Després de reflexionar sobre quina pot ésser la data més idònia per celebrar un aconteixement tan important pel poble de Sant Just Desvern, com és la «presentació oficial» del Centre d’Estudis Santjustencs; conside-rem interessant englobar-ho com un acte més de les populars Festes de Tardor, El diumenge 23 d’octubre
NOTICIARI Centre d’Estudis Santjustencs GUARDONAMENT Els companys del Grup Espeleològic Rats Penats, entitat adherida al nostre Centre^ i amb la que compartim varis socis, han vist recompensats els seus esforços d’investigació local en obtenir un accèssit, acompanyat del corresponent trofeu i d’una simbòlica dotació en raetàLlic per l’estudi que presentaren
CRÍTICA AL LLIBRE «SANT JUST DESVERN, UN PAISATGE I UNA HISTORIA», Biblioteca Abad Oliba, núm. 57, Ajuntament de Sant Just Desvern i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987, 608 pp. L‘AVENÇ. – Febrer 1988. J.C. diu: «Aquest llibre supera les expectatives que hom pot fer-se d’una nova història local.
INTRODUCCIÓ Les perspectives d‘una imminent aprovació del pla d’urbanització del Mas Llui, i la subseqüent posta en pràctica del mateix, que suposarà la cons trucció en aquells indrets fronterers entre Sant Just i Sant Feliu d’una urba nització d’extensió notablement superior a la del nostre casc urbà actual, han tornat
La Penya del Moro o Turó Alt d’en Solanes és un turó de 275 m. d’al çada, situat a la divisòria dels termes municipals de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, al cim del qual es situa el poblat de la Penya del Moro, al sud del territori
EL MOLÍ FARINER DE SANT JUST DESVERN * Els molins fariners i paperers, juntament també amb les fargues, les ferreries i les serradores de fusta, mogut tot per la força hidràulica, confi guraren al llarg de l’Edat Mitjana, bàsicament, tota la indústria del nostre país. A Sant Just Desvern, i
MATERIALS PER A L’ESTUDI BOTÀNIC DEL TERME DE SANT JUST DESVERN I. Plantejament de l’estudi florístic Josep Nuet i Badia Membre dei CES MISCEL.LAMA En aquest treball pretenem donar un patró senzill i ordenat de metodologia per a fer un estudi botànic ampli d’una localitat, tant si és d’un terme
UN FÒSSIL VIVENT A SANT JUST DESVERN: Ginkgo biloba F. Javier Morales Herrero NflSCEL.LANIA Introducció Quan parlem de fòssils, normalment ens referim a restes d’éssers vius que van desaparèixer i que s’han conservat fins als nostres dies gràcies a uns processos físico-químics coneguts amb el nom de fossilització. El present