RECEPTARI PER GUARIR PERSONES I ANIMALS DE CAN VILÀ. SANT JUST DESVERN

Daniel Cardona i Joaquim Moreno

OBJECTIU.

Estudiar i profunditzar sobre un petit Ilibret que servia per guarir persones i animals propietat de Ia família Reverter-Sala de Ia masia de can Vilà de Sant Just Desvern, on es descriuen diferents fórmules farmacèutiques que es comparen amb Ia farmacopea actual. Només hem pogut traduir onze fórmules de les setze. Les cinc restants són, en part, il.legibles a causa del seu mal estat; tot i així, es pot concloure que un document tracta sobre Ia hipopresia, un altre sobre el dolor i Ia debilitat i un tercer sobre sobre el dolor de cor. Els dos títols restants són il•legibles.

INTRODUCCIÓ.

El document no porta cap data i sols tenim Ia informació de les unitats de pes i volum emprades, el tipus de Iletra i els fàrmacs que s’utilitzen. Pel que fa a les unitats de pes, cal recordar que el sistema ponderal salernità de base decimal, s’utilitza pel Col.legi d’Apotecaris de Barcelona el 1513; en aquest sistema el pes de 1 unça equivalia a 9 dracmes i 1 escrúpol a 20 grans.

En Ia Farmacopea Española V (1865), Ia relació era: 1 Iliura = 12 unces; 1 unça = 8 dracmes; I dracma = 3 escrúpols; 1 escrúpol = 24 grans. En Ia Farmacopea Española VI (1884), ja consta el canvi al sistema mètric, així, 1 Iliura = 345 grams; 1 unça = 28,8 g; 1 dracma = 3,6 g; 1 escrúpols = 1,2 gi 1 gra = 0,05 g. Malgrat que el sistema mètric decimal a França ja funcionava el 1795, no va esdevenir com a Ilei a Espanya fins el 1840. Pel tipus de Iletra utilitzat, el Dr. Ramon Jordi, ¹ a partir de les fotocòpies enviades de les fórmules

Fotos Rafael Malaret

numerades 507,508,509 i 510 , les situa a finals del segle XVIII o principis del XIX, malgrat que a la primera fórmula (Doc 507) les unitats són en grams.

Una altra manera de saber de quina època és el receptari, és a partir de les diferents farmacopees que s’han editat en el temps. Així, hem comparat cada component de la fórmula amb l’existència o no en la primera farmacopea editada a Europa, que és la Pharmacopoeia Londinensis (primera edició del 1618), on es descriu per primera vegada tant quines plantes tenen utilitat farmacològica com els compostos químics.²

Les altres que estudiarem seran les Farmacopees Hispana III (1803) i IV (1817), que a partir del 1865 es passarà a dir Farmacopea Española V; en aquesta, com ja hem dit, encara hi figura l’antic sistema de pesos medicinals (unça, dracma, escrúpol). A partir d’aquesta, la VI (1884), VII (1905), VIII (1930) i IX (1954) ³ ja hi figura el sistema mètric decimal.

La finalitat d’aquest treball és estudiar cada fórmula e intentar comparar-la amb la terapèutica actual.

Hi ha documents on es fan servir plantes medicinals conjuntament amb preparats portats d’Amèrica o Àsia.

Preguntes i altres qüestions

a.- A totes les fórmules es descriu com s’han d’elaborar

b.- Una relació lògica seria que s’utilitzessin les plantes medicinals dels entorns de can Vilà. De les 11 receptes, només els documents 511 (recepta per guarir cranchs-càncer), el 512 (recepta per a la hidropesia) i el 522 (remei pel dolor) que utilitza el suc d’atzavara (Aloe Vera), tenen en la seva formulació plantes que podem trobar a Collserola. Per al Dr. Ramon Jordi, ¹ són fórmules pròpies d’una apotecaria o d’una farmàcia i copiades en aquest receptari per transmissió oral.

La majoria de receptes contenen fàrmacs d’origen d’Amèrica del Sud i d’Àsia.

c.- On aconseguien les drogues o fàrmacs per a l’elaboració de les fórmules?

En les respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, del 1789, que de tot el Baix Llobregat han recopilat Jaume Codina, Josep Moran i Mercè Renom,⁴ a la pregunta 114 sobre “si hay diputaciones de sanidad, quántos médicos y boticarios”, ni a Sant Just, ni a Esplugues no hi consta cap metge, ni barber cirurgià, ni apotecari, ni hospital, mentre que a Sant Feliu hi ha dos metges i dos apotecaris. També ho confirma el Baró de Maldà en els seus viatges per Catalunya. ⁵ No hem trobat tampoc cap informació de I ‘existència d’apotecaris al segle XIX. A Sant Just, la primera noticia és, al segle XX, de mossèn Antonino Tenes⁶ “el 1920 es posa el primer apotecari…”. El primer farmacèutic que consta en el Col.legi de Farmacèutics és Carlos J. Fernández/’ ⁸ el 1926. Així, qui venia les drogues?. A les revisions d’oficis del nostre poble fetes al segle XVIII ⁹ ni al XIX,^IO no n’hi ha constància del comerç “adroguers”, però en el Ilibre d’òbits de la nostra parròquia^ll hi consta, l’any 1714: “Teresa Camps, muller de Josep Camps, adroguer”, enterrada a Santa Maria del Mar a Barcelona, i Ramon Huguer, adroguer, que mor el 1746 i també és enterrat a Santa Maria del Mar. Una altra constància que hi havia botica de farmàcia la pot donar la mort, l’any 1809, d’una persona de cognom Pla, de 46 anys, natural de la vila d’Olesa i de qui sabem que, textualment, fou “mort d’una escopatada que li tiren les soldats francesos tornant de la botica a hon havia anat pera portar una medicina”.

Malgrat tota aquesta informació, Ramon Jordi ¹² confirma en la seva revisió sobre boticaris i farmacèutics a Catalunya entre el 1207 i 1997 que el primer farmacèutic fou Fernández.

d.- Hi ha una relació del receptari per guarir les malalties més comunes del nostre poble?

En els Ilibres dels òbits de la nostra parròquia durant els segles XVIII i XIX (fins el 1810), es descriuen casos referents a les causes de mort; però a partir del 1810 ja no hi ha cap referència del tipus de mort, posiblement perquè a partir de mitjans dels vuitanta ja existeix la figura del forense que és qui ha de fer constar el tipus de mort.

A la pregunta 131 del qüestionari de Francisco de Zamora, l’any 1789, sobre “si se sabe quántos se casan, nacen y mueren en cada año; quáles son las enfermedades más comunes, y que remedios les aplican” en la recopilació de les respostes del Baix Llobregat,⁴ no hi cap resposta de Sant Just, però sí d’Esplugues, on les febres palúdiques tractades amb quina i tisana règia, són la malaltia més freqüent, seguides de la verola, tabardillo (tifus) i de dolor de costat que, si fos el dret podria ser: colecistitis – càlculs a la vesícula biliar – o apendicitis.

És interessant recordar les pandèmies més importants al nostre poble durant els segles XVIII i XIX.

Al 1723 hi ha pesta, sobretot a la Torreblanca. Creiem que es tracta de la bubònica, abans anomenada negra (bacil de Yersin). Es transmet per la puça de les rates. Fou endèmica fins el segle XVII. Es caracteritza per l’aparició de bubons a l’engonal, al coll i als solcs axials.

Els anys: 1764, 1772) 1783, 1791 i 1792 es repetí el cas. Ha de ser la pesta bubònica. Creiem que no por ser el còlera (Vibrion cholerae), que sols a l’Índia fou endèmic al segle XVIII i que el primer brot a Europa va ser del 1827 i el 1833 al nostre país. La cinquena pandèmia fou el 1881-1896 quan moriren a Espanya 180.000 persones i de la qual en parla la primera fórmula del receptari de can Vilà.

Malgrat tot, no hi cap fórmula per aturar la gran mortalitat infantil. Així, durant els segles XVIII i mitjans del XIX, els nens i nenes de menys de cinc anys es morien en un percentatge del 40-60% .

RESUM DE LES RECEPTES.

Document 507 (Arxiu històric de Sant Just Desvern)

Elixir de Ilarga vida del P. Joseph.

Zedoaria 15 g

Genciana 15 g Ruibarbo 15 g

Agarich………………………… . . 15 g Teriaga(x) 15 g

Zaphra(x)

Aloes zuccotrin35 g

Aguadent d’Holanda…………. 2 porrons

Modo defer-ho

Ben aixafades y esmenusades ditas drogas (excepto Ias de Ia creu) se posan dintra de una ampolla alguns dias a sol y serena sobre de una fusteta y l’ampolla tapada ab un got capgirat.

Modo d’usarlo

S’enpren una culZarada en dejú alguns dias per tota especia d’indisposicions del estómach com migrañas, desganas, cuchs, cólera, indigestions. Per Ias criaturas ¹/2 cullarada.

