7. 1. MÚSICA 165

      1. Cor Lo Pom de Flors 165

      2. Orfeó Enric Morera 176

      3. Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu 187

      4. Breu història del Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern, 1983-2018 188

      5. La Dolça Fusta 203

      6. Escola de Música de l’Ateneu 204

      7. Les corals infantils i juvenils de l’Orfeó i de l’Escola de Música 208

      8. CorAggio 211

      9. Audi Music 213

      10. OnAir Jazz Series 218

      11. Estones de clàssica 220

      12. El piano de cua 222

   MÚSICA

La música a Sant Just està en la mateixa arrel de l’associacionisme, tal com hem vist a l’apartat dels precedents de l’associacionisme a l’inici d’aquest volum. Tenim així mateix estudis ben documentats dels vincles de Sant Just amb la música coral com

«Sant Just Desvern i Josep Anselm Clavé», d’Antoni Fuentes, que s’esmenta a l’apartat sobre Lo Pom de Flors.

En l’àmbit local és just fer esment dels pioners Pere Mañé i Baleta d’Esplugues i Josep Piquet i Gela- bert, del qual hi ha molts testimonis en aquestes pàgines. És però també il·lustratiu quedar-nos amb els records de la neta Maria Rosa Tubella i Piquet (1950) recollits a l’entrevista que li va fer Pere Font el 30 de març de 2017:

«[L’Orfeó Enric Morera] es va fundar a casa amb quatre futurs cantaires. De mica en mica s’hi van anar incorporant noves veus. De petita, recordo que venia gent a casa i feien concerts al menjador amb gent asseguda a les escales. La casa dels Piquet era com un centre de cultura. La meva tieta Mercè va heretar de l’avi la música, el cinema i la fotogra- fia L’avi volia que vingués un nou mestre perquè se sentia incapaç de tirar endavant. Per a ell l’Ate- neu era la segona casa. Sort de la meva àvia, Ma- ria Montmany i Vila —de Viladecans. Ella, amb els seus recursos, tira endavant, mentre ell viu la vida

cultural a fons. Ella tocava de peus a terra […]. L’avi era fantàstic. Per una banda era molt simpàtic, però també era molt, molt autoritari. Valoro moltíssim el seu entusiasme per tot. I el fet que essent autodi- dacte arribés tan lluny. Era un aficiona . No era un gran talent perquè de jove no havia tingut recursos. Era un pagès. Als nou o deu anys deixa l’escola. Però l’entusiasme que tenia per saber-ho tot, ha estat el seu valor de vida. Fou capaç de saber-ho tot de Ca- talunya, la seva història, el seu paisatge, els seus pobles, la seva literatura, la música… l’astronomia, les llengües. De petits ens ho va inculcar. Ens en- senyava a parlar i escriure bé el català, però també el francès i la música. Volia que donéssim valor a la cultura […]. El fet que l’avi fos fundador de l’Orfeó Enric Morera, des dels sis o set anys ja venia a can- tar. Sí, em feia cantar. És un primer record […]. Ana- va al camp amb el carro. El cavall sabia el camí… i ell llegint la partitura d’una cançó, o bé amb un llibre entre les mans. I mira que sovint anava fin al sorral de Viladecans! Consultava molt el diccio- nari català-valencià-balear de mossèn Alcover. Ho assimilava tot. Mantenia contactes amb escriptors i artistes. Sovint venien a casa pintors, escriptors, es- cultors, músics de renom. Era amic de tota aquesta gent. D’en Rafel Solanich i Balius, Joan Alavedra i Segurañas i el mestre Joan Balcells i Garcia.»

7. 1. Cor Lo Pom de Flors

Josep Quintana i Cortès

Amb motiu del 125è aniversari del cor Lo Pom de Flors, Alba Ollé relata detalladament la vida d’aquesta secció que va integrar-se a l’Ateneu el dia 20 de maig de l’any 1947. Amb el títol «Lo Pom de Flors. Memòries i pensaments», el tre- ball està recollit a la XIV Miscel·lània del Centre d’Estudis Santjustencs, editada el 2007. El comple- ta, a la mateixa Miscel·lània, «Sant Just Desvern i Josep Anselm Clavé», una recerca molt interes- sant sobre els lligams de la família Clavé amb Sant Just Desvern, realitzada per Antoni Fuentes.

A les dues primeres pàgines d’aquest treball sobre la relació d’Anselm Clavé i Sant Just podem llegir:

«Els cors de Clavé a Sant Just Desvern

Per a poder veure la relació entre aquest músic i po- lític i el nostre poble, fora convenient començar fent una ullada, encara que sigui superficia , al vessant més popular de l’obra claveriana: els seus cors.

La referència més antiga que relaciona Clavé i Sant Just, la dona el mateix músic quan escriu: “En va- rios puntos del principado siguieron las tentativas

Programa de l’actuació del cor Lo Pom de Flors a l’en- velat de la Festa Major del 6 d’agost de 1901 (AHMSJD)

más o menos afortunadas para secundar nuestro trabajo, a cuyo fin tuve que enviar música coreada a Sabadell, Olot, Mora de Ebro, San Justo Desvern, en 1855.” D’aquestes indicacions de Clavé en persona es pot deduir que l’any 1855 ja existia a la nostra po- blació alguna agrupació coral, de la qual no sabem ni tan sols el nom.

Un altre punt de contacte entre Sant Just i Clavé és el cor La Lira, fundat el dia 11 de gener de 1861. Adherit des dels seus inicis al moviment claverià, va participar en molts actes de l’Asociación Euter- pense i actuà, entre altres, en els festivals organit- zats per l’associació esmentada, els dies 27, 28 i 29 de setembre de 1862, conjuntament amb mil dos- cents cantaires pertanyents a trenta-una societats corals vingudes de tot Catalunya.»

A Sant Just s’havia format un segon cor i, tenint en compte que no teníem més de mil habitants, la pro- porció de santjustencs que practicava el cant coral es pot considerar molt notable.

Aquella segona agrupació coral és el cor Lo Pom de Flors, fundat l’any 1881, que coexistí amb La Lira durant uns vint anys.

Segons dades del llibre de mossèn Antonino Te- nas,⁶¹ el cor La Lira va desaparèixer l’any 1925

«Quan feia anys i anys que aquell chor popular no actuava i era mort de fet».

Paral·lelament al cor Lo Pom de Flors, que encara assajava al Casino durant el període republicà, hi

havia una altra entitat que es dedicava a cantar ca- ramelles, el cor de caramelles de l’Ateneu. Cal dir que entre aquestes dues es creà un sentiment de competitivitat, ja que cadascuna formava part d’una de les dues entitats culturals que durant aquell temps restaven a Sant Just Desvern.

El mestre Mañé malgrat l’època que li va tocar de viure va ésser capaç d’estudiar una carrera musical i amb ell vam aconseguir el primer premi del con- curs Ciutat de Lleida l’any 1949, any en què el cor tenia més de cent cantaires.

El primer local social del cor se situà al Colomar, edifici situat al carrer Badó. Fins a primers de segle, a més de les caramelles, s’organitzaren concerts amb motiu de la Festa Major, acompanyats de l’Or- questra Antiga i sota la direcció del senyor Gabriel Anfruns.

La dictadura de Primo de Rivera de 1923 i poste- riorment la Guerra Civil del 36 varen ésser períodes d’inactivitat del cor Lo Pom de Flors, fins a la seva represa l’any 1947, en què entrà a formar part com a secció coral de l’Ateneu de Sant Just Desvern.

Amb data 20 de maig de 1947 una comissió del cor Lo Pom de Flors –inactiu des de 1936 fins aquesta data però mantenint la seu al Casino⁶² – comunica a l’Ateneu el trasllat de la seva raó social a dita enti- tat, així com del seu estendard, caixa de partitures i altres estris. El text és el següent:

«20 de mayo de 1947

En San Justo Desvern a 20 de mayo de 1947 y al [sic] local del Ateneo, reunidas la Junta de la Enti- dad y una comisión de la antigua Sociedad Coral “Lo Pom de Flors” de esta misma localidad acuerdan por ambas partes y por la mayoría por parte de los socios de la antigua Entidad, que adjunto se deta- llan, donde se registrará la nueva razón social en el local del Ateneo con el convenio de que en caso de una fuerza mayor podrán separarse de esta en- tidad, siempre que estén conformes la mitad más uno de los antiguos de “Lo Pom de Flors”.

El Standar [sic], caja de partituras y otros objetos, propiedad hasta la fecha del Coro, quedarán en de- pósito en el local del Ateneo mientras tenga éste su alojamiento en esta entidad.»

La signatura en la part corresponent a «Por la Junta del Ateneo» està en blanc mentre a «Por la comi- sión Coral “Lo Pom de Flors» signa «Ribes».

Estendard de La Lira i dos estendards de Lo Pom de Flors, el segon estrenat el 1956 en motiu del 75è aniversari (fo- tografia del de La Lira Jordi Farràs, autor dels de Lo Pom de Flors desconegut; tots ells patrimoni de Lo Pom de Flors)

Quatre cantaires del grup d’homes de l’Ateneu que cantava les caramelles per Pasqua. Fernandet Vives, Josep Quinta- na, Josep Cortès i Josep Valls (autor desconegut, col·lecció Quintana-Cortès, AHMSJD)

Els socis que consten al darrere d’aquest comunicat són:⁶³

Josep Asmarats, Agustí Buixeda, Antoni Campañà, Fermín Cañamares, Faustino Cañamares, Josep Caraltó, Francesc Castellví, Josep Cortès, Sebastià Domènech, Joan flix Baldiri Font, Ramon Freixas, Alfons Gelabert, Alexandre Làzaro, Josep Mitjans, Florenci Mosoll, Josep Obiols, Gaspar Orriols, Ven- tura Orriols, Vicenç Rabasa, Josep Rajadell, Pere Ribas, Francesc Riera, Miquel Sanchís, Josep San- tacana, Joan Tort, Florenci Urpí, Magí Urpí, Josep Valls i Josep Vivés. Bona part d’aquests socis estan presents a la fotografia que es mostra del cor a la terrassa de l’Ateneu els anys cinquanta.⁶⁴

El cor va complir el 75è aniversari l’any 1956. Es va programar una festa. Un cop fou tot a punt, el mes- tre Mañé va deixar la direcció, amb la sorpresa de tots els cantaires i directius.

Per a resoldre aquesta situació es demanà l’asses-

sorament del senyor Josep Piquet, molt vinculat al món coral, i va recomanar que proposessin al mes- tre Antoni Coll que es fes càrrec de dirigir el cor. Va acceptar i d’aquesta manera va formar part de l’en- titat com a director.

La festa es va celebrar amb tota solemnitat, amb l’estrena del nou estendard, brodat per la senyora Montserrat Pañella Petit, i la celebració d’una missa amb la benedicció de l’esmentat estendard apadri- nat pel doctor Antoni Ribalta i la senyora Montserrat Pañella. Seguidament el cor va oferir un concert a l’Ateneu, sota la direcció del mestre Coll.

La direcció del mestre Coll es va perllongar fins a l’any 1974 i fou substituït pel mestre Ricard Macias i Canalias, director de l’Orfeó Enric Morera, amb el vistiplau de les dues juntes directives. Aquest any els cantaires de les dues entitats de l’Ateneu actua- ren conjuntament cantant les caramelles pels car- rers de Sant Just. Va prevaler el fet de mantenir la

cantada de caramelles, a les possibles diferències entre els dos cors.

Un fet força remarcable de 1976 fou la carta, redac- tada amb l’imprès de l’Orfeó Enric Morera, de renún- cia del cor a formar part de la Federació de Cors de Clavé, que es va reproduir al treball esmentat d’Alba Ollé i de la qual destaquem les següents frases:

«estem convençuts que part –sinó tota– de la directiva de la Federació ha perdut el camí i intenta arrastrar pel fang tot el moviment. Perquè és evi- dentment fang renunciar de la nostra cultura, la manifestació més palpable de la qual és la llengua. […] heu perdut la dignitat que conferí al moviment el Fundador i en definiti a us heu venut per 30 denaris (o 30 rals).

Per tot això el Cor Lo Pom de Flors es considera baixa en la “Muy ilustre Federación de Coros de Clavé”.» Durant els anys seixanta i setanta el cor actuava quasi exclusivament per Pasqua, amb la tradicional cantada de caramelles i eren molts els cantaires que desitjaven que el cor tornés a una sola entitat, el cor Lo Pom de Flors. L’any 1981, en què s’acostava l’aniversari de la seva fundació i per iniciativa d’un gran nombre de cantaires, es va procurar accele- rar les activitats i celebrar el centenari. Amb aquest motiu es va promoure la tornada del mestre Coll, que de seguida hi va estar d’acord. La celebració del centenari del Cor va signifi ar per l’Ateneu tenir de nou dues seccions corals.

Entre els anys 1993 i 1996 la salut del mestre Coll es va ressentir fins al punt que van haver de de- manar a Joan Flix que assumís la direcció adjunta i d’aquesta manera normalitzar la continuïtat dels assaigs, fins que el mestre Coll es recuperés. L’any 2001 es produí la mort del mestre Coll. Un cantaire proposà que fos el mestre Jordi Ollé qui assumís la direcció del cor. El 25 de novembre d’aquell any tingué lloc un homenatge al mestre Antoni Coll a la sala del Cinquantenari de l’Ateneu Santjustenc. Fou el primer acte musical dirigit pel mestre Jordi Ollé. El 19 d’octubre de l’any 2003 el cor va actuar al Gran Teatre del Liceu amb la finalitat d’aconseguir diners per a construir un nou orgue destinat a la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desvern. La celebració del 125è aniversari (1881-2006) està detalladament documentada al treball esmentat d’Alba Ollé, que inclou als seus annexos els dos discursos del qui aleshores n’era president, Jordi Figueras i Piñol (1944-2013). El primer correspon estrictament al commemoratiu del 125è aniversari. El segon és del pregó de les Festes de Tardor i es va llegir el 13 d’octubre de 2006.

