribada del primer corredor de la cursa de 21 km, Oriol Castro i Giró a la línia de meta del complex esportiu de La Bonaigua del dia 21 d’abril de 2018 (fotografia i arxiu de Teresa Reverter)

Mitja Desvern. Pòdium de les guanyadores en la categoria de 8 km, Abril Estrade, Raquel Faucon i Adriana López, a l’exterior del complex esportiu de La Bonaigua del dia 21 d’abril de 2018 (fotografia i arxiu de Teresa Reverter)

tres, que vau estar pencant des de primera hora, no ens n’hauríem pas sortit. Una vegada més, moltes gràcies a totes i a tots!

A les vuit del matí ja anaven arribant els primers corredors i la veritat és que tot anava prou rodat, atès que ja ho teníem força ben preparat; tot i que el Marc anava estressat intentant organitzar una mica la gent per fer feina. Tothom engrescat i amb ganes d’iniciar la cursa.

Vam fer una mica d’explicació als corredors de com seria la cursa i tot a punt! A les 9.10 h del matí vam fer el compte enrere i vam donar la sortida de la Mitja Desvern. Al cap de 20 minuts van sortir els de la cursa curta de 8 km, que era més popular i au! Tothom a córrer cames ajudeu-me!

Durant la cursa, qui us parla, que vaig fer d’speaker, vaig intentar animar els corredors i la veritat és que el públic també es va engrescar cridant de valent, ja que era un dia força calorós i de ben segur que els participants ho van agrair. Capítol a part mereix el Carles de Ràdio Desvern, que pobret va haver de su- portar-me les hores i hores que vaig estar donant la tabarra amb el micro a les mans. Per a l’any vinent no em deixeu amb un micro, que puc acabar amb la paciència de tots plegats.

Durant la cursa tots anàvem una mica de cul. El Ser- gi amunt i avall amb la moto, el Marc organitzant la gent, el Joan guiant els corredors, l’Edu esperant que algú s’emportés el pernil que regalàvem al corre- dor que el carregués durant mitja cursa, l’Àlex amb els de Runedia amb el tema dels cronometratges, el Roger portant la logística, el Carlos i el Vicenç a l’avituallament fina , el Nèstor a Sant Pere Màrtir amb els xicots del Cau que també ens van ajudar, el Jaume tallant fruita com un desesperat, el Kiku i la Glòria repartint aigües i tots els amics de la SEAS als avituallaments i preparant les botifarres i els entrepans […].

Un cop finalitz ven la cursa, els corredors es men- javen un entrepà de botifarra i es bevien una cer- vesa ben freda que s’havien guanyat amb el seu esforç. Després va venir el lliurament de premis, que va ésser una mica un desgavell, ja que és l’úni- ca feina que no havíem preparat amb prou temps i vam començar a desmuntar tot el sidral fins ben bé les dues del migdia.

Un apunt, si m’ho permeteu, per a la corredora nú- mero 82 que va fer la Mitja i va arribar gairebé quan ja ho teníem tot desmuntat, però vam sortir totes i tots a rebre-la a la línia d’arribada animant-la per la perseverança que havia demostrat. Val a dir que es va sorprendre bastant de veure’ns a tots allà aplaudint.

Així és més o menys com va anar la Mitja Desvern. El millor de tot fou l’ambient que va haver-hi així com la felicitació dels corredors i les corredores a l’organització de la cursa, la qual cosa ens encoratja a tornar-hi l’any vinent.

Una vegada més, moltes gràcies a totes i a tots! Salut i 3000!»

La llista dels organitzadors i les tasques que va assumir cadascú aporta la informació que la Mitja Desvern va ésser un nou projecte en el qual es van incorporar persones de fora i de dins de la SEAS.

Distribució de tasques

Marc Carbonell: organització general

Sergi Serrano: seguiment de l’itinerari amb la moto Joan Alsina: guiant els corredors

Edu Artal: pernil

Àlex Barroso: amb Runedia amb els cronometratges Jordi Gomila: speaker

Roger Pascual: logística Carlos Campo: avituallament Vicenç Llàcer: avituallament

Néstor del Pozo: responsable a Sant Pere Màrtir amb els del cau

Jaume Campos: avituallament fruita Kiku Cubells: aigua, a la línia d’arribada? Glòria Aladesa: aigua

Carles Barrera Ernest Noguera

2.2.9 Concert de l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona i Cor Lo Pom de Flors

El concert va tenir lloc el dissabte 12 de maig de 2018 a la Sala Gran de l’Ateneu.