Comentaris

1. De les malalties o símptomes que guareix.

D’entrada té una acció sobre algunes malalties de l’aparell gastrointestinal, però profunditza i diu quines:

Migranya:

Es una cefàlgia intraencefàlica; pot ser d’origen vascular i en destaca Ia migranya hemicraneana o “jaqueca”, que debuta amb irritació, excitabilitat, pèrdua de Ia gana per més tard començar amb totes les manifestacions visuals (flashos Iluminosos, etc). Pot donar, a més, nàusees i vòmits. El quadre agut pot durar d’una a dues hores. Alguns dels desancadenants de Ia crisi poden ser aliments com ara Ia xocolata, greixos (saturats), taronges, tomàquets o les cebes riques en tiramina, que actua alliberant substàncies vasoconstrictores com l’adrenalina o Ia serotonina. La relació entre Ia migranya i el budell està actualment en estudi.

També hi ha altres cefàlgies: les no vasculars com ara Ia meningitis-encefalitis; les cefàlgies associades a altres malalties com ara a processos infecciosos en malalts hipertensos o en insuficiència respiratòria crònica.

1

Sembla que la finalitat de la fórmula (és una fórmula purgant) la relaciona amb alguna indigestió o amb aliments. També podria ser una cefàlgia relacionada amb algun procés infecciós (més tard cita, com a indicació, el còlera, malgrat que en el còlera no hi ha un procés febril).

Desgana, pèrdua de gana, inapetència:

Podria ser una conseqüència de la migranya. Com se sap, hi ha actualment al mercat farmacèutic substàncies antiserotoníniques, com ara la ciproheptadina, que tenen aquesta finalitat i augmenten la gana. També és veritat que en el cas del còlera, a causa de la pèrdua de sodi plasmàtic, les diarrees fan que apareguin hipotensió, son i pèrdua de la gana.

Cucs:

Poden ser els oxiuros (oxyuris vermicularis) que són uns cucs blancs, petits, i de cutícula anellada. Els cucs adults viuen en el cec i en el recte. La femella emigra a ranus per posar els ous que són els que produeixen prurit. Els mecanismes de transmissió són els mateixos dits o ungles en gratar-se. Abans s’administrava violeta de genciana, sals de bismut, piperazina, tetraclorur de carbó, xantonina. Actualment el pamoat de pirvini és la primera elecció. També els cucs de la família dels Ascaris, d’uns 15-30 cm de color blanc-groguenc són patògens i produeixen processos pneumònics greus. La transmissió és per les aigües. El tractament és amb piperazina. Nosaltres creiem que en la fórmula es tracta més del cas de contaminacions per cucs oxiuros que per ascaris.

Còlera:

El “Vibrion colèric”, bacil gram negatiu que es troba a la femta dels malalts infectats amb aquest germen. Fou descobert a Egipte per R. Koch, l’any 1833. El germen penetra per la boca (menjar, aigua, etc) i, quan arriba al budell prim, queda emmagatzemat multiplicantse ràpidament. Les seves enterotoxines actuen sobre la mucosa intestinal alterant la permeabilitat i produint diarrees intenses (20-25 dia) d’aspecte “d’aigua d’arròs”. La mort és per deshidratació, sobretot per la pèrdua de sodi plasmàtic i fallada renal. En zones endèmiques, la terapèutica actual és a nivell profilàctic: la vacunació amb gèrmens morts. El tractament és amb tetraciclines. En les soques resistents: cloramfenicol. Però sempre acompanyant aquesta terapèutica amb hidratació, sigui per via venosa o oral (els sèrums d’hidratació han de comptar amb sodi, potassi, bicarbonat i glucosa) .

La primera pandèmia, que no arribà a Europa, fou a l’Índia l’any 1817; la segona, el 1827, i afectà al nostre país el 1833. A la cinquena pandèmia (1881-1896), en el nostre país moriren 180.000 persones. La setena infecció ha estat el 1970-1979, any aquest en què, a I ‘estat espanyol, es comptabilitzaren 245 malalts.

En la formulació que estudiem només el safrà té una acció específica sobre el còlera a més de les propietats d’aquesta formula que és, com hem dit, un fort purgant potser perquè els gèrmens no es quedin al budell. Això pot ser vàlid a l’inici de la malaltia però, quan el quadre de diarrees ha començat, pot ser contraproduent per la pèrdua de líquids i la deshidratació que comporta.

2. El mecanisme d’acció dels diferents components de Ia fórmula.

Zedoaria¹³ (Curcuma zedoaria)

És un tubèrcul, originari de l’Índia. El seu principi actiu és una essència d’olor camforat anomenada cineol. Les seves propietats són d’estimulant intestinal i aromàtic.

Genciana 14, 15 (Genciana lutea)

També anomenada Genciana groga, viu a Ilocs alts de les nostres muntanyes, entre 800 i 2000 m. El principi actiu és l’arrel. En Ia composició química destaquen els heteròsids amargs — gentiopricòsid – o els glucòsids; el més important és Ia genciomarina, que no es troba d’inici en Ia planta però que es pot produir durant Ia dessecació. També és rica en sucres i matèries colorants (gentisina). Les seves propietats són: increment de Ia gana i del peristaltisme i vermífug.

Ruibarb ¹⁶ (Rheum oficinale)

Planta pròpia de Ia Xina que es cultiva a l’alta muntanya.

S’aprofita el rizoma (tija subterrània que sembla una arrel). Genciana Foto Jordi lutea.Gironès

Conté diferents substàncies, algunes sense cap activitat química com el midó o l’oxalat càlcic. Com a principis actius destaquen tanins i sobretot antraquinones. Són aquestes últimes Ia que produeixen l’acció purgant per irritació del colon. A grans dosis produeix vòmits, nàusees, cefàlgia i debilitat muscular.

Agarich o Agarico ¹⁷ (Poliporus oficinalis)

L’agàric blanc és un fong sapròfit que viu en el Làrix (arbre de Ilocs alpins: Alps, Sibèria, Muntanyes Rocalloses…). En Ia composició química destaca l’àcid agaricic que actua primer com a excitant i després paralitza els centres vasomotors, però en dosis moderades, com a Ia fórmula, actua com a antisudorífic sobre les terminacions nervioses, disminuint Ia suor per acció sobre les glàndules sudorípares. La resina també pot tenir una acció purgant.

Teriaga

Segons Ia Farmacopea Española V edició,¹⁸ trobem Electuario Teriacal Magno = Triaca magna = Theriaca magna. Fou inventada per Mitríades, però va ser Andròmac (metge de Neró) qui Ia va reformular perquè tingués una major eficàcia. És una barreja de diferents components que, en algunes fórmules com Ia Triaca d’Andròmac (triaca veneciana), poden contenir fins a 60 ingredients diferents. Possiblement, Ia cinquena edició de Ia Farmacopea Española (1865), era vigent durant Ia recollida de les receptes d’aquest treball i constava l’Electuari Teriacal Magna:

POIS teriacal*:………… . 4 Iliures+ 2 unces

• POIS Teriacal: 70 Components!! on destaca l’opi, amb 24 dracmes.

Opol bàlsam • 1 unça+ 5 dracmes.

Bàlsam peruviano líquid

(balsam del Perú)• 1 dracma

Trementina d’avet•6 dracmes

Mel Blanca• 12,5 Iliures

Vi negre•6 Iliures + 4 unces.

La cinquena edició de la Farmacopea informa que aquest Electuari Teriacal té accions antiespasmòdiques i calmants. La dosi era de mitja a una dracma (2-4 grams)/dia. És interessant la preparació:

• Dissoldre la mel en el vi, passeu-ho per un sedàs de porc.
• Liqüeu la trementina i els bàlsams a calor suau.
• Afegiu alternativament el pols i la mel per formar I ‘electuari.
• Deixeu fermentar, agiteu de tant en tant i, finalitzada la fermentació, ja es pot utilitzar.

L’Electuari Teriacal de la 7^a edició de la Farmacopea Espanyola¹⁹ ho exposa de manera molt més resumida:

Pols de valeriana; de contrayerba (Arrel de Dorstenia brasilensis) de escordi de camamilla de canella de Ceilan de pebre de Jamaica de cada cosa: d’anís 25 grams de fruits de ginebró d’escorça de taronja de mirra de safrà de sulfat ferrós dessecat

Pols d’opi50 grams

Pols de Quina de Loja100 grams

Mel de saüc150 grams

Vi de Cariñena550 grams

Mel superior1200 grams

Safrà ²⁰‘ ²¹ (Crocus sativus)

Originari d’Àsia Menor i Iran, actualment es conrea a tota la conca mediterrània. El principi actiu són els estigmes i estils de les flors. La composició química conté 2 glucòsids: la crocina i la picrocina. Era indicat en les pandèmies del còlera morbós asiàtic, sobretot en el començament de la malaltia. La seva acció principal és la de sedant del sistema nerviós central. Com analgèsic es va emprar com emmenagog (provoca Ia menstruació) i pel dolor en Ia dentició de l’infant, fregant a les genives amb una infusió de safrà.