Els darrers anys del Cor Lo Pom de Flors Destaquem a continuació unes poques dades, ex- tretes del propi web del Cor, d’ençà el 2006 fins el 2015, any que es produí el canvi de la direcció del Cor, passant de Jordi Ollé a Ricard Macias. D’una banda cal assenyalar els concerts que d’una mane- ra sistemàtica es van dur a terme cada any i que són, per ordre cronològic respecte el transcurs del propi any: les caramelles; la cantada al Parc Pau Casals per la Diada Nacional de Catalunya; el de la diada de Sant Cecília, dia del cantaire i el concert de Nadal a la Llar de Ntra. Sra. de Lourdes. Com a acti- vitat extraordinària el 17 de juliol de 2008 es va fer un concert conjuntament amb una coral alemanya a Can Ginestar aprofitant l’avinentesa de la II Trobada Internacional de Cors d’Homes que va tenir lloc el 13 juliol al Palau de la Música, amb cantaires de cinc països europeus. Així mateix, el 24 de juny de 2012 va tenir lloc la I Mostra de Cors d’Homes de Catalu- nya al Palau de la Música, amb la participació de Lo Pom de Flors.

Lo Pom de Flors és un dels pocs cors de veus so- les d’homes de Catalunya, com va destacar el seu anterior president –de 2014 a 2019– Pere Pascual. Això indica, d’una banda que la tendència dels cors i les corals, en general, és que siguin de veus mix- tes. D’altra banda també hem d’assenyalar el fet que les vocacions per cantar en un cor a veus iguals d’homes va a la baixa. Aquest fet va quedar plasmat de manera punyent en la carta que el desembre de 2016 es va enviar a tots els socis de l’Ateneu i que tot seguit transcrivim:

«Benvolgut/uda,

La contribució de tots és necessària perquè Catalu- nya es mantingui amb les seves particularitats i es manifestin les seves singularitats en aquelles activi- tats que la identifiquen Tant nosaltres com l’entitat

Cantada al Parc Pau Casals de Sant Just amb motiu de la diada Nacional de Catalunya de 1998. Dirigeix Antoni Coll i Cruells (autor desconegut, arxiu de Lo Pom de Flors)

en què participes necessitem dels nostres amics per mantenir-nos, i aquest és el motiu del present escrit, demanar-te el teu ajut per trobar nous cantaires. Com saps, el nostre Cor té com a objectiu la con- servació de les tradicionals Caramelles de Pasqua i difondre la cultura del país a través del cant coral

—sardanes, havaneres, cançons populars i tradici- onals, etc.

La incorporació de nous membres és la principal preocupació en totes les nostres agrupacions i per

això t’informem que el Cor té la porta oberta per incorporar nous membres, amb o sense coneixe- ments musicals.

Tots aquells que estigueu interessats només cal presentar-se qualsevol divendres a les 20.30 al nostre despatx a l’Ateneu, o bé posar-se en contacte amb nosaltres per a tenir més informació als telè- fons 933xxyyzz o 649xxyyzz.

T’agraeixo la teva atenció.

Cordialment, Pere Pascual – President»

_Concert Església Nª Sª del Remei, Les Corts

_Concert Església Sant Joan Evange- lista, L’Hospitalet

_{Concert de Nadal} Llar Nª Sª de Lourdes Sant Just Desvern

29.05.16

22.10.16

18.12.16

_{Concert de Nadal} Llar Nª Sª de Lourdes Sant Just Desvern

17.12.17

Concert Centenari Ateneu Ateneu ^{Orq. de Cambra d’Acordions} de Barcelona

_{Concert Festes de la Mercè} Plaça de la Catedral, Barce-

lona

_{Cantada de Nadales} Llar Nª Sª de Lourdes Sant Just Desvern

12.05.18

22.09.18

16.12.18

Concert 130 anys de La Llanterna

Foment Cultural, Súria ^{Coral Sòrissons i} Quarta Justa

30.03.19

OBRA

AUTOR

LLOC DE REPRESENTACIÓ

DATA

Caramelles Sant Just Desvern 17&28.04.19

_Concert Església de Sant Francesc, Vilafranca del Penedès

Societat Coral El Penedès 18.05.19

Commemoració 200 anys cementiri

Cementiri del Poblenou da- vant panteó Anselm Clavé

19.09.19

_{Concert de Nadal} Llar Nª Sª de Lourdes Sant Just Desvern

_{Concert de Nadales} Sala Magna Sant Cugat del Vallès

15.12.19

21.12.19

Cantada de l’11 de setembre de 2019 davant el monument a l’11 de setembre del parc Pau Casals de Sant Just acom- panyats de l’acordió de Begoña Compañon. Dirigeix Sílvia Planagumà (fotografia de Lluís Ramban, arxiu de Lo Pom de Flors)

Cantada al cementiri del Poblenou acompanyats de Begoña Compañon, juntament amb la Societat Coral la Badalonen- se el 29 de setembre de 2019 amb motiu dels 200 anys del cementiri. Dirigeix Sílvia Planagumà (autor desconegut, arxiu de Lo Pom de Flors)

Directors del cor Lo Pom de Flors

1901-?: Gabriel Anfruns

Sense dades dels anys: Joan Cristià

És el primer director oficialment conegut i desco- neixem les dates d’inici i final de la se a direcció.

1930-1956: Pere Mañé i Veleta (1897-1982) mestre i compositor. Va compondre Aromes i perfums, actual himne del cor. Amb ell com a director es va guanyar el primer premi del concurs Ciutat de Lleida el 1949. 1957-1974: Antoni Coll i Cruells (1929-2001)

El 1956 es commemoren els 75 anys i estrenen l’ac- tual estendard.

El 1982 se celebra el centenari. Caramelles amb or- questra.

El 1993 té lloc el concert homenatge a Clavé al Pa- lau de la Música Catalana.

El 1998 cantada al Saló Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya amb motiu de l’Any Clavé.

1990-fins a l’actualitat: Begoña Compañón. És pro- fessora d’acordió i s’incorpora al cor com a acom- panyant.

2001-2014: Jordi Ollé i Juhera. Actuacions a la pla- ça del Rei de Barcelona; les Festes de la Mercè de 2005 i al Palau de la Música Catalana el 2012 amb motiu de la 1a Trobada de Cors de Clavé a veus iguals d’home.

2014-2017: Ricard Macias i Canalias. El 2015 par- ticipa en la 1a Trobada de Caramelles a Sant Cugat del Vallès.

2017-actualitat: Sílvia Planagumà

Actualment el cor està format per poc més de qua- ranta cantaires i es manté en la tradició claveriana de veus soles d’home. En el repertori inclou sarda- nes, havaneres, cançons populars catalanes i, evi- dentment, les obres del mestre Clavé.

Els testimonis dels entrevistats

A continuació es recull la transcripció de Pere Font del testimoni de tres cantaires, fruit de les entrevis- tes que va realitzar el seu equip precisament per documentar amb relats personals aquesta miscel- lània. Tots tres han viscut la música al costat de Lo Pom de Flors.

Ferran Asmarats i Martí a l’entrevista del 7 de juny de 2016 diu el següent:

«Vaig ésser cantaire del cor Lo Pom de Flors durant setze anys. M’agradava cantar cançons d’en Clavé: La maquinista, Flors de maig, Els pescadors… M’agra- da la música que transmet sentiments al qui l’es- colta i no el soroll del pim, pam, pum. A part de la música, el Cor Lo Pom de Flors és un lloc de convi- vència amb la gent del poble. Les trobades setma- nals per assajar on cadascú explica les seves bata-

lletes, unes estones ben agradables, molt maques. Notaves, senties, que amb les cançons aguantaves la identitat de Catalunya, de transmetre els valors culturals de Catalunya per mitjà de la música po- pular. Durant unes quantes dècades, el Cor Lo Pom de Flors disposava d’unes cordes de baixos i tenors impressionant. Guanyà alguns concursos. Quan era molt jove i encara no hi cantava, un diumenge a la sala de cine de l’Ateneu es va tallar de cop i volta la pel·lícula que projectaven i algú des de l’escenari va comunicar de viva veu que el Cor acabava de gua- nyar el Concurs dels Cors d’en Clavé de Lleida. Amb el local ple, els espectadors s’alçaren de les buta- ques i començaren a aplaudir intensament. Ningú no va xiular ni protestar per haver-se tallat la pel- li. No ho sé, suposo que aquell fet ens conduí a fer una passa endavant i apuntar-nos com a cantaires. L’Ateneu, com et deia, per a molts socis era com la segona casa.»

A l’entrevista del 21 de juliol de 2016, Robert Santa- cana i Martí va manifestar el següent:

«Quan tenia dinou anys volia cantar al Cor Lo Pom de Flors. Em van dir que primer calia ésser soci de l’Ateneu i així va ser. Començo a cantar i cantar fin que l’any passat (2015) em retiro. He estat membre actiu del cor durant seixanta-un anys. El mestre director era el senyor Mañé d’Esplugues. Després, amb el mestre Coll començàrem a cantar d’una al- tra manera que s’ha seguit amb el Jordi Ollé i l’actu- al. Vaig ésser president dues o tres vegades. No sé si és mèrit propi o no, però durant el mandat cantà- rem una cançó en castellà, l’havanera La bella Lola. Cada any, per la segona Pasqua era costum fer la sortida anual. Visitàrem moltes ciutats, em venen a la memòria València i una… del sud de França.

Anàveu per les torres de Sant Just a cantar caramelles, oi? Sí, era una cosa força popular. No era un concert, era especial, atents a les instruccions del mestre però més relaxats pel fet de cantar a l’aire lliure i no dalt d’un escenari. El recorregut pel poble es feia d’acord amb les torres que ens ho demanaven. Però un grup de cantaires entengueren que havia arribat el moment d’oblidar-nos de les cases particulars i cantar caramelles només pels carrers. La meva presència al cor durant tants i tants anys, la recor- do com una de les èpoques més felices de la meva vida. Em va saber molt, molt de greu perdre’l, però, en operar-me del pulmó la meva capacitat respira- tòria es reduí de manera substancial. No puc cantar amb unes mínimes condicions […].

Creus que el Cor Lo Pom de Flors pot desaparèixer, com un dia es va acabar el cor La Lira?

A mi em sembla que per desgràcia pot desaparèi-

Concert de Nadal del 15 de desembre de 2019 a la llar Nostra Senyora de Lourdes de Sant Just. D’esquerra a dreta: Josep M. Sendrós Tolsau, Albert Cortès Franch, José Antonio Carmona Roger, Rodolfo Sánchez Llobet (de perfil) Romà Pujades Rubies, Francesc Obiols Bou, Joan Gonzalez Castillo, Ramon Poll Gelabert, Francesc Gaig Martínez (darrere la directora Sílvia Planagumà Arrabal), Josep M. Rius Barrera, Francesc Aguilar Inesta, Jordi Farràs Xarles, Pep Gil Durillo, Jesús Hernández Redondo, Josep Figueras Raurell, Modest Carme Anglada, Sergi Parera Urpí, Begoña Com- pañon Reyero (acordió), Joan Gallart Malaret, Jesús Castro Chesa, Llorenç Saura Domenech, Joan Pascual Campreciós, Miquel Casanovas Montoro, Àngel Mora Capdevila, Ramón Galí Medina (al darrere), Ramon Celma Gelabert, Joaquim Cardona Albella, Pere Pascual Batet, Pere Pablos Garcia. Absents: Jordi Cortès Franch, Alfons Rubio Ibarz, Francesc Alias López, Isaïes Bravo Flores i Francesc Romero Segarra (fotografia de Lluís Ramban arxiu de Lo Pom de Flors)

xer. De jovent no n’hi entra i els que hi són s’han fet grans i costa una mica tirar endavant. Déu faci que no desaparegui. I sobretot que jo no ho vegi.» L’entrevista a Josep Figueras i Raurell es va fer el 23 de març de 2017. El seu testimoni és el següent:

«L’Ateneu era un lloc normal per a mi. Hi acudia a veure els pallassos, teatre, a escoltar el pare quan cantava caramelles amb el Cor Lo Pom de Flors. Era l’època que coincideix l’activitat escolar amb les habituals de la parròquia. M’hi apunto com a soci el 1988, quan el meu pare va dir-me: “per què no vens a cantar caramelles?”. I jo: “doncs, vale”. Esta- va a COU i ens hi apuntàrem tres amics de l’Institut. Era un crio al costat d’aquells cantaires, homes de cap a peus de veu profunda, n’era el nen. Hi estava còmode perquè em trobava en un ambient agra- dable… per bé que essent tan jove, d’entrada no és el teu ambient natural, diguem-ne. De mica en mica aprenc la tècnica de cantar. Al principi ho vaig passar malament, sobretot quan el mestre em diu: “compte, compte, que desafines . Vaig anar creixent com a cantaire en la mesura que creixia com a per- sona. La resta [de companys] veuen que tens inte- rès, que t’hi involucres, que no has vingut per ésser

el fi l de ningú. En fi lligues relacions amb la resta del cor i t’hi vas sentint cada cop més integrat, més acceptat.

A partir d’aquesta incorporació, tens més interès per la música en general?

Sempre m’ha agradat la música. Passa que el temps t’hi juga en contra; si estudies, si treballes, no et queda gaire temps per fer altres coses. Dius:

«el dia que sigui gran i tingui temps, m’hi dedico». Durant una època vaig fer classes de cant, de piano. Últimament el que m’agrada és la gralla, tot i que sempre l’he trobada un instrument d’un so que irri- ta les orelles. Al cor Lo Pom de Flors cantes i t’hi tro- bes bé. Passa com amb el futbol, per exemple, que tens temporades millors, que guanyes, i d’altres que perds. Durant la meva vinculació amb el cor he conegut tres directors, algú dirà que són pocs. Els cors de Clavé tenen tendència a tenir-ne un de di- rector; màxim dos, que al llarg dels anys lliguen fort amb els seus cantaires. La filosofi claveriana sor- geix de l’ideal de fer companyonia tots junts per a fer cultura musical de caire popular. En aquest sen- tit, els cors s’omplen d’homes voluntariosos però que no tenen cultura musical. Històricament, la ten-

dència és a conservar el mateix director. En el meu cas, he tingut la sort de conèixer el mestre Antoni Coll, que va plegar perquè… es va morir. Després, el Jordi Ollé i el Ricard Macias. Cada mestre és un món. Una mostra n’és el mestre Coll, que és quan passem de la màxima esplendor al declivi.