Organització: Cor Lo Pom de Flors

Gestió de la idea del concert

Dos aspectes van ésser rellevats a l’hora d’assumir l’encàrrec genèric de la comissió del Centenari de l’Ateneu d’organitzar l’acte propi del Cor.

D’una banda la constatació que actualment a Catalu- nya només hi ha tres cors claverians exclusivament d’homes: el cor de Juneda, La Lira de Sant Cugat del Vallès i el Cor Lo Pom de Flors. El fet es va valorar com una oportunitat per posar en relleu unes insti- tucions que a dia d’avui pràcticament s’han extingit, malgrat el valor social, cultural i simbòlic que han tingut.

En segon lloc es va voler retre un homenatge i fer

un reconeixement a la figu a de Josep Anselm Cla- vé com a ideòleg i promotor d’aquests cors que han acabat prenent el gentilici del seu cognom.

Un tercer element que va ajudar a configu ar la idea final del concert va ésser el record d’una col- laboració anterior que hi havia hagut entre el Cor i l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelo- na (OCAB) l’any 1993, arran del coneixement entre l’aleshores director del Cor, el mestre Antoni Coll i la Pepita Sellés, fundadora de l’OCAB. Les mani- festacions artístiques conjuntes resultants d’aquest contacte van tenir lloc els dies 19, 20 i 21 de març i 30 de maig d’aquell any. El març amb els concerts del 75 aniversari de l’Ateneu i el maig amb el con- cert homenatge a Josep Anselm Clavé al Palau de la Música Catalana. En tots dos casos el Cor va actu- ar en companyia del cor d’excantaires de La Violeta

de Centelles, la Coral Montseny de Gràcia i per des- comptat, l’OCAB. Va ésser doncs relativament fàcil recuperar el contacte i que l’Orquestra d’Acordions acceptés de participar en aquest concert.

Programa

Una primera part amb l’actuació de l’Orquestra d’Acordions de Barcelona sota la direcció de Je- sús Otero va interpretar les peces següents: Cançó d’amor i de guerra. Preludi Acte I, de Rafael Mar- tínez Valls; Dansa hongaresa número 5 de Johannes Brahms; Deu melodies basques, número 6, Amorosa de Jesús Guridi; Tritsch-Tratsch polka, Op. 214 de Johann Strauss II; la sardana Girona m’enamora de Ricard Viladesau i el pasdoble l’alegría de la huerta de Federico Chueca. En aquesta darrera composició Consol Grau va ésser l’intèrpret de les castanyoles.

L’arranjament de la Cançó d’amor i de guerra i de Trisch-Trasch-Polka era de Pepita Perelló, mentre que els arranjaments de la resta de peces van ésser de Jesús Otero.

La segona part va correspondre al Cor Lo Pom de Flors, acompanyat de l’Orquestra d’Acordions de Barcelona, sota la direcció de Sílvia Planagumà. Van interpretar quatre peces de Josep Anselm Clavé: Lo Pom de Flors, Les Flors de Maig, Los Pescadors i La Maquinista i, finalment Aromes i Perfums de Pere Mañé i Pere Ribes. Totes les peces amb arranja- ments de Joan Pascual i Campreciós.

Els cantaires del Cor Lo Pom de Flors, uns tren- ta-vuit, van estar acompanyats de tres cantaires de

la Coral Montseny de Gràcia, uns altres tants del cor La Vinya de Sants, més quatre excantants del grup Lo Pom de flo s, assolint la xifra total de cinquan- ta. La preparació del concert va comportar un any d’assaigs.

L’audició va tenir lloc a la Sala Gran de l’Ateneu amb una assistència aproximada d’unes cinc-centes persones i la satisfacció de cantaires, músics i pú- blic pel resultat final del concert. Del registre de so del propi àudio del concert en Jordi Farràs va editar un CD perquè fos un record per als components del Cor i qualsevol que hi estigués interessat, tal com es pot llegir a la pàgina web del Cor.

2. 2. 10. Estrena de la Sardana

Ateneu Centenari

La Sardana Ateneu Centenari, composta per Joan Pascual i Campreciós, es va estrenar a la plaça An- toni Malaret el diumenge 27 de maig de 2018, inter- pretada per la Cobla Baix Llobregat.