Atoes zuccotrin ²² (Aloe socotrina)

Es troba en l’illa Socotora, en el mar Índic. L’aloes és un extracte preparat de concentrats de suc de fulles del gènere Aloe. El principi actiu és un glucòsid de Ia aloe-emodina, anomenat aloïna (barbaloïna). L’acció farmacològica a dosis elevades, com en Ia nostra fórmula, és Ia d’incrementar el peristaltisme intestinal, actuant com un purgant, sobretot a nivell de colon. La seva acció es manifesta a les 10-12 hores postingesta.

Aiguardent d’Holanda

L’aiguardent és el producte de Ia destil•lació del vi i Ia seva denominació és actualment quasi oblidada. L’aiguardent prenia, segons Ia riquesa alcohòlica, diferents noms. La més emprada era l’anomenada prova d’Holanda, que tenia 21-23 graus Cartier (56-62 ⁰/0).

Resumint, Ripoll ²³ descriu aquesta recepta de I’elixir de Ia Ilarga vida amb Ia mateixa formulació, però amb unitats antigues (unces, dracmes..) i diu que “aquesta recepta del segle XVIII Ia va conservar durant molts anys Ia família del Dr. Fermoix, metge suec i amb gran profit. L’avi va viure 130 anys, el pare 117, Ia mare 107 i ell 104, i va morir a causa d’una caiguda de cavall. Es ven al convent del Carme de Palma de Mallorca”.

Ripoll descriu què guareix: fa una introducció dient que, amb l’ús quotidià d’aquest elixir, es viu Ilargament, sense necessitat de sagnar-se ni prendre cap altre remei. Després enuncia les seves virtuts: restaura les forces, aguditza els sentits, treu Ia tremolor dels nervis; alleugereix els dolors que ocasiona Ia gota. Neteja l’estómac de tots els humors greixosos i viscosos que causen les indigestions, les agrors, les migranyes etc. Mata els cucs. Guareix tots els còlics d’estómac i de ventre. Preserva Ia hidropesia. Treu el defalliment de cor. A qui és sord, estova els cucs de l’orella si dins de l’oïda se’n destil•len unes gotes. Millora el mal de queixal. Purifica Ia sang i millora Ia circulació. Provoca Ia menstruació a les dones. Purga imperceptiblement i sense cap dolor. Guareix les febrades intermitents si es pren Ia tercera dosi. Preserva de les malalties contagioses. Fa passar Ia varicel•la sense perill.

Document 508

Remey per dolor rumatisme.

Palo Santo, Aritjols, arrel de Xina, Visco quericin: una onsa de cada cosa.

Sandos cirzins y Sandos roigy relladura de Marfil: mitx quart de cada cosa.

Flos Cordials, y ordi: Lo que se agafa abun pasich dels tres dits de cada cosa.

I

Modo defer-ho

Tot sefa bulli ab tres Iliures de aiyguafins haber disminuit ha maytat de cosa y ab 2# de sucre sefa xarop.

Modo de usarlo

Se pren 2 cullerades matí y tarde ap un bas daygua de sarsaparrilla y Ia part se unta ap oli defiguera ynfernal.

Comentaris

1.- De les malalties i símptomes que guareix.

L’artritis reumatoide, és un procés inflamatori subagut o crònic que afecta principalment les articulacions perifèriques de manera simètrica. Té un curs Ilarg, durant anys, amb brots i remissions. És una malaltia immunològica i el tractament simptomàtic solen ser analgèsics i antiinflamatoris no-esteroides. També els corticoides s’administren, en casos molt concrets, en manifestacions extraarticulars com pleuritis o pericarditis.

Els fàrmacs inductors de Ia remissió són: les sals d’Or, penicilamina, cloroquina i els immunosupressors com Ia ciclofosfamida, azatioprina, metotrexato, ciclosporina i sulfazalina.

2. El mecanisme d’acció dels diferents components de Ia fórmula.

Palo Santo ²⁴ (Guayacum oficinalis)

També anomenat Guayacan , Palo Santo de Ias Índies, Leño Santo, Guayaco. S’utilitza el tronc. En un primer moment les indicacions en medicina foren com a excitant, sudorífic, antireumàtic i antisifilític.

El Palo Santo que té com a nombotànic Guayacum oficinalis, conté una saponina, amb una acció hemolítica que, acompanyada de leucopènia, retarda Ia coagulació i Ia formació d’anticossos.

Aritjol ²⁵

Zarzaparrilla de España. Però les zarzaparrilles medicinals són totes de Mèxic (Smilax mèdica), Amèrica Central (Smilax ornata) o del Sud (Smilax oficinalis) . Es fa servir l’arrel. S’ha usat com a antisifilític, sudorífic i depuratiu; totes aquestes indicacions varen ser abandonades per falta de fonament científic. Actualment s’utilitza com a depuratiu.

Pal de Guayacol Arrel d’Aritjol Col.lecció Merk de Plantes Medicinals. Servei de Farmàcia. Hospital de Ia Santa Creu i Sant Pau. Barcelona

Arrel de Xina ²⁶

Possiblement sigui el Ginseng; aquest conté a la seva arrel vitamines del grup B y C, saponines triterpèniques i panaxósids A, B, C, D, E, F. Exerceix una acció estimuladora del sistema nerviós central, estimula el sistema immunològic i posseeix les accions següents: antiestrès, hipocolesterolemiant i una Ileugera acció hipoglucemiant. No indicada en estats d’ansietat.

Visco quericin ²⁷

Potser és el vesc, però aquest és el viscum albium, en castellà, muérdago.

Es fa servir la branca amb fulles i la seva acció és hipotensora; s’empra en les crisis hipertensives de la menopausa i també en l’arteriosclerosi, nefritis crònica i hemorràgies digestives.

Sandos cirzin o cetri i Sandos roig 28

Sandos roig (Sàndal roig); es fa servir el duramen vermell d’un arbre que mesura uns 8 metres i que Viu en estat silvestre a l’Índia, Ceilan i les Filipines. El component més important és la santalina que li dóna el color vermell i d’acció diürètica Ileu.

Pal de sàndal roig Col.lecció Merk de Plantes Medicinals. Servei de Farmàcia.Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona

El Sandos (Sàndal blanc), anomenat també Sàndal Cetrí, procedeix del Santalum album de les Santalàcies, arbre originari de l’Índia. El duramen és de color gris groguenc. L’acció farmacològica prové d’una essència que s’obté de les estelles del tronc de l’arbre i que està formada per una barreja de carburs sesqueterpènics, a més dels i (3 santalol. La seva acció és antiblennorràgica, ajudat per una bona absorció en el tub digestiu i l’eliminació renal.

Relladura de Marfil

Actua com a coadjuvant de la barreja sense cap acció farmacològica.

Flos Cordiales ²⁹

S’entén per “cordial” el medicament que tonifica el cor i,per excel•lència, es correspon amb quatre plantes: borratja;buglossa; violeta i rosa vermella; es barregen a parts iguals i també són sudorífiques.

Ordi

Està compost en un 67% de midó i altres hidrats de carboni, un 10 ⁰/0 de proteïnes; un 2⁰/0 de lípids; 5⁰/0 cel.lulosa; 14⁰/0 d’aigua i la resta vitamina B i minerals. A la fórmula està com a coadjuvant i espessidor. Recordar que el xarop d’ordi (33-100 grams en 1200 mL d’aigua i que després de bullir durant 30 min, quedi 1 L), és diürètic.

1

Oli defiguera infernal ³⁰‘ ³¹

Oli de ricí a partir de Ia planta de ricí. Purgant.

Document 509

Recepta perfer Tirsa bona

8 onsas Galas de Alepo

4 onsas Palo de Campatxe

4 onsas Caparrós

3 onsas Goma Arábiga

1 onsa Piedra Lipis

1 onsa Azucar piedra

12 £ de Aigua

Borratja (Borago offlcinalis L.) Font: Departament d’Informació Mèdica EMYFAR.Foto: J. Buesa – Zardoya

Modo defe-ho

Les dotse Iliuras de aigua se han de bullir, y se han de reduir a Ia meitat y mentres Ia aigua bull si posan Ias Galas desmenusadas, Io Palo de Campatxe. Los demes ingredients se mesclan despues ab Ia aigua quant está ab Ia Ampolla, ô Jerra Ú.

Agalles d’Alepo Col.lecció Merk de Plantes Medicinals. Servei de Farmàcia. Hospital de Ia Santa Creu i Sant Pau. Barcelona

Comentaris

Abans que res recordar el significat de “tisana”, que és una solució que s’utilitza com a beguda habitual durant un període de temps i que el líquid bàsic està constituït, Ia majoria de vegades, per una infusió o decocció vegetal.

No sabem el que curava o per a què servia Ia “tisana bona”, possiblement com antidiarreic.

Galas de Alepo ³²

Dita també Agalles d’Esmirna o Nou d’Agalla. Les agalles o bots són una hipertrofia del teixit vegetal provocada, Ia majoria de les vegades, per paràsits. En el cas de l’agalla d’Alepo, és el Quercus lusitanica, per picades del Cynips Gallae tintoriae. La seva composició és del 50-60% de galotànic, 2-4% d’àcid gàl.lic Iliure, a més d’àcid el•làgic, fècula, sucre i minerals. En medicina es fa servir com a astringent.