L’esperit que va impulsar a Josep Anselm Clavé, no creus que en el transcurs dels anys s’ha anat perdent? El segle xxi s’ha perdut bona part d’aquell esperit fundacional. Clavé és d’una època de quan els obrers, al segle xix, en gran mesura la gent no te- nia estudis, i eren pocs els universitaris. Ara tot això ha canviat i sorgeix el problema que afecta tots els cors, que és la regeneració. Aquest segle han apa- regut moltes ofertes culturals. Per a entrar a una massa coral, al marge que ja t’agradi cantar, neces- sites algun nexe més que et vinculi amb la música. En aquests moments, soc un dels veterans del cor. El formem quaranta-pocs cantaires; jo estic entre els quinze que fa més anys que cantem. Però la gent que hi ha entrat està entre els 50 i 60 anys d’edat, quan la regeneració de la que et parlava caldria que s’intentés a partir de gent de 40 anys. Em pregunto: què volem ser? I amb els que som, què podem fer? Per a cantar caramelles amb 30 persones n’hi ha prou.

Això em porta a preguntar-te: Té vigència, avui dia, sortir a cantar caramelles pels carrers del poble?

Sí, crec que sí. N’estic convençut. És més, és una de les activitats que crec que justifi a la presència del cor. Ara que estem en un món globalitzat, cal que destaquem les particularitats. És a dir: una Patum, Fia-Faia al Pirineu, fogueres de la revetlla de Sant Joan, etcètera. En el fons, fer perviure aquestes particularitats que la gent ha vist tota la seva vida. Si el cor Lo Pom de Flors deixés de cantar cara- melles, seria difícil que sobrevisqués. A diferència dels segles anteriors, nosaltres ja no anem per les masies a buscar la manduca; els ous, els obsequis que oferien: vi, pastes, coca… però sí que persisteix l’esperit de passar per les botigues, per les cases de coneguts que treguin una mica de cava, galetes. Que tots som gent del poble, que anem pel carrer i ens saludem. És una activitat essencial perquè sà- piguen qui som i per què som aquí.

Hi ha qui diu que estem passats de moda, però, bu- eno, hi ha una tradició al darrere que s’ha de man- tenir. Com t’he dit abans, si deixéssim d’anar pels carrers cantant caramelles i ens convertíssim en una coral clàssica: concert de Nadal, etc. hauríem deixat de formar part d’aquella idea original claveri- ana que ens ha impulsat des de la fundació.

Fer un concert equival a disposar d’un escenari amb

una bona acústica i, si tens sort, amb l’acompanya- ment d’instrumentistes; aleshores és fantàstic, però no és aquesta la nostra realitat. Nosaltres no podem preparar un concert acústic. No podem anar al Li- ceu o al Palau a fer un concert d’una hora. També ens diuen: per què no us presenteu a l’Oh Happy Day, de TV3? No, no, això no és per a nosaltres: ni òpe- res ni concerts acústics. Les corals han de buscar el seu lloc: cantar als carrers i places. Bé, un concert, potser sí amb havaneres i sardanes, però no especi- alitzar-nos-hi. Al llarg de l’any assagem dues obres. No està exhaurit el repertori d’en Clavé; més aviat diria que està oblidat. Clavé no ha aconseguit és- ser un tòtem, com Mozart, Vivaldi, Verdi… perquè va compondre per a cors d’homes i les corals mixtes han d’adaptar-s’hi. El fons musical d’en Josep An- selm Clavé encara presenta més d’una sorpresa: recordem que l’any passat es va estrenar una òpera seva. De material n’hi ha, però sovint se’l reivindica com a pensador polític més que com a gran músic que fou.»

El canvi en la direcció del Cor i la preparació del concert del Centenari de l’Ateneu van ser dos fets simultanis que obliguem a dedicar aquest darrer apartat d’entrevistes a la protagonista d’aquest nou escenari.

El setembre de 2017 Sílvia Planagumà, amb vint-i- sis anys, entra a dirigir Lo Pom de Flors. Aquest fet, vist amb la perspectiva de poc més de dos anys, ha motivat l’interès per conèixer a la directora a través de les seves impressions del Cor i la seva concep- ció de la direcció. De l’entrevista mantinguda amb la Sílvia el 13 de desembre de 2019 hem elaborat els paràgrafs que segueixen a continuació amb la informació que ens va transmetre.

A Catalunya existeixen set o vuit cors de veus soles d’homes, del total d’un centenar de cors federats, i el Cor Lo Pom de Flors n’és un. Com hem vist, els seus inicis es remunten al 1881 i d’ençà fins fa dos anys Lo Pom de Flors només havia conegut direc- tors. Això no obstant, el curs 2017-2018 Sílvia Pla- nagumà assumeix la direcció del Cor amb el repte de preparar el concert del Centenari en un termini de vuit mesos.

La Sílvia va estudiar a l’ESMUC i ja d’estudiant havia ajudat en la direcció de la Societat Coral La Badalo- nense (fundada el 1852). Un cop ja acabats els estu- dis de direcció coral, va dirigir una coral de barri de veus mixtes d’unes vint persones. Posteriorment, la seva col·laboració amb la Federació de Cors de Clavé i el coneixement que hi havia demandes de directors dins dels cors de la Federació li fa prendre la decisió d’entrar a la bossa de treball, fet que la va

portar fins el Cor Lo om de Flors.

La Sílvia entra de directora al Cor amb quatre obres de Clavé sobre la taula, que ja s’havien començat assajar amb l’anterior director, i es posa a treballar per donar coherència i cohesió a la formació a fi d’assolir el millor so per a aquella efemèride musi- cal. Els primers passos els dona per fer front a una descompensació en la distribució dels cantaires en les diferents veus. Explica i convenç de la necessi- tat de rebaixar el nombre de tenors primers i fer un traspàs cap a tenors segons. Igualment fa amb els barítons, que ubica més assenyadament. A continu- ació la metòdica dels assaigs la porta a desenvo- lupar jocs sonors, vocalització de textos, exercicis d’atenuació o èmfasi de vocals i jocs d’escolta per conscienciar cada cantant dels que té al voltant, del

sentit d’empastar la pròpia veu amb la dels altres amb jocs on combina, per exemple, pedals en una corda i contracants en les altres. Tot plegat una fei- na que la Sílvia explica amb il·lusió perquè ja s’ha vist compensada amb els resultats aconseguits i la pròpia satisfacció dels cantaires.

La Sílvia treballa amb consignes senzilles recolza- des en la sensibilitat, l’energia per afrontar formes de treball diferent i la creació d’un bon ambient en- tre els cantaires, sense deixar d’insistir en els as- pectes més tècnics com la declamació, el fraseig i la respiració, entre altres.

Desitgem que el camí emprès segueixi portant la satisfacció compartida dels cantaires i d’aquells que assisteixen als seus concerts.

7.2. Orfeó Enric Morera

Josep Quintana i Cortès

Els antecedents musicals corals

La nostra entitat sempre s’ha preocupat per l’ex- pressió artística, especialment per la música i la rítmica. Cal recordar la presència del mestre Joan Llongueras a les aules de la nostra primera escola. Als anys trenta, per iniciativa i direcció de Josep Pi- quet i Gelabert, s’organitza un cor d’homes, socis de l’Ateneu, que durant alguns anys només actua per les caramelles de Pasqua. Per poc temps existeix un orfeó a cor mix amb la denominació d’Escola de Música de l’Ateneu, segons acredita la senyera que encara existeix; el mestre Pere Mañé i Baleta n’era el director.

Fundació i primers cantaires

Va caldre esperar fins a l’any 1951 per incorporar a les activitats de l’Ateneu una nova secció dedicada a la música coral: l’Orfeó Enric Morera.⁶⁵ La conei- xença de Josep Piquet amb el mestre Enric Morera va afavorir que en el seu moment aquesta secció prengués el nom del músic.

Els cantaires

Josep Piquet i Gelabert en una nota autobiogràfi a ens diu que per allà l’any 1949 un petit grup d’en- tusiastes per la música es constituí en el Conjunt Vocal Enric Morera de l’Ateneu; que el componien Francesc Riera, Josep Bullich, Gaspar Orriols i Jo- sep Piquet, que el dirigia i als quals s’afegiren més tard les cantants Marina Rubio i Mercè Piquet i, posteriorment, altres cantaires. Els assaigs tenien

Bust del mestre Enric Morera. Actualment és al petit vestíbul que dona pas a la sala d’assaigs de l’Orfeó. És obra de Xavier Modolell i Lluch. A la placa del pedestal hi diu, en quatre línies de text i sense la puntuació que aquí afegim: «Enric Morera, 1865-1942. Ofrena dels amics de l’Orfeó, 27-novembre-65» (fotografia de Francesc Blas- co, AHA)

Fotografia d’Enric Morera amb dedicatòria al marge superior dret gairebé il·legible «A Antoni Rigau, record de seu aff E. Morera. Janer de 1919 [sic]» Fora de la foto, al paspartú: «La Sardana de las monjas [sic] i a sota un pentagrama amb onze notes i la lletra: «Al davant de l’hermita de San Rafel [sic]», que penja de la sala d’assaigs de l’Orfeó (autor desconegut, Arxiu de l’Orfeó)

lloc al propi domicili de Josep Piquet. El creixement del Conjunt Vocal Enric Morera de l’Ateneu i el desig d’assolir una efi àcia social i artística més vasta, va ésser la proposta feta a la junta directiva de l’Ate- neu de Sant Just Desvern, per constituir una massa coral mantenint el nom d’Enric Morera, en home- natge al músic i compositor Enric Morera i Viura

(1865-1942). Aquest és doncs el nucli fundador del que després prengué el nom d’Orfeó Enric Morera, fundat, oficialmen , l’11 de maig de 1951.

Les juntes

La primera junta directiva de l’Orfeó la presidí Fran- cesc Riera i Morejón, i la ressenyem tot seguit:

. President: Francesc Riera i Morejón

. Secretari: Antoni Pagès i Pagès

. Tresorer: Ramon Fontanals i Vivés

. Arxiver I: Pilar Gaig i Llavayol

. Arxiver II: Joan Brillas i Vilà

. Vocals: Marina Rubio i Armengou i Antoni Campanyà i Condeminas

. Mestre director: Pere Mañé i Baleta

. Mestre auxiliars: Josep Piquet i Gelabert i Josep Bullich i Tella

Aquesta primera junta de l’Orfeó i els estatuts per al funcionament de règim interior van ésser apro- vats per la junta central de l’Ateneu de Sant Just Desvern, que presidia Jaume Mir i Gómez i que va ésser elegida directament i democràtica pels socis després de la Guerra Civil espanyola.

La relació de les diferents juntes que s’han succeït després de més de seixanta anys seria una llarga llista de noms de cantaires i de persones que en el seu moment, i per la seva rellevància local, varen accedir als càrrecs directius de l’Orfeó Enric Morera.

Els directors

Tal com consta en la primera junta el director era el mestre Pere Mañé i Baleta. A finals de l’any 1955, el mestre Pere Mañé presenta la dimissió com a direc- tor de l’Orfeó, fet que obliga a suspendre les activi- tats musicals. És en aquest moment que s’integra a la direcció el mestre Antoni Coll i Cruells, que ocupa aquesta responsabilitat durant dinou anys.

La relació de directors que han conduït l’Orfeó Enric Morera és extensa i de molta qualitat. Des de la seva fundació han dirigit l’Orfeó Enric Morera:

. Pere Mañé Baleta (1951-1956)

. Antoni Coll Cruells (1956-1974)

. Ricard Macias Canalias (1974-1981)

. Josep Gaya (1981-1981)

. Xavier Jofre López (1981-1988)

. Leopold Massó Belbeny (1988-1990)

. Ricard Macias Canalias (1990-1991)

. Teodor Roura (1991-1996)

. Teresa Jimenez Morell / Esther Doñate (1996-2001)

. Ricard Macias Canalias (2001-2007)

. Núria Serrahima (2007-2010)

. Emili Fortea (2010-2014)

. David Pastor (2014-l’actualitat)

Cantaires

Des de la seva fundació han estat cantaires un total de 654 (desembre 2017), entre homes i dones.

Monument a Enric Morera de l’escultor Rafael Solanic i Bàlius, inaugurat el maig de 1965 a la plaça que Sant Just Desvern li va dedicar, on s’hi llegeix: «A Enric More- ra, 1865-1942» (fotografia de rancesc Blasco, AHA)

Actuacions

Fins a finals de l’any 2017, l’Orfeó Enric Morera ha realitzat 683 actuacions.

Repertori

El nombre de peces distintes que ha interpretat ar- riba a les 649 obres de 326 autors diferents i hi ha 45 peces anònimes.

Les activitats

No cal dir que la principal activitat de l’Orfeó ha es- tat la interpretació del seu extens repertori, mitjan- çant els concerts realitzats per una gran part de les poblacions i ciutats catalanes, així com les seves sortides internacionals i la visita a nombroses ciu- tats de la península. Destaquem en aquest apartat les participacions en diversos concursos corals a Itàlia, en especial a les ciutats d’Arezzo i Gorizzia. La participació al concurs Guido d’Arezzo, l’any 1967, va afavorir conèixer el cor d’homes Ermes Grion, un cor que pertany al departament cultural de les drassanes «Ital Cantieri» de la ciutat adriàtica de Monfalcone. En diverses ocasions aquests dos cors han actuat plegats, tant a Itàlia com a Catalunya, i fins al dia d’avui segueix aquesta relació que ja ha esdevingut familiar.

En un altre aspecte hem de fer esment dels ano- menats Concerts d’estiu (1959-1974), realitzats als

jardins de cases particulars que acolliren aquestes manifestacions musicals de gran qualitat amb la in- tervenció de grans figu es de la música del nostre país.

Durant la seva història l’Orfeó Enric Morera ha estat una part important en esdeveniments com els que detallem tot seguit:

. Organització dels Concerts d’estiu (1959-1974)

. Col·laboració en la inauguració dels estudis de

«TVE a Barcelona» (14/6/1959)

. Estrena mundial de l’obra Una nit de Nadal, de Ra- fael Ferrer

. Visita-concert a Pau Casals a l’exili

. Estrena de La Cantata de Sant Just (1987) amb mo- tiu del mil·lenari de la nostra població.

