Catlist
Lorem ipsum dolor.
Categories
- Història
- MISCEL·LÀNIA
- MUSEU VIRTUAL
- Època contemporània II
- Arqueologia VII
- Ceràmiques al carrer
- Diversos
- Eines de barberia
- Eines de fusteria
- Entitats II
- Etnografia contemporania II A
- Etnografia contemporania II B
- Gegants
- Grafits
- Guerra civil
- Masia Can Padrosa
- Modernisme
- Numismàtica / Filatèlia II
- Rellotges de sol
- Rellotges desapareguts
- Època medieval
- Arqueologia IV
- Etnografia medieval
- Torre Espigolera
- Època moderna
- Arqueologia V
- Etnografia moderna
- Món íber
- Arqueologia II
- Penya del Moro
- Món romà a Hispània
- Arqueologia III
- Materials de La Riba
- Neolític - Edat dels Metalls
- Arqueologia I
- Paleolític
Capítol 9 FETS HISTÒRICS. DONES SOTA EL RÈGIM FRANQUISTA Molts carrers van canviar de nom en aquells anys, aquest era el carrer Bonavista. Foto: Pere Brull Angela Úrsula Farràs Porta Els anys del franquisme (1939‐1975) van suposar per Catalunya i Espanya, pels homes i les dones que els van patir, un període
Capítol 10 EL PAPER DE LA RELIGIÓ Palmira Badell i Farigola Les dones a l’Església, pel que fa a assistència, sempre han estat majoria. Abans o durant la guerra també era així. Però tanmateix sense veu ni vot. Poques són les que han viscut els canvis que hi pugui haver.
Capítol 11 APUNTS DE GÈNERE La fabriqueta. Foto: AMSJD Costi Rubio García Los logros son muchos y las mujeres aprendieron a superar el victimismo histórico y a reconocer los avances producidos. Pero son aún enormes los problemas, discriminaciones y opresiones que se padecen en todo el mundo. Aún no se
JOANA ALGARRA RECHE 1937, BARCELONA El seu pare, Francesc, va néixer a la Unión (Cartagena) i la mare, Roser, era de Purchena (Almeria). Adolescents (13 i 16 anys), tots dos van emigrar a Barcelona per treballar. Els pares es van casar l’any 1935 i la Joana va viure els
Després de reflexionar sobre quina pot ésser la data més idònia per celebrar un aconteixement tan important pel poble de Sant Just Desvern, com és la «presentació oficial» del Centre d’Estudis Santjustencs; conside-rem interessant englobar-ho com un acte més de les populars Festes de Tardor, El diumenge 23 d’octubre
NOTICIARI Centre d’Estudis Santjustencs GUARDONAMENT Els companys del Grup Espeleològic Rats Penats, entitat adherida al nostre Centre^ i amb la que compartim varis socis, han vist recompensats els seus esforços d’investigació local en obtenir un accèssit, acompanyat del corresponent trofeu i d’una simbòlica dotació en raetàLlic per l’estudi que presentaren
CRÍTICA AL LLIBRE «SANT JUST DESVERN, UN PAISATGE I UNA HISTORIA», Biblioteca Abad Oliba, núm. 57, Ajuntament de Sant Just Desvern i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987, 608 pp. L‘AVENÇ. – Febrer 1988. J.C. diu: «Aquest llibre supera les expectatives que hom pot fer-se d’una nova història local.
INTRODUCCIÓ Les perspectives d‘una imminent aprovació del pla d’urbanització del Mas Llui, i la subseqüent posta en pràctica del mateix, que suposarà la cons trucció en aquells indrets fronterers entre Sant Just i Sant Feliu d’una urba nització d’extensió notablement superior a la del nostre casc urbà actual, han tornat
La Penya del Moro o Turó Alt d’en Solanes és un turó de 275 m. d’al çada, situat a la divisòria dels termes municipals de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, al cim del qual es situa el poblat de la Penya del Moro, al sud del territori
EL MOLÍ FARINER DE SANT JUST DESVERN * Els molins fariners i paperers, juntament també amb les fargues, les ferreries i les serradores de fusta, mogut tot per la força hidràulica, confi guraren al llarg de l’Edat Mitjana, bàsicament, tota la indústria del nostre país. A Sant Just Desvern, i