Palo de Campatxe ³³ (Haematoxylon campechianum)

Arbust originari d’Amèrica Central, es fa servir el tronc, d’un color marró tirant a vermellós i que s’enfosqueix al contacte amb l’aire i Ia humitat. El seu ús terapèutic s’introdueix a mitjans del segle XVIII. El taní d’aquesta droga és I ‘hematoxilina o hematina i té una acció d ‘astringent moderada en Ia diarrea i Ia disenteria crònica. L’hematoxilina, en reaccionar amb Ia potassa forma dos fenols, el pirogal•lol i Ia resorcina amb acció queratoplàstica (que afavoreix Ia regeneració de Ia capa còrnia de l’epidermis i normalitza una queratinització defectuosa). ³⁴

Caparrós ³⁵ (Delphinium staphisagria)

També en català: matapoll; herba de matar polls, paparra, caparràs. En castellà: albarraz. D’aquesta planta s’aprofita Ia Ilavor, que és rica en olis (30-35%, no se cita quin tipus d’Oli, si bé saturats o polisaturats) i 1.30% de dos alcaloides, el principal, Ia delfinina; aquesta, segons Font i Quer, s’ha de

Pal de Campeche Col.lecció Merk de Plantes Medicinais. Servei de Farmàcia. Hospital de Ia Santa Creu i Sant Pau. Barcelona

Azucar Piedra ³⁸

Producte obtingut de Ia canya de sucre originaria de l’Índia i que fou transportada per Cristòfol Colom a Santo Domingo i d’aquí a Cuba i Brasil. Malgrat que també té un efecte beneficiós en l’aspror de Ia gola, també actua com a coadjuvant de Ia fórmula. No arriba a xarop simple, ja que Ia farmacopea espanyola el defineix, per obtenir-ne 1 kg, com Ia barreja de 360 g d’aigua i 640 g de sucre. En Ia fórmula de Ia tisana, hi ha 1 unça de sucre pedra = 1/12 Iliura = 33.3. g i 12 Iliures d’aigua que equivalen a 4800 mL d’aigua (1 Iliura = 400 g).

Document 510

Perfecció del tabaco anomenat “Herba Nicosiana

Se pican be Ias fullas ab un morter y del such curá un cranch del nas de un home ab 8 dias; á un altre li curá una Ilaga que mes de dos anys tenía al peuy ab 12 dias curá.

Dit suc cura Asma, cura cranch, de tota manera de Ilagas vellas, feridas, foch pastoril, trancaduras, pero no se ha de menjar picant ni salaty beura poch vi. De

ditasfullas secadas á Ia ombra y no al sol.

Comentari

La nicotina, principi actiu del tabac, és un alcaloide líquid, viscós i incolor que, en contacte amb l’aire, passa a un color fosc. La nicotina es troba en les fulles en una quantitat entre el 1 0 2%. Hi ha altres alcaloides en menor proporció com són Ia nicotelina (que es presenta en estat sòlid) i un isòmer de Ia nicotina, Ia nicotinina.

Sorprèn aquesta recepta, que indica Ia curació de neoplàsia de pell (cranch), quan s’aplica tòpicament; com sabem actualment, els fums inhalats produeixen càncer de pulmó; malaltia pulmonar obstructiva crònica; càncer de laringe i cardiopaties coronaries. La causa és que els fums del tabac contenen substàncies carcinogèniques com: fenol, cresol, benzopirè, indol, carbazol, nitrosamines i hidrocarburs aromàtics.

La nicotina estimula el sistema nerviós central i vegetatiu, i després el deprimeix, produint una acció paralitzant com el curare.

Fulles de tabac Col.lecció Merk de Plantes Medicinals. Servei de Farmàcia. Hospital de Ia Santa Creu i Sant Pau. Barcelona

Es fa servir, segons Font i Quer, per combatre l’escorbut, per la quantitat que porta de Vitamina C (190 a 880 mg/kg de planta). S’ha utilitzat com antihelmíntic; incrementa la diüresi i també per a la bronquitis crònica. Romeu ⁴⁸ amplia la informació per combatre l’escrofulisme, nom antic de l’adenitis cervical crònica d’origen tuberculós que produïa un abscés fred amb tendència a la fistulització. Però, en el treball que estem revisant, la utilitat dels crèixens o crèixems ens és descrita per Font i Quer: la sopa de crèixens amb una mica de sal i aplicada en forma de cataplasma sobre les nafres facilita la formació de pell nova.

Ortiga Major ⁴⁹

També anomenada ortiga barragana (Urtica dioica). El suc d’ortiga és eficaç contra I ‘hemoptisi i altres pèrdues sanguínies pel seu poder vasoconstrictor. També, per via oral, s’ha fet servir com antidiabètic oral.

Document 512.

Remey per la hidropesia.

Selsfarà pa de blat sens trauren lo sagó, y en ditpa si posarà matafaluga y llavó de fonoll, y al matí prendrà un got de aygua de plantatche y hofaràde esta manera.

Dit plantatche se pica al morté y sen fa dos gots, estos dos gots se posan ab una olla, se tapa la olla ab un drap y sobre lo drap dos dits de sendra, y bullirá fins a disminuir a un got y lo pendrà al matí despues al cap de una estona pendrà una chicra de mitxapresa de vi blanchfet ab llavó de ginesta y sefa de esta manera, dita llavo esclafasada se posa ab una ampolla ab dit vi blanch y ha de estar cuaranta vuit oras, pero a las 24, ja se pot pendrer; y antes de anar al Ilit pendrá un papé de polvos ab aygua de salvia.

Y despues agafaran sal cosa de dues lliuras y la posaran ab una casola y la faran tornar rosa, tot sobin se ha de remanary se posa que agafi tot lo ventre, això sefarà dos dias, y despuesfarà dos dias de untarse lo ventre ab mel, y despues si tira un pols de sendra de ginesta, aixo sefará 8 dias se posa sagó torrat, y lo posaran tambe entre dos draps.

Duas lliuras de vi ranci, mitxa onsa de seba albarrana_trinxada; y se posa ab_una ampolla, una cullarada al vespre los dos dias de purgarsa; y despues al demati.

Cremortartan una onza ab dos vegadas dos dematins, y cuantfara 7 dias tornara a dematins

La segona pell de arrel de Sahuc, un grapat bullida y alguns dias de dita seba albarrrana y alguns dias de dit arrel..

Una lliura de caps de donsell, posaran tres lliuras de sucra clarificat, se posaran a vullifins y tan que siga una conserva y de dita conserva pendra com una nou totas las tardas.

Los polvos quedan en resepta en lo Apotecari de la Espaseria.

Jph Garriga Rector de Bilana

Per Girona Bilana

Avui Vilanna és un petit nucli rural agregat al terme de Bescanó (Gironès). Joan II, l’any 1477, va recompensar la seva fidelitat atorgant a Verntallat les parròquies de Vilanna i d’Estanyol.

De la malaltia o símptomes que guareix.

Hidropesia.

També dita anasarca. És una acumulació o infiltració de líquid serós en el teixit conjuntiu, en la cavitat abdominal i en la pleural. Les causes més freqüents són la insuficiència renal, insuficiència cardíaca i la cirrosi per insuficiència hepàtica.

També es parla d’hidrocefàlia quan hi ha un excés de líquid cefaloraquidi. En les persones desnodrides es pot arribar a un edema generalitzat per hipoalbuminèmia

Comentaris:

La resposta farmacològica que haurien de realitzar les plantes medicinals en la hidropesia serien: a) Acció diürètica per disminuir líquids i poca ingesta de sal, que fa que s’acumuli més líquid; això seria adequat en els casos de la cirrosi i hauria d’anar acompanyat duna dieta hipoproteica; i b) En el cas de la insuficiència cardíaca, d’alguna planta que tingués funcions cardiotòniques, com la digital.

Matafaluga ⁵⁰ (Pimpinella anisum)

Anís. Els fruits d’anís contenen un 3% d’essència on trobem l’anetol (80-90%), que cristal•litza a < 15⁰ C. La seva utilització farmacològica és: expectorant, carminatiu, tònic estomacal o digestiu. Augmenta la secreció làctia en la dona lactant. Discòrides, en el Ilibre III, capítol III, cita que consum la hidropesia entre altres.

Llavor defonoll ⁵¹ (Foeniculum vulgare)

El fruit conté del 3-6% d’essència de fonoll, que conté com a principal component l’anetol (igual que l’anís) en una concentració que pot arribar al 60%.. Té les mateixes propietats que l’anís.