. Interpretació del Requiem de Gabriel Fauré

. Celebració del 150 aniversari del naixement d’En- ric Morera amb una doble actuació a Sant Just i a Figueres amb orquestra i solistes (2015)

. Juntament amb dues corals més, solistes i or-

Estendard o senyera de l’Orfeó tal com va ser brodat ori- ginalment per Montserrat Pañella el 1953. Al seu costat el president i vicepresident de l’Ateneu Jaume Mir i Gó- mez i Antoni Pagès i Pagès, respectivament (autor des- conegut, AHA)

questra, interpretació de la Missa de la Coronació de Mozart a Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llo- bregat, Barcelona i Valldoreix (2017)

Amb actuacions a:

. França (Tolosa de Llenguadoc, Perpinyà, Molig, Pa- miers)

. Itàlia (Arezzo, Monfalcone, Triestre, Gorizzia, San Giustino, Grado)

. Suïssa (Anzère, Crans-Montana, Saas Fee, Sion, Randogne)

. Alemanya (Liensengericht, Eindengesab, Michel- bach, Lieblos, Horb)

. País Valencià (Sagunt, Torrevella)

. Andorra (Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Rà- dio Andorra)

. Euskadi (Tolosa, Donostia)

. Galícia (Sant Jaume de Compostel·la)

. Aragó (Borja)

. Astúries (Panes)

Estendard de l’Orfeó de 1953, després d’eliminar per or- dre governativa l’estrella radiant de cinc puntes brodada originalment. La imatge correspon al concert del Cente- nari amb la Missa de la Coronació de Mozart, l’11 de juny de 2017, on l’estendard va ocupar el costat esquerre de l’escenari de la sala de l’Ateneu (fotografia de Lluís Ram- ban, arxiu de l’Orfeó)

Tancament de l’any Morera amb l’Orquestra de l’Empordà, al Teatre Municipal de Figueres, el 8 de desembre de 2015. Dirigeix David Pastor (fotografia de Lluís Ramban arxiu de l’Orfeó)

Els darrers anys de l’Orfeó Enric Morera

L’any 2015 es van complir 150 anys del naixement d’Enric Morera i Viura. Amb aquest motiu l’Orfeó va realitzar tres actes, el primer dels quals va tenir lloc davant el monument de la plaça que porta el seu nom, just al darrera del Parador. Aquest any va re- gistrar una activitat fora del que és habitual en part per aquests tres concerts i perquè va ser el darrer any que es va celebrar el dia del cantaire a Sant Just. Durant l’any de celebració del Centenari de l’Ateneu hi va haver els concerts fora de Sant Just de la Missa de la Coronació de Mozart, mentre els

anys següents han mantingut un patró de concerts fi es semblant que inclouen els de Musicoral, de fi de curs, Diada Nacional de Catalunya –alternat amb el Cor Lo Pom de Flors– i el de Nadal. Un aspecte positiu és el del nombre de cantaires que, des de desembre de 2016 a desembre de 2019 ha passat de trenta-un a quaranta-quatre, això és, tretze can- taires més. Cal comptar aquí que una part dels no menys de vuit cantaires que van respondre a la cri- da de l’Orfeó per a preparar la Missa de la Corona- ció, després s’hi han quedat.

Musicoral Baix Llobregat	Teatre de la Passió, Esparraguera	28.02.15
Per l’Agrupació d’artistes de Sant Just	Can Ginestar	07.05.15
Fi de curs	Sala Cinquantenari	20.06.15
Cantada davant monument a E. Morera	Plaça E. Morera, Sant Just	06.08.15
Concert Morera	Sala Cinquantenari	26.09.15

CONCERTS DE L’ORFEÓ DE 2015 A 2018

CONCERT

LLOC

DATA

75è aniversari Creu Roja	Sala Cinquantenari	11.10.15
Diada del cantaire	Sala Cinquantenari	22.11.15
Tancament any Morera amb Orquestra Teatre Municipal de Figueres 08.12.15
de l’Empordà
Nadal	Església Parroquial de Sant Just	25.12.15
Musicoral	Torrelles de Llobregat	06.03.16
Fi de curs	Sala Cinquantenari	17.06.16
Diada Nacional de Catalunya	Jardins Pau Casals, Sant Jus	11.09.16
Nadal	Església Sant Just D	25.12.16

Musicoral Sant Just Desvern _05.11.17

Catedral de Sant Feliu _09.06.17

Pares Carmelites de Barcelona _10.06.17

Missa de la Coronació de Mozart

Sala Municipal Ateneu _11.06.17

Església N. Senyora Assumpció Valldoreix 17.06.17

Poemes occitans i cant de Muntanhes

30.11.17

Els enregistraments

Una manera de transmetre físicament les obres in- terpretades per l’Orfeó Enric Morera consisteix en els enregistraments de les seves actuacions o a l’estudi. El fet més destacable es va produir a la Sala

Gran de la nostra entitat, on un equip de la firma dis- cogràfi a Hispavox va enregistrar per primera ve- gada després de la Guerra Civil espanyola, l’himne de Catalunya, Els Segadors a la cara A i La sardana de les monges a la cara B. Es tractava d’un enregis-

trament històric del qual calia destacar la importàn- cia dintre del currículum de l’Orfeó. Per això, tan bon punt se’n varen tenir les primeres còpies, un reduït grup de cantaires el va portar a mans del president Tarradellas, a la seva residència francesa de Saint

Martin le Beau. Cal dir que el president Tarradellas va respondre a aquest detall amb una visita a l’Ate- neu, assistí a un concert de l’Orfeó i agraí el lliura- ment d’aquest disc històric.

Lluís Segura	Neus Porti	M. Àngels Zapata	Miquel Obradó	Helena Pérez
Albert Cortès	Ricard Segura	M. Ant. Fernàndez	Agustí Revilla	Mar Masclans
M. Rosa Tubella	Rosa Climent	Anna Sanpedro	Elisenda Coderch	Cristina Comas
Adriana Ledo	Joan Pascual	Joan J. Gonzàlez	Rosa Santamaria	Feliça Mitjans
Albert Macià	Mercè Garcia	Dolors Cardona	Carme Anglada	Francesc Gallart
Jordi Farràs	Pilar Zapata	Maria Garcia	Alícia López	Josep M. Marquès
Joaquim Carbonell	Elisabet Giner	Francesc Blasco	Teresa Oliva	Modest Carme
Jordi Campreciós	Meritxell Giner	Josep Gil	Concepción Rodríguez	Rosa Crusellas
Montserrat Obiols	Núria Bullich	M. Claustre Cardona	Ferran Asmarats

Diversos discos gravats per l’Orfeó: Visca el Tirol, 1966, Els èxits de Joan Baez, 1967; Concert de l’Ateneu, 1973; Els Segadors, 1976 (fotografia rancesc Blasco, AHA)

La senyera

La senyera de l’Orfeó és una veritable obra d’art dissenyada pel pintor Josep Hurtuna. brodada per Montserrat Pañella i Petit i realitzada per la me- tal·listeria Pascual, Mesado i Pastor. La benedicció de la senyera tingué lloc a l’església parroquial el diumenge 8 de febrer de 1953, i en foren padrins els joves Josep Ramon Farré i Isabel Sánchez Ma- driguera. Les despeses les van cobrir per subscrip- ció popular. El mestre Pere Mañé va compondre un himne amb lletra del poeta local Joan Martí i Apa- rici. Un seguit d’actes es varen dur a terme per a commemorar l’estrena de la senyera i va consistir en un concert del cor Lo Pom de Flors i l’Orfeó En- ric Morera, sardanes, vermut de germanor, audició per la Cobla Barcelona i una conferència a càrrec de Joan Llongueras, sobre «Enric Morera, músic i po- eta». L’acte finalit à amb la representació de l’obra de Santiago Rusiñol, L’alegria que passa, interpre- tada pel quadre escènic de l’Ateneu. Cal remarcar que la senyora Montserrat Pañella, la cantaire que va brodar la senyera, hi va estampar una estrella radiant i daurada de cinc puntes, tal com es veu a

Concert de Nadal del 25 de desembre de 2018 a l’Església Parroquial dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desvern. Dirigeix David Pastor (fotografia de Lluís Ramban AHA)

Concert de l’Orfeó a l’Església de Caldes de Malavella el 20 d’octubre de 2019, dirigit per David Pastor, amb motiu de la XIX Trobada de Cant Coral. Trobada conjunta amb la Coral Cantaires de Caldes i la Coral Casp de Barcelona (fotografi d’Àngels Cebada, AHA)

la fotografia i que, per ordre governativa, va ésser substituïda per l’actual efígie de l’Ateneu.

En diferents treballs es detalla la trajectòria de l’Orfeó Enric Morera. Antoni Malaret i el seu ger- mà Rafael, a la III Miscel·lània del Centre d’Estu- dis Santjustencs, presenten un treball relatiu a la vida d’aquesta secció que, juntament amb el cor Lo Pom de Flors i el Grup de Cant Gregorià, són la base musical coral de l’entitat. L’Orfeó és membre de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC).

Els testimonis dels entrevistats

A continuació es recull la transcripció de Pere Font del testimoni de tres cantaires, fruit de les entre- vistes del seu equip. Josep M. Navinés, Ferran As- marats i Josep Quintana es van iniciar amb Lo Pom de Flors i després van passar a l’Orfeó. Les seves opinions tenen el valor de l’experiència i l’amor per la música i l’Orfeó amb les circumstància addicional que el Ferran i el Josep van ser-ne presidents i el Josep M. va cantar-hi durant més de sis dècades.

Josep M. Navinés i Pujol, vocal de l’Orfeó a la junta de l’Ateneu durant un temps i cantaire durant sei- xanta-quatre anys deixa constància del seu periple com a orfeonista a l’entrevista de Pere Font del 14 de setembre de 2016:

«Quan comences a cantar al Cor i a l’Orfeó?

Amb el meu cosí i el Joan Poll i algú altre de la ma- teixa edat, entrem al Cor Lo Pom de Flors, pels volts de 1949. Ben aviat, el 1951, el mestre Mañé ens diu que es forma l’Orfeó amb homes i dones… i m’hi apunto perquè hi havia noies! Començo a l’Orfeó i deixo el Cor perquè les dues coses semblava que era massa. El Gaspar Orriols [de cal Gasparó], presi- dent del Cor, ens digué: “la joventut sempre feu el mateix, primer canteu aquí i al poc temps us passeu a l’Orfeó”. Consti que em van donar de baixa ano- tant: “quedant bé”. Sí, home, volia dir que marxava sense deure’ls cap quota. A l’Orfeó des de 1951 fin al 2015. Plego perquè era massa gran, però enca- ra vaig cantar al concert de Nadal en haver-hi una baixa. Finalment, el juny de 2016, dic prou, ja que físicament em canso i la veu no és la mateixa. Han estat seixanta-quatre anys. Sí, en algun moment vaig ésser l’orfeonista més antic, abans ho fou el Rafel Malaret.

L’Orfeó Enric Morera representa per a la teva vida la total vinculació a l’Ateneu?

Una època gloriosa. Quan l’Antonet va dir que l’Orfeó era la nineta mimada dels ulls de l’Ateneu, va dir la veritat, malgrat que es va aixecar polèmica des de la resta de seccions que se’n sentiren dolgudes. El cert és que fou una època que ens movíem bastant,

amb renom comarcal. El mestre Antoni Coll va do- nar-li un impuls molt fort. Era un conductor de mas- ses. Era un home, si vols, una mica dictador, però dintre de tot va aixecar la secció amb obres musi- cals de més envergadura. Estava molt ben relacio- nat amb el món musical barceloní. Era partidari de practicar la tècnica de comunicació, que el nom de l’Orfeó Enric Morera sortís esmentat arreu. Estava ben relacionat amb periodistes perquè publiques- sin notes als diaris i als butlletins, explicant: “L’Orfeó Enric Morera ha fet això, ha fet allò, ha viatjat a tal lloc”. Ho divulgava tot encara que fossin notes sense gaire transcendència. Em consta que el mestre Coll havia tret diners de la seva butxaca per pagar algun concert que feia veure que el pagaven. Deia que ens abonaven mil pessetes per un concert i resulta que ell se les treia de la seva butxaca. Durant una tem- porada l’Orfeó el portaven entre tres persones: el mestre Coll, el Martí Busquets i un servidor. Organit- zàrem els Concerts d’Estiu, que tingueren una gran acollida; amb la participació de solistes que portava el mestre Coll. Sortíem sovint a fer concerts a Bar- celona, Montserrat, El Papiol, Esparreguera… amb els autocars Molist, que representava el Peret Sar- dá. Per cert, al retorn d’un concert, en acostar-nos al poble, automàticament solíem cantar El Virolai, era un costum.

Els viatges i concerts a Itàlia, Monfalcone?

Fou un impuls, una iniciativa del mestre Coll quan organitza el primer viatge. Ningú no creia que fos possible. Resulta que fou un gran èxit social i una gran acollida allí on anàvem. Molts dels orfeonistes mai no havíem creuat la frontera aquells anys sei- xanta. Jo, el més lluny que havia estat és a Cartage- na, fent el servei militar. Cal dir que tot el maremàg- num que organitzàvem sempre restava supeditat al funcionament de l’Ateneu.»

Ferran Asmarats i Martí ha estat dues vegades president de l’Orfeó. En les línies següents recollim les impressiones de l’entrevista que Pere Font li va fer el 7 de juny de 2016:

«Cantava al cor, entre altres, al costat d’en Josep Bullich, que és qui em va convèncer de passar-nos a l’Orfeó Enric Morera conjuntament amb la meva esposa Maria Teresa Gallart. Si no vaig errat, ja fa vint-i-sis anys que soc orfeonista. Sí, ara torno a és- ser president, una segona etapa. Soc un president amb data de caducitat. Els vaig dir: “només un any” i ja en van dos. El primer mandat a la presidència va durar quinze anys. Fins que pels volts de 2010 em va succeir la Pilar Zapata, una persona excel·lent que potser no va saber triar ben bé els integrants de la junta directiva; amb alguns dels quals no s’hi en-

tenia a l’hora d’organitzar o planifi ar determinats concerts o actes socials. Estava cansada, desenci- sada per una tasca a la que emprava tot l’esforç que podia, i no rebia el suport unànime de la junta.