La gestació d’aquesta sardana es remunta al 2016, quan Jaume Campreciós, membre de la junta de

l’Ateneu, suggereix a en Joan¹¹ que escrigui una sardana per celebrar l’efemèride dels cent anys. En aquells moments en Joan tenia encàrrecs per a gai- rebé una dotzena d’obres, de manera que tant aviat com va poder enllestir-ne unes quantes s’hi va posar. La sardana la va compondre tenint al cap la idea que la sardana pogués ésser cantada. Això no obstant, a diferència del que és habitual, va compondre la mú- sica sense partir d’una lletra. De la tasca d’adaptar

un text a la musicalitat pròpia d’aquesta obra se’n va encarregar l’Antoni Fuentes¹².

Per a fer-nos una idea de la feinada que representa executar aquest procés en el sentit invers hem de ressenyar que cal un molt bon coneixement de l’es- tructura de les sardanes per reeixir. En segon lloc, cal també tenir clar el missatge que ha de donar la lletra, en aquest cas els valors de l’Ateneu i la seva història.

L’experiència sardanística del Joan és indestriable de la seva relació amb l’Antoni Fuentes, que va fruc- tifi ar a partir de 2013 pel fet que aquest va donar a conèixer al Joan el «Tractat d’instrumentació per a cobla» de Joaquim Serra i Corominas. També li va permetre establir contacte amb el compositor To- màs Gil i Membrado, autor de dues-mil dues-centes sardanes.

L’estructura d’ Ateneu Centenari s’ajusta a la com- posició canònica, amb els passos curts inicials —29 compassos— que operen a mena d’introducció, un vincle de poques notes que enllacen amb els pas- sos llargs i els passos llargs que alternen dos te- mes musicals —83 compassos.

La música de la sardana es va acabar el novembre de 2017. Això no obstant, l’Antoni es va posar a ela- borar la lletra abans que es completés la música i hi va estar treballant durant un any i mig. Un cop tot acabat es van fer els ajustos finals del text i es va baixar dos tons, la versió cantada, d’aquells pas- satges més florits on tenora i tible encaren els sons més aguts. Com a darrer pas es va fer arribar la partitura a la cobla, la qual va retornar una gravació d’un assaig. Fruit d’escoltar aquesta interpretació l’Antoni va poder acabar la lletra, i el Joan va fer uns canvis mínims i va tornar a la cobla la partitura de- finiti a.

La lletra, inèdita perquè encara no s’ha cantat mai, és aquesta:

Curts

Cantem amb joia, el cor alegre nostre Ateneu està de festa amb goig celebra el centenari motiu d’orgull per a Sant Just

Aquesta fita de la històri apropa a tu admirat

tot el poble sencer.

Tots junts disposats

a compartir els teus bells ideals.

Llargs

Al teu voltant,

aplegues els teus membres per conrear, el lleure, la cultura i lluita pel progrés.

Ateneu

ets fruit del treball conjunt d’aquells socis,

que van creure en el teu futur i amb il·lusió,

van aixecar el teu estatge.

I amb aquell exemple

d’altres els han seguit il·lusionats, per avançar, forjant el teu destí.

El repàs de la teva història és testimoni d’aquest esforç.

Ateneu que sempre has lluitat per sobreviure superant tots els obstacles amb coratge

els fruits del teu treball

ens mostres orgullós en el present.

Ateneu que vas engrescar la gent del poble a unir-se per aconseguir un futur millor

un futur que amb tu contemplem plens d’esperança i ens empeny, a treballar pel teu demà.

Primera pàgina de la partitura completa de la sardana dedicada al Centenari de l’Ateneu, Ateneu Centenari, composta per Joan Pascual i Campreciós i lletra d’Antoni Fuentes Núñez (còpia facilitada per Joan Pascual)

Ballada de la sardana Ateneu Centenari el dia de la seva estrena universal per la Cobla Baix Llobregat a la plaça Antoni Malaret el 27 de maig de 2018 (fotografia de Lluís Ramban AHA)

2. 2. 10. Concert del Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu i La Dolça Fusta

Concert que va tenir lloc el diumenge 27 de maig de 2018 a la Sala del Cinquantenari

El Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern va portar a terme el seu Concert del Cente- nari al mateix temps que s’acomiadava com a grup. Després de més de més de cent-cinquanta concerts al llarg dels seus trenta-cinc anys d’ininterrompuda activitat el seu director i fundador, Ramon Moragas Badia, va considerar que havia de posar punt fina a la seva tasca de lideratge del Grup. El factor de- terminant de tal decisió va ser, segons va afirma , l’edat. En Ramon va dirigir per darrer cop el Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu en aquest Concert del Centenari amb noranta-quatre anys.