Plantatge ⁵² (Plantago coronopus)

Nosaltres creiem que en aquesta formula no fa referència al plantage de fulla ampla (Plantago major), que conté, en les fulles, arrels i espigues, glucòsid aucubina (la cocció del plantatge es fa servir encara avui com antiinflamatori en processos bucals: mucositis per quimioteràpia i/o radioteràpia), ni tampoc creiem que sigui el plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata): les fulles, arrels i Ilavors contenen també glucòsid aucubina i, a més, les fulles tenen quantitats importants de vitamina C. Les seves propietats són astringents, emol•lients i també, glopejant, és eficient contra les nafres de Ia boca i tenen l’acció antiinflamatòria. A nivell de beguda s’ha fet servir per a Ia bronquitis. Com podeu observar cap té una funció diürètica., excepte l’arrel delplantatge cornut (Plantago coronopus).

Llavor de ginesta

Tampoc sabem de quin tipus de ginesta parla Ia fórmula; pot ser Ia ginesta, en castellà guiyomba, Spartium junceum o Ia ginesta dels tintorers, Genista tinctorica o Ia ginestera borda, Retama sphaerocarpa. Aquí ha de ser Ia ginesta dels tintorers ja que Fournier, en el Ilibre “Plantes Medicinal de France”, ⁵³ descriu una fórmula que a principis del segle XIX tractava Ia hidropesia i se’n prenia Ia barreja de POIS de les Ilavors (4g) de Ia ginesta dels tintorers en un vas de vi blanc o clar i, després d’una hora, 60 g d’Oli d’oliva per dulcificarne els efectes.

Romeu ⁵⁴ descriu Ia ginestera Spartium junceum, que és Ia ginesta que coneixem, per guarnir els carrers el dia de Corpus i explica “per curar Ia hidropesia és recomanable el vi de ginesta que està compost per les cendres d’aquest vegetal en Ia porció de mig quilo de les dites cendres per tres porrons de ví blanc prenent-ne sis cullerades cada matí, tenint Ia precaució de remenar Ia ampolla abans,amb le fi que’s barreji l’impòsit”

Sàlvia (Salvia oficinalis)

Família de les labiades. Una de les plantes medicinals per excel•lència. La fulla de sàlvia conté tanins, substàncies amargues i essències com càmfora, una cetona, Ia salviona i

borneol ⁵⁵

D’antic Ia sàlvia és feia servir com a estimulant, tònica, digestiva, diürètica, antispasmòdica, febrífuga, hipoglucemiant. Segons Font i Quer, ⁵⁶ 1 tres accions farmacològiques de Ia sàlvia, per via interna, són: disminució de les suors nocturnes i normalització de les menstruacions de Ia dona, ja que conté una substància estrògena i antiglucemiants. A causa de Ia seva acció antisèptica, es fa servir darrerament per glopejar en casos de mucositis, aftes de Ia boca, etc.

Segons Fournier, ⁵⁷ a més d’enumerar totes les anteriors accions farmacològiques apunta que ha estat també útil en el reumatisme crònic, Ia migranya i Ia hidropesia.

Sàlvia Font: Departament &lnformació Mèdica EMYFAR. Foto: J. Buesa – Zardoya

Saüc Font: Departament d’Informació Mèdica EMYFAR. Foto: JBuesa – Zardoya

En la nostra fórmula utilitzem l’escorça, on es troben els alcaloïdes sambucines i fitosterina, l’àcid resínic i matèries tànniques.

Herba d’encens (Artemisa Major). Col•lecció Merk de Plantes Medicinals. Servei de Farmàcia. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona

Caps de donzell

Com tantes altres plantes amb el nom de donzell, ajenjo en castellà, de la família de les Artemísies, n’ hi ha tres espècies: Artemisa vulgaris, en català donzell salvatge; Artemisia arborescens, donzell bord i Artemisia absinthium, donzell mascle o simplement donzell.

Creiem que és el donzell mascle. La seva composició conté tuyones ot i p, alcohol tuyilic, i àcids acètic, isovaleriànic i felandré. És amarg a causa de l’absintina; així, la fórmula especifica que es bullirà amb sucre. ⁶³

Les seves accions són: aperitives (el nom de donzell és “wermut” en alemany); tònic estomacal, vermicida. El perill d’intoxicació és important i té la següent clínica: comença amb una agudització de la sensibilitat que pot arribar com la del tacte al dolor, per continuar amb una insensibilitat general més un “status” epilèptic amb alteracions de les facultats mentals.

Poca informació ens dóna per guarir la hidropesia. Romeu 64 dóna una fórmula amb 8 g de caps de brots més flors de donzell

Flo de seüc mitja onsa Trementina una onza

Comentari

Les clivelles en els animals són les fissures superficials que es produeixen en el greix de la pell o en el límit de les membranes de les mucoses.

Únic document de receptari que parla d’alguna malaltia d’un animal.

El principi actiu, aquí important, és la ceba nova, que fa cicatritzar les clivelles i, com antiinflamatori, la flor de saüc.

roli d’oliva

És el mitjà per fer la barreja.

Ceba nova

Font i Quer ⁶⁶ descriu la traducció feta per Laguna (1570) del Discòrides; en un paràgraf diu: “El mesmo corazon de la cebolla albarrana cruda, frito en aceite o deshecho con resina, se aplica útilmente a las grietas que suelen hacerse en los pies”.

Flor de saüc ⁶⁷

Serveix per l’erisipela, malaltia infecciosa de la pell que es caracteritza per una inflamació aguda de la dermis i de I ‘epidermis.

Trementina68

Aconseguida a partir de les incisions a l’escorça del pi. És una oleoresina que conté un 15-30% d’essència i un 70-85% de resina. Serveix com a coadjuvant per a la preparació d ‘ungüents i emplastres.

Document 517

Quina de Loja una onsa

Una nou moscada

Mitja lliura de escorsas de taronja agra secadas al sol ó alforn.

Una onsa de fullas de rosa.

Tot se posa en infusió dins una botella ab un porró de vi ranci y se deixa per 48 horas al sol y serena remananto toa sobint.Despuesja es pot usó

Se posa un dit de est corroborán dins un bas ab una cullarada de xarop de escorsa de ponsém y una culZarada de aygua. Se remena y es pren a las onse al mati cada dia. Es cosa que no precipita al malaZty Zo cura suament.

Comentaris

No descriu quina malaltia guareix. Sembla, per la seva composició, que té una acció d’estimulant digestiu, carminativa i antitèrmica (quinina). També podria ser per les febres palúdiques transmeses per la picadura de la femella dels mosquits anòfels. Les manifestacions són febres intermitents, anèmia i esplenomegàlia. El paludisme al Baix

Llobregat ja és citat en el qüestionari de Francisco de Zamora, del 1789, on, les febres palúdiques són tractades a Esplugues amb quina i tisana règia; n’és la malaltia més freqüent.. S’aprofita la seva acció antipirètica i analgèsica.

Quina de Loja (Cinchona officinaZis)

Originaria de la població de Loja (Ecuador). S’anomenen “quines” a diferents espècies arbòries de 10-30 m del gènere Cinchona i de la família de les rubiàcies.

Com a espècie salvatge, procedeixen de l’Amèrica del Sud; després, més tard, foren conreades a Sumatra, Java i Ceilan.

Escorça de Quina Gris (Loja) Col.lecció Merk de Plantes Medicinals. Servei de Farmàcia. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona

Els principis actius són⁶⁹ 25 alcaloides, els més importants dels quals són: la quinina i quinidina; cinconina i cinquantina i la cupreïna. A més, en l’escorça trobem: midó, sucres, gomes, fitosterines com el cinchol, cupreol; un taní, l’àcid quinotànic i el principi actiu amarg, la quinovina.

La quinina és l’alcaloide més important, les accions farmacològiques són: acció antipalúdica o antimalàrica. La quinina és menys potent que la cloroquina. Té una acció antipirètica i analgèsica sobre el sistema nerviós central, la finalitat, segons sembla, del producte en la fórmula en estudi. En dosis elevades provoca, després d’una estimulació del sistema nerviós central: hiperpnea, convulsions i mort per paràlisi del centre respiratori. A nivell cardíac; malgrat que es coneix més la quinidina, també la quinina té accions antiarítmiques auriculars.

Produeix hipotensió arterial. En dosis petites incrementa la secreció gàstrica i la gana, quan la dosi augmenta produeix vòmits.

Nou moscada ⁷⁰

La part activa és l’ametlla de la Ilavor de la Myristica fragans, de la família de les mirtàcies, d’una alçada d’uns 10-12 metres; creix espontàniament a Sumatra, Java, Brasil i les Antilles. L’ametlla conté: midó, matèries albuminoides, un 40% de greix (mantega de nou moscada), 4% de resina i 8-14% d’una essència que conté pinè, camfè, alcohols terpènics, miristicina i eugenol.

L’acció farmacològica és estimulant digestiu i aromàtica. En grans dosis produeix, després d’una fase d’excitació, somnolència acompanyada de midriasi.

Pell de taronja agra ⁷¹ (Citrus aurantium).

La pell de les taronges amargues és un tònic estomacal i carminatiu que facilita l’expulsió dels gasos. La pell dels fruits madurs contenen fins a 1.5 g/kg d’essència on trobem d-limonè i una petita quantitat (1%) de l’aldehid decílic.