No tenia cap intenció de tornar a ésser president. La crisi de 2014 fou profunda i ens adonem que l’Orfeó pot arribar a desaparèixer perquè després de fer unes quantes assemblees no sortia ningú per assolir la presidència. A la segona o tercera, un grup de cantaires exclamà el meu nom: “el Ferran, el Ferran!” i jo —com un tonto— accepto fer-me’n càrrec. Ho he dit abans, condició: Només per un any, i ja en van dos. Dirigir una entitat, en aquest cas una secció de l’Ateneu, sempre solen dir-te: “Accepta la presidència; et portarà poca feina i entre tots t’hi ajudarem”. A la pràctica resulta que mai no satisfàs el gust de tothom: si fas això perquè no fas allò; i si fas allò perquè deixes de fer això. Durant la primera presidència tenia un equip de primera: Rafel Mala- ret, Josep Maria Navinés. Feliça Mitjans… i el mestre Ricard Macias. Foren uns anys de gran feina entre 1994-2008. En aquells anys l’Orfeó vam cantar a l’altar major de Montserrat i al Gran Teatre del Liceu per recaptar diners per a l’orgue de la parròquia. El recentment traspassat Joan Manuel Corrales, me- cenes del Liceu, feu l’impossible perquè ens obris- sin les portes de bat a bat, malgrat haver de pagar el càrrec mínim per posar en marxa la maquinària tècnica i humana del recinte. Fou una gran experi- ència haver de vendre entrades des de la pròpia bo- tiga, amb la meva esposa al capdavant. Omplírem el Liceu recaptant cinc milions de pessetes que lliurà- vem a la parròquia, ajudem així a cobrir una part de la despesa de gairebé vint-i-cinc milions que costa- va l’orgue. Recordo l’homenatge al mestre Coll: vam cantar dues vegades al Palau de la Música Catalana; també a Santa Maria del Mar, al monestir de Pedral- bes, a Suïssa, a Alemanya, etc.

Ara l’Orfeó passa per un moment que, no vull dir

que sigui delicat, però que sí que ens fa falta gent disposada a cantar. També hem renovat el repertori, amb havaneres, espirituals negres, bandes sonores de pel·lícules. Intentem arribar al públic jove. Que sàpiguen que no tot son rèquiems o música que no els diu res. Si de mica en mica guanyem cinc o deu nous orfeonistes, ens donaríem per satisfets. L’Or- feó Enric Morera fa seixanta-sis anys que existeix. És viu. L’Orfeó queda, però la gent passem per im- peratius de l’edat. Si no entra gent nova a una secció ateneista que passeja la música i el nom del nostre poble… si desaparegués, seria una patacada molt forta. Un altre exemple de promoció per a atreure gent jove és el que volem fer el 2017. Preparem la

Missa de la Coronació, que és difícil, però ens en sor- tirem. Requerirà molts assajos i en volem fer uns quants de portes obertes, que vingui gent amb ga- nes de comprovar que som una entitat cultural on ens ho passem d’allò més bé, que no ens mengem a ningú. Mirarem de fer els impossibles per a su- perar els moments crítics. Em sabria molt de greu que arribés un moment que, malgrat els esforços, l’Orfeó desapareix; per a mi i per a molta gent, seria un gran disgust, però la meva consciència quedaria tranquil·la perquè hauria lluitat per superar tots els entrebancs.

El futur hauria quedat garantit amb l’orfeó juvenil. Tinguérem una coral de veus blanques que can- tava molt bé. Recordo un concert d’èxit notable al Palau Sant Jordi. Un cor que sortia de l’Escola de Música de l’Orfeó i que vam poder aguantar durant un parell d’anys. De directora treballava la Maria Teresa Jiménez, i com a ajudanta l’Esther Doñate. Buscàvem dates per a fer concerts i sempre rebíem la negativa de la directora. Quan li deies, “bé, doncs que dirigeixi la Doñate”, no ho consentia. Com que assajava altres grups, nosaltres sempre érem els afectats negativament. Tant i tant es va tesar la cor- da, que arribà el moment fatídic de posar els papers damunt la taula: “Em sap greu, però no podem con- tinuar així. Val més que ho deixem córrer”. Fou un trauma per a la canalla que estaven ben dirigides per l’Esther. Una de les mares vingué a la botiga a exigir-me per què s’anul·lava el cor. Després d’ex- plicar-li la tossuderia i la poca col·laboració de la di- rectora, ho entengué. Cantaven molt bé, tant és així que el grup jove ens va salvar la papereta als grans en un concert que no estiguérem gaire fins Dolguts, els orfeonistes comentant el fet a la directora, ens contestà: “No us hi amoïneu, els concerts són per aprendre”. Ens vam quedar de pedra.

El futur? Per naturalesa soc optimista. Ha d’ha- ver-hi una tasca a fons, tant a l’Orfeó com al Cor. Lo Pom de Flors han tingut una iniciativa lloable: anar porta per porta buscant cantaires. Espero que els vagi bé. Però a mi no m’acaba de convèncer tenir un grup que canta i al costat uns de novells que fan el peix. En aquesta segona etapa presidencial, vull fer una reunió amb els expresidents: Bullich, Navinés, Falcó, Rafel Malaret, Zapata i Quintana, perquè hi si- guem tots i procurar buscar més veus masculines. Actualment som trenta-dos cantaires a l’Orfeó, dels quals només deu són homes. Si arriba a convertir- se en un orfeó de veus blanques, perdria tota la seva gràcia. No dic que hàgim d’anar porta a por- ta, però sí animar a gent fins ara desconnectada i que sabem que li agrada la música per dir-li: “Vine”.

Molts no s’hi atreveixen perquè sense cap prova fi – ble pensen que no tenen bona veu.»

Josep Quintana i Cortès va ésser cantaire primer i després president de l’Orfeó. Els records, recollits a l’entrevista de Pere Font d’1 de desembre de 2016 van ésser aquests:

«El pare, quan es crea l’Orfeó, creu que estaria més bé en una entitat on hi hagi un altre tipus de mú- sica… a més de les noies. Deixo el cor, però al cap d’uns anys fem unes col·laboracions. A l’Orfeó les peces eren diferents. La manera de cantar, també. Recordo haver agafat alguna particel·la de les que hi havia al cor. Hi trobo coses sorprenents, inventa- des que no guardaven relació amb les notes escri- tes per Josep Anselm Clavé. Eren adaptacions que utilitzaven tots els cors. Jo havia estudiat música amb la senyoreta Montserrat Surroca i Pratdesaba; per tant, tenia unes nocions del que era la particel- la; coneixia bé les notes comprovant que hi havia parts no fidels a la omposició original.

El mestre Antoni Coll ens aporta un bagatge musi- cal diferent. Hi ha hagut un cor, crec que de Terras- sa, que es va dedicar a cantar i enregistrar les peces d’en Clavé talment com estaven escrites pel mestre. Això vol dir que d’alguna manera la fidelitat en les obres era diferent. El repertori de l’Orfeó no tenia res a veure amb el del cor. Era més divers, més internacional. Amb el mestre Coll vam enregistrar amb el Cor un long-play d’obres d’en Clavé.

Amb l’Orfeó vam passar una època gloriosa de con- certs i viatges. Amb el possible retorn del president Josep Tarradellas i Joan —president de Catalunya a l’exili—, ens van proposar gravar Els Segadors i La Sardana de les monges. Un cop produït el vinil el vam portar a la residència d’en Tarradellas a Saint

Martin le Beau. Fou un viatge en cotxe llampec, amb multa de la gendarmeria inclosa per córrer massa. Tornàrem de nit perquè hi havia una renovació de junta on jo en sortiria president. Arribàrem a temps. El disc fou un èxit absolut. Recordo que a El Corte Inglés la gent feia cua per comprar-lo. Nosaltres havíem cobrat una quantitat per la gravació —no recordo quant. Una xifra que era important malgrat ésser minsa. Reclamàrem més diners i ens dona- ren discos per a vendre’ls directament a Sant Just. Va anar bé. Continuo a l’Orfeó fins que plego l’any 1981, després d’anys com a cantaire i directiu. Nor- malment quan entro a una entitat sempre m’implico amb la junta, gairebé sempre arribo a fer tots els papers de l’auca fins que assoleixo la presidència, en el cas de l’Orfeó durant quatre anys. El mestre Coll ja havia plegat. Resulta que assajàvem tres vegades per setmana, a més cada cap de setmana teníem alguna actuació o acte social. Els cantaires li demanàrem passar de tres a dos dies d’assaig. Ell s’ho va prendre malament i va marxar definiti a- ment. Jo me’n vaig anar per cantar a la Coral Sant Jordi. Per a alguns fou una traïdoria. De vegades les actituds que un pren la resta de la gent no les entén; que deixis la teva entitat per marxar a una altra aca- ben per titllar-te, així: traïdor. Havia de fer allò que considerava oportú. No feia mal a ningú. L’Orfeó se- guia la seva vida perquè encara avui segueix. Volia, com dic, fer el meu camí. Vaig romandre deu anys a la Coral Sant Jordi. Després a l’Orfeó Català, uns quants anys més.»

7. 3. Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu

Josep Quintana i Cortès

L’1 de gener de 1983, després d’una trobada entre amics, tots antics cantaries gregorians, va sorgir la idea de formar un grup per cantar cant gregorià, pel gust de cantar-lo, i es reunien cada quinze dies per a assajar. El grup va créixer ràpidament. Un cop estable i amb el nom de Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu esdevindria secció de l’entitat l’any 1984. Can Ginestar fou el primer escenari escollit pel grup per presentar-se públicament, aprofitant els actes organitzats amb motiu de les Festes de Sant Jordi. Aquest primer concert fou compartit amb el grup instrumental La Dolça Fusta amb qui han compartit

nombroses actuacions.

Cal destacar els concerts a Barcelona amb motiu de les Festes Patronals de Santa Eulàlia, i els nombro- sos concerts per pobles de Catalunya i a diverses entitats culturals. Un dels concerts importants del Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu és el realitzat a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona, i l’enre- gistrat per a Televisió Espanyola. Aquest concert fou difós durant un seguit d’anys per Setmana Santa.

Com a fites importants cal esmentar l’enregistra- ment de diversos CD amb motiu de la seva actua- ció al Foyer del Liceu i al Petit Palau de la Música

Catalana. Durant aquests trenta-cinc anys la coral ha treballat ampliant repertori, treballant-lo i assi- milant la interpretació més ajustada de cada peça musical.

Des de la seva creació, el Grup de Cant Gregorià ha estat dirigit per Ramon Moragas, llicenciat en Mu- sicologia i Cant Gregorià al Pontificio Instituto di música Sacra de Roma. Ha estat professor de Cant gregorià al monestir de Montserrat i director del Cor de l’Abadia de Montserrat. Ha dirigit Setmanes i Cursos de Cant gregorià a diversos indrets de la ge-

ografia espanyola. És autor d’alguns articles sobre cant gregorià, així com de la transcripció de l’Him- nario de Huesca, del segle xi. El Grup de Cant Gre- gorià de l’Ateneu és membre actiu del Departament de Cant Gregorià de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC).

En Ramon Moragas ha elaborat una detallada des- cripció de totes les actuacions que va realitzar el Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu, que és ineludible si es vol copsar el volum de concerts i actuacions que ha realitzat al llarg dels seus trenta-cinc anys.

L’origen del Grup de Cant Gregorià l’hem d’anar a buscar a les Festes de Tardor del poble de l’any 1982. A la Sala de l’Ateneu, en un entreacte del Ball que s’hi celebrava, en Josep M. Masjuan i en Ricard Segura van anar a trobar en Ramon Moragas i li van fer una proposta concreta: si trobaven un grup de persones disposades a cantar gregorià, les voldria dirigir? En Ramon Moragas (exmonjo de Montser- rat, musicòleg i exdirector del cor de Montserrat) va acceptar la proposta. Durant un parell de mesos en Masjuan i en Segura van anar cercant altres perso- nes interessades i el dia 1 de gener de 1983 es re- uniren per primer cop a casa d’en Ramon Moragas un grup de sis persones per cantar cant gregorià. Cal fer notar que la parròquia de Sant Just Desvern havia tingut un rector, mossèn Antonino Tenas, que fomentava el sentit litúrgic dels fidels de la parrò- quia i havia creat una Schola de cant gregorià. L’afi- ció per aquest cant havia perdurat i encara que el 1983 quasi ja no es cantava en els actes litúrgics, als antics cantors els feia gràcia de tornar-lo a cantar, prescindint, fins i tot, de fer-ho a l’església; volien cantar gregorià perquè era un cant que els agradava.

En el primer contacte dels cantors i director es va- ren prendre algunes decisions de funcionament. Es trobarien un vespre cada quinze dies, de moment a casa d’en Ramon Moragas. L’hora de l’assaig quin- zenal es va fixar a les vuit del vespre del primer i tercer dimecres de mes. Quedava clar que el grup era laic i que la finalitat era cantar el millor possi- ble aquell cant que de joves els havia agradat, sen- se compromís de cantar en els actes litúrgics. De seguida el nombre de persones va ampliar-se i al cap d’uns mesos el Grup de Cant Gregorià compta-

va amb dotze cantors a més del director. Fins que es va estabilitzar el grup de dotze cantors van anar passant algunes persones interessades que, mal- grat que la freqüència d’assaigs no era feixuga, no podien prendre el compromís; així per exemple el mateix rector de la parròquia mossèn Miquel Alay- rach, en Josep Manuel Corrales o en Salvador Cres- po. Alguns dels cantors conservaven encara el fa- mós Usualis de quan cantaven a la Schola cantorum parroquial. La utilització de les fotocòpies va anar substituint els llibres que no tothom tenia; a més per a algunes peces el director conservava els lli- bres del monestir de Montserrat, més complets que l’Usualis, i se servien de les fotocòpies d’aquests lli- bres com a material de cant.