El Concert va ésser un bon motiu perquè l’Ateneu li retés un homenatge per la seva bona feina, fidelita i ferma voluntat per a arribar fins en aquesta data El Grup de Cant Gregorià, de manera semblant a

molts concerts precedents, va actuar en col·labo- ració amb el grup instrumental La Dolça Fusta.¹³ Aquest, segons es va poder llegir al programa de mà, «és un grup obert que des de fa una trentena d’anys practica música centrada en la flauta dol- ça. El componen quatre intèrprets: Anna Farrero, Ernest Giralt, M. Dolors Ludevid i M. Àngels Rovira. Les seves interpretacions busquen no tant el rigor històric o el perfeccionisme tècnic, sinó una aproxi- mació lúdica al món de la música.»

Programa

Es va estructurar en tres parts en les quals el Grup de Cant Gregorià va actuar en la primera i darrera, mentre que el centre del programa es va dedicar a les interpretacions de La Dolça Fusta.

La primera part va incloure: Da pacem domine, in- troit; Passer invenit, comunió; Videns Dominus, co- munió; Nemo te condemnavit, antífona i Kyrie Fons bonitatis, kyrie.

L’actuació de La Dolça Fusta va incloure: els Geis-

slerlieder medievals alemanys, Cant de flagelaci (Anònim); Música catalana del segle xi, Cançó / Pro- sa / Motet (Anònim); El món de Hildegard von Bin- gen (1098-1179), Orto virtum (pròleg), Ave matrix / O frondes virga i tres motets medievals francesos, O virgo pia / Pucelete / Prenez-y-garde (Anònim). Flau- tes dolces, espineta, rabec i percussió.

La segona part del Grup de Cant Gregorià va inclou- re: Montes Gelboe, antífona; Cum appropinquaret, an- tífona; Exsurge Domine, introit; Dixit Dominus imple- te, comunió i Ut queant laxis, himne.

El programa de mà incloïa una traducció al català de les deu peces interpretades pel Grup de Cant Gre- gorià.

Desenvolupament de concert

Per cantar l’himne Ut queant laxis van convidar els antics cantants del Grup a pujar a l’escenari per acompanyar-los al cant.

En Ramon Moragas es va adreçar nombroses ve- gades al públic per explicar l’origen i essència del cant gregorià, així com d’on venen les set notes de la notació musical actual a través precisament de l’himne UT QUEANT LAXIS: «Per tal que (UT) puguin fer ressonar (RE) a tota veu les meravelles (MI) dels teus miracles, als teus servents (FA) neteja (SOL) el pecat dels seus llavis (LA) impurs. Sant Joan (SI)», segons constava en la traducció del programa de mà esmentada.

Al final del concert el president de l’Ateneu, Albert Macià, va voler felicitar el Grup de Cant Gregorià i donar les gràcies a en Ramon Moragas per la seva dedicació a l’entitat i molt especialment pels tren- ta-cinc anys al capdavant d’aquest grup. Per la seva banda l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, perso- nalment seguidor de les actuacions del grup, va lliu- rar una placa en nom de l’Ajuntament pels anys de dedicació i amor al cant gregorià portant Sant Just Desvern arreu del país.

Tot seguit en Ramon Moragas va fer el discurs d’agraïment que reproduïm a continuació:

«Durant trenta-cinc anys el Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern s’ha dedicat al cant de l’església romana. És un cant que s’adapta i re- força el llatí per fer-ne una pregària i crea un ambi- ent especial. Avui heu escoltat unes quantes peces del repertori on s’expressaven el dolor per la mort de Saül, la bella conversa amb la pecadora, el crit per ressuscitar Llàtzer, la maledicció i destrucció de

Jerusalem i fins i tot una pregària gens respectuosa exigint ajut a Déu.

Aquest cant fort i suau, dintre d’un ambient tranquil, nosaltres l’hem portat unes dues-centes vegades per tot Catalunya, de Tortosa a Llívia i de Lleida a Barcelona. També al País Basc, Andorra i Mallorca. Vàrem organitzar durant quatre anys, de 1986 a 1991, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, el concert de Santa Eulàlia buscant la participació de vuit corals gregorianes. Hem participat en les tro- bades de les corals gregorianes organitzades per la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) cada dos anys, així com en més d’un concert mixt grego- rià i polifònic amb les corals del Joncar i del Poble Nou.