Fulles de rosa ⁷²

Són roses anomenades de doble flor: la rosa castellana i la rosa de les cent fulles. Són astringents, antiinflamatòries; sobretot es fa servir per a la inflamació de la gargamella.

Escorça de ponsem ⁷³ (Citrus medica)

És l’escorça del fruit que conté l’essència de cidra constituida per limonè (5-6% de citral) i dipentè. És aromàtica i estimulant.

Document 518.

Recepta per la trencadura

1 onza greix de Crastó que sigafresch

1 onza reina de olivera 1 onza pega grega lonza reina de pi. ¹/2 onza del terreno y ¹/2 del apotecari

1 onza polvos de restreny, que deúhen servir per amasar la pasta que formarán dits ingredients.

Modo de compondrerla

Totas las cosas ditas, menos los polvos, se tiran juntas en una casol a desfersa y mesclarse be, yper saber si estàja alpunt, sen tira una gota en un plat de aygua; si no se espageix y forma una especie de bola, es cuan ja se pot traurer. Despues que la pasta estàya ben bullida,se trau de la casola, abocantla en un jibrell de aygua, prque se prenguía, y cuan ja está presa, se amasa ab la onsa de polvos de restreny cual no de ser del Apotecari, perque es mes curta, sino de Adroguer que es entera.

Antes de usarse dita medicina. Deportarse un pegat del Apotecari; anoment contra rotura o contra trencadura

Comentaris

Recepta que, segons creiem, és més per a les hèrnies inguinals i umbilicals que per a la trencadura d’ossos. Interessant la descripció de quan estarà a punt la barreja per solidificar-se.

Greix de crastó.

Greix de boc castrat.

Reina d’olivera.

Resina d’olivera.

Reina de pi ⁶⁸

Trementina de pi. Oleoresina que conté un 15-30% d’essència i 70-80% de resina. S’empra com a ungüent i emplastres, amb la finalitat d’irritar la pell. S’utilitza en el reumatisme.

Pega grega 74

Com a residu de la destil•lació de la trementina queda la resina que estava dissolta en l’essència anomenada colofònia o pega grega. Coadjuvant en la preparació d’ungüents i emplastres, com irritants de la pell. S’utilitza en el reumatisme.

Pols de restreny ⁷⁵

Coadjuvant, servirà com a base per pastar els ingredients. Té poder antiinflamatori de la pell a causa de la seva funció astringent ja que forma una capa protectora de la mucosa i pell inflamada.

El Polvo restrictivo o Pubis restrictivus de la 5^a edició de la Farmacopea Española, està format per:

Pols de bolarmènic (argila blanca) 2 dracmes.

Arrel de bistorta⁷⁶ (Polygonum bistorta)

Rosas rubra⁷⁷ (Rosa gallica)

Fruits de murta ⁷⁸ – arrayán, en castellà –

(Myrtus communis)de cada cosa, una unça 29 g.

Fruit de xiprer ⁷⁹ (Cupressus sempervirens)

Sulfat zincico (sulfat de zinc)

Encens ⁸⁰ (Artemisia absinthium)

Barregeu exactament. Astringent. Ús tòpic.

• Els pols de bolarmènic . Argila blanca.
• L’arrel o rizoma de bistorta conté tanins (gàlic) , un astringent orgànic.
• Els fruits de murta no contenen tants tanins com els fruits, malgrat tot en la fórmula es fan servir els fruits.
• Els fruits de xiprer també contenen tanins. * Sulfat de zinc, astringent metàl•lic.
• Encens, el donzell mascle del que ja hem parlat al document 512 i era un dels components per curar la hidropesia. Així a més dels olis essencials (tuyones) i de la substància amarga l’absintina, també conté tanins.
• Rosa rubra. Les roses contenen una quantitat important de tanins i de perfum. Fins i tot per via interna s’havien utilitzat per les diarrees

Document 522

Remey pel doló.

Beguda:Yoduro potasico ¹/4 d’unça.Se tira am tres porrons d’aygua. Polvos d’arrel de Rubia. Picat lo qu’es pot agafar am dos cuartos. Barrejat

Untura: Una xicra d’oli, una de vinagre bo, una de such d’atzavara. Se posa a bullir.

Comentaris

S’aprofita l’acció diürètica de l’arrel de Rubia; l’acció antiinflamatòria de la fulla d’atzavara i falta revisar l’acció aquí del iodur potàssic.

Arrel de Rubia ⁸¹ (Rubia tinctorum)

L’arrel de Rubia, a més de tenyir (fins fa poc es feia servir per tintar de vermell la llana i el cotó) té una acció farmacològica diürètica.

Suc d’atzavara ⁸²‘ ⁸³‘ ⁸⁴ (Aloe vulgaris)

El suc és el de les fulles anomenades acíbar, en castellà, i sèver en català. És fosc i amarg. Conté una substància anomenada emodina que, en arribar al budell prim té una acció purgant en altes dosis i carminativa en dosis petites. També té propietats antiinflamatòries.

Iodur potàssic ⁸⁵

Normalment seria pel goll, a causa de l’hipotiroïdisme. El Formulario Español de Farmacia Militar conté el reumatisme a més de la sífilis, asma, goll limfàtic i arteriosclerosis com a indicacions al iodur potàssic.

En Ia untura, recordar que “xicra» és una unitat de volum i es descriu com una tassa estreta i alta de prendre xocolata. En Ia fórmula, allò més important és el suc d’atzavara vulgaris que té unes propietats antiinflamatòries.

A MANERA DE CONCLUSIÓ.

Podem endevinar a partir d’aquest receptari, almenys a can Vilà, les malalties més freqüents a Sant Just Desvern de mitjans del segle XIX a inicis del XX.? Observem, de les 11 fórmules que estan en bon estat o que es poden Ilegir del receptari de les 16 totals: dues per a curar el cranc (càncer) i destaca Ia neoplàsia de cap i coll; dues pel dolor o reumatisme; tres per l’aparell digestiu, malgrat que n’hi ha una que pot tenir una doble acció com és contra Ia febre palúdica; una per Ia hidropesia o anasarca en Ia que el principal motiu pot ser Ia insuficiència cardíaca; una per Ia trencadura d’ossos i sols una recepta per a curar animals, que és Ia de guarir les clivelles dels cavalls o mules; una està repetida, el document 515 amb el títol de “Elecsir compuesto por el Padre frai Francisco Ferrer Adigiro. Dominico” ,és el “Elixir de Ilarga vida de P.Joseph”, (Document 507).

És significatiu que el “cranc”, càncer, tingui 2 fórmules, una per guarir el “cranc” de cap i coll (Doc 511) on les possibles causes poden ser el tabac i l’alcohol (el vi de Sant Just, tenia de 14-15⁰ en les parts de Ilicorella i can Vilà està en aquesta zona). Era costum beure vi a galet, en porró, això pot produir a Ia laringe una certa lesió que s’ha de tenir en compte en el moment d’analitzar les causes o etiologia. El segon document (Doc 510), aprofita les fulles de tabac per “curar el cranch” entre altres coses; asma, nafres velles…

El dolor o reumatisme, avui artritis reumatoidea, és un procés inflamatori subagut o crònic i està catalogada com malaltia immunològica. La terapèutica són immunosupressors i/o antiinflamatoris. La primera fórmula (Doc 508) sembla més antiga que Ia del “Remey pel doló” (Doc 522), així, en Ia primera, Ia majoria dels components tenen una acció depurativa, sudorífiques (per a eliminar l’àcid úric) i fins tot immunosupressora com el Palo Santo o estimulants del sistema immunològic, com l’arrel de Ginseng. A Ia segona fórmula, més moderna, s’introdueix iodur potàssic que s’ha utilitzat entre altres coses pel reumatisme. El mecanisme d’acció no queda clar. Ha de ser una patologia important a Sant Just Desvern, ja que hi ha una altra fórmula per guarir el dolor en les fórmules il•legibles.

De les indicades per a l’aparell digestiu, destaca el “Elixir de Ia Ilarga vida del P.Joseph” indicada per “tota especia d’indisposicions del estómach com migrañas, desganas, cuchs, cólera, indigestions”, Ia fórmula del pare Joseph, té principalment una acció purgant, de neteja intestinal; no s’entén quan Ia indicació és pel còlera on Ia diarrea és un dels principals efectes de Ia malaltia. Malgrat que el Document 509 “recepta per fer Tirsa bona” no informa el que guareix, creiem que per Ia formulació té una acció astringent, antidiarreica, però no queda clar el paper en Ia fórmula del caparrós, d’acció antineuràlgica.

1

Sens dubte, una de les fórmules més ben descrites és el Document 512, com a “remey per Ia hidropesia”; és una fórmula per a Ia retenció de líquids (edemes), sobretot produït per les malalties cardiovasculars, com l’hipertensió; en Ia que el seu descontrol (abans no se li donava cap importància), desemboca a una Ia insuficiència cardíaca, retenció de líquids i fallida renal.