Un cop estabilitzat el grup es va plantejar de do- nar-li un mínim d’entitat per la qual pogués ésser reconegut públicament i es va trobar oportú de de- manar a l’Ateneu si el podria acollir com una secció més de música. L’Ateneu va acceptar el grup i des de llavors la nomenclatura del grup va passar a és- ser oficialment Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern i els assaigs passaren a fer-se a l’Ateneu. Durant els primers mesos d’existència del grup es va anar fent un treball d’ampliar repertori i de perfeccionar la interpretació. Passat el primer any, el grup es va replantejar si no havia arribat l’hora de sortir fora i fer-se conèixer públicament, ja que començava a cantar força bé, si bé es presen- tarien com a grup cultural i no en actes religiosos. Com a grup, que se sentia molt santjustenc al ma- teix temps que ateneuenc, va programar de fer un concert dins unes festes de l’Ateneu. A més es va programar el concert en col·laboració amb un grup d’instruments de vent anomenat La Dolça Fusta, on

Ut queant laxis, himne a sant Joan Baptista escrit per Paulus Diaconus i utilitzat per Ramon Moragas en oca- sions per explicar l’origen de les set notes musicals segons la idea atribuïda a Guido d’Arezzo d’acord amb el set versets: Ut queant laxis, Resonare fibris Mira gestorum, Famuli tuorum, Solve polluti, Labii reatum, Sanc- te Ioannes. La traducció catalana dels quals és: Perquè puguin / exaltar a ple pulmó / les meravelles / aquests servents teus / perdona la falta / dels nostres llavis impurs / Sant Joan. Cal remarcar que l’ut va ser poste- riorment substituït per do (partitura del Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu)

tocava també l’Ernest Giralt, un dels cantors del grup. El diumenge 12 de maig de 1984 el Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern feia, doncs, el seu primer concert públic dins les festes de Sant Jordi organitzades per l’Ateneu i el lloc va ésser el celler de Can Ginestar, centre cultural de l’Ajuntament.

Els cantors

Els sis cantors inicials passaren aviat a dotze, que ha estat al llarg dels anys, el nombre més habitual. Al principi eren persones majoritàriament de Sant Just i alguna d’Esplugues. De seguida s’hi afegí al- gun cantor de Barcelona i es creà un normal mo- viment d’altes i baixes de cantors. Les baixes han estat per canvis de domicili o de feina que han fet impossible la continuïtat, si bé s’ha anat mantenint un nombre entre deu i dotze com el més habitual. El nombre màxim de cantors va ésser l’octubre de 2005, quan el cor va arribar a comptar vint cantors. En total han passat pel Grup unes quaranta perso- nes. En els darrers temps els cantors, on dominen persones jubilades, compta aproximadament amb la meitat de persones del poble de Sant Just i la meitat de diverses poblacions (Barcelona, Esplu-

gues de Llobregat, Premià de Mar, Sant Cugat del Vallès, Vilafranca del Penedès).

En concerts de més compromís, els contactes del director han pogut ampliar el nombre de cantors que reforcessin el grup. És el cas de la col·labora- ció de dos o tres antics escolans de Montserrat i, en més ocasions encara, la d’un grup de quatre antics monjos de Montserrat. En ocasió de grans concerts com el de Sant Felip Neri el 1994, el del Foyer del Liceu el 2005 i per a l’enregistrament del disc O magnum mysterium el grup s’ha presentat com a

«Schola Gregoriana de Barcelona», cor de 35 a 40 cantors format pel Grup de Cant Gregorià de l’Ate- neu de Sant Just Desvern, per la Coral dels Antics Escolans de Montserrat i per alguns exmonjos de Montserrat, i així constava en els programes de mà i en els tres discs enregistrats.

Relació amb les entitats de Sant Just Desvern Ateneu de Sant Just Desvern

La principal relació és amb l’Ateneu de Sant Just Desvern. En primer lloc perquè el Grup forma part de l’Ateneu com una secció més i perquè té la seu i els seu lloc d’assaig dins l’Ateneu.

A partir de la primera actuació pública el maig de

1984 va començar la col·laboració amb l’Ateneu, so- bretot amb l’Orfeó Enric Morera. Així, pel Nadal de 1984 el Grup de Cant Gregorià s’afegeix a l’Orfeó per a fer el concert de Nadal i aquesta col·laboració continuarà ininterrompudament els anys següents com un concert ja tradicional. Una altra col·labora- ció que s’ha fet tradicional a partir de l’any 1991 és la d’assistir el diumenge més proper a la festa de Santa Cecília (22 de novembre) al cementiri, on jun- tament amb l’Orfeó i el Cor lo Pom de Flors té lloc una cantada en honor dels socis de l’Ateneu i espe- cialment dels cantors difunts.

A la sala del Cinquantenari de l’Ateneu el Grup de Cant Gregorià hi ha fet diversos concerts. El 8 de desembre de 1986 es va fer un acte en honor de la Francisqueta Cortès, presidenta de l’Ateneu, morta uns dies abans; en l’acte hi va prendre part el Grup de Cant Gregorià.

Per les Festes de Sant Jordi organitzades per l’Ate- neu el 18 d’abril de 1986 es va fer un concert de Música profana antiga i cant gregorià on van prendre part el Grup i el grup instrumental La dolça fusta.

Des de l’any 1995 fins al 2002 el Grup va col·laborar en el concert que anualment es feia el mes de maig o juny durant la Setmana de l’Ateneu o Setmana del Soci, on s’acostumaven a ajuntar les diverses mas- ses corals de l’Ateneu (Orfeó, Cor lo Pom de Flors i Grup de Cant Gregorià).

Altres concerts del Grup de Cant Gregorià al local de l’Ateneu van ser:

1. L’1 d’octubre de 1989 dins la Setmana de l’Asso- ciacionisme Cultural organitzat en l’àmbit de Ca- talunya

2. El 22 de novembre de 1991 en la festa dels 40 anys de l’Orfeó Enric Morera

3. L’1 d’octubre de 1993 en la celebració dels 75 anys de l’Ateneu

4. L’1 de juliol de 1995 en ocasió de la presentació de l’enregistrament del CD O magnum mysterium dins el segell Discant que havia iniciat la compa- nyia Euroconcert

5. El 9 de novembre de 1996, Concert de música me- dieval dins les Festes de Tardor juntament amb el Grup Instrumental La Dolça Fusta

6. Cant de dues peces de cant gregorià en la inaugu- ració dels treballs de restauració del molí fariner del segle xiv de Sant Just Desvern

La revista de l’Ateneu, La Vall de Verç, ha tractat en diverses ocasions les activitats del Grup de Cant Gregorià. Va començar amb una entrevista al seu director el juny de 1985 a partir que el Grup s’havia donat a conèixer amb el concert de maig de 1984. Posteriorment va tractar del concert de Sant Felip Neri de març del 1994, de la gravació del CD O mag- num mysterium, de l’edició del CD editat per La Van- guardia el 1997, del concert de celebració dels 20 anys del Grup el març de 2003 i del Concert al Foyer del Liceu l’octubre de 2004.

Una activitat que surt de la línia del Grup de Cant Gregorià, va ésser que la Comissió de les Festes de

Tardor els va triar per a fer-ne el Pregó l’any 2003. El Grup va fer un pregó amb uns versos festius i crí- tics cantats amb una melodia popular.

Parròquia dels Sants Just i Pastor

La col·laboració més important amb la parròquia és la que cada any, juntament amb l’Orfeó Enric Mo- rera, es porta a terme la nit del 25 de desembre en el Concert de Nadal, com ja s’ha comentat. Des de l’any 1984 el Grup de Cant Gregorià s’hi va afegir i ha esdevingut part esperada pels fidels de la par- ròquia.

El 1987, coincidint amb l’any del mil·lenari del po- ble de Sant Just, l’Orfeó Enric Morera va organitzar un cicle de concerts sota el títol de La història a tra- vés de la música. El primer d’aquests concerts era obligat que fos de cant gregorià, l’única música que es cantava l’any 987. El concert tingué una primera part del Grup de Cant Gregorià, una segona part va ésser la representació del drama litúrgic De tribus Mariis pels Antics Escolans de Montserrat i una ter- cera amb Danses i cançons de l’Edat Mitjana pel grup instrumental La Dolça Fusta. El concert es feu a la parròquia el 14 de març.

El 9 de novembre de 1996, per les Festes de Tardor, l’Ajuntament va programar un Concert de música medieval que se celebrà a l’església parroquial. En prengueren part el Grup de Cant Gregorià i La dolça Fusta.

Organitzada per la parròquia, totes les entitats mu- sicals del poble van ésser convocades per actuar en La festa del cant per a l’Orgue d’un poble en un acte que es va celebrar al Liceu de Barcelona el 19 d’oc- tubre de 2003. Com ja era d’esperar, el Grup de Cant Gregorià hi va participar i va cantar tres peces a la sala gran del Liceu.

Ajuntament de Barcelona

Per tal de celebrar la Festa Major d’Hivern, festa de Santa Eulàlia Patrona de la Ciutat, el 1985 l’Ajunta- ment de Barcelona va proposar-se de donar-hi un caire cultural i va pensar de fer-ho programant una sèrie de concerts. En Raimon Martínez Fraile, tinent d’alcalde estava interessat que el cant gregorià hi tingués un relleu especial i així ho va proposar a l’Oriol Martorell,, el qual va declinar a favor de Ra- mon Moragas la directa responsabilitat de muntar aquests concerts juntament amb el personal de Cultura de l’Ajuntament. El Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu passava a ésser el principal organitza- dor d’aquests concerts, que es van celebrar segui- dament entre els anys 1986 i 1988 i també el 1991. 1986. El programa d’actes de l’Ajuntament per la

festa Major d’Hivern conté una ballada de sardanes, un recital de Manolo Sanlucar i un concert per a tres Cobles. Quant al cant gregorià hi ha el concert Pas- sio Domini nostri Jesu Christi juntament amb la Coral del Joncar i un concert de sis grups de cant Grego- rià (Amics del Cant Gregorià d’Arenys de Mar, Schola Gregoriana Laetare de Barcelona, Coral dels Antics Escolans de Montserrat, Schola de Cant Gregorià de l’Obra Cultural Santes Creus, Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern, Schola Cantorum de Terrassa. Els dos concerts es feren al monestir de Pedralbes els dies 12 i 14 de febrer.

1987. El programa de la Festa Major d’Hivern, a més d’alguns altres actes, en conté cinc de cant gregorià:

1. Concert de l’Obra Cultural Santes Creus a la par- ròquia de Santa Anna

2. Concert didàctic del Grup de Cant Gregorià de Sant Just Desvern al Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB)

3. Concert conjunt de nou cors gregorians a Santa Anna (Antics Escolans de Montserrat, Oratori Escola i Aula de Cant Gregorià, Schola gregoriana Laetare, Amics del Cant Gregorià d’Arenys de Mar, Escola- nia-coral Sant Agustí, Schola Cantorum de Sabadell, Schola de Cant Gregorià de l’Obra Cultural Santes Creus, Grup de Cant Gregorià de Sant Just Desvern i Schola Cantorum de Terrassa)

4. Concert didàctic dels Antics escolans de Montser- rat al Conservatori (CMMB)

5. Missa a Sant Felip Neri el 20 de febrer com a clo- enda

Els quatre primers concerts es feren respectiva- ment els dies 9, 11, 16 i 18 de febrer.

1988. Per tercer any consecutiu l’Ajuntament pro- grama la Festa Major d’Hivern amb dos concerts: un de cant gregorià en el qual participen nou corals conjuntament (les mateixes corals de l’any 1987) que es fa al monestir de Pedralbes i una doble re- presentació de drames litúrgics (De tribus Mariis i Versus de Pelegrinis) pels Antics Escolans de Mont- serrat. Tots dos es fan al monestir de Pedralbes el 8 i el 12 de febrer.

Els dos anys següents (1989 i 1990) no es van or- ganitzar els concerts de la Festa Major d’Hivern de Barcelona.

El 1991 es van reprendre amb una altra orienta- ció. En van dir Festes de Santa Eulàlia a Ciutat Vella i van consistir en diversos actes entre els quals dos concerts de Cant Gregorià que se celebren a la parròquia de Santa Anna el 14 i el 19 de febrer i es dediquen un al Cicle de Nadal i l’altre al Cicle de Set- mana Santa. Hi prengueren part vuit dels nou cors dels anys 1987 i 1988 sense el cor de Santes Creus.

El 1992 pren el relleu de Ciutat Vella el districte de Sarrià-Sant Gervasi, que organitza un concert de cant gregorià a la parròquia de Sant Vicenç de Sar- rià. Se celebra el 10 de març i hi participa el Grup de Cant Gregorià de Sant Just i la Coral dels Antics Esco- lans de Montserrat. El 1993 es torna a fer un concert a la mateixa parròquia de Sarrià i és el Grup de Sant Just sol l’encarregat dels cants. En aquest cas es torna a la data del 12 de febrer, festa de Santa Eulà- lia, patrona de Barcelona.

Els concerts patrocinats per l’Ajuntament de Barce- lona de l’any 1986 al 1988 i el 1991 van tenir unes característiques especials: van ésser subvencionats (l’Ajuntament en feu una valuosa aposta de valor cultural) i van permetre, així mateix, de fer conèixer a la ciutat l’existència de diverses corals i, sobretot, l’existència del cant litúrgic per excel·lència grego- rià, que havia entrat en un procés de desaparició. Uns anys després vindria el boom del cant gregorià. En general els concerts de cant gregorià han anat tenint el reconeixement cultural però no l’econòmic de les entitats o institucions que els han programat.

Euroconcert

Concert a Sant Felip Neri

El Grup de Cant Gregorià ha tingut una molt bona relació amb Euroconcert i especialment amb el seu director, Antoni Sàbat. Dins la programació d’Eu- roconcert dels Concerts de Quaresma del març de 1994, l’Antoni Sàbat va proposar al Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant Just de fer un concert a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona. Es trac- tava d’un gran concert que es va preparar a consci- ència. En primer lloc en Ramon Moragas va creure que era important d’ampliar el nombre de cantors amb persones qualifi ades i va connectar amb els Antics Escolans de Montserrat (uns quinze cantors) i amb un grup de cinc exmonjos; els dos grups de cantors els havia tingut i format quan dirigia el cor monàstic de Montserrat. El conjunt dels tres grups (Sant Just, Antics escolans i exmonjos) formaven un cor d’unes trenta persones i van decidir dir-se Scho- la Gregoriana de Barcelona i com a tal apareixia en els programes de mà. El repertori d’aquest concert va consistir en dues peces de Quaresma, quatre de Rams, tres de Dijous Sant, quatre de Divendres Sant i quatre de Pasqua.

Pensant que el concert podia ésser un concert dig- ne d’ésser enregistrat, es va connectar amb Catalu- nya Música i també amb la Televisió de Catalunya, els quals acceptaren de fer una doble gravació per separat: la musical i la d’imatge. Totes dues van passar-se posteriorment per antena en diverses

ocasions. Uns anys després, el 1997, el diari La Vanguardia va demanar permís per editar aquest concert com un dels cinc CD que van editar per a la celebració dels 700 anys de la construcció de la basílica de la Catedral de Barcelona.