Per als grans concerts més importants el Grup de l’Ateneu es va reforçar amb la coral dels Antics Es- colans de Montserrat i amb la participació de de sis o vuit exmonjos. El cor així format va prendre el nom de Schola Gregoriana de Barcelona i va actuar als concerts de Sant Felip Neri, del Foyer del Liceu i del Petit Palau. També en la gravació del disc de Discant d’Euroconcert.¹⁴ En aquest capítol d’ajuts hem recorregut darrerament als components de la Schola Gregoriana de Catalunya. Això no obstant, la col·laboració més important ha estat des del princi- pi amb el conjunt de música antiga La Dolça Fusta, amb els quals des de l’any 1984 fins avui hem parti- cipat en uns cinquanta concerts. A ells els devem un reconeixement especial.

En el capítol dels agraïments hem de parlar en pri- mer lloc dels cantors entre els quals hem fet una bona amistat. Han passat pel nostre grup quaran- ta-dos cantors, alguns dels quals encara són dels sis primers que van començar el dia 1 de gener de 1983. Vull esmentar el qui darrerament ens ha dei- xat, en Rafel Malaret i els qui han estat peces im- portants i s’han hagut de retirar: en Marcel·lí Bofi l i Josep Bullich. Agraïm així mateix la presència del senyor rector, Joaquim Rius, que ens ha acollit mol- tes vegades malgrat la nostra laïcitat; la presència del senyor alcalde, Josep Perpinyà, que sovint hem trobat entre el públic i la del director del departa- ment de cant gregorià, Josep Quintana. Finalment agraïm la presència del poble de Sant Just i ens vo- lem acomiadar de vosaltres i de tots els milers que ens han sentit cantar amb les paraules capgirades del Cant dels adeus: “no és un adeu per un instant, sinó un adeu per sempre”. Gràcies i adeu.»

El Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu en ple concert del Centenari del 27 de maig de 2018 a la Sala Cinquantenari (fo- tografia de Lluís Ramban AHA)

La Dolça Fusta presentant una de les seves peces durant el concert del Centenari celebrat conjuntament amb el Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu del 27 de maig de 2018 (fotografia de Lluís Ramban AHA)

Concert d’Andrea Motis, Joan Chamorro, Josep Traver i Esteve Pi del 27 de maig del 2108 a la Sala Municipal de l’Ateneu (fotografia de rancesc Blasco, AHA)

2. 2. 10. Concert d’Andrea Motis i Joan Chamorro Trio

Va tenir lloc a la Sala Gran el 27 de maig de 2018 com a concert del Centenari del cicle OnAir Jazz Series. El concert va ésser un èxit per la qualitat dels intèrprets —Andrea Motis, veu i trompeta; Joan Chamorro, contrabaix i saxo; Josep Traver, guitarres i Esteve Pi, bateria— i la gran afluència de públic

2. 2. 10. Acte de cloenda del Centenari de l’Ateneu

Montse Molinero i Juncà

Va tenir lloc a la Sala Gran de l’Ateneu el dissabte 16 de juny de 2018 a les 7 del vespre.

El president de l’Ateneu va remetre una invitació personal a cada soci mitjançant una targeta de 20,5 x 9,5 cm amb el mateix estil que s’havien fet les cartes del menú del Sopar del Centenari; és a dir, de color crema torrat amb la sanefa del mosaic del vestíbul de l’Ateneu.

Idea de l’acte

L’any 2016, després de constituir-se la Comissió del Centenari, el president de l’Ateneu va fer arribar una invitació a la senyora Carme Forcadell, presi- denta del Parlament; al senyor Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, i al senyor Santi Vila, en aquell moment, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on els convidava i demanava que si era possible protegissin aquesta data en les seves agendes per poder-nos acompa- nyar en l’acte de cloenda que volíem que fos un acte solemne. Des de Presidència de la Generalitat ens van comunicar que ateses les circumstàncies polí- tiques no ens podien garantir si seria possible. Les circumstàncies polítiques d’aquell moment, ja ens feien preveure que seria molt difícil poder comptar amb les nostres personalitats.

Aquest acte es pretenia que fos un acte institucio- nal, és a dir, donar-li un format de suport amb les principals personalitats del nostre Govern i del nos- tre municipi, i on es pogués fer un reconeixement dels socis i sòcies que fes més de vuitanta anys que

són socis de l’entitat, cosa que fins en aquest mo- ment no s’havia fet. El costum de l’entitat és fer un reconeixement als socis que fa vint-i-cinc i cinquan- ta anys que són a la nostra entitat.

Desenvolupament de l’acte

L’acte es va desenvolupar d’acord amb l’ordre se- güent:

Moments musicals mentre anaven entrant els as- sistents a càrrec d’alumnes de l’Escola de Música de l’Ateneu, dirigits per</