El document 518 “recepta per Ia trencadura”, en un primer moment creiem que el mot trencadura seria més per a trencadures d’ossos, però malgrat que Ia pasta que es prepara és força sòlida no ho és tant com el guix actual, així creiem que està pensat per les hèrnies inguinals o umbilicals, malgrat que en aquests casos Ia gent també s’enfaixava.

Per acabar, sols una recepta per curar animals (document 516) i especialment les clivelles que es produïen en els animals (cavalls, mules, ases…) on Ia ceba nova, com a cicatritzant i Ia flor de saüc, com antiinflamatori produïen una millora en el caminar d’aquests animals.

BIBLIOGRAFIA

l. Jordi, R. Consulta feta a Studium Història de Ia Farmàcia Contemporània .9/3/2000.

2. Gibernau A. M^a. 1^aPharamacopoeia Londinensis.Aportaciones al Conocimiento Farmacológico y Terapéutico.Tesi Doctoral. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona.1998.
3. Carmona A.M^a. Història de Ia Farmàcia.(5^a edició).Edita: Gráficas Signo.Esplugues de Llobregat. 1999.
4. CodinaJ, Moran J, Renom M. El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora. Edita: Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Novogràfik, Barcelona 1992; pàg 51.
5. Excursions d’en Rafael Amat de Cortada y Senjust per Catalunya i Roselló en l’últim quart de segle XVIII. Barcelona 1919.
6. Tenes A. Creixença del nostre poble. En: Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Fidel R. Ferran. Barcelona 1947) pàg 28.
7. Farmacèutics de Ia Subdelegación del Distrito de Sant Feliu de Llobregat. Edita: Mancomunitat Farmacèutica Catalano-Balear 11⁰34-35, Barcelona, 1922.
8. Lista de 10s señores socios. Subdelegación del Distrito de Sant Feliu de Llobregat.

Edita: Mancomunidad Farmacéutica Catalano-Balear. Talleres Gráficos R. Gilabert. Barcelona, 1926

2. Cardona D i de Fàbregues-Boixar O.Sant Just Desvern durant el segle XVIII. En: Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Edita: Publicacions de I ‘Abadia de Montserrat. Diagràfic, Barcelona,1987, pàg 280.
3. Renom M. Les grans transformacions del segle XIX. Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Edita: Publicacions de l’ Abadia de Montserrat. Diagràfic, Barcelona, 1987, pàg 389-393.

2. Llibre d’Òbits. 1668-1750. Parròquia de Sant Just Desvern.
3. Jordi R. Colectanea de “speciers”, mancebos boticarios, boticarios, farmacéuticos practicantes de farmacia y farmacéuticos en Cataluña (1207-1997).Edita: Fundació Uriach 1838. Gràfiques Gispert. Girona,2003, pàg.516.
4. San Martín R. Farmacognosia con Farmacodinamia. Editorial Científico Médica. Gráficas Delriu. Barcelona.1968, Pàg 531.
5. San Martín R. ibid ,397-399.
6. Romo AM. Les Plantes Medicinals dels Països Catalans. Ediota: Pórtic Natura (2^a edició). Edegsa. Sabadell. 1997, pàg 73-74.
7. San Martín R. ibid ,296-302.
8. San Martín R. ibid ,604-605.
9. Farmacopea Española, quinta edición.lmprenta Nacional, Madrid,1865, pág 231.
10. Farmacopea Española, séptima edición (reimpresión).Est. Tip. de los hijos de Tello. Impresor de cámara de S.M. Madrid ,1915, pág 243.
11. San Martín R. ibid, 494-497.
12. Romeu M. Remeis casolans(2^a edició). Impremta Ramon. El Vendrell.1929, pàg 9495.
13. San Martín R. ibid, 313-317.
14. Ripoll Ll. Herbes i remeis casolans. En: Remeis i Elixirs miraculosos i de llargavida.Edita: Editorial HMB. Printer Indústria Gráfica. Barcelona, 1985, pag 111114.
15. Basagaña P. Flora Médico-farmacvéutica abreviada. Barcelona, 1860, pàg 109.
16. San Martín R. ibid, 346-349.
17. Ginseng. Otros aspectos profesionales de la oficina de farmacuia. Sense firma. El farmacéuitico (abril) 1997, pàg:64-72.
18. San Martín R.ibid, 936-937.

28. Pahlow M. El gran libro de las plantas medicinales. Editorial Everest, León, 1979, pag 398-399.

29. Font i Quer P. Plantas medicinales.El Dioscórides renovado. Ediciones península.4ta edición(Península). Barcelona 2002, pàg 551.
30. Romeu M. ibid, 50.
31. San Martín R. ibid, 452-456.
32. San Martín R. ibid, 454.
33. San Martín R. ibid, 422.

34. Litter M. Farmacología(5⁰ edición). Editorial “El Ateneo”. Buenos Aires . 1975, pàg 1450

35. Font i Quer P. ibid ,219-221.
36. San Martín R. ibid, 260-262.
37. Font i Quer P. Medicamenta, 6^a edición. Vol III. Editorial Labor. Barcelona, 1962, pag

1

35. San Martín R. ibid, 239-240.
36. Carmona A.M^a. Nova recerca en Ciències de la Salut a Catalunya. Edita: Reial Acadèmia de Doctors. Imprempta Baltasar. Barcelona, 1998, pàg 72-74.
37. Salazar A. Las Plantas Medicinales. Edita: Ameller, Barcelona,(no posa any, (aprox 1968-1970), pàg 132.
38. Romeu M. ibid, 99.
39. Font i Quer P. Plantas medicinales.El Dioscórides renovado. Ediciones península.4ta edición(Península). Barcelona 2002, pàg 764-765.
40. Font i Quer P. ibid, 334.
41. Font i Quer P. ibid, 334
42. Font i Quer P. ibid, 960-961
43. Romeu M. ibid, 98.
44. Font i Quer P. ibid, 273-75
45. Romeu M. ibid, 41
46. Font i Quer P.ibid, 132-134.
47. Font i Quer P. ibid, 494
48. Font i Quer P. ibid, 498-499.
49. Font i Quer P. ibid, 722.
50. Fournier P. Plantes Médicinales de France, tomo II, pàg 228. Paris 1947-48.
51. Romeu M. ibid, 57-58.
52. San Martín R. ibid, 545-546.
53. Font i Quer P. ibid, 677-680.
54. Fournier P. Plantes Médicinales de France, tomo III, pàg 388. Paris 1947-48.
55. Font i Quer P. ibid, 895-898.
56. Font i Quer P. ibid, 469.
57. Font i Quer P. ibid, 752-755.
58. Palau PC. Les plantes medicinals baleàriques. Editorial Moll. Palma de Mallorca, 1981, pàg 85.
59. Leclerc H. Précis de Phytothérapie. Paris 1935.
60. San Martín R. ibid, 524-525.
61. Romeu M. ibid, 42-43. 65. Pahlow M. ibid, 72-74.

66. Font i Quer P. ibid, 897
67. Font i Quer P. ibid, 754
68. San Martín R. ibid, 575-576.
69. San Martín R. ibid, 904-905.
70. San Martín R. ibid, 517-519.
71. Font i Quer P. ibid, 435-436.
72. Font i Quer P. ibid, 332-335.
73. Font i Quer P. ibid, 434.
74. Font i Quer P. ibid, 92.

75. Farmacopea Española, quinta edición. Imprenta nacional.Madrid. 1865, pàg 409.

76. Font i Quer P. ibid, 143.
77. Pahlow M. ibid, 437-438. 78. Font i Quer P. ibid> 396.

79. Font i Quer P. ibid, 79-80
80. Pahlow M. ibid, 72-74.

79 .Font i Quer P. ibid, 750-752.

80. Font i Quer P. ibid, 884-886.

81. San Martín R. ibid, 313- 317

82. Palau PC. ibid, 26.
83. Formulario Español de Farmacia Militar Ministerio del Ejercito, séptima edición, Volumen II. Edita: Laboratorio y Parque Central de Farmacia Militar. Madrid,

1948, pàg1560-1562.

Més bibliografia consultada:

1. Trease GE, Evans WC. Tratado de Farmacognosia (13 ^a edición). Editorial Interamericana. Madrid 1991.
2. BrunetonJ.ElementosdeFitoquímicaydeFarmacognosia. Editorial Acribia, Zaragoza, 1991.

per quimioteràpia i/o radioteràpia), ni tampoc creiem que sigui el plantatge defulla estreta (Plantago lanceolata): les fulles, arrels i llavors contenen també glucòsid aucubina i, a més, les fulles tenen quantitats importants de vitamina C. Les seves propietats són astringents, emol.lients i també, glopejant, és eficient contra les nafres de la boca i tenen l’acció antiinflamatòria. A nivell de beguda s’ha fet servir per a la bronquitis. Com podeu observar cap té una funció diürètica., excepte I ‘arrel del plantatge cornut (Plantago coronopus).