CD O magnum mysterium

Després del concert de Sant Felip Neri l’Antoni Sà- bat d’Euroconcert va proposar a en Ramon Moragas de fer l’enregistrament d’un CD que podria formar part del nou segell discogràfic Discant que acaba- va d’iniciar, com a segon CD de la col·lecció. Per a l’enregistrament d’aquest disc es va poder comptar amb el mateix grup de cantors del concert de Sant Felip Neri, la Schola Gregoriana de Barcelona, sota la direcció d’en Ramon Moragas que l’havia fundat. Es va escollir de fer la gravació a l’església del mo- nestir de Pedralbes on es feren els últims assaigs i finalment la gravació (dies 8 i 9 d’octubre de 1994) anà a càrrec de Pere Casulleras, tècnic resident a Suïssa i que l’Antoni Sàbat contractà.

En el contracte de l’edició d’aquest CD Euroconcert concedia mig milió de pessetes a la Schola Gregori- ana de Barcelona i 200 exemplars gratuïts. Es repar- tiren els diners de manera proporcional i també els exemplars entre els components de la Schola Gre- goriana de Barcelona. El Grup de Cant Gregorià se’n feu dipositari i anà distribuint els diners i els CD com s’havia establert i també intentà infructuosament de registrar la marca Schola Gregoriana de Barcelo- na, que no fou acceptada pel Registre General d’Au- tors. Finalment el 21 de juny de 1995 l’Antoni Sàbat pogué presentar oficialment el segell discogràfi Discant (i per tant el CD O magnum mysterium) a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb presència del conseller de Cultura Joan Guitart.

Orgue a la Catedral

Euroconcert va programar el curs 1994-1995, vuit concerts sota el títol de l’Orgue de la catedral de Bar- celona. El tercer, el 14 de desembre, va ésser un concert conjunt entre l’organista Modest Moreno i la Schola Gregoriana de Barcelona que la componien, en aquella ocasió, el Grup de Cant Gregorià de l’Ate- neu de Sant Just i alguns Antics Escolans de Mont- serrat com a reforç.

Les peces que van alternar l’orgue amb el cant gre- gorià varen ésser deu, la majoria de les quals eren himnes de l’ofici diví que es prestaven més a fer al- ternança. L’orgue tocava des de la tribuna i els can- tors alternaven cantant des del presbiteri.

Monestir de Sant Pere Casserres on el Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu va actuar el 21 de setembre de 2008 (fotografia de Lluís Ramban AHA)

Concert de Riells

Els Concerts de Riells que organitza l’Antoni Sàbat i que tenen l’origen en l’època del famós rector i poeta mossèn Pere Ribot se celebren a l’Abadia de Sant Martí de Riells de Montseny el juliol de cada any. El 2 de juliol de 2002 varen encomanar al Grup de Cant Gregorià el primer dels tres concerts d’aquell any. El Grup de Cant Gregorià hi actuà reforçat amb alguns exmonjos i va comptar amb la col·laboració del Rector de Riells, Mn. Modest Rexach, en les in- troduccions centrades en el marc del Centenari de Mossèn Cinto Verdaguer. El concert preparat durant bona part dels mesos anteriors va tenir una bona acceptació i va ésser la base del concert posterior al Foyer del Liceu, que ja començava a prendre forma.

Enregistraments de CD

El Grup de Cant Gregorià ha tingut la possibilitat d’enregistrar quatre CD, tres dels quals correspo- nen a grans concerts de la Schola Gregoriana de Bar- celona, unió del Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu, la Coral dels Antics Escolans de Montserrat i un grupet d’exmonjos.

El primer CD és l’enregistrament ex professo al mo- nestir de Pedralbes i en parlem en comentar les relacions amb Euroconcert. És el CD titulat O mag- num mysterium. El segon CD es va editar per una circumstància especial i fortuïta. L’any 1997 el ca- nonge mossèn Martí Bonet, en nom dels organitza- dors eclesiàstics de la celebració dels 700 anys de la construcció de la Catedral de Barcelona, va proposar d’enregistrar un CD de cant gregorià i va demanar al Grup de Cant Gregorià de Sant Just la possibilitat de fer-lo. El Grup es va recordar que Catalunya Música havia gravat el disc del Concert de Sant Felip Neri del 22 de març de 1994 i va demanar a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió el permís d’editar l’en- registrament que havia fet Catalunya Música i que ells radiaven en la seva programació radiofònica. Varen concedir el permís i un dels cinc CD per cele- brar el setè centenari de la Catedral va ésser l’edició d’un CD que difonia el gran concert que s’hi havia ce- lebrat el 22 de març de 1994. Com a compensació pel fet de no demanar drets d’autor, La Vanguardia va donar al Grup de Cant Gregorià vuitanta exem- plars del disc. És el CD que es titula Gregorià.

Concert del Grup de Cant Gregorià i La Dolça Fusta a Sant Jeroni de la Murtra el 17 de desembre de 2011 (fotografia de Lluís Ramban AHA)

El tercer CD respon al desig del Grup de Cant Grego- rià d’enregistrar un nou CD amb el concert que es va preparar amb tant d’interès i que va tenir una bona execució: el Concert al Foyer del Liceu de Barcelona. Van pactar amb els responsables del Liceu, concre- tament amb el senyor Josep Caminal, la possibilitat que els tècnics de so del Liceu fessin l’enregistra- ment del concert del 19 d’octubre de 2004. Després del concert el Liceu va lliurar el màster de la gra- vació i el Grup de Cant Gregorià va cercar els tèc- nics en reproducció discogràfi a i va subvencionar l’edició i difusió del CD titulat Ad te levavi. El quart és l’edició del concert celebrat a la Sala Petit Palau del Palau de la Música Catalana. L’enregistrament el feren els equips de so del mateix Palau i l’edició va anar a càrrec dels cantors del Grup de Cant Gre- gorià. El concert es va celebrar el 23 de novembre de 2008 dins els actes de celebració dels 25 anys. Porta el nom Da pacem Domine.

Televisió

El Grup de Cant Gregorià ha sortit a la televisió en tres ocasions.

La primera va ésser el 25 de gener de 1991 al pro- grama La palmera de Jordi Gonzàlez de TV 2. Es va gravar un concert en uns estudis del Poble Nou i va sortir en antena posteriorment a la data de gravació.

La segona ocasió que el Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern sortí per televisió va ésser després de la doble gravació que es feu del concert del 22 de març de 1994 a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona. De la mateixa manera que s’ha anat passant la gravació musical per Catalunya Música, també s’ha anat passant diversos cops la gravació televisiva pel Canal 33 de Televisió de Ca- talunya.

Una tercera vegada, i aquesta en directe, va ésser la cantada de dues peces per il·lustrar la tertúlia del primer programa La tarda és vostra dirigit per Josep Cuní. Va ésser l’11 de gener de l’any 1994 i l’ocasió era el tema del moment: el boom del cant gregorià, amb una tertúlia on hi havia el pare Gregori Estrada de Montserrat, l’Oriol Martorell i el director del Grup de Cant Gregorià Ramon Moragas.

Concerts especials Coral del Joncar

La primera actuació a Barcelona va ésser amb la Coral del Joncar, del barri de Poble Nou. El director d’aquella Coral, Josep M. Minguell, va demanar al Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu la possibilitat que participés en un concert sobre la Passio Domini nos- tri Jesu Christi en el qual la recitació de la Passió en llatí anés alternada amb cants gregorians de la

mateixa Passió i amb peces polifòniques. La part gregoriana havia d’anar a càrrec del Grup de Cant Gregorià i la part polifònica la cantava la Coral del Joncar.

Aquest concert compartit es feu per primer cop a la parròquia de Santa Maria del Taulat del Poble Nou, seu de la Coral del Joncar, el 17 de maig de 1985. Es repetí a la parròquia de Santa Anna de Barcelona el 25 de maig i a la parròquia de Sant Just Desvern el 9 de novembre del mateix any. El 12 de febrer de 1986 encara es tornà a cantar dins el marc de les Festes d’Hivern de Barcelona el 12 de febrer al mo- nestir de Pedralbes.

Ofici de Difunt

Sèrie de tres concerts organitzats per la Coral Sant Jordi dirigida per Jaume Miranda que inclou peces de la litúrgia de difunts: Processó, Matines, Missa i Exèquies. Les peces de polifonia del concert són bà- sicament de Benet Julià (s. xviii) i algunes de Joan Brudieu (s. xvi) i de Tomás Luis de Victoria (s. xvi) i s’alternen amb peces litúrgiques cantades en cant gregorià. La part dels cants gregorians va anar a càrrec del Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern. El concert es feu en tres ocasions:

• 11 de juny de 1993, a l’església romànica de Sant Pau del Camp de Barcelona,

• 12 d’octubre de 1993, al monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona,

• 17 d’octubre de 1993, a la Biblioteca Francesc Ta- rafa de Granollers.

CIDOMCAT

El Cercle d’Investigació i Documentació Medieval de Catalunya (CIDOMCAT) va organitzar una trobada de cant gregorià a l’església de Sant Pau del Camp de Barcelona el 27 de febrer de 1999. En aquest con- cert van participar quatre corals gregorianes: la Sc- hola Cantorum de Barcelona, el Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu, el Taller d’Estudis Medievals i el Cor de Cant Gregorià de Gavà.

Posteriorment el CIDOMCAT va entrar en contac- te amb el Grup de Cant Gregorià de Sant Just i el contractà per a oferir un concert de cant gregorià en la Tercera Jornada d’Estudis Medievals (30 de setembre de 2000 al monestir de Sant Jeroni de la Murtra), en la 4a Jornada d’Estudis Medievals (27 de setembre de 2003 al local de l’Agrupació Excursio- nista d’Etnografia i Folklore del carrer d’Avinyó de Barcelona) i en la 5a Jornada d’Estudis Medievals (1 d’octubre de 2005 al mateix local que l’anterior). En aquests concerts el Grup de Cant Gregorià ac- tuava conjuntament amb el grup instrumental La

Dolça Fusta i en la 5a Jornada el director Ramon Moragas va pronunciar prèviament una conferència sobre els orígens del cant gregorià.

El 17 maig 2008 el CIDOMCAT va organitzar la II Tro- bada de Cant Gregorià en la qual van participar el Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu juntament amb el Quartet Veus del Pirineu, la Schola Cantorum de Bar- celona i la Schola Cantorum de Cant Gregorià Sant Mi- quel de Montblanc.

Relació cronològica d’altres concerts Matadepera. Cal destacar aquest concert del 24 de febrer de 1985 perquè va ésser la primera sortida del Grup de Cant Gregorià fora del poble de Sant Just. Com en la majoria dels concerts, en aquest va participar-hi, també, el grup instrumental La Dolça Fusta. El concert es feu a l’església parroquial.

Sant Esteve de Palautordera. Concert celebrat a l’església parroquial el 19 de juny de 1985. Tingué dues parts, la primera de cant gregorià i la segona de cant coral per part de la Coral Briançó del Baix Montseny.

Granollers. A la Biblioteca Popular Francesc Ta- rafa. Concert juntament amb La Dolça Fusta el dia 14 d’octubre de 1986. Es fa un segon concert el 15 de desembre de 1995. Posteriorment, a la mateixa sala, el 17 d’octubre de 1997 es va cantar l’Ofici de Difunts alternant amb la Coral Sant Jordi.

Tolosa d’Euskadi. Participació el 29 i el 30 d’octubre de 1988 en el XX Certamen Internacional de Masas Corales. En la part del concurs de corals de cant gregorià va actuar el nostre Grup que va quedar quart. Els organitzadors del certamen van convidar el Grup de Cant Gregorià de Sant Just Desvern i van assumir totes les despeses.

Andorra. Doble concert a Andorra, juntament amb La Dolça Fusta. El 8 d’abril de 1989 a la nit con- cert a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria. L’endemà, 9 d’abril al migdia a la parròquia d’An- dorra la Vella.

Mataró. Organitzat pel Foment Mataroní, concert l’1 de desembre de 1989 juntament amb La Dolça Fusta per celebrar els 85 anys de l’entitat. El 9 d’abril de 1994 es tornà a fer un concert al Foment Mataroní. Collbató. L’Associació d’Amics de l’Orgue organitza el 9 de juny de 1990 el Concert de Primavera a l’es- glésia parroquial. Es fa el concert juntament amb La dolça fusta. Tornem a Collbató a fer un concert el 9 de maig del 1992. També l’1 d’abril de 1995.

Marata. Concert de cant gregorià al Centre Cultural de Marata de les Franqueses del Vallès el dia 1 de desembre de 1991 després de la missa de 10.

Guimerà. Dins les festes medievals de la bella vila

de Guimerà el Grup fa un concert de cant gregorià a l’església parroquial el 9 de juliol de 1993 i es queda a l’àpat típic de les festes.

Llívia. Dins els concerts del 12è festival de la vila de Llívia el Grup fa un concert de cant gregorià al- ternant amb l’orgue tocat per Josep M. Mas Bonet. El concert és un dels quatre concerts gratuïts del Festival i es va fer el 26 de desembre de 1994.

Tortosa. Organitzat per les Joventuts musicals de Tortosa es fa un concert al local del Patronat Es- colar Obrer juntament amb La Dolça Fusta el 18 de juny de 1994.

Mallorca. Dins el VII Festival Internacional de Música al Pla de Mallorca que se celebra al Santuari de la Mare de Déu de Cura, el Grup de Cant Gregorià fa un gran concert el dia 18 de setembre de 1994. Les despeses de viatge i estada van anar a càrrec del Festival. Quant als cantors el Grup va comptar amb reforç d’alguns antics escolans de Montserrat.

Barcelona. Dins els actes de la celebració del 75è aniversari de la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, el Grup de Cant Gregorià fa un concert a la Basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona amb la col·la- boració de La Dolça Fusta, el 21 de març de 1995.

Molins de Rei. Concert del Grup a l’entitat «Foment» de Molins de Rei juntament amb el grup instrumen- tal La Dolça Fusta l’11 de juny de 1995.

Montmeló. Concert a l’església parroquial de Sant Maria de Montmeló, juntament amb La Dolça Fusta el 22 d’octubre de 1995.

Sant Joan Despí. Actuació del Grup juntament amb La Dolça Fusta en el X Concert d’Any Nou a l’església de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí el 3 de gener de 1997.

Castelldefels. Concert del Grup juntament amb La Dolça Fusta a l’església de Santa Eulàlia de Bella- mar el 8 de març de 1997.

Barcelona. Participació del Grup de Cant Gregorià amb el cant de vuit peces en el concert de cant coral en ocasió de la Setmana de pregària per la unitat cristiana, organitzat pel Centre Ecumènic de Catalu- nya sota el títol Les Esglésies Cristianes lloen el Se- nyor a l’església de Nostra Senyora de Pompeia el 19 de gener de 1999

Celebració dels 20 anys

El 6 de març de 2003 el Grup va voler celebrar l’efe- mèride dels 20 anys de l’inici de la seva activitat. A més de la propaganda del concert dins la població van convidar totes les persones que durant els vint anys havien participat amb el Grup com a cantors. La festa consistí en un gran concert a la sala del Cin- quantenari de l’Ateneu. A la darrera part del concert

es van afegir un parell de peces per ésser canta- des per tots els qui havien estat cantors del Grup. La Dolça Fusta, sempre vinculat amb el Grup de Cant Gregorià, també va voler participar de la festa i tocà algunes peces en homenatge.

Al final hi hagué parlaments del president de l’Ate- neu, de dos membres del Grup, es donà un ram de flo s al director i els cantors li regalaren una col·lec- ció de llibres d’art. Com a colofó, al Cafè de l’Ateneu el Grup de Cant Gregorià va oferir una copa a tots els assistents.

Concerts posteriors a la celebració de 20è aniver- sari

Gran concert al Foyer del Gran Teatre del Liceu Després del concert de Riells del 7 juliol de 2002 i del concert dels 20 anys del Grup, els cantors del Grup es van plantejar d’organitzar un gran concert en algun local o església de Barcelona a imitació del que es feu deu anys enrere, el 1994, a l’església de Sant Felip Neri. Després de diversos tempteigs i consultes es va entrar en contacte amb el Liceu, que comptava al capdavant com a director amb en Josep Caminal, bon amic de Ramon Moragas i d’en Josep Mas, un dels cantors. Les converses van anar progressant i es va acordar de fer el concert al Foyer que el mateix Liceu va adaptar per a un concert que comptava amb 40 cantors.

Per la seva banda el director va reunir els diversos components de la Schola Gregoriana de Barcelo- na, va fer els assaigs oportuns i finalment es feu el concert el dia 19 d’octubre de 2004. La sala, amb cabuda per a 400 persones, s’omplí —quedà gent sense poder-hi entrar— i comptà amb la presèn- cia de familiars i amics dels cantors i moltes altres persones a les quals es va poder comunicar la ce- lebració del concert —el bisbe Carreras i l’abat de Montserrat Cassià Just entre ells.

Des del punt de vista econòmic cal reconèixer les facilitats i ajustament de pressupost que va aportar el Liceu per fer el concert. Quedà pendent, però, una part del pressupost que el subvencionà un bon amic del Grup de Cant Gregorià.

Barcelona. Participació en «La festa del cant per a l’orgue d’un poble» amb un concert de diverses corals del poble de Sant Just Desvern celebrat al Li- ceu de Barcelona el 19 d’octubre de 2003 Barcelona. Tot el treball de preparació del Concert al Foyer del Liceu va fer pensar que fora bo d’aprofi- tar-lo i es va cercar una parròquia de Barcelona on es pogués repetir el concert amb el mateix repertori i els mateixos cantors ja preparats. La parròquia de Santa Maria del Pi, propera al Liceu, semblava molt

indicada i els seus responsables van trobar bona la idea. Així, el 20 de desembre de 2004 es va repetir el concert del Liceu en el marc de la magnífi a esglé- sia gòtica de Santa Maria del Pi de Barcelona.

Barcelona. Concert juntament amb La dolça fusta, celebrat a l’església de Sant Miquel dels Sants de Barcelona, el 25 de novembre de 2006

Premià de Dalt. Concert a la parròquia de Sant Pere el 27 de gener de 2007, juntament amb el grup ins- trumental La Dolça Fusta

Sant Cugat del Vallès. 24 de març de 2007, concert

de cant gregorià i música instrumental dins les fes- tes de Retorn del monestir per a les obres de pavi- mentació de l’església de Sant Octavià

Granollers. Concert de cant gregorià alternant amb orgue a la parròquia de Sant Esteve en ocasió de la festa per la «renovació de l’orgue» el 20 de setem- bre de 2007

Celebració dels 25 anys

Amb vista a la celebració dels 25 anys es va mun- tar una comissió formada per Ernest Giralt, Josep

Mas, Josep M. Masjuan i Ramon Moragas, ampliada després per Josep Bullich i Joaquim Carbonell, per tal d’establir quins actes es podrien fer durant l’any jubilar i com es podrien finan ar.

De seguida es van dibuixar els concerts: el primer el mes de gener, ja que corresponia al mes de cre- ació del Grup. L’Ateneu havia de tenir la prerrogati- va, després el poble. Volíem també fer una sortida cultural i de reconeixement envers les abnegades i fidels seguidores (les mullers dels cantors) i fina – ment un gran concert, aquesta vegada, si es podia, al Palau de la Música Catalana.

Concert a l’Ateneu el 26 de gener de 2008

Vàrem repetir l’esquema de la festa dels 20 anys. Es va fer una convocatòria per mitjà del butlletí de l’Ateneu, de La Vall de Verç, l’Agenda Municipal i car- tes d’invitació. El 26 de gener, després dels parla- ments de rigor del president de l’Ateneu i del direc- tor del Grup, els cantors van executar el repertori d’onze peces, La Dolça Fusta s’afegí a la celebració amb quatre peces i finalment el Grup, juntament amb antics cantors, van cloure el concert amb dues peces més en una sala del Cinquantenari plena i amb un públic entregat. Una copa de cava va posar fi a una etllada agradable.

Concert a la parròquia el 13 d’abril de 2008

El concert següent es va dedicar al poble de Sant Just i es va fer a l’església parroquial el diumenge 13 d’abril, després de la missa de les 11. El nou se- nyor rector va donar la benvinguda als cantors, els quals van executar sis cants litúrgics.

Anada i concert al monestir de Sant Pere de Casser- res

Després de donar moltes voltes per veure on es podria fer una acte en honor dels cantaires —es va pensar fins i tot anar un cap de setmana al mones- tir de Solesmes (França)— es va decidir de fer una anada al monestir de Sant Pere de Casserres. Pro- gramat per al maig, per manca de l’aigua del pantà de Sau que dona al monestir un aspecte grandiós, es va posposar per al 21 de setembre. Amb as- sistència de força gent, convocada pel Consell Co- marcal d’Osona, tots els cantors i els seus acompa- nyants van visitar el monestir, van cantar vuit peces en aquell ambient monacal i natural i després van fer un dinar de germanor al Parador de Sau.

Concert al Petit Palau del Palau de la Música

La celebració més important dels 25 anys va ésser el concert al Petit Palau el 23 de novembre. Els 38 cantors van ésser la Schola Gregoriana de Barcelona (Grup de Cant Gregorià de l’Ateneu, Coral dels Antics Escolans de Montserrat i alguns exmonjos).

Es va comptar amb la bona col·laboració de la Di-

recció del Palau. L’empresa Bayer Iberica a través del cantor Ferran Rius, antic director de la Bayer, va concedir l’ús de la sala a compte seu. La propaganda del concert va anar a càrrec del Grup de Cant Gre- gorià, que va posar dos cartells a l’entrada del Pa- lau, va distribuir centenars de fullets, va editar els programes de mà, va comunicar-ho als mitjans pe- riodístics, etc. La venda de les entrades es va fer a les taquilles del Palau i des de l’Ateneu.

El concert va constar de 19 cants litúrgics i en la sala, quasi plena, hi havia unes 470 persones, les quals van seguir amb interès els cants i les explica- cions que s’anaven donant.

Els responsables de so del Palau van enregistrar el concert que els mateixos cantors del Grup de Cant Gregorià van editar en forma de CD amb el títol de Da pacem, Domine.

Els concerts dels darrers deu anys

Barcelona. El 16 de desembre 2008 es va fer a la Sala d’Actes del Col·legi de Metges de Barcelona un concert organitzat per la Secció col·legial de metges jubilats. Hi van cantar 10 peces de cant gregorià i 6 peces de música instrumental foren interpretades per La Dolça Fusta.

Nadal. L’any jubilar dels 25 anys del Grup de Cant Gregorià es va acabar amb la participació habitual del Grup al concert organitzat per l’Orfeó Enric Mo- rera a l’església parroquial de Sant Just.

Sant Feliu de Llobregat. 9 de març de 2008. Partici- pació en les Conferències quaresmals acompanyant com a predicador el senyor bisbe. Es van cantar tres peces.

Barcelona. El 19 de maig de 2008 a l’església romà- nica de Sant Pau del Camp celebrem amb uns altres tres cors gregorians el 20è aniversari del CIDOM- CAT, amb un concert de cant gregorià.

Castelldefels. El 16 d’abril de 2009 a la parròquia de Santa Maria de Castelldefels, concert de cant grego- rià alternant amb la coral Margalló.

Vilabertran. El 27 de setembre de 2009 el Grup de Cant Gregorià fa una visita al bell i vell monestir ro- mànic de Vilabertran (Alt Empordà), on fem un con- cert després de la missa.

Montserrat. Organitzada per la FCEC, el 14 octubre de 2009 es fa a l’església del monestir la trobada bianual de les corals de cant gregorià. En aquesta trobada a Montserrat el tema escollit fou la Missa de Difunts.

Barcelona. 23 de març de 2010. Concert de cant gre- gorià a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià dins el I Cicle de Música religiosa de Sarrià i Sant Gervasi. Ateneu. 21 de novembre 2010. Festa de Santa Cecí-

lia. Concert de les tres corals de l’Ateneu. Barcelona. Participació en el Concert Coral Ecumè- nic juntament amb altres corals de religió ortodoxa, a la parròquia de Sant Miquel dels Sants el diumen- ge 23 de gener de 2011.

Valls. 27 de març de 2011. Concert a l’església par- roquial de la Mare de Déu del Lledó, dintre la cele- bració de les Festes Decenals de la Mare de Déu de la Candela.

Barberà del Vallès. Concert a l’església romànica de Santa Maria de Barberà amb la participació de La Dolça Fusta. Preparat per en Ramon, que tenia molts records dels anys que visqué a Barberà a la Torre d’en Gorchs.

Ateneu. 22 de novembre de 2011. Festa de Santa Cecília. Concert de les tres corals de l’Ateneu.

Sant Jeroni de la Murtra. El 17 de desembre de 2011 al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Concert jun- tament amb el grup instrumental La Dolça Fusta, or- ganitzat pels Amics de La Música de Badalona.

Esplugues de Llobregat. Concert a la residència La Mallola, com a conclusió del curs trimestral, el 29 de març de 2012, organitzat per l’Aula d’Extensió Universitària per a la gent gran, d’Esplugues de Llo- bregat.

Barcelona. Concert a la gran Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya el 24 de maig de 2012, en ocasió de la presentació de Manuscrits musicals li- túrgics «pretridentins».

Torroja del Priorat. Concert el 29 de setembre de 2012 amb la participació de La Dolça Fusta, prepa- rat per Josep Maria Marquès, que tenia una cava al poble de Torroja.

Ateneu. Celebració el 14 de novembre de 2012, de la Diada de Santa Cecília amb un concert de les tres corals de l’Ateneu.

Badalona. L’1 de desembre de 2012. Concert a l’es- glésia de la Divina Providència amb presència, en- tre el públic, de les poques monges que queden al convent.

Sant Salvador (El Vendrell). 18 de maig de 2013. Vi- sita de la casa Museu de Pau Casals i gran concert amb la participació de La Dolça Fusta, amb la sala de concerts plena a vessar.

Ateneu. 23 de novembre de 2013. Diada del Cantaire (festa de Santa Cecília). Conjuntament amb l’Orfeó Enric Morera i el cor Lo Pom de Flors celebrem el trentè aniversari del Grup de Cant Gregorià.

Guardiola de Font-rubí. 11 de gener de 2014. Con- cert juntament amb La Dolça Fusta a l’església de Santa Maria de Bellver de Guardiola de Font-rubí. Granollers. 18 de maig de 2014. Concert alternant amb orgue, dins el programa «La música del cel» a la parròquia de Sant Esteve de Granollers.

Porqueres. 29 de novembre de 2014. Organitzat pel grup «Junts i endavant» de Banyoles, concert jun- tament amb La Dolça Fusta a l’església romànica de Santa Maria de Porqueres.

Barcelona. 22 de febrer de 2015. Concert conjunta- ment amb el Cor Poblenou sobre Passio Domini nos- tri Jesu Christi a la Sala Poblenou del Centre Moral i Cultural del Poblenou.

Barcelona. 15 d’octubre de 2015, festa de Sant Gol-

deric. Concert amb La Dolça Fusta a l’església romà- nica de Sant Pau del Camp organitzat pel Patronat de Sant Golderic.

Ateneu. 22 de novembre de 2015, Santa Cecília. Concert de les tres corals de l’Ateneu.

Ripoll. 12 de desembre de 2015. Concert juntament amb La Dolça Fusta en la festa de la inauguració de les obres de restauració de l’església de Sant Pere, antiga parròquia.

Barcelona. 13 de març de 2016. A la capella de la Mare de Déu de l’Esperança, concert molt preparat durant mesos i realitzat amb explicacions de cada una de les peces. Al final homenatge a Marcel·lí Bo- fi l, que fa 90 anys i que ha estat en el Grup de Cant Gregorià des que es fundà l’any 1983. També es fa homenatge al director, Ramon Moragas.

Sant Just Desvern. Repetició a l’església del poble de Sant Just del concert de Barcelona, amb el nom de Concert de Primavera.

Bagà. 10 de juliol de 2016. Concert de cant gregorià i La Dolça Fusta el diumenge de la celebració de les festes locals de la Baronia de Pinós.

Albiol, Josep	Filella, Manel	Masjuan, Josep M.
Andreu, Josep M.	Florenza, Esteve	Mora, Xavier
Bofi l, Marcel·lí	Garcia, Josep M.	Moragas, Ramon
Boronat, Rafel	Gascon, Martí	Munujos, Petraki
Bullich, Josep	Giralt,