Llavor de ginesta

Tampoc sabem de quin tipus de ginesta parla la fórmula; pot ser la ginesta, en castellà guiyomba, Spartium junceum o la ginesta dels tintorers, Genista tinctorica o la ginestera borda, Retama sphaerocarpa. Aquí ha de ser la ginesta dels tintorers ja que Fournier, en el Ilibre “Plantes Medicinal de France”, ⁵³ descriu una fórmula que a principis del segle XIX tractava la hidropesia i se’n prenia la barreja de pols de les llavors (4g) de la ginesta dels tintorers en un vas de vi blanc o clar i, després d’una hora, 60 g d’oli d’oliva per dulcificarne els efectes.

Romeu ⁵⁴ descriu la ginestera Spartium junceum, que és la ginesta que coneixem, per guarnir els carrers el dia de Corpus i explica “per curar la hidropesia és recomanable el vi de ginesta que està compost per les cendres d’aquest vegetal en la porció de mig quilo de les dites cendres per tres porrons de ví blanc prenent-ne sis cullerades cada matí, tenint la precaució de remenar la ampolla abans,amb Ie f1 que’s barreji l’impòsit”

Sàlvia (Salvia officinalis)

Família de les labiades. Una de les plantes medicinals per excel•lència. La fulla de sàlvia conté tanins, substàncies amargues i essències com càmfora, una cetona, la salviona i

borneol ⁵⁵

D’antic la sàlvia és feia servir com a estimulant, tònica, digestiva, diürètica, antispasmòdica, febrífuga, hipoglucemiant. Segons Font i Quer,56 les tres accions farmacològiques de la sàlvia, per via interna, són: disminució de les suors nocturnes i normalització de les menstruacions de la dona, ja que conté una substància estrògena i antiglucemiants. A causa de la seva acció antisèptica, es fa servir darrerament per glopejar en casos de mucositis, aftes de la boca, etc.

Segons Fournier,⁵⁷ a més d’enumerar totes les anteriors accions farmacològiques apunta que ha estat també útil en el reumatisme crònic, la migranya i la hidropesia.

Sàlvia Font: Departament d’lnformació Mèdica EMYFAR. Foto: J. Buesa – Zardoya

Saüc Font: Departament d’Informació Mèdica EMYFAR. Foto: J.Buesa – Zardoya

Herba d’encens (Artemisa Major). Col.lecció Merk de Plantes Medicinals. Servei de Farmàcia. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.Barcelona

Caps de donzell

Com tantes altres plantes amb el nom de donzell, ajenjo en castellà, de la família de les Artemísies, n’ hi ha tres espècies: Artemisa vulgaris, en català donzell salvatge; Artemisia arborescens, donzell bord i Artemisia absinthium, donzell mascle o simplement donzell.

Creiem que és el donzell mascle. La seva composició conté: tuyones a i p, alcohol tuyilic, i àcids acètic, isovaleriànic i felandré. És amarg a causa de l’absintina; així, la fórmula especifica que es bullirà amb sucre. ⁶³

Les seves accions són: aperitives (el nom de donzell és “wermut” en alemany); tònic estomacal, vermicida. El perill d’intoxicació és important i té la següent clínica: comença amb una agudització de la sensibilitat que pot arribar com la del tacte al dolor, per continuar amb una insensibilitat general més un “status” epilèptic amb alteracions de les facultats mentals.

Poca informació ens dóna per guarir la hidropesia. Romeu 64 dóna una fórmula amb 8 g de caps de brots més flors de donzell

Document 515

Elecsir

Compuesto por el Padre frai Francisco ferrer Adigiiro. Dominico.

1. Fortifica el cuerpo reaviva los espiritus vitales da movimiento a los sentidos y gusta el temblor a los nervios.
2. Limpia el estómago de los humores espesos y viscosos ocasionados por las indigestiones o accidentes.
3. Cura los dolores de reumatismo y dulcifica los Grandes dolores de gota.
4. Cura los dolores de cabeza y qualquier otro dolor irritandose la frente con dicho elecsir.
5. Hase salir las lombrises a los Grandes y a los niños.
6. Cura quaZquier dolor solico? Que proseda del estómago o de los intestinos en pocos minutos.
7. Cura las indigestiones en poco timepo.
8. Ablanda el oido a los sordos dejando caer algunas gotas dentro de las orejas o con algodón.
9. Calma por algun tiempo el dolor de dientes poninedoles un poco de algodón bañado con ditcho elexir.
10. Fortifica Za sangre la hase circular y es un contraveneno perfectisimo.
11. Hase lavar el fugo de sangre a las mujeres y conserva el color natural y lo buelven a Zos que lo an Perdido por la
12. Purga insensiblemente el cuerpo humano con dolor y sin necesidad de purga alguna ni de sangria.

No descriu la fórmula però és la que fa Rip011²³ en l’elixir de llarga vida del P.Joseph, però aquí “firma” el dominic “padre frai Francisco Adigiro”.

Document 516

Document per les clibelles de un animal

Dugas quartas de oli

Seva noba mitja onsa

1

Flo de seüc mitja onsa

Trementina una onza

Comentari

Les clivelles en els animals són les fissures superficials que es produeixen en el greix de la pell o en el límit de les membranes de les mucoses.

Únic document de receptari que parla d’alguna malaltia d’un animal.

El principi actiu, aquí important, és la ceba nova, que fa cicatritzar les clivelles i, com antiinflamatori, la flor de saüc.

roli d’oliva

És el mitjà per fer la barreja.

Ceba nova

Font i Quer ⁶⁶ descriu la traducció feta per Laguna (1570) del Discòrides; en un paràgraf diu: “El mesmo corazon de la cebolla albarrana cruda, frito en aceite o deshecho con resina, se aplica útilmente a las grietas que suelen hacerse en los pies”.

Flor de saüc ⁶⁷

Serveix per l’erisipela, malaltia infecciosa de la pell que es caracteritza per una inflamació aguda de la dermis i de l’epidermis.

Trementina ⁶⁸

Aconseguida a partir de les incisions a l’escorça del pi. És una oleoresina que conté un 15-30% d’essència i un 70-85% de resina. Serveix com a coadjuvant per a la preparació d’ungüents i emplastres.

Document 517

Quina de Loja una onsa

Una nou moscada

Mitja lliura de escorsas de taronja agra secadas al sol ó alforn.

Una onsa de fullas de rosa.

Tot se posa en infusió dins una botella ab un porró de vi ranci y se deixa per 48 horas al sol y serena remananto toa sobint.Despuesja es pot usá.

Se posa un dit de est corroborán dins un bas ab una cullarada de xarop de escorsa de ponsém y una cullarada de aygua. Se remena y es pren a Ias onse al mati cada dia. Es cosa que no precipita al malalt y Io cura suament.

Comentaris

No descriu quina malaltia guareix. Sembla, per Ia seva composició, que té una acció d’estimulant digestiu, carminativa i antitèrmica (quinina). També podria ser per les febres palúdiques transmeses per Ia picadura de Ia femella dels mosquits anòfels. Les manifestacions són febres intermitents, anèmia i esplenomegàlia. El paludisme al Baix

Llobregat ja és citat en el qüestionari de Francisco de Zamora, del 1789, on, les febres palúdiques són tractades a Esplugues amb quina i tisana règia; n’és Ia malaltia més freqüent.. S’aprofita Ia seva acció antipirètica i analgèsica.

Quina de Loja (Cinchona oficinalis)

Originaria de Ia població de Loja (Ecuador). S’anomenen “quines” a diferents espècies arbòries de 10-30 m del gènere Cinchona i de Ia família de les rubiàcies.

Com a espècie salvatge, procedeixen de l’Amèrica del Sud; després, més tard, foren conreades a Sumatra, Java i Ceilan.

Escorça de Quina Gris (Loja) Col.lecció Merk de Plantes Medicinals. Servei de Farmàcia. Hospital de Ia Santa Creu i Sant Pau. Barcelona

Els principis actius són⁶⁹ 25 alcaloides, els més importants dels quals són: Ia quinina i quinidina; cinconina i cinquantina i Ia cupreïna. A més, en l’escorça trobem: midó, sucres, gomes, fitosterines com el cinchol, cupreol; un taní, l’àcid quinotànic i el principi actiu amarg, Ia quinovina.

La quinina és l’alcaloide més important, les accions farmacològiques són: acció antipalúdica o antimalàrica. La quinina és menys potent que Ia cloroquina. Té una acció antipirètica i analgèsica sobre el sistema nerviós central, Ia finalitat, segons sembla, del producte en Ia fórmula en estudi. En dosis elevades provoca, després d’una estimulació del sistema nerviós central: hiperpnea, convulsions i mort per paràlisi del centre respiratori. A nivell cardíac, malgrat que es coneix més Ia quinidina, també Ia quinina té accions antiarítmiques auriculars.

Produeix hipotensió arterial. En dosis petites incrementa Ia secreció gàstrica i Ia gana, quan Ia dosi augmenta produeix vòmits.

Nou moscada 70

La part activa és l’ametlla de Ia Ilavor de Ia Myristica fragans, de Ia família de les mirtàcies, d’una alçada d’uns 10-12 metres; creix espontàniament a Sumatra, Java, Brasil